{"id":2245,"date":"2021-03-14T10:05:04","date_gmt":"2021-03-14T10:05:04","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2245"},"modified":"2025-12-19T12:51:36","modified_gmt":"2025-12-19T12:51:36","slug":"a7-33-lavabo","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/a7-33-lavabo\/","title":{"rendered":"A7 33 Lavabo"},"content":{"rendered":"

A7 33<\/a> | El\u00a0 corredor<\/a> | L\u2019 habitaci\u00f3 de les nenes i lavabo2<\/a> | La cuina<\/a>\u00a0 i la galeria<\/a>\u00a0 | El\u00a0\u00a0 taller<\/a> |\u00a0 El\u00a0 lavabo<\/a> i el dormitori<\/a> i estudi<\/a> | El menjador<\/a>\u00a0 i la llibreria<\/a> |\u00a0 La terrassa<\/a>\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Sortir de casa<\/a>, el garatge<\/p>\n

\n

Al lavabo \u00e9s on comen\u00e7a i acaba el dia, sim\u00e8tricament, amb un pip\u00ed i raspallar les dents. Despr\u00e9s de recollir la cuina i fer gimn\u00e0s i, en cas que hagi sortit a fer esport,\u00a0 un cop he tornat de c\u00f3rrer i fer un bany al mar, em dutxo i m’afaito. Al llarg del dia hi torno, per fer caca, rentar-me les mans, i raspallar-me les dents.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

<\/p>\n


\nDes de 2016 he mirat de fer cr\u00e9ixer un jard\u00ed vertical, amb bombetes led que s’encenen de nit, i rec autom\u00e0tic d’un minut cada tres dies. Algunes plantes se m’han mort i d’altres han tingut els seus alts i baixos. Tinc 43 testos: Pothos Epipremnum<\/a> aureum<\/a>\u00a0 , Spathiphyllum<\/a>, Chamaedorea<\/a> , plantes de les basses, falgueres, esparraguera. Esp\u00e8cies catalogades<\/a>.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

(pr\u00e8mer imatge per v\u00eddeo). Aix\u00ed, \u00e9s com si em remull\u00e9s sota una cascada a una selva tropical, les fulles humides de les gotes. Una banyera plegable em permet tenir l’opci\u00f3 d’un petit spa particular. (una banyera suposa uns 220l, una dutxa s\u00f3n uns 50l.)<\/div>\n
\n
\n

INVENTARI<\/p>\n

Sab\u00f3 de mans, manyopla de cordill, gel de bany, xamp\u00fa, crema hidratant pel cos (que faig servir per la cara despr\u00e9s d’afaitar), pasta i raspall de dents.<\/p>\n

<\/p>\n

Per eixugar: tovalloles i paper higi\u00e8nic<\/p>\n

<\/p>\n

Pels cabells i les ungles: m\u00e0quina d’afaitar; sab\u00f3, brotxa i maquineta de fulla, podadora, tisora per les celles, tisora per les ungles, raspall i pinta.<\/p>\n

<\/p>\n

Ocasionalment: necesser i tovallola de viatge, brillantina per fixar els cabells rebels, col\u00f2nia.<\/p>\n

<\/p>\n

Farmaciola de viatge, primers auxilis: aigua ox\u00edgenada, alcohol, iode, gases, esparadraps, tirites. Medecina: gelocatil, ibuprof\u00e8 (caducat), xarop per a la tos<\/p>\n

<\/p>\n

Tensi\u00f2metre, ox\u00edmetre, term\u00f2metre, otoscop, estetoscop [ Indicadors salut<\/a>]<\/p>\n

<\/p>\n

Antropometria: al\u00e7ada (he descobert que faig 178 cm i no 180) i pes (73 kg).<\/p>\n

<\/p>\n

Tractaments: bossa de fang per aplicar fred o calor, manta el\u00e8ctrica heretada dels pares (anys 70?)<\/p>\n

