{"id":2528,"date":"2022-04-09T08:39:46","date_gmt":"2022-04-09T08:39:46","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2528"},"modified":"2023-04-26T09:26:36","modified_gmt":"2023-04-26T09:26:36","slug":"a","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/a\/","title":{"rendered":"A"},"content":{"rendered":"

Les meves paraules<\/a><\/p>\n

\n

a prep 1 Indica lloc. L’accident va ser a Castell\u00f3. Anirem a la platja. Van entrar a la primera botiga que van trobar. Va caure desmaiat a terra. 2 Indica temps. A les nou comen\u00e7a la pel.l\u00edcula. 3 Indica destinaci\u00f3. D\u00f3na records a la fam\u00edlia. 4 Segueix certs verbs. Acostumen a fer la migdiada. 5 Davant d’infinitiu. Pensa a dir-li que ha de portar m\u00e9s llet. 6 Marca oposici\u00f3 amb de. Obert de quatre a vuit. 7 Acompanya locucions. Hi anirem a peu.<\/p>\n

abadejo<\/del>* m Peix d’aig\u00fces fredes que es consumeix fresc o salat: bacall\u00e0.<\/p>\n

abaixar v tr 1 Inclinar. Abaixa el cap o et donar\u00e0s un cop amb l’entrada de la cova. 2 Fer m\u00e9s baix. Diu que abaixaran el preu de la gasolina.<\/p>\n

aband\u00f3 [var.: abandonament] m El fet d’abandonar. L’aband\u00f3 de moltes tradicions.<\/p>\n

abandonar v tr 1 Anar-se’n d’un lloc. Les rates abandonaven el vaixell. 2 Deixar(-ho) sense ocupar-se’n m\u00e9s. Han abandonat un gos a la carretera.<\/p>\n

abans [var.: *ans] 1 adv En un temps anterior. Abans demanaven per tu. 2 En un lloc anterior. Com si anessis cap a la pla\u00e7a, per\u00f2 gira a la travessia que hi ha abans. 3 En altres temps. Abans es vivia d’una altra manera. 4 En primer lloc. Posa la verdura a l’olla, per\u00f2 renta-la abans. 5 M\u00e9s d’hora. Jo acabar\u00e9 abans. 6 adj Dins locucions adverbials de temps. El dia abans. 7 abans de loc prep El dia abans del ball. La primera travessia abans del sem\u00e0for. 8 abans de tot loc adv En primer lloc. Abans de tot, d\u00f3na-li records. 9 abans que loc conj Abans que el pugueu avisar, ja l’hauran localitzat. 10 Amb prefer\u00e8ncia a. Es deixaria matar abans que delatar-los. 11 abans no loc conj Fins que. Abans no s’ho acaba de pensar, pot passar un mat\u00ed sencer.<\/p>\n

abans-d’ahir [var.: *desp\u00fas-ahir] adv Dos dies abans del dia que som.<\/p>\n

abast m 1 Dist\u00e0ncia a qu\u00e8 arriba un raig de llum, un projectil, etc. Els focus que il.luminaven el monument eren de gran abast. 2 Proximitat a qu\u00e8 tenim alguna cosa. Quan estudia, vol tenir els llibres de consulta a l’abast de la m\u00e0.<\/p>\n

abastiment m Prove\u00efment<\/p>\n

abastir v tr Proveir.<\/p>\n

abat m Superior d’un monestir de monjos. L’abat de Poblet.<\/p>\n

abatible adj Que es pot inclinar o plegar. Uns seients abatibles.<\/p>\n

abdomen m El ventre dels mam\u00edfers o la part del cos que hi ha a continuaci\u00f3 del t\u00f2rax en molts animals invertebrats.<\/p>\n

abecedari m Conjunt ordenat de totes les lletres amb qu\u00e8 escrivim, alfabet.<\/p>\n

abella f Insecte que viu en eixams i fabrica mel i cera.<\/p>\n

abeurar v tr Donar beure als animals. Abeurar les ovelles.<\/p>\n

abisme m Gran profunditat. Des de dalt del penya-segat, contemplava l’abisme que s’obria als seus peus.<\/p>\n

abocar 1 v tr i r\u00e8g Tirar dins d’un recipient un producte l\u00edquid, o b\u00e9 en gra, en pols, etc. Aboqueu en un pot tota la llet que queda al cart\u00f3. 2 abocar-se v pron i r\u00e8g Inclinar-se massa damunt d’un ampit. S’abocaven a la finestra per veure’ls passar.<\/p>\n

abolir v tr Mitjan\u00e7ant una llei, anul.lar una pr\u00e0ctica. Fins al segle XIX no es va abolir l’esclavitud.<\/p>\n

abonament m Contracte en qu\u00e8 es rep un servei i es paga una quantitat a canvi. L’abonament a un diari, a una tanda de concerts, a una estaci\u00f3 d’esqu\u00ed.<\/p>\n

abonar(-se) v tr, pron i r\u00e8g Fer un abonament. Ha abonat els fills a una revista d’esports. S’han abonat al Festival Mozart.<\/p>\n

aborronament* m Esgarrifan\u00e7a.<\/p>\n

abra\u00e7ada f Acci\u00f3 d’abra\u00e7ar. Els amics el van rebre amb una abra\u00e7ada.<\/p>\n

abra\u00e7ar [var.: *abracillar] v tr Rodejar alg\u00fa amb els bra\u00e7os. Abra\u00e7ava ben fort la mare, de tanta por que tenia.<\/p>\n

abreviar [var.: abreujar] v tr 1 Fer m\u00e9s breu. Com que es feia tard, va abreviar el discurs. 2 Fer servir abreviatures. Busca en el text la paraula carrer i abreuja-la.<\/p>\n

abreviatura f Manera d’escriure m\u00e9s curta una paraula. L’abreviatura de carrer \u00e9s c., i pl. \u00e9s la de pla\u00e7a.<\/p>\n

abric m Pe\u00e7a de vestir llarga, amb m\u00e0nigues i de roba gruixuda, que duem damunt de tot quan fa fred. Un abric de pell.<\/p>\n

abrigar v tr i r\u00e8g Protegir del fred o del vent. Aquesta manta per damunt de les cames t’abrigar\u00e0 m\u00e9s. El mur els abrigava del vent<\/p>\n

abril m Quart mes de l’any.<\/p>\n

abrupte, -a adj Alt i de dif\u00edcil acc\u00e9s. Una muntanya abrupta.<\/p>\n

absc\u00e9s [pl. -essos] m Acumulaci\u00f3 de pus en alguna part del cos.<\/p>\n

abs\u00e8ncia f 1 No pres\u00e8ncia en un lloc. Van aprofitar la nostra abs\u00e8ncia per entrar a casa. 2 Privaci\u00f3. Van notar en ell una total abs\u00e8ncia de sentiments.<\/p>\n

absent adj i m i f Que no \u00e9s en un lloc. Es recordaven dels familiars absents. No van tenir en compte l’opini\u00f3 dels absents.<\/p>\n

absoldre v tr Deixar lliure d’una acusaci\u00f3. El tribunal el va absoldre.<\/p>\n

absolut, -a adj Complet, total, definitiu. T\u00e9 un domini absolut de la situaci\u00f3.<\/p>\n

absolutament adv Del tot. Estic absolutament decidit a no anar-hi.<\/p>\n

absorbir v intr Tenir la capacitat d’amarar-se d’un l\u00edquid. Una esponja que diu que absorbeix molt.<\/p>\n

abstemi, -\u00e8mia adj i m i f Que no pren begudes alcoh\u00f2liques. Tots els seus amics s\u00f3n abstemis.<\/p>\n

abstenir-se [var.: abstindre’s] v pron i r\u00e8g Privar-se (de). El metge diu que m’he d’abstenir de fumar.<\/p>\n

abstracte, -a adj Que no representa figures reals. L’art abstracte.<\/p>\n

absurd, -a 1 adj Gens d’acord amb la l\u00f2gica. La situaci\u00f3 era tan absurda, que al final vam acabar tots rient. 2 absurd m Pretendre que als catorze anys ja havia de tenir prou seny era un absurd.<\/p>\n

abund\u00e0ncia [var.: abundor] f Estat d’abundant. Aquells neden en l’abund\u00e0ncia.<\/p>\n

abundant [var.: abund\u00f3s] adj Que n’hi ha o es produeix en gran quantitat. La pluja de tardor queia abundant damunt els sembrats.<\/p>\n

abundar v intr Haver-n’hi en abund\u00e0ncia. En aquelles aig\u00fces hi abundaven els corals.<\/p>\n

ab\u00fas m Acci\u00f3 i efecte d’abusar. Aquest augment de preus \u00e9s un ab\u00fas.<\/p>\n

abusar v r\u00e8g 1 Excedir-se en l’\u00fas (de). Abusar del tabac pot ser fatal per a la salut. 2 Aprofitar-se d’alg\u00fa perjudicant-lo. Han abusat de la nostra bona fe.<\/p>\n

acabament m El fet d’acabar. No s\u00e9 si veurem l’acabament de les obres.<\/p>\n

acabar 1 v intr i r\u00e8g Posar fi a un fet, a una acci\u00f3. A les cinc encara no havien acabat de dinar. 2 Tenir el final. On acaba, aquesta l\u00ednia d’autob\u00fas? 3 v tr Esgotar, exhaurir. Han acabat tot el pa. 4 v aux Amb gerundi, indica fi. Van acabar donant-li tot el que demanava. 5 acabar de v aux Haver succe\u00eft fa poc. Ho acaben de dir per la r\u00e0dio. 6 Deixar de. Hem acabat de patir.<\/p>\n

aca\u00e7ar<\/del>* v tr Perseguir.<\/p>\n

ac\u00e0cia f Arbre d’ombra de fulla caduca que fa unes flors blanques.<\/p>\n

acad\u00e8mia f 1 Instituci\u00f3 d’ensenyament. Acad\u00e8mia de tall i confecci\u00f3. 2 Entitat cient\u00edfica. Acad\u00e8mia de Belles Arts.<\/p>\n

acampada f Acci\u00f3 d’acampar. Farem acampada en una vall.<\/p>\n

acampador, acampadora [var.: campista] m i f Persona que acampa.<\/p>\n

acampar v intr Fer c\u00e0mping.<\/p>\n

acaramullar<\/del>* v tr Posar unes coses damunt de les altres sense massa ordre: amuntegar.<\/p>\n

acariciar v tr Fer car\u00edcies.<\/p>\n

acatxar-se<\/del>* v ref Inclinar el cos fent flexi\u00f3 de les cames: ajupir-se.<\/p>\n

accedir v r\u00e8g 1 Decantar-se als desitjos d’alg\u00fa. Finalment van accedir a les seves peticions. 2 Tenir acc\u00e9s. Van poder accedir al terrat des de la casa ve\u00efna.<\/p>\n

accelerador m Mecanisme d’un motor que permet d’accelerar-lo. Pitjar l’accelerador.<\/p>\n

accelerar v intr Augmentar la velocitat. El x\u00f2fer, quan va veure que arribarien tard, va accelerar.<\/p>\n

accent m 1 For\u00e7a amb qu\u00e8 pronunciem una s\u00edl.laba. 2 Signe (\u00b4`) amb qu\u00e8 marquem les vocals, seguint unes normes.<\/p>\n

acceptar v tr 1 Estar d’acord (amb). Acceptaven la decisi\u00f3 del tribunal. 2 Avenir-se (a). Ha acceptat d’acompanyar-nos.<\/p>\n

acc\u00e9s [pl. -essos] m 1 Pas cap a un lloc. Els accessos d’una autopista. 2 Atac. Un acc\u00e9s de tos.<\/p>\n

accessori [gen. en pl.] m Tot all\u00f2 que complementa un vehicle, una m\u00e0quina, un aparell, etc. Una botiga d’accessoris de l’autom\u00f2bil.<\/p>\n

accident m Desgr\u00e0cia sobtada. Un accident de tr\u00e0nsit. Un accident de treball.<\/p>\n

accidentat, -ada 1 adj Ple d’entrebancs, d’incidents. Una excursi\u00f3 accidentada. 2 m i f Persona que ha sofert un accident. Els accidentats eren traslladats en ambul\u00e0ncia<\/p>\n

acci\u00f3 f 1 El fet d’actuar. Tothom ha de ser responsable de les pr\u00f2pies accions. 2 El nus d’una narraci\u00f3. On se situa, l’acci\u00f3 de la pel.l\u00edcula?<\/p>\n

acer m Aliatge de ferro i carboni.<\/p>\n

ac\u00ed adv Prop de mi, de nosaltres. Vine cap ac\u00ed de seguida!<\/p>\n

\u00e0cid, -a 1 adj De gust picant. Li agraden els caramels \u00e0cids. 2 \u00e0cid m Producte qu\u00edmic. La ind\u00fastria qu\u00edmica produeix una gran varietat d’\u00e0cids.<\/p>\n

aclaparar v tr i r\u00e8g Oprimir. Ens aclaparen amb tantes normes.<\/p>\n

aclarir v tr Fer veure (un fet) amb claredat. M’hauries d’aclarir un dubte.<\/p>\n

aclucar [gen. formant locuci\u00f3 amb \u2018ull’, \u2018ulls’] v tr Tancar (els ulls). La claror era tan forta, que havia d’aclucar els ulls. No he pogut aclucar l’ull en tota la nit.<\/p>\n

a\u00e7\u00f2* pron La cosa que hi ha prop de mi, de nosaltres. A\u00e7\u00f2 que tinc damunt de la taula \u00e9s un regal d’aniversari.<\/p>\n

acoblar v tr Encaixar, ajustar. Per muntar l’armari, has d’acoblar unes peces amb les altres.<\/p>\n

acollidor, -a adj Que acull amb amabilitat, agradable. Una fam\u00edlia acollidora. Un ambient acollidor.<\/p>\n

acolliment [var.: acollida f] m El fet d’acollir, especialment a casa. Han donat acolliment a una fam\u00edlia refugiada.<\/p>\n

acollir v tr Acceptar de grat. Han acollit el teu projecte amb inter\u00e8s.<\/p>\n

acolorir v tr Donar color. La dibuixant sempre acoloria les galtes dels seus personatges.<\/p>\n

acomiadament m Acci\u00f3 i efecte d’acomiadar o despatxar de la feina. Han anunciat reducci\u00f3 de plantilla i hi haur\u00e0 molts acomiadaments.<\/p>\n

acomiadar 1 v tr Despatxar de la feina. L’han acomiadat amb molt poca indemnitzaci\u00f3. 2 v tr Prendre comiat d’alg\u00fa; dir ad\u00e9u. Van anar a l’aeroport a acomiadar uns amics. 3 acomiadar-se v pron i r\u00e8g Els passatgers es van acomiadar dels familiars.<\/p>\n

acomodador, acomodadora m i f Persona que indica el seient al p\u00fablic en una sala d’espectacles.<\/p>\n

acompanyament m Conjunt de persones que acompanyen alg\u00fa. Va arribar el president amb tot l’acompanyament.<\/p>\n

acompanyar v tr Anar amb alg\u00fa. Ens van acompanyar fins a la cantonada.<\/p>\n

acompte m Quantitat que es d\u00f3na a compte d’un import m\u00e9s elevat. Quan van signar el contracte, va rebre un acompte de cent mil pessetes.<\/p>\n

aconseguir v tr 1 Fer realitat un prop\u00f2sit. Sempre aconsegueix all\u00f2 que vol. 2 Atrapar. Van sortir m\u00e9s tard que ells, per\u00f2 els van aconseguir a mig cam\u00ed.<\/p>\n

aconsellar v tr Donar consells. Van aconsellar-nos d’agafar el primer tren.<\/p>\n

acontentar 1 v tr i r\u00e8g Fer content. Es pensaven que podrien acontentar-los amb quatre somriures. 2 v intr \u00c9s una persona de mal acontentar, no saps mai qu\u00e8 vol. 3 acontentar-se v pron i r\u00e8g En canvi, el seu germ\u00e0 s’acontenta amb ben poca cosa.<\/p>\n

acord 1 m Pacte. Els dos pa\u00efsos van arribar a un acord sobre la pesca. 2 posar(-se) d’acord loc verb Discutien molt fort, per\u00f2 ell els va acabar posant d’acord. 3 d’acord exp Entesos. Dem\u00e0 et passarem a buscar cap a les set, d’acord?<\/p>\n

acordar v tr Prendre un acord. La junta de l’associaci\u00f3 va acordar d’apujar les quotes.<\/p>\n

acordi\u00f3 m Instrument musical de vent, prove\u00eft d’una manxa i de teclat.<\/p>\n

acostar 1 v tr Posar a prop. Acosta’m aquella cadira. 2 acostar-se v pron i r\u00e8g Van acostar-se massa al foc.<\/p>\n

acostumar 1 v r\u00e8g Tenir l’h\u00e0bit (de). Acostumen a sopar cap a les nou. 2 v tr i r\u00e8g (Fer) agafar o tenir un costum. Acostumeu-lo a no cridar. 3 acostumar-se v pron i r\u00e8g S’ha acostumat de seguida a la bona vida.<\/p>\n

acotxar-se* v ref Inclinar el cos fent flexi\u00f3 de les cames: ajupir-se.<\/p>\n

acovardir(-se) v tr i pron Agafar por, tenir por. El fred m’acovardeix. S’acovardeix de seguida.<\/p>\n

