{"id":2026,"date":"2020-10-07T10:30:07","date_gmt":"2020-10-07T10:30:07","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2026"},"modified":"2023-02-04T12:49:25","modified_gmt":"2023-02-04T12:49:25","slug":"els-avantpassats","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-avantpassats\/","title":{"rendered":"Els avantpassats, un \u00e0lbum de fam\u00edlia"},"content":{"rendered":"<p>[ <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-terra-evolucio-biologia-i-canvis-geologics\/\">La Terra. Evoluci\u00f3<\/a>] |\u00a0 Avantpassats:\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-avantpassats\/#a1humans\">Humans<\/a> ,\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-avantpassats\/#a2mamifers\">Mam\u00edfers<\/a> ,\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-avantpassats\/#a3inici\">Dels protistos als cordats<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p>Vull imaginar que puc obtenir les biografies i retrats dels meus avantpassats m\u00e9s enll\u00e0 dels avis, generaci\u00f3 rera generaci\u00f3 fins als temps dels romans. Potser era un esclau? Potser una noia que llegia a Pompeia abans de l&#8217;erupci\u00f3? I m\u00e9s enrera, pastors i pagesos al neol\u00edtic, fins fa 55.000 anys en qu\u00e8 un petit grup va deixar l&#8217;\u00c0frica i va arribar a l&#8217;Orient mitj\u00e0. Durant dos milions d&#8217;anys els hom\u00ednids van anar evolucionant fins a l&#8217;homo s\u00e0piens. Si en un viatge en el temps ens trob\u00e9ssim cara a cara, al costat d&#8217;un rierol anant a buscar aigua, i d&#8217;alguna manera sab\u00e9ssim que som parents, qu\u00e8 sentir\u00edem? Al llarg del mesozoic, els petits mam\u00edfers van conviure els r\u00e8ptils fins que els dinosaures es van extingir fa 66 milions d&#8217;anys.\u00a0 Abans, cap als 300 milions d&#8217;anys, la vida havia fet el gran pas de sortir de l&#8217;aigua i comen\u00e7ar a sobreviure a terra, amb els amfibis. I abans els peixos que es dotar de mand\u00edbules i un esquelet. Venien de cucs, i aquests de col\u00f2nies de c\u00e8l\u00b7lules.<\/p>\n<p>Penso en els milers de parelles que s&#8217;han acoblat i donat a n\u00e9ixer una nova generaci\u00f3, fins arribar a mi, sobrevivint com podien. Amb tots els puc formar un immens \u00e0lbum de retrats de fam\u00edlia.<\/p>\n<p>Aix\u00ed, quan ara vaig d&#8217;excursi\u00f3 pel bosc i veig saltar un esquirol a una branca, una sargantana que s&#8217;esmuny a una roca, una salamandra que es fica a un rierol, una carpa feixuga en un estany, els puc saludar com si fosin cosins llunyans; vam tenir els mateixos rebesavis. (en veure el <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-el-dna-que-compartim-amb-altres-especies\/\">DNA que compartim amb altres esp\u00e8cies<\/a>, ens adonem que tenim en com\u00fa un 20% dels\u00a0 &#8220;procediments&#8221; per viure, amb un fong com el llevat, o el ra\u00efm. I la meitat amb una mosca, i un 88% amb un ratol\u00ed).<br \/>\n<img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/A01segle21nets.jpg\" \/><br \/>\n<img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/A01segle21tm.jpg\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/A02seglexx.jpg\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/A03historia.jpg\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/A04homosapiens.jpg\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/a21hominids.jpg\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/a22primats.jpg\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/a23mamifers.jpg\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/A31Amfibis.jpg\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/A32peixos.jpg\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/A33cucs.jpg\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/A34vida.jpg\" \/><\/p>\n<ul>\n<li>114 generacions d&#8217;hist\u00f2ria fins al 800 BCE, 260 fins al 6000 BCE al Neol\u00edtic<br \/>\n12.600 d&#8217;Homo s\u00e0piens al 200.000 BCE i 144.000 de g\u00e8nere Homo fins Plistoc\u00e8 2.5 Ma.<\/li>\n<li>1.4 M de micos i Hominoideus des del Mioc\u00e8 20Ma, 14.75 M de primats fins al 85Ma<\/li>\n<li>513 de mam\u00edfers al Mesozoic a 252 Ma<\/li>\n<li>134 tetrapodes devoni\u00e0, 140 cordats cambri\u00e0<\/li>\n<li>200 500 ?formes de vida al Prec\u00e0mbric<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<div id=\"a1humans\">2 MILIONS D&#8217;ANYS D&#8217;AVANTPASSATS HUMANS<\/div>\n<p>Eines, agricultura i ramaderia, metalls, llenguatge, religi\u00f3, filosofia, literatura, ci\u00e8ncia, m\u00e0quines de vapor, electricitat, autom\u00f2bils i avions, ordinadors i xarxes.