{"id":2376,"date":"2021-08-20T08:56:56","date_gmt":"2021-08-20T08:56:56","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2376"},"modified":"2023-03-30T10:29:27","modified_gmt":"2023-03-30T10:29:27","slug":"contemporania-1800-1915","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/contemporania-1800-1915\/","title":{"rendered":"Contempor\u00e0nia 1800 – 1945"},"content":{"rendered":"

Hist\u00f2ria<\/a> |\u00a0\u00a0 Prehist\u00f2ria, migracions, Paleol\u00edtic -100.000 a -8000<\/a>\u00a0| Neol\u00edtic -8000 -3300<\/a>\u00a0| Primeres civilitzacions -3300 a -800<\/a>\u00a0| Antiguetat cl\u00e0ssica -800 a 500<\/a>\u00a0| Edat mitjana. 500 \u2013 1500 CE<\/a>\u00a0| Moderna. 1500 \u2013 1800<\/a>\u00a0| Contempor\u00e0nia 1800 \u2013 1945<\/a>\u00a0| Actual 1945 \u2013 ara<\/a><\/p>\n

1800<\/a>, 1900<\/a>, 1914<\/a>\u00a0, 1939<\/a>, 1945<\/a><\/p>\n

Edat contempor\u00e0nia: Progr\u00e9s cient\u00edfic i t\u00e8cnic. Canvi econ\u00f2mic i revoluci\u00f3 industrial. Canvi sociopol\u00edtic, separaci\u00f3 de poders i sufragi universal. Col\u00f2nies, independ\u00e8ncia i explotaci\u00f3.\u00a0 Canvi de classes, de pagesos a obrers. Reforma agr\u00e0ria i reformes socials.<\/p>\n

<\/p>\n

\n

Canvis<\/h2>\n

El pas de l’edat moderna a la contempor\u00e0nia vindr\u00e0, d’una banda, del<\/p>\n

I) Progr\u00e9s cient\u00edfic i t\u00e8cnic<\/strong>: Racionalisme: tota realitat pot ser entesa segons principis racionals. Empirisme: l’origen del coneixement rau en l’experi\u00e8ncia dels fets. Pragmatisme: el grau de veritat d’una teoria rau en el seu valor pr\u00e0ctic.<\/p>\n

II) Canvi econ\u00f2mic. La revoluci\u00f3 industrial<\/strong>. Gr\u00e0cies al maquinisme es transformen els m\u00e8todes tradicionals de producci\u00f3. Antigament la supremacia es basava en els ex\u00e8rcits. Despr\u00e9s en el control del comer\u00e7, fet que venia de tenir el control dels mars i la millor flota. Ara la supremacia ser\u00e0 de qui tingui la ind\u00fastria m\u00e9s potent, que ocupi m\u00e9s mercats. Mercantilisme<\/strong> (paper moneda, cr\u00e8dits, riquesa fict\u00edcia). Fisiocratisme de Quesnay pel qual la terra \u00e9s l’eix de l’economia. Adam Smith: l’origen de la riquesa no est\u00e0 en la terra sin\u00f3 en el treball . L’inter\u00e8s fa produir mercaderies que reben un preu en un mercat lliure, en funci\u00f3 de l’oferta i la demanda. [Avui es crea una demanda artificial amb el marketing]. Ricardo: Llei del salari i teoria de la renda.<\/p>\n

III) Canvi sociopol\u00edtic<\/strong>: La societat feudal i les monarquies es basaven en la superioritat admesa del senyor sobre el pag\u00e8s. [L’artes\u00e0 i el burg\u00e8s eren un terme mig]. Amb les teories de Locke, Montesquieu, Rousseau, es construir\u00e0 el principi d’igualtat davant la llei, govern basat en la voluntat de la majoria, i un dret natural racionalista. Separaci\u00f3 dels poders legislatiu, executiu i judicial.<\/p>\n

IV) Canvi colonial<\/strong>, amb la progressiva independ\u00e8ncia. La feina hist\u00f2rica que havien de fer les pa\u00efsos al llarg del segle XIX era industrialitzar-se i modernitzar-se adoptant una constituci\u00f3. S’havia d’enterrar aix\u00ed el r\u00e8gim feudal i agr\u00edcola i substituir-lo per un r\u00e8gim Constitucional, de monarquia parlament\u00e0ria, amb una economia capitalista basada en el valor afegit del treball. Instaurat el nou r\u00e8gim, el problema a solucionar havia de ser l’articulaci\u00f3 de voluntats pol\u00edtiques entre rei, parlament, terratinents, burgesia industrial i proletariat. I trobar un equilibri entre els interessos del capital i les aspiracions dels obrers al benestar. Les col\u00f2nies americanes es van independitzar, per\u00f2 a la segona meitat del XIX, assistim a un espoli econ\u00f2mic terrible. Les grans pot\u00e8ncies, amb una producci\u00f3 fora de control, amb excedents i capital, irrompen als pa\u00efsos en desenvolupament, els col\u00b7loquen la seva mercaderia, obtenen del pa\u00eds la mat\u00e8ria primera que els interessa, arru\u00efnen els modes tradicionals de subsist\u00e8ncia, i en cas de resist\u00e8ncia, els munten una guerra per fer valdre els seus drets.<\/p>\n

