{"id":2451,"date":"2021-12-04T10:05:12","date_gmt":"2021-12-04T10:05:12","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2451"},"modified":"2026-04-03T14:46:24","modified_gmt":"2026-04-03T14:46:24","slug":"alemanya-i-austria","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/alemanya-i-austria\/","title":{"rendered":"Alemanya i \u00c0ustria"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/alemanya-i-austria\/#mevaexperiencia\">La meva experi\u00e8ncia<\/a>\u00a0 \u00a0| Arts:\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/alemanya-i-austria\/#artalemanya\">Alemanya<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/alemanya-i-austria\/#artsaustria\">\u00c0ustria<\/a>\u00a0 \u00a0 | M\u00fasica:\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/alemanya-i-austria\/#musicaalemanya\">Alemanya<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/alemanya-i-austria\/#musicaaustria\">\u00c0ustria<\/a>\u00a0 |\u00a0 Literatura:\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/alemanya-i-austria\/#literaturaalemanya\">Alemanya<\/a>\u00a0 \u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/alemanya-i-austria\/#literaturaaustria\">\u00c0ustria<\/a>\u00a0 |\u00a0 \u00a0 Pensament: Alemanya\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/alemanya-i-austria\/#pensamentaustria\">\u00c0ustria<\/a>\u00a0 |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/alemanya-i-austria\/#historia\">Hist\u00f2ria<\/a>\u00a0 |\u00a0 Geografia:\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/alemanya-i-austria\/#geografiaalemanya\">Alemanya<\/a>, \u00a0<a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/alemanya-i-austria\/#geografiaalemanya\">Austria<\/a>\u00a0 |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/alemanya-i-austria\/#geografiaaustria\">Menjar<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2>La meva experi\u00e8ncia<\/h2>\n<ul>\n<li>Cultura alemanya a casa. Curs d&#8217;alemany al Goethe Institut 1974<\/li>\n<li>1975 Estada a Goch<\/li>\n<li>1984 Viatge en tren Pilar Heidelberg, Munic<\/li>\n<li>1993 Selva Negra amb l&#8217;Oriol i la Merc\u00e8<\/li>\n<li>2007 Cisa a Viena<\/li>\n<li>2004 Missi\u00f3 a Berlin<\/li>\n<li>2004 Donauradweg amb Nathalie<\/li>\n<li>2007 Neckar en cotxe Teresa i Maria. Neckar viatge amfibi<\/li>\n<li>2008 Praga-Dresde en bicicleta amb la Maria. Delcin-Dresde en caiac<\/li>\n<li>2011 Bicicleta Bonn- Amsterdam Erasmus Maria, Landschaft Duisburg<\/li>\n<li>2012 Bicicleta Basel-Speyer amb Laia<\/li>\n<li>2012 Mercats de Nadal Dresde, Leipzig, Dessau, Berlin<\/li>\n<li>2014 Eos Romantische strasse i Dresde amb Teresa<\/li>\n<li>2015 Mainradweg fins a Frankfurt<\/li>\n<li>2016 Berlin Copenhaguen bici<\/li>\n<li>2017 Gran Tour:\u00a0 Hamburg, Rostock, Viena<\/li>\n<li>2019 Donau amb Furgo Donaueschingen, N\u00fcrnberg, Viena<\/li>\n<li>2021 Schwarzwald. M\u00fcnchen<\/li>\n<li>2023 DMP: Bach i Dresden, Berlin i Mecklemburg, R\u00fcgen i B\u00e0ltic.<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/any-2025\/\">2025<\/a> RHEIN: D\u2019Andermatt a Worms\u00a0\u00a0De Mainz a Amsterdam<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Guia\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/wordpress\/europa\/#austria\">AUSTRIA<\/a><\/p>\n<p><strong>El paisatge<\/strong><\/p>\n<p>Els pobles i ciutats amb els carrers empedrats, la Marktplaz amb una font g\u00f2tica i l&#8217;edifici del Rathaus.<\/p>\n<p>Els carrils bici al costat dels rius.<\/p>\n<p>La Selva negra, la Sachsische Schweiz.<\/p>\n<p>Les grans ind\u00fastries<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Art<\/h2>\n<p><strong id=\"artsalemanya\">Alemanya<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Cranach<\/li>\n<li>D\u00fcrer<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/421-pintura\/421-friedrich-caspar\/\">Caspar Friedrich<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/421-pintura\/421-gerhard-richter\/\">Gerhard Richter<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"artsaustria\">\u00c0ustria<\/strong><\/p>\n<p>Barroc (c. 1600\u20131750)<br \/>\nContext de monarquia forta amb la contrareforma, Contrareforma. Guerra dels 03 anys. Art teatral, religi\u00f3s i monumental. Grans palaus, esgl\u00e9sies, pintura decorativa.<br \/>\nArquitectura. Johann Bernhard Fischer von Erlach (1656\u20131723), Karlskirche, una s\u00edntesi grandiosa de barroc rom\u00e0 i elements cl\u00e0ssics. Tamb\u00e9 va projectar el Palau de Sch\u00f6nbrunn (en la seva versi\u00f3 inicial). Johann Lukas von Hildebrandt (1668\u20131745), rival de Fischer, autor del Palau del Belvedere (Alt i Baix), un conjunt extraordinari per al Pr\u00edncep Eugeni de Savoia. Monestirs barrocs, Melk sobre el Danubi \u00e9s potser el m\u00e9s espectacular d&#8217;Europa, igual que el de St. Florian o Klosterneuburg.<br \/>\nPintura barroca i el fresc monumental. Johann Michael Rottmayr i Daniel Gran. Franz Anton Maulbertsch (1724\u20131796), el pintor austriac m\u00e9s important del s. XVIII, amb frescos d&#8217;una energia quasi expressionista avant la lettre. (Piaristenkirche).<\/p>\n<p>Rococ\u00f3 (c. 1730\u20131780): \u00c8poca de Ma Teresa. Art m\u00e9s lleuger, ornamental i cortes\u00e0, una sensibilitat m\u00e9s \u00edntima. Pintura decorativa, arts sumptu\u00e0ries.<br \/>\nNeoclassicisme (c. 1770\u20131820), i\u00b7lustraci\u00f3, retorn a l\u2019ordre cl\u00e0ssic, racionalitat i mesura. Arquitectura clara, formes netes.<br \/>\n(El 1770 el duc Albert de Sax\u00f2nia-Teschen, gendre de l&#8217;emperadriu Maria Teresa comen\u00e7a a reunir a Brusel\u00b7les, una col\u00b7lecci\u00f3 enciclop\u00e8dica d&#8217;art gr\u00e0fic. Amb la revoluci\u00f3 francesa fugir\u00e0 a Viena. Quan va morir, el 1822,\u00a0 la col\u00b7lecci\u00f3 comprenia uns 14.000 dibuixos i al voltant de 200.000 gravats. Va ser catalogada per Adam von Bartsch, amb un sistema que servir\u00e0 com a refer\u00e8ncia cient\u00edfica. L&#8217;edifici \u00e9s sobre un tros de muralla i per aix\u00f2 no es va enderrocar amb la Ringstrasse.<\/p>\n<p>Romanticisme primerenc (c. 1800\u20131830). Inter\u00e8s pel sublim i l\u2019espiritual. Subjectivitat, natura, emoci\u00f3. Conviu amb el Biedermeier.<br \/>\n<strong>Biedermeier<\/strong> (c. 1815\u20131848): Despr\u00e9s de les guerres napole\u00f2niques i el Congr\u00e9s de Viena es viu en un clima de repressi\u00f3, amb els decrets de Karlsbad de Metternich. La gent es reclou a casa. EL <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Biedermeier#Origen_del_terme_%C2%ABBiedermeier%C2%BB\">terme Biedermeier<\/a> tenia inicialment una connotaci\u00f3 cr\u00edtica de qui es resigna i viu una vida mediocre sense voler canviar el m\u00f3n. L&#8217;arquitectura Biedermeier \u00e9s austera, funcional i elegant, un contrast volgut amb el barroc imperial. \u00c9s l&#8217;\u00e8poca dels Salons on els amics tocaven el piano i cantaven (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/schubert-franz\/\">Schubert<\/a>), \u00c9s tamb\u00e9 l&#8217;\u00e8poca dels <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-llocs-de-la-dansa\/\">valsos<\/a>.<br \/>\nLa pintura evita temes conflictius i com l&#8217;Holanda del sXVII pinta per a un p\u00fablic privat burg\u00e8s, obres de menor format, escenes de la vida dom\u00e8stica, natura morta i paisatge. Ferdinand Georg Waldm\u00fcller pinta paisatges i escenes costumistes d&#8217;una llum sorprenent, quasi impressionista, com si volgu\u00e9s expressar el desencant i la resignaci\u00f3 d&#8217;una societat a qui no deixen aspirar a les reformes napole\u00f2niques . Friedrich von Amerling i Josef Danhauser: retratistes i pintors de g\u00e8nere. Jakob Alt, lit\u00f2graf i aquarelista, i Rudolf von Alt [postals Albertina].<br \/>\nEl Biedermeier \u00e9s menys visible a l&#8217;exterior perqu\u00e8 \u00e9s essencialment un estil d&#8217;interior i d&#8217;objectes quotidians. Stadtpark \u00e9s un bon lloc per recordar que la cultura del parc p\u00fablic burg\u00e8s \u2014el passeig, el caf\u00e8, el concert a l&#8217;aire lliure\u2014 \u00e9s una creaci\u00f3 directa del per\u00edode Biedermeier. I passejant pel barri de la Josefstadt (districte 8) es troben moltes fa\u00e7anes d&#8217;edificis d&#8217;habitatges del primer ter\u00e7 del segle XIX que transmeten molt b\u00e9 l&#8217;escala i la discreci\u00f3 caracter\u00edstica d&#8217;aquella arquitectura dom\u00e8stica.<\/p>\n<p>Precisament contra tota aquesta ostentaci\u00f3 acad\u00e8mica i historicista de la Ringstrasse es va rebel\u00b7lar la Sezession el 1897 \u2014 amb la qual cosa el context que ja coneixes cobra molt m\u00e9s sentit.<\/p>\n<p>Realisme (c. 1848\u20131870) com a reacci\u00f3 a la idealitzaci\u00f3 rom\u00e0ntica. Representaci\u00f3 directa de la vida quotidiana. Temes socials, treball, m\u00f3n rural i urb\u00e0.