<\/p>\n<ul>\n<li>LA HIST\u00d2RIA 2020 &#8211; BCE 800: 114 generacions<\/li>\n<li>NEOL\u00cdTIC 800BCE &#8211; 6.000 BCE):\u00a0 260 generacions [ ens podr\u00edem trobar en un cine ] [ 6 cm en l&#8217;exposici\u00f3 sobre la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-historia-de-lunivers-una-exposicio-de-150-km\/\">hist\u00f2ria de l&#8217;univers<\/a> ]<\/li>\n<li>La migraci\u00f3 des d&#8217;\u00c0frica fins a establir-se a\u00a0 Catalunya 6.000 &#8211; 55.000 BCE: 2.450 generacions<\/li>\n<li>\u00a0Homo s\u00e0piens a \u00c0frica 55.000 a 200.000 BCE: 10.150 generacions [ palau Sant Jordi 18.000] [200.000 anys -&gt; 2 metres ]<\/li>\n<li>Homo erectus, habilis, s\u00e0piens 200m a 2M d&#8217;anys: 144.000 generacions [ un Camp Nou i mig ] [ 2Ma -&gt; 20 metres ]<\/li>\n<\/ul>\n<p>Igual que del punt de vista de la biologia s\u00f3c un membre del pool gen\u00e8tic que acumula una s\u00e8rie de solucions de la vida, del punt de vista del que penso i el que sento, incorporo tamb\u00e9 les solucions per a viure en una comunitat organitzada d\u2019\u00e9ssers que parlen, estrats de civilitzaci\u00f3. La ra\u00f3 grega, la moral cristiana, el progr\u00e9s de la il\u00b7lustraci\u00f3, l\u2019ideal d\u2019autorealitzaci\u00f3 rom\u00e0ntic, la innovaci\u00f3 i idea de joventut eterna de la segona meitat del XX, el desencant de les ideologies despr\u00e9s de la 2ona guerra mundial, l\u2019ideal de fer-se ric amb una startUp. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sis-contemplacions\/#historia\">La hist\u00f2ria en mi<\/a> )<\/p>\n<p>5 generacions que he conegut directament:<\/p>\n<p>El segle XXI, els n\u00e9ts i les filles. Guillem (2021), Albert (2020), Jofre (2019), Agn\u00e8s (2017), Maria (1989), Teresa (1985). Tenim pl\u00e0nols, m\u00fasica, enciclop\u00e8dies i fotos a l&#8217;abast de la m\u00e0 i podem contactar a l&#8217;instant amb tothom a qualsevol lloc del m\u00f3n. Per\u00f2 la promesa d&#8217;una societat m\u00e9s pr\u00f2spera i m\u00e9s ben informada gr\u00e0cies a les tecnologies de la informaci\u00f3, s&#8217;esvaeix. Les not\u00edcies falses es propaguen a les xarxes socials. La societat cada cop est\u00e0 m\u00e9s dividida i m\u00e9s intolerant. Creix l&#8217;autoritarisme.\u00a0 El canvi clim\u00e0tic sembla irreversible.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/A01segle21.jpg\" \/><\/p>\n<p>El segle XX. Jo (1957), el pare (1927), la mare (1927), Els avis (1900), una fam\u00edlia amant de la m\u00fasica. Dues guerres mundials, la guerra civil espanyola, la dictadura de Franco. De la cuina de carb\u00f3 a la vitrocer\u00e0mica, d&#8217;un armari amb un bloc de gel als frigor\u00edfics (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/a733-aigua-gas-llum-benzina\/\">aigua llum<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/a7-33-cuina\/\">cuina<\/a> ) de la tartana als cotxes i els avions, dels telegrames al tel\u00e8fon. El jazz, el cine. La ci\u00e8ncia arriba a la f\u00edsica qu\u00e0ntica, la nostra gal\u00e0xia \u00e9s una m\u00e9s en un univers immens amb forats negres, l&#8217;home arriba a la lluna, es descobreix el codi gen\u00e8tic. \u00c9s el segle en que es fa pal\u00b7l\u00e8s que no arribarem a un futur millor gr\u00e0cies a la ra\u00f3 aplicada a les lleis i a l&#8217;explotaci\u00f3 dels recursos naturals.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/A02seglexx.jpg\" \/><\/p>\n<p>109 hist\u00f2ria + 260 neol\u00edtic: 369 generacions<\/p>\n<ul>\n<li>Contempor\u00e0nia: 1789 &#8211; 1900, 5 generacions. Imagino uns pagesos, al segle XIX, i faig servir el quadre <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tornant_del_tros\">Tornant del tros<\/a>, de Joan Llimona. Sabien llegir?\u00a0 Cuinaven escudelles amb llenya? La revoluci\u00f3 industrial, el romanticisme. Beethoven. H\u00f6lderlin, Hegel. 1900, 1870, 1840, 1810, 1790.<\/li>\n<li>Moderna: 1492 &#8211; 1789, 11 generacions (cada 30 anys).<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vermeer-la-lletera-1658\/\"> La lletera<\/a> de Vermeer, de 1658. S&#8217;ha descobert Am\u00e8rica, s&#8217;inventa la impremta, Luter desafia l&#8217;esgl\u00e9sia de Roma. Galileu i Newton comencen a interrogar la naturalesa amb la matem\u00e0tica. Bach, Mozart, Vermeer. El 1714 Catalunya perd la guerra de successi\u00f3 i comen\u00e7a la repressi\u00f3. 