{"id":2046,"date":"2020-11-12T11:36:41","date_gmt":"2020-11-12T11:36:41","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2046"},"modified":"2021-03-20T21:00:37","modified_gmt":"2021-03-20T21:00:37","slug":"precambric","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/precambric\/","title":{"rendered":"-4600 Prec\u00e0mbric -541 Ma"},"content":{"rendered":"<p>La Terra: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/44-la-terra\/44e-la-historia-de-la-terra-evolucio\/\">Evoluci\u00f3 de la terra<\/a>\u00a0 | \u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/44-la-terra\/44e-la-historia-de-la-terra-evolucio\/cronologia-terra\/\">Cronologia evoluci\u00f3<\/a>\u00a0 | \u00a0 -4600 Prec\u00e0mbric\u00a0 |\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/541-252-paleozoic\/\">-541 Paleozoic<\/a>\u00a0\u00a0 |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/252-mesozoic-66\/\">-256 Mesozoic<\/a> \u00a0 |\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/66-cenozoic\/\">-66 Cenozoic<\/a> \u00a0 |<\/p>\n<hr \/>\n<p>-4600 a 541, <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Precambrian\">Precambrian<\/a><\/p>\n<div>Es refreda l&#8217;esfera i es formen cratons sobre el mantell i els oceans. Els continents separats despr\u00e9s de Rodinia s&#8217;agrupen en Laur\u00e0sia (orog\u00e8nia Grenville) i Gondwana (orog\u00e8nia pan africana).<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Aparici\u00f3 de la vida amb entitats que s&#8217;alimenten i es reprodueixen. Fotos\u00edntesi per les cianobact\u00e8ries. [ Es defineix l&#8217;hipercicle de codificaci\u00f3 prote\u00efna DNA. Es defineix la &#8220;maquin\u00e0ria qu\u00edmica de la vida: les mitocondries i els cloroplastos]. Eucariotes. Organismes plucelulars: les algues ( precursors de les plantes), esponges, meduses, simetria bilateral, protostomos i deuterostomos. Als 1100 Ma apareix la reproducci\u00f3 sexual, combinant material gen\u00e8tic.<\/div>\n<hr \/>\n<p>-4600 Hade\u00e0<\/p>\n<p>Formaci\u00f3 de la terra, refredament, formaci\u00f3 dels oceans i de la crosta<\/p>\n<p>Hadean rocks are exposed on the Earth&#8217;s surface in very few places, such as in the geologic shields of Canada, Australia and Africa.<\/p>\n<p>c.4,404 Ma \u2013 First known mineral, found at Jack Hills in Western Australia. Detrital zircons show presence of a solid crust and liquid water. Latest possible date for a secondary atmosphere to form, produced by the Earth&#8217;s crust outgassing, reinforced by water and possibly organic molecules delivered by comet impacts and carbonaceous chondrites (including type CI shown to be high in a number of amino acids and polycyclic aromatic hydrocarbons (PAH)).<\/p>\n<hr \/>\n<p>-4000 Arquea<\/p>\n<p>Indicis d&#8217;estromatolits i organismes a Austr\u00e0lia (E p.36)<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/3500-primeres-formes-de-vida\/\">-3500 Ma Primeres formes de vida<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/procariotes\/\">Procariotes<\/a>\u00a0 |\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/arbre-de-la-vida\/#1eucariotes\">arbre de la vida<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p>-2500 Proterozoic<\/p>\n<ul>\n<li>Paleoproterozoic 2500, Comen\u00e7a la tect\u00f2nica de plaques,<\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/catastrofe-de-loxigen\/\">-2400 Ma Cat\u00e0strofe de l&#8217;ox\u00edgen<\/a><\/p>\n<p>-2100 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/eucariotes\/\">Eucariotes<\/a><\/p>\n<ul>\n<li>Mesoproterozoic 