{"id":2474,"date":"2022-01-30T18:33:55","date_gmt":"2022-01-30T18:33:55","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2474"},"modified":"2022-06-26T16:50:13","modified_gmt":"2022-06-26T16:50:13","slug":"rilke-rainer-maria-1875-1926","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/rilke-rainer-maria-1875-1926\/","title":{"rendered":"Rilke, Rainer Maria. 1875-1926"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/422-literatura\/422a-autors-literatura\/rilke-vida-i-obres\/\">Obres<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p>1875. Neix el 4 de desembre a Praga.<br \/>\n1885. Separaci\u00f3 dels pares.<br \/>\n1886-1891. Milit\u00e4r-Oberrealschule a St P\u00f6lten. Hi estar\u00e0 fins a 1891.<br \/>\n1894. Publica Leben und Lieder (Vida i can\u00e7ons).<\/p>\n<p>UNIVERSITAT<br \/>\n1895. Universitat de Praga: hist\u00f2ria de l\u2019art, filosofia i literatura.<br \/>\n1896. Universitat de M\u00fanich: hist\u00f2ria de l\u2019art. Aqu\u00ed coneix Lou Andreas-Salom\u00e9, filla d&#8217;un general rus. \u201cRilke adquireix, des del primer moment, dues grans seguretats: la seguretat en si mateix com a home \u2013se li ha lliurat una dona madura que havia refusat Nietzsche- i la seguretat en si mateix com a poeta\u201d. Fins al 1900, viuen prop i fan viatges junts. Un a R\u00fassia, i fins i tot escriur\u00e0 catorze poemes en rus. &#8221; Emp\u00e8s per Lou, contacta amb el psicoanalista Viktor von Gebsattel, per\u00f2 li escriu: \u201cTal volta siguin exagerades les reserves que li vaig manifestar recentment (respecte a la psicoan\u00e0lisi), per\u00f2 en la mesura que em conec estic segur que si m\u2019expulsen els dimonis, tamb\u00e9 els meus \u00e0ngels passarien (diguem) un petit ensurt i, comprengui-ho, aix\u00f2 justament \u00e9s el que no pot passar.\u201d<br \/>\n1898. Escriu les Visions de Crist.<br \/>\n1899. StundenBuch. El fil\u00f2sof Georg Simmel va dir que en El llibre de les Hores \u201chi ha un panteisme invertit: no \u00e9s que totes coses siguin D\u00e9u, \u00e9s que D\u00e9u \u00e9s totes les coses.\u201d<br \/>\n1901. Es casa, l\u2019abril, amb l\u2019escultora Clara Westhoff<\/p>\n<p>PARIS<br \/>\n1902. Secretari de Rodin. Al cap de poc m\u00e9s de mig any el treu fora, perqu\u00e8 tot el temps viatjava, i aprofitava remetents per a coses seves. A m\u00e9s, va rebre una ajuda oficial (a part d\u2019alguns mecenatges que tenia).<br \/>\n1902 Buch der Bilder<br \/>\n1902-1908. Briefe an einen jungen Dichter<br \/>\n1906. Neue Gedichte on canta les coses. \u201cels homes em s\u00f3n m\u00e9s llunyans que les coses\u201d \u201cQuin amor he sentit jo per les coses!\u201d \u201ctinc la felicitat singular d\u2019haver viscut a trav\u00e9s de les coses\u201d.<br \/>\n1907. Coneix el fil\u00f2sof austr\u00edac Rudolf Kassner, i comencen una intensa i llarga amistat (la 8\u00aa. Elegia ser\u00e0 dedicada a Kassner). El 1911 coincideixen en una estada a Duino, i la princesa Maria diu: \u201cA Rilke el feia especialment feli\u00e7 la pres\u00e8ncia de Kassner.&#8221;<br \/>\n1903-1909 Viatges a It\u00e0lia, Alemanya [ de qu\u00e8 vivia?]. Fa recitals dels seus poemes. A Viena obt\u00e9 un gran \u00e8xit.<br \/>\n1908 de maig a agost, Par\u00eds. \u201cEl poeta no va nom\u00e9s al Jardin des Plantes per veure els animals i les flors. Tamb\u00e9 va a l\u2019Institut M\u00e8dico-Legal a veure els cad\u00e0vers. I d\u2019aquesta observaci\u00f3 sorgeix el poema \u201cRentat de cad\u00e0ver\u201d.