{"id":2196,"date":"2021-01-27T12:13:17","date_gmt":"2021-01-27T12:13:17","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2196"},"modified":"2025-02-09T11:37:04","modified_gmt":"2025-02-09T11:37:04","slug":"aqui","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/aqui\/","title":{"rendered":"AQU\u00cd"},"content":{"rendered":"

Ara i aqu\u00ed<\/a> \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0[ copiat tot l’arxiu del poblenou, a simplificar i repartir amb a733<\/a>\u00a0 i l’exploraci\u00f3 del Poblenou<\/a>]\u00a0\u00a0 [Arxiu d’hist\u00f2ria del Poblenou<\/a>]<\/p>\n

\n

Puc pensar qu\u00e8 est\u00e0 passant ara<\/a> a altres llocs del m\u00f3n i puc intentar pensar qu\u00e8 passava aqu\u00ed abans i qu\u00e8 passar\u00e0 despr\u00e9s.<\/p>\n

Aqu\u00ed \u00e9s el Passatge d’Aym\u00e0 3r 3a, 08005 Barcelona, 41.39753, 2.20464<\/a><\/p>\n

\n

Qu\u00e8 passar\u00e0 despr\u00e9s?<\/p>\n

Algun dia em morir\u00e9, la Teresa i la Maria hauran de buidar el pis. Alg\u00fa el comprar\u00e0 o el llogar\u00e0. Quina gent ser\u00e0? Una fam\u00edlia? Com ho redecoraran? Encara hi ser\u00e0 el 2220? O l’hauran enderrocat, i com ser\u00e0 el nou edifici? O potser el mar haur\u00e0 pujat de nivell i aix\u00f2 seran runes? Quins desastres poden passar ( Global catastrophes<\/a>).<\/p>\n

En uns 5.000 Ma el sol es tornar\u00e0 una gegant vermella i creixer\u00e0 fins ocupar les \u00f2rbites de mercuri, Venus i la Terra. Despr\u00e9s es tornar\u00e0 una nana blanca. Quina mena de vida humana hi pot haver despr\u00e9s de tant de temps, \u00e9s dif\u00edcil d’imaginar.<\/p>\n

\n

2002 – 2020<\/p>\n

Aquest bloc el van comen\u00e7ar a construir el 2001 i hi vam entrar a viure el mar\u00e7 de 2002. Davant hi havia el p\u00e0rquing d’autocars amb dos gossos als quals de vegades els llen\u00e7\u00e0vem ossos.<\/p>\n

En aquests anys el barri s’ha gentrificat, nous edificis, restaurants, espais de coworking.<\/p>\n

\n

1992 – 2002<\/p>\n

Transformaci\u00f3 1992 amb els jocs Ol\u00edmpics, es fa el PArc del Poblenou i es treuen les vies. [ en general \u00e9 suna \u00e8poca d’optimisme per Barcelona]<\/p>\n

\n

1970-1992<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

(Instituto Nacional de la Vivienda, 1952, “blocs Tupolev”)<\/p>\n

La d\u00e8cada dels 70 representa la d\u00e8cada en qu\u00e8 es comencen, m\u00e9s clarament, les organitzacions ve\u00efnals i, amb elles, la demanada d\u2019una vida m\u00e9s digna per les persones que viuen al barri.<\/p>\n

El 1969 apareix la clandestina \u201cComissi\u00f3 de Barri\u201d que, m\u00e9s tard, es convertiria enl\u2019Associaci\u00f3 de Ve\u00efns del Poble Nou. El 1970 es fund\u00e0 la del Taulat, en oposici\u00f3 al Pla de la Ribera.<\/p>\n

L\u2019Associaci\u00f3 de Ve\u00efns del Poble Nou engeg\u00e0 a principi dels 70 diverses campanyes com ara la reivindicaci\u00f3 d\u2019un institut als terrenys on havia hagut el Centre de Protecci\u00f3 de Menors; la den\u00fancia dels fums de l\u2019empresa Fertrat; la recuperaci\u00f3 de la platja convertida en un abocador; la vindicaci\u00f3 de les condicions d\u2019habitabilitat; l\u2019oposici\u00f3 al Pla Comarcal del 76; el suport als obrers d\u2019Iberia Radio\u2026<\/p>\n

Amb la transici\u00f3 i l\u2019arribada de la democr\u00e0cia, s\u2019inici\u00e0 un per\u00edode d\u2019efervesc\u00e8ncia pol\u00edtica, en el qual les associacions de ve\u00efns i entitats assoliren les m\u00e0ximes fites d\u2019activitat i participaci\u00f3.<\/p>\n

Es recuperen les tradicions populars i les festes majors als carrers. De nou, la gent competeix per guarnir el seu tros i organitzar balls o activitats per als infants.<\/p>\n

L\u2019Associaci\u00f3 de ve\u00efns organitza el que ser\u00e0 el tradicional concert d\u2019havaneres a la placeta Prim i a la platja es fan sardinades populars. La festa \u00e9s de tots!<\/p>\n

El 1978 neix una nova entitat: l\u2019Ateneu La Flor de Maig, ubicada a l\u2019antiga seu de la cooperativa de igual nom. Aquest mateix any, s\u2019inaugura al cap de la Rambla el conjunt escult\u00f2ric de Josep Ricart dedicat al Dr.Trueta, fill del barri, com tamb\u00e9 l\u2019escriptor Xavier Benguerel i els artistes pl\u00e0stics Enric Casanovas, Ramon Calsina i Josep M.Subirachs, entre d\u2019altres personatges que ha donat el Poblenou.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\n

1940 1970<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Amb el triomf del b\u00e0ndol franquista el 1939, la postguerra encet\u00e0 al barri un llarg per\u00edode caracteritzat per\u00a0l\u2019escassetat, la\u00a0repressi\u00f3\u00a0i la\u00a0manca de llibertats. El r\u00e8gim totalitari ultraconservador provoc\u00e0 un retroc\u00e9s important en tots els camps.<\/p>\n

Malgrat les millores que el proc\u00e9s col\u00b7lectivitzador havia introdu\u00eft en algunes empreses durant la guerra, el retorn dels propietaris supos\u00e0 ladepuraci\u00f3,\u00a0l\u2019acomiadament\u00a0o laden\u00fancia\u00a0de molt obrers. Alguns havien marxat a\u00a0l\u2019exili, d\u2019altres restaren amagats i molts foren reclosos en\u00a0presons, com la f\u00e0brica coneguda com \u201cel C\u00e0nem\u201d. La vida pol\u00edtica oficial sota el franquisme tingu\u00e9 un \u00fanic color: el blau de la\u00a0Falange\u00a0i del\u00a0Movimiento Nacional.<\/p>\n