1760, 1730, 1700, 1670, 1640, 1610, 1580, 1550, 1510, 1490.<\/li>\n<li>Medieval: 1492 &#8211; 500, 40 generacions (4 per segle) .\u00a0 La <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mare_de_D%C3%A9u_dels_Consellers\">mare de D\u00e9u dels conseller<\/a>s de Llu\u00eds Dalmau (1445), un rostre que podia ser de l&#8217;edat mitjana o d&#8217;avui mateix. A Orient segueix la cultura cl\u00e0ssica que assimilaran els \u00e0rabs,\u00a0 a Occident la cultura s&#8217;organitza al voltant de l&#8217;esgl\u00e9sia cat\u00f2lica i la creen\u00e7a en la salvaci\u00f3 per obedi\u00e8ncia a la interpretaci\u00f3 de la B\u00edblia que en fa. El g\u00f2tic i\u00a0 el rom\u00e0nic. Dante. Apareix el catal\u00e0 com a llengua. 1400, 1300, 1200, 1100, 1000, 900, 800, 700, 600, 500.<\/li>\n<li>Antiga: 500 a 800 BCE, 53 generacions. [ Tot i que Egipte i Babil\u00f2nbia ja tenien grans civilitzacions, ho poso arbitr\u00e0riament al 800 BCE pels cl\u00e0ssics grecs] L&#8217;anomenat <a href=\"https:\/\/www.museoarcheologiconapoli.it\/en\/room-and-sections-of-the-exhibition\/frescoes\/\">fresc de Safo<\/a>, trobat a Pompeia el 1760, datat el 55-79 AD, que representa una noia amb unes taules de cera i un punx\u00f3. M&#8217;agradaria pensar que alguna rebes\u00e0via meva, hagu\u00e9s pogut ser una dona que escrivia poesies. M\u00e9s enll\u00e0 de la mera superviv\u00e8ncia, apareix la filosofia, la matem\u00e0tica, la m\u00fasica, la literatura, el teatre. Plat\u00f3, Arist\u00f2til, S\u00f2focles. 400, 200, 100, 0, 100, 200, 300, 400, 500, 600, 700, 800.<\/li>\n<li>Neol\u00edtic: 800 BCE a 6000 BCE, 260 generacions (5 per segle). Unes pintures neol\u00edtiques de les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Coves_del_Cogul\">coves del Cogul<\/a>. Petits pobles conreant al costat dels rius? Pastors de cabres? 1000,\u00a0 2000, 3000, 4000, 5000, 6000.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/A03historia.jpg\" \/><\/p>\n<p>Homo s\u00e0piens a l&#8217;\u00c0frica i migraci\u00f3: 156.600 generacions (2450+10150 s\u00e0piens +144000 Homo)<\/p>\n<ul>\n<li>La\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/prehistoria-migracions\/\">migraci\u00f3 des d&#8217;\u00c0frica<\/a>\u00a0 6.000 a 55.000 BCE. Il\u00b7lustraci\u00f3 d&#8217;un homo s\u00e0piens. Les proves del projecte Genographic sit\u00faen un avantpassat amb l&#8217;haplogrup G, que hauria sortit de l&#8217;\u00c0frica fa uns 55.000 milions d&#8217;anys, i un mitocondrial V, a l&#8217;orient mitj\u00e0 fa uns 14.000 anys. Qu\u00e8 va emp\u00e8nyer un petit grup a deixar el territori conegut? Com van sobreviure, primer a l&#8217;Orient mitj\u00e0, despr\u00e9s al Caucas, i escampant-se despr\u00e9s seguint el Danubi potser cap a l&#8217;oest? 6, 7, 8, 9, 10.000 [ <strong>HOLOC\u00c8<\/strong> 11700 ], 20.000, 30.000, 40.000, 50.000, 55.000. (2450 generacions, 5 per segle).<\/li>\n<li>\u00a0Homo s\u00e0piens a \u00c0frica 55.000 a 200.000 BCE: 10.150 generacions [ 7 generacions per segle, palau Sant Jordi 18.000]\u00a0 Una altra reconstrucci\u00f3 d&#8217;un homo s\u00e0piens. Als 100.000 es localitzen les restes dels Adam i Eva gen\u00e8tics, \u00e9s a dir, que tots els humans contenen el seu DNA. 60, 70, 80, 90, 100, 110, 120. 130, 140, 150, 150, 160, 170, 180, 190, 200.<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Human\">Homo<\/a>\u00a0 200.000 a 2 milions d&#8217;anys. Il\u00b7lustraci\u00f3 d&#8217;un homo erectus.\u00a0 (144.000 generacions, un camp nou i mig) [ suposem 8 generacions per segle, les conclusions s\u00f3n provisionals ]. Fa 2.5 &#8211; 2 milions d&#8217;anys apareixen els primers Homo a l&#8217;\u00e0frica de l&#8217;est, a partir dels\u00a0 Austrolopitecus\u00a0 [ \u00e9s un salt anat\u00f2mic? o que hi ha evid\u00e8ncies que fan servir eines? <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Timeline_of_human_evolution\">timeline<\/a> ] . Se&#8217;n derivaria l&#8217;<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Homo_erectus\">Homo Erectus<\/a> i altres. \u00c9s l&#8217;anomenada &#8220;edat de gel&#8221; 300m, 400, 500, 600, 700, 800, 1M, 1.1, 1.2, 1.3, 1.4, 1.5, 1.6, 1.7, 1.8, 1.9, 2 milions d&#8217;anys, <strong>2.58\u00a0 <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Pleistocene\">PLISTOC\u00c8<\/a><\/strong> ).]