Finalment la idea que ho uneix tot, la idea de la bellesa, entesa en el sentit m\u00e9s alt, plat\u00f2nic. Estic conven\u00e7ut que el m\u00e9s alt acte de la Ra\u00f3, en tant que ella abarca totes les idees, \u00e9s un acte est\u00e8tic, i que la veritat i el b\u00e9, nom\u00e9s en la bellesa estan agermanats. El fil\u00f2sof ha de posseir tanta for\u00e7a est\u00e8tica com el poeta. Els homes sense sentit est\u00e8tic s\u00f3n els nostres fil\u00f2sofs de la lletra. La filosofia de l’esperit \u00e9s una filosofia est\u00e8tica. No es pot ser espiritualment ric en res, fins i tot sobre la hist\u00f2ria no es pot raonar amb riquesa d’esperit – sense sentit est\u00e8tic. Aqu\u00ed s’ha de fer evident de que manquen els homes que no entenen cap idea – i que confessen amb prou franquesa que tot els \u00e9s obscur tan aviat com es va m\u00e9s enll\u00e0 de taules i registres.<\/p>\n
La poesia reb d’aquesta manera una m\u00e9s alta dignitat, torna a ser al final el que era al principi – mestra de la humanitat, doncs ja no hi ha filosofia, ja no hi ha hist\u00f2ria, nom\u00e9s la poesia sobreviur\u00e0 a les altres ci\u00e8ncies i arts.<\/p>\n
Al mateix temps escoltem sovint que la multitud ha de tenir una Religi\u00f3 sensible. No nom\u00e9s la multitud, tamb\u00e9 el fil\u00f2sof t\u00e9 aquesta necessitat. Monoteisme de la Ra\u00f3 i del cor, politeisme de la imaginaci\u00f3 i de l’art, aix\u00f2 \u00e9s el que ens cal!<\/p>\n
Parlar\u00e9 en primer lloc d’una idea que, pel que jo s\u00e9, encara no ha arribat al pensament de cap home – hem de tenir una nova mitologia, per\u00f2 aquesta mitologia ha d’estar al servei de les idees, ha d’arribar a ser una mitologia de la Ra\u00f3.<\/p>\n
Mentre no fem est\u00e8tiques, \u00e9s a dir, mitol\u00f2giques, les idees, no tindran cap inter\u00e8s per al poble, i a la inversa: mentre la mitologia no sigui racional, el fil\u00f2sof se n’ha d’avergonyir. Aix\u00ed finalment s’han de donar la m\u00e0 il\u00b7lustrats i no il\u00b7lustrats, la mitologia s’ha de fer filos\u00f2fica per fer racional el poble, i la filosofia s’ha de fer mitol\u00f2gica per fer sensibles els fil\u00f2sofs. Aleshores regnar\u00e0 entre nosaltres una perp\u00e8tua unitat. Mai m\u00e9s la mirada de menyspreu, mai m\u00e9s el tremolor cec del poble davant dels seus savis i sacerdots. Nom\u00e9s aleshores ens espera l’igual conreu de totes les forces, tant les del singular com els de tots els individus. Cap for\u00e7a ser\u00e0 ja oprimida, aleshores regnar\u00e0 una universal llibertat i igualtat dels esperits! – Un esperit m\u00e9s alt, enviat del cel, ha de fundar entre nosaltres aquesta nova Religi\u00f3; ser\u00e0 la darrera obra, la m\u00e9s gran, de la humanitat.<\/p>\n
(El text va apar\u00e8ixer en una subhasta el 1913. La lletra \u00e9s de Hegel per\u00f2 sembla inspirat per H\u00f6lderlin).<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Finalment la idea que ho uneix tot, la idea de la bellesa, entesa en el sentit m\u00e9s alt, plat\u00f2nic. Estic conven\u00e7ut que el m\u00e9s alt acte de la Ra\u00f3, en tant que ella abarca totes les idees, \u00e9s un acte est\u00e8tic, i que la veritat i el b\u00e9, nom\u00e9s en la bellesa estan agermanats. El … <\/p>\n