<\/p>\n

Sab\u00f3 i estr\u00edgil<\/strong><\/p>\n

Els sabons<\/a> amb cendres es coneixien des de l’antiguitat per\u00f2 inicialment nom\u00e9s es feien servir per rentar roba.\u00a0 No es generalitzaran per a la higiene personal fins al s19. A l’antiguitat, grecs i romans es treien la suor i l’oli amb l’estr\u00edgil, un estri de metall semblant al que es fa servir per assecar els cavalls despr\u00e9s d’haver-los ruixat amb la manguera.<\/p>\n

<\/p>\n

Strigil i unguentarium. Museu arqueol\u00f2gic d’Istanbul. (al de Badalona tamb\u00e9 n’exposen un ).<\/p>\n

\n

El mirall<\/h2>\n

<\/p>\n

Cada dia quan m’afaito, el mirall em retorna la meva imatge, em recorda quin aspecte tinc. Alguna vegada pot semblar que ens mira un desconegut, perqu\u00e8 la imatge que ens d\u00f3na el mirall no es correspon amb la que ten\u00edem de nosaltres mateixos. Per un moment podem pensar, qui \u00e9s aquest desconegut?\u00a0 I si cada dia em llev\u00e9s amb un rostre diferent\u00a0 i hagu\u00e9s de c\u00f3rrer al mirall per saber quina cara tindr\u00e9 avui? Quan em vaig veure reflectit a un mirall per primera vegada? Ja m’hauria agradat tenir un reportatge del meu rostre al llarg del temps ( un exemple<\/a> ).<\/div>\n
<\/div>\n
El mirall surt al conte de la Blancaneus, quan la reina malvada li pregunta qui \u00e9s la m\u00e9s bella del pa\u00eds. Si li pregunto, el mirall em dir\u00e0 la veritat, que no s\u00f3c el m\u00e9s guapo del Poblenou. Els selfies que ens fem amb el m\u00f2bil s\u00f3n una mena de mirall per compartir, i diu molt dels temps que vivim i les ganes d’agradar que tenim, que hi hagi apps que retoquen les imperfeccions de la pell, deixen les dents blanques, maquillen autom\u00e0ticament, i fins i tot fan com una cirurgia est\u00e8tica virtual, omplint els llavis o remarcant els p\u00f2muls.<\/div>\n
<\/div>\n
[ Fins on arribar\u00edem per a transformar-nos? en quin moment deixar\u00edem de ser nosaltres per ser una ment trasplantada a un altre cos, per exemple, el d’un actor fam\u00f3s? Amb les transformacions, ja sia virtuals amb photoshop i apps, o reals, amb cirurgia est\u00e8tica i maquillatge, \u00bfens falsegem? \u00bfo volem arribar al que creiem que podria ser la millor versi\u00f3 possible de nosaltres mateixos? Aleshores la versi\u00f3 que v\u00e8iem seria com una mala c\u00f2pia de l’ideal que tenim de nosaltres mateixos. El mirall, o quadre com a veritat \u00e9s el que surt a The Picture of Dorian Gray<\/a> d’Oscar Wilde, que apareix als altres com una persona atractiva mentre el retrat anir\u00e0 canviant per reflectir la seva decad\u00e8ncia moral. El mirall sembla separar dos m\u00f3ns, el real i el reflectit, amb la simetria invertida. Aquest \u00e9s el punt de partida de\u00a0 Through the Looking-Glass<\/a> , <\/i>de Lewis Carroll.<\/div>\n
<\/div>\n
Els humans deurien veure per primera vegada la seva pr\u00f2pia imatge en el reflex d’una superf\u00edcie d’aigua tranquil\u00b7la. En el mite de Narc\u00eds, un jove bell\u00edssim,\u00a0 (Ovidi Metamorfosis llibre III), aquest s’enamora de la seva pr\u00f2pia imatge, cau a l’aigua, s’ofega i es converteix en una flor. Des que es van poder treballar els metalls, cap al 2000 BCE, que es van fer miralls de bronze polit. Cap al 100 CE es van comen\u00e7ar a fer de vidre, aplanant una ampolla bufada, i aplicant una capa de metall darrera. No eren plans del tot i tenien imperfeccions. Al sXVI a Ven\u00e8cia es perfecciona i amb la revoluci\u00f3 industrial al sXIX es fabriquen en s\u00e8rie.<\/div>\n
<\/div>\n
“Mirall” ve del llat\u00ed mirare<\/em>, que volia dir admirar. A la mateixa fam\u00edlia hi trobem “meravella” i “miracle”. “Espill” ve de speculum<\/em>, specere<\/em>, que volia dir mirar. L’alqu\u00edmia l’associ\u00e0 amb el sofre, amb l’inconscient i la capacitat de reflectir l’ocult. Per la seva forma, la lluna tamb\u00e9 s’assimilava a un mirall. Cirlot recull el car\u00e0cter m\u00e0gic que se li ha donat, capturant imatges que \u00e9s capa\u00e7 d’entregar despr\u00e9s com a aparicions. Aix\u00f2 seria com uns canvis de fase, que oculten i retornen i que s’associa amb la lluna.<\/div>\n
<\/div>\n
Altres refer\u00e8ncies: “El mirall”, el conte 56 de Thekhov, on una noia amb el marit malalt, somia el futur mentre es mira al mirall. Van Eyck, el matrimoni Arnolfini<\/a>. Vel\u00e1zquez a Las Meninas<\/em><\/a> presenta el que veurien els retratats amb un mirall al fons. Vel\u00e1zquez, la Venus del Espejo<\/em><\/a>.<\/div>\n
\n
\n<\/div>\n
\n

