{"id":2530,"date":"2022-04-09T08:52:19","date_gmt":"2022-04-09T08:52:19","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2530"},"modified":"2023-04-26T09:25:16","modified_gmt":"2023-04-26T09:25:16","slug":"b","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/b\/","title":{"rendered":"B"},"content":{"rendered":"

Les meves paraules<\/a><\/p>\n

\n

babau, -a adj i m i f Confiat. Ja t’han enredat, babaua!<\/p>\n

bac<\/del>* m Cop molt fort com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’una caiguda: patacada. Va patinar i va caure un bac.<\/p>\n

baca f Portaequipatge de dalt d’un cotxe.<\/p>\n

bacall\u00e0 m Peix d’aig\u00fces fredes que es consumeix fresc o salat: *abadejo. Bacall\u00e0 a la llauna.<\/p>\n

badall m 1 Espasme que provoca obertura de la boca. Va obrir la boca amb un badall prolongat. *2 Escletxa. Guaitava pel badall de la porta.<\/p>\n

badallar v intr Fer badalls. La son el feia badallar.<\/p>\n

badada f El fet de badar; distracci\u00f3. Quina badada, no avisar-lo!<\/p>\n

badar v intr No estar atent, distreure’s. Has badat i s’ha vessat tot l’oli.<\/p>\n

badia f Entrada de mar, m\u00e9s petita que un golf. La badia de Palma.<\/p>\n

badoc, -a 1 m i f Que s’encanta mirant. Al voltant dels m\u00fasics de carrer hi havia uns quants badocs. 2 adj Que no t\u00e9 prou llestesa. Au, badoc, afanya’t!<\/p>\n

badomia<\/del>* [gen. en pl.] f Ximpleria. No pares de fer badomies!<\/p>\n

baf m [pl. bafs; var. fam: bafos] Vapor. Els vidres s’entelaven del baf de la cuina.<\/p>\n

bafarada f Espai per al text del di\u00e0leg en un c\u00f2mic.<\/p>\n

bagul m Caixa gran amb tapa de volta, generalment per a roba. El bagul de les disfresses.<\/p>\n

baieta f Drap especial per fregar. Passa la baieta pel corredor, que \u00e9s brut.<\/p>\n

baix, -a 1 adj D’una al\u00e7ada per sota del que \u00e9s corrent. Una casa baixa. 2 baix adv [i loc adv \u2018a baix’, \u2018de baix’, \u2018per baix’, all\u00e0 baix’] En un lloc inferior. Ja s\u00f3n baix. Porta’l fins all\u00e0 baix. Passa per baix. A baix, a la porta, hi ha alg\u00fa. 3 Amb poc volum, a poca altura. Parleu m\u00e9s baix. S\u00ed que volen baix. 4 m [sovint en pl] Planta baixa. Viuen en un baix. Els baixos d’un edifici. 5 Cantant mascul\u00ed, el que t\u00e9 la veu m\u00e9s greu. 6 El m\u00e9s greu dins cada fam\u00edlia d’instruments musicals. Un baix el\u00e8ctric. 7 baixos m pl La part baixa. Li han de cosir els baixos del vestit. 8 [fig.] Els alts i baixos de la fortuna.<\/p>\n

baixa f 1 El fet d’abandonar una entitat, de ser-ne excl\u00f2s. A l’associaci\u00f3 hi ha hagut unes quantes baixes. 2 Autoritzaci\u00f3 m\u00e8dica per no anar a treballar. El metge li ha fet la baixa per quinze dies.<\/p>\n

baixada f 1 Pendent vist des de dalt. Corrien per la baixada. 2 El fet de baixar. La baixada va ser m\u00e9s r\u00e0pida que la pujada.<\/p>\n

baixar 1 v intr i r\u00e8g Anar de dalt a baix (de). Va baixar rodolant. Baixa de l’escala, que caur\u00e0s! 2 v tr Portar de dalt a baix. Baixa’m la maleta. 2 v r\u00e8g Minvar. La febre no li baixa.<\/p>\n

bajoqueta<\/del>* [gen. en pl.] f Fruit tendre de la mongetera: mongeta tendra. Un plat de bajoquetes bullides.<\/p>\n

bala f 1 Projectil d’arma de foc. Tiraven amb bala. 2 Paquet premsat de palla. 3 Bola de jugar. Els xiquets jugaven a bales.<\/p>\n

balan\u00e7 m Operaci\u00f3 per con\u00e8ixer l’estat d’un negoci. La setmana vinent tancarem per balan\u00e7.<\/p>\n

balan\u00e7a [sovint en pl.] f Aparell per pesar. Una balan\u00e7a digital. Unes balances de plats.<\/p>\n

balancejar(-se) v pron Fer (fer) un moviment d’un costat a l’altre. La barca es balancejava.<\/p>\n

balanc\u00ed m Seient amb arcs en lloc de potes, que es pot balancejar.<\/p>\n

balbucejar v tr Articular de manera confusa les paraules. Estava tan trasbalsat, que a penes si balbucejava mitja explicaci\u00f3.<\/p>\n

balc\u00f3 m Plataforma amb barana, a la fa\u00e7ana d’un edifici. T\u00e9 el balc\u00f3 ple de geranis.<\/p>\n

balda f Barreta met\u00e0l.lica que es deixa caure per fer de tanca en una porta o una finestra.<\/p>\n

baldufa f Joguina de forma c\u00f2nica que es fa girar a terra: *trompa.<\/p>\n

balena f Mam\u00edfer mar\u00ed molt gros, amb unes barbes a la boca que li fan de filtre.<\/p>\n

ball m 1 Reuni\u00f3 per ballar. Han organitzat un ball al carrer. 2 Art de ballar. Est\u00e0 aprenent balls de sal\u00f3.<\/p>\n

ballar v tr i intr Combinar el moviment corporal amb una m\u00fasica. No balla gaire b\u00e9. Nom\u00e9s ballen rock .<\/p>\n

ballar\u00ed, ballarina m i f Persona que balla de manera professional.<\/p>\n

ballet m Espectacle de dansa amb orquestra, dalt d’un escenari.<\/p>\n

balma f Cavitat no gaire fonda de la roca.<\/p>\n

banal adj De poca import\u00e0ncia. Va fer unes observacions banals.<\/p>\n

banc m 1 Seient llarg per a unes quantes persones. Els bancs del parc. 2 Entitat banc\u00e0ria. Cobra la n\u00f2mina a trav\u00e9s del banc.<\/p>\n

banca f Conjunt de les entitats banc\u00e0ries. En \u00e8poca de crisi, la banca sempre sura.<\/p>\n

bancari, -\u00e0ria adj Referent a la banca. Oficina banc\u00e0ria.<\/p>\n

1banda 1 f Tros llarg de certa amplada; cinta ampla. Banda sonora. 2 Costat. Passa per l’altra banda. 3 d’una banda, d’altra banda loc adv D’una banda, ja li agrada aix\u00ed, per\u00f2 li fa una mica de recan\u00e7a. D’altra banda, convindria avisar-los. 4 a banda, de banda loc adv A part. Est\u00e0 ressentit amb ells, perqu\u00e8 sempre el deixen de banda. Arr\u00f2s a banda. 5 per la meva (teva…) banda loc adv Per la meva banda, no ho sabr\u00e0 ning\u00fa.<\/p>\n