1600<\/li>\n<li>Neoproterozoic 1000<\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/orogenia-grenville\/\">-1000 Ma Orog\u00e8nia Greenville<\/a> o Laurentiana<\/p>\n<p><a title=\"Ediacaran\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Ediacaran\">Ediacaran<\/a>: -635 a 541 Apareixen esponges i celenterats, formacions d&#8217;esculls de corall, arbre de la vida: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/arbre-de-la-vida\/#3metazous\">metazous<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/arbre-de-la-vida\/#4protostomes\">protostomes<\/a><\/p>\n<p>[ la divisi\u00f3 entre invertebrats esquelet extern, i vertebrats ]<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.popularmechanics.com\/science\/animals\/a35884787\/humans-share-genes-with-weird-headless-creatures\/\">Article a Popular mechanics<\/a> : antecessors humanscom Kimberella quadrata ) Ikaria, Dickinsonia costata i\u00a0 Tribrachidium heraldicum.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/600-orogenia-pan-africana\/\">-600 Orog\u00e8nia Pan Africana<\/a><\/p>\n<p>Mistaken Cape a Austr\u00e0lia: fusos Charniodiscus, frondes, Dickinsonia (E p. 42) \/ Nam\u00edbia i Sib\u00e8ria, chancelorid<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/video\/ediacaransea.mp4\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/Ediacaran.png\" width=\"900\" height=\"600\" \/><\/a><\/p>\n<p>Al final del prec\u00e0mbric es forma el gran continent de Godwana<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/c\/cb\/Gondwana_420_Ma.png\/612px-Gondwana_420_Ma.png\" \/><\/p>\n<hr \/>\n<p>Evoluci\u00f3 geol\u00f2gica<\/p>\n<p>L&#8217;esfera gasosa es va anar refredant. Els elements m\u00e9s pesants van quedar al centre i els m\u00e9s lleugers a la superf\u00edcie.<\/p>\n<p>Evoluci\u00f3 de l&#8217;atmosfera (Prec\u00e0mbric). (Atlas Biologia) Les hip\u00f2tesis que reconstrueixen la formaci\u00f3 de l&#8217;atm\u00f2sfera despr\u00e9s d&#8217;una 1a atm\u00f2sfera inicial de H i He afirmen que un intens escalfament en causa la p\u00e8rdua, se solidifica la crosta i hi ha una intensa activitat volc\u00e0nica que allibera H2O, CH4, NH3, H2S i H2. Aquests gasos formen la 2a atm\u00f2sfera que era reductora i dur\u00f3 del -4500 cap al -3700. En aquestes condicions es produeix la s\u00edntesi abi\u00f2tica de compostos org\u00e0nics (-&gt;).<\/p>\n<p>La p\u00e8rdua d&#8217;hidrogen i les reaccions entre gasos d&#8217;una la 3a atm\u00f2sfera amb N2, CO, CO2 i H2O. Amb l&#8217;aparici\u00f3 de la fotos\u00edntesi (-&gt;) cap al -2500 hi ha un enriquiment d&#8217;ox\u5215en fins que tenim l&#8217;actual 4a atm\u00f2sfera oxidant (-1000).<\/p>\n<p>Evoluci\u00f3 Geol\u00f2gica (Prec\u00e0mbric) Etapa sense f\u00f2ssils que permetin caracteritzaci\u00f3 exacte. Etapa pregeol\u00f2gica (4600-3500) de formaci\u00f3 de crosta (cristal.litzaci\u00f3 dels primers silicats) i aparici\u00f3 d&#8217;aigua.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/orogenia-grenville\/\">Orog\u00e8nesi laurentiana<\/a> (1000) als Hurons i Groenlandia (Time 2), India xoca amb Asia formant l&#8217;Himalaia. Totes aquestes formacions s&#8217;aniran erosionant. [??]<\/p>\n<hr \/>\n<p>Evoluci\u00f3 biol\u00f2gica<\/p>\n<p>Evoluci\u00f3 Biol\u00f2gica (Prec\u00e0mbric)<\/p>\n<p>* Protobiontes heter\u00f2trofs -&gt; Procariotes aut\u00f2trofs: Arquebact\u00e8ries (B4200), Bact\u00e8ries (B4300), Algues blaves (B4320)<\/p>\n<p>Els principals salts de l&#8217;evoluci\u00f3 s\u00f3n les cianobact\u00e8ries (fotos\u00edntesi), eucariotes (endosimbiosi) al 1600, animals pluricelulars amb l&#8217;explosi\u00f3 c\u00e0mbrica d&#8217;esp\u00e8cies.