{"id":2400,"date":"2021-10-02T10:31:14","date_gmt":"2021-10-02T10:31:14","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2400"},"modified":"2025-06-09T09:23:22","modified_gmt":"2025-06-09T09:23:22","slug":"evolucio-dels-llenguatges","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-dels-llenguatges\/","title":{"rendered":"Evoluci\u00f3 dels llenguatges"},"content":{"rendered":"

Ling\u00fc\u00edstica<\/a><\/p>\n

Or\u00edgens del llenguatge<\/a>\u00a0\u00a0 Arbre de fam\u00edlies<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0 Indoeuropeu<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0 Rom\u00e0niques<\/a>\u00a0 \u00a0Etimologia<\/a>\u00a0 \u00a0Lleng\u00fces avui<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0Babel<\/a><\/p>\n

\n

Origen del llenguatge<\/h2>\n
[notes 199x]<\/div>\n
L’origen del llenguatge \u00e9s situat en els neandertals tardans (2PPW0.P1, -30000) encara que en l’homo habilis (B6945.1922242) de fa dos milions d’anys ja s’aprecia la capacitat biol\u00f2gica d’emetre sons.<\/div>\n
Pel que fa a l’origen del llenguatge nom\u00e9s podem fer especulacions (2PPW0.P1). Les esp\u00e8cies que es van anar succe\u00efnt (Hom\u00ednids: Austrolopitecus 4M-1M, Homo habilis 2M-1.6M, Arcantropins (BM910) com l’homo erectus 1.6M-150000, Paleoantropins (BM920) com els neandertals -400.000 al -40000 i neoantropins a partir del -250.000), es van tarspassar les adquisicions ling\u00fc\u00edstiques, o b\u00e9 cada una va desenvolupar un llenguatge independent?.<\/div>\n
L’esp\u00e8cie de l’home modern original de l’Africa, va extendre un llenguatge \u00fanic? Si acceptem aix\u00f2, voldr\u00e0 dir que despr\u00e9s de la colonitzaci\u00f3 durant el darrer per\u00edode glaciar, llenguatge i sovint tamb\u00e9 cultura, es van anar segregant i diferenciant per a\u00efllament geogr\u00e0fic. Resulta doncs que l’evoluci\u00f3 cultural segueix mecanismes semblants a la biol\u00f2gica (B3230).<\/div>\n
<\/div>\n
[DS 2025]
\nHi ha diferents hip\u00f2tesis per explicar l’aparici\u00f3 del llenguatge en l’home. D’una banda hi ha la necessitat de coordinar accions del grup, com la ca\u00e7a o rituals (Tomasello, Dunbar, Merlin Donald). S’ha detectat una mutaci\u00f3 d’un gen (FOXP2) relacionat amb el control dels m\u00fasculs facials i la capacitat ling\u00fc\u00edstica fa uns 200.000 anys, coincidint amb l’aparici\u00f3 de “Homo sapiens”. Hi ha un descens de la laringe que permet produir sons m\u00e9s variats. S’especula que el llenguatge hauria evolucionat a partir dels gestos, abans que de sons (com en els primats, que tenen m\u00e9s capacitat de comunicaci\u00f3 gestual que vocal (Michael Corballis).[\u00e9s a dir que inicialment designem el que est\u00e0 present]. Encara que hi hagu\u00e9s hom\u00ednids a tot el m\u00f3n, com els neandertals es creu que el llenguatge simb\u00f2lic seria propi de l'”homo sapiens” i es va estendre des de l’\u00c0frica. (Prehist\u00f2ria: La revoluci\u00f3 cognitiva<\/a>\u00a0 ).<\/div>\n
<\/div>\n
Pot semblar que abans del llenguatge hi ha d’haver alguna mena de pensament. Aquest punt de vista ha estat suportat per racionalistes com Descartes i m\u00e9s tard psic\u00f2legs com Piaget. Sembla que els humans, els infants i alguns animals com els grans simis, dofins, o corbs) mostren formes limitades de pensament sense llenguatge complex. Per\u00f2 alhora \u00e9s evident que el pensament \u00e9s estructurat pel llenguatge (Vigotsky, Chomsby, Sapir-Whorf), possiblement van evolucionar alhora (Bickerton, Tomasello).