acrob\u00e0cia [gen. en pl.] f Conjunt de girs, salts, equilibris, etc., que es practiquen com a gimn\u00e0stica o com a espectacle.<\/p>\n

acr\u00f2bata m i f Artista o gimnasta que fa acrob\u00e0cies.<\/p>\n

acta f Escrit que reflecteix el proc\u00e9s d’una competici\u00f3 esportiva, d’una reuni\u00f3, etc. Va aixecar acta de la reuni\u00f3.<\/p>\n

acte m 1 Acci\u00f3. All\u00f2 va ser un acte propi d’una persona decidida. 2 Part d’una obra teatral. Una com\u00e8dia en dos actes. 3 Fet p\u00fablic i generalment solemne. Van assistir a l’acte d’inauguraci\u00f3 del teatre.<\/p>\n

actitud f Manera de mostrar-se. Amb mi sempre ha tingut una actitud de desconfian\u00e7a.<\/p>\n

actiu, -iva adj Que mostra energia. Sempre el veur\u00e0s atrafegat, \u00e9s una persona molt activa.<\/p>\n

activitat 1 f Qualitat d’actiu. Van arribar just quan la f\u00e0brica era en plena activitat. 2 activitats f pl Tasques. L’associaci\u00f3 de ve\u00efns programa moltes activitats.<\/p>\n

actor, actriu m i f Artista de teatre o de cine.<\/p>\n

actuaci\u00f3 f El fet d’actuar. Ha tingut una actuaci\u00f3 molt valenta davant d’aquell perill. La companyia fa tres actuacions per setmana.<\/p>\n

actual adj Del moment present. Quin deu ser, el valor actual del d\u00f2lar?<\/p>\n

actualitat f Conjunt dels fets del moment present. Li agrada estar al corrent de l’actualitat esportiva.<\/p>\n

actualitzar v tr Posar al dia. Voldria actualitzar la col.lecci\u00f3 de segells.<\/p>\n

actualment adv Al moment present.<\/p>\n

actuar v intr 1 Posar-se en acci\u00f3. Davant d’aquells greus problemes, calia actuar amb rapidesa. 2 Representar. La nova companyia de teatre actua aquest vespre. No fingiu m\u00e9s, deixeu d’actuar!<\/p>\n

acudir v r\u00e8g Anar en un lloc atret per una causa concreta. Quan es va sentir aquell soroll tan gran, hi va acudir tothom.<\/p>\n

acudit m 1 Historieta xocant i divertida. Els acudits que m\u00e9s li agraden s\u00f3n els picants. 2 Dita graciosa, sortida. Diu que no beu mai xampany perqu\u00e8 les bombolletes li pugen pel nas, ves quins acudits!<\/p>\n

acumulador m Aparell que transforma l’energia el\u00e8ctrica i la guarda.<\/p>\n

acumular v tr Aplegar quantitat d’una cosa. Ha acumulat grans riqueses.<\/p>\n

acusaci\u00f3 f Acci\u00f3 d’acusar. Va haver de defensar-se d’una acusaci\u00f3 d’estafa.<\/p>\n

acusar v tr i r\u00e8g Assenyalar com a culpable. El van acusar d’espiar-los.<\/p>\n

acusat, acusada m i f Persona que \u00e9s objecte d’acusaci\u00f3. Els acusats van ser condu\u00efts davant el jutge.<\/p>\n

adaptar 1 v tr i r\u00e8g Adequar, especialment una obra liter\u00e0ria, a un altre mitj\u00e0. Han adaptat la novel.la al cinema. 2 adaptar-se v pron i r\u00e8g Acostumar-se. S’han adaptat bastant b\u00e9 a la nova vida.<\/p>\n

addicci\u00f3 f Sentir una inclinaci\u00f3 molt forta per una cosa. L’addicci\u00f3 a la droga.<\/p>\n

adequar v tr i r\u00e8g Posar en condicions amb una finalitat. Volen adequar la botiga als gustos d’ara.<\/p>\n

adequat, -ada adj Que hi va b\u00e9. A la pintura hi ha la proporci\u00f3 adequada de colors calents.<\/p>\n

ad\u00e9s* adv Fa poc. Ad\u00e9s ha vingut el teu cos\u00ed a buscar-te.<\/p>\n

ad\u00e9u [var.: ad\u00e9u-siau] 1 exp Ad\u00e9u, fins dem\u00e0! Ad\u00e9u-siau! 2 dir ad\u00e9u loc verb Acomiadar(-se). Van anar a l’aeroport a dir ad\u00e9u a la cosina.<\/p>\n

adherir-se v pron i r\u00e8g 1 Apuntar-se a alguna causa. S’han adherit a la campanya a favor de la pau. 2 Agafar-se a una superf\u00edcie. Els pneum\u00e0tics nous s’adhereixen b\u00e9 a l’asfalt.<\/p>\n

adhesi\u00f3 f Acci\u00f3 d’adherir-se a una causa. Davant els atacs de la premsa, ha rebut adhesions d’una bona part dels seus admiradors.<\/p>\n

adhesiu, -iva 1 adj Que s’enganxa o enganxa. Etiquetes adhesives. Subst\u00e0ncia adhesiva. 2 adhesiu m Etiqueta adhesiva que duu impresos elements de tota mena. Duia una carpeta plena d’adhesius ecologistes.<\/p>\n

\u00e0dhuc adv Fins i tot.<\/p>\n

adient adj Que (hi) va b\u00e9. Sempre t\u00e9 a punt les paraules adients.<\/p>\n

adjectiu m Forma gramatical que complementa el nom.<\/p>\n

admetre v tr i r\u00e8g Acceptar. Al final el van admetre a les proves.<\/p>\n

administraci\u00f3 f 1 Acci\u00f3 de governar l’economia. Es va fer c\u00e0rrec de l’administraci\u00f3 de l’empresa. 2 Acci\u00f3 d’aplicar certs serveis. L’administraci\u00f3 de just\u00edcia. 3 Conjunt d’organismes de l’Estat. L’Administraci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n

administrador, administradora m i f Persona que t\u00e9 el c\u00e0rrec d’administrar una propietat, una empresa, etc.<\/p>\n

administrar v tr Portar l’administraci\u00f3.<\/p>\n

administratiu, -iva 1 adj Referent a l’administraci\u00f3, a la burocr\u00e0cia. Les obres es van retardar per problemes administratius. 2 m i f Oficinista. En aquest bar, hi v\u00e9nen a dinar molts administratius.<\/p>\n

admirable adj Digne d’admiraci\u00f3. T\u00e9 una capacitat de treball admirable.<\/p>\n

admiraci\u00f3 f Capacitat o efecte d’admirar o d’admirar-se. Sent admiraci\u00f3 per la gent que practica el voluntariat.<\/p>\n

admirador, admiradora m i f Persona que t\u00e9 admiraci\u00f3 per un artista, un pol\u00edtic, un escriptor, etc.<\/p>\n

admirar v tr Tenir un sentiment d’aprovaci\u00f3 i de gran respecte per alg\u00fa, per un fet. Admirava la gran capacitat de treball que tenia.<\/p>\n

admissi\u00f3 f Acci\u00f3 d’admetre, de ser adm\u00e8s. Ha sol.licitat l’admissi\u00f3 com a soci del club.<\/p>\n

adob m Subst\u00e0ncia que es tira a la terra perqu\u00e8 produeixi m\u00e9s.<\/p>\n

adobar v tr 1 Preparar la terra amb adobs. Despr\u00e9s de llaurar els camps, conv\u00e9 adobar-los. *2 Amanir. Li agrada adobar la verdura amb bastant d’oli.<\/p>\n

adolesc\u00e8ncia f Per\u00edode de la vida d’una persona entre la inf\u00e0ncia i la joventut.<\/p>\n

adolescent m i f Persona que es troba en l’adolesc\u00e8ncia.<\/p>\n

adonar-se v pron i r\u00e8g Parar compte (en): *t\u00e9mer-se. Li havien pres la cartera i ell ni se n’havia adonat.<\/p>\n

adoptar v tr 1 Prendre una criatura com a fill legal. Ja tenien dos fills i ara han adoptat una menuda. 2 Fer seu. Han adoptat uns costums estranys.<\/p>\n

adorar v tr Recon\u00e8ixer la depend\u00e8ncia respecte a una divinitat.<\/p>\n

adormir-se v pron Agafar el son. Quan es fica al llit, sempre li costa molt adormir-se.<\/p>\n

adormit, -ida adj Insensible. Tinc una cama mig adormida.<\/p>\n

adorn [sovint en pl.] m Complement per fer bonic. Duia una brusa amb adorns.<\/p>\n

adornar v tr Posar(-hi) adorns. Van adornar el past\u00eds amb cireres confitades.<\/p>\n

adquirir v tr 1 Comprar. Han adquirit uns terrenys vora mar. 2. Fer seu. Al cap dels anys, ha adquirit molta experi\u00e8ncia en l’ofici.<\/p>\n

adquisici\u00f3 f Cosa adquirida. El gerent del museu ha fet m\u00e9s adquisicions per a les sales noves.<\/p>\n

adre\u00e7a f Refer\u00e8ncies del lloc on s’est\u00e0 alg\u00fa. M’heu de donar la vostra adre\u00e7a de l’estiu.<\/p>\n

adre\u00e7ar 1 v tr Posar recte. Has entrat el cotxe tort, adre\u00e7a’l. 2 v tr i r\u00e8g Dirigir. Va adre\u00e7ar una salutaci\u00f3 als assistents a l’acte. 3 adre\u00e7ar-se v pron i r\u00e8g Dirigir-se. Els he vist que s’adre\u00e7aven a un desconegut.<\/p>\n

adult, -a 1 m i f Persona que es troba en la maduresa, passada la joventut. Tu creus que els adults entenen la gent jove? 2 adj Referent a les persones adultes. T\u00e9 un comportament ben poc adult.<\/p>\n

adverbi m Forma gramatical que pot complementar una frase, un verb, un adjectiu o un altre adverbi.<\/p>\n

advers, -a adj Contrari, dolent. Van tenir un resultat advers.<\/p>\n

adversari, -\u00e0ria adj i m i f Que va contra un altre. L’equip adversari era molt potent. Va presentar batalla als seus adversaris pol\u00edtics.<\/p>\n

advertir 1 v tr i r\u00e8g Avisar. El van advertir del perill que corria. 2 v tr Adonar-se. No va advertir que hi havia un stop.<\/p>\n

advocat, advocada m i f Professional que t\u00e9 per ofici assessorar sobre les lleis i actuar en els judicis com a defensor o com a acusador.<\/p>\n

aeri, a\u00e8ria adj Referent a l’aire, que va per l’aire. Corrents aeris. Transport aeri.<\/p>\n

aer\u00f2bic m Gimn\u00e0stica que es fa seguint un ritme musical.<\/p>\n

afaenat<\/del>, -ada* adj Enfeinat.<\/p>\n

aerogenerador m Instal.laci\u00f3 amb unes aspes i motor que aprofita l’energia del vent per produir electricitat.<\/p>\n

aeroport m Conjunt d’instal.lacions i serveis per al tr\u00e0nsit aeri.<\/p>\n

afaitar 1 v intr Eliminar els p\u00e8ls, generalment de la cara, amb una m\u00e0quina o un estri tallant. Aquestes maquinetes afaiten molt suau. S’ha comprat una m\u00e0quina d’afaitar \u00faltim model. 2 afaitar-se v ref Encara no t\u00e9 quinze anys i ja s’afaita.<\/p>\n

afalagar v tr Mostrar-se en extrem amable amb alg\u00fa. Sabia com afalagar-lo remarcant els seus \u00e8xits.<\/p>\n

afamat, -ada adj Que t\u00e9 fam. Menja com un gos afamat.<\/p>\n

afanyar-se v pron i r\u00e8g Anar de pressa a fer una cosa. Si no t’afanyes a vestir-te, far\u00e0s tard.<\/p>\n

afartar-se v pron Menjar massa.<\/p>\n

afavorir v tr Beneficiar. El sistema electoral vigent afavoreix les majories.<\/p>\n

afeblir v tr Debilitar.<\/p>\n

afecci\u00f3 f Malaltia. T\u00e9 una afecci\u00f3 a l’orella.<\/p>\n

afectar v tr 1 Causar un efecte en els sentiments. El va afectar molt la mort del germ\u00e0. 2 Causar un efecte advers en un afer. La recessi\u00f3 econ\u00f2mica va afectar la ind\u00fastria del pa\u00eds.<\/p>\n

afecte m Sentiment d’estimaci\u00f3. Ara li sap greu desprendre’s del cotxe vell, perqu\u00e8 li ha agafat afecte.<\/p>\n

afectivitat f Qualitat basada en l’afecte. Per als infants \u00e9s molt important l’afectivitat.<\/p>\n

afectu\u00f3s, -osa adj Que mostra afecte. Em van fer una rebuda molt afectuosa.<\/p>\n

afegir v tr i r\u00e8g Posar(-n’hi) m\u00e9s. Es pensaven que havia acabat de parlar, per\u00f2 encara hi va afegir unes paraules.<\/p>\n

afegit [var.: afegit\u00f3] m Efecte d’afegir, conjunt de coses afegides. Una estora vella plena d’afegits.<\/p>\n

afer [sovint en pl.] m Assumpte, negoci. Es va veure embolicat en un afer estrany.<\/p>\n

afermar v tr Fer m\u00e9s ferm. S’ha d’afermar la base on descansa la m\u00e0quina.<\/p>\n

aferrar *1 v tr Enganxar. Hem aferrat els cromos amb una pega molt bona. 2 aferrar-se v pron i r\u00e8g Agafar-se amb for\u00e7a. Es va aferrar a la barana per no caure. 3 [fig.] S’aferrava a les seves idees.<\/p>\n

afici\u00f3 [var.: afecci\u00f3] f 1 Tend\u00e8ncia gran per una activitat, un esport, un art, etc. T\u00e9 afici\u00f3 pels jocs de m\u00e0gia. 2 Conjunt dels aficionats. L’afici\u00f3 seguia atentament el partit.<\/p>\n

aficionar-se [var.: afeccionar-se] v pron i r\u00e8g Agafar afici\u00f3 (per). Ara s’ha aficionat als mots encreuats.<\/p>\n

aficionat, -ada [var.: afeccionat] 1 adj Que no \u00e9s professional. S\u00f3n uns m\u00fasics aficionats. 2 m i f Persona que t\u00e9 una afici\u00f3, seguidor d’un equip. Tots els aficionats es van aplegar a l’estadi.<\/p>\n

afinaci\u00f3 f El fet que les notes musicals sonin en l’altura precisa.<\/p>\n

afinar 1 v tr Donar afinaci\u00f3 a un instrument. Cal fer afinar el piano. 2 afinar(-se) v tr i pron Fer(-se) m\u00e9s fi, m\u00e9s suau, m\u00e9s prim. Una mica de mel t’afinar\u00e0 la veu. Despr\u00e9s de la malaltia se li ha afinat la cara.<\/p>\n

afinitat f Caracter\u00edstica comuna; coincid\u00e8ncia en manera de ser, de pensar, etc. Per fer la feina, els agrupa per afinitats.<\/p>\n

afirmaci\u00f3 f Acci\u00f3 d’afirmar. A vegades fas afirmacions sense cap fonament.<\/p>\n

afirmar v tr Dir(-ho) d’una manera segura. Va afirmar davant el jutge que no coneixia l’acusat.<\/p>\n

afirmativament adv Estant(-hi) d’acord. Va contestar afirmativament.<\/p>\n

afligir v tr Causar pena. No el volia afligir m\u00e9s i va parar de contar-li les malifetes del fill.<\/p>\n

afluent m Riu que desemboca en un altre de m\u00e9s important.<\/p>\n

afluixar 1 v tr Fer m\u00e9s fluix. Has posat la corda massa tibant, afluixa-la. 2 v tr i intr Fer(-se) menys intens o fort, m\u00e9s lent. El vent afluixa. Afluixar la marxa.<\/p>\n

afores m pl Els voltants d’una poblaci\u00f3. No viuen pas al centre de la ciutat, sin\u00f3 als afores.<\/p>\n

afortunat, -ada adj i m i f Amb sort. Han estat afortunats de n\u00e9ixer en aquesta fam\u00edlia. S\u00f3n uns afortunats.<\/p>\n

afric\u00e0, -ana adj i m i f De l’\u00c0frica.<\/p>\n

afrontar v tr Plantar cara. No es va acovardir gens, sin\u00f3 que va saber afrontar tots els problemes.<\/p>\n

afusellar v tr Matar amb una desc\u00e0rrega tancada de fusells. L’espia va ser afusellat aquell mateix vespre.<\/p>\n

agafador m 1 Estri de cuina per agafar atuells calents. T\u00e9 un agafador en forma de guant. 2 Pe\u00e7a d’un moble que serveix per estirar. L’agafador d’un calaix.<\/p>\n

agafar 1 v tr Emportar-s(\u2018ho) per fer-ne \u00fas. Agafeu els diners que necessiteu per anar a comprar. 2 Pujar a un vehicle. Per anar al centre qu\u00e8 agafarem, el metro o l’autob\u00fas? 3 Arreplegar una malaltia. Ha agafat la grip. 4 Atrapar. L’han agafat quan fugia. 5 Llogar per a una feina. Per les festes, els grans magatzems agafen m\u00e9s venedors. 6 Entendre, captar. Ho expliques tan embolicat que no t’agafa ning\u00fa. No puc agafar l’emissora musical. 7 Emprendre. Ho ha agafat amb ganes. Ha agafat el carrer de la dreta. 8 Subjectar. Agafa fort el volant. 9 v intr Arrelar. Amb tan poca terra, les plantes no agafaran. 10 Mantenir-se, especialment la neu. La temperatura no \u00e9s prou baixa i la neu no agafar\u00e0. 11 agafar-se v pron i r\u00e8g Subjectar-se. S’agafava al bra\u00e7 del seu company per caminar amb m\u00e9s seguretat. 12 v pron Enganxar-se. L’estofat s’ha agafat.<\/p>\n

agarrar* v tr, intr i pron Agafar.<\/p>\n

ag\u00e8ncia f 1 Establiment de serveis. Ag\u00e8ncia de turisme, de viatges, de transports, de publicitat. 2 Sucursal. Una ag\u00e8ncia de banca.<\/p>\n

agenda f Quadern amb calendari per fer-hi anotacions personals.<\/p>\n

agenollar-se v ref Posar els genolls en terra. Per fregar el pis sempre s’agenolla.<\/p>\n

agent 1 m i f Empleat, empleada, d’una empresa de serveis, i en general que obra per enc\u00e0rrec d’un altre. Un agent d’assegurances. Un agent de policia. Agent secret. 2 m Tot all\u00f2 que provoca un efecte. L’al.l\u00e8rgia \u00e9s provocada per agents externs.<\/p>\n

agermanar-se v rec Posar-se d’acord (especialment dues ciutats) per establir uns lla\u00e7os de relaci\u00f3. Hi ha moltes ciutats europees que s’han agermanat.<\/p>\n