2banda f Grup de persones organitzades amb vista a alguna activitat. Una banda de m\u00fasica. Una banda de malfactors.<\/p>\n

bandejar v tr Deixar de banda. Tots els companys de la feina el bandejaven.<\/p>\n

bandera f Ensenya que simbolitza una entitat, un pa\u00eds. Cada pa\u00eds desfilava amb la seva bandera.<\/p>\n

bandit, bandida m i f Malfactor.<\/p>\n

banquer, banquera m i f Propietari o director de banca.<\/p>\n

banquet m Gran \u00e0pat en ocasi\u00f3 d’una celebraci\u00f3. Un banquet de bodes.<\/p>\n

banqueta f Banc de l’entrenador i dels reserves en una competici\u00f3 esportiva. Ja fa tres partits que no es mou de la banqueta.<\/p>\n

bany m 1 Acci\u00f3 de banyar(-se). \u00c9s l’hora del bany. M’agradaria prendre un bany. Els banys de mar. 2 Cambra de bany. Em pot dir on \u00e9s el bany?<\/p>\n

banya f Punta dura (generalment al cap i en nombre parell) de certs animals. Les banyes d’un bou, d’una cabra. Les banyes d’un rinoceront.<\/p>\n

banyador m Vestit de bany. Aquesta temporada es duen els banyadors ajustats.<\/p>\n

banyar(-se) v tr i pron 1 Ficar(-se) dins l’aigua i estar-hi un temps. \u00c9s l’hora de banyar-se. Encara no he banyat el menut. *2 Mullar-se. Si no t’enduus el paraigua, et banyar\u00e0s.<\/p>\n

banyat, -ada* adj Mullat, xop. S’ha ficat en un bassal i porta els peus banyats.<\/p>\n

banyera f Recipient gran per prendre un bany.<\/p>\n

banyista m i f Persona que es banya, especialment al mar, a un estany o un riu. La platja era plena de banyistes.<\/p>\n

baqueta f Vareta per picar certs instruments musicals. Les baquetes d’una bateria.<\/p>\n

bar m Establiment on despatxen begudes i menjar.<\/p>\n

baralla f Discussi\u00f3 violenta. La discussi\u00f3 va degenerar en una baralla.<\/p>\n

barallar-se v rec Discutir amb viol\u00e8ncia. Per qualsevol cosa es barallen.<\/p>\n

barana f Barrera en un lloc elevat. La barana del terrat, del balc\u00f3.<\/p>\n

barandat<\/del>* m Paret prima interior: env\u00e0.<\/p>\n

barat, -a adj Que est\u00e0 b\u00e9 de preu. Una camisa barata.<\/p>\n

barba f 1 Part inferior de la cara, barbeta. T\u00e9 la barba sortida. 2 Conjunt de p\u00e8ls de la cara. S’ha afaitat la barba.<\/p>\n

barbacoa f Fog\u00f3 amb graelles per cuinar a l’aire lliure.<\/p>\n

barber, barbera m i f Persona que treballa en una barberia. El barber de la cantonada talla molt b\u00e9 els cabells.<\/p>\n

barberia f Perruqueria d’homes.<\/p>\n

barbeta [var.: barb\u00f3] f Part inferior de la cara.<\/p>\n

barca f Embarcaci\u00f3 petita que va amb rems o a la vela. Una barca de pesca.<\/p>\n

barnilla f Vareta, tira, os allargat, que forma part d’una estructura. Les barnilles d’un ventall, d’un paraigua. Les barnilles de les costelles.<\/p>\n

barn\u00fas [pl. -ussos] m Bata feta de roba de tovallola. Per sortir del bany es posa el barn\u00fas.<\/p>\n

barra f 1 Pe\u00e7a r\u00edgida i recta, d’una certa llargada. Una barra de ferro. 2 [gen. en pl.] Mand\u00edbula. Li feien mal les barres de tant riure. 3 [fig.] Defecte del qui nom\u00e9s mira per ell. Vas tenir molta barra de fer-me esperar m\u00e9s d’una hora.<\/p>\n

barraca f Caseta, construcci\u00f3 feta de materials aprofitats o funcionals. Una barraca de fira. Un barri de barraques. Una barraca de pastors.<\/p>\n

barranc m Excavaci\u00f3 fonda feta per la pluja: *torrent.<\/p>\n

barrar v tr Impedir. Li han barrat el pas.<\/p>\n

barreja f Conjunt de coses barrejades, mescla. Has fet una barreja amb totes les llanes.<\/p>\n

barrejar v tr i r\u00e8g Ajuntar coses de diferent mena, mesclar. Has de barrejar la terra amb la sorra.<\/p>\n

barrera f Tanca que impedeix el pas. La barrera del pas a nivell.<\/p>\n

barret m Pe\u00e7a de vestir que cobreix el cap: *capell. Un barret de copa.<\/p>\n

barreta f Barra de pa. Una barreta de quart.<\/p>\n

barri m Conjunt de cases i carrers que formen una unitat. Visc al barri de Sants.<\/p>\n

barriada f Barri popular d’una certa extensi\u00f3. La barriada de la Torrassa.<\/p>\n

barroer, -a adj i m i f Que fa les coses amb poca delicadesa. \u00c9s molt barroer en el tracte. La inform\u00e0tica no \u00e9s cosa de barroers.<\/p>\n

barrot m Barra gruixuda i curta. Els barrots de la barana.<\/p>\n

basar-se v pron i r\u00e8g Tenir la base (en). Aquella teoria es basava en dades incorrectes.<\/p>\n

basc, -a 1 adj i m i f Del Pa\u00eds Basc. 2 basc m Llengua basca.<\/p>\n

b\u00e0scula f Balan\u00e7a amb plataforma per a grans pesos.<\/p>\n

base f Pla on s’aguanta un cos. La base d’una est\u00e0tua, d’un mur, d’una muntanya, d’un triangle.<\/p>\n

b\u00e0sic, -a adj Que \u00e9s estrictament necessari, elemental. T\u00e9 coneixements b\u00e0sics d’angl\u00e8s.<\/p>\n

basques f pl Mareig, ganes de vomitar: *agonia. Aquella olor de peix passat li feia venir basques.<\/p>\n

