129 BC Hiparc de Nicea completa un cat\u00e0leg i s’adona que la longitud d’algunes estrelles havia canviat, senyal que l’eix de rotaci\u00f3 de la terra es movia (precessi\u00f3 dels equinoccis).<\/p>\n
150 AC Ptolomeu publica l’Almagest<\/a>, amb 1022 estrelles visibles, basant-se en gran part en el treball d’Hiparc. Agrupa les estrelles en 48 constel\u00b7lacions.<\/p>\n Tycho Brahe<\/p>\n 1603 Johann Bayer Uranometria<\/a><\/i>, amb el sistema d’identifcar les estrelles amb una lletra grega i el nom de la constel\u00b7laci\u00f3 ( Alpha Centauri<\/a> or Gamma Cygni<\/a>). 1200 estrelles.<\/p>\n 1725 John Flamsteed Historia coelestis Britannica<\/a><\/i> (1725). Fa servir n\u00fameros i el genitiu de la constel\u00b7laci\u00f3: 61 Cygni<\/a>. 3000 estrelles.<\/p>\n 1781 Cat\u00e0leg de Messier<\/a>. Identifica objectes que no s\u00f3n estrelles puntuals. M\u00e9s endavant s’identificaran com diferents tipus de c\u00famuls d’estrelles, nebuloses, restes de supernovas i gal\u00e0xies. Messier estava interessat en cometes, i aquests objectes que no eren estrelles, eren inconvenients. Inicialment n’identific\u00e0 45 (M1 a M45) i m\u00e9s endavant fins a 103.<\/p>\n 1801 J\u00e9r\u00f4me Lalande , Histoire C\u00e9leste Fran\u00e7aise<\/a><\/i> amplia el cat\u00e0leg fins a 47,390 estrelles.<\/p>\n 1918-1924 El cat\u00e0leg de Henry Draper mira d’identificar per primer cop els tipus espectrals de les estrelles, 225300. Henry Draper Catalogue<\/a><\/p>\n 1930 Bright Star Catalog<\/a>, de Yale, amb totes les estrelles de magnitud superior a 6.5.<\/p>\n 1980 Guide Star Catalog<\/a>, amb 20 milions d’estrelles.<\/p>\n