\u00e0gil adj Que es mou amb rapidesa. Al cap d’unes setmanes de fer gimn\u00e0stica, diu que es troba m\u00e9s \u00e0gil.<\/p>\n

agilitat f Qualitat d’\u00e0gil. Malgrat l’edat, t\u00e9 molta agilitat.<\/p>\n

agitaci\u00f3 f Inquietud molt forta. Van trobar el malalt en un estat d’agitaci\u00f3 ben fort.<\/p>\n

agitar 1 v intr Sacsejar. Quan tingueu tots els ingredients barrejats, heu d’agitar ben fort. 2 agitar-se v ref Moure’s amb for\u00e7a. La mar s’agitava per moments.<\/p>\n

aglomeraci\u00f3 1 f Conjunt de coses atape\u00efdes o persones agrupades. Hi havia una aglomeraci\u00f3 de gent al voltant dels m\u00fasics. Una aglomeraci\u00f3 urbana. 2 aglomeracions f pl Embussos de gent. Tenen obert fins tard per evitar aglomeracions.<\/p>\n

agonia f 1 Transici\u00f3 cap a la mort. El malalt ha entrat en l’agonia. *2 Basques. Se li ha posat malament el dinar i t\u00e9 agonia.<\/p>\n

agost m Vuit\u00e8 mes de l’any.<\/p>\n

agradable [var.: agrad\u00f3s] adj 1 Plaent als sentits. Un clima agradable. 2 De bon tracte. Una persona agradable.<\/p>\n

agradar v intr 1 Trobar(-hi) gust. M’agrada la crema cremada. 2 Ser del grat (d’alg\u00fa). Els focs artificials van agradar molt.<\/p>\n

agra\u00efment m Sentiment de gratitud. Va mostrar-los el seu agra\u00efment per les atencions rebudes.<\/p>\n

agrair v tr Sentir, manifestar gratitud. Va agrair-li el favor que li havia fet.<\/p>\n

agranador<\/del>, agranadora* m i f Persona que agrana els carrers: escombrador.<\/p>\n

agranar*<\/del> v tr Netejar la brut\u00edcia de terra arrossegant-la amb un estri adequat: escombrar.<\/p>\n

agrari, -\u00e0ria adj Referent a l’agricultura. La pol\u00edtica agr\u00e0ria del govern.<\/p>\n

agre, -a adj 1 De gust \u00e0cid i desagradable. Les prunes verdes s\u00f3n agres. 2 [fig.] Un car\u00e0cter agre. Unes paraules agres.<\/p>\n

agredir v tr Atacar amb la intenci\u00f3 de fer mal. Uns malfactors el van agredir al carrer\u00f3.<\/p>\n

agressi\u00f3 f Acci\u00f3 d’agredir. Les agressions als \u00e0rbitres anaven en augment.<\/p>\n

agressiu, -iva adj 1 Propens a agredir. T\u00e9 un car\u00e0cter agressiu. 2 [hip.] Amb iniciativa. Un venedor agressiu.<\/p>\n

agreujar v tr Fer m\u00e9s greu. Aquells insults van agreujar la situaci\u00f3.<\/p>\n

agr\u00edcola adj Referent a l’agricultura. Maquin\u00e0ria agr\u00edcola.<\/p>\n

agricultor, agricultora m i f Persona que es dedica a l’agricultura.<\/p>\n

agricultura f L’art del cultiu de la terra.<\/p>\n

agrupaci\u00f3 f Conjunt de coses agrupades.<\/p>\n

agrupar v tr Formar grups. Van agrupar els participants al concurs de tres en tres.<\/p>\n

a l’aguait loc adv Vigilant. Estigueu a l’aguait per si els veieu venir.<\/p>\n

aguantar 1 v tr Subjectar. Prohibit aguantar les portes autom\u00e0tiques. 2 Sofrir. Van aguantar fam i calamitats. No puc aguantar el seu car\u00e0cter. 3 Sostenir. Uns grossos pilars aguantaven el pont. 4 v intr Resistir. Amb aquesta ventada, no s\u00e9 pas si el cobert aguantar\u00e0. 5 aguantar-se v ref Sostenir-se. Estava tan cansat que ja no s’aguantava dret. 6 Contenir-se. Volia contestar-li, per\u00f2 es va aguantar. 7 v pron i tr Contenir. S’aguantaven les ganes de riure.<\/p>\n

\u00e0guila [var.: \u00e0liga] f Ocell rapinyaire de vista molt aguda, que vola a gran altura.<\/p>\n

agulla f 1 Barreta punxeguda amb el cap de diferents formes, que t\u00e9 molts usos. Agulla de cosir. Agulla de cap. 2 Subjectador de diferents formes i usos. Agulla de monyo. Agulla d’estendre.<\/p>\n

agull\u00f3* m Punxa que tenen alguns insectes i ar\u00e0cnids per picar: fibl\u00f3.<\/p>\n

agut, -uda adj 1 Que acaba en punxa. Unes dents agudes. 2 Dit de l’angle de menys de 90 graus. 3 [fig.] Molt fort. Un dolor agut.<\/p>\n

ah interj Expressa sorpresa. Ah!, no vindr\u00e0s?<\/p>\n

ahir adv El dia abans del dia que som. Ahir al mat\u00ed.<\/p>\n

ai interj 1 Expressa dolor, recan\u00e7a. Ai, quina trepitjada! Ai, ai, que far\u00e0 tard! 2 ai uix Ecs. Ai uix, quin f\u00e0stic!<\/p>\n

aigua f 1 L\u00edquid transparent, sense olor ni sabor. 2 Aquest mateix l\u00edquid, condicionat per a diversos usos. Aigua potable. Aigua calenta. Aigua freda. 3 Aquest mateix l\u00edquid, amb modificacions diverses. Aigua mineral. Aigua oxigenada.<\/p>\n

aigualir v tr Rebaixar amb aigua. Diria que a la tenda aigualeixen el vi.<\/p>\n

aiguamoll m Terreny pantan\u00f3s: *marjal. Els aiguamolls de l’Empord\u00e0.<\/p>\n

aiguarr\u00e0s m Dissolvent de pintura.<\/p>\n

aiguat m Pluja molt forta i seguida.<\/p>\n

aig\u00fcera f Pica d’una cuina per rentar-hi els plats, esbandir-hi la verdura, etc.: *escurador.<\/p>\n

a\u00efllament m Fet d’estar a\u00efllat. No sabien com acabar amb aquell a\u00efllament.<\/p>\n

a\u00efllar v tr 1 Separar, deixar tot sol. Han a\u00efllat els malalts infecciosos. 2 Deixar fora de contacte. Han a\u00efllat les parets amb plaques de suro.<\/p>\n

aire m 1 Mescla de gasos que formen l’atmosfera. L’aire que respirem. 2 Vent. S’ha aixecat una mica d’aire. 3 [fig.] Manera de manifestar-se. T\u00e9 uns aires que el fan insuportable.<\/p>\n

aixada f Eina de cavar la terra, amb una planxa de ferro i un m\u00e0nec llarg.<\/p>\n

aixafar [var.: xafar] v tr Deixar pla, deformar, per una pressi\u00f3. T’has assegut damunt de la capsa i l’has aixafada.<\/p>\n

aixafat, -ada [var.: xafat] adj Ben pla. El boxejador tenia el nas aixafat.<\/p>\n

aixecar 1 v tr Portar a un nivell m\u00e9s alt. Aixeca un peu. 2 Posar dret. Han aixecat el pal de tel\u00e8fons que havia caigut. 3 aixecar-se v pron Separar-se d’una superf\u00edcie en la qual s’est\u00e0. Es va aixecar una bona polseguera. 4 v ref Va caure a terra i no es podia aixecar. 5 Llevar-se. Cada dia s’aixeca de bon mat\u00ed. 6 Revoltar-se. El poble es va aixecar en armes.<\/p>\n

aixella f Part del cos de les persones, sota el muscle, all\u00e0 on el bra\u00e7 s’ajunta amb l’espatlla.<\/p>\n

aixeta f Mecanisme per tancar i obrir el pas d’un fluid: *grif\u00f3. L’aixeta de l’aigua. L’aixeta del gas.<\/p>\n

aix\u00ed 1 adv D’aquesta manera. Deixa-ho aix\u00ed mateix com est\u00e0. 2 aix\u00ed com loc adv De la mateixa manera. Tot ha de quedar aix\u00ed com ho vam trobar. 3 aix\u00ed que loc conj De manera que, tan aviat com. Hem de plegar a les cinc, aix\u00ed que espavila’t a acabar. Aix\u00ed que va arribar, va comen\u00e7ar a escridassar-nos a tots.<\/p>\n

aix\u00f2 1 pron Aquesta cosa, aquesta causa [per refer\u00e8ncia tant a la 1a., com a la 2a. persona]. Veus aix\u00f2 que tinc a la m\u00e0? Qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2 que escrius? No es trobava prou b\u00e9 i era per aix\u00f2 que no volia venir a la festa. No mireu mai el rellotge i aix\u00f2 fa que no sigueu puntuals. 2 per aix\u00f2 loc adv Per\u00f2. Avui ha fet bon temps, per aix\u00f2.<\/p>\n

ajagut, -uda adj Pla a terra. La melonera creix ajaguda a terra.<\/p>\n

ajeure [var.: ajaure] 1 v tr Posar pla: *gitar. Van ajeure el ferit a la llitera. 2 ajeure’s v ref Posar-se pla: *gitar-se. Li agradava ajeure’s damunt l’herba.<\/p>\n

ajornament m Efecte d’ajornar. L’obertura de la botiga ha sofert un altre ajornament<\/p>\n

ajornar v tr Deixar per un altre dia. Han ajornat la celebraci\u00f3.<\/p>\n

ajuda [var.: ajut m] 1 f Acci\u00f3 d’ajudar. Necessitar\u00e9 ajuda per conv\u00e8ncer-la. 2 amb l’ajuda de loc prep Van acabar les obres amb l’ajuda d’uns voluntaris.<\/p>\n

ajudant, ajudanta m i f 1 Persona que ocupa un c\u00e0rrec secundari en algunes professions. Un ajudant de cuina. 2 Persona que de manera ocasional col.labora en tasques professionals. Se’n surt perqu\u00e8 sempre troba ajudants.<\/p>\n

ajudar [var.: *aidar] v tr i r\u00e8g Prestar el seu concurs a una tasca. El va ajudar a pintar l’habitaci\u00f3.<\/p>\n

ajuntament m 1 Instituci\u00f3 p\u00fablica que governa un municipi. 2 Seu d’aquesta instituci\u00f3.<\/p>\n

ajuntar v tr 1 Posar junt. Ajunteu m\u00e9s les cadires. *2 Ajustar. No tanqueu la porta, tan sols ajunteu-la.<\/p>\n

ajupir 1 v tr Inclinar. Ajupia el cap, avergonyit. 2 ajupir-se v ref Inclinar el cos, fent flexi\u00f3 de cames: *acatxar-se, *acotxar-se, *emponnar-se. S’ajupien darrere les mates per no ser vistos.<\/p>\n

ajustar 1 v tr 1 Regular un mecanisme, un preu, etc., a unes condicions acceptables. Ajustar unes balances. Va dir que s’ho quedava si li ajustava el preu. 2 Tancar (una porta, una finestra, etc.) sense girar la clau o passar el forrellat: *ajuntar. 3 ajustar-se v pron i r\u00e8g Coincidir. Aquella casa s’ajustava a la descripci\u00f3 que me n’havien fet.<\/p>\n

al [pl. als] cont Vaig al terrat. Escric als cosins.<\/p>\n

ala f 1 Cada una de les extremitats d’un ocell. 2 Ap\u00e8ndix de certs animals. Les ales d’una ratapinyada. Les ales d’un mosquit. 3 Sortint lateral de diferents formes i funcions. Les ales d’un avi\u00f3, d’un edifici, d’una taula. 4 Aparell per volar. Ala delta. Ala de pendent.<\/p>\n

alaban\u00e7a f Acci\u00f3 d’alabar. Tot eren alabances sobre el seu bon comportament.<\/p>\n

alabar v tr Dir(-ne) b\u00e9. Sempre alaben molt la nostra puntualitat.<\/p>\n

alacr\u00e0* m Animal invertebrat amb un fibl\u00f3 verin\u00f3s a la cua: escorp\u00ed.<\/p>\n

aladroc<\/del>* m Peix semblant a la sardina per\u00f2 m\u00e9s petit: seit\u00f3.<\/p>\n

alarma f Senyal o av\u00eds de perill. Es va engegar l’alarma del cotxe, perqu\u00e8 havien intentat for\u00e7ar la porta.<\/p>\n

alarmar v tr Posar en estat d’alarma. Aquella sirena a mitja nit va alarmar la poblaci\u00f3.<\/p>\n

alba f Moment del mat\u00ed en qu\u00e8 es nota la primera claror. Cada dia s’aixequen a trenc d’alba.<\/p>\n

albell\u00f3<\/del>* m Conducte per on s’escolen les aig\u00fces residuals: desgu\u00e0s. Els albellons del pati.<\/p>\n

albercoc m Fruit comestible de l’albercoquer.<\/p>\n

albercoquer m Arbre fruiter de fulla caduca que es cultiva en climes secs.<\/p>\n

alberg m Casa d’allotjament. Un alberg de joventut.<\/p>\n

alberg\u00ednia [var.: *albergina] f Hortalissa de forma allargada, generalment de color morat.<\/p>\n

albufera f Llacuna al costat del mar. L’albufera de Val\u00e8ncia.<\/p>\n

\u00e0lbum m Quadern o llibre de diferents mides i usos. Un \u00e0lbum de fotos, de cromos, de dibuixos.<\/p>\n

al\u00e7a f Augment. Les cotitzacions estan a l’al\u00e7a.<\/p>\n

al\u00e7ada [var.: al\u00e7\u00e0ria, *alt\u00e0ria] f Dimensi\u00f3 d’un cos en direcci\u00f3 vertical. Fa vora dos metres d’al\u00e7ada.<\/p>\n

alcalde, alcaldessa m i f Persona que presideix un ajuntament: batlle.<\/p>\n

al\u00e7ament m 1 Acci\u00f3 i efecte d’al\u00e7ar. Al\u00e7ament de pesos. 2 Revolta. Un al\u00e7ament militar.<\/p>\n

al\u00e7ar 1 v tr Portar a un nivell m\u00e9s alt. Al\u00e7a m\u00e9s el bra\u00e7. *2 Endre\u00e7ar. Quan haureu acabat de jugar, alceu-ho tot. 3 al\u00e7ar-se v ref Llevar-se. Cada mat\u00ed s’al\u00e7a a les sis. 4 Posar-se dret. Es van al\u00e7ar de terra. 5 al\u00e7a exp Indica sorpresa, admiraci\u00f3. Al\u00e7a, quina moto que duus!<\/p>\n

alcohol m L\u00edquid sense color, f\u00e0cil d’evaporar-se i inflamable. El vi, la cervesa i els licors contenen alcohol.<\/p>\n

alcoh\u00f2lic, -a 1 adj Que cont\u00e9 alcohol. Begudes alcoh\u00f2liques. 2 adj i m i f Que est\u00e0 alcoholitzat. Una persona alcoh\u00f2lica. Un tractament per a alcoh\u00f2lics.<\/p>\n

alcoholitzat, -ada adj Es diu de la persona que pateix intoxicaci\u00f3 per l’alcohol.<\/p>\n

al\u00e8 m Aire que surt dels pulmons en l’expiraci\u00f3. S’aguantava l’al\u00e8. Li feia pudor l’al\u00e8.<\/p>\n

aleatori, -\u00f2ria adj D’una probabilitat molt relativa. Diu que pot passar aix\u00ed, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s molt aleatori.<\/p>\n

