{"id":2086,"date":"2020-11-30T09:39:17","date_gmt":"2020-11-30T09:39:17","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2086"},"modified":"2021-01-27T21:18:22","modified_gmt":"2021-01-27T21:18:22","slug":"catalunya-evolucio-geologica","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/catalunya-evolucio-geologica\/","title":{"rendered":"Catalunya. Evoluci\u00f3 Geol\u00f2gica"},"content":{"rendered":"

La Terra: Litosfera<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0 Evoluci\u00f3 de la terra<\/a>\u00a0 | Hist\u00f2ria geol\u00f2gica de la terra<\/a>\u00a0 |\u00a0 \u00a0 -4600 Prec\u00e0mbric<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0 -541 Paleozoic<\/a>\u00a0\u00a0 |\u00a0 -256 Mesozoic<\/a> \u00a0 |\u00a0\u00a0 -66 Cenozoic<\/a> \u00a0 |<\/p>\n

\n

La Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica \u00e9s la part emergida d’una antiga placa tect\u00f2nica, la Placa Ib\u00e8rica. De dimensions modestes, la Placa Ib\u00e8rica \u00e9s situada al nord de la Placa Africana i actualment \u00e9s soldada a la Placa Europea. La seva configuraci\u00f3 geol\u00f2gica \u00e9s el resultat de les interaccions d’aquestes dues plaques majors des de fa uns 200 Ma, \u00e9s a dir, durant el cicle Alp\u00ed (ICGC). [a part d’alguna petita \u00e0rea emergida al carbon\u00edfer, Catalunya va estar submergida fins l’orog\u00e8nia alpina fa uns 66 mA quan el xoc amb \u00e0frica fa emergir els pirineus i la serralada costera (66-30), vulcanisme a la serralada transversal fa 10Ma . Tota la depressi\u00f3 era un mar obert fins que es va anar assecant a partir del Mioc\u00e8.]<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/p>\n

\n

Mirant el mapa geol\u00f2gic tenim:<\/p>\n

Als Pirineus i serralada costera: Roques intrusives tardohernicianes (GR Leucogranits GRD granodiorites) , Als Pirineus\u00a0 \u20acO del Cambri\u00e0 Ordovici\u00e0 (a W de la Seu i al Puigmal), el plegament del Cad\u00ed \u00e9s Paleog\u00e8. Hi ha uns pocs terrenys del mesozoic al prepirineu i la serralada costera m\u00e9s al sud. La depressi\u00f3 de l’ebre \u00e9s del Paleogen i les planes del Vall\u00e8s i l’Empord\u00e0 del Neogen.<\/p>\n

\n

– 541 PALEOZOIC -252<\/p>\n

[uni\u00f3 dels continents per formar pangea amb les orog\u00e8nies Caled\u00f2nia i Herniciana per les col\u00b7lisions]<\/p>\n

En el que seria la futura Placa Ib\u00e8rica, el registre sedimentari del Cambri\u00e0 i l’Ordovici\u00e0 \u00e9s format majorit\u00e0riament per dip\u00f2sits silicicl\u00e0stics i carbon\u00e0tics de medis marins de plataforma o m\u00e9s profunds, en els quals visqueren els primers trilobits i es formaren col\u00f2nies d’arqueoci\u00e0tids. Amb aquesta fragmentaci\u00f3 tornaren les condicions marines, principalment en medis de plataforma, i durant el Siluri\u00e0 (figura 3) les condicions ambientals foren molt particulars, amb dip\u00f2sits d’argiles negres, molt riques en mat\u00e8ria org\u00e0nica, indicatives de condicions marines eux\u00edniques (anaer\u00f2bies i reductores). Els grapt\u00f2lits i alguns cefal\u00f2podes s\u00f3n els organismes caracter\u00edstics d’aquest per\u00edode.<\/p>\n

Durant el Devoni\u00e0 i part del Carbon\u00edfer es dipositaren carbonats de plataforma marina soma, molt rics en fauna (cefal\u00f2podes, trilobits, coralls, peixos i d’altres organismes), i tamb\u00e9 sediments propis de conca marina profunda, com les calc\u00e0ries vermelles amb goniatits (les calc\u00e0ries griotte) i els nivells d’acumulaci\u00f3 de radiolaris. Alhora comen\u00e7\u00e0 la colonitzaci\u00f3 de les zones emergides per les primeres plantes i els primers amfibis [ en van trobar un al Montseny?]. Cap a finals del Devoni\u00e0 s’esdevingu\u00e9 la segona gran extinci\u00f3.\u00a0 Durant el Carbon\u00edfer les plaques fragmentades a l’inici del cicle Hercini\u00e0 tornaren a convergir fins a col\u00b7lidir amb les restes de Gondwana, resultant un esdeveniment deformatiu major, l’orog\u00e8nia herciniana. Aquesta zona \u00e9s caracteritzada per estructures de plegament acompanyades de processos metam\u00f2rfics de gran abast i d’una intensa activitat magm\u00e0tica intrusiva. Els sediments d’aquest estadi s\u00f3n detr\u00edtics marins (les anomenades f\u00e0cies Culm), indicatius de l’activitat tect\u00f2nica i de l’erosi\u00f3 a les grans cadenes de muntanyes que s’anaven formant. Les restes de la serralada herciniana s\u00f3n encara avui ben visibles en tota l’Europa occidental, especialment a l’oest de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. A Catalunya n’afloren fragments m\u00e9s petits als Pirineus, a la Cadena Costera i al substrat de la Conca de l’Ebre. [ mapa geol\u00f2gic GR i GRD]<\/p>\n

