{"id":2307,"date":"2021-05-18T15:19:06","date_gmt":"2021-05-18T15:19:06","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2307"},"modified":"2025-01-19T09:17:13","modified_gmt":"2025-01-19T09:17:13","slug":"nou-barris","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/nou-barris\/","title":{"rendered":"Nou barris"},"content":{"rendered":"

Llocs<\/a> [ esborrany ] Barcelona<\/a>\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Catalunya<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0 M\u00f3n<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0On\u00edric<\/a>, Llocs fant\u00e0stics<\/a><\/p>\n

\n

ajuntament<\/a><\/p>\n

Vallbona. Ciutat Meridiana. Torre Bar\u00f3. Canyelles \/ Roquetes \/ Trinitat Nova. La Guineueta \/ Verdun \/ Prosperitat. Can Peguera \/ Tur\u00f3 de la Peira \/ Porta. Vilapicina i Torre Llobeta<\/p>\n

Vallbona<\/strong><\/a>
\n“Formava part, origin\u00e0riament, del terme de Sant Andreu. Actualment separa els termes de Barcelona i Montcada i Reixac. Mant\u00e9 un cert tarann\u00e0 de poble.” 1\/2\/2024: Per arribar a Vallbona vaig per la platja, Rambla Prim, Crist\u00f2fol de Moura i el Bes\u00f2s. He vist aus de riu i dos conills empaitant-se. Un mural molt bonic. Passo sota la via del tren i recorro les casetes de Torre Vella, Alzinar i Pierola. Despr\u00e9s hi ha una part ajardinada al llarg del rec Comtal, molt agradable, abans de pujar la muntanya pelada del passeig de la Pineda, urbanisme salvatge. Un cam\u00ed arreglat duia fins a Montcada. Carrers de fort pendent, una mica suburbi. I ja travesso sota les autopistes per ctra. Sabadell per creuar a Can Cui\u00e0s.<\/p>\n

Ciutat Meridiana<\/strong><\/a>
\n“Ciutat Meridiana \u00e9s un dels exemples m\u00e9s clars de l\u2019urbanisme especulatiu predemocr\u00e0tic i constitueix una agressi\u00f3 ecol\u00f2gica a la serra de Collserola.” 1\/2\/2024, les masses de formig\u00f3 de l’autopista. Recorro la zona industrial, que potser \u00e9s fora del terme de Barcelona. Veig una f\u00e0brica de cartr\u00f3 calcinada. Travesso un passeig enmig del bosc, ben cuidat, i arribo a Can Cui\u00e0s que passen de les onze, unes tres hores despr\u00e9s d’haver sortit i m’aturo a esmorzar un entrep\u00e0 de salsitxa bon\u00edssim. He estat escoltant el Modern Jazz quartet. Estudio la ruta i faig un esb\u00f3s. Ressegueixo els carrers amb noms de plantes, gard\u00e8nies, cam\u00e8lies, pet\u00fanies fins que faig la volta al torrent per Circumvalaci\u00f3 i Rasos de Peguera. M’enfilo per les Agudes. El barri s’ha dignificat amb escales mec\u00e0niques i uns vagonetes que salven els desnivells. Costabona, Agudes i arribo a St.Bernat de Claravall. Altra vegada la volta al torrent per tornar a sortir a l’altra banda i creuar pel cam\u00ed petit que vaig fer el primer cop. Rasos, Vallcivera, passo per la biblioteca que est\u00e0 tancada, travesso per Castelldefels, horts de la Ponderosa i segueixo el rec fins a la casa de l’Aigua de Trinitat Vella.<\/p>\n

