{"id":2049,"date":"2020-11-13T11:43:46","date_gmt":"2020-11-13T11:43:46","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2049"},"modified":"2023-11-09T09:32:05","modified_gmt":"2023-11-09T09:32:05","slug":"3500-primeres-formes-de-vida","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/3500-primeres-formes-de-vida\/","title":{"rendered":"-3500 Origen de la vida. Primeres formes"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/44-la-terra\/44v-la-vida\/\">La vida<\/a> |\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-terra-evolucio-biologia-i-canvis-geologics\/\">Evoluci\u00f3<\/a><\/p>\n<p>Mol\u00e8cules \u2192 Pol\u00edmers \u2192 Vida<\/p>\n<hr \/>\n<p><em>\u00c9s dif\u00edcil\u00a0 tra\u00e7ar la l\u00ednia entre la mat\u00e8ria inerta i la vida, i aix\u00f2 du a plantejar &#8220;qu\u00e8 \u00e9s la vida&#8221;, exactament el t\u00edtol del <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/entendre-la-vida\/#Schrodinger\">llibre de Schr\u00f6dinger<\/a>.\u00a0 [un sistema amb un conjunt de processos de replicaci\u00f3, relaci\u00f3 amb el medi i intercanvi de mat\u00e8ria i energia per mantenir la complexitat]. A l&#8217;antiguitat s&#8217;explicava que els d\u00e9us haurien creat les plantes i els animals (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-genesi\/\">G\u00e8nesi<\/a>), o que apareixia de manera espont\u00e0nia a partir de la mat\u00e8ria inerta. Aix\u00f2 quedaria descartat per Pasteur. Tal com va dir Virchow,\u00a0 Omnis cellula ex cellula. Per\u00f2 aleshores, com haurien arribat les primeres c\u00e8l\u00b7lules? O s\u00f3n d&#8217;origen extraterrestre (hip\u00f2tesi que nom\u00e9s trasllada de lloc el problema), o van apar\u00e8ixer per abiog\u00e8nesi, \u00e9s a dir, a partir de la met\u00e8ria inerta en un moment donat.<\/em><\/p>\n<p><em>La vida hauria pogut arrencar en condicions que mol\u00e8cules org\u00e0niques estiguessin prou concentrades. (Oparin, Miller. Eigen).<\/em><br \/>\n<em>Els <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Stromatolite\">estromatolits<\/a> de Strelley Pool suggereixen l&#8217;exist\u00e8ncia de cianobact\u00e8ries d&#8217;uns 3500 milions d&#8217;anys d&#8217;antiguetat. [EV p.36]<\/em><\/p>\n<hr \/>\n<p><strong>Formaci\u00f3 de mol\u00e8cules b\u00e0siques<\/strong><\/p>\n<p>La 2a Atm\u00f2sfera reductora (-4500) amb H<sub>2<\/sub>O, CH<sub>4<\/sub>, NH<sub>3<\/sub>, H<sub>2<\/sub>S alliberats pel vulcanisme despr\u00e9s de la condensaci\u00f3 del gas del sistema planetari. Per reaccions amb gasos va apar\u00e8ixer 5M d&#8217;anys despr\u00e9s N<sub>2<\/sub>, CO, CO<sub>2<\/sub> i H<sub>2<\/sub>O, 3a atm\u00f2sfera tamb\u00e9 reductora.<br \/>\nL&#8217;energia dels llamps sobre aquests compostos formen precursors biol\u00f2gics. (1953 Miller):<\/p>\n<p>i) 2CH<sub>4<\/sub>+N<sub>2<\/sub> \u2192 2HCN+3H<sub>2<\/sub>, CO+NH<sub>3<\/sub> \u2192 HCN+H<sub>2<\/sub>O<\/p>\n<p>A partir del cianur d&#8217;hidrogen es forma, primer cianoacetil\u00e8 (agent condensant), i despr\u00e9s amino\u00e0cids (base de les prote\u00efnes), purines i pirimidines (base dels \u00e0cids nucleics)(Lehninger p.1050)<\/p>\n<p>ii) Del formaldeh\u00edd\u00a0 HCHO+ la cali\u00e7a CaCO<sub>3<\/sub> es formen molts sucres [Precedents dels hidrats de carb\u00f3 i els l\u00edpids].<\/p>\n<p>Al cap de 1000M d&#8217;anys hi havia una determinada concentraci\u00f3 de mat\u00e8ria org\u00e0nica als oceans primitius.