-541 Ma \u2192 Paleozoic<\/a>:\u00a0 C\u00e0mbric: Explosi\u00f3 de vida marina, trilobites i algues, sediments calcaris. 485 Ordovici\u00e0, Orog\u00e8nia Caledoniana, mol\u00b7luscs, 1a extinci\u00f3. 443 Sil\u00faric: Peixos, inici vida terrestre. 419 Devoni\u00e0: amfibis, molses, 2a extinci\u00f3. 359 Carbon\u00edfer: Gimnospermes, insectes gegants, r\u00e8ptils. 299 Permi\u00e0: es completa Pangea, orog\u00e8nia herniciana, r\u00e8ptils sin\u00e0psids (mam\u00edfers),3a extinci\u00f3<\/p>\n

-370 mig Devoni\u00e0, es comencen a unir les plaques i comen\u00e7a l’orog\u00e8nia herniciana. [La placa ib\u00e8rica est\u00e0 perduda al mig]<\/p>\n


\n340 Carbon\u00edfer<\/p>\n

<\/p>\n

300 Permi\u00e0<\/p>\n


\n280<\/p>\n


\n260<\/p>\n

<\/p>\n

-252<\/p>\n

\n

-252 MESOZOIC -66 [Divisi\u00f3 de Pangea, Andes i Rocoses per subducci\u00f3 del pac\u00edfic)<\/p>\n

-252 Ma \u2192 Mesozoic<\/a> : Tri\u00e0ssic: amfibis grans, r\u00e8ptils i con\u00edferes, clima sec 4a extinci\u00f3. 201 Jur\u00e0ssic: predomini dels dinosaures, petits mam\u00edfers, con\u00edferes, inici angiospermes, papallones, Pangea es comen\u00e7a a obrir amb el mar de Tethys, separant Laur\u00e0ssia i Gondwana. 145 Cret\u00e0cic: Andes i Rocoses, 5a extinci\u00f3 que acaba amb els dinosaures.<\/p>\n

Tri\u00e0sic<\/p>\n

Algunes zones de fractura formades durant el Carbon\u00edfer i el Permi\u00e0 havien continuat evolucionant i Pangea es va comen\u00e7ar a fragmentar, iniciant-se el cicle Alp\u00ed. Durant el Tri\u00e0sic, les \u00e0rees topogr\u00e0ficament m\u00e9s baixes de la futura Placa Ib\u00e8rica eren ocupades per extenses planes al\u00b7luvials que peri\u00f2dicament eren enva\u00efdes per la mar i es convertien en plataformes marines de poca fond\u00e0ria; en elles es dipositaven fangs carbon\u00e0tics i emergien alguns esculls. Cap a finals del Tri\u00e0sic, 50 milions d’anys despr\u00e9s de l’inici de la fragmentaci\u00f3 de Pangea, aquelles fractures inicials havien evolucionat fins a formar uns sistemes de grans falles que delimitaven depressions semblants a l’actual vall africana del Rift (rift, en angl\u00e8s, significa \u2018esquerda’ o \u2018obertura’). Una de les valls riftianes es localitzava a la futura \u00e0rea pirinenca, i l’altra, m\u00e9s important i que va ser immediatament enva\u00efda per la mar, a l’\u00e0rea ocupada actualment pel Sistema B\u00e8tic, la Mar d’Albor\u00e1n i l’Estret de Gibraltar.ltres depressions similars s’obriren a l’interior de la Placa Ib\u00e8rica. Aquests sistemes de fractures afavoriren l’ascensi\u00f3 de masses de roques volc\u00e0niques i subvolc\u00e0niques b\u00e0siques. En aquell moment, a la futura Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica es destacaven dos massissos emergits: el Mass\u00eds Ib\u00e8ric (la futura Meseta) i el Mass\u00eds de l’Ebre, avui desaparegut, el qual ocupava les actuals zones orientals de la Conca de l’Ebre, del vessant sud dels Pirineus i del Golf del Lle\u00f3. Geogr\u00e0ficament, ambd\u00f3s massissos eren unes illes envoltades de vastes \u00e0rees entollades a les quals es dipositaven sals, guixos, argiles i carbonats en unes condicions clim\u00e0tiques molt \u00e0rides. Entre el Mass\u00eds Ib\u00e8ric i el l\u00edmit dels pantans tri\u00e0sics s’obria una extensa plana des\u00e8rtica. Amb el decurs del temps, durant el Tri\u00e0sic i sobretot el Jur\u00e0ssic, l’extensi\u00f3 al llarg d’algunes de les fractures que limitaven les valls riftianes va progressar fins que es gener\u00e0 escor\u00e7a oce\u00e0nica, quedant aix\u00ed individualitzades noves plaques tect\u00f2niques. Havia comen\u00e7at l’obertura de l’Atl\u00e0ntic central.<\/p>\n

240Ma<\/p>\n

<\/p>\n

220 [Pangea s’obre i la placa Ib\u00e8rica queda perduda enmig]<\/p>\n

<\/p>\n

Jur\u00e0ssic<\/p>\n

Al llarg del Jur\u00e0ssic, durant un per\u00edode de 55 milions d’anys, una part important de la futura Placa Ib\u00e8rica es mantingu\u00e9 submergida sota una mar poc profunda. En unes condicions clim\u00e0tiques m\u00e9s c\u00e0lides que les actuals, en aquelles extenses plataformes continentals es dipositaven fangs i sorres carbon\u00e0tiques, els quals, en major o menor grau, eren retreballats per les marees. Aquelles condicions ambientals afavoriren tamb\u00e9 que les aig\u00fces fossin colonitzades per grups molt nombrosos de cefal\u00f2podes, principalment d’ammon\u00edtids i belemn\u00edtids, i tamb\u00e9 per braqui\u00f2podes i bivalves.<\/p>\n