<br \/>\nRomanticisme tard\u00e0 \/ Historicisme (c. 1850\u20131880). A la <strong>Ringstrasse<\/strong>, revival d\u2019estils del passat (neog\u00f2tic, neorenaixentista). Arquitectura monumental, identit\u00e0ria. L&#8217;emperador Francesc Josep I va ordenar l&#8217;enderroc de les muralles de Viena i la construcci\u00f3 del gran bulevard circular, la Ringstrasse (d\u00e8cada de 1860 endavant). Va ser un projecte monumental amb edificis en estils historicistes. Gottfried Semper i Karl von Hasenauer: el Burgtheater i els Museus d&#8217;Hist\u00f2ria de l&#8217;Art i d&#8217;Hist\u00f2ria Natural (els famosos bessons). Theophil Hansen: el Parlament, en estil neogrec. Heinrich von Ferstel: la Votivkirche, neog\u00f2tic.<br \/>\nImpressionisme (c. 1870\u20131890) arriba la influ\u00e8ncia de Fran\u00e7a, la llum i la pinzellada lliure.<br \/>\nPostimpressionisme (c. 1885\u20131905), color i forma com a expressi\u00f3. Punt de partida de les avantguardes.<br \/>\n[a partir de 1871 \u00c0ustria queda al marge d&#8217;Alemanya i afectat per tensions nacionalistes]<\/p>\n<p><strong>Sezession vienesa (c. 1890\u20131910).<\/strong><br \/>\nRuptura amb l\u2019academicisme i l&#8217;historicisme de la Ringstrasse. Unitat de les arts. A Viena: Klimt, Hoffmann, Wagner.<br \/>\nEl 1903 l&#8217;arquitecte Josef Hoffmann, el pintor i dissneyador gr\u00e0fic Koloman Moser i el fabricant Fritz Waerndorfer van fundar el Wiener Werkst\u00e4tte (WW) amb la diea de produir una obra d&#8217;art total &#8220;Gesamkunstwerk&#8221; de qualitat i assequible, aportant belles a la vida de cada dia. Va tenir contribuci\u00f3 d&#8217;artistes dones i connecta l&#8217;art nouveau amb la Bauhaus. Va tancar el 1932 per raons econ\u00f2miques.<br \/>\nArquitectura: Otto Wagner, Adolf Loos, pare del funcionalisme; ruptura amb l\u2019ornament [L&#8217;edifici de la pla\u00e7a xx amb les finestres quadrades. La vivenda social de Viena de les d\u00e8cades posteriors continua amb aquesta fa\u00e7ana tranquil\u00b7la. Dagobert Peche, disseny ornamental radical dins la Wiener Werkst\u00e4tte. Max Kurzweil, pintura simbolista, molt lligada a la Secessi\u00f3. Carl Moll, paisatgista i organitzador cultural; gran figura del cercle de Klimt.<br \/>\nExpressionisme (c. 1905\u20131925). Intensitat emocional, deformaci\u00f3. Richard Gerstl (precursor), Egon Schiele, Oskar Kokoschka. Herbert Boeckl. Fora de Viena, Alfons Mucha (Tx\u00e8quia), L\u00e1szl\u00f3 Moholy-Nagy (Hongria, avantguarda, Bauhaus; hereu del clima creatiu austrohongar\u00e8s.). Altres figures: Broncia Koller-Pinell. Tina Blau. Helene Funke.<br \/>\nEl 1897 Viena \u00e9s la capital d&#8217;un imperi en descomposici\u00f3 \u2014l&#8217;Austro-Hongar\u00e8s\u2014 que ho sap. La ciutat \u00e9s un bullici intel\u00b7lectual extraordinari: Freud publica &#8220;La interpretaci\u00f3 dels somnis&#8221; el 1900, Wittgenstein comen\u00e7a a q\u00fcestionar el llenguatge, Mahler transforma la m\u00fasica, Schnitzler dissecciona la burgesia amb bistur\u00ed literari.<\/p>\n<ul>\n<li>1.El predomini de l&#8217;abstracci\u00f3 i el s\u00edmbol psicol\u00f2gic. Klimt no pinta flors perqu\u00e8 siguin belles. Pinta or, espirals i ulls perqu\u00e8 volen dir alguna cosa sobre l&#8217;eros, la mort i l&#8217;inconscient. Hi ha una c\u00e0rrega simb\u00f2lica densa, sovint pertorbadora, que connecta directament amb el que Freud estava descobrint a pocs carrers de dist\u00e0ncia. &#8220;El Pet\u00f3&#8221;, &#8220;Judith&#8221;, &#8220;Les tres edats de la dona&#8221;: tots parlen de desig, poder i mortalitat.<\/li>\n<li>2. La geometria com a llenguatge<br \/>\nMentre l&#8217;Art Nouveau s&#8217;enrosca en corbes org\u00e0niques, la Sezession \u2014especialment en la seva deriva cap al Wiener Werkst\u00e4tte (1903)\u2014 avan\u00e7a cap a la geometria estilitzada. Josef Hoffmann i Koloman Moser creen objectes, mobles i interiors amb quadrats, rectangles i l\u00ednies rectes que anticipen clarament el que ser\u00e0 l&#8217;Art D\u00e9co i fins i tot el Bauhaus. En aquest sentit, la Sezession \u00e9s el moviment m\u00e9s &#8220;modern&#8221; dels tres: mira cap endavant.<\/li>\n<li>3. L&#8217;obra d&#8217;art total (Gesamtkunstwerk)<br \/>\nConcepte heretat de Wagner: l&#8217;art ha de ser una experi\u00e8ncia unificada on arquitectura, pintura, arts decoratives i m\u00fasica s&#8217;integren en un tot indissoluble. El Palau de la Sezession (Olbrich, 1898), amb el seu c\u00e8lebre c\u00fapula de llorer daurat, \u00e9s el manifesto constru\u00eft: un edifici que \u00e9s simult\u00e0niament galeria, temple laic i declaraci\u00f3 d&#8217;intencions.<\/li>\n<li>4. L&#8217;elitisme conscient<br \/>\nLa Sezession no busca connectar amb el poble. El seu lema, gravat a la fa\u00e7ana de l&#8217;edifici \u2014&#8221;Der Zeit ihre Kunst, der Kunst ihre Freiheit&#8221; (&#8220;A cada temps el seu art, a l&#8217;art la seva llibertat&#8221;)\u2014 \u00e9s una declaraci\u00f3 intel\u00b7lectual, no popular. El moviment s&#8217;adre\u00e7a a una burgesia culta i sofisticada, no a la naci\u00f3.<\/li>\n<li>5. La tensi\u00f3 amb la moral burgesa<br \/>\nEl nu, el desig, la mort i la sexualitat apareixen expl\u00edcitament en l&#8217;obra sezessionista d&#8217;una manera que escandalitza la burgesia vienesa \u2014i que el mateix Klimt cultiva provocadorament. Hi ha una dimensi\u00f3 subversiva, quasi psicoanal\u00edtica, que no t\u00e9 equivalent en els altres dos moviments.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Otto Wagner: Linke Wienzeile (prop del mercat Naschmarkt), els n\u00fameros 38 i 40, Majolikahaus (n\u00fam. 40), prop del Naschmarkt. Pavellons metro a la Karlsplatz. Sant Leopold al Steinhof (Wagner, 1907), al tur\u00f3 de l&#8217;oest de la ciutat.<\/p>\n<p>Margarete Sch\u00fctte-Lihotzky (1897-2000). Primera dona arquitecta, que aconsegu\u00ed entrar gr\u00e0cies a una carta de recomanaci\u00f3 de Gustav Klimt. Estudi\u00e0 amb \u00a0Oskar Strnad que era un dels pioners del sozialer Wohnbau. Va col\u00b7laborar amb Adolf Loos, Josef Frank i el fil\u00f2sof Otto Neurath. EL 1926 va anar a Frankfurt a treballar amb Ernst May que tenia l&#8217;enc\u00e0rrec d&#8217;assumir el problema de l&#8217;habitatge. All\u00e0 va concebre la &#8220;<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Frankfurt_kitchen\">Frankfurter K\u00fcche<\/a>&#8221; inspirada per les cuines dels vagons restaurants. Se&#8217;n van instal\u00b7lar 10.000 prefabricades. Va dissenyar escoles i Kindergarten basats en les idees de Maria Montessori. A la WWII va unir-se a la resist\u00e8ncia comunista. Despr\u00e9s de la guerra va dissenyar Kindergarten modulars a Bulg\u00e0ria.\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/themes\/twenty17museu\/templates\/galeriafotosp.php?tag1=mlihotzky\">Galeria<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2>M\u00fasica<\/h2>\n<h3 id=\"musicaalemanya'\">Alemanya<\/h3>\n<p>sfd<\/p>\n<h3 id=\"musicaaustria\">\u00c0ustria<\/h3>\n<p><strong>sXVII L&#8217;estil barroc tard\u00e0: la cort imperial<\/strong><br \/>\nViena era ja al segle XVII una capital musical de primer ordre. Els emperadors Habsburg eren mecenes i fins i tot compositors aficionats. L&#8217;estil dominant era el barroc itali\u00e0, en aprticular l&#8217;\u00f2pera. Els emperadors finan\u00e7aven produccions enormement costoses, amb escenografies espectaculars. L&#8217;arquitecte Johann Bernhard Fischer von Erlach va dissenyar teatres d&#8217;\u00f2pera que eren demostracions de poder imperial tant com espais musicals. Antonio Caldara (1671-1736), veneci\u00e0 establert a Viena, va ser vicekapellmeister i va escriure una quantitat ingent d&#8217;oratoris, \u00f2peres i m\u00fasica religiosa per a la cort.<br \/>\nJohann Joseph Fux (1660-1741) \u00e9s la figura central: *Kapellmeister* imperial, autor del *Gradus ad Parnassum* (1725), el tractat de contrapunt m\u00e9s influent del segle XVIII \u2014el mateix que Haydn va estudiar de jove per autodidacta. La seva m\u00fasica \u00e9s barroc tard\u00e0 seri\u00f3s, polif\u00f2nic, d&#8217;una solidesa arquitect\u00f2nica enorme.<\/p>\n<p>Entre el barroc tard\u00e0 i el classicisme hi ha una generaci\u00f3 de transici\u00f3 crucial, l&#8217;estil galant (aproximadament 1720-1770), que \u00e9s on les coses es posen especialment interessants. Georg Christoph Wagenseil (1715-1777), vien\u00e8s de naixement, va ser el compositor de cort per excel\u00b7l\u00e8ncia de la transici\u00f3. El seu estil \u00e9s galant: melodies cantables, textures lleugeres, abandonament progressiu del contrapunt estricte. Hi ha una an\u00e8cdota documentada que el petit Mozart, als sis anys, li va demanar perm\u00eds per tocar un dels seus concerts davant la cort imperial.<br \/>\nEls fills de Bach no van residir a Viena per\u00f2 van influir la m\u00fasica que vindria. Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788) va desenvolupar l&#8217;estil empfindsam \u2014l&#8217;estil &#8220;sensible&#8221;, ple de contrastos emocionals sobtats, din\u00e0miques extremes, cromatisme expressiu. Haydn va dir expl\u00edcitament que devia molt a C.P.E. Bach i que l&#8217;havia estudiat a fons. Johann Christian Bach (1735-1782), el &#8220;Bach de Londres&#8221;, va tenir una influ\u00e8ncia directa sobre el jove Mozart durant l&#8217;estada londinenca de la fam\u00edlia Mozart el 1764-65: el nen de vuit anys va seure a les genolls de Johann Christian i van improvisar junts al clavic\u00e8mbal. L&#8217;estil cantable i elegant de J.C. Bach \u00e9s visible en les primeres simfonies i concerts de Mozart.