b\u00e0squet 1 m Esport de competici\u00f3 entre dos equips de cinc en qu\u00e8 cal fer passar la pilota per dins d’una cistella. 2 fer b\u00e0squet loc verb Fer entrar la pilota a la cistella. Ha fet b\u00e0squet des del mig de la pista.<\/p>\n

bassa f Dip\u00f2sit d’aigua sense cobrir: *safareig. Al costat del mas hi havia una bassa per poder regar.<\/p>\n

bassal m Estesa d’aigua que es forma quan plou. Li agradava ficar-se als bassals.<\/p>\n

bast, -a adj Gens fi. Una roba basta. Unes maneres bastes.<\/p>\n

bastant 1 det [pl. bastants; f. fam. bastanta, bastantes] Ni poc ni molt. Tinc bastant de temps per dedicar-te. Hi ha bastant de gent enganxada als serials de la tele. Me’n queden bastants. 2 adv [inv.] For\u00e7a, prou. M’agrada bastant. S\u00f3n bastant forts.<\/p>\n

bastar* v r\u00e8g Tenir-ne prou. Una mica de pa amb formatge ja li bastava.<\/p>\n

bastida [var.: *bastiment m] f Estructura auxiliar en una construcci\u00f3. Treballaven a la fa\u00e7ana bo i enfilats a la bastida.<\/p>\n

bastiment m Marc d’una porta, d’una finestra, etc. Bastiments met\u00e0l.lics.<\/p>\n

bast\u00f3 m Pal que ajuda a caminar. Llu\u00efa un bast\u00f3 amb el puny de plata.<\/p>\n

bastonejar v tr Pegar amb un bast\u00f3. El van denunciar per bastonejar el gos.<\/p>\n

bat m Bast\u00f3 del beisbol.<\/p>\n

bata f Pe\u00e7a de vestir llarga amb m\u00e0nigues. Una bata d’estar per casa. Una bata de dependenta. La bata d’anar a col.legi.<\/p>\n

batalla f Lluita armada entre ex\u00e8rcits.<\/p>\n

batec m Cada un dels moviments del cor.<\/p>\n

batedora f Aparell electrodom\u00e8stic per triturar i batre.<\/p>\n

bategar v intr i r\u00e8g Fer moviments el cor; [p. ext.] el seu efecte en els polsos. El pols a penes si li batega.<\/p>\n

bateig m [pl. -jos o -igs] Celebraci\u00f3 del baptisme. Dem\u00e0 anirem a bateig.<\/p>\n

batejar [var.: *batiar] v tr Administrar el sagrament cristi\u00e0 anomenat baptisme. Diumenge el bategen.<\/p>\n

bateria f 1 Conjunt d’acumuladors el\u00e8ctrics. La bateria del cotxe. 2 Conjunt d’instruments musicals. La bateria d’un conjunt de rock. 3 Conjunt d’atuells. Una bateria de cuina.<\/p>\n

batlle, batllessa [var.: *batle] m i f Persona que presideix un ajuntament, alcalde.<\/p>\n

batre v tr 1 Picar repetidament. Batre el blat, les olives. Batre el tambor. La pluja batia la finestra. 2 Remenar a cops, debatre. Batre els ous. 3 v intr i r\u00e8g Bategar. El cor li batia amb for\u00e7a.<\/p>\n

batussa f Baralla molt forta. Van tenir una batussa que els van haver de separar.<\/p>\n

batut m Refresc fet a base de fruita i llet, tot passat per la batedora.<\/p>\n

batuta f Bastonet de la persona que dirigeix una orquestra.<\/p>\n

batzegada f Moviment brusc. Li sortien les paraules a batzegades.<\/p>\n

bava f Saliva que cau de la boca. L’infant anava ple de baves.<\/p>\n

baverall* [var.: *bavosall] m Tovall\u00f3 lligat darrere el coll que es posa als infants: pitet.<\/p>\n

be m Mam\u00edfer dom\u00e8stic recobert de llana, especialment el mascle. Un ramat de bens.<\/p>\n

b\u00e9 (ben) 1 adv Del punt de vista de la qualitat o de la quantitat: benefici\u00f3s, que expressa acord. Deixa-ho aix\u00ed, ja m’est\u00e0 b\u00e9. Aix\u00ed est\u00e0 m\u00e9s b\u00e9. Aix\u00ed \u00e9s ben fet, \u00e9s m\u00e9s ben fet. Aix\u00f2 va b\u00e9. Has fet ben fet de dir-li tota la veritat. 2 ben b\u00e9 loc adv Almenys. Hi havia ben b\u00e9 mitja poblaci\u00f3. 3 b\u00e9 que loc conj Encara que. El resultat va ser adequat, b\u00e9 que no tant com ell volia. 4 b\u00e9 m Benefici, avantatge. El canvi de domicili ha estat un b\u00e9 per a tots. 5 b\u00e9ns m pl Propietats. Tots els b\u00e9ns van quedar repartits entre els hereus. 6 b\u00e9 exp D’acord, entesos. Ara te n’has sortit; molt b\u00e9! B\u00e9, qu\u00e8 espereu per comen\u00e7ar!<\/p>\n

bec m Mand\u00edbula dels ocells. El bec d’una oreneta i el d’un lloro s\u00f3n ben diferents.<\/p>\n

beca f Diners assignats per ajudar als estudis.<\/p>\n

becaina [var.: *becada] f Dormida curta. Quan escolta m\u00fasica, sempre acaba fent becaines.<\/p>\n

beceroles f pl 1 Les primeres lletres; llibre de les primeres lletres. 2 [fig.] Inicis, bases, d’un coneixement. \u00c9s a les beceroles de la inform\u00e0tica.<\/p>\n

beguda f Subst\u00e0ncia l\u00edquida per ser consumida. Begudes refrescants. Begudes alcoh\u00f2liques.<\/p>\n

beina [var.: baina] f Funda d’una arma blanca, d’un projectil. La beina d’una espasa.<\/p>\n

beisbol m Esport de competici\u00f3 entre dos equips de nou persones en qu\u00e8 es pica la pilota amb un bat i cal rec\u00f3rrer unes bases mentrestant.<\/p>\n

beix m Color entre el gris i l’ocre.<\/p>\n

beixamel f Salsa feta de llet, farina i mantega. Espinacs amb beixamel.<\/p>\n

belar v intr Fer el seu crit les ovelles i les cabres.<\/p>\n

bell, -a adj Bonic.<\/p>\n

bellesa f Qualitat de bell. La bellesa d’una melodia.<\/p>\n

b\u00e8l.lic, -a adj Referent a la guerra. Conflicte b\u00e8l.lic.<\/p>\n

bellugar(-se) v intr i pron Agitar(-se), moure’s: *menejar. Au, compreu sardina, que belluga! Aquest nen no para de bellugar-se. Se’m belluga una dent.<\/p>\n

