{"id":2291,"date":"2021-05-06T09:37:38","date_gmt":"2021-05-06T09:37:38","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2291"},"modified":"2021-06-03T20:05:16","modified_gmt":"2021-06-03T20:05:16","slug":"mineria-metal%c2%b7lurgia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/mineria-metal%c2%b7lurgia\/","title":{"rendered":"Mineria i Metal\u00b7l\u00fargia"},"content":{"rendered":"

La Terra, geografia<\/a>\u00a0 |\u00a0 [ esborrany ] els materials que trobem al m\u00f3n i qu\u00e8 en fem.<\/p>\n

\n

[hist\u00f2ria mineria a wkpd<\/a> ][ Atlas des Ressources][ hist\u00f2ria de la tecnologia ]<\/p>\n

Or i plata, Coure i estany, ferro i acer, Plom,<\/p>\n

Or i plata<\/strong>: La riquesa d’Atenes es basava en part en les mines de plata de Laurium. Obtenien marbre de Thassos. Els romans van extreure or a Las M\u00e9dulas i plata a Cartagena.<\/p>\n

Coure<\/a><\/strong>. \u00c9s un dels metalls m\u00e9s importants. En l’\u00e8poca dels antics romans s’obtenia el coure principalment de Xipre (Cyprus en llat\u00ed), d’on prov\u00e9 el nom del metall, ja que cyprium que vol dir (metall) de Xipre, \u00e9s el genitiu de Cyprus, m\u00e9s tard la paraula cyprium es va escur\u00e7ar per quedar \u0441uprum i d’aqu\u00ed ha evolucionat al coure en catal\u00e0. Llaut\u00f3 (Cu-Zn) del que en fan les trompetes, Bronze (Cu-Sn), Alpaca (Cu-Ni-Zn). Ara \u00e9s b\u00e0sic per cables de conducci\u00f3 el\u00e8ctrica i tuberies. Bronze<\/strong><\/a>: (-4000), coure i estany<\/strong>. La t\u00e8cnica per a la seva obtenci\u00f3 consistia a barrejar el mineral de coure (en general, calcopirita o malaquita) amb el d’estany (cassiterita), en un forn alimentat amb carb\u00f3 vegetal. El carboni del carb\u00f3 vegetal redu\u00efa els minerals a coure i estany, que es fonien i aliaven amb del 5 al 10% en pes d’estany. El coneixement metal\u00b7l\u00fargic de la fabricaci\u00f3 de bronze va donar origen, en les diferents civilitzacions, a l’anomenada edat del bronze. \/\/ Els aliatges basats en l’estany m\u00e9s antics que es coneixen daten del quart mil\u00b7lenni aC i es van trobar a Susa (actual Iran) i en altres llocs arqueol\u00f2gics de Luristan i Mesopot\u00e0mia.\u00a0 \/\/ Exceptuant l’acer, els aliatges de bronze s\u00f3n superiors als de ferro en gaireb\u00e9 totes les aplicacions. Per la seva elevada calor espec\u00edfica, la major de tots els s\u00f2lids, s’empren en aplicacions de transfer\u00e8ncia de calor. \/\/ [ el coure era m\u00e9s com\u00fa per\u00f2 no l’estany, que es trobava sobretot a les illes brit\u00e0niques i fou objecte de comer\u00e7].<\/p>\n