<\/p>\n<p>A punt d&#8217;entrar en el classicisme a Viena hi ha:<\/p>\n<ul>\n<li>L&#8217;italianisme de la cort imperial (\u00f2pera, m\u00fasica religiosa)<\/li>\n<li>L&#8217;estil galant franc\u00e8s (dansa, suite, m\u00fasica de sal\u00f3)<\/li>\n<li>La tradici\u00f3 germ\u00e0nica del contrapunt (Fux, la influ\u00e8ncia luterana del nord)<\/li>\n<li>La m\u00fasica popular dels Balkans i Hongria, (Haydn va absorbir elements de m\u00fasica folkl\u00f2rica)<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>El Classicisme Vien\u00e8s: La Trinitat Haydn, Mozart i Beethoven (c. 1750 &#8211; 1827)<br \/>\n<\/strong>[Transcorre durant el regnat de MaTeresa, que conegu\u00e9 Mozart i arriba fins a les guerres napole\u00f2niques i la restauraci\u00f3 posterior]<br \/>\nL&#8217;itali\u00e0 va seguir com a idioma de l&#8217;\u00f2pera. El m\u00fasic Salieri (Kapellmeister imperial) i el libretista\u00a0 Lorenzo da Ponte s&#8217;havien establert a Viena, i la meitat de les \u00f2peres de Mozart tenen libretto en itali\u00e0. El punt d&#8217;inflexi\u00f3 a Viena \u00e9s molt prec\u00eds: el 1776, l&#8217;emperador Josep II va decretar la creaci\u00f3 d&#8217;un Nationaltheater amb l&#8217;objectiu expl\u00edcit de promoure el teatre i l&#8217;\u00f2pera en alemany. Era un gest il\u00b7lustrat i nacionalista alhora: la llengua del poble contra el luxe aristocr\u00e0tic italianitzant.\u00a0 D&#8217;aqu\u00ed neix el Singspiel, l&#8217;\u00f2pera c\u00f2mica en alemany amb di\u00e0legs parlats en lloc de recitatiu. Mozart hi va contribuir amb\u00a0 Die Entf\u00fchrung aus dem Serail (1782) i Die Zauberfl\u00f6te (1791) [l&#8217;equivalent de Broadway!).<br \/>\nEls principals espais eren el Burgtheater i el K\u00e4rntnertortheater, teatres de cort que de vegades acollien acad\u00e8mies musicals (concerts). Els palaus privats de l&#8217;aristocr\u00e0cia: els Lobkowitz, Schwarzenberg, Lichnowsky&#8230; que organitzaven concerts per a cercles selectes d&#8217;invitats. El Augarten: un jard\u00ed p\u00fablic on des dels anys 1780 es feien concerts matinals, precisament els que Mozart va organitzar amb cert \u00e8xit. [al costat d&#8217;on aparcava jo amb la Furgo!]<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/haydn-franz-josef\/\">Joseph Haydn<\/a> (1732-1809): Considerat el &#8220;pare&#8221; de la simfonia i del quartet de corda, la seva llarga carrera va servir de pont entre el barroc tard\u00e0 i el classicisme . Des de la seva posici\u00f3 de llarga durada al servei de la poderosa fam\u00edlia Esterh\u00e1zy, va tenir la llibertat i els recursos per experimentar i consolidar les formes cl\u00e0ssiques .<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/mozart-wolfang-amadeus\/\">Wolfgang Amadeus Mozart<\/a> (1756-1791): La seva arribada a Viena el 1781 va marcar un abans i un despr\u00e9s. Aqu\u00ed va gaudir dels seus \u00e8xits i va patir les seves dificultats, component algunes de les seves \u00f2peres m\u00e9s c\u00e8lebres i les seves grans simfonies. La seva amistat i admiraci\u00f3 per Haydn va ser clau, i li va dedicar una c\u00e8lebre col\u00b7lecci\u00f3 de quartets de corda .<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/beethoven\/\">Ludwig van Beethoven<\/a> (1770-1827): Nascut a Bonn, es va instal\u00b7lar definitivament a Viena el 1792 per estudiar amb Haydn . La seva figura \u00e9s la del geni rebel que va traspassar els l\u00edmits del classicisme. Amb les seves innovadores simfonies, sonates per a piano i quartets, va eixamplar les estructures formals i va injectar una c\u00e0rrega emocional i dram\u00e0tica que obria la porta al Romanticisme .<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>El Romanticisme: Expansi\u00f3 i Virtuosisme (c. 1827 &#8211; 1890)<\/strong><\/p>\n<p>Al segle XIX el romanticisme reclama l&#8217;alemany per\u00f2 l&#8217;italianisme va sobreviure molt b\u00e9 en paral\u00b7lel: Rossini, Donizetti, Bellini i despr\u00e9s Verdi van mantenir l&#8217;\u00f2pera italiana com un g\u00e8nere de prestigi internacional que es programava a Viena, Par\u00eds i Londres.<\/p>\n<p>El 1869 s&#8217;inaugura amb el Don Giovanni el &#8220;K.K. Hof-Operntheater&#8221;, m\u00e9s tard anomenat StaatsOper, un edifici neorenaixentista molt criticat pels vienesos. El 1870 s&#8217;inaugura el MusikVerein. La Volksoper es va inaugurar el 1898 i inicialment era nom\u00e9s per a teatre. No va ser fins al 1903 que l&#8217;\u00f2pera i el &#8220;Singspiel&#8221; c\u00f2mic van ser incorporats al repertori. L&#8217;opereta vienesa es va fer cada vegada m\u00e9s popular, amb Johann Strauss fill i Franz von Supp\u00e9.<br \/>\n[\u00c9s l&#8217;\u00e8poca de la Ringstrasse. ]<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/schubert-franz\/\">Franz Schubert<\/a> (1797-1828), en realitat contemporani de Beethoven, a qui venerava, potser dos universos musicals paral\u00b7lels m\u00e9s que consecutius. Tot i morir molt jove, la seva producci\u00f3 enorme, especialment els seus &#8220;lieder&#8221; (can\u00e7ons) i simfonies, est\u00e0 amarada d&#8217;una lirisme i una expressivitat ja plenament rom\u00e0ntiques, tot i que arrelades en la tradici\u00f3 cl\u00e0ssica vienesa.\u00a0 [a situar en un sal\u00f3 de l&#8217;\u00e8poca Biedermeier, on s&#8217;interpretarien els seus Lieder, sonates de piano, quartets de corda]<\/li>\n<li>Anton Bruckner (1824-1896), a vegades oblidat, profundament cat\u00f2lic, organista extraordinari, i va escriure nou simfonies monumentals d&#8217;una durada i ambici\u00f3 sense precedents. Era wagneri\u00e0 en el llenguatge harm\u00f2nic per\u00f2 cl\u00e0ssic en l&#8217;estructura simf\u00f2nica. Mahler el venerava. Les seves simfonies \u2014especialment la Setena, la Vuitena i la Novena inacabada\u2014 s\u00f3n dels monuments m\u00e9s importants del postromanticisme i es van estrenar principalment a Viena.<\/li>\n<\/ul>\n<p>&#8212;<br \/>\n<small><\/small><\/p>\n<p>La m\u00fasica del sal\u00f3 Biedermeier (1815\u20131848)<\/p>\n<p>El Biedermeier \u00e9s, musicalment, l&#8217;era del Hausmusik \u2014la m\u00fasica de casa. Despr\u00e9s dels anys napole\u00f2nics, la burgesia vienesa es refugia en l&#8217;espai privat.<br \/>\nFranz Schubert \u00e9s &#8220;el&#8221; compositor Biedermeier per excel\u00b7l\u00e8ncia, i no per casualitat: va viure exactament en aquell m\u00f3n, en aquella precarietat burgesa, en aquells salons. Les &#8220;Schubertiades&#8221; eren reunions a casa d&#8217;amics on s&#8217;interpretava la seva m\u00fasica \u2014exactament l&#8217;escena social que defineix el per\u00edode. Sonaria la seva m\u00fasica de cambra \u00edntima: els &#8220;Quintets&#8221;, els &#8220;Quartets de corda&#8221; de Schubert (especialment el &#8220;Der Tod und das M\u00e4dchen&#8221;), les &#8220;Sonates per a piano&#8221; i, sobretot, els Lieder acompanyats de piano, que eren el nucli de qualsevol &#8220;Schubertiade&#8221;. Johann Michael Vogl cantava, Schubert acompanyava. El p\u00fablic eren quinze o vint persones assegudes al voltant. Danses i peces de sal\u00f3: Les &#8220;L\u00e4ndler&#8221;, els &#8220;Valsos&#8221; i les &#8220;Ecossaises&#8221; de Schubert per a piano sol o a quatre mans \u2014peces curtes, encantadores, pensades per ser tocades i ballades en espais dom\u00e8stics. Tamb\u00e9 els &#8220;Impromptus&#8221; i els &#8220;Moments musicals&#8221;.<\/p>\n<p>Els compositors secundaris del sal\u00f3: Carl Czerny (mestre de piano omnipresent), Johann Nepomuk Hummel (el pont entre Mozart i el Romanticisme), i el primer Johann Strauss i Joseph Lanner, els creadors de la &#8220;Wiener Walzer&#8221; com a forma musical elaborada \u2014el vals vien\u00e8s neix exactament en aquest context social.<\/p>\n<p>Beethoven a la perif\u00e8ria del sal\u00f3: Les seves &#8220;Sonates per a piano&#8221; i els &#8220;Trios&#8221; sonaven en els salons m\u00e9s elevats, per\u00f2 Beethoven era ja una figura reverenciada i lleugerament intimidant per a la burgesia \u2014m\u00e9s objecte d&#8217;admiraci\u00f3 que de sociabilitat c\u00f2moda. La seva sordesa l&#8217;havia a\u00efllat definitivament del m\u00f3n del sal\u00f3.<\/p>\n<p>### La playlist del sal\u00f3 Biedermeier<\/p>\n<p>Una tarda t\u00edpica podria sonar aix\u00ed:<\/p>\n<p>1. Schubert \u2014 &#8220;Winterreise&#8221; D.911 (cicle de Lieder, 1827) \u2014 el cor del Biedermeier: bellesa, melangia, natura i mort<br \/>\n2. Schubert \u2014 &#8220;Quintet de corda&#8221; D.956 \u2014 el segon moviment \u00e9s potser la pe\u00e7a m\u00e9s emocionalment densa de tot el per\u00edode<br \/>\n3. Schubert \u2014 &#8220;Valsos sentimentals&#8221; D.779 \u2014 per ballar, lleugeres i perfectes<br \/>\n4. Schubert \u2014 &#8220;Quartet &#8220;La mort i la donzella&#8221;&#8221; D.810<br \/>\n5. Hummel \u2014 &#8220;Septet en re menor&#8221; Op.74 \u2014 t\u00edpicament Biedermeier: elegant, accessible, brillant<br \/>\n6. Lanner \u2014 &#8220;Die Sch\u00f6nbrunner&#8221; Op.200 \u2014 vals vien\u00e8s en estat pur, nascut en tavernes i salons simult\u00e0niament&gt;&gt;<br \/>\n7. Schubert \u2014 &#8220;Impromptus&#8221; D.899 \u2014 per a piano sol, de recital \u00edntim<br \/>\n8. Beethoven \u2014 &#8220;Trio &#8220;Arxiduc&#8221;&#8221; Op.97 \u2014 pels salons m\u00e9s ambiciosos<\/p>\n<p>&#8212;<\/p>\n<p>Mentre a altres llocs irrompia amb for\u00e7a el romanticisme de Schumann, Mendelsohn, Chopin i Liszt, Viena quedava m\u00e9s conservadora, amb Brahms que s&#8217;hi va establir el 1862 i feia una m\u00fasica amb formes cl\u00e0ssiques (simfonia, quartet, sonata) amb un vocabulari harm\u00f2nic plenament rom\u00e0ntic. El p\u00fablic estava dividit entre partidaris de Brahms i partidaris de Richard Wagner (1813-1883), la seva obra d&#8217;art total, el drama musical, la dissoluci\u00f3 de les formes cl\u00e0ssiques, el cromatisme extrem. Calia prendre partit per un o altre.