{"id":2375,"date":"2021-08-20T08:53:52","date_gmt":"2021-08-20T08:53:52","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2375"},"modified":"2025-12-05T10:32:46","modified_gmt":"2025-12-05T10:32:46","slug":"moderna-1500-1800","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/moderna-1500-1800\/","title":{"rendered":"Moderna. 1500 &#8211; 1800"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/43-historia\/historia-zero\/\">Hist\u00f2ria<\/a> |\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/prehistoria-migracions\/\">Prehist\u00f2ria, migracions, Paleol\u00edtic -100.000 a -8000<\/a>\u00a0|<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/neolitic-8000\/\"> Neol\u00edtic -8000 -3300<\/a>\u00a0| <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/primeres-civilitzacions-3300-a-800\/\">Primeres civilitzacions -3300 a -800<\/a>\u00a0| <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/antiguetat-classica-800-a-500\/\">Antiguetat cl\u00e0ssica -800 a 500<\/a>\u00a0| <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/edat-mitjana-500-1500-ce\/\">Edat mitjana. 500 \u2013 1500 CE<\/a>\u00a0| <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/moderna-1500-1800\/\">Moderna. 1500 \u2013 1800<\/a>\u00a0| <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/contemporania-1800-1915\/\">Contempor\u00e0nia 1800 \u2013 1915<\/a>\u00a0| <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/actual-1915-ara\/\">Actual 1915 \u2013 ara<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/43-historia\/recorregut-historia\/?temps=1500&amp;tipus=ara\">1500<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/43-historia\/recorregut-historia\/?temps=1600&amp;tipus=ara\">1600<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/43-historia\/recorregut-historia\/?temps=1700&amp;tipus=ara\">1700<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/43-historia\/recorregut-historia\/?temps=1800&amp;tipus=ara\">1800<\/a><\/p>\n<ul>\n<li>Edat moderna? Art, Geografia, Monarquies, Religi\u00f3, Pensament, Demografia i Societat.<\/li>\n<li>Europa, orient, \u00c0sia, Am\u00e8rica, \u00c0frica<\/li>\n<li>Discussi\u00f3<\/li>\n<li>Fam, plagues, guerres<\/li>\n<li>Reptes<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2>Edat moderna?<\/h2>\n<p><strong>Art<\/strong>. Hi ha un inter\u00e8s per recuperar els elements de la cultura cl\u00e0ssica. Giorgio Vasari introdueix el terme &#8220;Renaixement&#8221; en la seva &#8220;Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos&#8221; de 1570. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/michelangelo\/\">Michelangelo<\/a> , Tiziano. El s17 comen\u00e7a el barroc, l&#8217;ideal de simplicitat s&#8217;abandona i es cerca l&#8217;exageraci\u00f3 i l&#8217;efecte. Cervantes i Shakespeare. Al s18 en m\u00fasica aporta Bach, H\u00e4ndel, Mozart, Haydn i Gluck. En poesia, Alexander Pope, H\u00f6lderlin i Goethe. En novel\u00b7la la s\u00e0tira social de Swift i Daniel Defoe.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/art\/raffaelloescolaatenes.jpg\" width=\"2100\" height=\"1400\" \/><\/p>\n<p><strong>Geografia<\/strong>. El 1453 cau Constantinoble, els turcs bloquegen les vies comercials. Els portuguesos connecten amb la \u00cdndia navegant al llarg d&#8217;\u00c0frica. El 1492 es descobreix Am\u00e8rica. L&#8217;Atl\u00e0ntic substituir\u00e0 el Mediterrani com a ruta comercial.\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-ruta-de-la-seda\/\">La ruta de la seda<\/a> decaur\u00e0. Queden connectats dos continents que havien estat separats.