Cap a finals del Jur\u00e0ssic, ara fa uns 150 Ma, les costes meridionals del Mass\u00eds Ib\u00e8ric s’havien separat al voltant de 500 km de les costes septentrionals d’\u00c0frica. Al llarg d’aquell espai, les aig\u00fces de l’Oce\u00e0 de Tetis ja havien connectat amb les del jove Atl\u00e0ntic, que en aquell temps ja havia assolit una amplada de 1 000 km, entre les costes meridionals de Terranova i les costes occidentals del S\u00e0hara (figura 7). La vall riftiana que s’havia comen\u00e7at a obrir a l’actual zona pirinenca 50 milions d’anys enrere ara era un solc mar\u00ed molt profund connectat amb l’extensa plataforma continental que ocupava la meitat oriental de l’actual Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica.<\/p>\n

<\/p>\n

170Ma<\/p>\n

<\/p>\n

Cretaci<\/p>\n

Al llarg del Cretaci inferior, l’obertura de l’Oce\u00e0 Atl\u00e0ntic es va propagar cap al nord produint la definitiva separaci\u00f3 de la Placa Nord-americana de la Ib\u00e8rica i l’Europea. A finals del Cretaci inferior, fa 100 Ma, la Placa Ib\u00e8rica es trobava completament individualitzada de les plaques circumdants, limitada per grans zones de falla de salt en direcci\u00f3 (figura 8). El l\u00edmit septentrional se situava al solc pirinenc, on la separaci\u00f3 d’Ib\u00e8ria i Europa havia provocat l’obertura del Golf de Biscaia i, cap a l’est, la formaci\u00f3 d’un reguitzell de conques estretes relativament profundes i connectades entre si les quals s’estenien cap a les \u00e0rees orientals de l’actual zona pirinenca.<\/p>\n

<\/p>\n

La separaci\u00f3 entre Ib\u00e8ria i Europa al llarg d’aquesta zona va ser m\u00e9s gran a l’oest que a l’est, la qual cosa va afegir un moviment de rotaci\u00f3, en sentit contrari al de les agulles del rellotge, al despla\u00e7ament de la Placa Ib\u00e8rica. Al sud, el marge de la Placa Ib\u00e8rica era l’actual falla transformant de les Illes dels A\u00e7ores – Gibraltar. Per l’est, una altra zona de falla connectava la dels A\u00e7ores – Gibraltar amb la zona alpina. L’expansi\u00f3 de la Dorsal Centratl\u00e0ntica havia situat Ib\u00e8ria uns 800 km a l’est deTerranova.<\/p>\n

La superf\u00edcie emergida de la Placa Ib\u00e8rica havia augmentat considerablement des del Jur\u00e0ssic superior i inclo\u00efa gran part del Mass\u00eds Ib\u00e8ric. A les zones on havien emergit les antigues plataformes carbon\u00e0tiques jur\u00e0ssiques es desenvolupaven sistemes de cavernes i dolines sota un clima tropical que afavoria la formaci\u00f3 de s\u00f2ls baux\u00edtics i later\u00edtics. A les costes que s’obrien a l’Oce\u00e0 de Tetis i al Golf de Biscaia es desenvolupaven grans aparells deltaics amb extenses zones de maresmes, les quals allotjaven una gran diversitat faun\u00edstica i flor\u00edstica. A les plataformes continentals, fora de l’abast de la influ\u00e8ncia deltaica, es dipositaven carbonats i es desenvolupaven barreres d’esculls de rudistes i baixos de sorra,molts d’aquests darrers formats per l’acumulaci\u00f3 dels esquelets dels foramin\u00edfers caracter\u00edstics d’aquesta \u00e8poca, les orbitolines. Als solcs marins m\u00e9s profunds, situats a les zones septentrional i occidental de l’\u00e0rea pirinenca i del Golf de Biscaia, es dipositaven sediments cl\u00e0stics que eren transportats per corrents de turbidesa des dels fronts dels deltes. En aquells oceans proliferaren els ammonits.<\/p>\n

Cap a mitjan Cretaci superior, ara fa al voltant de 85 Ma, la Placa Africana inici\u00e0 un moviment de rotaci\u00f3 en sentit antihorari respecte de la Placa Europea tot despla\u00e7ant-se, alhora, cap al nord. Aix\u00f2 va provocar el progressiu tancament d’una part de l’Oce\u00e0 de Tetis:<\/p>\n

<\/p>\n

La Placa Ib\u00e8rica, situada entre la Placa Africana i la Placa Europea, es vei\u00e9 empesa cap al nord, iniciant-se la converg\u00e8ncia amb la Placa Europea i la conseq\u00fcent deformaci\u00f3 dels marges contigus d’ambdues plaques. A l’\u00e0rea pirinenca, la deformaci\u00f3 es propag\u00e0 des de les zones orientals cap a les occidentals, en un proc\u00e9s que culminaria, al cap de 50 milions d’anys, amb l’edificaci\u00f3 dels Pirineus i de les cadenes alpines de l’interior de la pen\u00ednsula.<\/p>\n

En aquells temps, l’\u00e0rea emergida del Mass\u00eds Ib\u00e8ric havia assolit una superf\u00edcie propera a la de l’actual Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. A les desembocadures dels grans rius s’edificaven aparells deltaics, i a les \u00e0rees de la plataforma continental que quedaven fora de l’abast de les zones d’influ\u00e8ncia deltaica es dipositaven carbonats i margues i s’hi desenvolupaven esculls de rudistes i coralls. La deformaci\u00f3 que patia la vora septentrional de la Placa Ib\u00e8rica provocava freq\u00fcents situacions d’inestabilitat en els sediments que es dipositaven en la plataforma continental. Una part d’aquells sediments eren transportats mitjan\u00e7ant corrents de turbidesa i colades de fang submarines fins als fons marins profunds del solc pirinenc.<\/p>\n

150Ma inicis Cret\u00e0cic<\/p>\n

<\/p>\n

90Ma<\/p>\n

<\/p>\n

Jaciments del Cret\u00e0cic a Catalunya: Isona (Conca Dell\u00e0), Tremp (Epicentre), \u00c0ger, Camarasa, Coll de Narg\u00f3: mirador del Cretaci, Vilanova de Mei\u00e0, Artesa de Segre: la vall d’Arlet, F\u00edgols i Vallcebre, Sabadell (Museu Miquel Crusafont)<\/p>\n