<\/p>\n<p>Al mateix temps, la ciutat bullia amb un altre fenomen: l&#8217;edat d&#8217;or del <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-dansa\/#vals\">vals<\/a> i l&#8217;opereta. La fam\u00edlia Strauss (Johann pare i els seus fills, especialment Johann fill) va conquerir Viena amb la seva m\u00fasica lleugera i ballable, que reflectia l&#8217;esperit joi\u00f3s de la burgesia. Aquesta era la &#8220;m\u00fasica popular&#8221; de la seva \u00e8poca.Els balls de cort i aristocr\u00e0tics eren al cim de la jerarquia. L&#8217;Hofburg, el palau imperial, organitzava balls exclusius \u2014el Ball de la Cort, el Ball dels Oficials\u2014 on l&#8217;acc\u00e9s era estrictament controlat. Eren esdeveniments de representaci\u00f3 social tant com de diversi\u00f3.<br \/>\nEls grans balls p\u00fablics tem\u00e0tics eren una instituci\u00f3 vienesa \u00fanica. A partir del segle XIX, cada gremi, professi\u00f3 i col\u00b7lectiu organitzava el seu propi ball anual. El Philharmonikerball (el ball de la Filharm\u00f2nica), el Opernball (el Ball de l&#8217;\u00d2pera, al Staatsoper, que continua avui i \u00e9s medi\u00e0ticament el m\u00e9s fam\u00f3s), el Kaffeesiederball (el ball dels caf\u00e8ters), el Juristenball (el ball dels advocats), el Bonbonball, el Blumenball&#8230;<br \/>\nLa temporada de balls vienesa (&#8220;Ballsaison&#8221;) coincidia amb el Fasching, el carnaval entre el gener i el dimarts de carnaval, i concentrava desenes de balls cada setmana. Viena tenia una densitat de balls per c\u00e0pita absolutament excepcional a Europa.<br \/>\nLes grans sales de ball p\u00fabliques eren el cor de la vida festiva popular. L&#8217;Apollosaal, inaugurat el 1808, era el m\u00e9s gran i espectacular: podia acollir fins a quatre mil persones en diverses sales simult\u00e0nies, amb orquestres en cadascuna. Era una experi\u00e8ncia quasi arquitect\u00f2nicament sorprenent \u2014el jove Schubert hi va anar i en va quedar aclaparat. El Sperl a la Leopoldstadt era m\u00e9s popular i menys aristocr\u00e0tic, i \u00e9s on Johann Strauss pare va fer els seus primers \u00e8xits com a director d&#8217;orquestra de ball. El Dommayer&#8217;s Casino a Hietzing, prop de Sch\u00f6nbrunn, \u00e9s on Johann Strauss fill va debutar el 1844, en una vetllada famosa on va dirigir la seva pr\u00f2pia m\u00fasica en compet\u00e8ncia directa amb el seu pare. Els jardins p\u00fablics com el Prater i el seu fam\u00f3s Wurstelprater tenien restaurants i pavellons de ball a l&#8217;aire lliure actius durant tot l&#8217;estiu.<br \/>\nJohann Strauss pare i fill a m\u00e9s de compondre eren directors d&#8217;orquestra de ball professionals al capdavant d&#8217;una empresa musical. Johann Strauss pare va arribar a tenir diverses orquestres tocant simult\u00e0niament en balls diferents de Viena la mateixa nit, ell dirigint una mentre els seus m\u00fasics de confian\u00e7a dirigien les altres. Va fer gires per tota Europa \u2014el seu \u00e8xit a Londres durant la coronaci\u00f3 de la reina Vict\u00f2ria el 1838 va ser monumental.<\/p>\n<p><strong>El Post-Romanticisme i el Canvi de Segle (c. 1890 &#8211; 1914)<\/strong><\/p>\n<p>A cavall entre els segles XIX i XX, Viena va viure una efervesc\u00e8ncia cultural extraordin\u00e0ria, per\u00f2 tamb\u00e9 una ansietat creixent. En m\u00fasica, aix\u00f2 es tradueix en el post-romanticisme. [el 1871 s&#8217;ha unificat Alemanya sota Pr\u00fassia, tensions nacionalistes que desembocaran en la WWI)<\/p>\n<ul>\n<li>Gustav Mahler (1860-1911), director de l&#8217;\u00d2pera de la Cort de Viena (1897-1907) i compositor, va portar la gran orquestra rom\u00e0ntica al seu l\u00edmit. Les seves simfonies, de dimensions colossals i una c\u00e0rrega emocional extrema, s\u00f3n un reflex del m\u00f3n que s&#8217;esfondra: la bellesa i la ironia, la natura i la mort hi conviuen. Juntament amb Richard Strauss, van explorar l&#8217;expressi\u00f3 m\u00e9s grandiloq\u00fcent de l&#8217;orquestra, anticipant el final d&#8217;una era.<\/li>\n<li>Hugo Wolf (1860-1903) \u00e9s la figura que complementa Mahler en aquest per\u00edode i que sovint s&#8217;oblida. Va ser el gran continuador del lied de Schubert per\u00f2 amb un harmonisme wagneri\u00e0: els seus lieder sobre poemes de M\u00f6rike, Goethe i l&#8217;*Espanyol Can\u00e7oner* s\u00f3n obres mestres del g\u00e8nere. Va morir a Viena en un manicomi.<\/li>\n<li>Johann Strauss fill (1825-1899) mereix una menci\u00f3 perqu\u00e8 representa una tradici\u00f3 paral\u00b7lela que no \u00e9s ni rom\u00e0ntica ni avantguardista: la m\u00fasica popular vienesa d&#8217;alta qualitat \u2014el vals, l&#8217;opereta\u2014 que tenia el seu propi p\u00fablic massiu i la seva pr\u00f2pia dignitat art\u00edstica. Brahms, que era amic seu, admirava genu\u00efnament la seva m\u00fasica.<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>La Segona Escola de Viena: El Trencament amb la Tradici\u00f3 (c. 1903 &#8211; 1930)<\/strong><\/p>\n<p>[la primera \u00e9s el classicisme] Davant l&#8217;esgotament del llenguatge tonal tradicional, un grup de compositors al voltant d&#8217;Arnold Sch\u00f6nberg (1874-1951) va fer un pas radical.<\/p>\n<ul>\n<li>Alexander Zemlinsky (1871-1942) \u00e9s el baula d&#8217;uni\u00f3: mestre de Sch\u00f6nberg, cunyat seu, compositor de qualitat excepcional que la hist\u00f2ria ha tractat injustament. Les seves \u00f2peres i la seva m\u00fasica de cambra mereixerien molt m\u00e9s reconeixement.<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/schonberg-arnold\/\">Arnold Sch\u00f6nberg<\/a> (1874-1951) comen\u00e7a completament dins el postromanticisme \u2014el seu *Gurrelieder* o el *Pell\u00e9as und M\u00e9lisande* podrien ser de Mahler\u2014 i progressivament, entre 1908 i 1923, travessa la crisi de la tonalitat fins a inventar el sistema dodecaf\u00f2nic. No \u00e9s una ruptura sobtada sin\u00f3 un proc\u00e9s org\u00e0nic.<\/li>\n<li>Alban Berg (1885-1935) i Anton Webern (1883-1945) completen la Segona Escola de Viena com a deixebles de Sch\u00f6nberg. Berg \u00e9s el m\u00e9s accessible dels tres \u2014la seva \u00f2pera *Wozzeck* (1925) \u00e9s dodecaf\u00f2nica per\u00f2 d&#8217;una for\u00e7a dram\u00e0tica immediata\u2014 mentre que Webern porta l&#8217;atonalisme cap a una concentraci\u00f3 afor\u00edstica i radical.<\/li>\n<\/ul>\n<p>&#8212;<br \/>\n<small><\/small><\/p>\n<p>### El programa del concert de Klimt<\/p>\n<p>Un programa de concert de la Viena de 1900-1910, als Musikverein o en un dels nous espais de la Secession:<\/p>\n<p>Primera part \u2014 L&#8217;her\u00e8ncia transfigurada:<\/p>\n<p>1. Brahms \u2014 &#8220;Simfonia n\u00fam. 4 en mi menor&#8221; Op.98 (1885) \u2014 Brahms mor el 1897, just quan comen\u00e7a la Sezession. \u00c9s el gegant respectat i q\u00fcestionat alhora: la culminaci\u00f3 d&#8217;una tradici\u00f3 que el moviment vol superar.<\/p>\n<p>2. Hugo Wolf \u2014 &#8220;M\u00f6rike-Lieder&#8221; \u2014 Wolf \u00e9s el Klimt dels Lieder: densitat simb\u00f2lica extrema, harmonia crom\u00e0tica tensada fins al l\u00edmit, emoci\u00f3 concentrada. Molt apreciat en els cercles de la Sezession.<\/p>\n<p>Segona part \u2014 El present incandescent:<\/p>\n<p>3. Gustav Mahler \u2014 &#8220;Simfonia n\u00fam. 5&#8243; (estrenada 1904) \u2014 i aqu\u00ed \u00e9s on el concert de Klimt pren la seva dimensi\u00f3 plena. Mahler i Klimt eren amics personals profunds. Alma Mahler \u2014la dona de Gustav\u2014 era ella mateixa compositora i una de les figures centrals de la vida cultural vienesa. El quart moviment de la 5a, l'&#8221;Adagietto&#8221; per a cordes i arpa, \u00e9s una de les peces que millor captura l&#8217;ambient de la Sezession: bellesa que porta dins seu la consci\u00e8ncia de la seva pr\u00f2pia fragilitat.<\/p>\n<p>4. Richard Strauss \u2014 &#8220;Tod und Verkl\u00e4rung&#8221; (Mort i Transfiguraci\u00f3), Op.24 \u2014 el tema de la mort com a tr\u00e0nsit, omnipresent en Klimt (&#8220;Les tres edats de la dona&#8221;, &#8220;La Mort i la Vida&#8221;), aqu\u00ed en forma orquestral. Strauss era la figura musical m\u00e9s escandalosa i admirada de l&#8217;\u00e8poca.