<\/p>\n<p>(\uff783000) Les primeres c\u00e8l.lules eren procariotes simples que vivien de la sopa circumdant. Aquests heter\u00f2trofs anaer\u00f2bics [no sintetitzen sin\u00f3 que aprofiten material org\u00e0nic que cremen sense ox\u5215en donat que no n&#8217;hi havia a l&#8217;atmosfera] aniran consumint el caldo org\u00e0nic fins que l&#8217;empobriment de material seleccionar\u00e0 els primers aut\u00f2trofs capa\u00e7os d&#8217;usar el CO2 com a font de C. Al cap de poc van apar\u00e8ixer c\u00e8l.lules fotosint\u00e8tiques, antecessores de les actuals algues cianof\u00edcees (que tamb\u00e9 sabien fixar nitrogen atmosf\u00e8ric per donar els compostos nitrogenats que ja no es trobaven a la sopa). Aix\u00ed va comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer ox\u00edgen a l&#8217;atmosfera. Les algues cianof\u00edcees s\u00f3n dels organismes m\u00e9s autosuficients, capaces d&#8217;obtenir energia de la llum solar, carboni del CO2, Nitrogen del N2 atmosf\u00e8ric i els e- per reduir el CO2 de l&#8217;aigua (Lehninger p.374).<\/p>\n<p>Les b.sulfo van dominar fins que les cyanobact\u00e8ries van produir prou oz\u00f3 per aturar la radiaci\u00f3 ultravioleta que impedia estabilitzr genomes complexos.<\/p>\n<p>* Procariotes -&gt; Eucariotes (Org\u00e0nuls per simbiosi), Flagelats: Fitoflagelats (plantes) -&gt; Algues (B5100), zooflagelats -&gt; Protozous (B6100) (Riz\u00f2podes, Esporozous, ciliats) (Atlas p.560) [Separaci\u00f3 animals i plantes] (\uff781500)<\/p>\n<p>Despr\u00e9s d&#8217;un llarg per\u00edode d&#8217;enriquiment d&#8217;Ox\u00edgen van apar\u00e8ixer els primers organismes amb respiraci\u00f3 aerobia i fosforilaci\u00f3 oxidativa. Aleshores apareixen les c\u00e8l.lules eucariotes per endosimbiosi: els diferents org\u00e0nuls com mitocondries i coroplastos foren procariotes com bacteris aer\u00f2bics (mitocondries) o algues blaves fotosint\u00e8tiques (cloroplastos) absorbits per c\u00e8l.lules procariotes grans que ja tenien considerables necessitats metab\u00f2liques (Algues i fongs unicelulars, protozous -&gt;). [Dels procariotes passem als primers eucariotes que s\u00f3n flagelats. A partir d&#8217;aqu\u00ed se separen animals i plantes. Les plantes s&#8217;especialitzaran en transformar energia lluminosa, aigua i sals de la terra, aut\u00f2trofes per\u00f3 depenents de tenir un entorn nutritiu fix. Els animals en canvi, seran heter\u00f2trofs m\u00e9s independents del medi per\u00f3 hauran de desenvolupar la capacitat d&#8217;anar a buscar l&#8217;aliment sintetitzat per les plantes.]<\/p>\n<p>Aquests eucariotes s\u00f3n mit\u00f2tics (es reprodueixen per divisi\u00f3 sense uni\u00f3 de c\u00e8l. de diferents individus).<\/p>\n<p>Sensibilitat i energia-informaci\u00f3 En els protozous ja es troba una sensibilitat a la llum i a la direcci\u00f3 de la gravetat (Pinillos 129). Als celenterats comencen a apar\u00e8ixer pigments fotosensibles especialitzats distribu\u00efts sobre la pell. Aix\u00f3 suposa un nou tipus de fet, l&#8217;energia-informaci\u00f3 La interacci\u00f3 organisme-radiaci\u00f3 \u00e9s qualitativament diferent a la d&#8217;\u7099om-radiaci\u00f3 ja que el resultat de la interacci\u00f3 dep\u00e8n de l&#8217;adaptaci\u00f3 de l&#8217;organisme a aquest tipus de senyal.<\/p>\n<p>* Eucariotes Unicelulars -&gt; Eucariotes pluricelulars (multinucleats, col\u00f2nies), Algues Pluriceculars (Tal\u00f2fites) (B5140, B5150) i Esponges (Mesozous B6200).