bena f Banda per a cures. Li ha embolicat el bra\u00e7 ferit amb una bena.<\/p>\n

benedicci\u00f3 f Acci\u00f3 de beneir. Els fidels esperaven el moment de la benedicci\u00f3.<\/p>\n

benefactor, benefactora m i f Persona que fa el b\u00e9 als altres. Els benefactors de la humanitat.<\/p>\n

benefici m Profit. De tot aquest afer, no en traur\u00e0 cap benefici.<\/p>\n

beneficiar(-se) v tr, pron i r\u00e8g Tenir, treure(\u2018n) un benefici. Aquests antecedents no el beneficien gens. Tothom es beneficiar\u00e0 de les millores al barri.<\/p>\n

benefici\u00f3s, -osa adj Que comporta un benefici. Una pluja beneficiosa per als camps.<\/p>\n

beneir v tr Invocar la protecci\u00f3 divina. \u201cEl bisbe els va beneir amb la m\u00e0 dreta i l’esquerra.\u201d<\/p>\n

beneit, -a adj i m i f 1 Curt d’enteniment. 2 Babau. Que ets beneit!, i ara per qu\u00e8 li ho has dit?<\/p>\n

benestant adj De bona posici\u00f3 econ\u00f2mica. Un lloc d’estiueig per a gent benestant.<\/p>\n

benestar m Abs\u00e8ncia de necessitat. Frueixen de benestar econ\u00f2mic.<\/p>\n

benzina f Gasolina.<\/p>\n

berenar 1 v intr Fer l’\u00e0pat de la tarda. Vosaltres no bereneu? *2 Fer l’\u00e0pat del mat\u00ed. 3 [var.: berena f, *bereneta f] m All\u00f2 que es menja per berenar. Els van servir un berenar abundant.<\/p>\n

berruga f Petit bony de la pell. Li han sortit tot de berrugues a l’esquena.<\/p>\n

bes [var.: besada f] m Acci\u00f3 de besar, pet\u00f3.<\/p>\n

besar v tr i r\u00e8g Tocar amb els llavis una superf\u00edcie alhora que se’ls fa fer un moviment cap enfora, fer un pet\u00f3. Besar el front d’un infant. Besar a la boca. Besar a terra.<\/p>\n

besavi 1 m Pare dels avis. 2 bes\u00e0via f Mare dels avis. 3 besavis m pl Els besavis s\u00f3n els pares dels avis.<\/p>\n

bescoll<\/del>* m Part de darrere el coll: clatell, *tos. Duus el bescoll pelut.<\/p>\n

bescuit m Pasta flonja feta de farina, ous i sucre, que \u00e9s la base de molts pastissos.<\/p>\n

besn\u00e9t 1 m Fill d’un n\u00e9t o d’una n\u00e9ta. 2 besn\u00e9ta f Filla d’un n\u00e9t o d’una n\u00e9ta.<\/p>\n

bess\u00f3, -ona adj i m i f Nascut del mateix part que un altre germ\u00e0. L’\u00c0lex i la Susanna s\u00f3n bessons. S\u00f3n germans bessons.<\/p>\n

b\u00e8stia 1 f Animal, especialment animal de c\u00e0rrega. Vivia enmig de les b\u00e8sties. 2 adj [hip.] Quina gent m\u00e9s b\u00e8stia, ves quines empentes! Ho trobaven una mica b\u00e8stia no regalar-li res.<\/p>\n

bestial adj 1 Propi d’una b\u00e8stia. Instints bestials. 2 [hip.] Una festa bestial.<\/p>\n

bestiar [var.: *bestiam] m Conjunt dels animals que es crien per a l’explotaci\u00f3. Tot el bestiar el tancaven en un mateix corral.<\/p>\n

bestiesa f Ximpleria. Calmeu-vos i no digueu m\u00e9s bestieses!<\/p>\n

bestiola f Nom gen\u00e8ric d’animalets petits, generalment invertebrats.<\/p>\n

betum m Producte per enllustrar el cal\u00e7at.<\/p>\n

beure v tr i intr Prendre beguda. Estem sense menjar ni beure res.<\/p>\n

bevedor, -a adj i m i f Que beu molt, especialment alcohol. \u00c9s un bevedor incorregible.<\/p>\n

biber\u00f3 m Recipient per alletar nadons.<\/p>\n

B\u00edblia f Llibre sagrat de jueus i cristians.<\/p>\n

bibliografia f Relaci\u00f3 de les obres (llibres, articles, etc.) que han estat consultades, o que es prenen com a refer\u00e8ncia, en certs treballs.<\/p>\n

biblioteca f Sala, local, instituci\u00f3 amb tot de llibres ordenats; col.lecci\u00f3 de llibres. T\u00e9 una bona biblioteca al seu despatx. La biblioteca de l’escola, del barri.<\/p>\n

bibliotecari, bibliotec\u00e0ria m i f Persona que t\u00e9 al seu c\u00e0rrec una biblioteca.<\/p>\n

bicarbonat m Medicament en forma de pols blanca per a les afeccions d’est\u00f3mac.<\/p>\n

bicicleta [var. fam.: bici] f Vehicle de dues rodes que s’impulsa amb pedals. Una bicicleta de muntanya.<\/p>\n

bidell, bidella m i f Empleat d’un centre d’ensenyament.<\/p>\n

bidet m Banyereta per a la higiene dels genitals.<\/p>\n

bid\u00f3 m Recipient per al transport de l\u00edquids. Un bid\u00f3 d’oli, de benzina.<\/p>\n

bifurcaci\u00f3 f Divisi\u00f3 en dues direccions. Va seguir el cam\u00ed fins a la bifurcaci\u00f3.<\/p>\n

biga f Pe\u00e7a travessera de sosteniment en una construcci\u00f3. Les bigues del sostre.<\/p>\n

bigarrat, -ada adj De colors barrejats i mal combinats. Duia un conjunt bigarrat.<\/p>\n

bigoti [sovint en pl.] [var.: *bigot] m Conjunt dels p\u00e8ls de damunt del llavi superior. S’ha deixat bigot. Duia uns bigotis molt llargs.<\/p>\n

bilis f L\u00edquid amargant produ\u00eft pel fetge.<\/p>\n

billar m Joc de competici\u00f3 que es juga damunt d’una taula entapissada; les jugades es fan donant impuls a unes boles de marfil amb uns bastons llargs, o tacs.<\/p>\n

biografia f Hist\u00f2ria de la vida d’una persona.<\/p>\n

biologia f Ci\u00e8ncia que estudia els \u00e9ssers vius.<\/p>\n

biol\u00f2gic, -a adj Relatiu a la biologia o a la vida.<\/p>\n

biquini m 1 Banyador femen\u00ed de dues peces. 2 Entrep\u00e0 calent de pa de motllo, pernil dol\u00e7 i formatge.<\/p>\n