alegrar v tr Fer alegre. Aquella m\u00fasica alegrava l’ambient.<\/p>\n

alegre adj Que t\u00e9 alegria, que manifesta alegria. Una persona alegre i riallera. Va ser una festa molt alegre.<\/p>\n

alegrement adv 1 D’una manera alegre. Van comen\u00e7ar a desfilar alegrement. 2 D’una manera poc responsable. Tot s’ho pren alegrement.<\/p>\n

alegria f Sentiment de satisfacci\u00f3 que es manifesta a l’exterior. El naixement del fill va ser una gran alegria per a tots.<\/p>\n

alemany, -a 1 adj i m i f D’Alemanya. 2 alemany m La llengua alemanya.<\/p>\n

alentir v tr i intr Fer m\u00e9s lent. Alentien la marxa. Quan el sem\u00e0for es va posar carabassa, va alentir.<\/p>\n

alerta 1 f Estat de vigil\u00e0ncia. Davant el perill d’un cicl\u00f3, s’ha decretat alerta m\u00e0xima. 2 exp Alerta amb el gos! 3 anar alerta loc verb Anar amb compte. Aneu alerta amb els sots de la carretera.<\/p>\n

aleshores adv En aquell moment. Va ser aleshores que va compar\u00e8ixer.<\/p>\n

aleta f Ap\u00e8ndix dels peixos i d’altres animals aqu\u00e0tics que els serveix per nedar.<\/p>\n

alfabet m Conjunt ordenat de totes les lletres amb qu\u00e8 escrivim, abecedari. El nostre alfabet t\u00e9 vint-i-sis lletres.<\/p>\n

alfab\u00e8tic, -a adj D’acord amb l’alfabet. Ordre alfab\u00e8tic.<\/p>\n

alf\u00e0brega [var.: *alf\u00e0bega] f Mata molt olorosa de fulla petita.<\/p>\n

alfals m Herba de flors morades cultivada com a farratge.<\/p>\n

alga f Planta generalment aqu\u00e0tica. No es van poder banyar, perqu\u00e8 la platja era plena d’algues.<\/p>\n

algeps<\/del>* m Guix.<\/p>\n

alg\u00fa pron Alguna persona: *qualc\u00fa. Diria que hi ha alg\u00fa darrere la porta.<\/p>\n

algun, -a det 1 [en sing.] Un o una d’entre uns quants: *qualque. Aix\u00f2 devia passar en alguna ciutat nord-americana. 2 [en pl.] Uns quants o unes quantes. Necessitarem alguns caragols per collar els prestatges.<\/p>\n

alhora adv Junts, al mateix temps. Han arribat tots dos alhora.<\/p>\n

alian\u00e7a f Uni\u00f3 de persones o entitats per aconseguir algun fi, pacte. Els pa\u00efsos n\u00f2rdics van fer una alian\u00e7a comercial.<\/p>\n

aliar-se v rec i r\u00e8g Establir una alian\u00e7a. Molts pa\u00efsos s’han aliat en la lluita contra la droga.<\/p>\n

aliat, -ada adj i m i f Que ha establert una alian\u00e7a. Estan aliats en una mateixa empresa. Els aliats van guanyar la Segona Guerra Mundial.<\/p>\n

aliatge m Combinaci\u00f3 de dos o m\u00e9s metalls.<\/p>\n

alicates f Tenalles de pin\u00e7a plana per manipular filferro.<\/p>\n

ali\u00e8, -ena adj r\u00e8g Estrany, no pertanyent (a). \u201cProhibit el pas a tota persona aliena a les obres.\u201d<\/p>\n

aliment m All\u00f2 que alimenta. Ha estat tot el dia sense prendre aliment.<\/p>\n

alimentaci\u00f3 f Acci\u00f3 d’alimentar-se. Fa una alimentaci\u00f3 poc equilibrada.<\/p>\n

alimentar 1 v tr i r\u00e8g Donar aliment. Alimenten les cries tan b\u00e9 com poden. L’alimenten nom\u00e9s amb fruita i verdura. 2 alimentar-se v pron i r\u00e8g Prendre aliment. Els carn\u00edvors s’alimenten de carn.<\/p>\n

alimentari, -\u00e0ria adj Referent a l’alimentaci\u00f3. Els productes alimentaris.<\/p>\n

alinear v tr Fer formar en filera, especialment fer formar part d’un equip en una competici\u00f3. L’entrenador no ha alineat ning\u00fa del planter.<\/p>\n

all m Planta d’horta. Amb tres grans d’all, ja pots fer un bon allioli.<\/p>\n

all\u00e0 [var.: all\u00ed] adv En aquell lloc. Arriba’t fins all\u00e0 on \u00e9s ell. All\u00e0 dalt de la muntanya. All\u00e0 dins de la cova. All\u00e0 darrere la porta. All\u00e0 davant la casa. All\u00e0 damunt la cuina. \u201cAll\u00e0 sota una penya.\u201d All\u00e0 fora feia fred.<\/p>\n

allargar v tr Fer m\u00e9s llarg. Allargar un vestit.<\/p>\n

allargat, -ada adj M\u00e9s llarg del compte. Una ombra allargada.<\/p>\n

allau f Esllavissada de neu. Quan puja la temperatura, hi ha perill d’allaus.<\/p>\n

al.l\u00e8rgia f Afecci\u00f3 provocada per una sensibilitat a certs agents externs.<\/p>\n

alletar v tr Alimentar una cria amb llet, especialment la mare. Conv\u00e9 alletar els nadons com m\u00e9s temps millor.<\/p>\n

alleugerir v tr Fer m\u00e9s lleuger. S’ha d’alleugerir la c\u00e0rrega del cami\u00f3.<\/p>\n

alleujament m El fet de fer m\u00e9s lleu un patiment, una c\u00e0rrega. Un alleujament del mal de cap.<\/p>\n

alliberament [var.: alliberaci\u00f3] m Acci\u00f3 d’alliberar(-se). Celebren l’alliberament del pa\u00eds per les tropes aliades.<\/p>\n

alliberar v tr Fer lliure. Han alliberat els presos pol\u00edtics.<\/p>\n

allioli m Salsa feta amb oli i alls picats tot ben lligat. Conill amb allioli.<\/p>\n

all\u00f2 1 pron Aquella cosa [per refer\u00e8ncia a la 3a. persona]. Veus all\u00f2 que tenen all\u00e0 dalt de casa seva? 2 d’all\u00f2 m\u00e9s loc adv Molt\u00edssim. Pensa que t’aprecia d’all\u00f2 m\u00e9s.<\/p>\n

al.lot, al.lota* m i f Persona d’edat imprecisa entre la inf\u00e0ncia i la joventut; [p. ext.] jove: noi, noia.<\/p>\n

allotjament m Lloc on allotjar(-se). Ja hem trobat allotjament per aquesta nit.<\/p>\n

allotjar 1 v tr Donar habitaci\u00f3. Van allotjar els excursionistes extraviats a les cases del poble. 2 allotjar-se v pron Prendre habitaci\u00f3. Ens allotjarem en una casa de col\u00f2nies.<\/p>\n

al.lucinar v intr 1 Alterar-se els sentits, especialment la vista. Una droga que fa al.lucinar. 2 [hip.] La vostra proposta em va fer al.lucinar.<\/p>\n

al.ludir v tr Fer(-hi) refer\u00e8ncia no del tot expl\u00edcita. Ahir, diria que us van al.ludir a la reuni\u00f3.<\/p>\n

allunyar 1 v tr Anar, dur lluny. Allunya un mica m\u00e9s el llum, que m’enlluerna. 2 allunyar-se v pron i r\u00e8g Com m\u00e9s caminaven, m\u00e9s s’allunyaven els uns dels altres.<\/p>\n

al.lusi\u00f3 f Refer\u00e8ncia feta a alg\u00fa o a alguna cosa. Va demanar la paraula per al.lusions.<\/p>\n

almenys adv Ben b\u00e9, com a m\u00ednim. Hi havia almenys dues mil persones. Si no podies venir, almenys podies avisar.<\/p>\n

alpinisme m Esport consistent a pujar a cims elevats.<\/p>\n

alpinista m i f Persona que practica l’alpinisme.<\/p>\n

alqueria* f Casa de camp, mas, especialment de terres de regadiu.<\/p>\n

alt, -a 1 adj Que t\u00e9 una certa al\u00e7ada. Unes cases altes. 2 alt adv A una certa altura. Si que vola alt! 3 [fig.] Fort. No parleu tan alt. 4 m Al\u00e7ada. El bufet feia m\u00e9s de dos metres d’alt. 5 alts m pl Els alts i baixos de la fortuna.<\/p>\n

alta f 1 Inclusi\u00f3 en una llista. Al club hi ha hagut moltes altes aquest mes. 2 Autoritzaci\u00f3 m\u00e8dica per reprendre les activitats laborals. He anat a buscar l’alta per a l’empresa.<\/p>\n

altar m Taula destinada al culte religi\u00f3s.<\/p>\n

altaveu m Aparell que transforma els senyals el\u00e8ctrics d’un amplificador en sons.<\/p>\n

alteraci\u00f3 f Canvi substancial. Aix\u00f2 significa una alteraci\u00f3 de les normes de funcionament.<\/p>\n

alterar v tr Provocar alteraci\u00f3 o alteracions. Han alterat els nostres plans.<\/p>\n

altern, -a adj Que no va seguit, sin\u00f3 ara l’un, ara l’altre. Rep visites en dies alterns.<\/p>\n

alternatiu, -iva 1 adj Que representa una opci\u00f3 respecte a una altra cosa. Energies alternatives. 2 alternativa f Opci\u00f3 alternativa. Va proposar d’anar al teatre com a alternativa al cinema.<\/p>\n

altipl\u00e0 m Elevaci\u00f3 del terreny amb una superf\u00edcie plana d’una certa extensi\u00f3 al capdamunt.<\/p>\n

altitud f Altura respecte al nivell del mar.<\/p>\n

alto 1 interj Indica l’ordre de parar. Alto, fins aqu\u00ed hem arribat! 2 m Parada. Farem un alto en el cam\u00ed per descansar.<\/p>\n

altre N’indica un de diferent, un de nou, un d’anterior. 1 altre, -a det Torna-ho a dir una altra vegada. Va arribar l’altre dia. T’haur\u00e0s d’acontentar amb aquestes sabates, perqu\u00e8 no en tens d’altres. No tens altra cosa a fer que empipar? No tinc cap altra cosa per donar-te. 2 pron Em vaig esperar estona, per\u00f2 no van venir ni l’un ni l’altre. 3 els altres pron Els restants. Mentre vosaltres comenceu, els altres es poden anar preparant.<\/p>\n

altruisme m Tend\u00e8ncia a mirar pel b\u00e9 dels altres sense pensar en un mateix.<\/p>\n

altura f Dist\u00e0ncia vertical respecte a una superf\u00edcie. El vent els impedia d’arribar a massa altura. L’altura d’un triangle.<\/p>\n

alumini m Metall gris clar molt utilitzat en bastiments met\u00e0llics, entre altres aplicacions.<\/p>\n

alumne, alumna m i f Persona que rep ensenyament. Els alumnes de l’institut.<\/p>\n

alvocat m Fruit comestible d’aspecte de pera, verd\u00f3s i amb molta polpa.<\/p>\n

alzina f Arbre de fulla dura i perenne, d’escor\u00e7a rugosa. Alzina surera.<\/p>\n

ama* f 1 Propiet\u00e0ria. Qui \u00e9s l’ama del gos? 2 Mestressa de casa. Un programa de r\u00e0dio per a les ames de casa. 3 Empres\u00e0ria. L’ama de la f\u00e0brica.<\/p>\n

amabilitat f Qualitat d’amable. Va tenir l’amabilitat d’acompanyar-nos.<\/p>\n

amable adj De tracte educat i afectu\u00f3s. \u00c9s molt amable, ens ajuda sempre en tot.<\/p>\n

amablement adv D’una manera amable.<\/p>\n

amagar 1 v tr No deixar veure. Els n\u00favols amagaven el sol. 2 amagar-se v pron Quan els va veure venir, es va amagar en un portal.<\/p>\n

amagatall m Lloc on poder estar amagat. Els van fer fora de l’amagatall.<\/p>\n

amanida [var.: amanit m] f Plat d’hortalisses variades i adobades, generalment crues, per\u00f2 que admet altres combinacions: *ensalada. Amanida verda, mixta. Amanida d’arr\u00f2s, de patates, de marisc.<\/p>\n

amanir v tr Adobar aliments: *trempar. La verdura bullida va b\u00e9 amanir-la amb oli d’oliva.<\/p>\n

amant m i f Aficionat, aficionada. \u00c9s una amant de la bona cuina.<\/p>\n

amarar [var.: amerar] v tr Mullar completament. La pluja amarava els camps.<\/p>\n

amargant [var.: amarg] adj De gust desagradable. Ametlles amargants.<\/p>\n

amargor f Sensaci\u00f3 d’amargant. Tenia amargor a la boca.<\/p>\n

amb prep 1 Indica companyia. Anava amb la Maria. 2 Indica manera. El van acomiadar amb molta pena. 3 Indica mitj\u00e0. Tot ho fa amb les mans. 4 Indica causa. Amb aquest vent, no es pot sortir al carrer. 5 Indica caracter\u00edstiques. Un cotxe amb cinc marxes. 6 Indica oposici\u00f3 o acord. Est\u00e0 enfadat amb ell. Parla amb tothom. 7 Indica contacte. Va topar amb la paret.<\/p>\n

ambaixada f Seu d’un ambaixador o d’una ambaixadora.<\/p>\n

ambaixador, ambaixadora m i f Membre del cos diplom\u00e0tic que t\u00e9 la m\u00e9s alta representaci\u00f3 del seu pa\u00eds en un pa\u00eds estranger.<\/p>\n

ambici\u00f3 f Desig molt fort d’obtenir una finalitat que comporta un benefici. Tenia l’ambici\u00f3 d’arribar a estrella de cine.<\/p>\n

ambici\u00f3s, -osa adj Que demostra ambici\u00f3. Una idea ambiciosa.<\/p>\n

ambient m 1 All\u00f2 que ens envolta. Si obres la finestra, es refredar\u00e0 l’ambient. 2 [fig.] En aquella fam\u00edlia hi ha mal ambient. 3 El medi. Els ping\u00fcins viuen en un ambient mar\u00edtim. 4 adj Ambiental. El medi ambient. Temperatura ambient.<\/p>\n

ambientador m Subst\u00e0ncia que perfuma l’ambient. Per dissimular l’olor de tabac, hi va tirar una mica d’ambientador amb un esprai.<\/p>\n

ambiental adj 1 Referit a l’ambient. Temperatura ambiental. 2 Referit al medi ambient. Educaci\u00f3 ambiental.<\/p>\n

ambigu, -a adj Que no es manifesta clarament. Una proposta ambigua.<\/p>\n

\u00e0mbit m Zona, sector d’influ\u00e8ncia. Aquestes mesures han tingut molta repercussi\u00f3 en l’\u00e0mbit universitari.<\/p>\n

ambul\u00e0ncia f Vehicle equipat per transportar malalts o accidentats i, en molts casos, per fer-hi les primeres cures.<\/p>\n

ambulant adj Que va d’un lloc a l’altre. Venedors ambulants.<\/p>\n

ambulatori m Centre m\u00e8dic per atendre pacients en r\u00e8gim extern.<\/p>\n

amena\u00e7a f Acci\u00f3 d’amena\u00e7ar. Va rebre unes amenaces an\u00f2nimes per tel\u00e8fon.<\/p>\n

amena\u00e7ador, -a adj Que suposa una amena\u00e7a. Gestos amena\u00e7adors.<\/p>\n

amena\u00e7ar v tr i r\u00e8g Donar a entendre la intenci\u00f3 de perjudicar alg\u00fa. El van amena\u00e7ar que el farien fora.<\/p>\n

americ\u00e0, -ana adj i m i f D’Am\u00e8rica.<\/p>\n

americana f Jaqueta, especialment la que \u00e9s feta de roba.<\/p>\n

ametlla [var.: *ametla] f Fruit comestible de l’ametller.<\/p>\n

ametller [var.: *ametler] m Arbre fruiter de fulla caduca que fa les ametlles.<\/p>\n

amfibi 1 m Animal terrestre que passa per un estadi de larva aqu\u00e0tica. 2 amfibi, -\u00edbia adj Dit d’un vehicle que pot anar per terra o per l’aigua. Un cami\u00f3 amfibi.<\/p>\n

amic, amiga m i f Persona que est\u00e0 unida per l’amistat amb una altra. S\u00f3n amics de la inf\u00e0ncia.<\/p>\n

amidar v tr Mesurar una longitud. Amida l’amplada de la cortina.<\/p>\n

am\u00edgdala f Cada una de les gl\u00e0ndules del coll. T\u00e9 les am\u00edgdales inflamades.<\/p>\n

amistat 1 f Sentiment de simpatia entre persones que les fa estar unides i compartir les coses. Hi havia una gran amistat entre les dues fam\u00edlies. 2 amistats f pl Conjunt d’amics. Va comunicar la not\u00edcia a les amistats.<\/p>\n

amist\u00f3s, -osa adj De tracte amable, com d’amics. Ens van fer una rebuda amistosa.<\/p>\n