Malgrat\u00a0la repressi\u00f3, l\u2019activitat pol\u00edtica i sindical no fou totalment estroncada. A l\u2019ombra de la\u00a0clandestinitat, uns quants militants continuaren la seva lluita.<\/p>\n

Els\u00a0regidors municipals\u00a0representaren els interessos pol\u00edtics del r\u00e8gim. La major part procedia de les files falangistes, i alguns d\u2019ells tenien interessos econ\u00f2mics en el mateix districte.<\/p>\n

Malgrat l\u2019escassetat i el racionament de la d\u00e8cada dels 1940 i 1950, cada any -pr\u00e0cticament des d\u2019acabada la guerra-, els ve\u00efns oblidaven per uns dies la pen\u00faria del moment i s\u2019aplegaven per celebrar la\u00a0festa major, la qual es movia en dos nivells diferents: la programada per la Comissi\u00f3 oficial i la que la gent del barri feia en els seus carrers. Hi havia uns premis en met\u00e0l\u00b7lic \u2013entre 400 i 1000 pesetes- concedits per la comissi\u00f3 als carrers m\u00e9s ben guarnits. De vegades es comptabilitzaren fins a 17 carrers adornats, i els que m\u00e9s sovint van tenir premi foren, entre d\u2019altres, el passatge Cant\u00ed i els carrers Llatzaret, Mari\u00e0 Aguil\u00f3, Amistat i Guillem de Ll\u00faria. Durant la festa els ve\u00efns organitzaven balls, sardanes, berenars, pallassos, concursos de cantants, variet\u00e9s\u2026 Era l\u2019aut\u00e8ntica festa!<\/p>\n

La Comissi\u00f3 oficial organitzava concursos-exposicions de pintura i repartia els \u201cPremios a la virtut, al trabajo y al amor patrio\u201d; distribu\u00efa diners als necessitats i organitzava un berenar per als nens del Centre de Protecci\u00f3 de Menors. Per la seva banda, les entitats celebren les seves pr\u00f2pies activitats de festa major.<\/p>\n

Els anys 60 el\u00a0Centre Moral, a m\u00e9s de les habituals representacions teatrals a c\u00e0rrec de la seva secci\u00f3, organitzava el fam\u00f3s\u00a0Trofeu Mans, concurs de cinema amateur.<\/p>\n

A\u00a0l\u2019Alian\u00e7a\u00a0es lliuraven els\u00a0Premis Sant Mart\u00ed. El Consell del Districte els atorga a persones o entitats que han destacat en la seva tasca envers St.Mart\u00ed.<\/p>\n

La festa del\u00a0\u201cPa amb vi i sucre\u201d\u00a0esdevingu\u00e9 un dels moments m\u00e9s assenyalats quant a participaci\u00f3 ve\u00efnal. La Rambla era la conflu\u00e8ncia de les diverses generacions, que s\u2019aplegaven durant un dia per celebrar un dels actes m\u00e9s tradicionals.<\/p>\n

Durant la festa major de 1960, s\u2019inaugur\u00e0 l\u2019escultura anomenada\u201dL\u2019adolesc\u00e8ncia\u201d, de Mart\u00ed Llaurad\u00f3.<\/p>\n

El 1939, totes les entitats amb un marcat caire pol\u00edtic havien quedat\u00a0esborrades del mapa. Nom\u00e9s restaren les m\u00e9s arrelades. No cal dir que aparegueren les lligades a Falange i al sindicat vertical, que s\u2019aprofitaren d\u2019algun vell edifici, com ara el de l\u2019Alian\u00e7a vella.<\/p>\n

La vida cooperativa mai no recuper\u00e0 la for\u00e7a que havia tingut abans de la guerra. La Flor de Maig va desapar\u00e8ixer.<\/p>\n

El 1950 s\u2019inaugur\u00e0 el nou edifici del Centre Moral i Cultural. Justament la d\u00e8cada dels 50 fou la de m\u00e9s esplendor per a les\u00a0societats culturals. Es feia\u00a0teatre amateur\u00a0al Centre, a l\u2019Ateneu, a Pau i Just\u00edcia i a l\u2019Artesana. El\u00a0teatre professional\u00a0tenia lloc al Casino i a \u201cCan Descanso\u201d. I en tots s\u2019hi feien\u00a0balls.<\/p>\n

Durant els anys 1950 es crearen\u00a0dues noves parr\u00f2quies: Sant Pancra\u00e7, el 1954, i Sant Bernat Calb\u00f3, el 1956.<\/p>\n

L\u2019esgl\u00e9sia nacional-cat\u00f2lica\u00a0de la immediata postguerra don\u00e0 pas a principis dels any 50 a una nova generaci\u00f3sensible a les q\u00fcestions socials.<\/p>\n

Els anys 60, arran del Concili Vatic\u00e0 II,\u00a0l\u2019esgl\u00e9sia s\u2019obr\u00edm\u00e9s al barri tant a nivell pastoral com social: es cre\u00e0 el Moviment Infantil, amb activitats educatives i l\u00fadiques.<\/p>\n

A m\u00e9s de les celebracions habituals al carrer, com les processons de Divendres Sant i del Corpus, una activitat tradicional de l\u2019Esgl\u00e9sia del barri era\u00a0l\u2019atenci\u00f3 envers els malalts i inv\u00e0lids, i el seu acompanyament cap a Lourdes. Els malalts es reunien al vest\u00edbul del Centre Moral i Cultural. Havien decidit anar a Lourdes per demanar la intercessi\u00f3 de la Mare de D\u00e9u. Aquests viatges es segueixen fent al llarg de moltes d\u00e8cades.<\/p>\n

Fou tamb\u00e9 l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 sorg\u00ed la\u00a0revista \u201cQuatre Cantons\u201d, editada a partir de 1963, sota l\u2019aixopluc de Santa Maria.<\/p>\n

Els anys 50, les classes populars comencen a\u00a0plantar cara\u00a0a la pol\u00edtica social i econ\u00f2mica del r\u00e8gim. Si la d\u00e8cada s\u2019encet\u00e0 amb la vaga de tramvies,\u00a0 a finals de la d\u00e8cada dels 50, a les empreses Hispano Olivetti, Vicente Illa i algunes altres hi hagueren aturades importants provocades per la davallada econ\u00f2mica motivada per l\u2019estabilitzaci\u00f3 i l\u2019inici de la crisi del t\u00e8xtil.<\/p>\n