Torre Bar\u00f3<\/strong><\/a>
\n“El nom prov\u00e9 de dues antigues torres constru\u00efdes per la fam\u00edlia Pin\u00f3s als segles XVI i XVIII, ja desaparegudes. ” [Mentre que el web de l’ajuntament fa comentari pol\u00edtic de Ciutat Meridiana, amaga el barraquisme d’autoconstrucci\u00f3 de Torre Bar\u00f3]. 12\/2\/2024. Tal com era d’esperar, un barri complicat de molt pujada i complicacions. Sant Feliu, El que pensava que era un cam\u00ed, era un sender. Alguns carrers que estaven marcats com a asfaltats eren pistes mig perdudes a la muntanya. A la part baixa hi ha blocs nous, amb un urbanisme decent. A la part alta les cases s’esglaonen pels pendents, a vegades accessibles nom\u00e9s per una escaleta. Barraques de pedra. Reixes i alarmes, deu ser una zona insegura. Per\u00f2 es veuen terrasses agradables, alguns llimoners florits, nans de pedra decorant. He acabat amb l’agradable carretera alta de Roquetes amb alguns ametllers florits preciosos.<\/p>\n

Trinitat Nova<\/a><\/strong>
\nSorgit durant els anys cinquanta, t\u00e9 la t\u00edpica configuraci\u00f3 en blocs envoltats d\u2019espais enjardinats, i els habitatges s\u00f3n de dimensions redu\u00efdes. 31\/3\/2023. El pont de Sarajevo que creua la Meridiana, blocs senzills amb for\u00e7a llum, limita amb Collserola i el caos de Torre Bar\u00f3.<\/p>\n

Les Roquetes<\/strong><\/a>
\n“El barri de les Roquetes es troba en una zona amb forts pendents. La important immigraci\u00f3 dels anys cinquanta es va construir les pr\u00f2pies cases.” 2024\/02\/12. El carrer de la cantera s’enfila fins a la pl. Puig Antic, desolada. Llobera i Rodrigo Caro, ben b\u00e9 on acaba la urbs i comen\u00e7a la muntanya. Una pintada diu “La vida es bonita. Porque tanta pena?” Recorro uns jardins molt agradables. Hi ha escales mec\u00e0niques i ascensors per salvar els fort\u00edssims desnivells. Torno a enfilar-me fins a dalt per baixar per Briquets i despr\u00e9s de pujar per Mina Ciutat, que \u00e9s planer i vindria a ser com el carrer major. Jaume Pinent, pujar i fer Vidal i Guasch i la pujada tremenda de Torres. Simancas, els blocs en diagonal amb tot de roba estesa i ja nom\u00e9s em queden unes giragonses abans de baixar pel Almansa.<\/p>\n

Canyelles<\/strong><\/a>
\n“Canyelles, constru\u00eft l\u2019any 1974, \u00e9s el darrer pol\u00edgon d\u2019habitatges aixecat al districte durant l\u2019etapa predemocr\u00e0tica.” 2024\/02\/12. Pujo seguint el parc de la Guinaueta i segueixo la Ronda per pujar per Machado i Miguel Hern\u00e1ndez. Tots els carrers tenen noms de poetes castellans. Els blocs acaben en forma de casetes de colors, com un poblet penjat. Hi ha molts espais verds i llum., el Parc de Josep Serra Mart\u00ed. Un barri agradable.<\/p>\n

La Prosperitat<\/strong><\/a>
\n“Va sorgir pr\u00e0cticament del no-res durant les d\u00e8cades dels anys vint i trenta del segle XX, en el proc\u00e9s d\u2019expansi\u00f3 poblacional de la ciutat.” 2024\/02\/26. Miro la ronda des d’un pont i segueixo la B20 fins a Via J\u00falia, on es troba Roquetes i Trinitat Nova. Ressegueixo l’agradable Via J\u00falia fins a PgValldaura i comen\u00e7o a resseguir els carrers verticals, amb alguna confusi\u00f3. Alguna caseta antiga, blocs b\u00e0sics dels 50-60, zones verdes. Una escultura notable de Jaume Plensa. Una altra a Via J\u00falia.<\/p>\n