bisbat m 1 Divisi\u00f3 administrativa en moltes esgl\u00e9sies cristianes, di\u00f2cesi. 2 Edifici on resideix un bisbe.<\/p>\n

bisbe, bisbessa m i f Cap d’un bisbat a moltes esgl\u00e9sies cristianes.<\/p>\n

bistec m Tall de carn. Un bistec de vedella.<\/p>\n

bistur\u00ed [pl. -\u00eds] m Instrument quir\u00fargic per tallar.<\/p>\n

bitlla [var.: *bitla] f Cada una de les peces del joc de bitlles.<\/p>\n

bitllet m Paper impr\u00e8s de diferents valors i finalitats. Un bitllet de tren. Un bitllet de loteria. Un bitllet de deu mil pessetes.<\/p>\n

bitxo [var.: *vitet, vitxo] m Pebrotet, generalment picant, emprat com a condiment: *pebre coent.<\/p>\n

bla, blana* [var.: *blan] adj Poc resistent a la pressi\u00f3: tou.<\/p>\n

blanc, -a 1 adj Del color de la neu verge. Un detergent que fa la roba m\u00e9s blanca que cap. Es va posar blanc de la impressi\u00f3. 2 blanc m Color blanc. 3 Punt o objecte sobre el qual es dispara. Tir al blanc.<\/p>\n

blancor f Qualitat de blanc. La blancor de la cal\u00e7.<\/p>\n

blanquin\u00f3s, -osa adj Tirant a blanc. Duia una taca blanquinosa.<\/p>\n

blat m 1 Cereal amb els grans del qual es fa la farina per fer el pa: *forment. 2 blat de moro [var.: *blat de les \u00cdndies, *blat dindi] Cereal que fa panotxes: *dacsa.<\/p>\n

blau, blava 1 adj Del color del cel. Un vestit blau. 2 blau m Color blau. Blau cel. Blau el\u00e8ctric. Blau mar\u00ed. 3 Senyal deixat per un cop: *bla\u00fcra. Duu les cames plenes de blaus.<\/p>\n

bla\u00fcra<\/del>* [var.: *blavura] f Taca a la pell que deixa un cop: blau.<\/p>\n

blav\u00f3s, -osa [var.: blavenc] adj De color tirant a blau. Tenia unes taques blavoses a la pell.<\/p>\n

bleda f 1 [gen. en pl.] Planta d’horta que es menja com a verdura. Per sopar, bledes amb patates. 2 adj i m i f [fig.] De temperament poc viu. A tot diu que s\u00ed, la molt bleda!<\/p>\n

blindar v tr Recobrir amb material resistent als projectils. Han blindat el cotxe del president.<\/p>\n

blindatge m Conjunt del material amb qu\u00e8 es blinda.<\/p>\n

bloc m 1 Quadern. Un bloc de dibuix. 2 Edifici gran d’habitatges. Aquell barri, tot eren de blocs de pisos.<\/p>\n

bloqueig [var.: blocatge] m Acci\u00f3 i efecte de bloquejar. L’ONU va debatre l’al\u00e7ament del bloqueig als pa\u00efsos en guerra.<\/p>\n

bloquejar [var.: blocar] v tr 1 Barrar el pas. Les barques bloquejaven l’entrada del port. 2 Impedir les comunicacions, les relacions comercials, etc. Van acordar de bloquejar S\u00e8rbia per aturar la guerra.<\/p>\n

bo (bon), bona 1 adj 1 De qualitat, que satisf\u00e0. \u00c9s un bon regal. Ha estat un dia molt bo. Aquest nou model de cotxe \u00e9s m\u00e9s bo. Estava una mica refredat, per\u00f2 ara estic m\u00e9s bo. 2 Amb prou quantitat, intensitat. Es va clavar una bona patacada. 3 Sense mal\u00edcia. Un bon home. 4 de bo de bo loc adv De deb\u00f2. S’estimaven de bo de bo. 5 fer bo loc verb Fer bon temps. Avui plou, per\u00f2 dem\u00e0 diuen que far\u00e0 bo. 6 bo exp Expressa acord. Bo, qu\u00e8 hem de fer! 7 tant de bo exp Expressa desig. Dius que en dos dies ho podrem acabar?; tant de bo! 8 estigues bo exp Salutaci\u00f3. Apa, ad\u00e9u, estigues bo!<\/p>\n

boa f Gran serp que viu a la selva.<\/p>\n

bobina f Rodet de diverses mides i usos per a fil, cassets, pel.l\u00edcules, etc.<\/p>\n

boca f 1 Obertura del cos d’un animal per on entren els aliments. 2 Obertura que recorda una boca. Una boca de metro. La boca d’un t\u00fanel, d’una cova.<\/p>\n

bo\u00e7ar<\/del>* v intr Vomitar.<\/p>\n

boc\u00ed m Tros. Un boc\u00ed de pa.<\/p>\n

boda [sovint en pl.] f Casament. \u201cA bodes em convides!\u201d<\/p>\n

b\u00f2fega<\/del>* f Bossa plena de l\u00edquid que es fa a la pell: butllofa.<\/p>\n

bogeria f Acte de boig. Deixar el pis vell ha estat una bogeria.<\/p>\n

boia f Element flotant que serveix d’indicador o que forma part del tancament mec\u00e0nic d’un dip\u00f2sit. La boia del dip\u00f2sit del v\u00e0ter s’ha encallat.<\/p>\n

boig, boja [m. pl. bojos o boigs] adj i m i f Que ha perdut l’enteniment. No va poder resistir tanta desgr\u00e0cia i va parar boig. Estan bojos d’alegria. \u00c9s ben boja de no aprofitar l’ocasi\u00f3.<\/p>\n

boina f Gorra rodona d’una sola pe\u00e7a.<\/p>\n

boira f Massa d’aire prop de terra amb part\u00edcules d’aigua en suspensi\u00f3. Boires baixes.<\/p>\n

boix m Arbust de fulles petites i dures i fusta molt apreciada.<\/p>\n

bol m Recipient c\u00f2ncau. Es prenia les sopes de llet en un bol.<\/p>\n

bola [var.: *bolla] f 1 Cos esf\u00e8ric. La bola del m\u00f3n. 2 [fam.] Mentida.<\/p>\n

bolcar v intr Tombar-se un vehicle, un recipient. No van repartir prou b\u00e9 el pes i la barca va bolcar.<\/p>\n

bolet m Part reproductora de certs fongs. Si plou, hi haur\u00e0 bolets.<\/p>\n

bol\u00edgraf [var. fam.: boli] m Estri d’escriure, amb una bola a la punta i un dip\u00f2sit de tinta.<\/p>\n