amnistia f Perd\u00f3 d’un delicte per part de l’autoritat competent. Han decretat una amnistia per als presos pol\u00edtics.<\/p>\n

amo m 1 Propietari. L’amo de la casa. 2 Patr\u00f3. Els amos de la botiga. *3 Pag\u00e8s que duu una propietat d’una altra persona: masover.<\/p>\n

amo\u00efnar-se v pron Preocupar-se. M’amo\u00efna que sigueu d’aquesta manera. No us hi amo\u00efneu, que ens en sortirem.<\/p>\n

amollar v tr 1 Afluixar. Amolla una mica el nus. 2 Deixar anar. Amollaven coloms per la festa.<\/p>\n

amon\u00edac m L\u00edquid d’olor penetrant utilitzat en medicina. Es posa amon\u00edac a les picades d’insectes.<\/p>\n

amor m Sentiment gran d’estimaci\u00f3. Aquell home va ser l’amor de la seva vida.<\/p>\n

amortidor [var.: esmorte\u00efdor] m Pe\u00e7a d’un vehicle que contraresta els sotracs.<\/p>\n

ampit m Mur que arriba fins a l’al\u00e7ada del pit. L’ampit de la finestra.<\/p>\n

amplada [var.: ampl\u00e0ria] f Dist\u00e0ncia de costat a costat. El nostre carrer fa deu metres d’amplada.<\/p>\n

ample, -a 1 adj Que t\u00e9 una certa amplada. Una carretera ampla. 2 Que t\u00e9 una certa amplitud, ampli. T\u00e9 uns coneixements amples de f\u00edsica. 3 ample m Amplada. Quant fa d’ample, la taula?<\/p>\n

ampli, \u00e0mplia adj Espai\u00f3s. La sala \u00e9s prou \u00e0mplia, hi cabrem de sobres.<\/p>\n

ampliar v tr Fer m\u00e9s ampli. Li agrada viatjar per ampliar coneixements.<\/p>\n

amplificador m Aparell que augmenta la pot\u00e8ncia del so. L’amplificador d’una cadena musical.<\/p>\n

amplificar v tr Augmentar la pot\u00e8ncia d’un so, el volum aparent d’un objecte, etc.<\/p>\n

amplitud f Qualitat d’ampli. L’amplitud de la vall.<\/p>\n

ampolla f Recipient de vidre o de pl\u00e0stic, alt i amb coll, per a l\u00edquids, botella. Una ampolla de vi.<\/p>\n

amprar<\/del>* v tr Rebre diners en pr\u00e9stec: manllevar.<\/p>\n

amunt adv Indica direcci\u00f3 cap a la part de dalt. Van tirar escales amunt.<\/p>\n

amuntegar [var.: *amuntonar] v tr Posar(-ho) fent un munt: *acaramullar. Poseu les caixes ordenades, no les amuntegueu pas.<\/p>\n

anada f Acci\u00f3 d’anar cap a un lloc. En el viatge d’anada es va posar malalt.<\/p>\n

analfabet, -a adj i m i f Que no sap llegir ni escriure. Part de la poblaci\u00f3 era analfabeta. Cada vegada hi ha m\u00e9s pocs analfabets.<\/p>\n

an\u00e0lisi f Estudi detallat de les caracter\u00edstiques d’un objecte, d’un fet, d’una subst\u00e0ncia, etc. Li fan fer una an\u00e0lisi de sang.<\/p>\n

analitzar v tr Fer una an\u00e0lisi. Calia analitzar els motius d’aquella estranya conducta.<\/p>\n

analogia f Relaci\u00f3 de semblan\u00e7a. Hi ha una certa analogia entre el davant d’un cotxe o d’un avi\u00f3 i el morro d’un animal.<\/p>\n

anar 1 v intr Moure’s en una direcci\u00f3. Anaven carrer amunt. 2 Passar. Van pel mig de la pla\u00e7a. 3 Funcionar. La llanterna va amb piles. 4 Escaure. Aquest color no li va. 5 Trobar-se. Com va tot? 6 Presentar-se d’una determinada manera. Anava ben vestit per\u00f2 mal cal\u00e7at. 7 Fer de ventre. Avui ha anat tres cops. 8 v aux Indica un proc\u00e9s que creix o que minva. El foc s’anava apagant. 9 Indica un proc\u00e9s que dura. Ja pots anar dient. 10 anar a v aux Indica incertesa. Aneu a saber per on sortir\u00e0, ara! 11 fer anar loc verb Manejar, fer funcionar. Saps fer anar la m\u00e0quina? 12 anar-se’n v pron Partir d’un lloc. Va anar-se’n sense avisar. 13 d’anar i tornar loc adj D’anada i tornada. Un bitllet d’anar i tornar.<\/p>\n

an\u00e0rquic, -a adj Sense seguir un ordre previ. Tot ho fa d’una manera an\u00e0rquica.<\/p>\n

anarquisme m Ideologia social i pol\u00edtica que propugna la desaparici\u00f3 de l’Estat i la creaci\u00f3 d’una societat en qu\u00e8 tothom sigui igual.<\/p>\n

anarquista adj i m i f Referent a l’anarquisme; partidari o partid\u00e0ria de l’anarquisme. Un sindicat anarquista. Una fam\u00edlia d’anarquistes.<\/p>\n

anatomia f Estructura d’un \u00e9sser viu. L’anatomia d’un peix.<\/p>\n

anca f Cada una de les parts posteriors damunt la cuixa dels mam\u00edfers; llom d’una b\u00e8stia de muntar.<\/p>\n

anci\u00e0, anciana m i f Persona que es troba en la vellesa.<\/p>\n

\u00e0ncora f Pe\u00e7a que duen els vaixells per quedar fixats al fons.<\/p>\n

andal\u00fas, -usa adj i m i f D’Andalusia.<\/p>\n

andana f 1 Plataforma que hi ha a les estacions per poder accedir f\u00e0cilment al tren. El tren cap a Lleida sortir\u00e0 de l’andana sis. *2 Golfes. Puja aquestes cadires a l’andana.<\/p>\n

andorr\u00e0, -ana adj i m i f D’Andorra.<\/p>\n

\u00e0nec, \u00e0nega [var.: *\u00e0dena f, *\u00e0neda f, *\u00e0nnera f] m i f Ocell aqu\u00e0tic, que \u00e9s criat tamb\u00e9 com a aviram.<\/p>\n

an\u00e8cdota f Fet, hist\u00f2ria, curiosos o divertits. S’explicaven moltes an\u00e8cdotes de la ministra d’Educaci\u00f3.<\/p>\n

anell m C\u00e8rcol rod\u00f3, generalment de metall noble, que es duu al dit. L’anell de casat.<\/p>\n

anella f C\u00e8rcol rod\u00f3 de diferents mides i materials i de diferents usos. Les anelles de la cortina.<\/p>\n

anest\u00e8sia f Supressi\u00f3 del dolor per mitj\u00e0 de medicaments. Anest\u00e8sia total.<\/p>\n

\u00e0ngel m Esperit del b\u00e9.<\/p>\n

angines f pl Inflamaci\u00f3 de les gl\u00e0ndules del coll.<\/p>\n

angle m 1 Figura geom\u00e8trica. Angle recte, obt\u00fas, agut. 2 Rac\u00f3, cant\u00f3. Un angle del menjador, de la taula.<\/p>\n

angl\u00e8s, -esa 1 adj i m i f D’Anglaterra. 2 angl\u00e8s m La llengua anglesa.<\/p>\n

angoixa f Sensaci\u00f3 desagradable d’opressi\u00f3 psicol\u00f2gica. Totes aquelles desgr\u00e0cies li provocaven angoixa.<\/p>\n

angoix\u00f3s, -osa adj Que causa angoixa. Una pel.l\u00edcula angoixosa.<\/p>\n

anguila f Peix amb el cos semblant a una serp. Les anguiles de l’Albufera.<\/p>\n

ang\u00fania f Sensaci\u00f3 desagradable. Em fa una certa ang\u00fania haver-li-ho de dir. Em fa ang\u00fania tocar una cosa tova.<\/p>\n

\u00e0nim [sovint en pl.] m Estat ps\u00edquic que fa tenir ganes o disgust de les coses. No t\u00e9 \u00e0nims per a res. \u00c0nim, que ja hi falta poc!<\/p>\n

\u00e0nima f 1 Energia vital. Hi va posar l’\u00e0nima, en aquella empresa. Ella va ser l’\u00e0nima de la festa. 2 Persona. A aquelles hores no es veia ni una \u00e0nima.<\/p>\n

animador, animadora m i f Persona que presenta i anima un espectacle. En el festival de televisi\u00f3 hi havia dues bones animadores.<\/p>\n

animal m 1 \u00c9sser viu que menja i generalment es despla\u00e7a i es relaciona. Els animals vertebrats i els invertebrats. 2 Per oposici\u00f3 a persona. Els masovers donaven menjar als animals.<\/p>\n

animar v tr Donar \u00e0nims. El p\u00fablic animava l’equip en va.<\/p>\n

animat, -ada adj Que es troba amb \u00e0nims, que mostra animaci\u00f3. No estic massa animat, avui. Una festa animada.<\/p>\n

an\u00eds m 1 Planta que fa unes llavors molt arom\u00e0tiques utilitzades com a condiment. 2 Licor extret de l’an\u00eds. Una copeta d’an\u00eds.<\/p>\n

anit* adv 1 La nit passada. Anit no vaig poder dormir. 2 La nit que ha de venir. Anit anirem al teatre.<\/p>\n

anivellar v tr Posar al mateix nivell. Cal anivellar els sous m\u00e9s baixos.<\/p>\n

aniversari m 1 Diada en qu\u00e8 fa anys d’un fet. L’aniversari de casament. 2 [esp.] Diada en qu\u00e8 alg\u00fa fa anys. Les espelmes del past\u00eds d’aniversari.<\/p>\n

annex, -a 1 adj Que acompanya, afegit. Van fer fer una habitaci\u00f3 annexa a la sala. 2 annex m Va presentar el projecte relligat i, els annexos, en un arxivador a part.<\/p>\n

anomenada 1 f Fama. \u00c9s un poeta que t\u00e9 molta anomenada. 2 d’anomenada loc adj Fam\u00f3s. Una cantant d’anomenada.<\/p>\n

anomenar v tr Parlar d’alg\u00fa. L’altre dia, a la reuni\u00f3, et vam anomenar.<\/p>\n

an\u00f2nim, -a 1 adj Que no se sap qui \u00e9s, de qui \u00e9s. Una trucada an\u00f2nima. 2 an\u00f2nim m Escrit que no duu firma. Ha rebut un an\u00f2nim amb amenaces.<\/p>\n

anorac m Jaqueta impermeable, amb caputxa.<\/p>\n

anormal adj Que no \u00e9s normal. Mostrava un comportament anormal.<\/p>\n

anotaci\u00f3 [sovint en pl.] f El fet d’anotar alguna cosa. Va fer unes anotacions al marge del text.<\/p>\n

anotar v tr Apuntar per escrit. Anota la nostra adre\u00e7a.<\/p>\n

\u00e0nsia f 1 Sensaci\u00f3 de neguit. Si tardeu molt, passar\u00e9 \u00e0nsia. 2 Pressa, \u00e0nim. Ens donava \u00e0nsia per acabar.<\/p>\n

ansi\u00f3s, -osa adj Amb desig. Estava ansi\u00f3s per saber els resultats.<\/p>\n

antecedent m All\u00f2 que precedeix. Tot pronom o adverbi relatiu t\u00e9 un antecedent. 2 antecedents m pl Accions passades d’una persona, especialment del punt de vista policial o penal. La pena va ser m\u00e9s greu perqu\u00e8 tenia antecedents.<\/p>\n

antecessor, antecessora m i f Persona que en precedeix una altra en un c\u00e0rrec, una feina, etc. El primer dia es va dedicar a llegir els informes del seu antecessor.<\/p>\n

antena f 1 Dispositiu per captar m\u00e9s b\u00e9 les ones de la r\u00e0dio, de la televisi\u00f3, del radar, etc. Una antena parab\u00f2lica. 2 Ap\u00e8ndix del cap de certs invertebrats. Les antenes d’una llagosta.<\/p>\n

anteposar v tr i r\u00e8g Donar prefer\u00e8ncia. Anteposava els interessos de la majoria als seus propis interessos.<\/p>\n

anterior adj Que ocupa el lloc precedent. El dia anterior a la festa. La fa\u00e7ana anterior,<\/p>\n

anterioritat f Situaci\u00f3 referida a un temps anterior. El van avisar amb anterioritat als fets.<\/p>\n

antiaeri, -\u00e8ria adj Que defensa dels atacs aeris. Un m\u00edssil antiaeri.<\/p>\n

antibi\u00f2tic m Medicament que combat l’acci\u00f3 dels microorganismes.<\/p>\n

antic, -iga adj D’altres temps. Els antics castells.<\/p>\n

anticicl\u00f3 m Zona atmosf\u00e8rica de pressions altes respecte a les zones del voltant. L’anticicl\u00f3 de les A\u00e7ores.<\/p>\n

anticipar v tr Fer abans del temps convingut. Si em pots anticipar algun pagament, m’anir\u00e0 molt b\u00e9.<\/p>\n

antigament adv En temps antics. Antigament es viatjava en dilig\u00e8ncia.<\/p>\n

antiguitat 1 f El temps antic. Els fets de l’antiguitat. 2 antiguitats f pl Objectes antics de valor. M’encanten les antiguitats.<\/p>\n

antipatia f Condici\u00f3 d’antip\u00e0tic. Vessa antipatia per tots els porus.<\/p>\n

antip\u00e0tic, -a adj Que repel.leix en el tracte. Una persona antip\u00e0tica.<\/p>\n

antiquari, antiqu\u00e0ria m i f Persona que es dedica a comprar i vendre antiguitats.<\/p>\n

antisolar adj Dit del producte que neutralitza els efectes de les radiacions solars. Crema antisolar.<\/p>\n

anual [var.: anyal] adj Que passa cada any, que dura un any. Una festa anual.<\/p>\n

anul.lar v tr Declarar nul. Han anul.lat el resultat de la competici\u00f3.<\/p>\n

anunci m Text de propaganda comercial. Han tallat tres vegades la pel.l\u00edcula per passar anuncis.<\/p>\n

anunciar v tr 1 Fer propaganda comercial amb anuncis. Anuncien un nou producte per fer encara m\u00e9s blanca la roba. 2 Fer a saber, pronosticar. La dona del temps anuncia tempestes.<\/p>\n

anus m Forat de sortida del recte.<\/p>\n

anxova f Seit\u00f3 conservat en sal. Anxoves de l’Escala.<\/p>\n

any m Temps que est\u00e0 la Terra per fer una volta completa a l’entorn del Sol. Esperem que aquest any no plour\u00e0 tant. L’any de trasp\u00e0s t\u00e9 366 dies.<\/p>\n

apa interj 1 Expressa estranyesa. Apa, que no m’ho crec! 2 S’utilitza per animar. Apa, no us ho prengueu aix\u00ed!<\/p>\n

apagar v tr 1 Extingir un foc. Apaga el foc, que l’olla ja ha bullit prou. Els bombers no podien apagar l’incendi. 2 Desconnectar. Apaga el llum. Apagueu el televisor.<\/p>\n

apagat, -ada adj Poc intens. Uns colors apagats. Uns sorolls apagats.<\/p>\n

apaivagar v tr Calmar.<\/p>\n

aparador m 1 Vitrina d’exposici\u00f3 a l’exterior d’una botiga: *mostrador. S’encantava davant els aparadors. 2 Bufet. Deseu les estovalles a l’aparador.<\/p>\n

aparcament m Lloc, instal.lacions on deixar el cotxe aparcat. Fa mitja hora que volta i no troba aparcament. L’ajuntament ha fet nous aparcaments subterranis.<\/p>\n

aparcar v tr i intr Deixar un vehicle en un lloc durant un temps. On has aparcat el cotxe?<\/p>\n

apar\u00e8ixer v intr Fer-se present. Quan la festa ja s’acabava, van apar\u00e8ixer m\u00e9s convidats.<\/p>\n

aparell m 1 Instrument mec\u00e0nic o el\u00e8ctric que t\u00e9 una utilitat pr\u00e0ctica. Un aparell de r\u00e0dio. 2 Conjunt d’\u00f2rgans del cos que fan una funci\u00f3. L’aparell circulatori.<\/p>\n

aparellador, aparelladora m i f Auxiliar d’arquitecte.<\/p>\n

aparellar v tr Relacionar per parelles segons alguna qualitat.<\/p>\n

aparen\u00e7a f Semblan\u00e7a externa. No sempre et pots fiar de les aparences.<\/p>\n

aparent adj Segons que es pot captar pels sentits. Aquella calma era m\u00e9s aparent que real.<\/p>\n

aparentment adv En aparen\u00e7a. Aparentment semblava enfadada.<\/p>\n

aparici\u00f3 f 1 El fet d’apar\u00e8ixer. L’aparici\u00f3 d’un nou cantant. 2 Fantasma. Aix\u00ed, a mitja claror, sembla una aparici\u00f3.<\/p>\n

apartament m Habitatge de dimensions redu\u00efdes. Han llogat un apartament vora mar.<\/p>\n

apartar(-se) v tr i pron Posar(-se) m\u00e9s lluny, a un costat. Aparteu les criatures. Va haver d’apartar-se per deixar-los passar.<\/p>\n

apassionar-se v pron Experimentar un gran entusiasme. Quan parla de futbol, s’apassiona.<\/p>\n

apassionat, -ada adj i m i f Que sent una gran passi\u00f3 (per). \u00c9s un apassionat del cinema.<\/p>\n

