{"id":2516,"date":"2022-03-30T10:50:11","date_gmt":"2022-03-30T10:50:11","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2516"},"modified":"2025-10-02T09:13:36","modified_gmt":"2025-10-02T09:13:36","slug":"historia-de-la-medecina","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-medecina\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria de la medicina"},"content":{"rendered":"

El cos hum\u00e0<\/a><\/p>\n

Antiguitat i postcl\u00e0ssica<\/a>. S16 s 17<\/a>.\u00a0 S18 i s19<\/a>. S20<\/a><\/p>\n

Malalties<\/a> i epid\u00e8mies al llarg de la hist\u00f2ria [esquema a partir HaCi\u00e8ncia de DK] [a ampliar amb l’altra Ha de la ci\u00e8ncia]<\/p>\n

\n

Antiguitat i Postcl\u00e0ssica<\/h2>\n

[Primer coneixement dels \u00f2rgans examinant cad\u00e0vers i diseccionant. Teoria dels quatre humors. Diagn\u00f2stic de malalties. Operacions de cataractes. Encara no hi ha una bona teoria de la respiraci\u00f3 i circulaci\u00f3 de la sang]<\/p>\n

]Hi ha evid\u00e8ncies que a les tribus es feien servir herbes i ung\u00fcents per guarir i pr\u00e0ctiques de trepanaci\u00f3, possiblement per alleujar mals de cap.
\nLa pr\u00e0ctica de l’acupuntura a la Xina es remuntaria a 3000 BCE. El tractat del Huangdi Neijing<\/a> (sI BCE) ho compila. A Egipte hi ha refer\u00e8ncies a Imhotep, arquitecte i metge, divinitzat m\u00e9s tard, (Papirus Edwin Smith<\/a>).\u00a0 CGPT, evid\u00e8ncies que examinaven el color, olor i sabor de l’orina per diagnosticar malalties. A la \u00cdndia, la pr\u00e0ctica de l’Aiurveda, popular encara avui, es basa en la dieta, ioga i massatges.<\/p>\n

A Gr\u00e8cia es funda una escola de medecina Cnido cap el 700 BCE.
\nHip\u00f2crates<\/a> (460-370 BCE), rebutja les causes sobrenaturals, fa estudis cl\u00ednics, descriu uns 60 tipus, infeccions de la bufeta i pedres, infeccions i epid\u00e8mies, afeccions de la pell i obstetr\u00edcia. El Corpus Hipocr\u00e0tic<\/a> est\u00e0 format per un conjunt d’obres que se li atribueixen. Concep el cos contenint quatre menes de fluid que hauria d’estar equilibrat, els quatre humors. Redefineix les malalties mentals que fins aleshores s’entenien com a possessions demon\u00edaques. Estableix proves per diagnosticar malalties, promou un tractament natural en harmonia amb l’entorn i l’\u00e0nima, la vida sana amb l’esport -jocs ol\u00edmpics- i concreta unes pr\u00e0ctiques morals en el Jurament Hipocr\u00e0tic<\/a> que, modificat, segueix vigent avui. Va ser impr\u00e8s per primer cop el 1525.<\/p>\n

Gal\u00e8<\/a> (129-216 CE) segu\u00ed amb la concepci\u00f3 dels quatre humors. La idea que la sang es fabricava cont\u00ednuament i que si s’embussava o n’hi havia un exc\u00e9s, calia purgar-la fent sagnies [o amb sangoneres, com un sintron primitiu]. Coneixia anatomia dissecant simis i recomanava estudiar els cossos dels gladiadors, ja que la dissecci\u00f3\u00a0 de cossos humans estava prohibida. Va provar a inflar els pulmons amb una manxa. Va descobrir les dues sangs, la m\u00e9s fosca (venes) i la brillant (art\u00e8ries). Creia que la primera es generava al fetge i la segona al cor. Va arribar a fer operacions de cataractes. Va escriure molts tractats dels quals n’han sobreviscut pocs. Galenic Corpus<\/a>.<\/p>\n

Els quatre humors i temperaments<\/strong><\/a>.
\nSang, bilis negra, bilis groga, flegma (combinaci\u00f3 de calent\/fred, sec\/humit) i temperaments sanguini, melanc\u00f2lic, col\u00e8ric i flegm\u00e0tic.<\/p>\n

Diosc\u00f2rides<\/a>. (25-90). Metge rom\u00e0 que acompanyava l’ex\u00e8rcit en les seves campanyes. De materia medica<\/a> descriu 600 plantes medicinals, 90 minerlas i unes 30 subst\u00e0ncies d’origen animal.<\/p>\n

Avicenna<\/a> (980-1037) . Els metges grecs van ser perseguits a Bizanci i van fugir a P\u00e8rsia. Escriu el Canon de la medecina. Va n\u00e9ixer a Khorasan, prop de Bukhara, a l’actual Uzbekistan. El seu Canon de la medecina<\/a> va sistematitzar les aportacions d’Hip\u00f2crates i Gal\u00e8 a m\u00e9s de noves observacions. Llibre1: principis d’anatomia i fisiologia i procediments terap\u00e8utics en general. Llibre2: llista alfab\u00e8tica de 800 subst\u00e0ncies m\u00e8diques. Llibre3: Diagnosi i tractament de malalties d’una part del cos. Cap, pulmons i cor, sistema digestiu, sistema urinari,\u00a0 embar\u00e0s, m\u00fasculs i articulacions; mals de cap epil\u00e8psia i par\u00e0lisi. Llibre4: Diagnosi i tractament de malalties afectant diverses parts del cos. Llibre5: 650 Remeis.<\/p>\n

Ibn al-Nafis<\/a> (1213-1288) descobreix la circulaci\u00f3 pulmonar, la sang de les venes allibera CO2 i carrega ox\u00edgen.<\/p>\n

[la medicina la practiquen barbers i apotecaris]<\/p>\n

\n

Medicina s16 s17<\/h2>\n

Estudis a les universitats de Paris, Bologna i Padova. El m\u00f3n antic i medieval considerava les malalties com a c\u00e0stigs divins i no com a un fenomen natural a tractar. Amb Paracelsus segueixen les idees de Gal\u00e8. S’avan\u00e7a en el coneixement del cos gr\u00e0cies a la dissecci\u00f3.\u00a0 [Les funcions actuals dels metges les feien els barbers, les sagnies, i els apotecaris].<\/p>\n