V) Canvi de classes<\/strong>. Al llarg de l’\u00e8poca moderna, aix\u00ed com es va acabant la societat agr\u00e0ria, es va acabant la servitud de la gleba. En realitat, per\u00f2, i tal com mostra el moviment obrer al llarg del sXIX, a l’explotaci\u00f3 feudal la succeeix l’explotaci\u00f3 del capital. Les reformes socials, amb el dif\u00edcil equilibri entre llibertat i igualtat, competitivitat i solidaritat, han aturat el problema per\u00f2 no l’han solucionat. El poder ha passat de basar-se en la terra, a la tecnologia i el capital industrial, i avui potser est\u00e0 en el control de la informaci\u00f3. [Davant del control de conservadors per l’ensenyament reaccionari, si abans reclam\u00e0vem el dret a la propietat de la terra, i despr\u00e9s a no ser explotats, part de la lluita d’avui s’haur\u00e0 de basar l’acc\u00e9s a la informaci\u00f3, saber com es produeixen els productes que comprem i de qu\u00e8 estan compostos].<\/p>\n

VI) Reforma agr\u00e0ria<\/strong>. Tots els pa\u00efsos hauran hagut d’afrontar la reforma agr\u00e0ria, i pocs l’hauran dut a terme amb \u00e8xit. En realitat el problema no se soluciona sin\u00f3 que desapareix quan l’agricultura perd paper en l’economia. Passem d’un problema social a un problema urban\u00edstic, de reordenaci\u00f3 del territori. I quan encara no havia acabat la depend\u00e8ncia de la terra, arriba la del capital. I si amb l’agricultura no hi podia haver mai seguretat ja que depenia de les collites, \u00e9s curi\u00f3s que ara que no hi ha una depend\u00e8ncia del sector primari, l’economia segueixi inestable, depenent del dif\u00edcil equilibri dels mercats. La fluctuaci\u00f3 de la demanda, la fluctuaci\u00f3 de l’oferta en el mercat del treball amb l’aparici\u00f3 de pa\u00efsos productors nous amb preus barats, tot fa perillar la subsist\u00e8ncia.<\/p>\n

VII) Reformes socials<\/strong>. Encara no s’havia pogut arreglar la distribuci\u00f3 de la terra que l’economia capitalista amb la ind\u00fastria crea un conflicte entre el capital i el proletariat. No ho soluciona el comunisme ni el liberalisme. Amb la societat de serveis, segueix el problema de l’atur, la societat no aconsegueix integrar tots els seus membres.<\/p>\n

\n

RESUM<\/h2>\n

Europa\u00a0<\/strong><\/a> i Am\u00e8rica del nord<\/strong><\/a>
\nRevoluci\u00f3 industrial, Napole\u00f3 i difusi\u00f3 d\u2019idees revolucion\u00e0ries, Congr\u00e9s de Viena de 1815. Revolucions liberals, de protestes de 1848, imperialisme colonial. L\u2019imperi rus s\u2019annexiona el C\u00e0ucas i l\u2019\u00c0sia Central. L\u2019Europa de l\u2019imperialisme colonial 1871-1914. Nacions Alemanya i italiana. Independ\u00e8ncia de Gr\u00e8cia i Balcans de l’imperi otom\u00e0.
\n1917 Revoluci\u00f3 bolxevic<\/strong>.
\nA primeries del sXX, les democr\u00e0cies s\u00f3n d\u00e8bils, hi ha un desequilibri de forces i l’oligarquia intentar\u00e0 imposar-se [paper important de la por a la revoluci\u00f3 russa]. Aix\u00f2 desembocar\u00e0 en un feixisme galopant a Alemanya, It\u00e0lia, Jap\u00f3, g\u00e0ngsterisme i oligarquia a Am\u00e8rica.
\nWWI<\/strong> i desintegraci\u00f3 de l\u2019imperi austroh\u00fangar. Revoluci\u00f3 russa, independ\u00e8ncia de Rep\u00fabliques b\u00e0ltiques, Lenin 1918-1924. Pacte Sykes-Picot: els dominis otomans es reparteixen entre Anglaterra (Mesopot\u00e0mia, Palestina i Transjord\u00e0nia) i Fran\u00e7a (S\u00edria). 1917 Declaraci\u00f3 de Balfour a favor de la creaci\u00f3 d\u2019un Estat jueu a Palestina.
\nEntreguerres 1919-1939. Entreguerres, tensi\u00f3 entre el feixisme i la revoluci\u00f3 comunista. Dictadura de Stalin 1925-1953. Guerra civil espa\u00f1ola. [va ser una \u00e8poca d’esperan\u00e7a? els edificis funcionalistes a Roma i Lausanne, la Bauhaus, la mancomunitat a Catalunya]
\nWWII<\/strong> Confer\u00e8ncia de Yalta. Europa perd pes en el m\u00f3n, USA i la USSR es disputaran les zones d\u2019influ\u00e8ncia, Europa quedar\u00e0 com escenari de la guerra freda. La Uni\u00f3 sovi\u00e8tica annexiona les rep\u00fabliques b\u00e0ltiques, controla els r\u00e8gims de l\u2019Alemanya de l\u2019est, Pol\u00f2nia, Txecoslov\u00e0quia, Hongria, Rumania, Bulg\u00e0ria i Iugosl\u00e0via. Stalin, Kruschev, Breznev. Independ\u00e8ncia de les col\u00f2nies.<\/p>\n