\u00a0 Si a l&#8217;edat mitjana els centres de civilitzaci\u00f3 van ser enva\u00efts per pobles esteparis, ara s\u00f3n les noves monarquies fortes que avancen sobre terres desconegudes (Am\u00e8rica, Sib\u00e8ria, etc), muntant una estructura colonial. Ja nom\u00e9s quedar\u00e0 Austr\u00e0lia a\u00efllada.<\/p>\n<p><strong>Monarquies i economia<\/strong>. Van apareixent estats grans\u00a0 forts amb monarquies absolutes autorit\u00e0ries i es deixa enrere el fraccionament de reis febles que no es podien imposar als senyors feudals. Entren en guerra pel control dels recursos i la necessitat de finan\u00e7ar-la dur\u00e0 a l&#8217;endeutament amb la banca. Amb el mercantilisme a la segona meitat del s17\u00a0 (1) la riquesa d&#8217;un estat dep\u00e8n de la quantitat de metalls preciosos [Espa\u00f1a i la plata i or de les am\u00e8riques] (2) Els estats han d&#8217;intentar tenir una balan\u00e7a de pagaments positiva. Intentaran afavorir la ind\u00fastria, promoure el comer\u00e7 exterior i frenar la importaci\u00f3 imposant drets de duana. Al s18 hi ha un flux de productes colonials\u00a0 (sucre, caf\u00e8, cot\u00f3, cacau, tabac\u2026) cap a Europa que exporta manufactures com teixits i porcellanes a alt preu. La fisiocr\u00e0cia, la riquesa que ve d&#8217;un bon rendiment de les terres substitueix el mercantilisme (riquesa dels metalls).<\/p>\n<p><strong>Legitimaci\u00f3 del poder<\/strong>. Anglaterra despr\u00e9s d&#8217;una guerra civil i Holanda esquiven l&#8217;absolutisme i adopten un sistema parlamentari. L&#8217;estat modern ja no es legitima en l&#8217;esgl\u00e9sia sin\u00f3 en el poder. A la llarga s&#8217;acabar\u00e0 q\u00fcestionant el poder hereditari i apareixen sistemes parlamentaris i propostes de sufragi. Al s17 el centre de gravetat es trasllada d&#8217;It\u00e0lia i Castella a Fran\u00e7a, Holanda i Anglaterra. El 1588 L&#8217;Armada espanyola era derrotada a Trafalgar. La guerra dels 30 anys que acaba amb la Pau de Westfalia fa perdre poder als Austries i posa Fran\u00e7a en primer pla . La guerra de successi\u00f3 espanyola acaba amb el Tractat d&#8217;Utrecht que consolida Fran\u00e7a i Anglaterra. Els pagesos segueixen lligats al senyor a gran part d&#8217;Europa. (Cal fer notar que on foren lliures primer, com a Anglaterra i Pa\u00efsos Baixos, \u00e9s on m\u00e9s progr\u00e9s hi haur\u00e0. Espanya i R\u00fassia seran dels \u00faltims a eliminar la servitud de la gleva (th82)). Al s18 Anglaterra va davant amb les llibertats i el sistema parlamentari mentre que al continent s&#8217;imposa el &#8220;despotisme il\u00b7lustrat&#8221;. Fran\u00e7a perd pes respecte d&#8217;Anglaterra i apareixen dos nous poders, Pr\u00fassia i R\u00fassia.<\/p>\n<p><strong>Religi\u00f3<\/strong>. 1521 Reforma de Luter (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cristianisme-3-1300-1610\/\">Cristianisme 1300-1610<\/a>). El 1534 Anglaterra trenca amb la submissi\u00f3 al Papa. Guerres de religions a Fran\u00e7a (1562\u20131598) i Alemanya, Guerra dels 30 anys que acaba amb la pau de Westfalia . 1545 Concili de Trento i Contrareforma. Al s18 apareix el deisme que concep d\u00e9u racionalment, com a motor de l&#8217;univers, sense la necessitat de la fe.<\/p>\n<p><strong>Pensament i ci\u00e8ncia<\/strong>. Es recupera el pensament grec i creix un pensament aut\u00f2nom i independent de la religi\u00f3, en filosofia i ci\u00e8ncia. &#8220;L&#8217;home \u00e9s el centre de l&#8217;univers i la m\u00e0xima realitzaci\u00f3 de la natura (antropocentrisme), i pot observar la realitat que l&#8217;envolta amb sentit cr\u00edtic, sense la rigidesa de la mentalitat escol\u00e0stica.