{"id":2552,"date":"2022-05-16T11:41:24","date_gmt":"2022-05-16T11:41:24","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2552"},"modified":"2026-09-16T18:10:19","modified_gmt":"2026-09-16T18:10:19","slug":"lexperiencia-destar-en-el-mon","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-destar-en-el-mon\/","title":{"rendered":"L&#8217;experi\u00e8ncia d&#8217;estar en el m\u00f3n"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-destar-en-el-mon\/exp2mon\">De l&#8217;experi\u00e8ncia al m\u00f3n<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-destar-en-el-mon\/#cervellcubell\">Un cervell en un cubell<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-destar-en-el-mon\/#privatcompartit\">Experi\u00e8ncia privada, experi\u00e8ncia compartida<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-destar-en-el-mon\/#traduccio\">la traducci\u00f3<\/a>\u00a0 \u00a0 (\u2190 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-humana\/\">L&#8217;experi\u00e8ncia humana<\/a> )<\/p>\n<hr \/>\n<h2>De l&#8217;experi\u00e8ncia al m\u00f3n<\/h2>\n<p>L&#8217;experi\u00e8ncia \u00e9s ara i aqu\u00ed. I si nom\u00e9s exist\u00eds aix\u00f2, solipsisme? \u00bfCom passem d\u2019una experi\u00e8ncia privada, un seguit d\u2019estats mentals en un corrent de consci\u00e8ncia a veure\u2019ns com a cossos en l\u2019espai, un \u00e9sser amb un passat darrere el temps, i un futur m\u00e9s o menys previsible, i un \u00e9sser entre altres semblants?<\/p>\n<p>Ens pensem com un cos en un escenari immens, el pis o el camp, el territori, la terra, l&#8217;univers, i ens estenem en el nostre passat i en el que reconstru\u00efm en la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/43-historia\/\">hist\u00f2ria<\/a> i l&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-historia-de-lunivers-una-exposicio-de-150-km\/\">univers<\/a>, i projectem un futur lluny\u00e0.<\/p>\n<p>\u2192 L&#8217;experi\u00e8ncia, els conceptes i les paraules, s&#8217;ha constitu\u00eft per interacci\u00f3 amb el m\u00f3n i els altres.\u00a0 Som un cos en el m\u00f3n i un participant de converses.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/fenom1.png\" width=\"2320\" height=\"1748\" \/><\/p>\n<p>Per\u00f2 en realitat tota la nostra experi\u00e8ncia \u00e9s en el present en els l\u00edmits del nostre cos, un petit punt. Si l&#8217;\u00fanica experi\u00e8ncia fos visual, seria com si mai ens mogu\u00e9ssim de lloc i ens projectessin un film.\u00a0 Vivim percepcions del que ens envolta, vivim records que reconstru\u00efm ara, i vivim anticipacions del futur que projectem ara, i reconstru\u00efm narrativament totes aquestes experi\u00e8ncies en un escenari. Podem imaginar-nos en una cabina on davant tenim una pantalla que es mostra el present, si tombem a l&#8217;esquerra comencen a apar\u00e8ixer escenes del passat que reconstruim, a la dreta el futur o imaginari que projectem, i a dalt, visualitzacions del model del m\u00f3n.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/fenom2.png\" width=\"2320\" height=\"1748\" \/><\/p>\n<p><strong id=\"solipsisme\">Solipsisme<\/strong><\/p>\n<p>El solipsisme seria el punt de vista que nom\u00e9s existeixen els propis continguts mentals, sensacions, emocions, i res m\u00e9s. Tindria el seu origen en el l&#8217;idealisme de Berkeley i en el dubte met\u00f2dic de Descartes.<\/p>\n<p>[La sortida al solipsisme \u00e9s b\u00e0sicament adonar-se hi ha una interacci\u00f3, que em moc en l&#8217;espai, que altres coses es mouen, que toco i manipulo i que s\u00f3c tocat i manipulat. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/maurice-merleau-ponty-1908-1961\/\">Merleau-Ponty<\/a>, i <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-psicologia\/#enaction\">Enactivism, 4E Cognition<\/a> )\u00a0 I encara, escolto i converso.<br \/>\nLa sortida es planteja a dos nivells, primer, si existeix un m\u00f3n exterior amb el qual interacciono, i despr\u00e9s si aquest m\u00f3n \u00e9s tal com se m&#8217;apareix.]<\/p>\n<ul>\n<li>Realisme ingenu. Hi ha un m\u00f3n exterior independent de mi i \u00e9s tal com se m&#8217;apareix. Queda invalidat pel realisme cient\u00edfic.