<\/p>\n<p><strong>Formaci\u00f3 de pol\u00edmers<\/strong><\/p>\n<p>La formaci\u00f3 de pol\u00edmers a partir dels mon\u00f2mers suposa la formaci\u00f3 d&#8217;enlla\u00e7os covalents entre els amino\u00e0cids per deshidrataci\u00f3 (p\u00e8rdua d&#8217;aigua). Aquesta reacci\u00f3 no \u00e9s espont\u00e0nia i nom\u00e9s \u00e9s possible amb la intervenci\u00f3 d&#8217;agents condensants com la carbodiimida que absorbeixen aigua, o b\u00e9 per adher\u00e8ncia a minerals. En aquests van tenir un paper fonamental els polifosfats que deshidraten els amino\u00e0cids amb un escalfament suau. Aix\u00ed es van obtenir les primeres cadenes de p\u00e8ptids, els enzims. Els nucle\u00f2tids precursors dels \u00e0cids nucleics tamb\u00e9 es formen per escalfament de purines o pirimidines i polifosfats. Una cadena de polinucle\u00f2tids podia servir tamb\u00e9 fer formar-ne una de complement\u00e0ria [doble h\u00e8lix] unida per enlla\u00e7os d&#8217;hidrogen.<\/p>\n<p><strong>Origen de la vida<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Individualitzaci\u00f3 (-4.000 m.anys).<br \/>\nA partir de la &#8220;sopa org\u00e0nica&#8221; es formen entitats individuals per coacervaci\u00f3 (separaci\u00f3 d&#8217;un pol\u00edmer en una fase dilu\u00efda i una altra concentrada) on compostos proteinoides quedarien en la part densa formant una gota que podria iniciar un metabolisme primitiu (hip\u00f2tesi d&#8217;Oparin). Una dissoluci\u00f3 concentrada de protinoides, escalfada i deixada refredar en determinades condicions salines i de pH resulta en unes microesferes d&#8217;uns 2 \uff75m de di\u00e0metre amb un embolcall similar a una membrana (hip\u00f2tesi de Fox). Aquestes microesferes s&#8217;arriben a separar per gemmaci\u00f3 i en elles s&#8217;ajunten amino\u00e0cids formant cadenes de polip\u00e8ptids. Se suposa que alguna d&#8217;aquestes cadenes podia generar la cadena de nucle\u00f2tids que la codificava. L&#8217;origen tamb\u00e9 podria haver estat en cadenes de DNA (Muller, virus). Una tercera possibilitat \u00e9s que un fragment de RNA hagu\u00e9s originat una cadena de polip\u00e8ptids i m\u00e9s endavant s&#8217;hagu\u00e9s trobat el DNA com una manera m\u00e9s permanent de codificar la informaci\u00f3.<\/li>\n<li>Hipercicle.<br \/>\nEl problema \u00e9s arribar al cicle DNA-proteina. La proteina necessita estar codificada en un DNA que, a la seva vegada, ha d&#8217;estar sintetitzat per una prote\u00efna. Per assaig, \u00e9s a dir, moltes fluctuacions diferents de les quals nom\u00e9s sobreviuen les m\u00e9s favorables (l&#8217;amplificaci\u00f3 de les fluctuacions exigeix una situaci\u00f3 fora del domini lineal de la termodin\u00e0mica en que sempre tornen a l&#8217;equilibri), es pot donar un hipercicle on un DNA1 codifiqui unes proteines P1 que entre altres coses sintetitzin un DNA2 que codifiqui unes prote\u00efnes &#8230; fins arribar a unes proteines Pn que tanquin la cadena sinetitzant DNA1 (Eigen 1971). Nom\u00e9s que aparegu\u00e9s un tal hipercicle (de probabilitat petita per\u00f3 no nul\u00b7la), tindria un enorme avantatge, tant com per suposar que seria l&#8217;origen de tot el viu. Aquesta hip\u00f2tesi Adam i Eva estaria recolzada pel fet que tots els organismes vius tinguin el mateix codi gen\u00e8tic i les seves mol\u00e8cules org\u00e0niques presentin la mateixa asimetria (tots els amino\u00e0cids s\u00f3n\u00a0 L).<br \/>\nAix\u00ed arribem a un sistema patr\u00f3 amb els corresponents catalitzadors i individualitzat per una membrana. Es podia donar un protobiont d&#8217;aquest tipus, amb 40 prote\u00efnes i 40 gens, per cada 10 km2 de superf\u00edcie d&#8217;oce\u00e0 (Kaplan)(Atlas p.517). Un cop es troba un hipercicle queda fixat el codi gen\u00e8tic. L&#8217;altra gran adquisici\u00f3 seria el codi ATP per la transfer\u00e8ncia d&#8217;energia.