\n

-66 CENOZOIC [ \u00c0frica i la \u00edndia pugen ja i xoca amb Laur\u00e0sia, orog\u00e8nia alpina]<\/p>\n

-66 Ma \u2192 Cenozoic<\/a>:\u00a0 [Paleog\u00e8] Paleoc\u00e8: Orog\u00e8nia alpina, alps, Pirineus, Himalaia. mam\u00edfers. 56 Eoc\u00e8. 34 Oligoc\u00e8. 23 [Neog\u00e8] Mioc\u00e8: evoluci\u00f3 dels primats. 5.3 Plioc\u00e8, Savannas, Austropitecus.<\/p>\n

-66 Paleogen -23<\/p>\n

66 [\u00c0frica s’anava acostant, encara s’havien de formar els Alps, a mitja orog\u00e8nia alpina]<\/p>\n

<\/p>\n

 <\/p>\n

La formaci\u00f3 de les serralades de muntanyes. EI final del Mesozoic i l’inici del Paleogen<\/p>\n

A finals del Cretaci i principis del Paleogen, la situaci\u00f3 general havia evolucionat amb rapidesa. El proc\u00e9s de converg\u00e8ncia entre la Placa Ib\u00e8rica i la Placa Europea havia condu\u00eft a l’inici de la col\u00b7lisi\u00f3 entre ambdues plaques. Ara fa uns 65 Ma la major part de la Placa Ib\u00e8rica, incloent C\u00f2rsega i Sardenya que es trobaven a la zona que actualment \u00e9s ocupada pel Golf de Val\u00e8ncia i el Golf del Lle\u00f3, era emergida i sotmesa a una intensa erosi\u00f3. L’antiga connexi\u00f3 entre l’Oce\u00e0 de Tetis i el Golf de Biscaia al llarg de la zona pirinenca havia quedat interrompuda per l’emersi\u00f3 de l’\u00e0rea oriental.<\/p>\n

<\/p>\n

Una gran part d’aquelles zones recentment emergides eren terres baixes i prop del marge septentrional d’Ib\u00e8ria eren recobertes de vastes planes al\u00b7luvials per les quals discorrien rius trenats que transportaven els sediments cl\u00e0stics procedents de l’erosi\u00f3 de l’interior de la Placa Ib\u00e8rica. En aquelles terres baixes tamb\u00e9 hi havia aiguamolls i llacs poc profunds on es dipositaven torbes i carbonats; per aquelles zones pantanoses hi van deambular alguns dels darrers dinosaures que van poblar la Terra. El conjunt d’aquests sediments s’anomena f\u00e0cies garumnianes i en elles se situa el l\u00edmit entre el Mesozoic i el Cenozoic, marcat per l’extinci\u00f3 del 75 % de les esp\u00e8cies terrestres i marines.<\/p>\n

Durant el Paleoc\u00e8 les condicions ambientals van ser molt similars a les de la fi del Cretaci, amb un predomini de la sedimentaci\u00f3 continental, al\u00b7luvial o lacustre. Ara fa 55 Ma, a principis de l’Eoc\u00e8, la mar va comen\u00e7ar a envair les terres baixes. A l’\u00e0rea pirinenca, l’apilament tect\u00f2nic progressiu de materials del s\u00f2col i de les antigues conques sediment\u00e0ries que es produ\u00efa per efecte de la col\u00b7lisi\u00f3 entre les plaques Ib\u00e8rica i Europea significava una c\u00e0rrega enorme sobre les seves vores. L’increment continuat de c\u00e0rrega havia provocat que la litosfera de les zones contig\u00fces a la cadena de muntanyes en formaci\u00f3 s’inflexion\u00e9s en direcci\u00f3 a aquella. A conseq\u00fc\u00e8ncia d’aix\u00f2, es generaren, a ambd\u00f3s costats de la cadena de muntanyes i paral\u00b7lelament a ella, unes \u00e0rees topogr\u00e0ficament deprimides, les anomenades conques d’avantpa\u00eds, les quals foren immediatament enva\u00efdes per la mar. Bona part de l’\u00e0rea pirinenca, del Mass\u00eds de l’Ebre i de l’actual Cadena Costera es veieren convertides en plataformes marines de poca fond\u00e0ria on es dipositaven sediments predominantment carbon\u00e0tics. Els foramin\u00edfers caracter\u00edstics d’aquesta \u00e8poca s\u00f3n les alveolines, les closques de les quals s’acumulaven formant baixos i barres litorals per l’acci\u00f3 de l’onatge i les marees. A les desembocadures dels cursos fluvials que drenaven les \u00e0rees emergides, s’edificaven aparells deltaics, els quals eren tamb\u00e9, en major o menor grau, retreballats per les marees.<\/p>\n

Com a conseq\u00fc\u00e8ncia del proc\u00e9s de col\u00b7lisi\u00f3 entre la Placa Ib\u00e8rica i la Placa Europea a l’\u00e0rea pirinenca es generaren sistemes de plecs i mantells de corriment que invertiren i exhumaren les antigues conques sediment\u00e0ries, les quals foren despla\u00e7ades tect\u00f2nicament cap al sud al vessant ib\u00e8ric. EI proc\u00e9s de col\u00b7lisi\u00f3 entre la Placa Ib\u00e8rica i la Placa Europea assoliria el seu moment culminant cap a finals de l’Eoc\u00e8 i inicis de l’Oligoc\u00e8, fa aproximadament entre 35 i 30 Ma.<\/p>\n