&#8221; El 1448 Gutenberg posa en marxa la impremta. Tot plegat dur\u00e0 a la il\u00b7lustraci\u00f3, al segle XVIII. Humanistes: Marsilio Ficino (1433-1499), Pico della Mirandola (1463-1494), Joan Llu\u00eds Vives (1492-1549), Thomas More (1478-1535) i la Utopia, Erasme de Rotterdam (1476-1536) i l&#8217;Elogi de la follia (1508). En ci\u00e8ncia, Vesalius i Servet en medecina, Cop\u00e8rnic i Galileu en astronomia. El sextant i el rellotge. A partir del s17 els racionalistes investiguen deduint a partir de conceptes, Descartes (1596-1650), Spinoza (1632-1677), Leibniz (1646-1716). Els empiristes\u00a0 interrogaven la natura sense idees preconcebudes, Francis Bacon (1561-1626), John Locke (1632-1704) i David Hume (1711-1776). Isaac Newton posa els fonaments de la f\u00edsica. Al s18 la matem\u00e0tica amb Leonhard Euler, la f\u00edsica amb Laplace i la mec\u00e0nica celeste, Mariotte i Gay-Lussac quant als gasos, Galvani, Volta i Coulomb en electromagnetisme. Buffon i <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linneu-systema-naturae\/\">Linneu<\/a> classifiquen les esp\u00e8cies. 1772 Encyclop\u00e9dia de Diderot i d&#8217;Alembert. Pensament cr\u00edtic de Montesquieu, Rousseau i Voltaire.<\/p>\n<p><strong>Demografia i societat<\/strong>. Un feble augment demogr\u00e0fic queda aturat al s17 per la fam i les guerres. Augment de la poblaci\u00f3 a occident a partir de 1700 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/demografia-i-inventari\/\">Demografia<\/a>), malgrat l&#8217;elevada mortaldat infantil, les guerres i les plagues. Es passa de 100-120 milions d&#8217;habitants el 1700 es va passar a 180 milions el 1800. El 1798, Thomas Malthus publica l&#8217;assaig sobre la poblaci\u00f3. L&#8217;agricultura d\u00f3na m\u00e9s rendiment gr\u00e0cies a la rotaci\u00f3 de conreus i millora de les eines.<\/p>\n<p><strong>Noblesa, clergat, tercer estat<\/strong>. La societat estava dividida entre noblesa i clergat, que tenia privilegis, i el tercer estat. [ que inclo\u00efa des de pagesos propers a la servitud, artesans en gremis, comerciants i burgesos que intentaven acumular prou riquesa per casar-se amb alg\u00fa de la noblesa]. A l&#8217;Europa Oriental (a l&#8217;est del riu Elba) seguia vigent la servitud que a la llarga els perjudic\u00e0 econ\u00f2micament. No s&#8217;aboliria fins el 1861 [ hi pot haver aqu\u00ed el germen de la revoluci\u00f3 bolxevic?]<\/p>\n<hr \/>\n<p><strong>Europa<\/strong>: Aparici\u00f3 dels estats i monarquies. Luter, guerres de religi\u00f3. Descobriment am\u00e8rica.<br \/>\nEscandin\u00e0via: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EBS1\">4EBS1<\/a> Su\u00e8cia Vasa 1471-1815. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EBD1\">4EBD1<\/a> Dinamarca 1471-1815.<br \/>\nImperi Germ\u00e0nic, \u00c0ustria, Pr\u00fassia: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4ED01\">4ED01<\/a> Reforma de Luter, Guerres de religi\u00f3 1500-1648. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4ED02\">4ED02<\/a> Pr\u00fassia, \u00c0ustria 1648-1713. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4ED03\">4ED03<\/a> Pr\u00fassia, \u00c0ustria 1713-1806. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4ECH1\">4ECH1<\/a> Su\u00efssa Independent t1: 1648 t2: 1848. Pa\u00efsos Baixos: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EH01\">4EH01<\/a> Independ\u00e8ncia 1500-1648. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EH02\">4EH02<\/a> Edat d\u2019or i declivi. 1648-1815.<br \/>\nGran Bretanya: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EA01\">4EA01<\/a> Els Tudor\u00a0 1485-1603. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EA02\">4EA02<\/a> Els Stuard 1603-1688. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EA03\">4EA03<\/a> Els Orange i Hannover 1688-1800.