Les\u00a0condicions de vida dels treballadors\u00a0eren prec\u00e0ries. Els preus dels articles anaven pujant a un ritme m\u00e9s accelerat que els salaris, i el poder adquisitiu dels obrers durant aquells anys era for\u00e7a baix.<\/p>\n

La\u00a0davallada econ\u00f2mica\u00a0va fer que moltes grans ind\u00fastries pleguessin, sovint mancades de mat\u00e8ries primeres o de combustible, per\u00f2 tamb\u00e9 per l\u2019empobriment d\u2019amplis sectors de la poblaci\u00f3 i per la impossibilitat d\u2019exportar. Era un fet freq\u00fcent que les grans f\u00e0briques en crisi, com ara Can Folch o Can Saladrigas, dividissin les naus en petits espais que llogaven. \u00c9s l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 s\u2019estenen petits tallers i apareixen obradors t\u00e8xtils on es treballa manualment. \u00c9s, tamb\u00e9, el moment que apareixen petites empreses d\u2019economia submergida.<\/p>\n

Els anys 1960 foren l\u2019\u00e8poca econ\u00f2micament m\u00e9s estable. Tot i aix\u00ed, la\u00a0conflictivitat augment\u00e0: el 1962, per exemple, s\u2019encet\u00e0 un conflicte a Can Girona per la reclamaci\u00f3 d\u2019un salari m\u00ednim especificat. Foren tamb\u00e9 els anys de la reconstrucci\u00f3 del sindicalisme de classe.<\/p>\n

La factoria d\u2019Iberia Radio qued\u00e0 destru\u00efda el 1971 per un incendi, en qu\u00e8 moriren tres bombers. Aix\u00f2 desencaden\u00e0 un conflicte entre l\u2019empresa i el personal. Dos anys despr\u00e9s, l\u2019Olivetti tamb\u00e9 pat\u00ed un conflicte laboral.<\/p>\n

El 1974 s\u2019anunci\u00e0\u00a0l\u2019obertura del carrer Pallars, que afectava alguna de les instal\u00b7lacions de Can Felipa. Per aquest motiu,\u00a0C\u00e0tex\u00a0acomiad\u00e0 72 obrers que treballaven a la nau afectada. Un any despr\u00e9s, l\u2019empresa feia expedient de crisi i es trasllad\u00e0 fora de Barcelona.<\/p>\n

Durant la d\u00e8cada dels 1970 el Poblenou pat\u00ed fortament la\u00a0crisi del sector t\u00e8xtil\u00a0i va veure com moltes de les seves empreses desapareixien, deixant sense feina centenars de treballadors.<\/p>\n

El 1973, una aturada de Mototrans acab\u00e0 amb 25 treballadors acomiadats, i una altra a Frigo amb 13 despatxats m\u00e9s. Durant el 1974, Letona es neg\u00e0 a acceptar les millores salarials demanades pels obrers, que deixaren de fer hores extres. El resultat fou l\u2019acomiadament de 140, dels quals 27 restaren definitivament al carrer. El mateix any es produ\u00efren tensions a S.F.Vila. El 1976, milers d\u2019obrers del metall anaren a la vaga: lluitaven per unes condicions socials m\u00e9s justes.<\/p>\n

Al llarg dels anys 1940 i 1950 les\u00a0intervencions urban\u00edstiques\u00a0al Poblenou foren summament puntuals, i es limitaren a l\u2019obertura de carrers que restaven tallats per f\u00e0briques i a la construcci\u00f3 d\u2019alguns blocs d\u2019habitatges.<\/p>\n

Al passeig Calvell s\u2019hi constru\u00efren entre 1953-56 els blocs del Patronat Municipal de l\u2019Habitatge. Fins el 1965 no s\u2019obr\u00ed la Rambla fins a aquest passeig.<\/p>\n

La tanca que limitava les vies del tren fou una de les principals barreres urban\u00edstiques que a\u00efllaven el barri i li tallaven el pas al mar.<\/p>\n

El dia de Nadal de 1962 el barri apareix cobert de\u00a0neu.<\/p>\n

Fins els anys 1940, a la Mar Bella hi havia dos establiments de banys i nombrosos dels anomenats \u201cmerenderos\u201d. Lentament l\u2019espai entre aquests i les vies del tren va ser ocupat per barraquistes que, a m\u00e9s de la mis\u00e8ria, havien de suportar els temporals de mar, com els dels anys 1947, 48, 51 i 53 que van endur-se barraques i platja, sovint amb el cost de vides humanes.<\/p>\n

No va ser fins que el desgast produ\u00eft per l\u2019aigua arrib\u00e0 a tocar les vies, que les autoritats hi posaren remei, fent una vorera de pedres paral\u00b7lela a la costa i espigons.<\/p>\n

Durant un munt d\u2019anys la\u00a0platja\u00a0com a tal deix\u00e0 d\u2019existir, i es convert\u00ed en un immens abocador de runa i deixalles. Les restes de nombrosos enderrocs de Barcelona o rodalies acabaven a la platja, que anaven formant pisos premsats de terra i runa, i que es barrejaven amb les closques i minerals que les onades arrossegaven fins a la sorra. Un paisatge erm i trist que es completava amb les fogueres que s\u2019hi encenien per cremar deixalles. Buscadors de metalls, captaires, pescadors i solitaris era l\u2019element hum\u00e0 predominant.<\/p>\n

El 1966 uns 3 mil barraquistes del\u00a0Somorrostro\u00a0foren traslladats, per una anunciada visita de Franco a unes maniobres navals.<\/p>\n

La recuperaci\u00f3 no arribaria fins el 1981 amb la democr\u00e0cia.<\/p>\n

L\u2019augment demogr\u00e0fic\u00a0causat per les grans immigracions durant el franquisme va fer cr\u00e9ixer el ja tradicional d\u00e8ficit de serveis del Poblenou, extremadament greu en els camps de l\u2019ensenyament, la sanitat i els transports. A m\u00e9s, seguien sense soluci\u00f3 vells problemes com la contaminaci\u00f3, l\u2019a\u00efllament del barri entre l\u2019autopista i les vies, o les peri\u00f2diques inundacions per manca d\u2019una xarxa adequada de clavegueres. Els incendis sovintejaven motivats pels riscos que oferia l\u2019exist\u00e8ncia de tanta ind\u00fastria.<\/p>\n