JO COM A COS<\/h2>\n
El lavabo \u00e9s el lloc de la casa on em trobo amb mi mateix com a cos.<\/div>\n
( [Merleu-Ponty fou el pensador que, despr\u00e9s de segles de tradici\u00f3 filos\u00f2fica posant l’accent en l’intel\u00b7lecte, remarca que la nostra manera d’estar en el m\u00f3n \u00e9s com a cos – jo havia observat, en estudiar Kant, que si l’espai euclidi\u00e0 ens ve donat \u00e9s perqu\u00e8 vivim com a objectes s\u00f2lids en un espai tridimensional]).<\/div>\n<\/div>\n
El cos est\u00e0 en cont\u00ednua renovaci\u00f3<\/a> i reconstrucci\u00f3. Quan em rento les mans o em dutxo, em desprenc de les c\u00e8l\u00b7lules de la pell, que es renoven cada 15 dies. El fetge, un any i mig. Els ossos i m\u00fasculs entre 10 i 15 anys. Cada mes el cabell creix 10 mm, i les ungles 3. Els \u00e0toms que hi havia al planeta des de la seva formaci\u00f3 no han canviat. Els cianobacteris van formar una atmosfera amb ox\u00edgen i ara cada segon entra O2<\/sub> i expel\u00b7lo CO2<\/sub>. Potser respiro les mateixes mol\u00b7l\u00e8cules d’ox\u00edgen que Ramon Llull. Rilke parla del jo que \u00e9s fora en l’aire<\/a>. Els \u00e0toms de carboni que em formen, fa unes setmanes, o anys, eren en una espiga de blat, una bleda, o en un pollastre. Des que era un embri\u00f3, les meves c\u00e8l\u00b7lules han estat duplicant-se, creixent i reconstruint-me seguint uns pl\u00e0nols \u00fanics que combinaven els del pare i la mare.\u00a0 I aquesta mena de dansa de processos bioqu\u00edmics, es remunta a 3500 milions d’anys, milions de generacions<\/a> , passant-se de\u00a0 m\u00e0 en m\u00e0, com els corredors, la torxa de la vida, tal com diu Lucreci<\/a> (De rerum natura, Llibre II).<\/div>\n

 <\/p>\n

CABELLS i UNGLES<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Cabells<\/div>\n
<\/div>\n
\n
Ungles<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
RESIDUS<\/div>\n
\n
<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n