<\/p>\n<p>5. Alexander von Zemlinsky \u2014 &#8220;Simfonia l\u00edrica&#8221; (o els seus Lieder) \u2014 Zemlinsky \u00e9s el nom menys conegut per\u00f2 fonamental: era cunyat de Sch\u00f6nberg, admirat per Mahler, i la seva m\u00fasica captura perfectament el moment de transici\u00f3 entre el Romanticisme tard\u00e0 i la dissoluci\u00f3 tonal que s&#8217;acosta.<\/p>\n<p>Ep\u00edleg imaginat \u2014el que ja s&#8217;escoltava en privat:<\/p>\n<p>6. Arnold Sch\u00f6nberg \u2014 &#8220;Nit transfigurada&#8221; (&#8220;Verkl\u00e4rte Nacht&#8221;) Op.4, 1899 \u2014 pe\u00e7a per a sextet de cordes, d&#8217;una sensualitat harm\u00f2nica pertorbadora. Quan es va estrenar el 1902 va ser rebutjada per la comissi\u00f3 del Musikverein per una q\u00fcesti\u00f3 t\u00e8cnica d&#8217;harmonia. Klimt hauria estat exactament del costat dels que la defensaven.<\/p>\n<p>### La playlist del concert de Klimt<\/p>\n<p>1. Brahms \u2014 Simfonia n\u00fam. 4 (Karajan\/Berliner, per la gravetat)<br \/>\n2. Hugo Wolf \u2014 &#8220;M\u00f6rike-Lieder&#8221; (Fischer-Dieskau, naturalment)<br \/>\n3. Mahler \u2014 Simfonia n\u00fam. 5, &#8220;Adagietto&#8221; (Leonard Bernstein, la versi\u00f3 que va sonar a Ven\u00e8cia pel funeral de Pier Paolo Pasolini \u2014una connexi\u00f3 bella)<br \/>\n4. Mahler \u2014 Simfonia n\u00fam. 9 (Claudio Abbado, Berliner \u2014 per escoltar mentre mires el Fris de Beethoven)<br \/>\n5. Richard Strauss \u2014 &#8220;Tod und Verkl\u00e4rung&#8221;<br \/>\n6. Zemlinsky \u2014 &#8220;Simfonia l\u00edrica&#8221;<br \/>\n7. Sch\u00f6nberg \u2014 &#8220;Verkl\u00e4rte Nacht&#8221;<\/p>\n<p>&#8212;<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Literatura<\/h2>\n<h3 id=\"\">Alemanya<\/h3>\n<p>ads<\/p>\n<h3 id=\"literaturaaustria\">\u00c0ustria<\/h3>\n<p>La literatura austr\u00edaca comen\u00e7aria al sXIX; l&#8217;Alemanya havent comen\u00e7at al XVIII amb Goethe i Schiller. Segurament la literatura creix millor en un pa\u00eds amb un poder centralitzat i una llengua \u00fanica. A l&#8217;imperi Austroh\u00fangar, a m\u00e9s de l&#8217;alemany hi havia altres nacionalitats amb altres idiones. A l&#8217;\u00e8poca de MsTeresa, hi havia una censura molt estricta.<\/p>\n<p><strong>sXIX Romanticisme i realisme<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Franz Grillparzer (1791-1872), teatre hist\u00f2ric, amic de Schubert.<\/li>\n<li>Adalbert Stifter (1805-1868), procedent de Boh\u00e8mia, prosa detallada i contemplativa de la natura. &#8220;Der Nachsommer&#8221; (1857)<\/li>\n<\/ul>\n<p>[<\/p>\n<p>La poesia del sal\u00f3 Biedermeier, els poeets de Schubert<\/p>\n<p>Wilhelm M\u00fcller (1794\u20131827). \u00c9s el poeta que Schubert va triar per als seus dos grans cicles, i aix\u00f2 ja ho diu tot. M\u00fcller escriu una poesia aparentment senzilla \u2014veu popular, imatges de la natura, m\u00e8trica regular\u2014 per\u00f2 amb una profunditat emocional que la fa inoblidable. Del &#8220;Winterreise&#8221; (Viatge d&#8217;hivern): els poemes &#8220;Gute Nacht&#8221; (Bona nit), &#8220;Der Lindenbaum&#8221; (El tell) i &#8220;Der Leiermann&#8221; (L&#8217;organillero) \u2014aquest \u00faltim, el poema final del cicle, \u00e9s d&#8217;una nuesa i una desolaci\u00f3 absolutes. Un home sol, un m\u00fasic de carrer que toca en el gel, ning\u00fa l&#8217;escolta. Amb cinc estrofes simples, M\u00fcller crea una de les imatges m\u00e9s pertorbadores del Romanticisme. De &#8220;Die sch\u00f6ne M\u00fcllerin&#8221; (La bella molinera): &#8220;Das Wandern&#8221; i &#8220;Der Neugierige&#8221; \u2014aqu\u00ed el to \u00e9s m\u00e9s jove, m\u00e9s esperan\u00e7at, per\u00f2 amb la mateixa qualitat d&#8217;arribar directament al cor sense ornaments ret\u00f2rics.<\/p>\n<p>### Johann Wolfgang von Goethe (1749\u20131832). Schubert li va posar m\u00fasica a m\u00e9s de seixanta poemes. &#8220;Erlk\u00f6nig&#8221; (El rei dels verns) \u2014el poema que Schubert va musicar als divuit anys i que el va fer fam\u00f3s. Llegit sense m\u00fasica, la seva viol\u00e8ncia narrativa i la seva tensi\u00f3 entre veus \u00e9s impressionant. &#8220;Wanderers Nachtlied II&#8221; (&#8220;\u00dcber allen Gipfeln ist Ruh&#8221;) \u2014vuit versos, potser el poema m\u00e9s perfecte de la llengua alemanya. Goethe el va escriure a la paret d&#8217;una cabanya de muntanya. &#8220;Ganymed&#8221; i &#8220;Prometheus&#8221; \u2014les dues cares de la relaci\u00f3 de l&#8217;home amb all\u00f2 div\u00ed, que Schubert va musicar amb genialitat oposada.<\/p>\n<p>Friedrich R\u00fcckert (1788\u20131866) i la melangia del sal\u00f3. Mahler \u2014novament el pont\u2014 li dedicar\u00e0 els &#8220;Kindertotenlieder&#8221; i els &#8220;R\u00fcckert-Lieder&#8221; cinquanta anys despr\u00e9s, demostrant la persist\u00e8ncia d&#8217;aquest to en la cultura vienesa.]<\/p>\n<p><strong>Viena fin-de-si\u00e8cle (finals del segle XIX \u2013 inici del XX)<\/strong><br \/>\n\u00c9s una de les \u00e8poques m\u00e9s brillants culturalment [imperi end ecad\u00e8ncia, ascens de l&#8217;Alemanya unificada]. . Vienna es converteix en un centre intel\u00b7lectual europeu.<\/p>\n<ul>\n<li>Arthur Schnitzler (1862\u20131931), metge de professi\u00f3 i amic de Freud, teatre i novel\u00b7la psicol\u00f2gic que dissecciona al societat vienesa de l&#8217;\u00e8poca amb contingut sexual a vegades. La Srta. Elsa, la Ronda, &#8220;Traumnovelle&#8221; (1926).<\/li>\n<li>Gustav Meirink (1868-1932). El Golem<\/li>\n<li>Hugo von Hofmannsthal (1874-1929), poeta i dramaturg modernista, librettos per \u00f2peres de Richard Strauss. \u2013 poeta i dramaturg modernista.<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/422-literatura\/422a-autors-literatura\/rilke-vida-i-obres\/\">Rainer Maria Rilke<\/a> (1875-1926) &#8211; Considerat un dels l\u00edrics m\u00e9s grans de la literatura universal. La seva poesia transita del modernisme simb\u00f2lic a una profunda reflexi\u00f3 filos\u00f2fica. Obres com les &#8220;Elegies de Duino&#8221; o els &#8220;Sonnets a Orfeu&#8221; exploren la relaci\u00f3 entre l&#8217;home, l&#8217;art, la vida i la mort amb una bellesa i una profunditat incomparables .<\/li>\n<li>Georg Trakl (1887-1914). Poesia del vespre, el silenci, profundament melanc\u00f2lica, fosca i plena d&#8217;imatges poderoses sobre la solitud, la mort i la decad\u00e8ncia.\u00a0 un dels pilars del moviment expressionista en llengua alemanya.\u00a0 La seva experi\u00e8ncia com a farmac\u00e8utic en una guerra va marcar els seus \u00faltims poemes, aut\u00e8ntics crits de desesperaci\u00f3.\u00a0 Va rebre una pensi\u00f3 per part de Wittgenstein.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Entre guerres i exili (1918\u20131945)<br \/>\n<\/strong>La caiguda de l\u2019Imperi austrohongar\u00e8s i l\u2019ascens del nazisme marquen profundament la literatura. Alguns escriptors emigren a les noves nacions, com Kafka i Werfel a Txecoslov\u00e0quia mentre d&#8217;altres com Robert Musil (Carintia), Rainer Maria Rilke (Praga), o Elias Canetti (Bulg\u00e0ria), s&#8217;instal\u00b7len a Viena. Amb la WWII molts escriptors jueus o opositors van haver de marxar d&#8217;\u00c0ustria.<strong><br \/>\n<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Stefan Zweig (1881-1942), novel\u00b7la, assaig hist\u00f2ric, molt conegut i tradu\u00eft as 192s i 193s, es va haver d&#8217;exilar amb la WWII. Carta d&#8217;una desconeguda. &#8220;Die Welt von Gestern&#8221; (1942). Es va su\u00efcidar quan va creure que Europa mai no es recuperaria.<\/li>\n<li>Robert Musil (1880-1942). &#8220;Die Verwirrungen des Z\u00f6glings T\u00f6rle\u00df&#8221; (1906), &#8220;Der Mann ohne Eigenschaften&#8221; (1930\u20131943)<\/li>\n<li>Joseph Roth (1894-1939). &#8220;Radetzkymarsch&#8221; (1932)<\/li>\n<\/ul>\n<p>[Guia de lectura poesia<\/p>\n<p>Hugo von Hofmannsthal (1874\u20131929). &#8220;Ballade des \u00e4u\u00dferen Lebens&#8221; (Balada de la vida exterior) \u2014 comen\u00e7a amb imatges de nens que creixen i moren, de generacions que es succeeixen sense sentit aparent, i acaba amb una pregunta suspesa en l&#8217;aire que no t\u00e9 resposta. \u00c9s exactament el to de Klimt: bellesa i abisme simultanis. &#8220;Terzinen \u00fcber Verg\u00e4nglichkeit&#8221; (Tercines sobre la caducitat) \u2014 tres poemes encadenats sobre el pas del temps, escrits als dinou anys. La imatge central \u2014el fet que el nostre jo present \u00e9s estrany al nostre jo passat, que som una successi\u00f3 de desconeguts\u2014 connecta directament amb les obsessions pict\u00f2riques de Klimt. &#8220;Der Tor und der Tod&#8221; (El ximple i la Mort) \u2014 t\u00e8cnicament \u00e9s un poema dram\u00e0tic breu, llegible en mitja hora. Un home que ha viscut sense viure rep la visita de la Mort. Un dels textos que millor captura l'&#8221;Angst&#8221; vien\u00e8s de fi de segle.<\/p>\n<p>Arthur Schnitzler (1862\u20131931). El relat breu &#8220;Leutnant Gustl&#8221; (1900) \u2014 la primera obra de la literatura alemanya escrita completament en mon\u00f2leg interior. Un oficial de l&#8217;ex\u00e8rcit passa la nit en vig\u00edlia de duelo pensant en absolutament tot menys en el que hauria de pensar. Schnitzler hi dissecciona la societat vienesa amb la mateixa precisi\u00f3 que Freud disseccionava la psique \u2014no per casualitat eren amics i lectors mutus.