bolquer [gen. en pl.] [var.: *bolquims] m Pe\u00e7a absorbent en forma de calcetes per a nadons.<\/p>\n

bomba f Artefacte explosiu que es pot llan\u00e7ar, b\u00e9 amb canons, b\u00e9 des d’un avi\u00f3, etc. Hi havia una bomba sense explotar al mig de la carretera.<\/p>\n

bombardeig m [pl. -jos o -igs] Acci\u00f3 de bombardejar. Els bombardejos de Sarajevo van durar molts mesos.<\/p>\n

bombardejar v tr Tirar bombes. Van rebre ordre de bombardejar les posicions enemigues.<\/p>\n

bomber, bombera m i f Persona que t\u00e9 per ofici apagar incendis i fer altres tasques de salvament.<\/p>\n

bombeta f Llum en forma de globet de vidre. S’ha fos una bombeta del menjador.<\/p>\n

bombo m 1 Tambor gros que es toca amb una ma\u00e7a. 2 Nom de diferents recipients que recorden un bombo. El bombo de la loteria, d’una m\u00e0quina.<\/p>\n

bomb\u00f3 m Dol\u00e7 de xocolata. Una capsa de bombons.<\/p>\n

bombolla [var.: *bambolla] f Forma esf\u00e8rica formada per l’aire que queda dins de l’aigua o d’una altra subst\u00e0ncia. Fan bombolles de sab\u00f3.<\/p>\n

bombona f Recipient met\u00e0l.lic per a gasos. Una bombona de but\u00e0.<\/p>\n

bondad\u00f3s, -osa adj Que tendeix a fer el b\u00e9. \u00c9s bondad\u00f3s amb tothom.<\/p>\n

bondat f 1 Qualitat de bondad\u00f3s. T\u00e9 una bondat molt poc corrent per a aquesta \u00e8poca. 2 Qualitat de bo. Li explicava la bondat dels productes que li oferia.<\/p>\n

bonic, -a 1 adj Plaent als sentits. Una m\u00fasica bonica. Un paisatge bonic. 2 fer bonic loc verb Guarnir. Aquest moble posat aqu\u00ed far\u00e0 m\u00e9s bonic.<\/p>\n

bony m Sortint a la superf\u00edcie d’un cos. T\u00e9 la carrosseria plena de bonys.<\/p>\n

bonyegut, -uda adj Ple de bonys. Un matal\u00e0s bonyegut.<\/p>\n

bord [gen. en la loc adv \u2018a bord’] m Part superior d’una embarcaci\u00f3. Els mariners van pujar a bord de la llanxa.<\/p>\n

bordar v intr Lladrar. S’ha sentit bordar un gos tota la nit.<\/p>\n

borinot [var.: *borino] 1 m Insecte volador, gros i pelut, que brunz quan vola. 2 [fig.] adj i m i f Que empipa cont\u00ednuament. Para de fer el borinot al meu voltant!<\/p>\n

borra f Porcions de fils agrupats. Es fa borra a terra de les estufes.<\/p>\n

borrasca f Tempestat acompanyada de vent.<\/p>\n

borratxera f Intoxicaci\u00f3 per causa de l’alcohol. Duu una borratxera que no s’aguanta.<\/p>\n

borratxo, -a adj i m i f Que va begut. Tant barrejar begudes, va acabar m\u00e9s borratxo que el beure.<\/p>\n

borrissol m Conjunt de p\u00e8ls fins. El borrissol d’un pr\u00e9ssec, del cot\u00f3, de la llana. El borrissol de la barba d’un adolescent.<\/p>\n

borr\u00f3s, -osa adj i adv Dit d’all\u00f2 que presenta els contorns poc clars. Hi veig borr\u00f3s.<\/p>\n

borsa f Mercat on es fa negoci amb els valors en cotitzaci\u00f3. La borsa de Nova York.<\/p>\n

borumballes<\/del>* [var.: *burballes] f pl Tiretes caragolades que queden de rebaixar la fusta: encenalls.<\/p>\n

bosc m Massa d’arbres. Un bosc de ribera. Un bosc mediterrani.<\/p>\n

bosc\u00e0, -ana adj No cultivat, salvatge Maduixes boscanes. Ocells boscans.<\/p>\n

bossa f 1 Saquet de paper, de pl\u00e0stic. Li han posat la fruita en bosses. 2 Moneder. A dins la bossa, hi duia de tot.<\/p>\n

1bot m Acci\u00f3 i efecte de botar; de saltar. La pilota va fer tres bots i es va penjar. Va fer un bot per damunt de la tanca.<\/p>\n

2bot Embarcaci\u00f3 petita. Un bot pneum\u00e0tic.<\/p>\n

bota f Cal\u00e7at que cobreix per damunt del turmell. Unes botes de muntanya. Unes botes d’aigua.<\/p>\n

b\u00f3ta f Recipient gran de fusta per al vi. Vi de la b\u00f3ta del rac\u00f3.<\/p>\n

bot\u00e0nica f Ci\u00e8ncia que estudia els vegetals.<\/p>\n

botar [var.: botre] v intr i tr Anar amunt des de terra en sentit vertical; passar per damunt (de), saltar. No sap fer botar b\u00e9 la pilota. Va botar la barrera.<\/p>\n

botella f Ampolla. Una botella d’an\u00eds.<\/p>\n

boterut, -uda adj Mal fet, ple de bonys. Un nas boterut.<\/p>\n

bot\u00ed m Coses preses com a fruit d’una vict\u00f2ria. Els pirates van repartir-se el bot\u00ed.<\/p>\n

botifarra f Embotit de carn de porc, de diverses formes i ingredients. Botifarra crua. Botifarra d’ou.<\/p>\n

botifarr\u00f3 m Embotit fet de sang de porc, carn magra i altres ingredients. Botifarr\u00f3 d’arr\u00f2s, de ceba.<\/p>\n

botiga f Establiment de comer\u00e7. Una botiga de roba, de joguines, de cal\u00e7at.<\/p>\n

botiguer, botiguera m i f Persona que t\u00e9 una botiga i hi ven.<\/p>\n

botija* f Recipient de terrissa per beure aigua: c\u00e0ntir.<\/p>\n

1bot\u00f3 m Pe\u00e7a petita, generalment rodona, cosida a un vestit per cordar-se’l. Duia una brusa amb botons de roba.<\/p>\n