La\u00a0restringida oferta educativa p\u00fablica\u00a0va fer que moltes generacions realitzessin els seus estudis a centres de fora del barri o a escoles privades i acad\u00e8mies. Les principals escoles eren Arnau, Llull, Pius XII, Lope de Vega les Franciscanes, Almi, donya Quimeta, l\u2019Alian\u00e7a Escolar, Moss\u00e8n Pius Bosch, Cots, Domingo, San Luis\u2026 Posteriorment, escoles com Voramar, Montseny i Gr\u00e8vol foren un refor\u00e7 per pal\u00b7liar aquestes insufici\u00e8ncies. El centre de formaci\u00f3 professional Poblenou ampli\u00e0 el sistema educatiu.<\/p>\n

A meitat dels anys 70 es construeix el metro que enlla\u00e7ar\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cilment el barri amb la resta de la ciutat. I el 1977 s\u2019inaugur\u00e0.<\/p>\n

Les insufici\u00e8ncies al Poblenou foren les condicions necess\u00e0ries pel naixement delmoviment ve\u00efnal. Per\u00f2 el fet que funcion\u00e0 com a detonant fou el Pla de la Ribera, projecte impulsat el 1966 per un grup de grans empreses que disposaven de solars i f\u00e0briques al sud del barri, i que constitu\u00efren la societat Ribera S.A. Dos anys m\u00e9s tard, l\u2019ajuntament de Porcioles aprov\u00e0 el projecte. Es tractava de construir una gran urbanitzaci\u00f3 davant de la platja, separada del barri vell per mitj\u00e0 d\u2019una autopista. El Pla suposava el desnonament de m\u00e9s de 15 mil ve\u00efns, a m\u00e9s de la p\u00e8rdua de llocs de treball a les moltes empreses que calia enderrocar i un munt de repercussions negatives sobre el barri, entre elles la desaparici\u00f3 de la seva estructura tradicional. Cinc anys m\u00e9s tard -per\u00f2-, quasi 8 mil impugnacions aconseguiren aturar el projecte.<\/p>\n

\n

1900 – 1939<\/p>\n

1920<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

1928<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

1927\u00a0 al carrer Pujades neixia Maria Rosa Juv\u00e9<\/p>\n

El Poblenou ha disposat d\u2019entitats\u00a0\u00a0recreatives que omplien el poc temps de lleure dels seus habitants, en una \u00e8poca en qu\u00e8 els transports eren pocs i cars per als ve\u00efns, proletariat en la seva majoria.<\/p>\n

La\u00a0Societat Recreativa i Cultural l\u2019Alian\u00e7a\u00a0es va fundar el 1869. La seva primera seu va estar al carrer Wad-Ras. El 1884 estrena un nou local a la Rambla-Wad Ras. El 1905, ampliant el ventall de manifestacions culturals, l\u00fadiques i esportives, s\u2019inicien les projeccions de cinema.
\nL\u2019edifici va ser transformat per un altre de m\u00e9s important el 1919.<\/p>\n

Anys despr\u00e9s, fruit de les difer\u00e8ncies pol\u00edtiques entre els socis, s\u2019acorda la construcci\u00f3 d\u2019un de nou, el\u00a0Casino l\u2019Alian\u00e7a, del 1929, obra de l\u2019arquitecte Amadeu Llopart.<\/p>\n

L\u2019Ateneu Col\u00f3n\u00a0fou fundat el 1889 per una penya d\u2019amics.<\/p>\n

El 1910 es fund\u00e0 el\u00a0Centre Moral i Cultural\u00a0que, al principi, es deia Centre Social.<\/p>\n

Com a barri obrer, el Poblenou heret\u00e0 el missatge d\u2019en Clav\u00e9 i les seves\u00a0corals: L\u2019agrupaci\u00f3 m\u00e9s antiga fou \u201cEl Sabre de Plata\u201d, fundada el 1896. Unes tenien el seu estatge social propi i d\u2019altres s\u2019aixoplugaven en un bar o en el marc d\u2019una entitat.<\/p>\n

La\u00a0vida esportiva\u00a0tamb\u00e9 hi ha estat for\u00e7a present. El 1909 naixia el\u00a0J\u00fapiter, club de futbol. El seu nom venia d\u2019un aerost\u00e0tic guanyador d\u2019una d\u2019aquelles curses de globus inflats amb gas que es van fer populars a la primera d\u00e8cada del segle. El camp del J\u00fapiter es trobava a la cru\u00eflla de Lope de Vega i Llull.<\/p>\n

El 1931 aquesta entitat va fer un homenatge a Francesc Maci\u00e0, president de la Generalitat. Altres formacions esportives foren la\u00a0Penya Ciclista\u00a0i el\u00a0Club Atl\u00e8tic Poble Nou, ambdues del 1929, i el\u00a0Gladiador, del 1932. Arran d\u2019una escissi\u00f3 del J\u00fapiter, el 1916 es cre\u00e0\u00a0l\u2019Agrupaci\u00f3 Excursionista Ic\u00e0ria. La seva primera seu fou a la Rambla, per passar despr\u00e9s a instal\u00b7lar-se al carrer Llull.<\/p>\n

El 1930 va constituir-se el primer club de nataci\u00f3 del barri, el\u00a0Club Nataci\u00f3 Poblenou. I sense constituir cap entitat, el 1912 s\u2019obr\u00ed la\u00a0Societat de Banys de la Mar Bella\u00a0amb l\u2019esperit de fomentar les activitats a l\u2019aire lliure. Presumia de ser \u201cla platja m\u00e9s neta de la zona mar\u00edtima de Barcelona\u201d.<\/p>\n

Pel que fa al m\u00f3n pol\u00edtic, els\u00a0republicans\u00a0havien tingut de sempre un gran predicament a Sant Mart\u00ed. Els vells republicans i els nous -els radicals d\u2019en Lerroux- arribaren a tenir for\u00e7a locals arreu del barri. El 1912, la recent creada C.N.T. tingu\u00e9 alguns dels seus nuclis primerencs al Poblenou.<\/p>\n

Un barri obrer tradicionalment castigat per lainjust\u00edcia social, dif\u00edcilment podia escapar-se de l\u2019esclat revolucionari que es va estendre per Barcelona al llarg de l\u2019anomenadaSetmana Tr\u00e0gica, el 1909. La crema d\u2019edificis religiosos domin\u00e0 el carrer. Foren cremats el convent de les Franciscanes -escola per a les filles de bona fam\u00edlia-, a la rambla, i la comissaria de policia.<\/p>\n