Paral\u00b7lelament a la formaci\u00f3 dels Pirineus, al llarg de l’Eoc\u00e8 i l’Oligoc\u00e8, la deformaci\u00f3 que tenia lloc al marge de la Placa Ib\u00e8rica es transmet\u00e9 cap al seu interior, de manera que determinades \u00e0rees d’intraplaca, que pr\u00e8viament s’havien vist sotmeses a extensi\u00f3 durant el Tri\u00e0sic, el Jur\u00e0ssic i el Cretaci inferior, ara eren deformades en un context compressiu. Aix\u00f2 don\u00e0 lloc a la formaci\u00f3 de la Cadena Ib\u00e8rica i la Cadena Costera Catalana. Concretament en aquesta \u00faltima zona, la deformaci\u00f3 es tradu\u00ed en la formaci\u00f3 de falles inverses, encavalcaments i sistemes de falles de despla\u00e7ament horitzontal sinistre, obliq\u00fces a la direcci\u00f3 de m\u00e0xim escur\u00e7ament de la zona pirinenca.<\/p>\n

El resultat de tots aquests esdeveniments fou que l’\u00e0rea compresa entre els Pirineus, la Cadena Ib\u00e8rica i la Cadena Costera Catalana, l’antic Mass\u00eds de l’Ebre, desaparegu\u00e9 com a \u00e0rea emergida subministradora de sediments, i pass\u00e0 a ser el s\u00f2col de la conca d’avantpa\u00eds generada al sud de l’\u00e0rea pirinenca, la Conca de l’Ebre, receptora dels sediments procedents de l’erosi\u00f3 dels relleus que s’anaven format i que comen\u00e7aven a emergir tant al nord com en els seus l\u00edmits sud-est i sud-oest.<\/p>\n

La Conca de l’Ebre: d’una mar oberta a una plana al\u00b7luvial. L’Eoc\u00e8 i l’Oligoc\u00e8<\/p>\n

50Ma<\/p>\n

<\/p>\n

A mitjan Eoc\u00e8, fa uns 47 Ma, els Pirineus eren un reguitzell d’illes arrenglerades en direcci\u00f3 est-oest, que emergien entre les aig\u00fces que cobrien les conques d’avantpa\u00eds d’Aquit\u00e0nia, al nord, i de l’Ebre, al sud. En aquell temps, la Conca de l’Ebre era una extensa badia que s’obria a l’Atl\u00e0ntic pel Golf de Biscaia i limitava a l’est amb els relleus de la Cadena Costera Catalana, de manera que quedava desconnectada de l’Oce\u00e0 de Tetis. Flanquejant la Conca de l’Ebre es desenvolupava una plataforma marina detr\u00edtica on creixien alguns esculls, alhora que a les desembocadures dels rius que drenaven la Cadena Costera Catalana s’edificaven ventalls al\u00b7luvials costers i deltes, les restes dels quals s\u00f3n les muntanyes de Montserrat i Sant Lloren\u00e7 del Munt. El clima, la circulaci\u00f3 de les aig\u00fces i la resta de condicionants paleoambientals, afavoriren que aquelles plataformes fossin colonitzades per foramin\u00edfers de vida bent\u00f2nica t\u00edpics de l’Eoc\u00e8 mitj\u00e0, els nummulits.<\/p>\n

A poc a poc, la Conca de l’Ebre s’anava reblint de sediments. Cap a la fi de l’Eoc\u00e8, fa uns 37 Ma, havia passat de ser connectada amb la mar oberta pel Golf de Biscaia a un r\u00e8gim pr\u00e0cticament endorreic que afavoria l’evaporaci\u00f3 (figura 11). Aix\u00f2 va determinar que a les \u00e0rees centrals de la conca es dipositessin grans quantitats de sals, mentre que a zones molt localitzades dels marges, encara s’edificaven petites construccions d’esculls coral\u00b7lins.<\/p>\n

<\/p>\n

Al mateix temps, les estructures tect\u00f2niques que es formaven com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la col\u00b7lisi\u00f3 entre Ib\u00e8ria i Europa prosseguien, estenent-se cap a l’interior de la Conca de l’Ebre i involucrant sediments cada cop m\u00e9s joves. Aix\u00f2 provocava, al seu torn, que l’espai ocupat per la Conca de l’Ebre fos progressivament m\u00e9s petit i tamb\u00e9 que l’\u00e0rea emergida de les cadenes de muntanyes en formaci\u00f3 fos cada cop m\u00e9s extensa (figura 12) i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, que augment\u00e9s el volum de materials disponibles per a ser erosionats i transportats cap a la conca d’avantpa\u00eds.<\/p>\n

<\/p>\n

A principis de l’Oligoc\u00e8, fa 33 Ma aproximadament, la Conca de l’Ebre, a\u00efllada del Golf de Biscaia i de Tetis, era una depressi\u00f3 sotmesa a un r\u00e8gim continental endorreic, la qual rebia les aportacions dels rius i torrents que drenaven les \u00e0rees del nord i del sud, elevades topogr\u00e0ficament per causes tect\u00f2niques. En arribar a la plana, aquells rius i torrents dipositaven els seus al\u00b7luvions, consistents en enormes quantitats de graves, arenes i argiles, en forma de conjunts de ventalls i de planes al\u00b7luvials per les quals serpentejaven alguns rius de llits trenats. A les zones centrals de la conca, relativament allunyades dels fronts de les cadenes de muntanyes, es desenvolupaven pantans i \u00e0rees lacustres on es dipositaven margues, carbonats, guixos i de vegades, tamb\u00e9, torbes. \u00c9s en aquests dip\u00f2sits on es troben les restes de petits rosegadors, indicatius de la radiaci\u00f3 dels mam\u00edfers. A les desembocadures dels cursos d’aigua que arribaven en aquells llacs s’edificaven petits deltes. Probablement, el paisatge de les zones centrals de l’actual part catalana de la Conca de l’Ebre devia recordar en alguns aspectes el de la sabana africana actual: llacs poc profunds envoltats de vegetaci\u00f3 i \u00e0rees temporalment entollades.<\/p>\n