Plom<\/a><\/strong>: Per la seva f\u00e0cil utilitzaci\u00f3, el plom va ser un dels primers metalls usats per l’home, i se sap que prop de l’any 5000 aC els egipcis ja l’usaven en cosm\u00e8tica. Els xinesos foren els primers a utilitzar-lo en el seu sistema monetari. Els grecs l’usaren a les seves col\u00f2nies i els fenicis a les seves factories van explotar prop de l’any 2000 aC mines de plom a tota la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, que posteriorment, durant la dominaci\u00f3 de la Pen\u00ednsula pels romans se seguiren explotant, degut a l’ampli \u00fas que se’n donava a l’antiga Roma.\u00a0 \/\/ El plom rares vegades es troba en el seu estat elemental<\/a>. El mineral<\/a> m\u00e9s com\u00fa \u00e9s la galena<\/a> (sulfur<\/a> de plom). Els altres minerals d’import\u00e0ncia comercial s\u00f3n la cerusita<\/a> (carbonat<\/a> de plom) i l’anglesita<\/a> (sulfat<\/a> de plom), que s\u00f3n molt m\u00e9s rars. (AR 151 bateries, tuberies, pintures)<\/p>\n

Ferro<\/strong><\/a> i acer<\/strong> (-1200): Entre els segles XII aC i X aC] es produeix una r\u00e0pida transici\u00f3 a Orient Mitj\u00e0 des de les armes de bronze a les de ferro. Aquesta r\u00e0pida transici\u00f3 tal vegada fou deguda a la falta d’estany, m\u00e9s que a una millora en la tecnologia del treball del ferro. Aquest per\u00edode, que es va produir en diferents dates segons el lloc, es denomina Edat de Ferro, substituint a l’edat del bronze. A l’antiga Gr\u00e8cia va comen\u00e7ar a emprar-se entorn de l’any 1000 aC, i no va arribar a Europa occidental fins al segle VII aC. La substituci\u00f3 del bronze pel ferro va ser gradual, perqu\u00e8 era dif\u00edcil fabricar peces de ferro: localitzar el mineral, despr\u00e9s fondre-ho a temperatures altes, per a finalment forjar-ho. \/\/ \u00c9s el quart element m\u00e9s abundant en l’escor\u00e7a terrestre, representant un 5%. Es troba formant part de nombrosos minerals, entre els quals destaquen: l’hematites (Fe2O3), la magnetita (Fe3O4), la limonita (FeO(OH)), la siderita (FeCO3), la pirita (FeS2), ilmenita (FeTiO3). \/\/ La reducci\u00f3 dels \u00f2xids per a obtenir ferro es du a terme en un forn denominat habitualment alt forn. En ell s’afegeixen els minerals de ferro, en pres\u00e8ncia de carb\u00f3 de coc i carbonat de calci, CaCO3 (que actua com a escorificant). \/\/ L’Antiga Xina de la dinastia Han, entre el 202 aC i el 220 dC, va crear acer en fondre ferro forjat juntament amb ferro colat, obtenint aix\u00ed el millor producte de carb\u00f3 intermedi, l’acer, al voltant del segle I aC.[8][9] Juntament amb els seus m\u00e8todes originals de forjar acer, els xinesos tamb\u00e9 van adoptar els m\u00e8todes de producci\u00f3 per a la creaci\u00f3 d’acer wootz, una idea importada de l’\u00cdndia a la Xina cap al segle v. \/ L’acer wootz va ser produ\u00eft a l’\u00cdndia i Sri Lanka des d’aproximadament l’any 300 aC. Aquest primerenc m\u00e8tode utilitzava un forn de vent, impulsat pels vents dels monsons.<\/p>\n