\u00e0pat m Cada una de les menjades que fem al dia.<\/p>\n

apegal\u00f3s<\/del>, -osa* adj Enganx\u00f3s. Una subst\u00e0ncia apegalosa.<\/p>\n

apegar* 1 v tr Enganxar. Has d’apegar els trossos del plat que s’ha trencat. 2 apegar(-se) v pron i tr Contagiar(-se). M’han apegat la grip. Una malaltia que s’apega f\u00e0cilment.<\/p>\n

apendicitis f Inflamaci\u00f3 de l’ap\u00e8ndix. Un atac d’apendicitis.<\/p>\n

ap\u00e8ndix [pl. -xs] m Afegit\u00f3. La bibliografia va darrere, en un ap\u00e8ndix. Les aletes dels peixos s\u00f3n ap\u00e8ndixs. L’han operat de l’ap\u00e8ndix.<\/p>\n

aperitiu m Menjada lleugera per fer gana. Per aperitiu ens van posar un martini amb olives.<\/p>\n

api m Hortalissa de tronxos blancs i llargs que s’utilitza per fer amanides o per al caldo. Diuen que l’api va b\u00e9 per als nervis.<\/p>\n

apilotar-se v pron i r\u00e8g Formar aglomeracions. Els compradors s’apilotaven a la porta de les botigues a causa de les rebaixes.<\/p>\n

apinyat, -ada adj Dit d’un conjunt de coses que estan molt juntes, molt estretes. L’enciam t\u00e9 les fulles apinyades.<\/p>\n

aplanar v tr Deixar plana una superf\u00edcie. Han aplanat el mig de la pla\u00e7a.<\/p>\n

aplaudiment m Picament de mans. El p\u00fablic el va rebre amb grans aplaudiments.<\/p>\n

aplaudir v intr Picar de mans. Quan va haver acabat la interpretaci\u00f3, tots van aplaudir amb ganes.<\/p>\n

aplegar 1 v tr Reunir. El conferenciant va aplegar for\u00e7a p\u00fablic. *2 v r\u00e8g Arribar. Quan aplegarem a Par\u00eds? 3 aplegar-se v pron i r\u00e8g Reunir-se. Mig poble es va aplegar davant de l’ajuntament.<\/p>\n

aplicaci\u00f3 f 1 \u00das, utilitat. L’aparell que has comprat t\u00e9 moltes aplicacions. 2 Dedicaci\u00f3. Estudia amb molta aplicaci\u00f3.<\/p>\n

aplicar v tr 1 Concretar a la pr\u00e0ctica. Domina la teoria, per\u00f2 no la sap aplicar. 2 Imposar. El tribunal li ha aplicat la pena m\u00e0xima.<\/p>\n

aplicat, -ada adj 1 Que \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia d’una aplicaci\u00f3 o concreci\u00f3. Estudis aplicats d’inform\u00e0tica. 2 Que s’hi fa amb inter\u00e8s. Un alumne aplicat.<\/p>\n

apoderar-se v pron i r\u00e8g Prendre amb viol\u00e8ncia. L’enemic es va apoderar de tot l’armament.<\/p>\n

aportar v tr i r\u00e8g Presentar. Ha aportat noves idees al projecte.<\/p>\n

ap\u00f2sit m Material per a cures m\u00e8diques, com ara benes o gases.<\/p>\n

aposta f El fet d’apostar. S’admeten apostes fins cinc minuts abans de comen\u00e7ar la competici\u00f3.<\/p>\n

apostar v r\u00e8g Jugar-se diners en l’encert d’un resultat. Li agrada apostar a les carreres de cavalls.<\/p>\n

ap\u00f2stol m Persona que difon una idea. Es va convertir en un ap\u00f2stol de la pau.<\/p>\n

apreciaci\u00f3 f Punt de vista. Segons la nostra apreciaci\u00f3, aquesta mena de roba no anir\u00e0 b\u00e9 per fer la cortina.<\/p>\n

apreciar 1 v tr Valorar. Aprecien molt la vostra ajuda. 2 Estimar. Tots els companys l’aprecien molt. 3 apreciar-se v pron Entreveure’s. S’apreciava una certa desconfian\u00e7a en la seva mirada.<\/p>\n

apreciat, -ada adj Valorat. Un peix molt apreciat per menjar.<\/p>\n

aprendre 1 v tr Adquirir coneixen\u00e7a. Ha apr\u00e8s el catal\u00e0 en un any. 2 v r\u00e8g Vol aprendre a fer de mec\u00e0nic.<\/p>\n

aprenent, aprenenta m i f Persona que apr\u00e8n un ofici.<\/p>\n

aprenentatge m Per\u00edode en qu\u00e8 s’apr\u00e8n. Per arribar a ser un bon mec\u00e0nic, calen anys d’aprenentatge.<\/p>\n

aprimar-se v pron Perdre greix. Segueix un r\u00e8gim per aprimar-se.<\/p>\n

aprofitar 1 v tr Treure(\u2018n) profit. No aprofita gens els consells que li donen. 2 v r\u00e8g Servir. El seu fill no aprofita per als negocis.<\/p>\n

aprofundir v r\u00e8g Fer m\u00e9s profund. Vol aprofundir en el coneixement de la matem\u00e0tica.<\/p>\n

apropar 1 v tr Acostar. Les autopistes apropen les poblacions. 2 apropar-se v pron i r\u00e8g Aix\u00f2 ja s’apropa a la quantitat exigida.<\/p>\n

apropiar-se v pron i tr Quedar-s(\u2018ho) com a seu. S’ha apropiat totes les meves idees.<\/p>\n

apropiat, -ada adj Adequat. No duia el vestit apropiat a la festa.<\/p>\n

aprovaci\u00f3 f El fet d’aprovar, acord.<\/p>\n

aprovar v tr 1 Manifestar acord. Tothom aprova la nostra gesti\u00f3. 2 Superar una prova. Ha aprovat l’examen de conduir.<\/p>\n

aprovat m Nota justa en una prova. Ha passat l’examen amb un aprovat.<\/p>\n

aproximaci\u00f3 1 f Idea aproximada. Li va fer una aproximaci\u00f3 del projecte. 2 per aproximaci\u00f3 loc adv A ull. Ho ha calculat per aproximaci\u00f3.<\/p>\n

aproximat, -ada adj D’un valor no exacte, per\u00f2 que s’hi acosta. Li va dir el preu aproximat de tot.<\/p>\n

apte, -a adj Que t\u00e9 capacitat per fer una cosa. \u00c9s apta per a tot tipus d’esport.<\/p>\n

aptitud 1 f Capacitat. Li fan fer una prova d’aptitud. 2 aptituds f pl Condicions. T\u00e9 aptituds per a la mec\u00e0nica.<\/p>\n

apujar v tr Portar a un nivell m\u00e9s alt. Qui ha apujat el volum de la r\u00e0dio? Apugen els sous amb comptagotes, i els preus, a raig.<\/p>\n

apuntar v tr 1 Prendre nota. Apuntava el nom dels presents. 2 Dirigir una arma cap a un objectiu. L’apuntaven amb la pistola.<\/p>\n

apunts m pl Notes preses de manera molt resumida. Passava en net els apunts de classe.<\/p>\n

apunyalar v tr Ferir amb punyal, especialment diversos cops. Va apunyalar-la amb un ganivet de cuina.<\/p>\n

aquarel.la f T\u00e8cnica de pintura; obra feta amb aquesta t\u00e8cnica. Pintar a l’aquarel.la. Una exposici\u00f3 d’aquarel.les.<\/p>\n

aquari [var.: aqu\u00e0rium] m Recipient amb parets de vidre, o instal.lacions, per tenir-hi animals i plantes aqu\u00e0tics.<\/p>\n

aqu\u00e0tic, -a adj Referent a l’aigua. Animals aqu\u00e0tics.<\/p>\n

aquell, -a det i pron Demostratiu lligat a la 3a. persona. Com es diu, aquella muntanya d’all\u00e0 al fons? Et recordes d’aquella vegada que ens vam perdre? Qui s\u00f3n aquells?<\/p>\n

aquest, -a det i pron Demostratiu lligat a la 1a. i 2a. persones. [cf. est\/eix] Aquestes sabates que portes s\u00f3n ben b\u00e9 com aquestes meves. Qu\u00e8 vol ara, aquest? Aquesta me la pagar\u00e0s!<\/p>\n

aqu\u00ed adv Indica el lloc on s\u00f3c \u2018jo’ i on ets \u2018tu’. [cf. ac\u00ed] Vine aqu\u00ed dalt, que hi estar\u00e0s m\u00e9s b\u00e9, que aqu\u00ed on t’has assegut no hi toca el sol.<\/p>\n

ara 1 adv Al moment present. Ara arriben els \u00faltims. 2 ara… ara… conj Ara riu, ara plora. 3 ara conj, ara b\u00e9 loc conj Jo ja li ho he explicat tot; ara (ara b\u00e9), si no en vol fer cas, ja s’ho far\u00e0. 4 i ara exp Indica sorpresa. I ara!, per qu\u00e8 ho has fet, aix\u00f2?<\/p>\n

\u00e0rab 1 adj i m i f Dels pa\u00efsos \u00e0rabs. 2 m La llengua \u00e0rab.<\/p>\n

ar\u00e0cnid m Nom dels animals invertebrats de vuit potes, com les aranyes.<\/p>\n

arada [var.: *aladre m] f Instrument per llaurar, amb una rella per fer els solcs, que sol ser estirat per un tractor.<\/p>\n

aranya f 1 Animal invertebrat que teixeix les teranyines. 2 [p. ext.] Llum de bra\u00e7os que penja del sostre.<\/p>\n

arbitrari, -\u00e0ria adj No ajustat a normes convingudes. Ha pres una decisi\u00f3 arbitr\u00e0ria.<\/p>\n

\u00e0rbitre, \u00e0rbitra m i f Persona que vetlla pel compliment de les regles del joc en una competici\u00f3 esportiva.<\/p>\n

arbre m Vegetal de tronc lleny\u00f3s que es ramifica a una certa altura de terra. Arbre de ribera. Arbre fruiter.<\/p>\n

arbreda f Lloc plantat d’arbres.<\/p>\n

arbust m Vegetal de tronc lleny\u00f3s que es ramifica prop de terra.<\/p>\n

arc m 1 Tot all\u00f2 que t\u00e9 la forma d’una porci\u00f3 de l\u00ednia corba. L’arc de sant mart\u00ed. L’arc de triomf. L’arc de les celles. Els arcs d’un pont. 2 [esp.] Arma o estri per tirar fletxes. Tir a l’arc.<\/p>\n

\u00e0rea f 1 Superf\u00edcie amb una destinaci\u00f3 espec\u00edfica. L’\u00e0rea de la porteria d’un camp de futbol. L’\u00e0rea de servei d’una autopista. \u00c0rea comercial. 2 [esp.] Mesura de superf\u00edcie.<\/p>\n

arena f Material format per granets min\u00fasculs procedents de roques esmicolades, sorra.<\/p>\n

aren\u00f3s, -osa adj Que cont\u00e9 arena, sorrenc.<\/p>\n

aresta f 1 Recta d’uni\u00f3 de dues cares d’un poliedre. Un mobiliari ple d’arestes. 2 Cada un dels filaments d’una espiga. Les arestes d’una espiga d’ordi.<\/p>\n

argila f Material de gran plasticitat quan \u00e9s humit, amb el qual es fa cer\u00e0mica.<\/p>\n

argument m Raonament per provar un fet. El venedor donava tota mena d’arguments per conv\u00e8ncer els clients .<\/p>\n

argumentar v tr Raonar mitjan\u00e7ant arguments. Va argumentar prou b\u00e9 la seva oposici\u00f3 al projecte.<\/p>\n

\u00e0rid, -a adj Sense humitat, sense vegetaci\u00f3. Una comarca \u00e0rida.<\/p>\n

aristocr\u00e0tic, -a adj De maneres i gustos refinats. T\u00e9 un tarann\u00e0 aristocr\u00e0tic.<\/p>\n

aritm\u00e8tica f Part de la matem\u00e0tica que estudia els nombres.<\/p>\n

arma f Instrument per lluitar. Arma de foc. Arma blanca.<\/p>\n

armadura f Vestit fet de peces de ferro que servia com a defensa. Una armadura medieval.<\/p>\n

armament m Conjunt de les armes que posseeix alg\u00fa. L’ex\u00e8rcit havia renovat bona part del seu armament.<\/p>\n

armar v tr Proveir d’armes. Han armat tot el poble.<\/p>\n

armari m Moble amb portes, dotat de prestatges, calaixos, etc., per desar-hi diferents objectes segons les finalitats. Armari de cuina. Armari de paret. Armari rober.<\/p>\n

armilla f Pe\u00e7a de vestir que cobreix el t\u00f2rax, oberta per davant i sense m\u00e0nigues: *guardapits, *jupet\u00ed.<\/p>\n

aroma f Perfum, olor agradable. Quines aromes que v\u00e9nen de la cuina!<\/p>\n

arom\u00e0tic, -a adj Que fa aroma. El roman\u00ed i la farigola s\u00f3n plantes arom\u00e0tiques,<\/p>\n

arqueologia f Ci\u00e8ncia que estudia la hist\u00f2ria antiga a partir de les restes deixades.<\/p>\n

arquitecte, arquitecta m i f Persona que projecta edificis i en dirigeix la construcci\u00f3.<\/p>\n

arquitectura f Art de planificar i construir edificis.<\/p>\n

arracada f Penjoll o bot\u00f3 que es duu a les orelles com a guarniment.<\/p>\n

arraconar v tr Deixar en un rac\u00f3, de rac\u00f3. Per entrar l’armari, heu d’arraconar la taula. Han arraconat totes les propostes de millora.<\/p>\n

arran 1 adv Des de la base. Els segadors segaven arran. 2 arran de loc prep Indica gran proximitat en l’espai o en el temps. L’helic\u00f2pter volava arran de terra. Arran d’aquells fets, la seva salut se’n va ressentir.<\/p>\n

arrapar-se v pron i r\u00e8g Agafar-se amb for\u00e7a. L’heura s’enfilava per la paret arrapant-s’hi.<\/p>\n

arrecerar-se v pron Protegir-se del fred, del vent, etc. Es van arrecerar com van poder en una balma per passar-hi la nit.<\/p>\n

arrecerat, -ada adj Abrigat. Una vall arrecerada.<\/p>\n

arreglar 1 v tr Posar(-hi) ordre. Aix\u00ed no podeu pas continuar, ho heu d’arreglar. 2 Reparar. Heu de dur el televisor a arreglar. 3 arreglar-se, arreglar-se-les v pron Espavilar-se. Deixa’l, que ell ja se sap arreglar. Ja se les arreglar\u00e0.<\/p>\n

arrel [var.: *ra\u00efl, rel] f Part de la planta, que creix generalment sota terra.<\/p>\n

arrelar v intr Posar arrels. El ficus ja ha arrelat.<\/p>\n

arrencada [var.: arrancada] f Comen\u00e7ament d’un moviment. El moment m\u00e9s delicat d’aquell negoci va ser l’arrencada.<\/p>\n

arrencar [var.: arrancar] 1 v tr i r\u00e8g Separar amb viol\u00e8ncia una cosa d’all\u00e0 on est\u00e0 agafada o fixada. No podia arrencar els claus de la paret. Va arrencar la criatura dels bra\u00e7os de sa mare. 2 v tr Comen\u00e7ar. Arrencar el vol. 3 arrencar a v aux Comen\u00e7ar a. Arrencar a c\u00f3rrer.<\/p>\n

arreplegar v tr Agafar, recollir de manera ocasional. A la fira, hi vaig arreplegar tot de cat\u00e0legs. Ha arreplegat un bon refredat.<\/p>\n

arreu adv 1 [var.: a tot arreu, pertot arreu] A totes bandes. D’aix\u00f2, en trobar\u00e0s arreu. T\u00e9 fotografies de tot arreu del m\u00f3n. *2 Seguit. Les coses s’han de fer arreu. *3 Deixat. Aquell va sempre molt arreu.<\/p>\n

arribada f Moment, fet d’arribar. Esperaven l’arribada del vaixell que venia de N\u00e0pols.<\/p>\n

arribar 1 v intr Acabar un trajecte en el lloc de dest\u00ed. Dem\u00e0 arriba el teu germ\u00e0. 2 Fer-se present. Quan arribar\u00e0, el bon temps? 3 v r\u00e8g. Fins dem\u00e0 no arribarem a Par\u00eds. 4 Aconseguir. No s\u00e9 si arribaran a guanyar. Si ho deixes tan lluny, no hi arribar\u00e9. Els moviments s\u00edsmics van arribar fins a la ciutat. 5 Procedir de. El tren que arriba de Bilbao. 6 arribar a v aux Ponderatiu. Que arribes a ser pesat!<\/p>\n

arriscar(-se) v tr i pron Posar(-se) en perill. Embarcant-se en aquell negoci, van arriscar els pocs diners que els quedaven.<\/p>\n

arriscat, -ada adj 1 Que comporta risc. Una empresa arriscada. *2 Eixerit. Un vellet molt arriscat.<\/p>\n