<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/A04homosapiens.jpg\" \/><\/p>\n<hr \/>\n<div id=\"a2mamifers\">HOMINIDAE 20, PRIMATS 85, MAM\u00cdFERS 256\u00a0 milions d&#8217;anys<\/div>\n<p>[ placentaris, la reproducci\u00f3 ja no es basa en ous, \/\u00a0 transici\u00f3 al bipedalisme ] <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Timeline_of_human_evolution\">EVOLUCI\u00d3 HUMANS i grans simis<\/a> -200m a -20Ma (200 metres), inici del Cenozoic amb l&#8217;extinci\u00f3 dels dinosaures a 66Ma (660 metres a l&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-historia-de-lunivers-una-exposicio-de-150-km\/\">exposici\u00f3 de l&#8217;univers<\/a>). <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sis-contemplacions\/#evolucio\">L&#8217;evoluci\u00f3 en mi<\/a> , [ a mesura que anem tirant enrera la nostra &#8220;fam\u00edlia&#8221; \u00e9s cada cop m\u00e9s ampla, tenim m\u00e9s cosins, aviat seran esquirols i sargantanes] [ el pas dels simis a l&#8217;home va ser baixar dels arbres per viure a terra, polze oposat i bipedalisme , amb l&#8217;austrolopitecus. Per\u00f2 abans, el pas havia estat deixar el terra, on els mam\u00edfers tenien urpes i ulls al costat, per passar a viure entre les branques, que demanava m\u00e9s agudesa visual, i dits en lloc d&#8217;urpes. Gr\u00e0cies a aquests dits algun dia far\u00edem eines]<\/p>\n<p>Entre 20 i 10 milions d&#8217;anys enrera els primats es divideixen entre els <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Gibbon\">Hylobatidae<\/a> ( Gibons) i els <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Hominidae\">Hominidae<\/a> , els grans simis. Al llarg del Mioc\u00e8 (23.03-5.33) i el Plioc\u00e8 (5.33 a 2.58) es diversifiquen, primer els Pongo (Orangutans), despr\u00e9s Goriles (10 Ma darrer ancestre com\u00fa) i finalment els Ximpanz\u00e9s ( 6 Ma darrer ancestre com\u00fa a Homo i ximpanz\u00e9s) amb qui compartim un 90% de gens amb els ximpanz\u00e9s. 1.44 milions de generacions<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Australopithecus\">Austrolopitecus<\/a> -2M a -4M 160.000 generacions [a 8 per segle], antecessor de tots els humans, 1.3 metres d&#8217;al\u00e7ada, que s&#8217;alimentava de fruita i potser petits r\u00e8ptils. Il\u00b7lustrat amb una reconstrucci\u00f3 de &#8220;<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Lucy_(Australopithecus)\">Lucy<\/a>&#8220;, l&#8217;exemplar trobat a Eti\u00f2pia el 1974. -2, -3, -4 milions d&#8217;anys.<\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Sahelanthropus\">Sahelanthropus<\/a>, -4 a -6 milions d&#8217;anys, un dels <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Hominini\">homininis<\/a> (homo i ximpanz\u00e9s), al llarg de 160.000 generacions [ 8 per segle ] fins arribar a l&#8217;Austrolopithecus, juntament amb els\u00a0 <i><a title=\"\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Ardipithecus\">Ardipithecus<\/a><\/i> i,\u00a0 <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Oreopithecus\">Oreopithecus<\/a> i <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Ouranopithecus\">Ouranopithecus<\/a> . -4, -5, -6 milions d&#8217;anys.<\/li>\n<li>\u00a0<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Nakalipithecus\">Nakalpithecus<\/a> -6 a -10 milions d&#8217;anys, 320.000 generacions despr\u00e9s de la separaci\u00f3 dels goriles. -6, -7, -8, -9, -10 milions d&#8217;anys.<\/li>\n<li><i><a title=\"Pierolapithecus\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Pierolapithecus\">Pierolapithecus catalaunicus<\/a><\/i> -10 a -20 milions d&#8217;anys, 800.000 generacions, considerat un antecessor dels humans i els grans simis. Es tracta d&#8217;un exemplar trobat a Hostalets de Pierola datat fa 13 Ma.-10, -15, -20 Milions d&#8217;anys.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/a21hominids.jpg\" \/><\/p>\n<p>Primats -85 -20 Paleogen (Paleoc\u00e8, Eoc\u00e8, Oligoc\u00e8) 4 retrats. Els hom\u00ednids fa 15 Ma. I m\u00e9s enll\u00e0? simis i ratolins, que s\u00f3n com cosins. Compartim un 90% de gens amb un ximpanz\u00e9 i un 88% amb un ratol\u00ed. Cenozoic (66 milions d&#8217;anys) ( 660 m de 35km). [10 generacions per segle] 14.75 milions de generacions.