<br \/>\nFran\u00e7a: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EF01\">4EF01<\/a> Els Valois, Hugonots, 1er Borb\u00f3\u00a0 1498-1610. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EF02\">4EF02<\/a> Borbons Absolutistes, Louis XIII, Louis XIV, Louis XV, Louis XVI 161-1789. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EF03\">4EF03<\/a> La Fran\u00e7a revolucion\u00e0ria 1789-1799.<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EI01\">4EI01<\/a> It\u00e0lia Renaixement i escenari de lluita entre Habsburgs i Fran\u00e7a 1459-1814.<br \/>\nEspanya: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EE02\">4EE01<\/a> Reis Cat\u00f2lics, Descobriment, Carlos I, Felipe II 1479-1598. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EE02\">4EE02<\/a> Els Austries, Felipe III i IV, Carlos II 1598-1700. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EE03\">4EE03<\/a> Guerres de successi\u00f3. Borbons 1700-1798.\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EEC1\">4EEC1<\/a> Catalunya moderna 1479-1798. Portugal: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EEP1\">4EEP1<\/a> Imperi i declivi 1495-1807.<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4ERP1\">4ERP1<\/a> Pol\u00f2nia i Litu\u00e0nia\u00a0 1439-1800. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4R001\">4R001<\/a> R\u00fassia Imperial 1471-1800 (inclou Caucas i \u00c0sia central)<\/p>\n<p><strong>Orient<\/strong>: Dominat per l&#8217;imperi otom\u00e0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4OT01\">4OT01<\/a> 1453-1566. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4OT02\">4OT02<\/a> Declivi 1566-1840. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4OP01\">4OP01<\/a> P\u00e8rsia Sav\u00e0fida 1453-1784.<\/p>\n<p><strong>\u00c0sia<\/strong>: \u00cdndia i Xina inicien un per\u00edode m\u00e9s gris.<br \/>\nLa \u00cdndia del gran mogol <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4AI01\">4AI01<\/a> (1526-1858) procedent dels pobles n\u00f2mades assumeix l&#8217;Islam i poc a poc va cedint poder a la colonitzaci\u00f3 (malgrat l&#8217;esplendor del Taj Mahal).<br \/>\nTribus de Manx\u00faria acaben amb el per\u00edode Ming , <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4AX01\">4AX01<\/a> Xina Qing 1644-1912 que tamb\u00e9 va cedint poder a les pot\u00e8ncies estrangeres.<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4AXM1\">4AXM1<\/a> Mong\u00f2lia dinastia Manx\u00fa del nord 1400-1924. El Jap\u00f3 Edo prospera a\u00efllat del m\u00f3n <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4AJ01\">4AJ01<\/a> 1600-1868. Indoxina amb Burma, Siam i Cambodja <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4ASX1\">4ASX1<\/a> 1500-1850 t\u00e9 certa estabilitat amb primers contactes d&#8217;Europeus.<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4ASI1\">4ASI1<\/a> Indon\u00e8sia controlada per la Cia holandesa de les \u00cdndies Orientals.<\/p>\n<p><strong>Am\u00e8rica<\/strong> del sud \u00e9s colonitzada per espanyols i portuguesos, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4MSE1\">4MSE1<\/a> Col\u00f2nies Espa\u00f1a 1500-1800, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4MSP1\">4MSP1<\/a> Brasil Portugu\u00e8s 1500-1800 que obtenen plata i or. El nord per anglesos, holandesos i francesos, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4MNC1\">4MNC1<\/a> Canad\u00e0 1650-1867, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4MN01\">4MN01<\/a> USA Col\u00f2nies i Independ\u00e8ncia\u00a0 1650-1783. Explotaci\u00f3 del cot\u00f3 i la canya de sucre amb esclaus africans.