35 Ma<\/p>\n

<\/p>\n

-23 Mioc\u00e8 i Plioc\u00e8 -2.58<\/p>\n

20Ma<\/p>\n

<\/p>\n

L’obertura de la Mediterr\u00e0nia occidental. L’Oligoc\u00e8 superior i el Mioc\u00e8<\/p>\n

Cap a finals de l’Oligoc\u00e8 i principis del Mioc\u00e8, fa uns 25 Ma, el proc\u00e9s de col\u00b7lisi\u00f3 entre les plaques Ib\u00e8rica i Europea havia acabat. Els Pirineus, la Cadena Costera Catalana i la Serralada Ib\u00e8rica ja tenien la mateixa estructura de plegament que ara i els sediments que formaven els antics ventalls al\u00b7luvials, que s’havien dipositat al peu dels fronts muntanyosos dels Pirineus, ara es trobaven plegats dibuixant espectaculars discordances progressives. La Conca de l’Ebre es mantenia en un r\u00e8gim endorreic amb la zona oriental, o Conca Central Catalana, totalment reblerta i ocupada per una extensa plana al\u00b7luvial que drenava cap a l’oest, on es mantenien les condicions lacustres. A l’est, l’antic golf de Tetis havia quedat pr\u00e0cticament desconnectat de la resta de l’oce\u00e0 i es form\u00e0 una mar interior, la Paleomediterr\u00e0nia (figura 13).<\/p>\n

<\/p>\n

L’acabament del proc\u00e9s de col\u00b7lisi\u00f3 entre les plaques Ib\u00e8rica i Europea don\u00e0 lloc que, a partir de l’Oligoc\u00e8 superior, la converg\u00e8ncia entre \u00c0frica i Eur\u00e0sia pass\u00e9s a manifestar-se m\u00e9s al sud, al l\u00edmit entre les plaques Ib\u00e8rica i Africana. Alhora es desenvolupava un sistema de falles en un context geodin\u00e0mic extensional que progressava per l’interior de la Placa Europea des del nord cap al sud, formant valls riftianes a les actuals valls del Rin i del Roine. Aquesta nova situaci\u00f3 origin\u00e0 una s\u00e8rie d’esdeveniments que havien de determinar la resta dels trets geol\u00f2gics b\u00e0sics que configuren l’actual \u00e0rea catalana de la Placa Ib\u00e8rica.<\/p>\n

Les falles que s’havien format a la Cadena Costera Catalana simult\u00e0niament amb la formaci\u00f3 dels Pirineus actuaren en el nou context tect\u00f2nic extensiu com a falles normals i generaren profundes fosses tect\u00f2niques paral\u00b7leles, o tamb\u00e9 esbiaixades, a l’actual l\u00ednia de costa. A l’extrem oriental de la Conca de l’Ebre, tamb\u00e9 es desenvoluparen sistemes de falles normals, si b\u00e9 en direcci\u00f3 NW-SE. L’evoluci\u00f3 dels sistemes de fractures provoc\u00e0 primer l’aprimament de l’escor\u00e7a continental i la fragmentaci\u00f3 de l’extrem oriental de la Placa Ib\u00e8rica, de manera que el bloc format per C\u00f2rsega, Sardenya i les Balears, s’esqueix\u00e0 i comen\u00e7\u00e0 a derivar cap a l’est, en formar-se escor\u00e7a oce\u00e0nica al Golf del Lle\u00f3 i al Solc de Val\u00e8ncia. D’aquesta manera comen\u00e7ava, fa uns 20 Ma, la formaci\u00f3 de l’actual Mediterr\u00e0nia occidental. Fou llavors que les fosses recentment formades a la Cadena Costera Catalana i a l’extrem oriental dels actuals Pirineus van quedar connectades amb la incipient Mar Mediterr\u00e0nia (figura 14). Immediatament van ser ocupades per una mar soma on es dipositaven sediments cl\u00e0stics i evaporites i s’hi edificaven tamb\u00e9 alguns esculls coral\u00b7lins.<\/p>\n

<\/p>\n

-10Ma Al Mioc\u00e8 superior, a l’\u00e0rea pirinenca oriental, es va generar un altre sistema de fosses tect\u00f2niques que tall\u00e0 totes les estructures de plegament i d’encavalcaments que s’havien format amb anterioritat, el qual delimit\u00e0 petites conques sediment\u00e0ries intramuntanyenques. En les conques de la Seu d’Urgell i la Cerdanya es van formar sistemes de ventalls al\u00b7luvials amb \u00e0rees pantanoses i lacustres, en un r\u00e8gim endorreic, on es dipositaven sediments fins i torbes. A l’extrem oriental de la Conca de l’Ebre, ara fa uns 10 Ma, es registra l’inici d’un episodi eruptiu b\u00e0sic a favor de les falles orientades NW-SE que delimiten la fossa de l’Empord\u00e0. De l’activitat volc\u00e0nica, en resten les colades bas\u00e0ltiques.<\/p>\n

-7Ma Sal\u00ed messini\u00e0<\/p>\n

Ara fa uns 7 milions d’anys, un succ\u00e9s extraordinari afect\u00e0 tota la conca mediterr\u00e0nia i les terres emergides que l’envolten: en el Messini\u00e0 la Mediterr\u00e0nia es va assecar. La major part de l’\u00e0rea va quedar convertida en un sal\u00ed gegant\u00ed situat a centenars de metres per sota del nivell de l’Atl\u00e0ntic. \u00c9s possible que el paisatge s’assembl\u00e9s for\u00e7a a una esp\u00e8cie de combinaci\u00f3 de triangle dels \u00c0far amb alguns salares de l’\u00e0rea andina i de la conca de la Mar Morta. Aquell canvi brutal en el nivell de base provoc\u00e0 que els rius s’encaixessin molt profundament en les antigues plataformes marines i que l’erosi\u00f3 que produ\u00efen a les zones de les cap\u00e7aleres progress\u00e9s en direcci\u00f3 al continent.<\/p>\n