<\/p>\n<ul>\n<li>-20 a -25Ma <i><a title=\"Proconsul africanus\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Proconsul_africanus\">Proconsul africanus<\/a><\/i> \u00a0 Fa 25Ma els <a title=\"Catarrhini\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Catarrhini\">Catarrhini<\/a>\u00a0 se separen en els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Micos_del_Vell_M%C3%B3n\">Micos del vell m\u00f3n<\/a> (macacos, babuns) i els hominoides (grans simis i humans). Aquest seria un antecessor com\u00fa, 500.000 generacions.<\/li>\n<li>-25 a -30Ma.\u00a0 <i><a title=\"Aegyptopithecus\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Aegyptopithecus\">Aegyptopithecus<\/a><\/i> \u00e9s un ancestre dels Catharrins (micos del vell m\u00f3n i hominoides, que b\u00e0sicament es van quedar a \u00e0frica). Fa 30Ma que els Haplorrhini es van separar entre Platirrini (micos del Nou m\u00f3n, tenen la cua pr\u00e8nsil) i Cathirrini. 500.000 generacions.<\/li>\n<li>-30 a -63Ma. Els primats se separen entre els <a title=\"Strepsirrhini\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Strepsirrhini\">Strepsirrhini<\/a> de morro humit com els lemurs, i els\u00a0 <a class=\"mw-redirect\" title=\"Haplorrhini\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Haplorrhini\">Haplorrhini<\/a> de morro sec que inclour\u00e0 tots els micos. Entre els primers hi haur\u00e0 la <i><a class=\"mw-redirect\" title=\"Teilhardina asiatica\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Teilhardina_asiatica\">Teilhardina asiatica<\/a><\/i>, i els petits\u00a0 <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Eosimias\">eosimias<\/a> que cabrien al palmell de la m\u00e0. Pujo a 25 generacions per segle, 33*2.5exp5=8.25 milions de generacions.\u00a0 (Altres primats del per\u00edode del llibre sobre l&#8217;evoluci\u00f3:\u00a0 Darwinius Massillae\u00a0 -48Ma p.197 Cantius -54Ma p.195 ).<\/li>\n<li>-63 a -85Ma, uns 20Ma abans del <a title=\"Cretaceous\u2013Paleogene extinction event\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Cretaceous%E2%80%93Paleogene_extinction_event\">cataclisme<\/a> que caus\u00e0 l&#8217;extinci\u00f3 dels dinosaures, un grup de mam\u00edfers nocturns que menjava insectes\u00a0 evoluciona cap a l&#8217;antecessor dels primats, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tupaia_(g%C3%A8nere)\">tupaies<\/a> i <a class=\"mw-redirect\" title=\"Flying lemur\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Flying_lemur\">lemurs<\/a>. El\u00a0 <i><a title=\"Plesiadapis\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Plesiadapis\">Plesiadapis<\/a> <\/i>encara tenia urpes i els ulls al costat de la cara, m\u00e9s adaptat a terra que als arbres; havien d&#8217;evolucionar a tenir els ulls davant i d&#8217;urpes a dits.\u00a0 Es pot considerar ancestre de tots els primats.\u00a0 22*2.5*10exp5=5.5M de generacions. ( al llibre\u00a0 p.180 Plesiadapis) (una altra refer\u00e8ncia a l&#8217;antecessor de tots els placentaris: <a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/news\/science-environment-21350900\">bbc<\/a>, <a href=\"https:\/\/science.sciencemag.org\/content\/339\/6120\/662.abstract\">, Science Magazine<\/a> , <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/avantpassatplacentaris.jpg\">imatge<\/a> )<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/a22primats.jpg\" \/><\/p>\n<p>Mam\u00edfers -256 a -85 [ Mesozoic\u00a0 (Tri\u00e0ssic, Jur\u00e0ssic, Cret\u00e0cic)] Un cop els amfibis surten de l&#8217;aigua apareixen els <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Amniote\">Amniotes<\/a>, amb el fetus envoltat per una membrana. Aix\u00f2 permetr\u00e0 que criin a terra sense haver de tornar a entrar a l&#8217;aigua. Inicialment seran semblants als r\u00e8ptils per\u00f2 aviat es dividiran entre sur\u00f2psids i sin\u00e0psids d&#8217;on sortiran els mam\u00edfers. Seran animals petits que evolucionen en paral\u00b7lel als r\u00e8ptils dominants durant el Mesozoic (252-66 milions d&#8217;anys),\u00a0 una era de clima c\u00e0lid i humit. Es caracteritzen per placenta\u00a0 i alimentaci\u00f3 alletant, en lloc d&#8217;ous, i l&#8217;aparici\u00f3 del neoc\u00f3rtex. En total 51.3 milions de generacions.<\/p>\n<ul>\n<li>-85 a -160 Ma. Els mam\u00edfers marsupials (cangurs, koales, que pareixen les cries relativament immadures i les porten a una bossa abdominal) se separen dels placentaris (el fetus madura del tot a l&#8217;\u00fater). La <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Juramaia\">Juramaia<\/a>, seria un dels primers placentaris, d&#8217;uns 10 cm, similar a ls musaranyes. 