<\/p>\n<p><strong>\u00c0frica<\/strong>: La costa mediterr\u00e0nia queda sota l&#8217;imperi otom\u00e0. L&#8217;\u00c0frica subsahariana <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3FS01\">3FS01<\/a>\u00a0 900 \u2013 1840 t\u00e9 diferents regnes que comercien amb esclaus, civilitzaci\u00f2 notable a Eti\u00f2pia.<\/p>\n<hr \/>\n<p>Europa vs \u00c0sia (YH)<\/p>\n<p>Al final del s15 Europa sembla despertar. Entre 1500 i 1750 l&#8217;Europa occidental arribar\u00e0 a dominar el &#8216;m\u00f3n exterior&#8217;, \u00e9s a dir, els dos continents americans i els oceans. I si ho van poder fer \u00e9s perqu\u00e8 \u00c0sia no hi estava interessada, quan de fet era molt m\u00e9s poderosa. Els inicis de l&#8217;edat moderna eren una edat d&#8217;or per l&#8217;imperi otom\u00e0 al Mediterrani, l&#8217;imperi Sav\u00e0fida a P\u00e8rsia, l&#8217;imperi mogol a la \u00cdndia, les dinasties Ming i Qing a Xina. El 1775 \u00c0sia generava el 80% de l&#8217;economia mundial. La riquesa que Occident va anar acumulant a les col\u00f2nies li permetria dominar \u00c0sia al final. Quan els otomans, perses, indis i xinesos se&#8217;n van comen\u00e7ar a adonar, ja era massa tard.<br \/>\n[La ci\u00e8ncia avan\u00e7ava servint les necessitats de creixement de l&#8217;imperi, i l&#8217;impuls capitalista de fer diners, cartografiant el m\u00f3n (les parts desconegudes que s&#8217;havien deixat en blanc com a tasca pendent), consolidant tecnologies. Colom no hauria anat a Am\u00e8rica, ni Cook a Austr\u00e0lia ni Neil Armstrong a la lluna, si no fos pels homes de negoci que volien fer-se m\u00e9s rics.]<\/p>\n<p>L&#8217;avantatge que tenia el m\u00f3n isl\u00e0mic, l&#8217;orient mitj\u00e0 i l&#8217;imperi otom\u00e0, es va perdre per factors diversos [DeepSeek]:<\/p>\n<ul>\n<li>Inestabilitat pol\u00edtica i invasions: El m\u00f3n \u00e0rab havia quedat molt afectat per les croades, le sinvasions dels turcs selj\u00facides i i la invasi\u00f3 mongola (s. XIII), destruint infraestructures i interrompent la continu\u00eftat cient\u00edfica.<\/li>\n<li>Consolidaci\u00f3 del pensament religi\u00f3s i inercia institucional: L&#8217;esplendor intel\u00b7lectual de l&#8217;edat d&#8217;or isl\u00e0mic (segles VIII-XIII) s&#8217;havia caracteritzat per ser relativament obert &#8220;ijtihad&#8221; (esfor\u00e7 d&#8217;interpretaci\u00f3) i per la incorporaci\u00f3 de l&#8217;her\u00e8ncia grega, persa i \u00edndia. A partir del segle XII-XIII, per\u00f2, es va anar consolidant una tend\u00e8ncia cap al &#8220;taqlid&#8221; (imitaci\u00f3, adhesi\u00f3 a les tradicions establertes) en les ci\u00e8ncies religioses i jur\u00eddiques. Aix\u00f2, encara que no va eliminar la ci\u00e8ncia, va crear un ambient intel\u00b7lectual m\u00e9s c\u00e0utic i menys propens a q\u00fcestionar els paradigmes establerts, especialment en camps que poguessin tocar l&#8217;ortod\u00f2xia religiosa.<\/li>\n<li>Rigidesa socioecon\u00f2mica i falta d&#8217;incentius: L&#8217;estructura econ\u00f2mica de grans imperis agrarius com l&#8217;Otom\u00e0 es basava en la terra i el control estatal del comer\u00e7. No va sorgir una burgesia comercial independent i poderosa (com a Ven\u00e8cia, Holanda o Anglaterra) amb inter\u00e8s en innovacions t\u00e8cniques per a la producci\u00f3 i la navegaci\u00f3, i amb capital per finan\u00e7ar-les. Els gremis mantenien monopolis i controlaven les t\u00e8cniques, sense una forta pressi\u00f3 competitiva per innovar.<\/li>\n<li>Desinter\u00e8s tecnol\u00f2gic per part de l&#8217;elit: L&#8217;estat otom\u00e0 era una m\u00e0quina militar i administrativa molt eficient durant segles. La seva elite (els gen\u00edssers, els ulemes) es centrava en mantenir el sistema, no en transformar-lo. Quan van arribar novetats tecnol\u00f2giques d&#8217;Occident (per exemple, la impremta), van trobar resist\u00e8ncia per part dels copistes i els sectors religiosos, i no es van adoptar \u00e0mpliament fins molt tard (la primera impremta en \u00e0rab a territori otom\u00e0 \u00e9s del 1727, gaireb\u00e9 tres segles despr\u00e9s que a Europa).