Entre 1912 i 1923\u00a0Barcelona pat\u00ed temps durs caracteritzats per les vagues i els atemptats, alguns dels quals tingueren lloc a Sant Mart\u00ed. El cop d\u2019estat del general Primo de Rivera va aportar al Poblenou, entre altres coses, divisions entre els propis ve\u00efns. \u00c9s el que va passar a l\u2019Alian\u00e7a vella, quan una part dels socis va fer costat al dictador, provocant que els dissidents obrissin una nova seu a la vora.<\/p>\n

Entre els ve\u00efns oposats a la pol\u00edtica antiobrera i anticatalanista del nou r\u00e8gim hi ha via el jove escriptor\u00a0Xavier Benguerel\u00a0que, el 1924 i juntament amb Salvador Roca, van fundar la\u00a0revista \u201cPoblenou\u201d, que serv\u00ed de defensa de les postures catalanistes del barri durant la dictadura.<\/p>\n

Durant els\u00a0anys 1920\u00a0s\u2019obriren humils passatges, alguns carrers i s\u2019aixecaren ponts. Malgrat tot, les f\u00e0briques i l\u2019antiga xarxa de petits carrers continuaven tallant els grans, projectats per Cerd\u00e0.<\/p>\n

La II Rep\u00fablica
\nEl 1931, sota la Rep\u00fablica, el Poblenou era alhora un\u00a0barri republic\u00e0 i anarquista. En les f\u00e0briques i tallers, el sindicat majoritari era la CNT. Els oficinistes eren del CADCI i de la UGT. La crisi social i econ\u00f2mica d\u2019aquest per\u00edode ocasion\u00e0 nombrosos conflictes laborals.<\/p>\n

Els fets d\u2019octubre de 1934 tamb\u00e9 tenen el seu ress\u00f2 al barri.<\/p>\n

A les\u00a0eleccions del 1936, els candidats del Front Popular d\u2019Esquerres aconseguiren a Sant Mart\u00ed 23 mil vots.<\/p>\n

Al Poblenou, juntament amb els nuclis tradicionals republicans i llibertaris, hi apareix un nou partit: el\u00a0Bloc Obrer i Camperol.<\/p>\n

Quan esclata la\u00a0Guerra civil, el 18 de juliol de 1936, la resposta del Poblenou no es fa esperar. Un barri tradicionalment obrer i d\u2019esquerres, en el qual vivien o treballaven els principals dirigents anarcosindicalistes, prengu\u00e9 part activament en l\u2019aturada de la rebel\u00b7li\u00f3 feixista. Els ve\u00efns hagueren de patir l\u2019horror dels bombardejos, a m\u00e9s de la fam, el fred i la por.<\/p>\n

 <\/p>\n

GUERRA CIVIL<\/p>\n

Els fets de\u00a0maig de 1937, quan els estalinistes del PSU s\u2019enfrontaren a mort contra els comunistes antiestalinistes del POUM i els anarquistes de la CNT, no tenen trascend\u00e8ncia al Poblenou ja que aquests \u00faltims dominen el barri.<\/p>\n

Pel fet d\u2019haver-hi tantes f\u00e0briques, sobretot foneries, el Poblenou esdev\u00e9\u00a0zona d\u2019ind\u00fastria de guerra. Hi destaquen les f\u00e0briques metal\u00b7l\u00fargiques de Can Girona, Can Torras, Can Ribera, Can Soldevilla i els Tallers Oliva Art\u00e8s.<\/p>\n

Els franquistes aviat se n\u2019adonen. Els primers\u00a0bombardejos\u00a0sobre el Poblenou venen per mar; el vaixell de guerra \u201cCanarias\u201d, produeix els primers morts entre els ve\u00efns, concretament el 29 de mar\u00e7 de 1937, al Carrer dels Pellaires. Els aeris vingueren despr\u00e9s i s\u2019incrementaren a partir del novembre de 1938. En els pitjors moments, dos o tres avions sobrevolen la zona fins a quatre vegades en una mateixa nit.<\/p>\n

Can Rivi\u00e8re i Can Girona tamb\u00e9 s\u00f3n castigades, aix\u00ed com els habitatges dels voltants,com ara la Fran\u00e7a Xica on un dels bombardejos ocasiona molts morts.<\/p>\n

Al Carrer Wad-Ras, enfront l\u2019Alian\u00e7a Vella, una bomba destrueix dos blocs d\u2019edificis. En un dels baixos es troba l\u2019orxateria el Tio Ch\u00e9. Els seus propietaris, per\u00f2, que es troben dinant, salven miraculosament la vida.<\/p>\n

Les\u00a0bateries antia\u00e8ries\u00a0es troben a la Torre de les Aig\u00fces i a la Mar Bella. Per a protegir la poblaci\u00f3 de les bombes dels aeroplans es construeixen a tot Barcelona refugis subterranis. Al Poblenou, les mateixes f\u00e0briques metal\u00b7l\u00fargiques n\u2019edifiquen, exceptuant Can Girona que aprofita la Torre de les Aig\u00fces com a refugi. Sota alguns carrers, els ve\u00efns tamb\u00e9 s\u2019afanyen a construir-n\u2019hi.<\/p>\n

El col\u00b7legi de les franciscanes a la Rambla \u00e9s convertit en un banc de sang i hospital. Calen llits, matalassos i mobles.<\/p>\n

\n

industrialitzaci\u00f3 s.xix<\/p>\n

La revoluci\u00f3 industrial a Sant Mart\u00ed comen\u00e7\u00e0 el primer ter\u00e7 del segle XIX. La proximitat a Barcelona, la facilitat i l\u2019abund\u00e0ncia d\u2019aigua, la barator dels aliments, de l\u2019estatge i dels terrenys, donaren un gran impuls a la fabricaci\u00f3, triant el pla martinenc per establir les ind\u00fastries. Sant Mart\u00ed es disting\u00ed en activitats com el blanqueig, estampat i tintoreria. Aparegueren nous processos de fabricaci\u00f3 que requerien una tecnologia for\u00e7a mecanitzada, com ara el vapor.<\/p>\n

Alhora, necessitaven una considerable m\u00e0 d\u2019obra. El desenvolupament industrial comport\u00e0 -doncs- un paral\u00b7lel creixement demogr\u00e0fic i, amb ell, l\u2019edificaci\u00f3 de m\u00e9s cases. F\u00e0briques pioneres foren Achon i Ricart, a la d\u00e8cada dels 40.<\/p>\n

Cap a la d\u00e8cada de 1840-50 la concentraci\u00f3 d\u2019habitatges sorgida al sud del terme de Sant Mart\u00ed fou batejada popularment com a Taulat o \u201cPueblo Nuevo\u201d. El 1855, Ildefons Cerd\u00e0 es refereix al barri dient-li Ic\u00e0ria, influ\u00eft com estava per companys que intentaven crear una comunitat de regust socialista ut\u00f2pic.<\/p>\n