arrissat, -ada adj 1 Dit dels cabells amb r\u00ednxols: *rull. Una cabellera arrissada. 2 Dit de la mar una mica picada. Una mar arrissada.<\/p>\n

arrodonir [var.: *arredonir] 1 v tr Fer rod\u00f3. Amb moviments r\u00e0pids de mans, va arrodonir la pe\u00e7a. 2 [fig.] Completar. Posi-me-n’hi tres dotzenes m\u00e9s i arrodonirem la comanda. 3 per acabar-ho d’arrodonir loc adv Per completar la jugada. El van atracar i, per acabar-ho d’arrodonir, li van donar una pallissa..<\/p>\n

arromangar-se [var.: arremangar-se] v pron i tr Tirar-se amunt les m\u00e0nigues, els camals. Es va arromangar la camisa per treballar m\u00e9s b\u00e9.<\/p>\n

arronsar v tr Reduir per contracci\u00f3 el volum, la llargada, etc. Arronsa les cames, que no puc passar.<\/p>\n

arr\u00f2s m Planta que es cultiva en camps inundats; nom de diversos plats cuinats amb els grans d’aquesta planta. Arr\u00f2s a la cassola. Arr\u00f2s a banda. Arr\u00f2s negre. Arr\u00f2s de cego.<\/p>\n

arrossar m Camp d’arr\u00f2s. Els arrossars del delta.<\/p>\n

arrossegar v tr 1 Estirar una cosa o alg\u00fa que va per terra. Arrossegava darrere seu un sac m\u00e9s gran que ella. 2 Dur plana per terra una part del cos. Camina arrossegant els peus.<\/p>\n

arruga [var.: *rua] f 1 Solc de la pell. T\u00e9 arrugues al front. 2 Plec mal fet de la roba. Duu la brusa plena d’arrugues.<\/p>\n

arrugat, -ada [var.: *ruat] adj Que t\u00e9 arrugues. Un vestit arrugat. Una pell arrugada.<\/p>\n

arru\u00efnar v tr Dur a la ru\u00efna. La crisi ha arru\u00efnat moltes empreses.<\/p>\n

arruixadora<\/del>* [var.: ruixadora] f Recipient per regar: regadora.<\/p>\n

arsenal m 1 Dip\u00f2sit gran d’armes. 2 Drassanes de la marina de guerra. L’arsenal de Cartagena.<\/p>\n

art m o f 1 Activitat que genera obres de creaci\u00f3. L’art de la pintura. L’art del cinema. Les belles arts. Les obres d’art. 2 Certes t\u00e8cniques. Les arts gr\u00e0fiques.<\/p>\n

art\u00e8ria f Conducte que duu la sang des del cor fins a qualsevol part del cos. L’art\u00e8ria aorta.<\/p>\n

arterial adj Referent a les art\u00e8ries. Tensi\u00f3 arterial.<\/p>\n

artes\u00e0, -ana [var.: artesanal] 1 adj Referent a l’art manual. Treball artes\u00e0. 2 m i f Persona que treballa en un art manual.<\/p>\n

artesania f Producci\u00f3 d’obres d’artes\u00e0. Hi ha comarques on l’artesania t\u00e9 import\u00e0ncia. Una obra d’artesania.<\/p>\n

article m 1 Forma gramatical que determina el nom. L’article literari i l’article salat. 2 G\u00e8nere, producte comercial. Articles de primera necessitat. 3 Escrit aparegut en un diari o una revista.<\/p>\n

articulaci\u00f3 f Punt d’uni\u00f3 m\u00f2bil de dues parts o peces d’un conjunt. El colze \u00e9s a l’articulaci\u00f3 del bra\u00e7 i l’avantbra\u00e7.<\/p>\n

articular 1 v tr Pronunciar. De la impressi\u00f3, no podia articular paraula. 2 articular-se v pron i r\u00e8g Unir-se. La clav\u00edcula s’articula amb l’om\u00f2plat.<\/p>\n

artificial adj Que ha estat creat per les persones i no per la natura. Un estany artificial. Treballa amb llum artificial.<\/p>\n

artista m i f 1 Professional d’alguna art creativa. Tots els artistes del barri s’han aplegat en un casal. 2 Actor o actriu de teatre o de cinema.<\/p>\n

art\u00edstic, -a adj Relatiu a l’art, fet amb art. Estudia fotografia art\u00edstica. Han fet una decoraci\u00f3 molt art\u00edstica.<\/p>\n

arxiu m Lloc on es guarden documents. L’Arxiu de la Corona d’Arag\u00f3.<\/p>\n

arxivador m Moble o capsa on es desen documents d’una manera ordenada. Al costat de la taula de despatx hi havia un arxivador.<\/p>\n

as m 1 Carta de joc. L’as de bastos. 2 Esportista que destaca. L’as de F\u00f3rmula 1.<\/p>\n

ascendent adj Que puja. Moviment ascendent.<\/p>\n

ascens m Augment de categoria en una feina. A m\u00e9s d’augmentar-li el sou, li van prometre un ascens per l’any seg\u00fcent.<\/p>\n

ascensi\u00f3 f Pujada, especialment a un cim. L’ascensi\u00f3 a l’Everest.<\/p>\n

ascensor m Cabina que puja i baixa per dins d’un edifici per al transport de persones. Han deixat les portes de l’ascensor obertes.<\/p>\n

ase m 1 Mam\u00edfer que havia estat molt emprat com a b\u00e8stia de c\u00e0rrega. 2 [fig.] Home ignorant. No entens res de res, ets un ase.<\/p>\n

asfalt m Subst\u00e0ncia negra, enganxosa, que es fa servir per pavimentar.<\/p>\n

asfaltar v tr Pavimentar amb asfalt. Han asfaltat el carrer .<\/p>\n

asf\u00edxia f Falta d’oxigen als pulmons.<\/p>\n

asfixiar(-se) v tr i pron Provocar o tenir asf\u00edxia. Amb aquell fum s’asfixiaven per moments.<\/p>\n

asi\u00e0tic, -a adj i m i f De l’\u00c0sia.<\/p>\n

asil m Acolliment, especialment en el cas de persones refugiades. Asil pol\u00edtic.<\/p>\n

asma f Malaltia respirat\u00f2ria. L’al.l\u00e8rgia li provoca asma.<\/p>\n

aspa f Conjunt de barres o pales que van generalment encreuades. Les aspes d’un mol\u00ed de vent, d’un aerogenerador.<\/p>\n

aspecte m Manera de presentar-se a la vista. Tens bon aspecte.<\/p>\n

aspiraci\u00f3 1 f Acci\u00f3 d’aspirar l’aire. Li van demanar d’obrir la boca per facilitar l’aspiraci\u00f3. 2 [fig.] aspiracions f pl Desig de prosperar. Una persona amb aspiracions.<\/p>\n

aspiradora f Aparell electrodom\u00e8stic per treure la pols.<\/p>\n

aspirar 1 v intr Agafar aire pels pulmons. Aspireu profundament! 2 v r\u00e8g Tenir aspiracions. Aspirava a acabar la carrera en el temps m\u00ednim<\/p>\n

aspirina f Medicament contra el dolor, generalment en forma de pastilles.<\/p>\n

aspre, -a adj Poc agradable als sentits. El codony \u00e9s aspre. Una roba aspra. Una veu aspra.<\/p>\n

assabentar 1 v tr i r\u00e8g Fer a saber. El van assabentar de la mort del cunyat. 2 assabentar-se v pron i r\u00e8g Saber, estar al cas (de). Ara m’acabo d’assabentar que est\u00e0 de viatge.<\/p>\n

assaborir v tr Entretenir un gust en el paladar. Assaboria l’orxata amb delit.<\/p>\n

assaig [pl. -jos- o -igs] m Prova, especialment d’una interpretaci\u00f3 teatral, musical o cinematogr\u00e0fica. Dem\u00e0 hi haur\u00e0 assaig general.<\/p>\n

assajar v intr Fer un assaig o assajos. La companyia assaja als matins.<\/p>\n

assalariat, -ada adj i m i f Que dep\u00e8n d’un salari. Treball assalariat. Les condicions de vida dels assalariats.<\/p>\n

assalt m Acci\u00f3 d’assaltar. Van prendre la ciutat per assalt.<\/p>\n

assaltar v tr 1 Atacar de manera sobtada. Els van assaltar uns lladres de cam\u00ed ral. 2 [fig.] El va assaltar una sospita.<\/p>\n

assass\u00ed, -ina adj i m i f Que assassina o ha fet un assassinat. La banda assassina. Seguien el rastre de l’assass\u00ed.<\/p>\n

assassinar v tr Matar amb premeditaci\u00f3. Han assassinat el president.<\/p>\n

assassinat m El fet d’assassinar alg\u00fa. El jutgen per assassinat.<\/p>\n

assecador m Aparell per assecar els cabells.<\/p>\n

assecar 1 v intr Llevar la humitat. Posa els plats a assecar. 2 v tr Exhaurir els sucs d’un organisme. La calor ha assecat les plantes. 3 assecar-se v pron Exhaurir l’aigua. Si no plou, els pantans s’assecaran.<\/p>\n

assedegat, -ada adj Consumit per una gran set. Despr\u00e9s de l’excursi\u00f3, estava assedegada.<\/p>\n

assegurador, -a adj Que assegura. Una companyia asseguradora.<\/p>\n

asseguran\u00e7a f Contracte amb una companyia asseguradora. Una asseguran\u00e7a de vida.<\/p>\n

assegurar 1 v tr i r\u00e8g Sotmetre a una asseguran\u00e7a o a seguretat. Han assegurat la casa contra incendis. Assegura la llibreria amb unes falques. 2 Garantir. Em van assegurar que vindrien. 3 assegurar-se v pron i r\u00e8g Verificar. S’han assegurat que els frens estaven en bon estat.<\/p>\n

assemblar-se v pron i r\u00e8g Tenir una semblan\u00e7a (amb). S’assembla molt al seu avi. 2 v rec S\u00f3n germans, per\u00f2 no s’assemblen gens.<\/p>\n

assemblea f Reuni\u00f3 de molta gent per debatre una q\u00fcesti\u00f3. Van fer una assemblea per decidir la vaga.<\/p>\n

assentada f Reuni\u00f3 per arribar a acords. Hem de tenir una assentada per aclarir unes quantes coses.<\/p>\n

assenyalar v tr Indicar. Hi havia uns r\u00e8tols que assenyalaven els accessos al camp.<\/p>\n

assenyat, -ada adj Que t\u00e9 seny. Per l’edat que t\u00e9, hauria de ser m\u00e9s assenyat.<\/p>\n

asserenar-se v pron Calmar-se. Despr\u00e9s d’haver plorat tanta estona, va comen\u00e7ar a asserenar-se. El cel s’asserenava despr\u00e9s del temporal.<\/p>\n

assessor, -a adj i m i f Que assessora. Els assessors del president.<\/p>\n

assessorar v tr Aconsellar.<\/p>\n

assetjar v tr Posar setge. Els periodistes assetjaven els testimonis a l’entrada dels jutjats.<\/p>\n

asseure’s v pron i r\u00e8g Fer reposar el cul a terra o en un seient. Es van asseure tots al voltant del foc.<\/p>\n

assignar v tr Fixar. Li han assignat una quantitat com a diners de butxaca.<\/p>\n

assignatura f Mat\u00e8ria d’un pla d’estudis. A primer curs tenim divuit assignatures.<\/p>\n

assimilar v tr i intr 1 Transformar els aliments. Menja molt per\u00f2 no assimila b\u00e9. 2 [fig.] Comprendre. Li costa moltes hores d’estudi assimilar els conceptes.<\/p>\n

assist\u00e8ncia f Fet d’assistir(-hi), proporci\u00f3 de gent que (hi) assisteix. Ha fet moltes faltes d’assist\u00e8ncia. A les primeres representacions, l’assist\u00e8ncia va ser baixa.<\/p>\n

assistent adj i m i f Que (hi) assisteix. El p\u00fablic assistent. Els assistents a l’acte.<\/p>\n

assistir v r\u00e8g Ser en un acte, un esdeveniment, un espectacle. Va assistir poc p\u00fablic a l’estrena.<\/p>\n

associaci\u00f3 f 1 Entitat no lucrativa que agrupa persones amb uns interessos comuns. Associaci\u00f3 de Ve\u00efns. 2 Relaci\u00f3. Me n’he recordat per associaci\u00f3 d’idees.<\/p>\n

associar 1 v tr i r\u00e8g Relacionar. Associen incultura amb pobresa. 2 associar-se v pron i r\u00e8g Ajuntar-se amb una finalitat. S’han associat per fer m\u00e9s gran el negoci. Amb qui t’has associat?<\/p>\n

assolellat, -ada adj Que (hi) toca molt el sol. Un terrat assolellat.<\/p>\n

assolir v tr Aconseguir. Hem assolit els objectius.<\/p>\n

assumir v tr Fer-se c\u00e0rrec (de). Va assumir la defensa de l’acusat.<\/p>\n

assumpte m Tema. De quin assumpte hem de parlar?<\/p>\n

ast m Barra prima de ferro per coure vianda a la brasa. Pollastre a l’ast.<\/p>\n

astre m Cos celeste. La Lluna i el Sol s\u00f3n astres.<\/p>\n

astrologia f Estudi dels astres i de les seves preteses influ\u00e8ncies en el comportament hum\u00e0.<\/p>\n

astronau f Nau de l’espai.<\/p>\n

astronauta m i f Tripulant d’una astronau.<\/p>\n

astronomia f Ci\u00e8ncia que estudia els astres.<\/p>\n

ast\u00facia f Condici\u00f3 d’astut. Actuava amb ast\u00facia en les seves relacions amb la compet\u00e8ncia.<\/p>\n

astut, -a adj Que aconsegueix els seus prop\u00f2sits amb enginy i engany. La guineu t\u00e9 fama d’astuta en la literatura popular.<\/p>\n

atabalar v tr Alterar la serenitat. Tantes preguntes seguides m’atabalen.<\/p>\n

atac m 1 Acci\u00f3 d’atacar. Van repel.lir l’atac dels enemics. 2 Afecci\u00f3 sobtada. Un atac de cor<\/p>\n

atacar v tr i intr Anar contra alg\u00fa amb la intenci\u00f3 de perjudicar. Van donar l’ordre d’atacar l’enemic. L’oposici\u00f3 va atacar les propostes del govern. El davanter atacava amb for\u00e7a.<\/p>\n

atansar(-se) v tr, pron i r\u00e8g Acostar-(se). Atansa’m les estisores. No t’atansis tant a l’estufa!<\/p>\n

atape\u00eft, -\u00efda [var.: *atapit] adj Esp\u00e8s, comprimit. Aquest pa t\u00e9 la molla molt atape\u00efda.<\/p>\n

ataronjat, -ada adj De color tirant a taronja.<\/p>\n

atemptar v r\u00e8g 1 Planejar, provocar un atemptat. Volien atemptar contra la vida del primer ministre. 2 Contradir. Aquestes idees atempten contra la l\u00f2gica m\u00e9s elemental.<\/p>\n

atemptat m Acte terrorista. Hi ha hagut un atemptat amb cotxe bomba.<\/p>\n

atenci\u00f3 f 1 Inter\u00e8s per entendre, per captar, per fer les coses. Has de posar m\u00e9s atenci\u00f3 en all\u00f2 que fas. Aquelles paraules em van cridar l’atenci\u00f3. Prou que el vaig sentir, aquell soroll, per\u00f2 no hi vaig parar atenci\u00f3. 2 [sovint en pl.] Mirament. Van tenir l’atenci\u00f3 de passar-nos a recollir. Durant la visita, tot van ser atencions amb nosaltres.<\/p>\n

atendre v tr Estar per alg\u00fa, per algun afer. L’especialista ens va atendre molt b\u00e9. La malaltia no em deixa atendre prou b\u00e9 els estudis.<\/p>\n

atenir-se [var.: atindre’s] v pron i r\u00e8g Considerar, tenir en compte. Has d’atenir-te nom\u00e9s a les teves obligacions. Davant de tantes informacions contradict\u00f2ries, no s\u00e9 a qu\u00e8 atenir-me.<\/p>\n

atent, -a 1 adj Que fa atenci\u00f3 (a), que t\u00e9 la capacitat d’atendre. Una persona molt atenta i servicial. 2 adj r\u00e8g Estava atent als resultats dels partits.<\/p>\n

atenuar v tr Fer menys fort, menys greu. El cintur\u00f3 de seguretat va atenuar els efectes de la topada.<\/p>\n

aterrar v intr Posar-se en terra. L’avioneta va aterrar fent bots.<\/p>\n

aterratge m Acci\u00f3 d’aterrar. \u201cPreparats per a l’aterratge.\u201d<\/p>\n

aterrir v tr Provocar terror. Un drac ferotge aterria totes les poblacions de l’entorn.<\/p>\n

ateu, -ea m i f Persona que nega l’exist\u00e8ncia de cap d\u00e9u.<\/p>\n

\u00e0tic m Pis situat a la part de dalt d’un edifici, que sol tenir terrasses.<\/p>\n

atifell<\/del>* [gen. en pl.] m Estri.<\/p>\n

atipar 1 v intr Omplir molt una menja. Aquest past\u00eds atipa molt. 2 v tr Cansar. Els teus capritxos ja comencen a atipar-me. 3 atipar-se v pron i r\u00e8g Menjar(-ne) en exc\u00e9s. Es van atipar d’espaguetis. Per dinar s’atipa. 4 Cansar-se Al final, es va atipar de tanta com\u00e8dia.<\/p>\n

atles m Llibre de mapes.<\/p>\n

atleta m i f Persona que practica l’atletisme.<\/p>\n

atletisme m Conjunt d’esports de realitzaci\u00f3 individual que inclouen curses, salts i llan\u00e7aments. Els caps de setmana fa atletisme.<\/p>\n

atmosfera f Capa de gasos que envolta la Terra.<\/p>\n

atmosf\u00e8ric, -a adj Referent a l’atmosfera. Corrents atmosf\u00e8rics.<\/p>\n