Verdun<\/strong><\/a>
\n“Situat a la part central del districte, el barri de Verdun \u00e9s un triangle completament urbanitzat i constitu\u00eft, b\u00e0sicament, per dos grans promocions d\u2019habitatges. 2024\/02\/26. Comen\u00e7o a seguir els carrers de Verdun que s\u00f3n molt tranquils, blocs b\u00e0sics de la posguerra. i alguns posteriors.<\/p>\n

La Guineueta<\/strong><\/a>
\n“La Guineueta est\u00e0 formada pel pol\u00edgon de la Guineueta a la part nord i pels pol\u00edgons d’habitatges de Barcinova i Calinova al sud, constru\u00efts durant els anys setanta.” 2024\/02\/26. Faig el per\u00edmetre pujant per Artesania, la B20 amb Canyelles a l’altra banda, Pl.Karl Marx i miro de rec\u00f3rrer el Parc Central de 9Barris amb l’espl\u00e8ndida seu del dictricte. Aquesta part \u00e9s una urbanitzaci\u00f3 moderna i m\u00e9s digna.<\/p>\n

Porta<\/strong><\/a>
\nNascut de la pressi\u00f3 demogr\u00e0fica al final del segle XIX, est\u00e0 separat de Sant Andreu per la Meridiana. El barri cont\u00e9 edificacions rurals antigues i \u00e9s ric en zones verdes. 2024\/3\/4. Pujo per Meridiana, passo per l’agradable passeig de Can Drag\u00f3 amb l’escultura de les qu\u00e0drigues, Valldaura, Pg Verdum i comen\u00e7o els carrers Alc\u00fadia, Selva, Escultor Ordo\u00f1ez, Estudiant. Descobreixo la preciosa Pl.S\u00f2ller que t\u00e9 un jard\u00ed amb una bassa i una escultura preciosa. Un balc\u00f3 ple de g\u00e0bies d’ocells que refilen. \u00c9s un urbanisme decent, amb equipaments, zona esportiva, centre comercial, alguna masia antiga, el cementiri de StAndreu amb les incre\u00efbles tombes dels gitanos.<\/p>\n

El Tur\u00f3 de la Peira i CanPeguera<\/strong><\/a>
\nEl barri es disposa entorn al tur\u00f3 que li d\u00f3na nom i que l’envolta gaireb\u00e9 completament. La part alta del tur\u00f3 \u00e9s un parc urb\u00e0 que data de 1936.\u00a0 2024\/03\/04. Volta al Tur\u00f3 de la Peira, Fabra i Puig, PgUrrutia, Pi Molist i m’enfilo per Vilaseca. No ho tenia preparat amb prou cura i m’he conf\u00f3s una mica. Mirador del Tur\u00f3 de la Peira. Semblava que estigu\u00e9s enmig d’un bosc i no a Barcelona. Ressegueixo els carrerons de Can Peguera per\u00f2 me n’he perdut algun. (Situat al peu del vessant nord del tur\u00f3 de la Peira, el nom prov\u00e9 de la fabricaci\u00f3 de pega que es feia a partir de les pinedes.)<\/p>\n

Vilapicina i Torre Llobeta<\/a><\/strong>
\nVilapicina \u00e9s el barri m\u00e9s meridional de Nou Barris. Es va bastir al voltant de l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Eul\u00e0lia. Es va ajuntar amb la Torre Llobeta despr\u00e9s de la Guerra Civil. 2’24\/03\/04. Circumvalaci\u00f3 de Vilapiscina, Fabra i Puig, Meridiana, Riera d’Horta, Arnau d’Homs i PgMaragall. Petrarca, els carrers amb nom d’artista en diagonal sota Cartell\u00e0, un barri m\u00e9s dens per\u00f2 for\u00e7a agradable. Serrano i Cartell\u00e0, amb la preciosa escultura com una flama. Els blocs tranquils de TorreLlobeta. La part final d’Esc\u00f2cia i Jota, entre Meridiana i Arnau d’Homs.<\/p>\n

\n

article nacional<\/a><\/p>\n

\n

 <\/p>\n\n\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t <\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n