{"id":2055,"date":"2020-11-13T20:37:28","date_gmt":"2020-11-13T20:37:28","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2055"},"modified":"2024-09-29T08:26:52","modified_gmt":"2024-09-29T08:26:52","slug":"procariotes","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/procariotes\/","title":{"rendered":"Procariotes"},"content":{"rendered":"

La vida<\/a>\u00a0 Llista d\u2019esp\u00e8cies<\/a> \u00a0\u00a0 Arbre de la vida<\/a><\/p>\n

\n

Els procariotes s\u00f3n c\u00e8l\u00b7lules simples sense un nucli diferenciat per una membrana. S\u00f3n les formes m\u00e9s primitives de vida i s’estima que van apar\u00e8ixer fa 3.500 Ma al Precambri\u00e0<\/a>. 5000 bacteris, 209 arquebacteris.
\nC\u00e8l\u00b7lules m\u00e9s simples que els eucariotes, de 10-12<\/sup>g, unes 1000 vegades menor, sense nucli diferenciat, menys DNA, duplicaci\u00f3 m\u00e9s r\u00e0pida (20 min.), sense pl\u00e0stids ni mitocondries).
\nAra es distingeix entre bacteris i arquebacteris. Els bacteris tenen parets cel\u00b7lulars amb peptidoglycan i mebranes amb \u00e0cids grassos, mentre que els arquea no. Aix\u00f2 els fa menys vulnerables a antibi\u00f2tics. Defireixen tamb\u00e9 quant als mecanismes de replicaci\u00f3. Els arquea tenen rutes metab\u00f2liques que els permet sobreviure en entorns extrems, altes temperatures, nivells de ph o salinitat.<\/p>\n

En la classificaci\u00f3 de Shipunov<\/a> tenim 11 phylums (regnum Monera), 1 Arquea i 10 de bacteris.<\/p>\n

\n

Superphylum Archebacteria<\/em>
\nPhylum 1. Archebacteria [ 6Methanobacterium ] Archea<\/a>: En general, els arqueobacteris i bacteris s\u00f3n bastant semblants en forma i en mida, tot i que alguns arqueobacteris tenen formes molt inusuals, com ara les c\u00e8l\u00b7lules planes i quadrades de Haloquadra walsbyi<\/a><\/i>. No tenen nucli. Malgrat aquesta semblan\u00e7a visual amb els bacteris, els arqueobacteris tenen gens i diverses rutes metab\u00f2liques que s\u00f3n m\u00e9s properes a les dels eucariotes; notablement, els enzims implicats en la transcripci\u00f3 i la traducci\u00f3. El 1977 Woese (article scientific american<\/a>) i Fox els classifiquen separadament dels bacteris. Semblen especialment adaptats a les condicions de la terra primitiva.\u00a0 209 esp\u00e8cies tot i que \u00e9s dif\u00edcil aplicar el concepte ja que es poden barrejar.
\nMetanobacteris. Redueixen el CO2 a met\u00e0, viuen al fons del mar, al fang podrit i a l’intest\u00ed. Podrien ser els precursors del procariotes. (L’antibi\u00f2tic estreptomicina \u00e9s inefica\u00e7).
\nHalobact\u00e8ris, viuen en aigues molt salades.
\nSulfolobus i thermoplasma. Metabolisme sofre.<\/p>\n

\n

Superphylum Bacteria [ 6.2Bacillus ] wiki<\/a>: Els bacteris<\/b> (Bacteria<\/i>) s\u00f3n un gran grup de microorganismes unicel\u00b7lulars<\/a>. Tenen una mida de l’ordre de micr\u00f2metres i presenten una gran varietat de formes, que van des d’esferes fins a barres i espirals. El seu nom prov\u00e9 de l’\u00e8tim grec bakt\u0113rion<\/i> (‘bastonet’). Els bacteris s\u00f3n omnipresents a tots els h\u00e0bitats de la Terra, on viuen al s\u00f2l, en aig\u00fces termals \u00e0cides, residus radioactius, l’aigua i les profunditats de l’escor\u00e7a terrestre, a m\u00e9s de la mat\u00e8ria org\u00e0nica i els cossos vivents de plantes i animals. Generalment hi ha 40 milions de c\u00e8l\u00b7lules bacterianes en un gram de s\u00f2l i un mili\u00f3 en un mil\u00b7lilitre d’aigua dol\u00e7a; en total, hi ha aproximadament cinc nonilions (5\u00d71030<\/sup>) de bacteris a la Terra, que representen gran part de la biomassa del planeta.<\/em><\/p>\n

Tenen la capacitat de passar-se material de DNA, pl\u00e0smids, modificant els ve\u00efns, cosa que explica com desenvolupen resist\u00e8ncia als antibi\u00f2tics.
\n(A61) Amiden uns 0.001 mm. Tenen els \u00e0cids nucleics en cromosomes, manquen org\u00e0nuls i els cromat\u00f2fors per a la fotos\u00edntesi aix\u00ed com la funci\u00f3 de respiraci\u00f3 es troben localitzats a la membrana. Tenen paret celular. Les bact\u00e8ries poden sobreviure en condicions molt prim\u00e0ries i temperatures diverses. Es poden dividir cada 30 min [quan temps viuen?] i per aix\u00f2 existeixen en gran nombre. En un cc de llet n’hi poden haver 25 106<\/sup>. N’hi ha d’aut\u00f2trofes amb fotos\u00edntesi o quimios\u00edntesi d’\u00e0cid sulfh\u00eddric en aig\u00fces podrides i d’heter\u00f2trofes que s’alimenten de mat\u00e8ria org\u00e0nica morta tot transformant-la per que es pugui tornar a aprofitar. D’altres (simbiontes) viuen en mat\u00e8ria viva tot col.laborant-hi com les b.nitrificants de les lleguminoses o la flora b. dels intestins. D’altres s\u00f3n par\u00e0sits pat\u00f2gens provocant infeccions com la disenteria, la pesta o el tifus (estan adaptats per atacar espec\u00edficament una prote\u00efna de l’amfitri\u00f3).<\/p>\n

Una primera divisi\u00f3 s\u00f3n Eubacteris i cianobacteris.<\/p>\n

Del punt de vista del metabolisme, en funci\u00f3 de la font d’energia, qui d\u00f3na electrons (oxidant-se) i qui els rep (reduint-se). Els aer\u00f2bics tenen oxigen com a receptor i necessiten un medi amb oxigen. Els anaer\u00f2bics fixen els electrons en nitrats, sulfats o CO2<\/sub>.<\/p>\n