<\/p>\n

Probablement fou llavors que les cap\u00e7aleres d’alguns dels torrents que drenaven els relleus de la Cadena Costera Catalana cap a la Mediterr\u00e0nia assoliren la Conca de l’Ebre, tot capturant cursos fluvials d’aquesta i constituint noves conques hidrogr\u00e0fiques, les del Ter, el Llobregat, el Francol\u00ed i l’Ebre. A partir d’aquell moment l’antiga conca d’avantpa\u00eds dels Pirineus deixava de ser una conca endorreica i passava a ser tribut\u00e0ria de la conca mediterr\u00e0nia. Els sediments eocens i oligocens dipositats a la Conca de l’Ebre durant l’edificaci\u00f3 de les cadenes de muntanyes que la delimiten comen\u00e7aren, doncs, a ser erosionats i a convertir-se en l’\u00e0rea font de bona part dels materials que rebleixen el Golf de Val\u00e8ncia i la plana abissal del Golf del Lle\u00f3.<\/p>\n

A l’inici del Plioc\u00e8, la connexi\u00f3 entre l’Atl\u00e0ntic i la Mediterr\u00e0nia s’havia restablert i a mitjan Plioc\u00e8, fa uns 3 Ma, el nivell de la mar no tan sols s’havia recuperat, sin\u00f3 que havia ascendit uns 100 metres per damunt del nivell actual. Prou com perqu\u00e8 algunes \u00e0rees de les fosses tect\u00f2niques properes a la costa tornessin a ser enva\u00efdes per una mar poc profunda.<\/p>\n

A les desembocadures d’alguns rius s’edificaren uns petits aparells deltaics del tipus anomenat de Gilbert i que s\u00f3n molts caracter\u00edstics del Plioc\u00e8 de la Mediterr\u00e0nia. A les vores de la depressi\u00f3 intramuntanyosa de la Selva, es produ\u00efen efusions volc\u00e0niques bas\u00e0ltiques d’una certa import\u00e0ncia.<\/p>\n

\n

-2.58 QUATERNARI<\/p>\n

Durant el Plistoc\u00e8 \u00e9s quan la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica adquir\u00ed la resta de trets geogr\u00e0fics que li conferiran l’aspecte amb qu\u00e8 la coneixem actualment. Des del punt de vista de la geodin\u00e0mica interna, a partir de finals del Plioc\u00e8, fa uns 2 Ma, comen\u00e7\u00e0 un per\u00edode de calma relativa, trencada puntualment per les erupcions volc\u00e0niques localitzades a la zona nord-oriental de Catalunya. Per\u00f2, clim\u00e0ticament, \u00e9s una \u00e8poca amb molta variabilitat. Despr\u00e9s d’un temps de clima benigne, que es mantingu\u00e9 des de finals del Plioc\u00e8 fins a mitjan Plistoc\u00e8, des d’ara fa uns 900 000 anys tingueren lloc cinc glaciacions separades per intervals de clima m\u00e9s c\u00e0lid, els anomenats interglacials.<\/p>\n

<\/p>\n

Durant les \u00e8poques glacials la precipitaci\u00f3 de neu superava la fusi\u00f3 estival, i any rere any, s’anaven acumulant grans quantitats de gla\u00e7 en els casquets polars i a les zones amb relleus m\u00e9s elevats (figura 18). Mentre es mantenien les condicions glacials el volum d’aigua atrapada als casquets polars en forma de gla\u00e7 provocava que el nivell de la mar davall\u00e9s unes quantes desenes de metres per sota del nivell actual. Conseq\u00fcentment, els cursos d’aigua s’encaixaven fortament en el relleu i dipositaven, a les seves desembocadures, graves i arenes en forma de ventalls costers i deltes. A les zones m\u00e9s altes dels Pirineus es formaven circs i glaceres de vall, les quals acumulaven i transportaven blocs i fragments de roca a les seves morenes, al mateix temps que erosionaven els seus llits, conferint-los la t\u00edpica secci\u00f3 en U de les valls d’origen glacial. A les \u00e0rees amb forts pendents properes a les glaceres, les zones anomenades periglacials, el proc\u00e9s iteratiu de congelaci\u00f3-fusi\u00f3 de l’aigua intersticial de les roques i de l’aigua retinguda en esquerdes i di\u00e0clasis en provocava la fragmentaci\u00f3 mec\u00e0nica i la conseq\u00fcent acumulaci\u00f3 dels blocs i cairells als peus dels vessants en forma de tarteres i de cons de dip\u00f2sits de vessant molt caracter\u00edstics.<\/p>\n

<\/p>\n

Durant les \u00e8poques interglacials, es fonia una gran part del gla\u00e7 dels casquets polars, el nivell de la mar ascendia i els cursos d’aigua dipositaven els sediments que transportaven a les vores dels seus llits. Lluny de les \u00e0rees glacials, aquells canvis clim\u00e0tics es reflectien en la formaci\u00f3 de s\u00f2ls i crostes carbonatades damunt dels sediments al\u00b7luvials i en l’acumulaci\u00f3 peri\u00f2dica de sediments fins com a loess, que eren transportats pel vent en forma de n\u00favols de pols.<\/p>\n