<\/p>\n<p>Rainer Maria Rilke (1875\u20131926). Del &#8220;Llibre d&#8217;hores&#8221; (&#8220;Das Stundenbuch&#8221;, 1905): els primers poemes, escrits com a preg\u00e0ries d&#8217;un monjo rus, tenen una musicalitat i una densitat d&#8217;imatge que s&#8217;han de llegir lentament. &#8220;Ich lebe mein Leben in wachsenden Ringen&#8221; (Visc la meva vida en cercles creixents) \u00e9s un bon punt d&#8217;entrada. Les &#8220;Elegies de Duino&#8221; (1922) \u2014 t\u00e8cnicament posteriors al per\u00edode, per\u00f2 concebudes a partir de 1912. Si en llegeixes una al caf\u00e8, que sigui la Primera: comen\u00e7a amb una pregunta (&#8220;\u00bfQui, si crid\u00e9s, m&#8217;escoltaria des dels ordres dels \u00e0ngels?&#8221;) que ressona amb tota la Viena que has vist als museus.<br \/>\nEls &#8220;Sonets a Orfeu&#8221; (1922) \u2014 escrits en tres setmanes febrils, com si fossin dictats. El sonet I,3 (&#8220;Un d\u00e9u ho pot. Per\u00f2 com pot un home&#8230;&#8221;) \u00e9s un dels cims de la poesia europea del segle XX.<br \/>\nPeter Altenberg (1859\u20131919). Altenberg vivia literalment al Caf\u00e9 Central \u2014rebia el correu all\u00e0, passava el dia all\u00e0, escrivia all\u00e0. Va inventar una forma breu i impressionista que ell anomenava &#8220;Extrakt&#8221; (extracte): retrats m\u00ednims de moments, persones i atmosferes, de mig foli a tot estirar.<\/p>\n<p>Llegir Altenberg al caf\u00e8 de Viena \u00e9s una experi\u00e8ncia de mise en abyme perfecta: est\u00e0s fent exactament el que ell descrivia. La seva prosa po\u00e8tica &#8220;Wie ich es sehe&#8221; (Com ho veig jo, 1896) \u00e9s el lloc per comen\u00e7ar. No cal entendre l&#8217;alemany a la perfecci\u00f3 \u2014cada pe\u00e7a \u00e9s tan breu i tan precisa que fins i tot amb un diccionari a la m\u00e0 es pot gaudir.<br \/>\nM\u00fcller escriu sobre un caminant sol en el fred que no troba lloc al m\u00f3n. Hofmannsthal escriu sobre un home que ha viscut sense viure. Rilke escriu sobre la inadequaci\u00f3 fonamental de l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0 davant la bellesa i la mort. Klimt ho pinta en or i en espirals. \u00c9s sempre la mateixa Viena, fent sempre la mateixa pregunta: com es viu sabent que tot passa?<\/p>\n<ul>\n<li>Guia de lectura novel\u00b7la<\/li>\n<li>Joseph Roth \u2014 &#8220;La marxa Radetzky&#8221; (1932). Si hagu\u00e9s de triar una sola novel\u00b7la per entendre tot el que has vist a Viena, seria aquesta. Roth narra la decad\u00e8ncia de tres generacions d&#8217;una fam\u00edlia austr\u00edaca des de la batalla de Solferino (1859) fins al col\u00b7lapse de l&#8217;imperi el 1918. L&#8217;atmosfera \u00e9s exactament la del m\u00f3n que has respirat: la Viena de la Ringstrasse, l&#8217;eleg\u00e0ncia que porta dins seu la consci\u00e8ncia de la seva pr\u00f2pia fi, la melangia com a estat permanent. Hi ha una escena en qu\u00e8 l&#8217;emperador Francesc Josep apareix com un home vell i desorientat que ja no ent\u00e9n el m\u00f3n que governa \u2014\u00e9s una de les imatges m\u00e9s commovadores de tota la literatura europea del segle XX. Roth era jueu galitzi\u00e0, periodista brillant, alcoh\u00f2lic conf\u00e9s, exiliat a Par\u00eds on va morir el 1939. Estimava l&#8217;\u00c0ustria dels Habsburg amb la intensitat dels que saben que all\u00f2 que estimen ja no existeix.<\/li>\n<li>Stefan Zweig \u2014 &#8220;El m\u00f3n d&#8217;ahir&#8221; (1942). T\u00e8cnicament unes mem\u00f2ries, per\u00f2 llegibles com una novel\u00b7la. Zweig descriu la Viena de la seva joventut \u2014exactament la Viena de Klimt, de Mahler, de Hofmannsthal\u2014 amb una nost\u00e0lgia que \u00e9s alhora l\u00facida i devastadora. Va escriure el llibre a l&#8217;exili brasiler, el 1941, mentre el m\u00f3n que descrivia era literalment destru\u00eft. El va acabar i l&#8217;endem\u00e0 es va su\u00efcidar amb la seva dona. \u00c9s el millor retrat que existeix de la vida intel\u00b7lectual i cultural de la Viena finisecular: els caf\u00e8s, els salons, la premsa, els teatres, la conviv\u00e8ncia de cultures que l&#8217;antisemitisme i el nazisme destruirien. Llegit despr\u00e9s del viatge, molts dels llocs que haur\u00e0s visitat cobraran una nova dimensi\u00f3.<\/li>\n<li>Arthur Schnitzler \u2014 &#8220;La senyoreta Else&#8221; (1924) i &#8220;Dansa de l&#8217;amor i de la mort&#8221; (&#8220;Reigen&#8221;, 1900). &#8220;La senyoreta Else&#8221; \u00e9s una novel\u00b7la curta en mon\u00f2leg interior \u2014el mateix procediment de &#8220;Leutnant Gustl&#8221; per\u00f2 portat a una intensitat extrema. Una noia de fam\u00edlia burgesa en crisi ha de prendre una decisi\u00f3 humiliant en poques hores. Schnitzler hi dissecciona amb cruesa quir\u00fargica les convencions socials, el cos femen\u00ed com a mercaderia i la impossibilitat de l&#8217;honestedat en una societat constru\u00efda sobre aparences. &#8220;Reigen&#8221; \u00e9s una cadena de deu escenes er\u00f2tiques on cada parella comparteix un personatge amb la seg\u00fcent, recorrent tota l&#8217;escala social vienesa. Va ser tan escandalosa que Schnitzler va prohibir representar-la en vida. Avui es llegeix com un document antropol\u00f2gic fascinant i com una obra liter\u00e0riament molt sofisticada.<\/li>\n<li>Robert Musil \u2014 &#8220;L&#8217;home sense qualitats&#8221; (1930-1943). Aquesta \u00e9s la gran novel\u00b7la de la Viena imperial, i possiblement una de les cinc o sis novel\u00b7les m\u00e9s importants del segle XX. Musil narra els \u00faltims mesos de pau de l&#8217;\u00c0ustria-Hongria, el 1913-14, a trav\u00e9s d&#8217;un protagonista \u2014Ulrich\u2014 que \u00e9s la personificaci\u00f3 de la incapacitat per decidir qui ser en un m\u00f3n que ha perdut els valors fixos. \u00c9s una novel\u00b7la llarga, densa, plena de digressions filos\u00f2fiques meravelloses. No cal llegir-la sencera de cop \u2014es pot llegir per fragments, per cap\u00edtols solts. Per\u00f2 alguns passatges, com la descripci\u00f3 de la &#8220;Campanya Paral\u00b7lela&#8221; \u2014un comit\u00e8 que planeja celebrar el 70\u00e8 aniversari del regnat de Francesc Josep sense saber que l&#8217;imperi s&#8217;enfonsa\u2014 s\u00f3n de la millor prosa del segle passat.<\/li>\n<li>Elias Canetti \u2014 &#8220;Auto de fe&#8221; (1935). Canetti \u2014b\u00falgar de fam\u00edlia sefardita, criat a Viena, Premi Nobel el 1981\u2014 escriu una novel\u00b7la sobre un sin\u00f2leg vien\u00e8s que viu envoltat de llibres i \u00e9s incapa\u00e7 de relacionar-se amb cap altre \u00e9sser hum\u00e0. \u00c9s una obra fosca, expressionista, de vegades inclassificable. Per\u00f2 el seu retrat de la Viena d&#8217;entreguerres \u2014una ciutat que s&#8217;autodestrueix\u2014 \u00e9s \u00fanic. La seva autobiografia &#8220;La llengua salvada&#8221; (1977) \u00e9s potser encara millor per llegir despr\u00e9s del viatge: descriu la Viena dels anys vint des dels ulls d&#8217;un nen estranger que absorbeix la cultura de la ciutat amb una intensitat gaireb\u00e9 f\u00edsica.<\/li>\n<li>Heimito von Doderer \u2014 &#8220;Els dimonis&#8221; (1956). Doderer \u00e9s el gran novel\u00b7lista austr\u00edac desconegut fora del m\u00f3n german\u00f2fon. &#8220;Els dimonis&#8221; \u00e9s una fresca enorme de la Viena dels anys vint, amb desenes de personatges que s&#8217;entrecreuen. Menys filos\u00f2ficament densa que Musil, m\u00e9s narrativament plaent, \u00e9s una porta d&#8217;entrada excel\u00b7lent al g\u00e8nere de la gran novel\u00b7la vienesa si Musil resulta massa abrupte.<\/li>\n<li>Daniel Kehlmann \u2014 &#8220;La mesura del m\u00f3n&#8221; (2005). Kehlmann \u00e9s l&#8217;austr\u00edac viu m\u00e9s llegit internacionalment. Aquesta novel\u00b7la narra en paral\u00b7lel les vides de Gauss i Humboldt \u2014el matem\u00e0tic i l&#8217;explorador\u2014 com a representants dels dos grans models de coneixement del segle XIX. T\u00e9 una connexi\u00f3 directa amb l&#8217;ambient intel\u00b7lectual que envolta el Biedermeier: aquella fe en el progr\u00e9s de la ci\u00e8ncia i de la ra\u00f3 que la Viena de 1900 heretat i alhora q\u00fcestiona. Llegible, brillant, i amb un humor subtil que sorpr\u00e8n.<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Literatura despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial<\/strong><br \/>\nApareix una literatura molt cr\u00edtica amb la societat austr\u00edaca i el seu passat, la mem\u00f2ria del nazisme i la hipocresia social.<\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>Elias Canetti (1905\u20131994). Auto de fe (Die Blendung, 1935), la hist\u00f2ria d&#8217;un sin\u00f2leg, el Dr. Peter Kien, que viu recl\u00f2s en la seva biblioteca d&#8217;obsesi\u00f3 pels llibres, i el seu enfrontament amb un m\u00f3n exterior que li \u00e9s hostil i incomprensible. Autobiografia. Assaig. Premi Nobel el 1981.<\/li>\n<li>Paul Celan (1920-1970), Nascut a Romania (actual Ucra\u00efna) a l&#8217;antic imperi austrohungar\u00e8s,\u00a0 va viure i escriure a Viena. Poesia marcada per l&#8217;holocaust.