Escandin\u00e0via: Dinamarca, Noruega, Su\u00e8cia, Finl\u00e0ndia 5EB01<\/a> 1815 \u2013 1917 .\u00a0 5EB02<\/a> 1917-1980. R\u00fassia envaeix Finl\u00e0ndia.
\nGran Bretanya: 5EA01<\/a> Davant Napole\u00f3 i Revoluci\u00f3 industrial 1800-1848. 5EA02 <\/a>\u00c8poca Victoriana 1848-1914. 5EA03<\/a> Guerres mundials 1914-1945.
\nFran\u00e7a: 5EF01<\/a> Napole\u00f3 i restauraci\u00f3 1799-1848. 5EF02<\/a> II i III Rep\u00fablica 1848-1914. 5EF03<\/a> Fran\u00e7a, Guerres s20 1914-1945.
\nAlemanya, (Pr\u00fassia), \u00c0ustria: 5ED01<\/a> Guerres Napole\u00f2niques i restauraci\u00f3 fins a la unificaci\u00f3 1806-1871. 5ED02<\/a> II Reich i WWI. III Reich WWII 1871-1945
\nPa\u00efsos Baixos: Holanda, B\u00e8lgica, Luxemburg: 5EH01<\/a> Napole\u00f3 i independ\u00e8ncia 1815-1914. 5EH02<\/a> s20 1914-1980. Su\u00efssa 5ECH1<\/a> s19 i 20 1848-1980.
\nEspanya: 5EE01<\/a> Napole\u00f3, restauraci\u00f3 1798-1873. 5EE02<\/a> 1a Rep\u00fablica, restauraci\u00f3, dictadura, 2a rep\u00fablica 1873-1936. 5EE03<\/a> Guerra Civil i Franquisme 1936-1975 Portugal: 5EP01<\/a> Napole\u00f3 i monarquia Constitucional, Rep\u00fablica 1807-1926.\u00a0 5EP02<\/a> Dictadura i revolu\u00e7ao dos cravos 1926-1982.
\nIt\u00e0lia: 5EI01<\/a> Napole\u00f3 I construcci\u00f3 d\u2019una naci\u00f3 1814-1871. 5EI02<\/a> It\u00e0lia imperial i guerres mundials 1871-1945.
\nGr\u00e8cia: 5EG01<\/a> Gr\u00e8cia i Xipre cap a la Independ\u00e8ncia 1840-1914. Balcans
\n5EY01<\/a> Balcans independents 1840-1945.
\nPol\u00f2nia, litu\u00e0nia, Pacte de Vars\u00f2via: 5ERP1<\/a> Pol\u00f2nia i Litu\u00e0nia sota Russia i entreguerres 1800-1945.<\/p>\n

R\u00fassia, USSR: 5R001<\/a> R\u00fassia Imperial 1800-1917. 5R002<\/a> Uni\u00f3 sovi\u00e8tica 1917-1989.
\nBielor\u00fassia, Ucra\u00efna, Mold\u00e0via: 5RBU1<\/a> 1800-1917. 5RBU2<\/a> USSR 1917-1989.
\nC\u00e0ucas: Georgia, Azerbaidjan, Arm\u00e8nia 5RCA1<\/a> 1800-1917. 5RCA2<\/a> USSR 1917-1989.
\n\u00c0sia Central: Uzbekistan, Kazakhstan, Tajikistan, Kirguistan, Turkmenistan
\n5RAC1<\/a> \u00c0sia central sota l\u2019imperi rus 1800-1917. 5RAC2<\/a> \u00c0sia central sovi\u00e8tica 1917-1989.<\/p>\n

Am\u00e8rica del Nord \u00e9s un extens territori amb baixa densitat de poblaci\u00f3 que no ha arribat a constituir una civilitzaci\u00f3. Ser\u00e0 ocupat per colons blancs, reduint la poblaci\u00f3 ind\u00edgena a un m\u00ednim, sense barreja. Canad\u00e0 col\u00f2nia brit\u00e0nica. Els colons d’USA aconsegueixen la independ\u00e8ncia i escriuen una Constituci\u00f3 moderna per\u00f2 integren l’esclavisme per explotar els camps de cot\u00f3 del sud. 1861 Guerra civil i despr\u00e9s Jim Crow. Gran creixement econ\u00f2mic.
\n5MNC1<\/a> Canad\u00e0 1867 \u2013 1980.\u00a0 5MN01<\/a> USA Independ\u00e8ncia, Expansi\u00f3, Guerra Civil 1783 1914. 5MN02<\/a> USA WWI, Depressi\u00f3 i New Deal 1914 1939. 5MN03<\/a> USA WWII I posguerra, 60s 1939 1981.<\/p>\n

Orient<\/strong><\/a>:<\/p>\n

Orient arriba al s19 amb dues pot\u00e8ncies debilitades. P\u00e8rsia, en conflicte amb R\u00fassia i pressionat per Gran Bretanya des d\u2019\u00cdndia i Pakistan. L\u2019imperi otom\u00e0 ja ha perdut el nord d\u2019\u00c0frica i \u00e9s disputat als balcans.
\nAmb la WWI queda redu\u00eft a Turquia, que Ataturk empren un cam\u00ed m\u00e9s allunyat de l\u2019islam. Els balcans s\u2019independitzen i l\u2019Orient Pr\u00f2xim queda sota el control de Fran\u00e7a i Anglaterra. Als \u201930, Ar\u00e0bia que fins ara era un pa\u00eds d\u2019emirs pastors n\u00f2mades, descobreix petroli.<\/p>\n

Iran i Afganist\u00e0n 5OI01<\/a> 1784-1945. Turquia 5OT01<\/a> Imperi Otom\u00e0 1840-1919. Orient Pr\u00f2xim: S\u00edria, L\u00edban, Irak, Kuwait, Israel, Palestina, Jord\u00e0nia 5OP01<\/a> Orient Pr\u00f2xim entre WWI I estat d\u2019Israel 1919-1948. Ar\u00e0bia: Ar\u00e0bia Saud\u00ed, Bahrain, Qatar, Iemen, UAE, Oman 5OA01<\/a><\/p>\n