Des de Barcelona, el principal acc\u00e9s a aquest nou barri era el passeig del Cementiri, obert el 1839. De seguida, els industrials del sudest de la ciutat hi van veure possibilitats d\u2019expansi\u00f3. Amb els anys, el passeig -futura Avinguda d\u2019Ic\u00e0ria- serv\u00ed per fer entrar a Barcelona els vins i aiguardents que venien de fora, i a m\u00e9s esdevingu\u00e9 el nucli de conflu\u00e8ncia del naixentferrocarril. El 1848, va n\u00e9ixer el primer de tot Espanya, la l\u00ednia de Matar\u00f3 que travessava els terrenys de la platja deserta del Poblenou.<\/p>\n

El 1854 es va obrir el carrer de Sant Joan de Malta, que en realitat era el cam\u00ed natural de Sant Mart\u00ed cap a la platja. I per la mateixa \u00e8poca es va fer, al sector del Taulat, la pla\u00e7a Isabel o -des del 1868- Prim.<\/p>\n

Els anys 1870 -lligat a la desaparaci\u00f3 de la Ciutadella militar i al canvi pol\u00edtic-, el nombre de f\u00e0briques va cr\u00e9ixer vertiginosament, i amb elles, la poblaci\u00f3 i els habitatges.<\/p>\n

Al costat de les noves factories es van formar ben aviat nous nuclis urbans, com ara el barri de la Plata -entre els carrers de Wad-Ras [Ara Dr. Trueta?] i Badajoz- i el d\u2019Ic\u00e0ria, al sud de l\u2019Avinguda d\u2019Ic\u00e0ria.<\/p>\n

S\u2019hi sumaven el nucli central del Poblenou, articulat al voltant de la Rambla i de Mari\u00e0 Aguil\u00f3, entre el carrer Pere IV i el Taulat. El 1886 s\u2019urbanitz\u00e0 com a rambla el passeig del Triomf, nucli urban\u00edstic per\u00f2 tamb\u00e9 social i associatiu del barri.<\/p>\n

D\u2019entre les diverses ind\u00fastries que es van instal\u00b7lar a finals del segle XIX, en destacaven algunes prop de l\u2019Avinguda d\u2019Ic\u00e0ria, com ara la Teneria Barcelonesa, prop del Bogatell, i el Gas Lebon.
\nS\u2019hi ubicaren tamb\u00e9 magatzems de dip\u00f2sit -com Cr\u00e9dito y Docks- magatzems de vins, fabricants d\u2019aiguardents -com ara Martini & Rossi i Can Bardina- i farineres -com El Progreso, Folch i Albi\u00f1ana, La Perfecci\u00f3n i Can Gili-. Sant Mart\u00ed esdevingu\u00e9 la capital del segment modern de la ind\u00fastria farinera espanyola, gr\u00e0cies a la proximitat del port i la densitat de la trama industrial.<\/p>\n

Els boters abundaven al barri de la Plata, habitat especialment per immigrants valencians i aragonesos.<\/p>\n

M\u00e9s tard, al voltant de l\u2019Avinguda d\u2019Ic\u00e0ria s\u2019aixecaren Can Rocamora -f\u00e0brica de sab\u00f3 i espelmes- i la f\u00e0brica de mosaics Escofet.<\/p>\n

Pell que fa al barri en general, entre totes les ind\u00fastries destacava la t\u00e8xtil, sobretot la dedicada a les filatures i ram de l\u2019aigua. \u00c9s el cas de Ca l\u2019Ara\u00f1\u00f3, Can Felipa, Can Saladrigas, l\u2019Escocesa, el C\u00e0nem, Torell\u00f3, Can Janas, Muntadas, Casas i Jover, Can Forast\u00e9, Juncadella o Ferrer i Vidal. Al ram del metall destacaren Can Girona, Can Torras i Rivi\u00e8re. D\u2019altres rams foren els de les adobaries, el qu\u00edmic i el de l\u2019alimentaci\u00f3; en aquest darrer cal esmentar Xocolates Amatller i Olis Basseda. El paisatge industrial el completaven nombrosos petits tallers i f\u00e0briques mitjanes.<\/p>\n

En els espais que deixaven aquestes grans ind\u00fastries -que sovint tallaven els carrers- s\u2019aixecaren edificis d\u2019humils habitatges, generalment mal constru\u00efts i amb deficients condicions higi\u00e8niques. Les epid\u00e8mies de c\u00f2lera, tifus o verola, que fins ben entrat el segle XX, produ\u00efren gran mortaldat, eren moneda corrent, i trobaven terreny adobat en les humils i poc higi\u00e8niques vivendes dels obrers.<\/p>\n

A aix\u00f2 cal afegir la manca d\u2019enllumenat de gas als carrers, l\u2019exist\u00e8ncia de pous negres i dip\u00f2sits de latrines que -juntament amb els fums de les xemeneies- empudegaven l\u2019ambient i produ\u00efen problemes per a la salut. Tamb\u00e9 mancaven lleis contra el llan\u00e7ament de deixalles, aix\u00ed com transports p\u00fablics i escoles. Laconviv\u00e8ncia dels habitatges de la gent amb les f\u00e0briques era for\u00e7a dif\u00edcil pels perjudicis que aquestes els ocasionaven.<\/p>\n

Les condicions laborals i de vida dels treballadors i treballadores eren for\u00e7a prec\u00e0ries: Llargues jornades de treball, sous baixos, treball de dones i infants, inexist\u00e8ncia d\u2019ajuts per malaltia o invalidesa, o jubilacions; \u00e0pats insuficients, falta d\u2019higiene, d\u2019escolaritat\u2026 Problemes que les cr\u00f2niques crisis econ\u00f2miques agreujaven.<\/p>\n

Els anys 1870, els obrers m\u00e9s conscienciats s\u2019havien organitzat: uns participaven en les naixents associacions de treballadors, i altres, als ateneus obrers.<\/p>\n

La resta de la poblaci\u00f3 la conformaven la classe mitjana de comerciants, empleats qualificats, propietaris i petits industrials, i una classe acomodada d\u2019industrials m\u00e9s importants que vivia a la rambla.<\/p>\n

