{"id":2320,"date":"2021-05-31T11:02:51","date_gmt":"2021-05-31T11:02:51","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2320"},"modified":"2021-06-04T09:36:53","modified_gmt":"2021-06-04T09:36:53","slug":"ciencia-electricitat-i-magnetisme","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ciencia-electricitat-i-magnetisme\/","title":{"rendered":"Ci\u00e8ncia. Electricitat i magnetisme"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/44-la-terra\/44t-la-terra\/\">La Terra, Geografia<\/a> |\u00a0 Magnetisme<\/p>\n<hr \/>\n<p>Tales de Mileto (625-545 BC) parla de les pedres de Magn\u00e8sia, una part de l&#8217;Anat\u00f2lia, que tenien la propietat d&#8217;atraure&#8217;s entre s\u00ed. S\u00f3n pedres imantades de manera natural. Tamb\u00e9 observa que l&#8217;\u00e0mbar (en grec elektron) atrau objectes lleugers com plomes despr\u00e9s de ser fregat amb una pell.<\/p>\n<p>El segle XII els xinesos fan servir pedres imantades que apunten al nord. A partir del 1200 es fan servir per orientar-se\u00a0 [ quan el sol no est\u00e0 disponible ] (article <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Br\u00faixola\">br\u00faixola<\/a>). La difer\u00e8ncia entre el nord geogr\u00e0fic i la direcci\u00f3 que indica la br\u00faixola (el nord magn\u00e8tic<\/p>\n<p>1600 William Gilbert escriu <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/De_Magnete\">De Magnete<\/a>, on descriu les propietats dels imants i proposa que la terra sencera \u00e9s com un imant. Alguna altra teoria havia especulat amb que hi havia una illa magnetitzada al Pol nord [ \u00e9s una hip\u00f2tesi semblant a la de Newton amb la gravetat, l&#8217;atracci\u00f3 entre dues masses \u00e9s la mateixa que entre una massa i la terra, l&#8217;atracci\u00f3 entre dos imants \u00e9s la mateixa que entre un imant i la terra]. Fa servir el terme &#8220;electricus&#8221; per descriure l&#8217;artacci\u00f3 entre objectes carregats.<\/p>\n<hr \/>\n<p>1745 Pieter van Musschenbroek inventa l&#8217;<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Leyden_jar\">ampolla de Leiden<\/a> (Leiden jar) que permet emmagatzemar c\u00e0rrega est\u00e0tica.<\/p>\n<p>1752 Benjamin Franklin fa volar un estel enmig d&#8217;una tempesta i la desc\u00e0rrega d&#8217;un llamp carrega una ampolla de Leiden. Es concebia l&#8217;electricitat com un fluid.<\/p>\n<p>1772 Charles de Coulomb mesura l&#8217;atracci\u00f3 entre dues c\u00e0rregues i formula l&#8217;equaci\u00f3 de la for\u00e7a, proporcional a els c\u00e0rregues i inversament proporcional al quadrat de la dist\u00e0ncia.<\/p>\n<p>1780 Galvani estudia anatomia i la seva dona piles. Descobreix que una desc\u00e0rrega al nervi activa els m\u00fasculs d&#8217;un gripau mort (dos metalls diferents connectats entre s\u00ed a trav\u00e9s de la cama.<\/p>\n<p>1800 Alessandro Volta construeix la primera <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pila_voltaica\">pila<\/a> disposa discos de zenc i de coure separats per un cartr\u00f3 empapat d&#8217;uan dissoluci\u00f3 d&#8217;aigua amb sal.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"thumbimage\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/4\/4f\/Voltaic_pile_3D_model.png\/220px-Voltaic_pile_3D_model.png\" srcset=\"\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/4\/4f\/Voltaic_pile_3D_model.png\/330px-Voltaic_pile_3D_model.png 1.5x, \/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/4\/4f\/Voltaic_pile_3D_model.png\/440px-Voltaic_pile_3D_model.png 2x\" alt=\"\" width=\"220\" height=\"220\" data-file-width=\"1000\" data-file-height=\"1000\" \/> pila<\/p>\n<p>1810 Humphry Davy descobreix que el corrent \u00e9s generat per la reacci\u00f3 qu\u00edmica dels electr\u00f2des connectats per la dissoluci\u00f3 l\u00edquida conductora, l&#8217;electrolit.<\/p>\n<p>1820 Oersted descobreix la relaci\u00f3 entre l&#8217;electricitat i el magntisme observant que una br\u00faixola es desvia en a proximitat d&#8217;un corrent el\u00e8ctric.<\/p>\n<p>Es desenvolupa el generador i la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dinamo\">dinamo<\/a><\/p>\n<p>[galvan\u00f2metre] [ Amper\u00edmetre ]<\/p>\n<p>Energia el\u00e8ctrica: generar so, llum, calor, motors i reaccions qu\u00edmiques com\u00a0 galvanitzaci\u00f3\u00a0 i electr\u00f2lisi<\/p>\n<p>1820 Llei de Ohm\u00a0 V=I\u00b7 R<\/p>\n<p>AMp\u00e8re, solenoide, electroiman<\/p>\n<p>1821 Michael Faraday: moure un iman i generar corrent + Joseh Henry, William Sturgeon, Hans Orsted<\/p>\n<p>1860 James Clerk Maxwell, equacions de l&#8217;electromagnetisme<\/p>\n<p>1866 Georges Leclanch\u00e9 inventa la pila seca.<\/p>\n<hr \/>\n<p>1946 Elsasser proposa la <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Dynamo_theory\">teoria de la dinamo<\/a> per explicar, [moviments del ferro combinats amb la rotaci\u00f3 de la terra equivaldrien a un corrent en un solenoide que seria com una electroimant?] el <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-camp-magnetic-terrestre\/\">camp magn\u00e8tic de la terra<\/a>. Per\u00f2 els models num\u00e8rics encara no s\u00f3n complets.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>[ Qu\u00e0ntica, explicaci\u00f3 del magnetisme a partir de la propietat del spin ]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La Terra, Geografia |\u00a0 Magnetisme Tales de Mileto (625-545 BC) parla de les pedres de Magn\u00e8sia, una part de l&#8217;Anat\u00f2lia, que tenien la propietat d&#8217;atraure&#8217;s entre s\u00ed. S\u00f3n pedres imantades de manera natural. Tamb\u00e9 observa que l&#8217;\u00e0mbar (en grec elektron) atrau objectes lleugers com plomes despr\u00e9s de ser fregat amb una pell. El segle XII &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ciencia-electricitat-i-magnetisme\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Ci\u00e8ncia. Electricitat i magnetisme&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[363],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2320"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2320"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2320\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2320"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2320"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2320"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2320"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2320"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2320"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2320"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2320"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}