22.5 milions de generacions (a 30 generacions per segle).\u00a0 Fa uns -100Ma t\u00e9 lloc divisi\u00f3 primats &#8211; lagomorfes (ratolins i conills) i primats.<\/li>\n<li>-220 a -160Ma. Apareixen els primers mam\u00edfers a partir dels <a title=\"Eucynodontia\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Eucynodontia\">Eucynodontia<\/a> (<a class=\"mw-redirect\" title=\"Cynodonts\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Cynodonts\">cynodonts<\/a>) . Eren petits animalons semblants a les musaranyes que s&#8217;alimentaven d&#8217;insectes, com el <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Cynognathus\">cynognathus<\/a>, de la il\u00b7lustraci\u00f3. Desenvoluparan el neoc\u00f3rtex. Hi haur\u00e0 tres grups, els\u00a0 <a title=\"Monotreme\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Monotreme\">Monotremes<\/a>\u00a0 que encara poenen ous (com el <a title=\"Platypus\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Platypus\">platypus<\/a> and <a title=\"Echidna\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Echidna\">echidna<\/a> ) i dos theria (que no ponen ous), els marsupials i placentaris. 18 milions de generacions.<\/li>\n<li>-200 a -256Ma\u00a0 els primers r\u00e8ptils se separen en <a title=\"Sauropsida\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Sauropsida\">Sauropsids<\/a>, (dinosaures i despr\u00e9s r\u00e8ptils i ocells) i els <a title=\"Synapsid\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Synapsid\">Synapsida<\/a> que acabaran essent mam\u00edfers.\u00a0 Els dos presenten forats temporals darrera els ulls per deixar m\u00e9s lloc als m\u00fasculs de les mand\u00edbules. Els <a title=\"Phthinosuchus\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Phthinosuchus\">Phthinosuchus<\/a> van ser un dels primers, a 16.8 milions de generacions.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/a23mamifers.jpg\" \/><\/p>\n<hr \/>\n<div id=\"a3inici\">TETRAPODES, CORDATS, ANIMALS, VIDA<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Tetrapodes 390-256, 134 milions: desenvolupar potes i sortir de l&#8217;aigua.<\/p>\n<p>Tetrapodes 256 a 390 Paleozoic ( Devoni\u00e0 Carbon\u00edfer Permi\u00e0 ). 134 milions de generacions [ compto una generaci\u00f3 cada any] [ Uns peixos desenvoupen potes. Perqu\u00e8 voldrien arrossegar-se per terra m\u00e9s que no pas nedar?\u00a0 potser per trobar m\u00e9s aliment en els pantans amb llot? Un rebesavi meu va ser un amfibi, una b\u00e8stia bastant grossa, de m\u00e9s d&#8217;un metre, que va treure el cap fora de l&#8217;aigua. Les plantes tamb\u00e9, les algues es van tornar molses i falgueres.<\/p>\n<ul>\n<li>-300 a -256 <i><a title=\"Hylonomus\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Hylonomus\">Hylonomus<\/a><\/i> , 44\u00a0 milions de generacions, primers r\u00e0ptils a partir d&#8217;amfibis, amb els ous aminiota, no han de tornar a l&#8217;aigua per criar i poden fer vida en terreny sec. Era relativament petit, uns 20 cm i probablement s&#8217;alimentava d&#8217;insectes. [ si veig un llargandaix, aix\u00f2 \u00e9s el que vaig ser fa temps] . Apareix la\u00a0 <a title=\"Keratin\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Keratin\">keratina<\/a> que ser\u00e0 present en les urpes de r\u00e8ptils, ocells i p\u00e8ls dels mam\u00edfers.<\/li>\n<li>-365 a 300\u00a0 <i><a title=\"Ichthyostega\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Ichthyostega\">Ichthyostega<\/a><\/i> \u00e9s un dels primers tetrapods, que feia al voltant de 1.5 metres, dels amfibis capa\u00e7os d&#8217;explorar la terra, arrossegant-se pel llot,\u00a0 despr\u00e9s del\u00a0 <i><a title=\"\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Acanthostega\">Acanthostega<\/a><\/i> .\u00a0 [ Aix\u00f2 passava al carbon\u00edfer, l&#8217;\u00e8poca de les grans con\u00edferes, les restes de les quals encara fem servir com a combustible f\u00f2sil]. 65 milions de generacions. Els tetrapodes van evolucionar en entorns pantanosos d&#8217;aig\u00fces poc profundes i feien servir les extremitats com a pales.<\/li>\n<li>-375 a -365 <i><a title=\"Tiktaalik\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Tiktaalik\">Tiktaalik<\/a><\/i> \u00e9s un <a title=\"Sarcopterygii\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Sarcopterygii\">sarcopterygian<\/a> (aletes amb un sol os), antecessor dels tetrapodes.