\u00c0sia<\/strong><\/a><\/p>\n

\u00cdndia i l’actual Pakistan estan 150 anys com a col\u00f2nia brit\u00e0nica. Una Xina debilitada per la influ\u00e8ncia de poders estrangers fins al nacionalisme del Kuomintang. Mong\u00f2lia es vincula a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. Jap\u00f3 Jap\u00f3 passa de ser un pa\u00eds a\u00efllat a una pot\u00e8ncia industrial i militar a l\u2019era Taisho. Envaeix Corea. Al sudest asi\u00e0tic, Burma i Mal\u00e0isia brit\u00e0niques, Indoxina francesa al s19, Siam. Filipines col\u00f2nia espanyola, Indon\u00e8sia col\u00f2nia holandesa. Austr\u00e0lia, despr\u00e9s de 12.000 anys a\u00efllada, \u00e9s colonitzada primer per presoners i despr\u00e9s inmigrants.<\/p>\n

\u00cdndia, Sri Lanka, Nepal Buthan. Pakistan, Bangla Desh 5AI01<\/a> \u00cdndia brit\u00e0nica 1858-1947. Xina i Taiwan 5AX01<\/a> Revoluci\u00f3 Xinesa 1912-1945. 5AXM1<\/a> Mong\u00f2lia 1912-2020. Corea 5AXK1<\/a> Ocupada per Jap\u00f3 i Guerra 1912-1953. Jap\u00f3 5AJ01<\/a> Taisho, Showa, WII 1868-1952. Indoxina: Myanmar, Thailandia, Laos, Cambodja, Vietnam 5AXS1<\/a> Indoxina Colonial 1850-1945. Indon\u00e8sia i Filipines 5ASI1<\/a> 1908-2020. Austr\u00e0lia, New Zealand, Papua 5AA01<\/a> 1788-2020<\/p>\n

Am\u00e8rica del sud<\/strong><\/a><\/p>\n

Am\u00e8rica del sud no tindr\u00e0 el desenvolupament del nord perqu\u00e8 aqu\u00ed no hi ha colons que volen millorar el seu nivell de vida sin\u00f3 conquistadores que volen explotar la poblaci\u00f3 ind\u00edgena i els seus recursos naturals, com les mines de plata] (AT 68) L\u2019Am\u00e8rica llatina colonial est\u00e0 distribu\u00efda en M\u00e8xic (Nueva Espa\u00f1a), Nueva Granada (Colombia), Per\u00fa i R\u00edo de la Plata (Argentina, amb les mines de Potos\u00ed). Progressivament aniran aconseguint la independ\u00e8ncia per\u00f2 segueixen inestables amb caudillismo, influ\u00e8ncia dels USA i rebelions violentes.<\/p>\n

5MC01<\/a> Am\u00e8rica Central, emancipaci\u00f3 i caudillisme 1800-1914. 5MC02<\/a>Am\u00e8rica Central, 1914-1980.5MS01<\/a> Am\u00e8rica del sud, emancipaci\u00f3 i Caudillisme 1800-1914. 5MS02<\/a> Am\u00e8rica del Sud 1914-1980.<\/p>\n

\u00c0frica<\/a><\/strong><\/p>\n

A primers del s19 \u00c0frica estava relativament inexplorada amb contactes de Portuguesos i Holandesos. Livinstone i Stanley per UK exploren el centre i el Sud, Caill\u00e9 i Brazza per Fran\u00e7a al nord. Col\u00f2nies d’holandesos al sud, el Transvaal. Les pot\u00e8ncies europees es reparteixen el continent a la Confer\u00e8ncia de Berlin de 1885<\/a>.
\n\u00c0frica del nord i S\u00e0hara: Egipte, L\u00edbia, Tun\u00edsia, Alg\u00e8ria, Marroc, Sahara occ., Maurit\u00e0nia, Txad, Sudan, Sudan sud 5FN01<\/a> 1840-1948.
\n\u00c0frica occidental: Senegal, Mali, N\u00edger, Sierra Leone, Guinees, Lib\u00e8ria, Costa d\u2019Ivori, Burkina Fasso, Ghana, Togo, Benin, Nigeria 5FW01<\/a> 1840-1948.
\n\u00c0frica Oriental: Eritrea, Djibouti, Etiopia, Somalia, Kenya, Tanzania 5FE01<\/a> 1840-1948.
\n\u00c0frica Central: Camerun, Rep\u00fablica centreafricana, Guinea Equatorial, Gabon, R.Congo (franc\u00e8s), RD Congo(belga), Angola, Uganda Ruanda Burundi 5FC01<\/a> 1840-1948.
\n\u00c0frica del sud: Namibia, Zambia, Botswana, Zimbawe, Malawi, Mo\u00e7ambique, Madagascar, Sudafrica, Lesotho 5FS01<\/a> 1840-1948.<\/p>\n

\n

Discussi\u00f3<\/h2>\n

El descobriment de la ignor\u00e0ncia<\/strong> (YH)<\/p>\n

La creen\u00e7a en la tecnologia i la ci\u00e8ncia ha substitu\u00eft la creen\u00e7a de les antigues religions. Per\u00f2 la ci\u00e8ncia per si sola no pot establir les prioritats, per exemple, en quina recerca s’ha d’invertir. O tampoc sabem gaire qu\u00e8 fer, [o qu\u00e8 no fer] amb les possibilitats de la gen\u00e8tica.
\nEntre 1750 i 1850 Europa va passar a dominar el m\u00f3n i avui dia es pot dir que tot el m\u00f3n sefueix la manera europea de vestir, fer pol\u00edtica, medecina, guerra, economia, escoltar m\u00fasica o escriure. Fins i tot la nova Xina que \u00e9s a put de ser dominant, ho ha fet seguint models europeus.
\nPer qu\u00e8 Europa i no la \u00cdndia o Xina? La resposta \u00e9s ci\u00e8ncia i capitalisme. Els romans, mongols i azteques conquerien terres buscant el poder i la riquesa. Els imperialistes europeus a m\u00e9s, volien saber. Cook i Napole\u00f3 duien cient\u00edfics a les seves expedicions (165 el 1798 quan va envair Egipte).<\/p>\n