\nChomsky defensa que el llenguatge va apar\u00e8ixer de sobte, per una mutaci\u00f3 gen\u00e8tica, fa uns 70m anys, mentre que d’altres com Steven Pinker, creu que va anar evolucionant gradualment. Ara sabem que la variant del gen FOXP2 apareguda fa uns 200m anys, relacionat amb la capacitat ling\u00fc\u00edstica, presenta mutacions clau en els humans moderns. L’art rupestre (70m anys) indica l’aparici\u00f3 de la funci\u00f3 simb\u00f2lica. Els hom\u00ednids com l’Australopitecs i Homo habilis no tenien una posici\u00f3 baixa de la larinx ni un os hioide ben desenvolupat, factoirs necessaris per emetre fonemes d’un m\u00ednim de complexitat. L’Homo neanderthalensis presnetava possibilitats m\u00e9s limitades.<\/div>\n
<\/div>\n
Design features of Language<\/strong>
\nCharles F. Hockett va proposar una llista de 16 trets definitoris del llenguatge hum\u00e0 (“Design Features of Language”).
\nTrets compartits amb animals:
\n1. Vocal-auditory channel \u2192 \u00das de sons (com els ocells o els simis).
\n2. Broadcast transmission \/ directional reception \u2192 El so es difon en totes direccions, per\u00f2 es percep en una direcci\u00f3 (com el crit d\u2019un gib\u00f3).
\n3. Rapid fading \u2192 Els sons desapareixen r\u00e0pid (a difer\u00e8ncia de les feromones dels insectes).
\n4. Interchangeability \u2192 Un individu pot produir i rebre els mateixos missatges (ex: gossos que tant grunyixen com escolten grunyits).
\n5. Total feedback \u2192 L\u2019emissor sent el seu propi missatge (com un lloro que s\u2019escolta).
\n6. Specialization \u2192 Els sons s\u00f3n exclusivament per a comunicar-se (no com la tos, que t\u00e9 una funci\u00f3 biol\u00f2gica).
\nTrets exclusius (o gaireb\u00e9) dels humans:
\n7. Arbitrariness \u2192 No hi ha relaci\u00f3 natural entre el s\u00edmbol (paraula) i el seu significat (ex: la paraula “arbre” no s\u2019assembla a un arbre). Alguns animals tenen certa arbitrarietat (ex: abelles), per\u00f2 molt limitada.
\n8. Discreteness \u2192 Les unitats ling\u00fc\u00edstiques (com fonemes) es combinen per crear significats nous (ex: \/p\/ + \/a\/ = “pa”).
\n9. Displacement \u2192 Parla de coses que no s\u00f3n presents (passat, futur, hipot\u00e8tics). Els animals sols comuniquen sobre el aqu\u00ed i ara (excepte les abelles, que indiquen fonts de menjar llunyanes).
\n10. Productivity \u2192 Capacitat de crear infinitats de missatges nous (gram\u00e0tica recursiva). Un ximpanz\u00e9 no pot inventar frases com “Ahir vaig somiar que tu em deies que\u2026”. [recursivitat Chomsky]
\n11. Duality of patterning \u2192 Nivells dobles: sons sense significat (fonemes) es combinen per formar paraules amb significat. Els animals solen tenir unitats amb significat \u00fanic (ex: un crit d\u2019alarma).
\n12. Traditional transmission \u2192 El llenguatge s\u2019apr\u00e8n culturalment (no \u00e9s instintiu com el cant dels ocells).
\n13. Prevarication \u2192 Parla de coses falses o fict\u00edcies (mentides, literatura).<\/div>\n
<\/div>\n
[199x