2bot\u00f3<\/del>* m Enrabiada.<\/p>\n

botx\u00ed m Funcionari encarregat d’executar les penes de mort. Abans de l’execuci\u00f3, el botx\u00ed va demanar perd\u00f3 al condemnat.<\/p>\n

botzina f Instrument d’un vehicle que fa un so per avisar.<\/p>\n

bou m 1 Mascle de la vaca. Una arada tirada per bous. La pla\u00e7a de bous. 2 [esp.] El mascle de la vaca castrat.<\/p>\n

boxa f Esport de lluita en qu\u00e8 dos adversaris s’hi fan a cops de puny.<\/p>\n

boxejador, boxejadora [var.: boxador] m i f Persona que practica la boxa.<\/p>\n

bra\u00e7 m 1 Cada una de les extremitats superiors de les persones, especialment la part que va de l’espatlla al colze. 2 Nom de certes coses que recorden un bra\u00e7. Un llum de bra\u00e7os. Una cadira de bra\u00e7os. Un bra\u00e7 de mar.<\/p>\n

bra\u00e7al m Banda que es duu al bra\u00e7. Els del servei d’ordre duien un bra\u00e7al com a distintiu.<\/p>\n

bra\u00e7alet m Objecte d’adorn que es duu al bra\u00e7. Un bra\u00e7alet d’or.<\/p>\n

bragues* f pl Pe\u00e7a de roba interior femenina que cobreix les anques: calces.<\/p>\n

bramar v intr Fer el seu crit l’ase, i per extensi\u00f3 altres animals, com el lle\u00f3.<\/p>\n

bramul m Crit propi del bou i de la vaca o animals similars<\/p>\n

bramular v intr Fer bramuls.<\/p>\n

branca f Cada una de les bifurcacions principals del tronc d’un arbre o arbust.<\/p>\n

brancam [var.: brancatge] m Conjunt de les branques d’un arbre o arbust.<\/p>\n

br\u00e0nquia f \u00d2rgan per on respiren els peixos i els amfibis.<\/p>\n

brasa f Carb\u00f3 enc\u00e8s. Hi ha prou brasa per coure la carn.<\/p>\n

brau m Toro.<\/p>\n

bravo exp Expressa acord entusiasta. Acabada l’actuaci\u00f3 de la cantant, el p\u00fablic cridava \u201cBravo, bravo!\u201d<\/p>\n

bresquilla<\/del>* f Fruit comestible del bresquiller: pr\u00e9ssec.<\/p>\n

bresquiller<\/del>* m Arbre fruiter de fulla caduca: presseguer.<\/p>\n

bressar [var.: bressolar] v tr Gronxar, especialment un bressol. Bressa el menut, a vejam si s’adorm.<\/p>\n

bressol [var.: *bres] m Llitet d’un nad\u00f3, especialment el que es pot balancejar.<\/p>\n

breu adj De poca durada. Un discurs breu.<\/p>\n

brillant adj Que brilla. Un estel brillant.<\/p>\n

brillantor f Qualitat de brillant. Un producte per donar brillantor als mobles.<\/p>\n

brillar v intr Fer resplendor o lluentor. La Lluna brilla molt quan fa el ple.<\/p>\n

brindar v r\u00e8g Al\u00e7ar la copa a la salut d’alg\u00fa. Van brindar per la felicitat de tots els presents.<\/p>\n

brindis m Acci\u00f3 de brindar. Van fer un brindis pels campions.<\/p>\n

brioix m Mena de pasta lleugera, en forma de panet allargat i torrat per damunt.<\/p>\n

brisa f Vent suau propi de les costes coincident amb l’alba i amb la posta de sol.<\/p>\n

broc m Part (sovint en forma de can\u00f3) per on es buida o s’omple un recipient. Els dos brocs d’un porr\u00f3. Una font de sis brocs.<\/p>\n

broca f Pe\u00e7a per foradar que s’afegeix a certes eines. S’ha comprat un trepant el\u00e8ctric amb un joc de broques.<\/p>\n

brodar v tr Fer adorns amb fil en una pe\u00e7a de roba. Brodava unes inicials en el llen\u00e7ol.<\/p>\n

brodat m Obra resultant de brodar. Duia una brusa amb brodats.<\/p>\n

brollar v intr N\u00e9ixer aigua de terra. Al costat de l’om brollava una font.<\/p>\n

broma f Acci\u00f3, dita per fer riure. \u00c9s molt poc seri\u00f3s, de tot fa broma. S\u00f3n molt de la broma.<\/p>\n

bromista adj i m i f Que fa bromes. Una persona molt bromista. S\u00f3n una colla de bromistes divertits.<\/p>\n

bronqui m Conducte que duu l’aire a dins dels pulmons. T\u00e9 els bronquis una mica carregats de tant fumar.<\/p>\n

bronquitis f Inflamaci\u00f3 dels bronquis. T\u00e9 bronquitis aguda.<\/p>\n

bronze m Aliatge de coure i estany. Unes campanes de bronze.<\/p>\n

bronzejar v intr Fer tornar la pell morena. Hi ha un producte nou que bronzeja molt b\u00e9.<\/p>\n

br\u00f2quil m Planta d’horta de la qual s’aprofiten les flors, morades o verdoses, com a verdura.<\/p>\n

brossa f Escombraries.<\/p>\n

brossat<\/del>* m Aliment que s’obt\u00e9 bullint la llet que sobra de fer el formatge: *brull, mat\u00f3.<\/p>\n

brot m Naixement recent d’una branca.<\/p>\n

brotar v intr Treure brots una planta. A la primavera, tot brota.<\/p>\n

brotxa f Estri amb un manat gros de p\u00e8ls lligats ben fort a un m\u00e0nec. Una brotxa de pintar parets. Una brotxa d’afaitar.<\/p>\n

brou m Caldo.<\/p>\n

bru, bruna adj De color gris fosc. Un \u00f3s bru.<\/p>\n

bruixa f 1 M\u00e0gica. La bruixa de la Blancaneus. 2 [fig.] Amb aquests cabells, sembles una bruixa.<\/p>\n

br\u00faixola f Instrument de guia amb una agulla imantada que assenyala el nord.<\/p>\n

bruixot m M\u00e0gic. El bruixot va comen\u00e7ar una dansa al voltant del foc.<\/p>\n

brull<\/del>* m Brossat, mat\u00f3.<\/p>\n

brunzir v intr Fer una remor com de vibraci\u00f3. L’ordinador brunz.<\/p>\n

brusa f Pe\u00e7a de vestir, amb m\u00e0nigues o sense, que cobreix el tronc.<\/p>\n

brusc, -a adj Sobtat i violent, poc delicat. Un canvi brusc.<\/p>\n

bruscament adv D’una manera brusca.<\/p>\n

brut, -a adj 1 Mancat de netedat. El terra \u00e9s brut. Va brut com una guilla. 2 [fig.] Es va ficar en negocis bruts.<\/p>\n

brutal adj Violent i irracional. El van fer fora d’una manera brutal.<\/p>\n

brut\u00edcia f Merda, deixalles, escombraries. Tens el coll ple de brut\u00edcia. Escombreu tota aquesta brut\u00edcia.<\/p>\n

