{"id":2522,"date":"2022-04-04T21:13:31","date_gmt":"2022-04-04T21:13:31","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2522"},"modified":"2026-10-02T09:30:03","modified_gmt":"2026-10-02T09:30:03","slug":"etimologies","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/etimologies\/","title":{"rendered":"Etimologies"},"content":{"rendered":"

Afable<\/strong>: Agradable, bondad\u00f3s en la conversa i el tracte. Una persona afable.
\nDel llat\u00ed affabilis<\/em>, ‘a qui es pot parlar’, derivat de fari<\/em>, ‘parlar’.
\n[\u00e9s bonic que la persona agradable i bondadosa sigui “a qui es pot parlar”, \u00e9s a dir, “la que escolta”].<\/p>\n

\n

Divan<\/strong>:\u00a0 IEC “Sof\u00e0 baix, sense respatller, guarnit de coixins solts, que es col\u00b7loca contra la paret”. I tamb\u00e9 “Consell d\u2019estat, a l\u2019Imperi otom\u00e0.”, “Sala on es reuneix aquest consell” o “Sala de recepci\u00f3 en les cases turques, perses, etc., guarnida tot al voltant de coixins per a seure.”
\nEtimologia: L’origen \u00e9s el “d\u012bv\u0101n” persa que originalment volia dir “llibre, registre, col\u00b7lecci\u00f3 escrita”. En l\u2019administraci\u00f3 persa (sass\u00e0nida), un “d\u012bv\u0101n” era un registre oficial, d’impostos, sous, funcionaris. Quan passa a l’\u00e0rab es generalitza a “d\u012bv\u0101n” com a col\u00b7lecci\u00f3 ordenada de textos, i en particular una col\u00b7lecci\u00f3 de poemes. Aquest \u00e9s el sentit que recupera Goethe amb “West-\u00f6stlicher Divan”, en di\u00e0leg amb la tradici\u00f3 persa (Hafez, sobretot). Quan el mot entra en l\u2019administraci\u00f3 isl\u00e0mica i otomana, torna a un \u00fas m\u00e9s burocr\u00e0tic, de registre a oficina administrativa i consell de govern. El Divan-\u0131 H\u00fcm\u00e2yun era el consell suprem de l\u2019Estat, on es reunien visirs i alts funcionaris. El divan otom\u00e0 es reunia en una sala i seia sobre bancs baixos, amb coixins. Aquests seients tamb\u00e9 van comen\u00e7ar a dir-se divan i quan els europeus al segle XVIII-XIX coneixen aquests interiors orientals importen el moble i el nom.<\/p>\n

\n

Follar<\/strong>: del llat\u00ed fullare<\/em>, ‘batre’, trepitjar el ra\u00efm. Fer malb\u00e9, destruir. Fotre<\/strong>: del llat\u00ed futtere futtuere<\/em>, ‘copular’. [ni el Coromines ni l’etmol\u00f2gic recullen el sentit de\u00a0 ‘follar’ com a copular’; o de ‘fotre’ com a perjudicar ]. En castell\u00e0 joder<\/strong>, del llat\u00ed futuere<\/em>, copular, actualment tamb\u00e9 t\u00e9 el sentit de\u00a0 ‘molestar, destrozar, arruinar’. En angl\u00e8s, fuck<\/strong> sembla venir del n\u00f2rdic fukka , ‘copular’. Screw<\/strong> del llat\u00ed scrofa<\/em>, ‘sembrar’. En els dos cassos el mot t\u00e9 el doble significat de ‘copular’ i ‘perjudicar’.
\n[Aquesta \u00e9s una etimologia trista que revela com de malament ens relacionem sexualment. En tots els idiomes, practicar el sexe t\u00e9 alhora la connotaci\u00f3 de “fer malb\u00e9”, m\u00e9s que no pas la connotaci\u00f3 de donar-se plaer m\u00fatuament o comunicar-se com a cossos. No tenim un verb adequat perqu\u00e8 ‘copular’ \u00e9s massa as\u00e8ptic, i ‘fer l’amor’ \u00e9s massa ensucrat.]<\/p>\n

\n

Otom\u00e0\/otomana<\/strong>: “Individu d\u2019un poble turc de l\u2019\u00c0sia central”, “Relatiu o pertanyent als otomans.”. “Teixit de trama de cot\u00f3 i ordit de seda o de llana, semblant al fai per\u00f2 de gra m\u00e9s gros.”. RAE “Div\u00e1n muy mullido y sin respaldo”
\nOrigin\u00e0riament reslatiu a la dinastia d’Osman (Uthm\u0101n) i al seu imperi. Pels europeus, es refereix a la cultura oriental amb una connotaci\u00f3 ex\u00f2tica i refinada. Aix\u00ed, l’adjectiu passa a designar mobiliari, teles, ornaments i vestimenta. Com a tela sorgeix del prestigi t\u00e8xtil otom\u00e0 (Bursa, Istanbul). Passa el mateix amb altres teles com “damasc” (de Damasc), “tafet\u00e0” (de Taftah, a P\u00e8rsia), “muselina” (de Mossul). (“persiana” (finestres \u201ca la manera persa\u201d), “marroquineria” (pell, cuir)<\/p>\n

\n

Salsa<\/strong>. En turc les salses es diuen sal\u00e7a i tenen la mateixa etimologia que el catal\u00e0 i castella\u00e0, del llat\u00ed “salsa”, que significava “cosa salada” (participi femen\u00ed de “sallere”, “salar”), derivat de “sal”. Va passar a significar una preparaci\u00f3 l\u00edquida o semil\u00edquida per acompanyar menjars. El turc “sal\u00e7a” deuria arribar de l’itali\u00e0. De fet, el turc t\u00e9 molts pr\u00e9stecs culinaris de l’itali\u00e0 i de l’\u00e0rab que van arribar per les rutes comercials. De la mateixa arrel tenim “salsitxa”, “sala\u00f3”, l’angl\u00e8s “sauce” i “salt”, el franc\u00e8s “sauce”.<\/p>\n

\n

Tallar el cabell<\/strong>. Una etimologia desviada. Quan els homes anem a tallar-nos el cabell diem que anem al barber<\/strong>, encara que ara normalment la gent s’afaita la barba a casa. I quan les dones van a tallar-se (o tenyir-se) el cabell diem que van a la perruqueria<\/strong>, encara que no portin perruca.<\/p>\n

\n

Tarann\u00e0<\/strong>
\nIEC: manera de procedir.
\nVindria de “taral\u00b7l\u00e0, “, que seria una expressi\u00f3 onomatopeica (tarantel\u00b7la, tararena, [en castell\u00e0 “la tarara s\u00ed, la tarara n]) Coromines: tarann\u00e0 com a\u00a0 “la manera de procedir, de moure’s i conduir-se una persona, \u00e9s la manera d’anar per la seva vida; el tarann\u00e0 marca aix\u00f2 en tant que mancat de pla, per\u00f2 dotat d’\u00edndole habitual, no met\u00f2dica: es compren que se li hagi aplicat una denominaci\u00f3 que evoca un caminar lleuger, despreocupat, com d’un que va cantussejant i movent-se al so de la tarana i taranara”. Relacionat amb “taral\u00b7lirot” i “tarambana”.<\/p>\n

\n

Temps<\/strong><\/p>\n

Temps cronol\u00f2gic i metereol\u00f2gic<\/p>\n

El IEC recull diverses accepcions del temps cronol\u00f2gic i tamb\u00e9 la del temps meteol\u00f2gic.<\/p>\n