El credo capitalista<\/strong><\/p>\n

es basa en la fe en el futur i el creixement, la qual cosa ens du al cr\u00e8dit. Si el constructor x diposita 1M al banc en efectiu, aquest el presta a Y, que fa servir els diners per contractar X que ingressa un xec al banc. Ara hi ha 2M tot. SI aix\u00f2 es repeteix, fins a un m\u00e0xim de 10 cops segons la llei als USA, al banc hi consten 10M tot i que nom\u00e9s en t\u00e9 un en efectiu. L’economia mundial de l’intercanvi estava com congelada fins que es va representar el valor de b\u00e9ns futurs que no existien amb el “cr\u00e8dit”. [jo no viuria en aquest pis sense el cr\u00e8dit, en aquet cas, la fe en les meves n\u00f2mines i pensions futures que em permetrien retornar-lo]. El primer manament del capitalisme \u00e9s ‘els beneficis de la producci\u00f3 s’han de reinvertir per augmentar la producci\u00f3.’ Aix\u00f2 deia Adam Smith a ‘The Wealth of Nations’, els beneficis privats s\u00f3n la base de la prosperitat perqu\u00e8 es reinverteixen en bens i llocs de treball. El creixement continu no hauria estat possible sense que anessin arribant noves terres, nous recursos, noves tecnologies. En la crisi econ\u00f2mica actual, s’injecten trilions de d\u00f2lars, euros i iens amb l’esperan\u00e7a que cient\u00edfics o enginyers trobaran alguna cosa.
\nEls conqueridors de l’\u00c0sia finan\u00e7aven les campanyes amb impostos, i aix\u00ed Nurhaci i Nader Shah arribaven nom\u00e9s a uns milers de km. Els reis europeus ho feien a cr\u00e8dit dels bancs de manera que el sistema acaba governat pels financers que busquen el m\u00e0xim retorn dels pr\u00e9stecs. El cre`dit finan\u00e7ava els descobriments, que duien a les col\u00f2nies, que generaven beneficis, que generaven confian\u00e7a en el futur, que permetien m\u00e9s cr\u00e8dit. Els holandesos van aconseguir la independ\u00e8ncia d’Espa\u00f1a contractant ex\u00e8rcits mercenaris a cr\u00e8dit. El punt feble \u00e9s proposar d’invertir en b\u00e9ns futurs falsos [bombolla del 2008, Elizabeth Holmes].
\n[La cobd\u00edcia i els esclaus] Adam Smith pensava en un sabater que faria servir els beneficis per contractar m\u00e9s assistents. No consider\u00e0 si el sabater voldria augmentar els beneficis baixant-los el sou i fent-los treballar m\u00e9s hores. Al final de l’edat mitjana l’esclavatge era gaireb\u00e9 inexistent a Europa. La cobd\u00edcia del capitalisme a les col\u00f2nies va fer explotar un mercat de 10 milions d’esclaus, un 70% en plantacions de canya de sucre. No es tractava de racisme, es tractava de maximitzar beneficis.
\nAvui els pagesos d’\u00c0frica i Indon\u00e8sia tornen a casa amb menys menjar que fa 500 anys. Igual que amb la revoluci\u00f3 agr\u00edcola, l’economia moderna \u00e9s un frau quant al benestar dels individus, per\u00f2, igualment, ja no es pot fer marxa enrere.<\/p>\n

La revoluci\u00f3 industrial<\/strong><\/p>\n

[Durant segles, nom\u00e9s hi havia hagut “energia de sang”], els m\u00fasculs humans constru\u00efen cases, els dels bous llauraven els camps, i els dels cavalls transportaven mercaderies. Aquesta energia s’obtenia del [combustible] de plantes que, a la seva vegada, l’obtenien del sol per fotos\u00edntesi.
\nCada any arriba a la terra 3766800 1018<\/sup> joules d’energia del sol dels quals les plantes en capturen 3000 en fotos\u00edntesi. Totes les activitats humanes en consumeixen 500.
\nEl 1830 s’inaugurava la primera l\u00ednia de ferrocarril entre Liverpool i Manchester [el 1848 entre Matar\u00f3 i Barcelona]. Es descobreixen nous materials, el pl\u00e0stic, silici, alumini.
\nCal assenyalar que la revoluci\u00f3 industrial no \u00e9s tant un paisatge de f\u00e0briques amb xemeneies fumejants com l’agricultura industrial. Al mateix temps que les ‘religions humanistes’ elevaven l’homo sapiens a divinitat, els animals deixaven de ser vistos com un \u00e9sser viu capa\u00e7 de patir, i es convertia en una [f\u00e0brica qu\u00edmica que transforma pinso en bistecs]. Gallines, porcs i vaques es mantenen en espais redu\u00efts on no es poden moure.<\/p>\n

El consum<\/strong><\/p>\n

L’economia capitalista [a m\u00e9s de l’\u00e8tica del treball protestant i de reinvertir els beneficis en augmentar la producci\u00f3] necessita que alg\u00fa consumeixi tot el que es produeix. Si durant segles la humanitat havia hagut de viure frugalment, com els espartans i els puritans, ara la societat ens demana consumir. Es creen productes que curta durada, les festivitats religioses s’han convertit en ocasions per comprar [black friday] i fins i tot arriba a ser una manera de passar el temps en si.
\nDurant segles les societats vivien prop de la gana, ara l’\u00e8tica del consumir ens fa atiborrar-nos de burgers i pizzes, els pobres, i amanides org\u00e0niques, els rics. Els rics inverteixen [i si perden ho recuepren], els pobres es veuen abocats a endeutar-se per comprar-se cotxes, televisions i tel\u00e8fons que de fet no es poden permetre.<\/p>\n