Alumini<\/a><\/strong>. \u00c9s el metall m\u00e9s com\u00fa, un 8% del pes de l’escor\u00e7a terrestre, un metall lleuger juntament amb el magnesi i el titani. \u00a0 \/ Tant a Gr\u00e8cia com a Roma s’emprava l’alum (del llat\u00ed alumen, alum), una sal doble d’alumini i potassi com mordent en tintoreria i astringent en medicina, \u00fas encara en vigor. \/ By itself, “alum” often refers to potassium alum<\/a>, with the formula KAl(SO4<\/sub>)2<\/sub>\u00b712H2<\/sub>O<\/span>.\u00a0 L’\u00fas modern \u00e9s a partir de la bauxita (de la ciutat de Baux), que \u00e9s barata, per\u00f2 el proc\u00e9s d’obtenir el metall \u00e9s car . \/ Tanmateix, amb les millores dels processos els preus van baixar cont\u00ednuament fins a col\u00b7lapsar-se el 1889 despr\u00e9s de descobrir un m\u00e8tode senzill d’extracci\u00f3 del metall alumini. La invenci\u00f3 de la dinamo per Siemens el 1866 va proporcionar la t\u00e8cnica adequada per a produir l’electr\u00f2lisi de l’alumini. La invenci\u00f3 del proc\u00e9s Hall-H\u00e9roult a 1886 (patentat independentment per H\u00e9roult a Fran\u00e7a i Hall als EUA) abarateix el proc\u00e9s d’extracci\u00f3 de l’alumini a partir del mineral, la qual cosa va permetre, juntament amb el proc\u00e9s Bayer (inventat l’any seg\u00fcent, i que permet l’obtenci\u00f3 d’\u00f2xid d’alumini pur a partir de la bauxita), que s’estengu\u00e9s el seu \u00fas fins a fer com\u00fa en multitud d’aplicacions, sobretot a la construcci\u00f3; \u00e9s el metall del segle XX.<\/p>\n

Magnesi<\/a><\/strong>. El magnesi (element qu\u00edmic de s\u00edmbol Mg i nombre at\u00f2mic 12) \u00e9s un metall blanc brillant, d’aspecte semblant a l’argent. El nom procedix de Magn\u00e8sia, que en grec designava una regi\u00f3 de Tess\u00e0lia. \u00c9s el vuit\u00e8 element m\u00e9s abundant a la natura. Es troba en, magnesita, brueta, carnalita i olivina. Al sXIX s’a\u00efllar\u00e0 per electr\u00f2lisi.<\/p>\n

Mercuri<\/strong>: The ancient Greeks used cinnabar (mercury sulfide) in ointments; the ancient Egyptians and the Romans used it in cosmetics. In Lamanai, once a major city of the Maya civilization, a pool of mercury was found under a marker in a Mesoamerican ballcourt.[22][23] By 500 BC mercury was used to make amalgams (Medieval Latin amalgama, “alloy of mercury”) with other metals.[24] Alchemists thought of mercury as the First Matter from which all metals were formed. They believed that different metals could be produced by varying the quality and quantity of sulfur contained within the mercury. The purest of these was gold, and mercury was called for in attempts at the transmutation of base (or impure) metals into gold, which was the goal of many alchemists.[15] The mines in Almad\u00e9n (Spain), Monte Amiata (Italy), and Idrija (now Slovenia) dominated mercury production from the opening of the mine in Almad\u00e9n 2500 years ago, until new deposits were found at the end of the 19th century. It is found either as a native metal<\/a> (rare) or in cinnabar<\/a>, metacinnabar, sphalerite<\/a>, corderoite<\/a>, livingstonite<\/a> and other minerals<\/a>, with cinnabar (HgS) being the most common ore.<\/sup><\/p>\n

Carb\u00f3<\/strong><\/a>: El carb\u00f3 (del llat\u00ed carbo) \u00e9s una roca sediment\u00e0ria d’origen org\u00e0nic, de color negre o marr\u00f3 fosc. Es fa servir principalment com a combustible f\u00f2ssil pel seu elevat poder calor\u00edfic gr\u00e0cies al fet que t\u00e9 un contingut majoritari de carboni. \/ Es va fer servir espor\u00e0dicament des de l’edat de bronze, el que es trobava a la platja. Cap a l’any 1000, sobretot a Anglaterra on era abundant, es va obtenir per mineria. Amb la revoluci\u00f3 industrial es va comen\u00e7ar a fer sevir intensament [avui encara l’usen centrals t\u00e8rmiques?]<\/p>\n

ALTRES NO METALLS (HaT)<\/p>\n