En una barriada treballadora com la del Poblenou, el cooperativisme tingu\u00e9 forta implantaci\u00f3. El 1876 va n\u00e9ixer L\u2019Artesana i el 1890 La Flor de Maig, que arribaria a ser una de les cooperatives m\u00e9s importants del pa\u00eds, fins i tot amb granges pr\u00f2pies a Cerdanyola. Les cooperatives de consum eren muntades i gestionades pels obrers mateixos, que intentaven ajudar-se comprant menjar a preu m\u00e9s econ\u00f2mic, i tamb\u00e9 en el camp cultural i social.<\/p>\n

Amb el sentiment de saber-se desat\u00e8s l\u2019ajuntament de Sant Mart\u00ed, davant dels seus problemes, no t\u00e9 res d\u2019estrany que es form\u00e9s un moviment segregacionista, ben propi de l\u2019\u00e8poca. Aix\u00ed fou com, el 1851, el Poble Nou reclam\u00e0 la segregaci\u00f3, aconseguint-la el 1870, encara que la Diputaci\u00f3 anul\u2022l\u00e0 l\u2019acord.<\/p>\n

El 1897, Sant Mart\u00ed de Proven\u00e7als i altres poblacions del Pla foren agregades a Barcelona. El Poblenou passava a ser un barri m\u00e9s de la ciutat-comtal.<\/p>\n

Per la seva banda, el Poblenou comptava amb vuit barriades que tenien personalitat pr\u00f2pia: la Llacuna, el Taulat, la Plata, Trull\u00e0s, la Fran\u00e7a Xica, el Darrera el Cementiri, Pequ\u00edn i el Somorrostro. Aquestes darreres barriades es tractaven en realitat d\u2019indrets amb barraques ubicades al llarg del litoral poblenov\u00ed.<\/p>\n

La del Darrera el Cementiri es trobava -com el seu nom indica- entre aquest i la via del tren.
\nPequ\u00edn era als l\u00edmits amb Sant Adri\u00e0. Sembla ser que el van aixecar fam\u00edlies orientals que havien emigrat de les Filipines el 1870.<\/p>\n

El Somorrostro, que va n\u00e9ixer amb la immigraci\u00f3 provocada per l\u2019Exposici\u00f3 Universal de 1888, s\u2019estenia entre la Barceloneta i el Gas Lebon. En aquest indret naixer\u00e0 la ballarina Carmen Amaya.<\/p>\n

\n

segles XII a XVIII<\/p>\n

“L\u2019espai f\u00edsic que avui ocupa el nostre barri va ser una zona humida pantanosa, t\u00edpica de les \u00e0rees properes als desembocaments, com \u00e9s el cas de la del Bes\u00f2s. Top\u00f2nims com Llacuna o Joncar, recorden aquest fet.<\/p>\n

Entre els segles XII i XIII aquesta zona humida va comen\u00e7ar a aprofitar-se econ\u00f2micament amb pastures per al bestiar destinat a abastir a Barcelona. Amb elles comencen a apar\u00e8ixer masies, com la de Can Canals o la de El Taulat d\u2019en Llimona. La vida exclusivament agr\u00e0ria va durar fins al segle XVIII.<\/p>\n

La zona ja era la que hi havia al darrera de la Ciutadella, construida despr\u00e9s de la desfeta de 1714. D\u2019aquest segle \u00e9s la construcci\u00f3 de la Casa de la Quarentena, -on eren revisats els viatgers sospitosos de portar malalties epid\u00e8miques-, la instal\u00b7laci\u00f3 del primer cementiri fora muralles i general i l\u2019aparici\u00f3 de les f\u00e0briques d\u2019indianes -teixiits inspirats en l\u2019Extrem Orient-. Fet, aquest darrer, que canviar\u00e0 profundament la zona. \u00c9s l\u2019inici d\u2019un important poblament hum\u00e0.<\/p>\n

\n

Segles I a XII<\/p>\n

[A les afores de la Barcino Romana<\/a> , no quedava prop de la Via Augusta<\/a><\/p>\n

\n

Primers assentaments humans?\u00a0 -20.000 arribada de grups que havien sortit de l’\u00c0frica, 6000 pasturatge? Potser encara estava inundat.<\/p>\n

\n

Poblenou al Quaternari i Holoc\u00e8<\/p>\n

Els terrenys del Poblenou, propers a la desembocadura del Bes\u00f3s apareixen al mapa geol\u00f2gic com a Q3D: graves, sorres i llims (plana al\u00b7luvial deltaica)<\/p>\n

Ja en temps hist\u00f2rics, les planes litorals de l’Empord\u00e0, del Baix Llobregat i de l’Ebre havien anat creixent amb els al\u00b7luvions aportats pels rius, de manera que, cap a l’any 50, la l\u00ednia de costa es trobava ja bastant pr\u00f2xima a l’actual :<\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

Ara fa 11 500 anys, quan s’inici\u00e0 l’Holoc\u00e8, el per\u00edode geol\u00f2gic actual, el nivell de la mar s’havia anat estabilitzant i es trobava al voltant de 2 metres per damunt de la cota actual. La major part de les planes de l’Empord\u00e0, del Bes\u00f2s, del delta del Llobregat i del delta de l’Ebre es trobaven submergides. Eren badies poc profundes, envoltades de terres baixes al\u00b7luvials, de les quals emergien alguns illots. Cap a l’any 1000 a.C., l’acumulaci\u00f3 de sediments aportats pels rius havia fet augmentar considerablement les \u00e0rees emergides i el seu paisatge consistia en aiguamolls i terres baixes pantanoses. Als assentaments humans, localitzats a la perif\u00e8ria d’aquelles planes i tamb\u00e9 en alguns illots, es comen\u00e7aren a desenvolupar l’agricultura i la ramaderia; les restes dels poblats ibers en s\u00f3n un bon testimoni.<\/p>\n

-18000<\/p>\n

Fa vora de 18 000 anys, tot just despr\u00e9s del darrer m\u00e0xim glacial, el nivell de la mar es trobava situat unes quantes desenes de metres per sota del nivell actual. Les glaceres que cobrien les zones m\u00e9s altes dels Pirineus desapareixien de mica en mica i, en alguns circs i algunes concavitats del perfil longitudinal de les seves valls, es formaven petites conques lacustres, de vegades contingudes per les antigues morenes.<\/p>\n

A l’inici del Plioc\u00e8, la connexi\u00f3 entre l’Atl\u00e0ntic i la Mediterr\u00e0nia s’havia restablert i a mitjan Plioc\u00e8, fa uns 3 Ma, el nivell de la mar no tan sols s’havia recuperat, sin\u00f3 que havia ascendit uns 100 metres per damunt del nivell actual. Prou com perqu\u00e8 algunes \u00e0rees de les fosses tect\u00f2niques properes a la costa tornessin a ser enva\u00efdes per una mar poc profunda.<\/p>\n

