I mentre que cal adonar-se del mal i la lletjor, sense edulcorar falsament la realitat, amb un positivisme est\u00fapid, o amb la fugida que suposa viure nom\u00e9s el present de Eckhart Tolle, al mateix temps cal saber construir un entorn m\u00ednimament habitable, com si vivint enmig d’un abocador de brut\u00edcia, sabessim netejar un espai i fer-hi un jard\u00ed. Hem de saber veure-ho tot, el lleig, que hi \u00e9s, i el bell, que tamb\u00e9 hi \u00e9s; especialment en nosaltres mateixos, les nostres mis\u00e8ries i tamb\u00e9 les nostres meravelles. I en la mesura que poguem, mirar d’endre\u00e7ar el que tenim al voltant. Definir un espai, amb els l\u00edmits, el que hi entra i el que surt, \u00e9s el que ens defineix com a individus (la membrana<\/a> i els flux com a principi d’individuaci\u00f3). Deixar fora el que no m’agrada<\/a>.<\/p>\n Fer un petit m\u00f3n habitable t\u00e9 a veure amb l’est\u00e8tica<\/a> que crec que funciona, que \u00e9s la que sap trobar la bellesa arreu. I que no lamenta que sigui curta i ef\u00edmera, com la respiraci\u00f3 del Marnassati-Sutta<\/a>. \u00c9s la mateixa idea que recull la frase d’Auden<\/a> que estem entrant al parad\u00eds constantment, per\u00f2 nom\u00e9s per una estona. En lloc de queixar-me perqu\u00e8 cada dia he d’anar a treballar travessant Barcelona, puc provar si hi vaig en bicicleta escoltant Scarlatti a l’anada i jazz a la tornada, o si esmorzo unes torrades a la taula. L’alternan\u00e7a<\/a> d’activitats, d’esfor\u00e7 i descans ja hauria de ser prou.<\/p>\n Aix\u00ed podem acomplir el que resumia la frase de l’avi Josep: “Anem passant alegrement la trista vida”.<\/p>\n 2023 El que no m’agrada<\/a><\/p>\n octubre 2022<\/p>\n Seguint la idea d’Auden, que les circumst\u00e0ncies de la vida van variant, i que anem fent entrades al parad\u00eds, i per tant tamb\u00e9 en sortim, em ve la idea que \u00e9s com ballar seguint la m\u00fasica. Per ballar b\u00e9 cal estar atent a com canvia el car\u00e0cter, saber quan accelerar, quan quedar-se quiet. Potser hauria d’aprendre a “escoltar” la m\u00fasica de la vida, i adaptar-hi els passos. Deixar-me anar quan la m\u00fasica somriu, suau, mantenir el pas quan es torna m\u00e9s fosca. Recordo que fa molts anys en broma jo deia que calia tenir dues filosofies disponibles, l’esto\u00efcisme per quan les coses fossin dif\u00edcils, i l’epicureisme (una mica mal ent\u00e8s), quan ens puguessium relaxar i gaudir.<\/p>\n 2022 2024<\/p>\n Tristesa, cap not\u00edcia suggereix esperan\u00e7a. Mediocritat de nosaltres els catalans, f\u00e0stic per espanya, guerres absurdes a Sudan, Etiopia, Ucra\u00efna, l’antisemitisme. L’obscenitat que Elon Musk guanyi 56bn. Les vides dels humans amb tant de patiment. Fa pensar ens els versos del Schiksalslied<\/a>;<\/p>\n Doch uns ist gegeben, que ressonen amb la m\u00fasica de Brahms. I enyorem els passos dels genis feli\u00e7os que caminen per un sol que no cansa. Per\u00f2 potser en lloc de desesperar-nos haur\u00edem de saber trobar els moments en que l’aigua queda uns estona en pau, una bassa tranquil\u00b7la amb el fons clar, moments que tamb\u00e9 hi s\u00f3n, com diu Auden, abans de seguir arrossegada pel corrent.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Maig 2021 Aquests dies estic acabant de llegir Mrs. Dalloway de Virginia Woolf, i la poesia sencera de H\u00f6lderlin. Dos grand\u00edssims escriptors per\u00f2 amb una manera de viure que no comparteixo. Virg\u00ednia Woolf desdenya l’exclusivisme de la classe alta i al mateix temps la vulgaritat de la classe baixa. No es troba b\u00e9 enlloc. H\u00f6lderlin … <\/p>\n![](\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/dibuix\/abocador1.jpg\")
<\/p>\n![](\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/dibuix\/abocador2.jpg\")
<\/p>\n
\n“J’ai toujours t\u00e2ch\u00e9 de vivre dans une tour d’ivoire; mais une mar\u00e9e de merde en bat les murs, \u00e0 la faire crouler…” Correspondance, \u00e0 Tourgueniev, 1872 de Gustave Flaubert.<\/p>\n
\n
\n
\nPodem tenir expectatives d’una feina prestigiosa, o potser una parella molt bonica i valorada, i que despr\u00e9s resulti que quan ho assolim no ens satisfaci. Testimonis de gent que deixa la feina i objectius que havia somiat per dur una vida m\u00e9s senzilla: BBC<\/a>
\n\u00c9s el que Horaci anomenava Aurea mediocritas<\/a>.<\/p>\n
\n
\nAuf keiner St\u00e4tte zu ruhn,
\nEs schwinden, es fallen
\nDie leidenden Menschen
\nBlindlings von einer
\nStunde zu andern,
\nWie Wasser von Klippe
\nZu Klippe geworfen,
\nJahr lang ins Ungewisse hinab.<\/p>\n