\nDiverses teories especulen sobre l’origen del llenguatge i els primers mots apuntant a la imitaci\u00f3 dels sons, interjeccions expressives i altres conjectures. El tema fou tractat per Plat\u00f3 al Cr\u00e0til. Un cop establert un vocabulari inicial, aniran apareixent noves paraules a mesura que hi ha nous objectes a designar. L’escissi\u00f3 en diferents comunitats far\u00e0 que les paraules vagin evolucionant de manera diferent i donin lloc a diferents idiomes.<\/div>\n
<\/div>\n
Mecanismes d’evoluci\u00f3 de les lleng\u00fce<\/strong>s\u00a0 [notes 199x]<\/div>\n
\u00a0<\/u><\/i>[Evolucionen per comoditat fon\u00e8tica i gr\u00e0fica la fonologia i morfologia dels mots. L’etimologia estudia els canvis i her\u00e8ncies sem\u00e0ntiques dels mots. De fet els canvis de llengua s\u00f3n un mirall dels canvis de cultura. Les lleng\u00fces mediterr\u00e0nies reflexen l’expansi\u00f3 de l’imperi rom\u00e0 i her\u00e8ncia de la cultura llatina. Expansi\u00f3 i a\u00efllament en comunitats ling\u00fc\u00edstiques presenten fortes analogies amb l’evoluci\u00f3 de les esp\u00e8cies i la distribuci\u00f3 de poblacions. Nous mots apareixen per etiquetar nous objectes i noves formes de vida. Un altre factor vindr\u00e0 donat per l’\u00fas de la comunitat ling\u00fc\u00edstica, \u00e9s a dir, si predomina la tradici\u00f3 oral, si hi ha un sistema educatiu i unes tecnologies (impremta) que permeten un acc\u00e9s a la cultura escrita, o b\u00e9 si es tracta d’una cultura amb predomini de la imatge i suport inform\u00e0tic de les dades on el discurs escrit ja no \u00e9s tan imprescindible.
\nUna ling\u00fc\u00edstica perfecte podria tra\u00e7ar l’aparici\u00f3 de cada mot, ja sia en cultures remotes (protoindoeuropeu), ja sia en la seva introducci\u00f3 en cultures recents (yuppie) i les seves variacions i filiacions sem\u00e0ntiques (electr\u00f3 -> electron o \u00e0mbar en grec) i fonol\u00f2giques (filius -> fill, hijo).<\/div>\n
<\/div>\n
Cavalli-Sforza ha tra\u00e7at un mapa on sit\u00faa fam\u00edlies de races i lleng\u00fces, on cada una de les sis \u00e0rees seria el resultat de l’evoluci\u00f3 a\u00efllada d’una migraci\u00f3 original (R411, 4 ser) (2N000):<\/div>\n
<\/div>\n
L’afric\u00e0 (C2561) resulta de l’a\u00efllament pel desert del Sahara.<\/div>\n
L’australi\u00e0 (C2562) pel cobriment del pont de terra amb el continent.<\/div>\n
L’amerindi (C2563) pel mateix motiu.<\/div>\n
El Nostratic evolucion\u00e0 dividint-se en l’anatoli (C2564), Ari – grec – armeni (C2565), el c\u00e8ltic it\u00e0lic d’on vindrien les lleng\u00fces rom\u00e0niques (C2567), el c\u00e8ltic galo brit\u00e0nic (C2568), el balto eslau (C2568) i el germ\u00e0nic (C2569). Cobriria la major part d’Eurasia G4, amb el Nord d’Africa (G51, G52), i l’extrem nord d’Am\u00e8rica (G81 i G82).<\/div>\n
L’Austric seria la zona del sudest asi\u00e0tic (G411 G412 G418), els idiomes vietnamites i indonesis, juntament amb nova zelanda. Aqu\u00ed no es veu un a\u00efllament geogr\u00e0fic clar. Les dues comunitats deurien coexistir sense barreja.<\/div>\n
\n

El mateix podr\u00edem dir del Dene-Caucasi\u00e0, que s’hauria parlat als dos extrems del’estret de Bering, i que ara queda en zones de cabad\u00e0 (esquimal), el pa\u00eds basc, i xina (mandar\u00ed?).<\/p>\n

\n<\/div>\n

Arbre de fam\u00edlies<\/h2>\n
<\/div>\n
[ faig una s\u00edntesi de l’arbre de Cavalli Sforza, l’agrupaci\u00f3 de fam\u00edlies de llenguatge<\/a> i esquemes de classificaci\u00f3 en arbre]<\/div>\n
<\/div>\n