<\/li>\n<li>-390 a -375 <i><a title=\"Panderichthys\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Panderichthys\">Panderichthys<\/a><\/i> un peix del final del Dev\u00f2nic d&#8217;uns 1.3 metres, amb un cap similar als tetrapodes i quatre extremitats. Alguns peixos com els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dipnous\">dipnous<\/a>, amb pulmons per respirar aire, conserven algunes caracter\u00edstiques.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/A31Amfibis.jpg\" \/><\/p>\n<p>Cordats 390 a 530. Paleozoic cambri\u00e0 . 140 milions d&#8217;anys i generacions per passar de cucs sense esquelet a peixos amb esquelet, aletes i mand\u00edbules. [ les plantes, molses i falgueres, arriben a terra]<\/p>\n<ul>\n<li>390 a 410, El <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Celacant\">Celacant<\/a>, un f\u00f2ssil vivent, pot arribar a fer 2 metres i pesar 80kg. 20 milions de generacions.<\/li>\n<li>410 a 480,\u00a0 <a title=\"Placodermi\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Placodermi\">Placoderms<\/a> els primers peixos amb mand\u00edbules (<a title=\"Gnathostomata\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Gnathostomata\">Gnathostomata<\/a>), que podien arribar a fer 8 metres, amb el cap i t\u00f3rax cobert de plaques. 70M de generacions.<\/li>\n<li>480 a 505 Els <a title=\"Ostracoderm\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Ostracoderm\">ostracoderms<\/a>, peixos sense mand\u00edbula amb un esquet primitiu cartilagin\u00f3s, un dels primers vertebrats, d&#8217;uns 30cm, relacionats amb amb les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llampresa_de_mar\">llampreses<\/a> d&#8217;avui i precursors dels <a title=\"Osteichthyes\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Osteichthyes\">Osteichthyes<\/a> . 25 M de generacions.<\/li>\n<li>505 a 530. La <i><a title=\"\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Pikaia\">Pikaia<\/a><\/i> , un cuc d&#8217;uns 4 cm que comen\u00e7a a presentar estructura seria l&#8217;ancestre dels vertebrats, semblant als\u00a0 <a title=\"Lancelet\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Lancelet\">amxiomiformes<\/a> que encara es poden trobar avui.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/A32peixos.jpg\" \/><\/p>\n<p>Animals 530\u00a0 a 700 Prec\u00e0mbric [\u00a0 d&#8217;una col\u00f2nia de c\u00e8l\u00b7lules a les esponges i cucs\u00a0 cucs amb simetria bilateral i dos forats, antecessors dels cordats) [ no s\u00e9 cada quan es reprodu\u00efen i ho deixa a una generaci\u00f3 per any].\u00a0 170 milions de generacions.<\/p>\n<ul>\n<li>540 530 Els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Enteropneusts\">Enteropneusts<\/a> s\u00f3n supervivents de les formes de vida d&#8217;aquest per\u00edode, el de l&#8217;anomenada <a title=\"Cambrian explosion\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Cambrian_explosion\">explosi\u00f3 c\u00e0mbrica<\/a> en que apareixen la major dels ordres animals en forma de vida marina.\u00a0 Pertanyen\u00a0 als \u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Hemichordata\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Hemichordata\">Hemicordats<\/a> . Juntament amb els\u00a0 <a class=\"mw-redirect\" title=\"Echinodermata\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Echinodermata\">Equinoderms<\/a> (<a title=\"Starfish\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Starfish\">estrelles<\/a> , i <a class=\"mw-redirect\" title=\"Holothuroidea\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Holothuroidea\">cogombres de mar<\/a> )\u00a0 i els antecessors dels cordats formen el gran grup dels <a class=\"mw-redirect\" title=\"Deuterostomes\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Deuterostomes\">Deuterostomes<\/a>, (dues boques). 10M<\/li>\n<li>540 570 Cucs plans, simetria bilateral, en sortiran\u00a0 protostomes (insectes i crustacis) i deuterostomes (cordats). Ja tenen un sistema nervi\u00f3s rudimentari. La <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Kimberella\">Kimberella<\/a> es movia com un cargol). 30M.<\/li>\n<li>El <a title=\"Proporidae\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Proporidae\">Proporus<\/a> \u00e9s un antecessor dels dos.