<\/li>\n<li>Rutes comercials i descobriments: La conquesta otomana de Constantinoble (1453) i del Llevant va controlar les rutes terrestres a \u00c0sia. Paradoxalment, aix\u00f2 va impulsar els europeus a buscar rutes alternatives per mar. Els descobriments portuguesos i espanyols (ruta cap a l&#8217;\u00cdndia per \u00c0frica, descobriment d&#8217;Am\u00e8rica) van desviar el centre de gravetat del comer\u00e7 mundial de la Mediterr\u00e0nia i el Golf P\u00e8rsic a l&#8217;Atl\u00e0ntic. Els imperis isl\u00e0mics es van quedar en una posici\u00f3 perif\u00e8rica en aquest nou sistema, perdent ingressos i contactes.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Europa va progressar gr\u00e0cies a la impremta, la reforma protestant va q\u00fcestionar l&#8217;autoritat de l&#8217;esgl\u00e9sia i els cient\u00edfics van poder oferir teories sense sser reprimits per l&#8217;autoritat tradicional.<\/p>\n<p>La lluita per mantenir el domini religi\u00f3s va causar guerres terribles. A Fran\u00e7a (1562\u20131598) entre cat\u00f2lics i Hugonots, acabant amb l&#8217;edite de Nantes. Als Pa\u00efsos baixos la guerra entre els holandesos protestants contra l&#8217;imperi espanyol (1568\u20131648), Pau de Westfalia. La guerra dels Trenta Anys (1618\u20131648), els Habsburg contra els protestants, Paud e Westfalia &#8220;cuius regio, eius religio&#8221; (la religi\u00f3 del governant \u00e9s la religi\u00f3 de l\u2019estat) i reduint el poder dels Habsburg. COnflictes a le sIlle sbrit\u00e0niques, a Irlanda, i la guerra civil (anglicans\/reialistes vs. puritans\/parliamentaris).<\/p>\n<p>El m\u00f3n isl\u00e0mic havia estat el custodi i innovador del coneixement quan Europa estava fragmentada i feble. Per\u00f2 entre els segles XV i XVII, Europa va viure una tempesta perfecta de canvis: la impremta, els descobriments, la compet\u00e8ncia entre estats, la revoluci\u00f3 cient\u00edfica i l&#8217;impuls capitalista, tot alimentat per la mateixa base de coneixements que havia preservat i ampliat el m\u00f3n isl\u00e0mic. Mentrestant, grans imperis terrestres com l&#8217;Otom\u00e0, tot i ser inicialment molt poderosos, es van estabilitzar en un model d&#8217;\u00e8xit que es va tornar r\u00edgid. La seva for\u00e7a es va convertir en una debilitat, no van sentir la necessitat urgent d&#8217;innovar fins que es van trobar militar i econ\u00f2micament superats pels europeus, ja ben entrat el segle XVIII.<\/p>\n<p>Espanya partir en la millor posici\u00f3 per l&#8217;her\u00e8ncia cultural dels \u00e0rabs i el descobriment d&#8217;Am\u00e8rica per\u00f2 la va malbaratar. Es va confiar l&#8217;economia en l&#8217;or i plata que venia d&#8217;Am\u00e8rica en lloc de produir. La Corona va privilegiar un imperi militar que costava diners i exigia imnpostos (fiscalitat destructiva), i no un imperi econ\u00f2mic productiu. L&#8217;elit tenia l&#8217;ideal de viure de renda (hidalgo), dels ingressos de la terra. Es menyspreava el comer\u00e7, que sovint era dut a terme per jueus conversos. L&#8217;expulsi\u00f3 de 300m moriscos va fer perdre una for\u00e7a productiva, sobretot a Val\u00e8ncia i Arag\u00f3. La resist\u00e8ncia a la reforma religiosa, amb la inquisici\u00f3, va frenar l&#8217;alfabetitzaci\u00f3 i el progr\u00e9s cient\u00edfic.