Canvis<\/strong><\/p>\n

El temps modern regulat per horaris i rellotges va arribar amb les f\u00e0briques del treball en s\u00e8rie. Despr\u00e9s es va estendre a les escoles. Abans pagesos o sabaters seguien m\u00e9s el ritme del sol [si un dia plovia es quedaven a casa?]. El 1847 els trens anglesos es van ajustar al temps de l’observatori de Greenwich i m\u00e9s tard tot el pa\u00eds.
\nLa societat rural es torna urbana. Els pagesos s\u00f3n substitu\u00efts pels obrers industrials [i m\u00e9s tard dels administratius]. La fam\u00edlia i la comunitat local col\u00b7lapsen i s\u00f3n substitu\u00efts per l’estat i el mercat. La fam\u00edlia ho era tot, assit\u00e8ncia social, sistema sanitari, educatiu, fons de pensions, asseguran\u00e7a, r\u00e0dio, TV banc i policia!
\nComunitats imagin\u00e0ries. El nacionalisme i el consumisme ens volen fer creure que milions d’estranys pertanyem a una mateixa comunitat, tenim un passat com\u00fa i uns interessos comuns. Sempre que milions d’alemanys creguin que existeix la naci\u00f3 Alemanya i estiguin disposats a sacrificar diner i temps per la naci\u00f3 Alemanya, Alemanya ser\u00e0 poderosa. Hi ha comunitats imagin\u00e0ries noves, nom\u00e9s cal mirar els pa\u00efsos de l’orient mitj\u00e0 que corresponen a fronteres artificals tra\u00e7ades al final de la WWI [o Uzbekistan].
\nCanvis i pau<\/strong>. Tot canvia. Si abans els governants prometien estabilitat, ara tots prometen canvi. Les d\u00e8cades posteriors a la WWII han vist molts canvis, per\u00f2 hi ha hagut pau i properitat: les plaques tect\u00f2niques de la hist\u00f2ria es desplacen a gran velocitat per\u00f2 els volcans estan apagats.
\nL’any 2000 hi ha hagut 310m v\u00edctimes de guerra i 520m de molts violentes, mentre que 1.2M han mort d’accidents de cotxe i 815m per su\u00efcidi. Vivim doncs en una pau relativa. Fins i tot en els llocs m\u00e9s perillosos del m\u00f3n, Som\u00e0lia, Rio de Janeiro, la probabilitat de ser atacat \u00e9s menor que en les tribus de Waorani, Arawete or Yanomamo que viuen a la jungla allunyats de la civilitzaci\u00f3. Aquesta pau es deu a l’amena\u00e7a at\u00f2mica. Abans es podia conquerir per les armes, ara un atac nuclear suposa la destrucci\u00f3 m\u00fatua (s’hauria d’haver donat el nobel de la pau a Robert Oppenheimer). Abans la riquesa eren terres i or, ara \u00e9s capital hum\u00e0 i coneixement [per aix\u00f2 Espa\u00f1a \u00e9s pobra]. La majoria dels l\u00edders busquen la pau [ Putin?]. “So, is the modern era one of mindless slaughter, war and oppression, typified by the trenches of World War One, the nuclear mushroom cloud over Hiroshima and the gory manias of Hitler and Stalin? Or is it an era of peace, epitomised by the trenches never dug in South America, the mushroom clouds that never appeared over Moscow and New York, and the serene visages of Mahatma Gandhi and Martin Luther King?<\/p>\n

\n

FAM<\/a><\/p>\n

1876\u20131879. Canvis en el corrent del Ni\u00f1o causen sequeres a \u00cdndia, Xina, Brasil i Nord d\u2019\u00c0frica. 18M.<\/p>\n

Xina. 1810-1811, 1846 i 1849. Xina. Quatre episodis de fam. 45M. 1850\u20131873. La rebel\u00b7li\u00f3 Taiping Rebellion i la sequera fan caure la poblaci\u00f3 de Xina en 60M. 1907, 1911. Est i centre de Xina. 25M. Xina. 1928\u20131930. Xina. Sequera. 6M. 1936. Xina. 5M. 1942\u20131943. Henan. Xina. 2-3M.<\/p>\n

Europa. 1845\u20131849. Un fong afecta la patata i causa la mort de m\u00e9s d\u20191M a Irlanda, for\u00e7ant uns 2M a emigrar.
\nEuropa. 1914\u20131919. Alemanys morts pel setge a la WWI fins que signaren el Tractat de Versalles. 0.763M. 1941\u20131944.
\nUni\u00f3 Sovi\u00e8tica. 1921. R\u00fassia. Inestabilitat despr\u00e9s de la revoluci\u00f3. 5M. 1921\u20131922. Tatarstan (R\u00fassia). 1.5M. 1921\u20131923 Ucra\u00efna. 1M. 1932\u20131933. Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. Fred, males collites i pol\u00edtiques de col\u00b7lectivitzaci\u00f3. 6M. Setge de Leningrad. 1M. Destrosses i minva de la poblaci\u00f3 per la WWII. 1.5M.<\/p>\n

Orient. 1917\u20131919. P\u00e8rsia. 5M. 1942-1943. Iran. 3M.<\/p>\n

\u00cdndia. 1860\u20131861 Doab (\u00cdndia). 2M. 1866. Orissa (\u00cdndia). 1M. 1869 Rajputana (\u00cdndia). 1.5M. 1896\u20131902. \u00cdndia. sequera i pol\u00edtica brit\u00e0nica. 2M.
\n\u00cdndia. 1943. Bengala. 2.1M.<\/p>\n

\u00c0frica. 1866\u20131868 Alg\u00e8ria francesa. 1M. 1888\u20131892. Eti\u00f2pia. Sequera i epid\u00e8mies de c\u00f2lera, tifus i verola. Mor 1\/3 de la poblaci\u00f3. 1M.<\/p>\n