<\/p>\n<p>(A. 73) Desenvolupant varis nuclis dins de la mateixa membrana es formen algues pluricelulars, sense aut\u00e8ntics teixits encara, per\u00f3 ja anticipant l&#8217;estructura d&#8217;arrels i tija. Tamb\u00e9 ho fan alguns ciliats i foramin\u00edmers.<\/p>\n<p>L&#8217;associaci\u00f3 de v\u00e0ries c\u00e8lul.les dins d&#8217;una mateixa membrana es d\u00f3na en les algues i els flagelats. En el volvox la col\u00f2nia presenta cordinaci\u00f3 de moviments dels flagels i certa divisi\u00f3 del treball que ja fan pensar en l&#8217;individu pluricelular tot superant el nivell de simple col\u00f2nia. La reproducci\u00f3 pot ser per divisi\u00f3 de totes les c\u00e8l. o nom\u00e9s algunes, fet que suposa un comen\u00e7ament d&#8217;especialitzaci\u00f3 (A. 143).<\/p>\n<p>* Eucariotes Animals (mesozous, parazous) -&gt; Metazous: celenterats (B6300) i celomats (moluscos i tentaculats (braqui\u00f2podes) B6500, artr\u00f2podes B6700).<\/p>\n<p>Especialitzaci\u00f3 celular (A.81) Un organisme pluricelular pot especialitzar c\u00e8lules i tenir una divisi\u00f3 del treball (les plantes ho faran al dev\u00f2nic). Tindrem c\u00e8lules lliures com la de la sang i d&#8217;altres formant part de teixits de revestiment, conjuntius, muscular o nervi\ue267 (-&gt;). (-&gt; Desenvolupament embri\u00f3 . L&#8217;especialitzaci\u00f3 c\u00e8l. dur\u00f3 a la reproducci\u00f3 sexual que t\u00f3 l&#8217;avantatge de mesclar diferents dotacions gen\u00e8tiques, apareixent doncs els eucariotes mei\u00f2tics (meiosi proc\u00e9s de reducci\u00f3 n\u4f39. cromosomes) cap al 1000 106 anys. Inicialment nom\u00e9s hi ha dotaci\u00f3 doble (organisme diploide) despr\u00e9s de la fecundaci\u00f3 patint despr\u00e9s la meiosi que els deixar\u00f3 haploides durant la major part del cicle vital. Cap al 600 apareixeran els eucariotes diploide dominants que viuen la major part del temps com a diploides, amb una meiosi en la formaci\u00f3 dels g\u00e0metos (-&gt;). M\u00e9s endavant l&#8217;evoluci\u00f3 trobar\u00f3 moltes maneres de dur a terme la rs, nom\u00e9s cal pensar en la gran varietat de flors, l&#8217;adaptaci\u00f3 externa (diferenciaci\u00f3 morfol\u00f2gica) de mascles i femelles per facilitar la copulaci\u00f3 l&#8217;aparici\u00f3 d&#8217;un comportament sexual.<\/p>\n<p>Formaci\u00f3 d&#8217;\u00f2rgans (A.103) Els diferents teixits formaran \u00f2rgans d&#8217;acord amb el principi d&#8217;inclusi\u00f3 (diversos feixos de c\u00e8l.lules es van unint de manera organitzada com en le fibres musculars o nervioses), P. de divisi\u00f3 (les c\u00e8l. es van dividint dicot\u00f2micament forment ramificacions com en les gl\u00e0ndules, pulmons, membres dels vertebrats) i P. de concentraci\u00f3 (c\u00e8l. a\u00f3 lades es van posant en contacte fins a formar un sistema com el sist. nervi\u00f3s central).<\/p>\n<p>Desenvolupament Metazous (A.547) Les c\u00e8lules polien\u00e8rgides (teoria acelos) per celuraritzaci\u00f3 [apareixen membranes] o les col\u00f2nies de c\u00e8lules (teoria gastrea) per gastrulaci\u00f3 [la divisi\u00f3 celular va procedint amb simetria bilateral, fins que es diferencia en dues capes una de les quals es tor\u00e7a cap endins -endodermo- (A.197) formant dues capes, amb un blastoporus (-&gt;)]<\/p>\n<p>En els celenterats hi ha dues fulles embrion\u00e0ries que generaran un tub amb endodermo de c\u00e8l. digestives, glangulars i musculars, ectodermo de c\u00e8l. sensorials, epitelials i nervioses. La simetria bilateral en lloc de la radial apareix degut a la locomoci\u00f3 orientada. Hi ha un pol locomotor, un pol sensorial i un pol nutritiu (orifici bucal). Tenen un sistema nervi\u00f3s reticulat, una xarxa homog\u00e8nea (Pinillos 24, At.Biol 102) on cada part mant\u00e9 encara la seva independ\u00e8ncia.