\n

Poblenou al Neog\u00e8 23 a 2.58<\/p>\n

-7Ma Sal\u00ed messini\u00e0<\/p>\n

Ara fa uns 7 milions d’anys, un succ\u00e9s extraordinari afect\u00e0 tota la conca mediterr\u00e0nia i les terres emergides que l’envolten: en el Messini\u00e0 la Mediterr\u00e0nia es va assecar. La major part de l’\u00e0rea va quedar convertida en un sal\u00ed gegant\u00ed situat a centenars de metres per sota del nivell de l’Atl\u00e0ntic. \u00c9s possible que el paisatge s’assembl\u00e9s for\u00e7a a una esp\u00e8cie de combinaci\u00f3 de triangle dels \u00c0far amb alguns salares de l’\u00e0rea andina i de la conca de la Mar Morta. Aquell canvi brutal en el nivell de base provoc\u00e0 que els rius s’encaixessin molt profundament en les antigues plataformes marines i que l’erosi\u00f3 que produ\u00efen a les zones de les cap\u00e7aleres progress\u00e9s en direcci\u00f3 al continent.<\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

\n

Poblenou al Paleog\u00e8<\/p>\n

A poc a poc, la Conca de l’Ebre s’anava reblint de sediments. Cap a la fi de l’Eoc\u00e8, fa uns 37 Ma, havia passat de ser connectada amb la mar oberta pel Golf de Biscaia a un r\u00e8gim pr\u00e0cticament endorreic que afavoria l’evaporaci\u00f3 (figura 11). Aix\u00f2 va determinar que a les \u00e0rees centrals de la conca es dipositessin grans quantitats de sals, mentre que a zones molt localitzades dels marges, encara s’edificaven petites construccions d’esculls coral\u00b7lins.<\/p>\n

<\/p>\n

66 [\u00c0frica s’anava acostant, encara s’havien de formar els Alps, a mitja orog\u00e8nia alpina]<\/p>\n

A finals del Cretaci i principis del Paleogen, la situaci\u00f3 general havia evolucionat amb rapidesa. El proc\u00e9s de converg\u00e8ncia entre la Placa Ib\u00e8rica i la Placa Europea havia condu\u00eft a l’inici de la col\u00b7lisi\u00f3 entre ambdues plaques. Ara fa uns 65 Ma la major part de la Placa Ib\u00e8rica, incloent C\u00f2rsega i Sardenya que es trobaven a la zona que actualment \u00e9s ocupada pel Golf de Val\u00e8ncia i el Golf del Lle\u00f3, era emergida i sotmesa a una intensa erosi\u00f3. L’antiga connexi\u00f3 entre l’Oce\u00e0 de Tetis i el Golf de Biscaia al llarg de la zona pirinenca havia quedat interrompuda per l’emersi\u00f3 de l’\u00e0rea oriental.<\/p>\n

<\/p>\n

\n

M\u00e9s enrera ens fa q\u00fcestionar qu\u00e8 vol dir “aqu\u00ed”<\/p>\n

\u00c9s la latitud i longitud? O \u00e9s la posici\u00f3 relativa a la placa ib\u00e8rica que s’ha anat despla\u00e7ant?<\/p>\n

\n

Poblenou al Mesozoic (quan es va desfent Pangea)<\/p>\n

90Ma<\/p>\n

<\/p>\n

150Ma inicis Cret\u00e0cic<\/p>\n

<\/p>\n

la placa Ib\u00e8rica es va separant d’Europa<\/p>\n

170Ma<\/p>\n

<\/p>\n

220 [Pangea s’obre i la placa Ib\u00e8rica queda perduda enmig]<\/p>\n

<\/p>\n

Tri\u00e0ssic<\/p>\n

240Ma<\/p>\n

<\/p>\n

\n

Poblenou al Paleozoic<\/p>\n

260<\/p>\n

<\/p>\n

340 Carbon\u00edfer (es va formant Pangea)<\/p>\n

<\/p>\n

Durant el Devoni\u00e0 i part del Carbon\u00edfer es dipositaren carbonats de plataforma marina soma, molt rics en fauna (cefal\u00f2podes, trilobits, coralls, peixos i d’altres organismes), i tamb\u00e9 sediments propis de conca marina profunda, com les calc\u00e0ries vermelles amb goniatits (les calc\u00e0ries griotte) i els nivells d’acumulaci\u00f3 de radiolaris. Alhora comen\u00e7\u00e0 la colonitzaci\u00f3 de les zones emergides per les primeres plantes i els primers amfibis [ en van trobar un al Montseny?]. Cap a finals del Devoni\u00e0 s’esdevingu\u00e9 la segona gran extinci\u00f3.\u00a0 Durant el Carbon\u00edfer les plaques fragmentades a l’inici del cicle Hercini\u00e0 tornaren a convergir fins a col\u00b7lidir amb les restes de Gondwana, resultant un esdeveniment deformatiu major, l’orog\u00e8nia herciniana. Aquesta zona \u00e9s caracteritzada per estructures de plegament acompanyades de processos metam\u00f2rfics de gran abast i d’una intensa activitat magm\u00e0tica intrusiva.<\/p>\n

\n

La idea de pensar que hi ha hagut aqu\u00ed al llarg del temps la recull el film Here<\/a>\u00a0 (exactament com aquest post de 2021) de Robert Zemeckis, 2024, inspirat en la novel\u00b7la gr\u00e0fica de Richard McGuire (descarregada) que va ser mal acollit per\u00f2 a mi em va agradar for\u00e7a.\u00a0 Filma qu\u00e8 ha anat passant a un lloc des del Carbon\u00edfer.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ara i aqu\u00ed \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0[ copiat tot l’arxiu del poblenou, a simplificar i repartir amb a733\u00a0 i l’exploraci\u00f3 del Poblenou]\u00a0\u00a0 [Arxiu d’hist\u00f2ria del Poblenou] Puc pensar qu\u00e8 est\u00e0 passant ara a altres llocs del m\u00f3n i puc intentar pensar qu\u00e8 passava aqu\u00ed abans i qu\u00e8 passar\u00e0 despr\u00e9s. Aqu\u00ed \u00e9s el Passatge d’Aym\u00e0 3r 3a, 08005 Barcelona, … <\/p>\n

Continue reading “AQU\u00cd”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[132],"tags":[101],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2196"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2196"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2196\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2196"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2196"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2196"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2196"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2196"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2196"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2196"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2196"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}