Orient. 1870\u20131872. P\u00e8rsia. 1.5M<\/p>\n

Sudest asi\u00e0tic. 1944\u20131945 Java sota l’ocupaci\u00f3 japonesa. 2.4M. 1945 Vietnam. Ocupaci\u00f3 francesa i japonesa. 1.5M.<\/p>\n

PLAGUES<\/a><\/p>\n

1846\u20131860 C\u00f2lera, 0.08% poblaci\u00f3 mundial. >1M.<\/p>\n

1855\u20131960 Tercera plaga de pesta bub\u00f2nica, 12-15M<\/p>\n

1918\u20131922 Tifus (bacteris en malescondicions higi\u00e8niques i massificaci\u00f3), R\u00fassia, afecta 1-1.6% poblaci\u00f3 amb 2-3M morts.<\/p>\n

1918\u20131920 grip de 1918 (spanish flu), H1N1 influenza A virus<\/a>, entre 1-5% de la poblaci\u00f3 mundial,\u00a0 17-100M<\/p>\n

\n

GUERRES<\/a><\/p>\n

Am\u00e8rica<\/strong>
\nUSA: 1775\u20131783 Revoluci\u00f3 USA contra l\u2019imperi brit\u00e0nic. 100m. 1861\u20131865 Guerra civil americana<\/strong>, Confederats contra Uni\u00f3. 800m
\nAm\u00e8rica de Sud. 1802\u20131803 Fran\u00e7a contra Haiti i UK. 135m. 1808-1833 Guerres d\u2019independ\u00e8ncia a Am\u00e8rica llatina contra Espanya. 600m. 1862\u20131867 Mexicans republicans contra Imperi Mexic\u00e0 i Fran\u00e7a. 50m. 1864\u20131870 Paraguai\u00a0 contra Triple Alian\u00e7a Argentina, Brasil, Uruguai. 800m. 1868\u20131878 Cuba (i USA) contra Espanya. 241m. 1870s\u20131884 Conquesta del desert, Argentina contra el poble Mapuche a Patag\u00f2nia. 35m. 1895\u20131898 Guerra de la independ\u00e8ncia de Cuba, Cuba (i USA) contra Espanya. 362m. 1896-1897 Guerra entra els Canudos i la Rep\u00fablica del Brasil. 30m. 1899\u20131902 Guerra dels 1000 dies entre conservadors i liberals a Col\u00f2mbia. 120m. 1910\u20131920 Revoluci\u00f3 mexicana, guerra civil. 1M
\n1932\u20131935 Guerra del Chaco entre Bol\u00edvia i Paraguai. 110m.<\/p>\n

Xina i Jap\u00f3<\/strong>
\n[Rebelions internes contra els Qing, Conflictes amb Jap\u00f3 i R\u00fassia] 1794\u20131804 Rebel\u00b7li\u00f3 del Lotus blanc contra Qing. 100m. 1850\u20131864 Els rebels Taiping contra Qing. 50M. 1854\u20131856 Rebels del turban vermell contra Qing. 1M. 1854\u20131873 Rebelio Miao contra Qing. 3M. 1855-1868 a Guangdong, entre Hakka i Punti. 1M. 1856\u20131873 Rebel\u00b7li\u00f3 Panthay, els musulmans Hui contra Qing. 1M. 1862\u20131877 Revolta Dunga, Hui i Kashgaria contra Qing. 17M
\n1894\u20131895 Primera guerra sino-japonesa, Jap\u00f3 contra Qing. 48m. 1899\u20131901 Revolta dels b\u00f3xers xinesos contra les pot\u00e8ncies estrangeres. 100m. 1904\u20131905 Guerra Russo-japonesa a Manx\u00faria i Corea. 150m. 1911 Revoluci\u00f3 de 1911 contra els Qing<\/strong> que acaba amb 2000 anys de govern imperial. 220m.
\n1927\u20131949 Guerra civil Xinesa, ROC contra PRC 10M<\/p>\n

\u00c0frica i Orient<\/strong>
\n1798\u20131801 campanya de Fran\u00e7a contra otomans i anglesos a Egipte i S\u00edria. 65m.
\n1810s\u20131840s Mfecane. Conflictes entre els zulu i altres \u00e8tnies. Sud\u00e0frica. 1M
\n1830\u20131903 Conquesta francesa d\u2019Alg\u00e8ria. 700m
\n1899-1902 Guerra sudafricana (2\u00aa guerra boer) entre UK i la rep\u00fablica sudafricana+ l\u2019estat lliure d\u2019Orange. 80m
\n[Guerres d’independ\u00e8ncia seguides de guerres internes d’influ\u00e8ncia USA-USSR.]
\nIndepend\u00e8ncia: 1921\u20131926 Guerra del Rif entre Espanya i Marroc [avi Josep]. 30m. 1923\u20131932 It\u00e0lia contra Senussi a L\u00edbia. 40m. 1935\u20131936 Segona guerra It\u00e0lia-Eti\u00f2pia. 278m.<\/p>\n

1915-1917 Genocidi armeni per l\u2019imperi otom\u00e0. 1M
\n1914-1922 Genocidi dels grecs d\u2019Anat\u00f2lia per l\u2019imperi otom\u00e0. 600m
\n1915-1919 Genocidi d\u2019assiris per l\u2019imperi otom\u00e0. 400m<\/p>\n