<\/li>\n<li>[Hi ha un m\u00f3n exterior per\u00f2 no m&#8217;\u00e9s donat directament, nom\u00e9s a nom\u00e9s per les impressions que em causen]. Realisme representatiu de Locke: Hi ha un m\u00f3n exterior que causa representacions a la ment, no accedeixo directament a les coses. Quedaria pendent resoldre com saber si estic somiant, o si s\u00f3c un cervell en un cubell. Kant: El m\u00f3n que experimento \u00e9s real, per\u00f2 la seva aparen\u00e7a est\u00e0 estructurada per les condicions de la meva experi\u00e8ncia.<\/li>\n<li>La fenomenologia de Husserl susp\u00e8n la q\u00fcesti\u00f3. Merleau-Ponty i l&#8217;enactivisme assenyalarien que el problema t\u00e9 el seu origen en partir d&#8217;una consci\u00e8ncia tancada dins del seu cap i despr\u00e9s intentem explicar com aquesta consci\u00e8ncia aconsegueix sortir-ne. El punt de partida \u00e9s un cos en el m\u00f3n, un cos que troba resist\u00e8ncia i que alhora act\u00faa sobre el m\u00f3n.<\/li>\n<li>La filosofia anal\u00edtica diria que la proposici\u00f3 &#8220;nom\u00e9s tinc acc\u00e9s a les meves representacions&#8221; estigui ben formada. \u00bb sigui una proposici\u00f3 ben formada. Wittgenstein a &#8220;On certainty&#8221; apunta que el dubte t\u00e9 sentit nom\u00e9s dins d&#8217;un sistema de coses que no posem constantment en dubte. Moore aixecava les mans i deia &#8220;Here is one hand.&#8221; i despr\u00e9s &#8220;And here is another hand.&#8221;<\/li>\n<li id=\"realismecientific&quot;\"><strong>Realisme cient\u00edfic<\/strong>. [Hi ha un m\u00f3n independent de mi, amb el qual interact\u00fao amb els sentits per\u00f2 tamb\u00e9 amb aparells i experiments que em permeten construir un model compatible per\u00f2 diferent de les representacions de l&#8217;experi\u00e8ncia, un model que anir\u00e9 redefinint a mesura que trobi millors hip\u00f2tesis].<br \/>\n[Eddington va fer notar que la nostra taula intuitiva, dura, llisa, \u00e9s diferent de la taula constitu\u00efda per \u00e0toms [i entremig, el paisatge com el Gran Cany\u00f3 que veur\u00edem per un microscopi]. Podr\u00edem entendre que la ci\u00e8ncia, amb els experiments, deixa enrere la representaci\u00f3 que dep\u00e8n dels nostres sentits i va construint una mena d&#8217;aproximaci\u00f3 a la &#8220;cosa-en-si&#8221; que anirem modificant a mesura que les hip\u00f2tesis que tenim siguin substitu\u00efdes per altres millors. Els models de la ci\u00e8ncia queden lluny de la nostra experi\u00e8ncia epr\u00f2 segueixen essent compatibles amb ella. Expliquen els experiments, expliquen perqu\u00e8 les teories descartades fiuncionaven en el seu moment, i expliquen tamb\u00e9 perqu\u00e8 les representacions que tenim s\u00f3n tal com s\u00f3n.]<br \/>\n[Per aix\u00f2 vaig voler estudiar F\u00edsica]<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"cervellcubell\">Un cervell en un cubell<\/h2>\n<p>La seg\u00fcent q\u00fcesti\u00f3 seria admetre que potser hi ha un m\u00f3n exterior per\u00f2 que realment no hi interaccionem sin\u00f3 que vivim en una simulaci\u00f3.<\/p>\n<p>Hilary Putnam va plantejar l&#8217;experiment mental <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cervell_en_una_tina\">Brain in a vat<\/a> en el primer cap\u00edtol del seu llibre &#8220;Reason, Truth and History&#8221; publicat l&#8217;any 1981. Vindria a ser una versi\u00f3 actualitzada del geni maligne de Descartes que ens faria dubtar de tot. Suposem que un cient\u00edfic boig treu el cervell d&#8217;una persona del seu cos, i el posa en un cubell ple d&#8217;un l\u00edquid que el mant\u00e9 viu, tot connectant les seves neurones mitjan\u00e7ant cables a un superordinador que li proporcionaria impulsos el\u00e8ctrics id\u00e8ntics als que rep un cervell en condicions normals. Seria impossible saber si estic vivint i interaccionant amb el m\u00f3n o si s\u00f3c un cervell en un cubell.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/thumb.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/d\/d1\/Brain_in_a_vat.svg\/960px-Brain_in_a_vat.svg.png\" width=\"300\" \/><\/p>\n<p>Putnam el va plantejar des de la discussi\u00f3 de l&#8217;externalisme sem\u00e0ntic segons la qual els mots nom\u00e9s tenen significat si incorporen informaci\u00f3 basada en relacions causals amb els objectes [quelcom semblant al que proposava a EMERF], (the meanings aren&#8217;t in the head). Aleshores, no podria preguntar-me si &#8220;S\u00f3c un cervell en un cubell&#8221; perqu\u00e8 els termes &#8220;cervell&#8221; i &#8220;cubell&#8221; no han adquirit sentit amb relacions amb els objectes als quals refereixen.