bub-bub m El crit del gos. Se sentia un bub-bub seguit.<\/p>\n

budell m Intest\u00ed. Deus tenir gana, perqu\u00e8 se’t senten els budells.<\/p>\n

budisme m Sistema filos\u00f2fic i religi\u00f3s fundat per Buda.<\/p>\n

budista adj i m i f Referent al budisme. Un temple budista. Un monjo budista.<\/p>\n

buf m Cop d’aire que fem quan bufem. Va apagar el misto d’un buf<\/p>\n

bufa<\/del>* f Globus. Inflaven bufes per deixar-les anar.<\/p>\n

b\u00fafal [var.: *br\u00fafol] m Mam\u00edfer semblant al bou, molt corrent a l’\u00c0frica i a l’\u00cdndia.<\/p>\n

bufanda f Pe\u00e7a llarga d’abric per al coll. Una bufanda de llana.<\/p>\n

bufar v tr i intr Treure amb for\u00e7a aire per la boca. Para de bufar!Va bufar les espelmes del past\u00eds.<\/p>\n

bufet m Moble del menjador, on es guarda el parament de taula: aparador. Desa els coberts als calaixos del bufet.<\/p>\n

bufeta f \u00d2rgan en forma de sac. La bufeta de l’orina. La bufeta del fel.<\/p>\n

bufetada [var. fam.: bufa] f Cop donat a la cara amb la m\u00e0 plana. Li va deixar una galta ben vermella, de la bufetada que li va clavar.<\/p>\n

bufetejar v tr Pegar bufetades. El va bufetejar amb ganes.<\/p>\n

buf\u00f3, -ona adj Bonic i graci\u00f3s. Una nina molt bufona.<\/p>\n

bugada f Operaci\u00f3 de rentar la roba. A casa fem bugada dia per altre.<\/p>\n

bugaderia f Establiment amb m\u00e0quines grans per rentar la roba.<\/p>\n

bugia f Pe\u00e7a d’un motor per encendre el combustible.<\/p>\n

buidar v tr Deixar un recipient sense el contingut. Acaba de buidar la garrafa.<\/p>\n

buit, buida 1 adj Que no t\u00e9 res a dins, que ha estat buidat. Els barrots de la barana s\u00f3n buits. Tincs les butxaques buides. 2 buit m Espai no ocupat. Es veien molts buits a la graderia.<\/p>\n

bulb m Tija grossa subterr\u00e0nia d’algunes plantes, com la ceba.<\/p>\n

bullir v intr 1 Desprendre un l\u00edquid tot de bombolles per efecte de l’escalfament. La llet ja bull. 2 Coure amb aigua. Posa la pasta a bullir.<\/p>\n

bullit, -ida 1 adj Que ha estat bullit. Patates bullides. 2 bullit m Plat fet amb verdures o b\u00e9 amb carn i verdures, tot bullit.<\/p>\n

bunyol m Petita massa arrodonida feta de farina, sovint amb altres ingredients. Bunyols de bacall\u00e0.<\/p>\n

burg\u00e8s, -esa 1 adj Referent a la burgesia. Costums burgesos. 2 m i f Persona pertanyent a la burgesia. Duu una vida de burg\u00e8s.<\/p>\n

burgesia f Classe social que det\u00e9 els mitjans de producci\u00f3. El govern ha pactat amb la burgesia.<\/p>\n

burilla f 1 Punta de cigarret apagada. El terra del bar era ple de burilles. 2 Piloteta de moc sec. Sempre est\u00e0 amb el dit al nas fent burilles.<\/p>\n

burla f Acci\u00f3, dita per riure\u00b4s d’alg\u00fa. Havia d’aguantar les burles dels companys.<\/p>\n

burlar-se v pron i r\u00e8g Fer burla (de). Es burlen d’ell per la manera com vesteix.<\/p>\n

burocr\u00e0cia f Conjunt de les feines administratives; el col.lectiu dels administratius. La burocr\u00e0cia del pa\u00eds.<\/p>\n

burocr\u00e0tic, -a adj Referent a la burocr\u00e0cia. Tr\u00e0mits burocr\u00e0tics.<\/p>\n

burot<\/del>* m Tra\u00e7 mal fet: gargot.<\/p>\n

burro 1 m Ase. 2 burra f Somera. 3 burro, -a [fig.] adj i m i f Ignorant, totxo, animal. Ets burro, no entens mai res! \u00c9s molt burra treballant.<\/p>\n

bus [pl. bussos] m i f Persona que treballa per sota l’aigua. Els bussos rastrejaven el pant\u00e0 buscant un cotxe.<\/p>\n

buscar v tr Provar de trobar, cercar. Buscava per terra una agulla que li havia caigut.<\/p>\n

bussejador, bussejadora m i f Persona que es dedica a bussejar, submarinista.<\/p>\n

bussejar v intr Nedar per sota l’aigua. Quan aprengueu de bussejar, us podreu tirar del trampol\u00ed.<\/p>\n

bust m Escultura que representa una persona del t\u00f2rax en amunt. Un bust de l’emperador Anton\u00ed.<\/p>\n

b\u00fastia f Caixa o pil\u00f3 per a la correspond\u00e8ncia. Les b\u00fasties de l’escala s\u00f3n plenes de propaganda.<\/p>\n

but\u00e0 m Gas per al consum dom\u00e8stic. Se sent el cami\u00f3 del but\u00e0.<\/p>\n

butaca f Seient de bra\u00e7os i amb respatller inclinat.<\/p>\n

butaner, -a 1 adj Que duu but\u00e0. Un vaixell butaner. 2 m i f Persona que reparteix el but\u00e0.<\/p>\n

butllet\u00ed [var.: *bollet\u00ed] m Publicaci\u00f3 d’una entitat. El butllet\u00ed del Col.legi de Doctors i Llicenciats.<\/p>\n

butllofa f Bosseta plena de l\u00edquid que es fa a la pell: *b\u00f2fega. De la caminada t\u00e9 els peus plens de butllofes.<\/p>\n

butxaca f Bossa d’algunes peces exteriors de vestir. Les butxaques dels pantalons.<\/p>\n

\n

15<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les meves paraules babau, -a adj i m i f Confiat. Ja t’han enredat, babaua! bac* m Cop molt fort com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’una caiguda: patacada. Va patinar i va caure un bac. baca f Portaequipatge de dalt d’un cotxe. bacall\u00e0 m Peix d’aig\u00fces fredes que es consumeix fresc o salat: *abadejo. Bacall\u00e0 a la … <\/p>\n

Continue reading “B”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[554],"tags":[567],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2530"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2530"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2530\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2530"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2530"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2530"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2530"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2530"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2530"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2530"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2530"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}