<\/li>\n<\/ul>\n<p>(Varela) asenyala que la transici\u00f3 a l&#8217;individu \u00e9s un pas net i tallant, discontinu. Suposa una xarxa de processos metab\u00f2lics que produeixen una membrana que els separi de la sopa de l&#8217;entorn. Alhora aquesta membrana ha d&#8217;englobar aquests processos i no m\u00e9s, i facilitar l&#8217;entrada i sortida necess\u00e0ria. Hi ha doncs una circularitat. Quan aquests processos s&#8217;autocontenen i el l\u00edmit s&#8217;autofabrica, es parlaria d&#8217;autopoiesis.<\/p>\n<p>(Boya &#8220;Pensar la Complexitat&#8221;) assenyala les etapes:<\/p>\n<ol>\n<li>S\u00edntesi prebi\u00f2tica.<\/li>\n<li>RNA World Silbert &#8217;86 mostra que t\u00f3 propietats autocatal\u00edtiques i deuria ser el pas inicial. Es possible un inici de traducci\u00f3 gen\u00e8tica amb un alfabet de dos car\u00e0cters que podria codificar 16 amino\u00e0cids.<\/li>\n<li>DNA storaged. El canvi respecte el RNA del H per OH i l&#8217;uracil enlloc de la timina d&#8217;una una mol\u00e8cula de gran estabilitat que permet perpetuar les troballes evolutives.<\/li>\n<li>El progenota que consistia en arquebacteries tipus metano o sulfo. Un virus t\u00e9 10<sup>3<\/sup> car\u00e0cters, un bacteri com E.Choli 10<sup>6<\/sup> i l&#8217;home 10<sup>9<\/sup>.<\/li>\n<\/ol>\n<hr \/>\n<p>Hi ha la possibilitat que la vida o els seus components hagin arribat a la terra procedents d&#8217;un asteroide (<a href=\"https:\/\/www.bbc.co.uk\/news\/science-environment-66844738\">BBC Bennu<\/a> 2023).\u00a0 [Despr\u00e9s de tot, molts dels elements m\u00e9s pesants presents a la terra no s&#8217;hauren &#8220;cuit&#8221; al sol sin\u00f3 que estarien en la pols interestelar, procedents d&#8217;alters etsrelles, en el moment de formaci\u00f3 del sistema solar]. Aix\u00f2 no elimina la pregunta sobre com va comen\u00e7ar un proc\u00e9s tan complex com la vida, simplement el trasllada de lloc.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La vida |\u00a0\u00a0 Evoluci\u00f3 Mol\u00e8cules \u2192 Pol\u00edmers \u2192 Vida \u00c9s dif\u00edcil\u00a0 tra\u00e7ar la l\u00ednia entre la mat\u00e8ria inerta i la vida, i aix\u00f2 du a plantejar &#8220;qu\u00e8 \u00e9s la vida&#8221;, exactament el t\u00edtol del llibre de Schr\u00f6dinger.\u00a0 [un sistema amb un conjunt de processos de replicaci\u00f3, relaci\u00f3 amb el medi i intercanvi de mat\u00e8ria i &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/3500-primeres-formes-de-vida\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;-3500 Origen de la vida. Primeres formes&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[84],"tags":[517],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2049"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2049"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2049\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2049"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2049"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2049"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2049"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2049"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2049"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2049"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2049"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}