<\/li>\n<li>Friederike Mayr\u00f6cker (1924-2021) &#8211; Una altra gran experimentalista. La seva poesia \u00e9s un flux de consci\u00e8ncia, un collage d&#8217;imatges, records i impressions que crea un univers l\u00edric molt personal i \u00fanic. Va estar molt lligada a Ernst Jandl<\/li>\n<li>Ernst Jandl (1925-2000) . Va ser un mestre de la poesia concreta i experimental. Els seus poemes visuals i sonors, plens d&#8217;enginy, humor i cr\u00edtica pol\u00edtica, s\u00f3n \u00fanics. Obres com &#8220;schtzngrmm&#8221;, on descompon la paraula &#8220;Sch\u00fctzengrabm&#8221; (trinxera), s\u00f3n un al\u00b7legat antimilitarista a trav\u00e9s del so .<\/li>\n<li>Ingeborg Bachmann (1926-1973) . Una de les figures m\u00e9s intel\u00b7lectuals i influents de la literatura en alemany del segle XX. La seva poesia, recollida en llibres com &#8220;El temps ajornat&#8221; o &#8220;Invocaci\u00f3 a l&#8217;\u00d3ssa Major&#8221;, aborda temes com la identitat, la mem\u00f2ria hist\u00f2rica, el desig i el trauma de la guerra. La seva obra \u00e9s po\u00e8ticament densa i filos\u00f2ficament profunda.\u00a0 &#8220;Malina&#8221; (1971)<\/li>\n<li>Thomas Bernhard (1931\u20131989), estil corrosiu i cr\u00edtic amb la cultura austr\u00edaca. &#8220;Frost&#8221; (1963).<\/li>\n<li>Peter Handke (1942-). Premi Nobel de Literatura 2019. &#8220;Die Angst des Tormanns beim Elfmeter&#8221; (1970). &#8220;Wittgensteins Neffe&#8221; (1982).<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2>Pensament<\/h2>\n<p>Alemanya<\/p>\n<p>Kant<\/p>\n<p>Hegel<\/p>\n<p><strong id=\"pensamenraustria\">\u00c0ustria<\/strong><\/p>\n<p>El Cercle de Viena (Wiener Kreis) rebutja la metaf\u00edsica tradicional (Hegel, Heidegger, etc.). La filosofia no ha de dir \u201ccom \u00e9s el m\u00f3n\u201d [que ja ho fa la ci\u00e8ncia] sin\u00f3 clarificar el llenguatge i analitzar els conceptes cient\u00edfics. Proposa un empirisme radical segons el qual nom\u00e9s tenen sentit cognitiu les proposicions que s\u00f3n verificables emp\u00edricament, o b\u00e9 s\u00f3n tautologies l\u00f2giques o matem\u00e0tiques. Tot el que no compleix aix\u00f2 (metaf\u00edsica, teologia, especulaci\u00f3 abstracta) \u00e9s considerat sense sentit cognitiu. Va actuar principalment entre 1922 i 1936 i va convertir Viena en el centre del positivisme l\u00f2gic i de la filosofia anal\u00edtica moderna. En esclatar la guerra la majoria (molts eren jueus) van mirar, sobretot als Estats Units.<\/p>\n<p>Hi ha una influ\u00e8ncia decisiva de Frege, Russell i el primer Wittgenstein. \u00c9s inspirada per un ideal d\u2019una ci\u00e8ncia unificada, amb un llenguatge com\u00fa. No hi ha separaci\u00f3 radical entre ci\u00e8ncies naturals i socials, tot coneixement ha de poder expressar-se amb el mateix rigor. La ra\u00f3, la ci\u00e8ncia i l\u2019educaci\u00f3, \u00e9s el que far\u00e0 progressar la societat, i no el misticisme, el nacionalisme rom\u00e0ntic o l&#8217;autoritarisme.<\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>Moritz Schlick (1882\u20131936). Fundador i l\u00edder del Cercle, fil\u00f2sof de la ci\u00e8ncia. Assassinat a la Universitat de Viena per un estudiant ultranacionalista (fet simb\u00f2lic del final del Cercle).<\/li>\n<li>Rudolf Carnap (1891\u20131970), la figura filos\u00f2fica m\u00e9s influent del grup. Va sistematitzar el criteri de verificaci\u00f3. Gran impacte en la filosofia anal\u00edtica anglosaxona.<\/li>\n<li>Otto Neurath (1882\u20131945), fil\u00f2sof, soci\u00f2leg i economista, impulsor del projecte de la ci\u00e8ncia unificada. Interessat en divulgaci\u00f3 cient\u00edfica i llenguatge visual.<\/li>\n<li>Herbert Feigl, pont entre el Cercle i la filosofia nord-americana. Hans Hahn, matem\u00e0tic, clau en la connexi\u00f3 entre l\u00f2gica i filosofia.<br \/>\nSense ser membres estrictes hi ha el primer Wittgenstein amb el Tractatus, Karl Popper, vien\u00e8s, substitueix la verificaci\u00f3 per la falsabilitat. Alfred Tarski, teoria de la veritat i la sem\u00e0ntica.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"historia\">Hist\u00f2ria<\/h2>\n<p><strong>Antiguitat i Roma<\/strong><\/p>\n<p>Arriben els homes cap el -50000 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2PEC0\">2PEC0<\/a>\u00a0) i l&#8217;agricultura el -.5000 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NEC0\">2NEC0<\/a> ), edat de bronze, edat de ferro. El -146 Roma domina el centre d&#8217;Europa (\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HER2\">2HER2<\/a>.\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HER3\">2HER3<\/a> )<\/p>\n<p><strong>Invasions i Carlemany<\/strong><\/p>\n<p>500-936 I<span style=\"font-size: 1rem;\">nvasions dels pobles germ\u00e0nics empesos pels huns. Els Francs i Carlemany al centre d&#8217;Europa. La partici\u00f3 de Meersen de 870 divideix el territori en Fran\u00e7a per a Carles el Calb, Alemanya per a Llu\u00eds i It\u00e0lia per a Llu\u00eds II. (<\/span><a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3EF01\">3EF01<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">).<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size: 1rem;\"><strong>Sacre imperi rom\u00e0<\/strong><\/span><\/p>\n<p>936-1500: Sacre imperi rom\u00e0. Expansi\u00f3 a l&#8217;est. La Hansa dominar\u00e0 el comer\u00e7 al b\u00e0ltic. Dispersi\u00f3.\u00a0 1356 Butlla d&#8217;or, 7 pr\u00ednceps electors.<br \/>\n[Una hist\u00f2ria relativament comuna fins que emergeixen dos poders dominants, Pr\u00fassia (estat militar el 1713) i l&#8217;imperi Austroh\u00fangar\u00a0 (corona des de 1687) , que despr\u00e9s de la guerra de 1866, se separen quan Pr\u00fassia aconsegueix unificar alemanya el 1871]<\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>arquebisbe de Mag\u00fancia (Mainz, Rhein Palatinat)<\/li>\n<li>arquebisbe de Tr\u00e8veris (Trier SO Mosel\u00b7la)<\/li>\n<li>arquebisbe de Col\u00f2nia<\/li>\n<li>el Rei de Boh\u00e8mia<\/li>\n<li>el Comte Palat\u00ed del Rin (al llarg del Rhein amb Heidelberg)<\/li>\n<li>el Duc de Sax\u00f2nia<\/li>\n<li>el Marcgravi de Brandenburg. (futura Pr\u00fassia)<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p>A m\u00e9s hi ha l&#8217;important Ducat de Baviera (rebr\u00e0 capacitat d&#8217;elector a la guerra dels 30 anys), el Ducat d&#8217;\u00c0ustria que es converrtir\u00e0 en Arxiducat, W\u00fcrdtemberg, Hessen-Kassel, el Ducat de Su\u00e0bia molt fragmentat. les ciutats lliures de Frankfurt. L\u00fcbeck, Hamburg i N\u00fcrnberg.<\/p>\n<p>El pa\u00eds no es centralitza perqu\u00e8 l&#8217;emperador dedica esfor\u00e7os a controlar It\u00e0lia. Els Habsburgs de l&#8217;arxiducat d&#8217;\u00c0ustria que tamb\u00e9 hereten el regne de Boh\u00e8mia ocuparan el t\u00edtol d&#8217;emperador en endavant. Orde teut\u00f2nica i Pr\u00fassia. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3ED01\">3ED01<\/a><\/p>\n<p>1500-1648 Reforma de Luter, guerres de religi\u00f3 (Palatinat protestant, Baviera contrareforma cat\u00f2lica). 1648 Pau de Westfalia. (<a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4ED01\">4ED01<\/a>).<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/mapeshistoria\/mapaimperi.jpg\" width=\"1220\" height=\"967\" \/><\/p>\n<p><span style=\"font-size: 1rem;\">1648-1713. L&#8217;imperi ha quedat devastat. Devastaci\u00f3. Holanda i Su\u00efssa independents. Baviera, Sax\u00f2nia. Emerg\u00e8ncia de Pr\u00fassia a partir de Brandeburg amb els Hohenzollern. \u00c0ustria frena els turcs incorpora Hongria i el 1687 es crea la monarquia austroh\u00fangara. [els balcans s\u00f3n territoris en disputa] <\/span><a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4ED02\">4ED02<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">\u00a0<\/span><\/p>\n<p>1713-1806 Pr\u00fassia, estat militar, Friedrich der Grosse, il\u00b7lustrat, aboleix tortura i impulsa l&#8217;economia. Es desperta el sentiment patri\u00f2tic dels alemanys.<br \/>\n\u00c0ustria amb MaTeresa (1740-1780), reformes liberals, tensions amb les\u00a0 nacionalitats.\u00a0 Ser\u00e0 emperador el seu esp\u00f2s Francesc II fins que davant els aven\u00e7os de Napole\u00f3 passa a denominar imperi a l&#8217;arxiducat d&#8217;\u00c0ustria i regne de Boh\u00e8mia i el 1806 dissol el sacre imperi Germ\u00e0nic.<br \/>\nEls altres poders rellevants s\u00f3n\u00a0 Vaviera, Sax\u00f2nia, W\u00fcrttemberg, Baden i Hannover.\u00a0 <a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4ED03\">4ED03<\/a><\/p>\n<p><strong>1806-1945. De Napole\u00f3 a la WWII<\/strong><\/p>\n<p>1806-1815\u00a0 Guerres napole\u00f2niques i recuperaci\u00f3. napole\u00f3 ocupa Berlin i Viena. Retrocedeix. Congr\u00e9s de Viena.<br \/>\n1815-1871\u00a0 \u00a0Pr\u00fassia, Reformes liberals de Stein alliberant els pagesos de la servitud, emancipaci\u00f3 dels jueus. Reformes militars, Clausewitz. Reformes educatives, Humboldt. Oposici\u00f3 de la noblesa conservadora. Ocupaci\u00f3 de Viena. 1834 es crea Deutscher Zollverein, sota la presid\u00e8ncia de Pr\u00fassia, cobrint 25 milions de persones eliminant fins a 38 duanes entre estats. Creixement econ\u00f2mic. Otto Von Bismarck que governar\u00e0 al marge de la constituci\u00f3 i la dieta. Despr\u00e9s de la guerra franco-prussiana, aprofitant l&#8217;euf\u00f2ria nacional, el 1871 unifica Alemanya.