<\/p>\n<hr \/>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fam-a-la-historia\/\">FAM<\/a><\/p>\n<p>[el progr\u00e9s no frena la fam]<\/p>\n<p>R\u00fassia: 1601-1603. R\u00fassia. Males collites, potser un 30% de la poblaci\u00f3. 2M.<\/p>\n<p>\u00cdndia: 1630-1632. Fam al Deccan per males collites i inestabilitat. 7.4M. 1702\u20131704. Fam al Deccan. 2M. 1769\u20131773. Bengala. Males collites i epid\u00e8mia de xarampi\u00f3. Mor el 30% de la poblaci\u00f3. 10M. 1783\u20131784. Fam Chalisa (\u00cdndia) per sequera degut al clima. 11M. 1789\u20131793 Doji bara (\u00cdndia). Sequera. 11M<\/p>\n<p>\u00c0sia: 1670\u20131671. Korea. Diverses causes. 1-1.5M<\/p>\n<p>Europa: 1693\u20131694. Grande Famine a Fran\u00e7a. Hivern rigor\u00f3s i males collites. 1.3M<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/malalties\/\">PLAGUES<\/a><\/p>\n<p>No hi ha dades concretes per\u00f2 s\u2019estima que l\u2019arribada dels europeus va causar una despoblaci\u00f3 general, sobretot per verola per\u00f2 tamb\u00e9 per xaramp\u00f3, grip, febre groga, pesta bub\u00f2nica, possiblement amb 10-100M de v\u00edctimes. Entre 1519 i 1580 plagues M\u00e8xic, Cocoliztli i xarampi\u00f3\u00a0 17-25M.<\/p>\n<p>1629\u20131631 Plaga de Mil\u00e0 o italiana, pesta bub\u00f2nica, 1M. 1656\u20131658 Plaga de N\u00e0pols, pesta bub\u00f2nica. 1.25M<\/p>\n<p>1772\u20131773 Pesta bub\u00f2nica, 0.3% poblaci\u00f3 de P\u00e8rsia. 2M<\/p>\n<hr \/>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/guerres\/\">GUERRES<\/a><\/p>\n<p>EDAT MODERNA. [l&#8217;edat mitjana va ser el conflicte entre cristianisme i Islam. Ara hi haur\u00e0 tensi\u00f3 amb l&#8217;imperi otom\u00e0 per\u00f2 sobretot entre cat\u00f2lics i protestants, \u00e9s a dir, entre la depend\u00e8ncia del Papa i l&#8217;autonomia. Lluites de poder entre Habsburgs, Valois i Borbons. Espanya \u00e9s un imperi d&#8217;ultramar per\u00f2 perd for\u00e7a a Europa.<\/p>\n<p>Europa<br \/>\n1494\u20131559 Guerres italianes, pel control d\u2019It\u00e0lia entre els Valois aliats amb l\u2019imperi otom\u00e0) contra els Habsburgs del sacre Imperi germ\u00e0nic i espanya. 350m.<br \/>\n1524\u20131525 Guerra dels pagesos alemanys contra la lliga Su\u00e0bia. 100m.<br \/>\n1562\u20131598 Guerres de religi\u00f3 a Fran\u00e7a, cat\u00f2lics contra protestants hugonots. 3M<br \/>\n1618\u20131648 Guerra dels 30 anys, inicialment un conflicte entre estats alemanys cat\u00f2lics i protestants, amb intervenci\u00f3 posterior dels Habsburgs (Espanya i \u00c0ustria) i els Borbons. CentreEuropa. 8M.<br \/>\n1635\u20131659 Guerra franco-espanyola. 200m<br \/>\n1655\u20131660 Diluvi, Pol\u00f2nia contra Su\u00e8cia i R\u00fassia. 3M.<br \/>\n1672\u20131678 Guerra franco-holandesa. 342m<br \/>\n1688\u20131697 Guerra dels 9 anys, Fran\u00e7a contra la lliga dels Habsburg. 680m.<br \/>\n1700\u20131721 Gran guerra del nord. R\u00fassia i altres contra l\u2019imperi suec. NE d\u2019Europa. 350m.<br \/>\n1756\u20131763 Guerra dels set anys, Gran Bretanya i Pr\u00fassia contra Fran\u00e7a i Espanya es disputen l\u2019hegemonia a Europa i a Am\u00e8rica. 1.2M<\/p>\n<p>Espa\u00f1a<br \/>\n1519\u20131632 Espa\u00f1a conquerint l\u2019imperi Azteca, M\u00e8xic. 2.3M<br \/>\n1519\u20131595 Conquista Yucat\u00e1n, contra els maies. 1.4M<br \/>\n1533\u20131572 Conquista imperi Inca, Per\u00fa. 8.4M<br \/>\n1568\u20131648 Guerra dels 80 anys per la independ\u00e8ncia d\u2019Holanda + aliats contra l\u2019imperi espanyol. 600m<br \/>\n1701\u20131714 Guerra de Successi\u00f3 espanyola. Borbons contra l\u2019Alian\u00e7a (i Catalunya). 1M.<\/p>\n<p>Gran Bretanya<br \/>\n1585\u20131604 Guerra angloespanyola. 138m<br \/>\n1593\u20131603 Guerra dels 9 anys, rebel\u00b7li\u00f3 d\u2019Irlanda contra Anglaterra. 130m.