Alguna vegada quan em poso al dia amb alguna amistat solc dir que visc en una bombolla, que no miro les not\u00edcies de la televisi\u00f3, no escolto tert\u00falies a la r\u00e0dio, no segueixo fils de twitter i que em mantinc informat amb la BBC, els titulars del National i el NewYorker. M’adono que \u00e9s un decisi\u00f3 conscient i que aix\u00f2 em determina, la dieta de l’esperit \u00e9s tant important com la dieta del cos.<\/p>\n
Un dels temes m\u00e9s fonamentals de la filosofia \u00e9s el de l’u i el m\u00faltiple, que podem referir a Parm\u00e9nides, que tot \u00e9s u, als di\u00e0legs de Plat\u00f3 del Parm\u00e9nides i el Sofista, a les categories de forma d’Arist\u00f2til, subst\u00e0ncia i accident i altres. Si examinem tot el que existeix, com identifiquem entitats separades? Al meu assaig d’ontologia per capes<\/a> suggeria que serien invariants.<\/p>\n Una de les discussions m\u00e9s fruct\u00edferes que se m’acudexen \u00e9s pensar en les\u00a0 membranes<\/a> de les c\u00e8l\u00b7lules, que d’una manera extraordin\u00e0riament complexa, determina quines subst\u00e0ncies poden entrar i sortir, i quines no. [ Dues capes de l\u00edpid (45%) que envolten unes prote\u00efnes flotants (55%). Formen una barrera (\u00b810-8m) selectiva que deixa passar l’aigua i algunes subst\u00e0ncies (reconeixement per enzims) arribant a tenir un paper actiu en el transport [aliments i deixalles). La paret cel.lular, no sempre present, est\u00e0 formada per polisac\u00e0rids amb un gruix d’uns 20 nm i evita que la c. exploti. Deixa passar mol\u00e8cules petites. A la membrana hi ha tamb\u00e9 els enzims que cnverteixen els aliments en ATP (->), tasca que a les c.eucariotes acompliran les mitocondries.<\/p>\n L’exist\u00e8ncia i la identitat de la c\u00e8l\u00b7lula es basen en aquesta capacitat de definir els fluxs. El que entra \u00e9s el em transformar\u00e0 en el qu\u00e8 vull ser. El que deixo sortir \u00e9s el que transforma l’entorn que tinc al voltant. Em recorda una mica les regles que hi ha als firewalls que arribaven a ser molt complexes i que tamb\u00e9 definien la “identitat” de la Caixa, entraven i sortien consultes, operacions de clients, manteniment per part d’administradors …<\/p>\n Part dels terribles efectes de les fake news \u00e9s que no disposem de membranes efectives per regular quina informaci\u00f3 ens arriba. Els algoritmes pensats per a augmentar els clics acaben funcionant com una mena de malaltia que degrada el nostre entorn fent que nom\u00e9s ens arribin mems que reforcen la nostra tend\u00e8ncia natural a identificar un culpable i odiar-lo.<\/p>\n
\n