<br \/>\n1815 &#8211; 1871 \u00c0ustria. El 1866 perd la guerra amb Pr\u00fassia i deixa de formar part de la confederaci\u00f3 Alemanya. conflictes amb les diverses nacionalitats, i desig per part d&#8217;alguns de formar part d&#8217;Alemanya. <a style=\"cursor: pointer !important; user-select: none !important;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5ED01\">5ED01<\/a><\/p>\n<p>1871 1914<br \/>\nAlemanya.\u00a01871-1914 II Reich, era Wihelmina. Reformes, colonialisme a l&#8217;\u00c0frica, pot\u00e8ncia industrial.<br \/>\n<i>\u00c0ustria i Hongria<\/i>. 1867 Franz-Joseph I, emperador d&#8217;Austria, \u00e9s coronat rei d&#8217;Hongria. Austria \u00e9s un conglomerat de nacionalitats, amb alemanys, h\u00fangars, italians, eslovens, txecs, ucranians, polonesos, servo-croates, etc algunes no se senten alemanyes sin\u00f3 eslaves. Cro\u00e0cia i S\u00e8rbia s&#8217;oposen a la magiaritzaci\u00f3 d&#8217;Hongria. L&#8217;atemptat a S\u00e8rbia contra l&#8217;hereu del tron desencadena la WWI.<\/p>\n<p>1914-1919 WWI<br \/>\n\u00c0ustria declara la guerra a S\u00e8rbia, que t\u00e9 el suport de Fran\u00e7a i R\u00fassia, Alemanya s&#8217;unir\u00e0 a \u00c0ustria. Revoluci\u00f3 russa.\u00a0 Fortes sancions a Alemanya. Desintegraci\u00f3 de l&#8217;imperi austroh\u00fangar. Es creen les noves nacions de Txecoeslov\u00e0quia, Hongria, Iugosl\u00e0via i que redu\u00efda a les regions de parla alemanya, amb minories de parla alemanya a les noves nacions i al tirol del sud a It\u00e0lia. Control brit\u00e0nic de l&#8217;orient mitj\u00e0 [hauran caigut els imperis austroh\u00fangar i otom\u00e0].<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Historia\/mapaaustria.jpg\" width=\"1024\" height=\"697\" \/><\/p>\n<p>Entreguerres 1919-1939<br \/>\n1919-1930 Weimar Republik entre l&#8217;extrema dreta (Baviera) i els intents d&#8217;implantar el comunisme. Per\u00edode brillant a la ci\u00e8ncies i les arts. Ascensi\u00f3 del partit nazi de Hitler que guanya les eleccions el 1933.<br \/>\n1933-1939 III Reich. Persecuci\u00f3 de l&#8217;oposici\u00f3. Descontent per les penalitzacions de guerra, recuperaci\u00f3 i desig d&#8217;expansi\u00f3.<br \/>\n1933-1939 Una \u00c0ustria empetitida i inestable.<\/p>\n<p>1939-1945 WWII<br \/>\nAnschluss d&#8217;\u00c0ustria i invasi\u00f3 de Pol\u00f2nia. Resposta d&#8217;Anglaterra, R\u00fassia i EEUU. Invasi\u00f3 de Fran\u00e7a. Ocupaci\u00f3 del Nord d&#8217;d\u00e0frica. Extermini dels jueus. Derrotes a R\u00fassia, \u00c0frica i It\u00e0lia. Desembarcament de Normandia. 1945 Su\u00efcidi de Hitler i capitulaci\u00f3. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5ED02\">5ED02<\/a><\/p>\n<p><strong>Guerra freda i reunificaci\u00f3 1945-1989<\/strong><\/p>\n<p>Posguerra. 1945-1949 Desnazificaci\u00f3 i proc\u00e9s de N\u00fcrnberg. BRD i DRD, mur de Berl\u00edn.<br \/>\n1949 Konrad Adenauer CDU. 1969 Willy Brandt SPD. 1973 ingr\u00e9s a la UNO. 1974 Helmut Schmidt. 1982 Helmut Kohl.<br \/>\nDRD Erich Honecker, estat policial Stasi. 1989 Alemanys passen a la BRD per Pol\u00f2nia i Txecoeslov\u00e0quia. Caiguda del mur.<br \/>\n<strong>\u00c0ustria.<\/strong> Despr\u00e9s de l&#8217;ocupaci\u00f3 aliada recupera la independ\u00e8ncia el 1955.<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5ED03\">5ED03<\/a><\/p>\n<p>1989 -Alemanya unificada. Reunificaci\u00f3 dif\u00edcil, inversi\u00f3 de 2.000Mmarcs en la DRD, per desenvolupar i corregir la degradaci\u00f3 ambiental. Amb tot, el creixement econ\u00f2mic ser\u00e0 baix i l&#8217;atur elevat. Es dissol la DRD i es creen 5 Lands: (Brandenburg, Mecklenburg-Vorpommern, Saxony, Saxony-Anhalt and Thuringia). 1990-1998 Helmut Kohl (CDU). 1998-2005 Gerhard Schr\u00f6der (SPD). 2005-2021 Angela Merkel (coalici\u00f3).<br \/>\n\u00c0ustria: Governs inestables. [Igual que amb l&#8217;imperi otom\u00e0, \u00c0ustria viu el segle XX com una fam\u00edlia noble en decad\u00e8ncia, que ha perdut la majoria de les propietats]<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5ED04\">5ED04<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2>Geografia<\/h2>\n<p><strong id=\"geografiaalemanya\">Alemanya<\/strong><\/p>\n<p>13 L\u00e4nder i 3 ciutats estat, Berlin, Hamburg i Bremen<\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>Mecklemburg-Vorpommern NE abans Pr\u00fassia, DDR (Schwerin, Rostock)<\/li>\n<li>Brandenburg, NE abans Pr\u00fassia, DDR (Berlin, Potsdamm)<\/li>\n<li>Schleswig-Holstein, NO, abans Pr\u00fassia (amb Hamburg, Kiel, L\u00fcbeck)<\/li>\n<li>Sachsen, centre E, DDR (Dresde, Leipzig)<\/li>\n<li>Sachsen-Anhalt (a l&#8217;oest de Schasen, Magdeburg) , DDR,<\/li>\n<li>Th\u00fcringen, DDR (Erfurt, Jena, Weimar, Eisenach Bach)<\/li>\n<li>Hesse (Frankuft, Darmstadt, Kassel)<\/li>\n<li>Niedersachsen, centre E abans Pr\u00fassia (abans regne de Hannover, inclou Bremen)<\/li>\n<li>Nordrhein-Westfalen, centreO, abans Pr\u00fassia (amb K\u00f6ln i D\u00fcsseldorf)<\/li>\n<li>Rheinland-Pfalz,(el MittleRhein ambMainz, Ludwigshafen am Rhein, Koblenz, Trier, Kaiserslautern, Worm). i Saarland (Saarbr\u00facken)<\/li>\n<li>Bayern (SE), (amb Munich N\u00fcrnsberg i Augsburg)<\/li>\n<li>Baden-W\u00fcrtemberg (SO) (amb Stuttgart, Mannheim, Karlsruhe, Freiburg im Breisgau, Heidelberg, Heilbronn, Konstanz, Pforzheim, Reutlingen, T\u00fcbingen, and Ulm. Su\u00e0bia, Selva Negra, antics ducats de Baden i W\u00fcrtemberg)<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"geografiaaustria\">\u00c0ustria <\/strong><a href=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/c\/c8\/Austria_1999_CIA_map.jpg\">mapa<\/a><\/p>\n<p>Voralberg (Bregenz, Rhein, llac Konstanz), Tyrol (Insbruck, riu Inn part a It\u00e0lia), Salzburg (riu Salzach, per les mines de sal)<br \/>\nCarinthia (alps)i Styria (Graz)<br \/>\nOber\u00f6sterreich (Linz). Nieder\u00f6sterreich i Viena. Burgenland (abans Hongria, Eisenstadt, Haydn)<br \/>\nVoralberg, Tirol, Salzburg i Carinthia amb els Alps, s\u00f3n molt muntayoses, les poblacions s\u00f3n a les valls dels rius. Hi ha tres cadenes, nord i sud calc\u00e0ries i la del centre de Gneiss.Al nord hi ha la vall del Danubi (Ober i NiederOsterreich) i cap a l&#8217;est Carianthia i Burgenland tendeixen a la plana pann\u00f2nia.<\/p>\n<hr \/>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<p>M\u00fasica<\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>Bach<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/haydn-franz-josef\/\">Haydn<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/mozart-wolfang-amadeus\/\">Mozart<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/beethoven\/\">Beethoven<\/a><\/li>\n<li>Schubert<\/li>\n<li>Schumann<\/li>\n<li>Brahms<\/li>\n<li>Wagner<\/li>\n<li>Strauss<\/li>\n<li>Sch\u00f6nberg<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<p>Literatura<\/p>\n<p>(Goethe), H\u00f6lderlin, Novalis, E.T.A. Hoffmann, Rilke, Franz Kafka, Thomas Mann, Hermann Hesse a l&#8217;adolesc\u00e8ncia, Bertold Brecht. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/literatura-alemanya\/\">Literatura alemanya<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p>Pensament<\/p>\n<p>Kant<\/p>\n<p>Hegel<\/p>\n<p>Wittgenstein<\/p>\n<hr \/>\n<p>Menjar<\/p>\n<p>El menjar<\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>Els esmorzars dels hotels amb ou dur, llesques de pernil i formatge, melmelades casolanes. [foto 2012]<\/li>\n<li>Kaffee Kuchen.<\/li>\n<li>Les salsitxes, els wiener Schnitzel amb una bona gerra de cervesa<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>kaffee kuchen!!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La meva experi\u00e8ncia\u00a0 \u00a0| Arts:\u00a0 \u00a0Alemanya, \u00c0ustria\u00a0 \u00a0 | M\u00fasica:\u00a0 \u00a0Alemanya\u00a0 \u00a0 \u00c0ustria\u00a0 |\u00a0 Literatura:\u00a0 \u00a0Alemanya\u00a0 \u00a0\u00a0\u00c0ustria\u00a0 |\u00a0 \u00a0 Pensament: Alemanya\u00a0 \u00c0ustria\u00a0 |\u00a0 Hist\u00f2ria\u00a0 |\u00a0 Geografia:\u00a0 \u00a0Alemanya, \u00a0Austria\u00a0 |\u00a0 Menjar La meva experi\u00e8ncia Cultura alemanya a casa. Curs d&#8217;alemany al Goethe Institut 1974 1975 Estada a Goch 1984 Viatge en tren Pilar Heidelberg, Munic 1993 &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/alemanya-i-austria\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Alemanya i \u00c0ustria&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[557,234,91],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2451"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2451"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2451\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2451"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2451"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2451"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2451"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2451"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2451"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2451"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2451"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}