<br \/>\n1639\u20131651 Guerra dels tres regnes, reialistes anglesos contra parlamentaris, escocesos i irlandesos. 876m.<\/p>\n<p>Orient<br \/>\n1521\u20131566 Campanyes de Suleiman el magn\u00edfic. Orient. 200m<br \/>\n1683\u20131699 Gran guerra turca, l\u2019imperi otom\u00e0 contra la lliga santa. Europa de l\u2019est. 380m.<\/p>\n<p>\u00c0sia<br \/>\n1592\u20131598 Invasi\u00f3 de Jap\u00f3 a Corea Joseon (i Xina Ming). 1M.1616\u20131683 Transici\u00f3 Ming a Qing, l\u2019antiga dinastia contra els Shun, Xi. 25M<br \/>\n1771\u20131802 Rebel\u00b7li\u00f3 T\u00e2y S\u01a1n, Tay, i pirates xinesos amb suport angl\u00e8s contra els Nguy\u1ec5n, Tr\u1ecbnh, L\u00ea, Qing xinesos i suport franc\u00e8s. Vietnam. 1.6M<br \/>\n\u00cdndia<br \/>\n1658\u20131707 Guerra de l\u2019imperi Mogol contra l\u2019imperi Maratha. \u00cdndia. 5M.<br \/>\n1741\u20131751 Imperi Maratha conta els Nawabd e Bengala. 400m.<br \/>\nXina<br \/>\n1765\u20131769 Guerra Xina-Burma. 70m<\/p>\n<hr \/>\n<p>Reptes<\/p>\n<p>[Quins serien els reptes?<\/p>\n<ul>\n<li>Constituir un estat modern deixant enrere la fragmentaci\u00f3 de territoris feudals? Expandir-se conquerint col\u00f2nies? (arriben a Europa patates, tom\u00e0quet, tabac).\u00a0 [ el repte de les col\u00f2nies ser\u00e0 aconseguir la independ\u00e8ncia].\u00a0 Es consoliden Espa\u00f1a, Anglaterra i Fran\u00e7a, mentre que Alemanya i It\u00e0lia segueixen fragmentades. En aquest sentit Orient i \u00c0sia amb l&#8217;imperi otom\u00e0, P\u00e8rsia, la \u00cdndia Mogol i la Xina Ming, segueixen estables per\u00f2 perden el tren de la modernitat.<\/li>\n<li>[Alimentar la societat (i una economia estable)]<\/li>\n<li>[Una autoritat raonable i acceptada, un ordre social relativament just] Ho aconsegueix alg\u00fa? Les monarquies absolutes, milloren les condicions de vida dels regnes feudals?<\/li>\n<li>ci\u00e8ncia i pensament independent, fer compatible religi\u00f3 i ra\u00f3 [Exploraci\u00f3 del m\u00f3n, Galileu, Cop\u00e8rnic, Newton, Teoria at\u00f2mica][Dante, Cervantes, Shakespeare][Brunelleschi, Miquelangelo][Vivaldi, Bach, Scarlatti, Haydn, Mozart][Descartes, Locke, Hume, Leibniz] 1600 Telescopi, microscopi. Tal com indica YH, en aquest sentit Europa fa el salt i \u00c0sia, no.<\/li>\n<\/ul>\n<p>]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Hist\u00f2ria |\u00a0\u00a0 Prehist\u00f2ria, migracions, Paleol\u00edtic -100.000 a -8000\u00a0| Neol\u00edtic -8000 -3300\u00a0| Primeres civilitzacions -3300 a -800\u00a0| Antiguetat cl\u00e0ssica -800 a 500\u00a0| Edat mitjana. 500 \u2013 1500 CE\u00a0| Moderna. 1500 \u2013 1800\u00a0| Contempor\u00e0nia 1800 \u2013 1915\u00a0| Actual 1915 \u2013 ara 1500, 1600, 1700, 1800 Edat moderna? Art, Geografia, Monarquies, Religi\u00f3, Pensament, Demografia i Societat. Europa, orient, &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/moderna-1500-1800\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Moderna. 1500 &#8211; 1800&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[560,427],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2375"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2375"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2375\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2375"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2375"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2375"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2375"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2375"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2375"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2375"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2375"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}