A les zones amb afloraments extensos de roques carbon\u00e0tiques, de conglomerats amb els c\u00f2dols i el ciment carbon\u00e0tic o d’altres roques solubles en aigua o en \u00e0cid carb\u00f2nic, es desenvolupaven processos de carstificaci\u00f3 que donaren lloc a sistemes de cavernes, avencs i dolines. Algunes d’aquelles dolines van evolucionar cap a veritables \u00e0rees lacustres. A la sortida dels sistemes c\u00e0rstics, les aig\u00fces saturades en carbonat c\u00e0lcic sedimentaven i, en alguns casos, continuen sedimentant actualment, uns precipitats i incrustacions carbon\u00e0tiques, els travertins. Els canvis del nivell de base, juntament amb l’acci\u00f3 combinada de dissoluci\u00f3 qu\u00edmica i abrasi\u00f3 mec\u00e0nica, provocaren que, en travessar zones constitu\u00efdes per carbonats, els cursos fluvials s’encaixessin en el relleu formant estrets i profunds congosts.<\/p>\n

Aix\u00ed, durant el Plistoc\u00e8, l’encaixament de la xarxa de drenatge anava generant uns buits potencials que tendien a reblir-se. La reiteraci\u00f3 en el temps de tots els processos esmentats, condu\u00ed a la formaci\u00f3 de terrasses i ventalls al\u2022luvials esglaonats, a la incisi\u00f3 dels congosts fluvials, a la formaci\u00f3 de plataformes d’abrasi\u00f3 marines, a l’establiment de la xarxa fluvial gaireb\u00e9 tal com la coneixem avui dia i, al capdavall, a la definici\u00f3 dels trets b\u00e0sics de l’escultura del paisatge actual.<\/p>\n

-18000<\/p>\n

Fa vora de 18 000 anys, tot just despr\u00e9s del darrer m\u00e0xim glacial, el nivell de la mar es trobava situat unes quantes desenes de metres per sota del nivell actual. Les glaceres que cobrien les zones m\u00e9s altes dels Pirineus desapareixien de mica en mica i, en alguns circs i algunes concavitats del perfil longitudinal de les seves valls, es formaven petites conques lacustres, de vegades contingudes per les antigues morenes.<\/p>\n

La progressiva disminuci\u00f3 de la superf\u00edcie dels casquets polars, provoc\u00e0 una transgressi\u00f3 marina que neg\u00e0 les terres baixes costeres i les antigues planes deltaiques.<\/p>\n

<\/p>\n

Ara fa 11 500 anys, quan s’inici\u00e0 l’Holoc\u00e8, el per\u00edode geol\u00f2gic actual, el nivell de la mar s’havia anat estabilitzant i es trobava al voltant de 2 metres per damunt de la cota actual. La major part de les planes de l’Empord\u00e0, del Bes\u00f2s, del delta del Llobregat i del delta de l’Ebre es trobaven submergides. Eren badies poc profundes, envoltades de terres baixes al\u00b7luvials, de les quals emergien alguns illots. Cap a l’any 1000 a.C., l’acumulaci\u00f3 de sediments aportats pels rius havia fet augmentar considerablement les \u00e0rees emergides i el seu paisatge consistia en aiguamolls i terres baixes pantanoses. Als assentaments humans, localitzats a la perif\u00e8ria d’aquelles planes i tamb\u00e9 en alguns illots, es comen\u00e7aren a desenvolupar l’agricultura i la ramaderia; les restes dels poblats ibers en s\u00f3n un bon testimoni.<\/p>\n

Ja en temps hist\u00f2rics, les planes litorals de l’Empord\u00e0, del Baix Llobregat i de l’Ebre havien anat creixent amb els al\u00b7luvions aportats pels rius, de manera que, cap a l’any 50, la l\u00ednia de costa es trobava ja bastant pr\u00f2xima a l’actual :<\/p>\n

<\/p>\n

Durant l’Edat Mitjana, a causa de conflictes pol\u00edtics i militars entre nobles ve\u00efns, alguns rius, com el curs baix del Ter, foren repetidament desviats. A les zones de muntanya, de forts pendents, l’activitat antr\u00f2pica va deixar la seva empremta en el paisatge en forma de bancals i terrasses de conreu.<\/p>\n

M\u00e9s tard, al segle XVII, la desforestaci\u00f3 de grans \u00e0rees de bosc es tradu\u00ed en un augment considerable de les aportacions dels rius i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, en un increment de la superf\u00edcie emergida de les planes deltaiques i costeres. El delta de I’Ebre assol\u00ed la seva extensi\u00f3 m\u00e0xima cap a finals dels anys 10 del segle XX. Des de llavors, per ra\u00f3 de la retenci\u00f3 de sediments en els embassaments de la seva conca, el volum de materials del delta roman pr\u00e0cticament constant. Els sediments disponibles ara s\u00f3n redistribu\u00efts per l’acci\u00f3 dels corrents de deriva litoral, per les onades i, en menor mesura, per les marees, de manera que la silueta del delta de l’Ebre tendeix a ser arrodonida, a l’estil de la del delta del Llobregat. Durant la resta del segle XX el paisatge de Catalunya ha anat evolucionant amb pocs canvis, gaireb\u00e9 tots deguts a l’acci\u00f3 antr\u00f2pica fins a assolir l’aspecte que podem percebre actualment.<\/p>\n

\n

Tret del ICGC<\/a>:, Esquema formaci\u00f3<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Terra: Litosfera\u00a0 |\u00a0\u00a0 Evoluci\u00f3 de la terra\u00a0 | Hist\u00f2ria geol\u00f2gica de la terra\u00a0 |\u00a0 \u00a0 -4600 Prec\u00e0mbric\u00a0 |\u00a0\u00a0 -541 Paleozoic\u00a0\u00a0 |\u00a0 -256 Mesozoic \u00a0 |\u00a0\u00a0 -66 Cenozoic \u00a0 | La Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica \u00e9s la part emergida d’una antiga placa tect\u00f2nica, la Placa Ib\u00e8rica. De dimensions modestes, la Placa Ib\u00e8rica \u00e9s situada al nord de … <\/p>\n

Continue reading “Catalunya. Evoluci\u00f3 Geol\u00f2gica”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[245],"tags":[428],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[533],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2086"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2086"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2086\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2086"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2086"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2086"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2086"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2086"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2086"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2086"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2086"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}