\u201d 189<br \/>\nEn una carta de 4 de setembre de 1908 a Clara diu: \u201cHe estat enviat no per proclamar el div\u00ed, sin\u00f3 per estar entre les coses humanes, veure-ho tot i no refusar res, ni una sola d\u2019aquestes mil transformacions en qu\u00e8 l\u2019absolut es disfressa, s\u2019envileix i s\u2019oculta. Som com un home que recull herbes medicinals, que sembla ocupat en coses menudes, mentre els arbres s\u2019alcen al seu voltant, orant. Per\u00f2 arribar\u00e0 el dia en qu\u00e8 jo prepari la infusi\u00f3. I un altre en qu\u00e8 m\u2019alci amb ella, amb aqueixa infusi\u00f3 en qu\u00e8 est\u00e0 destil\u00b7lat i combinat tot, fins i tot els elements m\u00e9s verinosos i mort\u00edfers, pel poder que tenen, i ascendir\u00e9 amb ella cap a D\u00e9u per tal que apagui la seva set, i senti la seva pr\u00f2pia gl\u00f2ria bolcar-se per les seves venes.<br \/>\n1910 Quaderns de Malte (mig autobiogr\u00e0fics).<\/p>\n<p>DUINO i WWI<br \/>\n1911-1919<br \/>\n\u201cRilke rep una carta de la princesa Maria von Thurn und Taxis, en qu\u00e8 expressa el seu desig de con\u00e8ixer-lo \u2013\u201csi \u00e9s que puc considerar desconegut el poeta l\u2019obra del qual admiro tant\u201d, diu- i el cita al seu hotel: el Liverpool, el dilluns 13 de desembre de 1909, a les dotze del migdia. Hi ser\u00e0 tamb\u00e9 a prendre el t\u00e9 \u2013afegeix la carta- la comtessa Ana de Noailles, que desitja igualment con\u00e8ixer-lo.\u201d En una carta a Maria von Thurn de 1913 diu: \u201cTot amor \u00e9s per a mi una fatiga, treball, surmenage; nom\u00e9s amb D\u00e9u tinc una certa lleugeresa, ja que estimar D\u00e9u significa entrar, anar, quedar-se, descansar i estar per tot arreu en l\u2019amor de D\u00e9u\u201d .<br \/>\n1911 Duino. Rilke arriba a Duino el 22 d\u2019octubre de 1911. Els vespres un Quartet toca Beethoven i Mozart&#8230; bona companyia&#8230; flors arreu&#8230; Un migdia de gener, baixant sol cap a la platja, amb el cant d\u2019un rossinyol&#8230; va sentir una veu que deia:<br \/>\n\u201cQui, doncs, si jo crid\u00e9s, em sentiria d\u2019entre els ordes dels \u00e0ngels?\u201d<br \/>\nEl mateix vespre va acabar la primera Elegia. El febrer escriu la Segona i comen\u00e7a la Tercera, la Sisena, la Novena i la Desena.<br \/>\nHa d\u2019esperar el 1913 a Par\u00eds, per acabar la Tercera. I el 1915, a Munich, en plena guerra, sorgeix la Quarta. I seguiran sis anys de silenci. Els escrits sobre la seva obra i les traduccions no les llegeix; els que li envien els reenvia directament a Clara. No li agrada tampoc que musiquin poemes seus. Entre els que l\u2019ajudaren hi va haver Ludwig Wittgenstein, que havia rebut una her\u00e8ncia; Rilke li envi\u00e0 una carta i poemes manuscrits, entre els quals les dues primeres elegies; no s\u2019arribaren a con\u00e8ixer.<br \/>\n1912 Ronda<br \/>\n1913-14 poemes a la nit. 1913 Marienleben, que serien musicats per Hindemith<br \/>\n1915 &#8220;Coneix a H\u00f6lderlin a trav\u00e9s de Hellingrath&#8221;<br \/>\n1915 Tot el que tenia a Par\u00eds \u2013quadres, llibres, dibuixos de Rodin, cartes, manuscrits- tot fou embargat i venut.<br \/>\n1916 WWI \u00e9s cridat a files, i per intervenci\u00f3 de la princesa Maria, enviat a la reserva, amb feines de matins. Fins a la creaci\u00f3 de Txecoslov\u00e0quia, no tindr\u00e0 passaport, per aix\u00f2 resta a Alemanya. Alguns dies de passi\u00f3 amb Claire Studer.