A vegades jo deia en broma que, “tot el que serveix, serveix per a una altra cosa, i aquesta altra cosa, serveix per a un altra, fins que arribem a una cosa que no serveix per a res”.<\/p>\n
Estudio per poder trobar una feina, que em servir\u00e0 per guanyar diners, que em serviran per pagar un lloguer, fer unes vacances … que al final em serviran per passar una estona agradable.<\/p>\n
Un text Daoista,\u00a0 el Zhuangzi<\/a>, proposa una vida lliure i in\u00fatil, com la d’un arbre de branques retor\u00e7ades que els fusters no poden aprofitar ( article<\/a> ).\u00a0 El primer cap\u00edtol es diu “una vida in\u00fatil \u00e9s com passejar lliure i sense esfor\u00e7”.<\/p>\n La preguna fonamental de l’\u00e8tica, “quina \u00e9s la vida bona”?\u00a0 Les respostes apunten a un equilibri entre gaudir de sensacions agradables, i tenir una vida “realitzada”, amb sentit. Les dues respostes, perfectament v\u00e0lides en termes moderats, a l’extrem es tornen insostenibles. El plaer es degrada a una estimulaci\u00f3 constant com en l’experiment de Nozik (Identitat i bucle<\/a>) i la vida realitzada, tradu\u00efda en reconeixement dels altres, es degrada en una ansietat per obtenir aquest reconeixement, ja sia en forma de c\u00e0rrecs oficials, \u00e8xit empresarial, bones cr\u00edtiques, o likes.<\/p>\n M’adono que, fins a un cert punt, he dut a terme una vida in\u00fatil, acceptant una feina poc brillant, renunciant a fer carrera. Diverses vegades m’he sentit dir que “estava desaprofitat”. Chuang Tzu m’hauria aplaudit! Moltes de les millors estones de la meva vida han estat in\u00fatils, fer la l\u00e0mpada nau espacial, quan miro com corren els n\u00favols a la taula, Olorar les flors de l’ametller a la terrassa. Tot aquest museu virtual.<\/p>\n
\n