<\/li>\n<li>570 a 700. De les col\u00f2nies d&#8217;unicelulars en sortiran els primers animals com la <i><a title=\"Dickinsonia\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Dickinsonia\">Dickinsonia costata<\/a><\/i> . Despr\u00e9s vindran les esponges, els de simetria radial cnidaris (meduses que ja tenen nervis i m\u00fasculs), cnetoforos, i els de simetria bilateral. Els primers f\u00f2ssils candidats a representar animals s\u00f3n esponges primitives de fa 665Ma ( <a title=\"Trezona Formation\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Trezona_Formation\">Trezona Formation<\/a> a Austr\u00e0lia). 130M.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/A33cucs.jpg\" \/><\/p>\n<p>M\u00e9s enll\u00e0m al Prec\u00e0mbric potser costa pensar en avantpassats, per\u00f2 no obstant, jo vinc d&#8217;una c\u00e8l\u00b7lul que es dividia i reprodu\u00efa fa 3.000 milions d&#8217;anys, les c\u00e8l\u00b7lules que em componen i que ara mateix estan vivint dins meu, hi enllacen directament. Tenim un 18% de gens comuns amb el fong de la llevadura del pa. Aix\u00ed que quan vegi un formatge florit, he de recordar que tots venim de quelcom aix\u00ed. I quan vegi una bassa amb algues, ja hi he de veure la meravella de la vida. Tots compartim el mateix\u00a0<a href=\"http:\/\/[https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Genetic_code\">codi gen\u00e8tic<\/a>\u00a0 que transcriu amino\u00e0cids a partir de DNA, tres grups de bases codifiquen 20 amino\u00e0cids, en un ball de prote\u00efnes i DNA ininterromput des de fa 4000 milions d&#8217;anys.<\/p>\n<ul>\n<li>700 900Ma Els <a title=\"Choanoflagellate\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Choanoflagellate\">choanoflagellates<\/a> s\u00f3n organismes similars als que podrien ser antecessors de tot el regne animal, i en particular de les esponges. Viuen en col\u00f2nies i presenten una especialitzaci\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lules elemental.<\/li>\n<li>900 a 2100. C\u00e8l\u00b7lules <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Eucariotes\">eucariotes<\/a>, amb nucli diferenciat. Als 1200Ma apareix la reproducci\u00f3 sexual. Els grans grups de la vida: algues, fongs, plantes i animals [ evoluci\u00f3 de les plantes consistir\u00e0 sobretot en la colonitzaci\u00f3 a la terra els darrers 450M d&#8217;anys: molses (300 esp\u00e8cies) Sil\u00faric 425Ma, falgueres (9.500 esp\u00e8cies)\u00a0 Dev\u00f2nic 390Ma, con\u00edferes (600 esp\u00e8cies) carbon\u00edfer, gingkos,\u00a0 66Ma angiospermes, les plantes amb flor 234.000 esp\u00e8cies comencen al cret\u00e0cic 100Ma].<\/li>\n<li>2100 a 4100,\u00a0 a 2100 Formes b\u00e0siques de vida, Procariotes, bact\u00e8ries. Als 3500Ma comen\u00e7a la fotos\u00edntesi. Canvia l&#8217;atmosfera del planeta.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/A34vida.jpg\" \/><\/p>\n<hr \/>\n<p><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Timeline_of_human_evolution\">L&#8217;evoluci\u00f3 fins arribar a l&#8217;home<\/a>, wikipedia<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>[ La Terra. Evoluci\u00f3] |\u00a0 Avantpassats:\u00a0 Humans ,\u00a0\u00a0 Mam\u00edfers ,\u00a0 Dels protistos als cordats Vull imaginar que puc obtenir les biografies i retrats dels meus avantpassats m\u00e9s enll\u00e0 dels avis, generaci\u00f3 rera generaci\u00f3 fins als temps dels romans. Potser era un esclau? Potser una noia que llegia a Pompeia abans de l&#8217;erupci\u00f3? I m\u00e9s enrera, &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-avantpassats\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Els avantpassats, un \u00e0lbum de fam\u00edlia&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[132],"tags":[279],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2026"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2026"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2026\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2026"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2026"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2026"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2026"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2026"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2026"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2026"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2026"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}