<br \/>\n1918 Revoluci\u00f3 de novembre<\/p>\n<p>SU\u00cfSSA<br \/>\n1919 s\u2019instal\u00b7la al castell Berg, a Su\u00efssa. All\u00e0 traduir\u00e0 El cementiri mar\u00ed de Val\u00e9ry, i escriu a Baladine: \u201cL\u2019he feta de pressa, i sentint la mateixa atracci\u00f3 feli\u00e7 que sent quan em llen\u00e7o als teus bra\u00e7os\u201d. 359<br \/>\n1920, passejant-se amb Baladine per la vall su\u00efssa del R\u00f2dan, veu una torre, Muzot, se n\u2019enamora i s\u2019hi instal\u00b7la. Un empresari, Werner Reinhart el lloga i l\u2019arregla i despr\u00e9s el compra perqu\u00e8 Rilke l\u2019habiti. Baladine li troba una jove, Frieda, i la instrueix: poc menjar i vegetari\u00e0, cura total dels rosers, i silenci rigor\u00f3s, i que no s\u2019espanti pels crits del poeta; Rilke l\u2019anomena el follet, per la seva discreci\u00f3. \u201cEls \u00e0ngels transiten pels dos m\u00f3ns, per\u00f2 Orfeu \u00e9s el centre de l\u2019\u00fanic m\u00f3n, la dualitat del qual ell ha destru\u00eft. Orfeu elimina totes les barreres, tota distinci\u00f3, separaci\u00f3 o fraccionament de la realitat. [&#8230;] Unifica, simplement; o, m\u00e9s exactament, acredita la unitat. La seva figura ens fa veure que el m\u00f3n visible es completa amb el m\u00f3n invisible. Ens permet \u201cassolir la m\u00e0xima consci\u00e8ncia del nostre existir, que resideix en ambd\u00f3s dominis il\u00b7limitats i es nodreix inesgotablement d\u2019ambd\u00f3s. [&#8230;] I si els \u00e0ngels s\u00f3n \u201cterribles\u201d Orfeu \u00e9s jubil\u00f3s, canta, ensal\u00e7a el car\u00e0cter positiu de l\u2019exist\u00e8ncia, lloa. \u00c9s l\u2019inventor de la m\u00fasica, de la poesia, del cant \u2013paraula i melodia junts-.\u201d<br \/>\nAls seus darrers quaderns va escriure poemes d\u2019un vers, com aquest \u201cEnamorat del futur, contemplo el cel\u201d.<br \/>\n1922 Escriu els 25 sonets a Orfeu i acaba les elegies de Duino.<br \/>\n1926 Mor de leuc\u00e8mia. Enterrat a Raron<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/wera-ouckama-knoop.jpg\" width=\"1024\" height=\"1542\" \/><\/p>\n<p>Wera Ocukama Knoop, la jove ballarina que va inspirar els sonets a Orfeu<\/p>\n<p>El seu epitafi s\u00f3n aquests versos seus:<br \/>\n\u201cRosa, contradicci\u00f3 pura, plaer<br \/>\nde no ser somni de ning\u00fa sota tantes<br \/>\nparpelles\u201d<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/magpoesia.mallorcaweb.com\/poesiaalemanya\/rilke.html#VIDA\">Magpoesia<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Obres 1875. Neix el 4 de desembre a Praga. 1885. Separaci\u00f3 dels pares. 1886-1891. Milit\u00e4r-Oberrealschule a St P\u00f6lten. Hi estar\u00e0 fins a 1891. 1894. Publica Leben und Lieder (Vida i can\u00e7ons). UNIVERSITAT 1895. Universitat de Praga: hist\u00f2ria de l\u2019art, filosofia i literatura. 1896. Universitat de M\u00fanich: hist\u00f2ria de l\u2019art. Aqu\u00ed coneix Lou Andreas-Salom\u00e9, filla d&#8217;un &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/rilke-rainer-maria-1875-1926\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Rilke, Rainer Maria. 1875-1926&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[165],"tags":[507,166,369,561],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2474"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2474"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2474\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2474"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2474"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2474"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2474"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2474"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2474"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2474"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2474"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}