Ser u amb totes les coses, aquesta \u00e9s la vida de la divinitat, aquest \u00e9s el cel dels homes.<\/p>\n
Ser u amb tota cosa viva; tornar, en un feli\u00e7 oblit de si mateix, al tot de la natura, aquest \u00e9s el punt m\u00e9s alt dels pensaments i de la joia, cimal sagrat, lloc del rep\u00f2s etern on es fon la xafogor del migdia i es perd el so de la tempesta, lloc on la mar agitada es torna com l’oneig d’un camp de blat.<\/p>\n
Ser u amb tota cosa viva! Amb aquests mots, la virtut es despr\u00e8n de la seva feixuga armadura i l’esperit de l’home del seu ceptre, i tots els pensaments es fonen davant la imatge del m\u00f3n eternament u, com les regles de l’artista esfor\u00e7at davant la seva Ur\u00e0nia; i el dest\u00ed ferreny rebutja la sobirania, i de la lliga dels \u00e9ssers desapareix la mort, tot trencament es torna impossible i una joventut eterna fa el m\u00f3n m\u00e9s bell i benaurat.<\/p>\n
Assoleixo sovint aquest cim, Berl\u00b7larm\u00ed, per\u00f2 basta un moment de reflexi\u00f3 perqu\u00e8 en caigui. Medito, i llavors em trobo tot sol, com ja ho estava, enmig del turments de la meva condici\u00f3 mortal; i l’asil del meu cor, el m\u00f3n eternament u, desapareix; la natura em nega l’abra\u00e7ada i em troba plantat al davant seu com un foraster, i no en s\u00e9 res.<\/p>\n
No hagu\u00e9s posat mai els peus a la vostra escola! … heus-me aqu\u00ed, a\u00efllat enmig de la bellesa del m\u00f3n, expulsat del jard\u00ed de la natura on vaig cr\u00e9ixer i on vaig florir, i el sol del migdia em corseca.<\/p>\n
S\u00ed: l’home \u00e9s un d\u00e9u quan somnia, i un captaire quan pensa; … (p. 13).<\/p>\n
On em refugiaria, si no tenia els dies cars de la meva joventut?<\/p>\n
Com un esperit que no troba rep\u00f2s a l’Aqueront, torno a les regions abandonades de la meva vida. Tot envelleix i despr\u00e9s torna a fer-se jove. Per qu\u00e8 hem estat exclosos d’aquest cercle bell de la natura? O \u00e9s que tamb\u00e9 ens escau?<\/p>\n
Aix\u00ed ho creuria si no hi hagu\u00e9s en nosaltres aquesta cosa, aquest anhel irresistible de ser-ho tot que, com el tit\u00e0 de l’Etna, rondina i es remou en el m\u00e9s pregon del nostre \u00e9sser.<\/p>\n
I, amb tot, qui no s’estima m\u00e9s de sentir a dintre aquest oli bullent, que haver-se de recon\u00e8ixer nascut per al jou i la fuetada? Qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s noble, un brau cavall de batalla o un cavall de mala mort amb les orelles caigudes?<\/p>\n
Estimat! Va haver-hi un temps que el meu cor tamb\u00e9 s’encenia amb grans esperances, un temps en qu\u00e8 la joia de la immortalitat bategava tamb\u00e9 en els meus polsos i caminava entre projectes magn\u00edfics com en l’ampla nit dels boscos, un temps en qu\u00e8, feli\u00e7 com els peixos a l’aigua, m’endinsava m\u00e9s i m\u00e9s en la terra sense ribes del meu esdevenidor.<\/p>\n
Va, somriu! Per mi es tractava d’un afer molt seri\u00f3s. Si la vida de les coses consisteix en una alternan\u00e7a entre el desplegament i el replegament, en la fuita i el retorn a si mateix, \u00bfper qu\u00e8 no ha de fer igual el cor dels homes?<\/p>\n
Vosaltres que busqueu el m\u00e9s alt i el millor en la profunditat del saber, en l’avalot dels negocis, en la foscor del passat, al laberint de l’esdevenidor, en les tombes o m\u00e9s enll\u00e0 dels estels, vosaltres, sabeu com s’anomena? Sabeu el nom d’all\u00f2 que \u00e9s alhora un i tot?<\/p>\n
S’anomena bellesa.<\/p>\n
Milers de vegades li vaig dir i vaig dir-m’ho a mimateix: el m\u00e9s bonic \u00e9s tamb\u00e9 el m\u00e9s sagrat. I aix\u00ed era tot en ella. Com el seu cant, la seva vida.<\/p>\n