\u00e0tom m La part\u00edcula m\u00e9s petita d’un element.<\/p>\n

at\u00f2mic, -a adj Referent a l’\u00e0tom. Pes at\u00f2mic.<\/p>\n

atorgar v tr Concedir. Li han atorgat el primer premi.<\/p>\n

atracament m Robatori a m\u00e0 armada. Hi ha hagut un atracament a la sucursal de la caixa d’estalvis.<\/p>\n

atracar 1 v tr Robar a m\u00e0 armada. Han atracat la botiga de la cantonada. 2 v intr Entrar a port una nau. Van anar al moll a veure atracar els vaixells.<\/p>\n

atracci\u00f3 1 f Acci\u00f3 i efecte d’atraure. Sent atracci\u00f3 pels homes alts. 2 atraccions f pl Conjunt de jocs i altres diversions d’una fira. Un parc d’atraccions.<\/p>\n

atractiu, -iva 1 adj Agradable, que atrau. Una dona atractiva. 2 atractiu m Encant. Aquell edifici t\u00e9 un atractiu especial. 3 atractius m pl Era presonera dels seus atractius.<\/p>\n

atrafegat, -ada adj Que sempre t\u00e9 feina. Sempre el veur\u00e0s atrafegat.<\/p>\n

atrapar v tr 1 Enxampar. L’han atrapat copiant l’examen. 2 Aconseguir. L’han atrapat a mig cam\u00ed.<\/p>\n

atreure [var.: atraure] v tr Fer venir cap a si. El nou parc d’atraccions atreia una massa de curiosos.<\/p>\n

atreviment m Acci\u00f3 de qui s’atreveix a fer una cosa. Quin atreviment, entrar tot sol a la cova!<\/p>\n

atrevir-se v pron i r\u00e8g No tenir por o vergonya (de). No s’atrevia a dir tota la veritat.<\/p>\n

atrevit, -ida adj i m i f Que t\u00e9 atreviment. Vas ser molt atrevida de dir-li el que en pensaves. Una colla d’atrevits.<\/p>\n

atribuir v tr i r\u00e8g Indicar com a causa (de). Tot ho atribu\u00efen al mal temps.<\/p>\n

atro\u00e7 adj Inhum\u00e0, espant\u00f3s. Una mort atro\u00e7. Uns turments atro\u00e7os. Unes mutilacions atroces.<\/p>\n

atuell m Recipient, generalment d’\u00fas casol\u00e0. Els atuells de la cuina.<\/p>\n

atur m Situaci\u00f3 de desocupaci\u00f3 for\u00e7osa. L’atur augmenta com m\u00e9s anem, m\u00e9s. Ara cobra el subsidi d’atur. Tots els germans estan a l’atur.<\/p>\n

aturada f Acci\u00f3 d’aturar(-se), especialment en el m\u00f3n laboral. Els treballadors de l’empresa han fet una aturada d’un mat\u00ed.<\/p>\n

aturar 1 v tr Parar. Atura’l un moment. 2 aturar-se v pron Parar-se. Vaig fer senyal a un taxi, per\u00f2 no es va aturar.<\/p>\n

aturat, -ada 1 adj Poc espavilat. \u00c9s massa aturat per ocupar aquest c\u00e0rrec. 2 m i f Desocupat. El nombre d’aturats ha augmentat.<\/p>\n

atzar 1 f Sort. Ho confia tot a l’atzar. 2 per atzar loc adv Per casualitat. Es van trobar per atzar. 3 a l’atzar loc adv A la sort. Treu una papereta a l’atzar.<\/p>\n

au interj S’utilitza per animar. Au, afanya’t! Au, va! Au, vinga!<\/p>\n

auda\u00e7 adj Atrevit. Uns aventurers auda\u00e7os. Una dona auda\u00e7. Unes propostes audaces.<\/p>\n

aud\u00e0cia f Atreviment. S’enfrontaven als problemes amb aud\u00e0cia.<\/p>\n

audici\u00f3 f 1 Capacitat de sentir-hi. T\u00e9 problemes d’audici\u00f3. 2 Sessi\u00f3 dedicada a escoltar m\u00fasica. Van fer una audici\u00f3 de nocturns de Chopin.<\/p>\n

audi\u00e8ncia f 1 Percentatge de seguidors d’un programa de r\u00e0dio o de televisi\u00f3. Els concursos de televisi\u00f3 tenen molta audi\u00e8ncia. 2 Recepci\u00f3 per part d’una personalitat. Han demanat audi\u00e8ncia al president del Parlament.<\/p>\n

audiovisual 1 adj Referit als mitjans t\u00e8cnics que utilitzen imatges i sons. Utilitzen recursos audiovisuals. 2 m Muntatge fet amb mitjans audiovisuals. Hem fet un audiovisual sobre l’Amazones. 3 audiovisuals m pl [el.l\u00edp] Mitjans audiovisuals.<\/p>\n

auditiu, -iva adj Referent al sentit de l’o\u00efda. Conductes auditius.<\/p>\n

auditori m 1 Conjunt d’assistents a un concert, una confer\u00e8ncia, etc. El conferenciant no va conv\u00e8ncer l’auditori. 2 Edifici destinat a audicions musicals. L’auditori municipal.<\/p>\n

augment m Acci\u00f3 i efecte d’augmentar. Es nota un augment del tr\u00e0nsit.<\/p>\n

augmentar v tr i intr Fer m\u00e9s gran, m\u00e9s intens. Tots els canals de televisi\u00f3 pugnen per augmentar l’audi\u00e8ncia. Quan fan anuncis, el volum de la tele augmenta.<\/p>\n

aula f Espai on es fa classe en un centre d’ensenyament.<\/p>\n

auricular [sovint en pl.] m Part o accessori d’un aparell, que es posa a l’orella per escoltar. L’auricular d’un tel\u00e8fon. Els auriculars d’un radiocasset.<\/p>\n

aut\u00e8ntic, -a adj Cert, de veritat. Una an\u00e8cdota aut\u00e8ntica.<\/p>\n

autenticitat f Qualitat d’aut\u00e8ntic. Van demostrar l’autenticitat dels documents.<\/p>\n

auto m Cotxe.<\/p>\n

autob\u00fas [var.: bus] m Vehicle gran per al transport urb\u00e0 i interurb\u00e0 de passatgers. Hi ha autobusos de dos pisos.<\/p>\n

autocar m Vehicle gran, usat generalment per a viatges de turisme o per al transport escolar. Van organitzar trenta autocars per anar a veure el partit.<\/p>\n

aut\u00f2cton, -a adj Dit especialment dels \u00e9ssers vius espec\u00edfics d’un h\u00e0bitat. Les plantes aut\u00f2ctones.<\/p>\n

autoescola f Centre d’ensenyament on s’apr\u00e8n de conduir autom\u00f2bils.<\/p>\n

autoestop m Sistema de transport gratu\u00eft que confia en la bona voluntat dels conductors de vehicles privats.<\/p>\n

autoestopista m i f Persona que fa autoestop.<\/p>\n

aut\u00f2graf m Signatura d’algun fam\u00f3s o famosa. El dia del llibre pots aconseguir l’aut\u00f2graf de moltes escriptores i escriptors.<\/p>\n

autom\u00e0tic, -a adj Que funciona amb mecanismes aut\u00f2noms. Portes autom\u00e0tiques.<\/p>\n

autom\u00f2bil m 1 Vehicle terrestre amb un motor que el fa anar. 2 [ p. ext.] Cotxe.<\/p>\n

automobilisme m Esport practicat amb autom\u00f2bil.<\/p>\n

automobilista m i f Persona que condueix un autom\u00f2bil o que practica l’automobilisme.<\/p>\n

aut\u00f2nom, -a adj Que t\u00e9 o actua amb autonomia. Treballador aut\u00f2nom. Govern aut\u00f2nom.<\/p>\n

autonomia f Facultat d’autogovernar-se. Estatut d’autonomia.<\/p>\n

auton\u00f2mic, -a adj Referent a l’autonomia. Eleccions auton\u00f2miques.<\/p>\n

autopista f Carretera sense encreuaments a nivell, amb separaci\u00f3 entre tots dos sentits i amb l’espai tancat a banda i banda en tot el tra\u00e7at; sol tenir serveis sense haver-ne de sortir.<\/p>\n

autor, autora m i f Persona que ha fet una obra, una acci\u00f3. L’autor de l’atemptat. Les principals autores de novel.la realista.<\/p>\n

autoritat 1 f Qualitat o condici\u00f3 moral, social o pol\u00edtica que \u00e9s respectada. L’autoritat dels jutges. \u00c9s una autoritat en la mat\u00e8ria. 2 autoritats f pl Col.lectiu de persones amb responsabilitats pol\u00edtiques. Estan esperant les autoritats per a la inauguraci\u00f3.<\/p>\n

autoritzaci\u00f3 f El fet d’autoritzar. Han comen\u00e7at les obres sense esperar l’autoritzaci\u00f3 de l’ajuntament.<\/p>\n

autoritzar v tr Permetre legalment de fer una cosa. Han autoritzat l’obertura de botigues els diumenges.<\/p>\n

autoservei m Sistema de compra en qu\u00e8 la clientela se serveixen ells mateixos la mercaderia.<\/p>\n

auxili 1 m Ajuda en una necessitat o un perill. Els accidentats necessitaven auxili urgent. 2 exp Quan va veure el foc, va comen\u00e7ar a cridar: \u201cAuxili, auxili!\u201d<\/p>\n

1auxiliar 1 adj Que complementa. Els verbs auxiliars. 2 adj i m i f Professional ajudant. Metge auxiliar. T\u00e9 un bon auxiliar.<\/p>\n

2auxiliar v tr Prestar auxili. Van auxiliar els ferits.<\/p>\n

avall adv Indica direcci\u00f3 cap a la part de baix. Les pedres rodolaven muntanya avall. El quadro l’heu de penjar m\u00e9s avall.<\/p>\n

avaluaci\u00f3 f Valoraci\u00f3. A l’institut fan una avaluaci\u00f3 a final de cada trimestre.<\/p>\n

avaluar v tr Fer una avaluaci\u00f3. Avaluen tant l’actitud com els coneixements.<\/p>\n

avan\u00e7 m Acci\u00f3 i efecte d’avan\u00e7ar. Ha demanat un avan\u00e7 del sou. Un avan\u00e7 informatiu.<\/p>\n

avan\u00e7ament m Acci\u00f3 d’avan\u00e7ar un vehicle. Els dobles avan\u00e7aments s\u00f3n molt perillosos.<\/p>\n

avan\u00e7ar 1 v tr Fer anar endavant. Heu d’avan\u00e7ar el rellotge. 2 Passar davant. Mirava d’avan\u00e7ar el cami\u00f3. 3 v intr Caminar. Avan\u00e7ava penosament.<\/p>\n

avan\u00e7at, -ada adj Que va endavant, que progressa. Un pa\u00eds avan\u00e7at.<\/p>\n

avantatge m 1 Condici\u00f3 de superioritat. Tenir un t\u00edtol \u00e9s un avantatge. 2 Benefici. Els avantatges de la inform\u00e0tica. 3 Dist\u00e0ncia (de temps o d’espai) entre dos participants en una competici\u00f3. Li porta una hora d’avantatge.<\/p>\n

avantatj\u00f3s, -osa adj Que comporta avantatge. Unes condicions de compra avantatjoses.<\/p>\n

avantbra\u00e7 m Part de l’extremitat superior entre el colze i el canell.<\/p>\n

avantguarda f Sector que va al davant respecte de la resta. L’avantguarda d’un ex\u00e8rcit. Van a l’avantguarda de la moda.<\/p>\n

avantpassat, avantpassada m i f Familiar que ens ha precedit.<\/p>\n

avar, -a adj i m i f Que no gasta ni per necessitat. \u00c9s una avara, t\u00e9 diners i passa ang\u00fanies.<\/p>\n

avaria f Desperfecte en un mecanisme. El cotxe va tenir una avaria al mig de l’autopista.<\/p>\n

avar\u00edcia f Condici\u00f3 d’avar. El rosega l’avar\u00edcia.<\/p>\n

avellana f Fruit comestible de l’avellaner.<\/p>\n

avellaner m Arbust de muntanya, de fulla caduca, cultivat pels seus fruits.<\/p>\n

avena* f Cereal que fa una espiga molt ramificada: civada. Flocs d’avena.<\/p>\n

avenir-se 1 v rec Estar en bona relaci\u00f3. Abans, els dos germans s’avenien m\u00e9s que no pas ara. 2 v pron i r\u00e8g Conformar-se a fer una cosa. Es va avenir a ajudar-nos.<\/p>\n

aventura f Empresa arriscada. Una novel.la d’aventures.<\/p>\n

aventurer, -a adj i m i f Disposat a l’aventura. Una xiqueta molt aventurera.<\/p>\n

avergonyir 1 v tr Fer sentir vergonya. M’avergonyia el seu comportament. 2 avergonyir-se v pron i r\u00e8g Sentir vergonya. S’avergonyia d’aquella conducta; se n’avergonyia.<\/p>\n

avesat, -ada adj r\u00e8g Acostumat. No estic avesat a treballar amb presses.<\/p>\n

avet m Arbre d’alta muntanya, de fulla perenne i cap\u00e7ada c\u00f2nica.<\/p>\n

avi 1 m Pare del pare o de la mare. 2 \u00e0via f Mare del pare o de la mare. 3 avis m pl Hem anat a casa els avis.<\/p>\n

aviaci\u00f3 f 1 For\u00e7a a\u00e8ria. \u00c9s capit\u00e0 d’aviaci\u00f3. 2 T\u00e8cnica referida als avions. L’aviaci\u00f3 est\u00e0 molt avan\u00e7ada actualment.<\/p>\n

aviador, aviadora m i f Professional de l’aviaci\u00f3.<\/p>\n

aviat 1 adv Dins de poc: *prest, *prompte. Acabarem aviat. 2 Sense tardar. Ha dit que vindr\u00e0 aviat. *3 De pressa. Per qu\u00e8 vas sempre tan aviat amb el cotxe? 4 m\u00e9s aviat loc adv Tirant a. Aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s aviat dol\u00e7.<\/p>\n

aviciar v tr Contemplar. Amb tantes joguines, l’han aviciat.<\/p>\n

avinent 1 adj De f\u00e0cil acc\u00e9s. Tenen la casa en un lloc molt avinent. 2 fer avinent loc verb Fer a saber. Ens va fer avinent que se n’anava.<\/p>\n

avinentesa f Ocasi\u00f3. Aprofito l’avinentesa per saludar-lo.<\/p>\n

avinguda f Carrer molt ample, generalment amb arbres.<\/p>\n

avi\u00f3 m Nau a\u00e8ria amb motors.<\/p>\n

avioneta f Nau a\u00e8ria m\u00e9s petita que l’avi\u00f3.<\/p>\n

aviram m o f Ocells de corral. Tenen una parada d’aviram a la pla\u00e7a.<\/p>\n

av\u00eds m 1 El fet d’avisar. Ens han passat un av\u00eds per a la Berta. 2 [esp.] Escrit breu per avisar. Han penjat un av\u00eds al suro.<\/p>\n

avisar v tr i r\u00e8g Comunicar alguna cosa. Han avisat d’un incendi. Avisa’ls per dinar.<\/p>\n

avorriment m Tedi. Quin avorriment que arrossegues!<\/p>\n

avorrir 1 v tr Sentir repugn\u00e0ncia (per). Si menges pollastre cada dia, acabar\u00e0s avorrint-lo. 2 avorrir(-se) v tr i pron Sentir tedi. Les teles\u00e8ries m’avorreixen S’avorreixen si no fan res.<\/p>\n

avorrit, -ida adj Que provoca o que experimenta avorriment. Un llibre avorrit. He passat un mat\u00ed molt avorrit.<\/p>\n

avortament m Expulsi\u00f3 del fetus quan encara \u00e9s immadur.<\/p>\n

avortar v intr Tenir un avortament. Va avortar al tercer mes.<\/p>\n

avui [var.: *hui] adv El dia que som. Avui \u00e9s dimecres, i dem\u00e0, dijous.<\/p>\n

\n

10<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les meves paraules a prep 1 Indica lloc. L’accident va ser a Castell\u00f3. Anirem a la platja. Van entrar a la primera botiga que van trobar. Va caure desmaiat a terra. 2 Indica temps. A les nou comen\u00e7a la pel.l\u00edcula. 3 Indica destinaci\u00f3. D\u00f3na records a la fam\u00edlia. 4 Segueix certs verbs. Acostumen a fer … <\/p>\n

Continue reading “A”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[554],"tags":[567],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2528"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2528"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2528\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2528"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2528"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2528"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2528"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2528"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2528"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2528"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2528"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}