{"id":2071,"date":"2020-11-17T18:28:45","date_gmt":"2020-11-17T18:28:45","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2071"},"modified":"2024-02-08T20:26:39","modified_gmt":"2024-02-08T20:26:39","slug":"fongs","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fongs\/","title":{"rendered":"Fongs"},"content":{"rendered":"

Arbre de la vida<\/a> | La vida que trobem al voltant<\/a><\/p>\n

P.Devoni\u00e0 400Ma 100.000 esp\u00e8cies<\/p>\n

\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Haeckel, Basydiomicetes<\/p>\n

<\/p>\n

Cam\u00ed de taula amb rovellons, reig, pebr\u00e0s i rossinyol<\/p>\n

<\/p>\n

Bolets al contenidor del bedoll, a la terrassa d’Ayma.<\/p>\n

<\/p>\n

\n

Bolets a Solius: Rovellons, pebrassos, ous de reig, rossinyols. Acabat de ploure, la percepci\u00f3 que tot el s\u00f2l \u00e9s ple de vida sota terra i que emergeix amb for\u00e7a a la superf\u00edcie.A la fruita i menjar apareixen unes taques a la pell, floridures. El llevat (la massa mare)\u00a0 que fem servir per fer pujar el pa.<\/p>\n

[Diferents d’animals i de plantes, organismes que han desenvolupat la capacitat de processar mat\u00e8ria org\u00e0nica no viva, components sobres de processos d’altres organismes, com les arrels dels pins,\u00a0 fermentaci\u00f3] Arbre de la vida<\/a><\/p>\n

S\u00f3n coneguts des de l’antiguitat per menjar i propietats al\u00b7lucin\u00f2genes. Es van comen\u00e7ar a estudiar sistem\u00e0ticament al s17 amb el microscopi.\u00a0 Pier Antonio Micheli\u00a0 Nova plantarum genera<\/em> (1729). Christiaan Hendrik Persoon (1761\u20131836) els classificar\u00e0.<\/p>\n

Fins el 1969 els bolets es classificaven juntament amb les plantes, seguint la b\u00e0sica de Linneu que les plantes “creixen i viuen, els animals creixen, viuen i senten. Per\u00f2 els bolet no tenen fulles verdes per dur a terme la fotos\u00edntesi com les plantes. Basant-se en aix\u00f2 Robert Harding Whittaker<\/a> va proposar classificar-los a banda de les plantes, que fabriquen aliments, i dels animals, que mengen aliments ja elaborats, ja sia plantes o altres animals. Els fongs segreguen uns enzims que descomponen mat\u00e8ria org\u00e0nica del voltant i ingereixen el resultat [com fer la digesti\u00f3 fora][Per aix\u00f2 no podem “plantar” rovellons a un test, \u00e9s un organisme que viu en simbiosi amb les arrels dels pins o les alzines]. Quan es tracta d’organismes morts parlem de sapr\u00f2fits. M\u00e9s endavant l’an\u00e0lisi molecular confirmaria que estan m\u00e9s a prop dels animals que no pas de les plantes.<\/p>\n

S\u00f3n heter\u00f2trofs per\u00f2 tenen en com\u00fa amb les plantes la paret cel\u00b7lular i vac\u00faols. Es reprodueixen per espores, com les falgueres i les molses. Alguns s\u00f3n unicel\u00b7lulars. Creixen en forma d’hifes, com uns fils. La seva paret cel\u00b7lular t\u00e9 glicans com les plantes i quitina, com a l’exoesquelet dels artr\u00f2podes.<\/p>\n

Els \u00f2rgans de reproducci\u00f3 sexual poden ser molt grans, \u00e9s la part visible que anomenem bolets. El cicle reproductiu \u00e9s complex i en una mateixa esp\u00e8cie pot decantar-se per un o altre segons les condicions.
\nDos fongs haploides poden unir les hifes dels micelis sense arribar a fusionar cromosomes (dicariota), produint un bolet on es fusionen els nuclis (diploide) que per meiosi fan una espora haploide. Aquesta germinar\u00e0 i donar\u00e0 lloc a un miceli haploide. Esquema<\/a><\/p>\n

\n

Mycobionta<\/strong>. Fongs<\/p>\n

La classificaci\u00f3 no \u00e9s definitiva<\/p>\n

<\/p>\n

Les fam\u00edlies m\u00e9s importants s\u00f3n:<\/p>\n