{"id":2363,"date":"2021-08-06T20:23:03","date_gmt":"2021-08-06T20:23:03","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2363"},"modified":"2026-01-26T11:38:14","modified_gmt":"2026-01-26T11:38:14","slug":"bocklin-arnold-1827-1901","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/bocklin-arnold-1827-1901\/","title":{"rendered":"B\u00f6cklin, Arnold. 1827 – 1901"},"content":{"rendered":"

obres<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0 galeria<\/a><\/p>\n

\n

Arnold B\u00f6cklin (Basilea, 16 d’octubre de 1827 – Fiesole, 16 de gener de 1901) va ser un pintor su\u00eds enquadrat en el romanticisme tard\u00e0, marcadament simbolista.[1]<\/p>\n

Biografia<\/p>\n

L’illa dels morts’ (Die Toteninsel)
\nVa estudiar a D\u00fcsseldorf, on va con\u00e8ixer Ludwig Andreas Feuerbach. Encara que va comen\u00e7ar com un pintor de paisatges, els seus viatges al llarg de Brussel\u00b7les, Zuric, G\u00e8nova i Roma el van exposar a l’art renaixentista i a l’atmosfera del Mediterrani, la qual cosa va conduir a una inclusi\u00f3 de figures mitol\u00f2giques i aleg\u00f2riques en la seva obra. El 1866, va residir a Basilea; el 1871 a Munic; el 1885 a Hottingen (Su\u00efssa) i, al final de la seva vida, a Fiesole, prop de Flor\u00e8ncia.<\/p>\n

Influ\u00eft pel romanticisme, per\u00f2 dins l’est\u00e8tica pr\u00f2pia de l’art nouveau, en les seves obres sovint apareixen figures fant\u00e0stiques i mitol\u00f2giques, acompanyades de construccions inspirades en l’arquitectura cl\u00e0ssica (que revelen sovint una obsessi\u00f3 amb la mort), creant un m\u00f3n estrany, de fantasia. B\u00f6cklin \u00e9s conegut sobretot per les seves cinc versions de L’illa dels morts.[2]<\/p>\n

Llegat<\/p>\n

El joc de les ones (detall), 1883, oli sobre llen\u00e7, 180,3 x 237,5\u00a0cm, Neue Pinakothek de Munic
\nB\u00f6cklin va exercir la seva influ\u00e8ncia sobre pintors surrealistes com Max Ernst i Salvador Dal\u00ed, i sobre Giorgio de Chirico. Otto Weisert va dissenyar un tipus de lletra art nouveau el 1904 i el va anomenar Arnold B\u00f6cklin en honor seu. El tipus de lletra B\u00f6cklin va ser, m\u00e9s tard, objecte d’apropiaci\u00f3 pel moviment hippy i la seva influ\u00e8ncia pot veure’s tamb\u00e9 en l’obra d’il\u00b7lustradors de la d\u00e8cada de 1970 com Roger Dean. L’artista stuckista Paul Harvey tamb\u00e9 fa servir aquest tipus de lletra a la seva obra.<\/p>\n

Les pintures de B\u00f6cklin, especialment L’illa dels morts, van inspirar diversos compositors rom\u00e0ntics. Rakhm\u00e0ninov i Heinrich Schulz-Beuthen van compondre poemes simf\u00f2nics inspirats per aquesta, i el 1913 Max Reger va compondre un conjunt de Quatre poemes tonals segons B\u00f6cklin, dels quals el tercer moviment \u00e9s L’illa dels morts (els altres s\u00f3n L’ermit\u00e0 tocant el viol\u00ed, El joc de les ones i Bacanal).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

obres\u00a0 |\u00a0\u00a0 galeria Arnold B\u00f6cklin (Basilea, 16 d’octubre de 1827 – Fiesole, 16 de gener de 1901) va ser un pintor su\u00eds enquadrat en el romanticisme tard\u00e0, marcadament simbolista.[1] Biografia L’illa dels morts’ (Die Toteninsel) Va estudiar a D\u00fcsseldorf, on va con\u00e8ixer Ludwig Andreas Feuerbach. Encara que va comen\u00e7ar com un pintor de paisatges, els … <\/p>\n

Continue reading “B\u00f6cklin, Arnold. 1827 – 1901”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[165],"tags":[176,461],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2363"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2363"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2363\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2363"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2363"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2363"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2363"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2363"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2363"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2363"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2363"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}