<\/p>\n<p>D&#8217;ara endavant hi haur\u00f3 una tercera fulla embrion\u00e0ria, el mesoderm. En els cucs plans el mesoderm genera un mes\u00e8nquima on hi ha els \u00f2rgans interns. En els cucs segmentats el cos es divideix en segments semblants d&#8217;on parteixen extremitats. Els artr\u00f2podes (crustacis, ar\u00e0cnids i insectes) tindran una estructura semblant als cucs s. per\u00f3 amb m\u00e9s especialitzaci\u00f3 d&#8217;extremitats. Els mol.lucs tenen un cos mass\u00eds amb quatre parts: cap, peu o tentacle, sac visceral i plec del mantell. Amb els cucs plans apareix una certa estructura del sistema nervi\u00f3s amb agrupacions de neurones en ganglis i una topologia en forma d&#8217;escala (AB 102) que en mol.luscs i artr\u00f2podes arribar\u00e0 a tenir una mena de cervell format a partir d&#8217;un gangli. El sistema nervi\u00f3s va seguint el tub digestiu i cada segment (cos articulat de cucs i artr\u00f2podes) mant\u00f3 encara certa independ\u00e8ncia respecte el cervell.<\/p>\n<p>Protobiontes:<\/p>\n<ul>\n<li>Arquebacteria<\/li>\n<li>Eubacteria: bact\u00e8ries i algues blaves (cianof\u00educees)<\/li>\n<li>Flagelats\n<ul>\n<li>[futurs animals, sense cloroplatos?]\n<ul>\n<li>Parazous, Mesozous<\/li>\n<li>Protistos: ciliats, rizopodes, esporozous<\/li>\n<li>Eumatazous<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Algues (verdes, rodofites)\u00a0 -&gt; plantes terrestres<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p>Eumetazous:<\/p>\n<ul>\n<li>Celenterats (simetria radial)<\/li>\n<li>Celomats (simetria bilateral)<\/li>\n<\/ul>\n<p>Aix\u00f3 apareixen els celenterats de simetria radial (hidres i meduses) i els celomats de simetria bilateral, cucs, artr\u00f2podes (Trilobites), equinodermos i alg\u00fan mol.lusc (cargol).[Han aparegut 19 troncs dels animals i nom\u00e9s queda el dels cordats]<\/p>\n<p>(Lehninger (\uff781500) Eucariotes mit\u00f2tics (\uff781000) Eucariotes mei\u00f2tics (\uff78700) E. Diploide Dominants]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La Terra: Evoluci\u00f3 de la terra\u00a0 | \u00a0\u00a0 Cronologia evoluci\u00f3\u00a0 | \u00a0 -4600 Prec\u00e0mbric\u00a0 |\u00a0\u00a0 -541 Paleozoic\u00a0\u00a0 |\u00a0 -256 Mesozoic \u00a0 |\u00a0\u00a0 -66 Cenozoic \u00a0 | -4600 a 541, Precambrian Es refreda l&#8217;esfera i es formen cratons sobre el mantell i els oceans. Els continents separats despr\u00e9s de Rodinia s&#8217;agrupen en Laur\u00e0sia (orog\u00e8nia Grenville) i &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/precambric\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;-4600 Prec\u00e0mbric -541 Ma&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[84],"tags":[517],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2046"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2046"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2046\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2046"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2046"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2046"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2046"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2046"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2046"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2046"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2046"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}