“Aquesta \u00e9s tamb\u00e9 la meva esperan\u00e7a i el goig de les meves hores solit\u00e0ries: que acords sublims com els d’aquesta mena, i encara m\u00e9s excelsos, tornin alguna vegada a concertar-se en la simfonia inacabable de l’univers. L’amor va donar naixen\u00e7a durant molts segles a homes plens de vida; l’amistat els far\u00e0 tornar a n\u00e9ixer. Els pobles tot just surten d’una harmonia infantil; l’harmonia dels esperits ser\u00e0 l’inici d’una nova hist\u00f2ria del m\u00f3n. A l’inici, els homes coneixien la felicitat de les plantes, i aix\u00ed van cr\u00e9ixer fins a madurar; d’aleshores en\u00e7\u00e0 han crescut enmig d’una fermentaci\u00f3 incessant, per dintre i per fora, fins al punt que, a hores d’ara, la nissaga dels homes, desgavellada per sempre m\u00e9s, es troba en una confusi\u00f3 tan gran, que a tots aquells que encara hi veuen i hi senten els agafa vertigen davant d’aquest caos. Per\u00f2 la bellesa fuig d’aquesta vida humana i s’arrecera en l’esperit; el que era natura esdev\u00e9 ideal, i l’arbre podrit de les arrels al capdamunt rebrota amb ufana al cim de la cap\u00e7ada i verdeja sota la llum benfaent del sol com temps enrere ho havia fet el plan\u00e7\u00f3. El que va ser natura, ara \u00e9s ideal. En ell, en aquest ideal, en aquesta divinitat rejovenida es reconeixen uns quants escollits, i per l’ideal s\u00f3n U, perqu\u00e8 l’U els habita, i d’ells arrencar\u00e0 la segona \u00e8poca del m\u00f3n…<\/p>\n
[Influ\u00e8ncia de la KU de Kant, per\u00f2 com passem de l’est\u00e8tica a la hist\u00f2ria?]<\/p>\n
Vaig voler treure’m de sobre l’ensopiment i vaig prendre un lla\u00fct, que havia deixat de banda feia temps, per cantar una can\u00e7\u00f3 que m’havia ensenyat Alabanda als dies feli\u00e7os i no prou valorats de la meva joventut al costat seu.<\/p>\n
Ich wollte mich st\u00e4rken, ich nahm mein l\u00e4ngsvergessenes Lautenspiel hervor, um mir ein Schicksalslied zu singen, das ich einst in gl\u00fccklicher unvert\u00e4ndiger Jugend meinem Adamas nachgeschprochen.<\/p>\n
Ihr wandelt droben im Licht
\nAuf weichem Boden, selige Genien!
\nGl\u00e4nzende G\u00f6tterl\u00fcfte
\nR\u00fchren euch leicht,
\nWie die Finger der K\u00fcnstlerin
\nHeilige Saiten.<\/p>\n
Schicksallos, wie der schlafende
\nS\u00e4uling, atmen die Himmlischen;
\nKeusch bewahrt
\nIn bescheidener Knospe,
\nBl\u00fchet ewig
\nIhnen der Geist,
\nUnd die seligen Augen
\nBlicken in stiller
\nEwiger Klarheit.<\/p>\n
Doch uns ist gegeben,
\nAuf keiner St\u00e4tte zu ruhn,
\nEs schwinden, es fallen
\nDie leidenden Menschen
\nBlindlings von einer
\nStunde zu andern,
\nWie Wasser von Klippe
\nZu Klippe geworfen,
\nJahr lang ins Ungewisse hinab.<\/p>\n
Vosaltres feu via all\u00e0 dalt
\nEn la llum, per un s\u00f3l que no cansa,
\nGenis feli\u00e7os!
\nL\u00facides aures dels d\u00e9us
\nUs toquen lleugeres,
\nCom els dits de l’artista
\nCordes sagrades.<\/p>\n
Sense fat, com l’infant de mamella
\nAdormit, alenen
\nEls celestials!
\nCastament preservat
\nEn modesta poncella,
\nEls creix en eterna
\nFlor l’esperit.
\nI els ulls venturosos
\nMiren en tranquil\u00b7la
\nEterna claredat.<\/p>\n
Per\u00f2 a nosaltres
\nNo ens \u00e9s donat de tenir
\nRep\u00f3s en cap lloc,
\nS’assequen, rodolen
\nEls m\u00edsers humans
\nA cegues de l’una
\nHora dins l’altra,
\ncom aigua de roca
\nA roca llan\u00e7ada,
\nAnys i anys dins l’incert, daltabaix.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hen kei pan Ser u amb totes les coses, aquesta \u00e9s la vida de la divinitat, aquest \u00e9s el cel dels homes. Ser u amb tota cosa viva; tornar, en un feli\u00e7 oblit de si mateix, al tot de la natura, aquest \u00e9s el punt m\u00e9s alt dels pensaments i de la joia, cimal sagrat, … <\/p>\n