Europa<\/strong>
\n[Guerres napole\u00f2niques, conflictes amb imperi otom\u00e0, estats germ\u00e0nics i \u00c0ustria] 1803-1815 Guerres napole\u00f2niques<\/strong>. Europa i R\u00fassia. 6M. 1820-1876 Guerres Carlistes. Espanya. 200m. 1821\u20131831 Guerra d\u2019independ\u00e8ncia Grega contra l\u2019imperi otom\u00e0. 170m. 1853\u20131856 Guerra de Crimea R\u00fassia contra imperi otom\u00e0 ( amb suport de Fran\u00e7a i UK) 600m. 1866 Guerra Imperi austr\u00edac contra Pr\u00fassia i estats alemanys. 40m. 1870\u20131871 Guerra entre Fran\u00e7a i Pr\u00fassia, estats alemanys. 433m. 1912\u20131913 Guerres balc\u00e0niques, Gr\u00e8cia, S\u00e8rbia, Montenegro i Bulg\u00e0ria contra l\u2019imperi otom\u00e0. 140m.
\nSEGLE XX [ un segle sagnant, malgrat el progr\u00e9s tecnol\u00f2gic i la idea de govern de la ra\u00f3 de la il\u00b7lustraci\u00f3]
\n1914\u20131918 WWI<\/strong>. Fran\u00e7a, R\u00fassia, UK contra Alemanya, \u00c0ustria i imperi otom\u00e0. 30M. 1917\u20131922 Guerra civil russa<\/strong> entre l\u2019ex\u00e8rcit roig bolxevic i l\u2019ex\u00e8rcit blanc. 9M
\n1936\u20131939 Guerra civil Espanyola, nacionalistes de Franco contra Republicans. 1M
\n1939-1945 WWII 85M
\n<\/strong>1946\u20131949 Guerra civil grega, govern contra partit comunista. 158m.<\/p>\n

1932-1933 Holodomor, 5M de morts per fam a Ucra\u00efna sota la USSR1941-1945 Shoah, extermini dels jueus pels nazis. 6M. 1935-1945 Genocidi nazi sobre la poblaci\u00f3 roman\u00ed. 300m
\n1941-1945 Maltractament dels presoners russos pels nazis. 3.3M. 1939-1945 Crims nazis contra poblaci\u00f3 civil Polonesa<\/p>\n

\u00cdndia<\/strong>
\n1857\u20131858 Amotinament Sepoy contra la British India Company. 1M<\/p>\n

Resta d\u2019\u00c0sia<\/strong>
\n1873\u20131914 Guerra entre Holanda i el sultanat Aceh a Indon\u00e8sia. 100m
\n1899\u20131912 Filipines contra els USA. 234m<\/p>\n

\n

Desenvolupaments<\/p>\n

[electrodin\u00e0mica, teoria de l’evoluci\u00f3][Wordsworth, H\u00f6lderlin][Caspar Friedrich][Kant Hegel][Beethoven, Schumann, Schubert]<\/p>\n

1765: James Watt, el motor a vapor. 1804 El ferrocarril. 1807. El vaixell a vapor.
\n1826\/27: Niepce La fotografia. 1900 Lumi\u00e8re Cinema
\n1831: Dalladora mec\u00e0nica.
\n1844: El tel\u00e8graf. 1876 El tel\u00e8fon
\n1876: El motor de combusti\u00f3 interna. Otto.\u00a0 1885 Benz l’autom\u00f2bil.
\n1879: Energia el\u00e8ctrica. Edison la bombilla.
\n1901: Radio, Marconi
\n1903: Primers avions. 1915 \u00das militar. Vols comercials a partir de 1945.<\/p>\n

[mec\u00e0nica qu\u00e0ntica, DNA][Stravinsky, Satie][Kandinsky, Mondrian, Mir\u00f3][Gaud\u00ed, Mies van der Rohe][jazz, pop, hip hop]
\nFabricaci\u00f3 en s\u00e8rie, electrificaci\u00f3, mesures anticonceptives
\nPotabilitzaci\u00f3 de l’aigua, aigua corrent, clavegueram<\/p>\n

1927: La televisi\u00f3
\n1937-1980: Els ordinadors. 1947 transistors. 1974 Ordinador personal [1985 la Caixa]
\n1942: L’energia nuclear<\/p>\n

\n

REPTES<\/p>\n

Descobrir i explotar recursos [com seguint la dial\u00e8ctica de Hegel, el proper repte ser\u00e0 evitar l’esgotament dels recursos, mantenir la biodiversitat, no contaminar\u00a0 el canvi clim\u00e0tic].<\/p>\n

Els pa\u00efsos colonitzats han d’aconseguir la independ\u00e8ncia.<\/p>\n

Educaci\u00f3 i sanitat p\u00fabliques i universals<\/p>\n

Organitzar la societat amb separaci\u00f3 de poders i sufragi universal. Entre altres coses aix\u00f2 demana el joc net i que els perdedors acceptin la derrota. Am\u00e8rica del sud, \u00c0frica i bona part d’\u00c0sia no hi arriben. El m\u00f3n occidental passa llargs per\u00edodes autoritaris amb feixisme d’un costat i comunisme de l’altre.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hist\u00f2ria |\u00a0\u00a0 Prehist\u00f2ria, migracions, Paleol\u00edtic -100.000 a -8000\u00a0| Neol\u00edtic -8000 -3300\u00a0| Primeres civilitzacions -3300 a -800\u00a0| Antiguetat cl\u00e0ssica -800 a 500\u00a0| Edat mitjana. 500 \u2013 1500 CE\u00a0| Moderna. 1500 \u2013 1800\u00a0| Contempor\u00e0nia 1800 \u2013 1945\u00a0| Actual 1945 \u2013 ara 1800, 1900, 1914\u00a0, 1939, 1945 Edat contempor\u00e0nia: Progr\u00e9s cient\u00edfic i t\u00e8cnic. Canvi econ\u00f2mic i revoluci\u00f3 industrial. … <\/p>\n

Continue reading “Contempor\u00e0nia 1800 – 1945”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[33,427],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2376"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2376"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2376\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2376"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2376"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2376"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2376"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2376"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2376"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2376"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2376"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}