<\/p>\n<p>[Notem que la invalidaci\u00f3 de la frase nom\u00e9s val en primera persona, si es pronuncia en tercera persona s\u00ed que valdria &#8220;tu ets un cervell en un cubell&#8221;. D&#8217;altra banda, si jo he adquirit els significats de &#8220;cervell&#8221; i &#8220;cubell&#8221; abans que m&#8217;extirpin del cos i em posin al cubell, aleshores s\u00ed que segueix tenint sentit el dubte. I a m\u00e9s podr\u00edem considerar qu\u00e8 passa si un ordinador enregistra les interaccions amb els objectes reals i despr\u00e9s les introdueix en un cervell que no ha estat mai en contacte amb el m\u00f3n; els significats serien els mateixos.]<\/p>\n<p>[A banda de l&#8217;argument sem\u00e0ntic de Putnam, el punt de vista del &#8220;Brain in a VAT&#8221; suposaria una complicaci\u00f3 extraordin\u00e0ria, en el sentit que caldria un ex\u00e8rcit de neur\u00f2legs connectant cables al tronc cerebral, i despr\u00e9s un ex\u00e8rcit de guionistes i simuladors de realitat virtual per generar els senyals que arribarien al cervell, una mica com en el film &#8220;<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/The_Truman_Show\">The Truman Show<\/a>&#8220;, o &#8221; <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/The_Matrix\">Matrix<\/a>&#8221; (1999).<br \/>\nPer la meva vida, hauria de generar els camps visuals d&#8217;Ayma i de Barcelona, els sons, les olors, la propiocepci\u00f3, la m\u00fasica qiue decideixo escoltar, la gent que m&#8217;envolta, amb qui ballo i cadascun dels passos de ball. \u00c9s m\u00e9s plausible que existeixi el m\u00f3n i que jo hi interaccioni, que vagi fent sol, que no pas que alg\u00fa hagi decidit de crear un gui\u00f3 d&#8217;una vida i el vagi generant. Cal notar que encara que estigui dins d&#8217;un cubell, el cervell va decidint caminar, conversar, on mirar. L&#8217;estat de la xarxa dep\u00e8n dels inputs que genera la realitat virtual i alhora dels instints, el apssat recordat i la vida narrativa d&#8217;aquest cervell. Si aquest cervell envia un ouput, agafar un objecte, dirigir una frase a alg\u00fa, despla\u00e7ar-se, els qui controlen la realitat virtual hauran de raccionar i generar els canvis compatibles amb les accions. Per tant, la realitat acaba essent constitu\u00efda, tant pel guionista exterior, com pel cervell protagonista.]<\/p>\n<p>A &#8220;La construction du r\u00e9el chez l&#8217;enfant&#8221; (1937), Piaget descriu els primers mesos com una situaci\u00f3 en qu\u00e8 encara no tenim la diferenciaci\u00f3 entre el jo i el m\u00f3n. A partir d&#8217;interaccions, l&#8217;infant adquireix l&#8217;objecte permanent, i una s\u00e8rie de diferenciacions i invariants tals com jo\/objecte, aqu\u00ed\/all\u00e0, ara\/despr\u00e9s, acci\u00f3\/resultat, i finalment perspectives pr\u00f2pies i alienes.<br \/>\nNo \u00e9s ben b\u00e9 partir d&#8217;una ment solipsista on passen coses sense que hi hagi d&#8217;haver un m\u00f3n exterior, per\u00f2 s\u00ed partir d&#8217;una experi\u00e8ncia on encara no s&#8217;ha constitu\u00eft un jo. [la realitat se&#8217;ns presenta quan interaccionem] el m\u00f3n no \u00e9s una hip\u00f2tesi que l&#8217;infant hagi d&#8217;inferir, \u00e9s una estructura que es va construint en la coordinaci\u00f3 de les seves accions i percepcions. Tal om deia Merleau-Ponty, &#8220;no som primer una consci\u00e8ncia que contempla representacions i despr\u00e9s descobreix el cos, som des del principi \u00e9ssers corporals en un m\u00f3n.&#8221; Els inputs que ens envia el cient\u00edfic boig no serien vistos com a objectes, persones, paraules, si no haguessim tingut una hist\u00f2ria d&#8217;interacci\u00f3 [per\u00f2 podria ser una il\u00b7lusi\u00f3 si ens hi haguessin posat despr\u00e9s].<\/p>\n<p>Cervell: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#questions\">Q\u00fcestions<\/a>:<\/p>\n<p>[Amb una vida cada cop m\u00e9s artificial fins a quin punt no som en part ja, no un cervell en un cubell sin\u00f3 un cervell connectat a les xarxes socials a trav\u00e9s del m\u00f2bil?]<\/p>\n<p>Si pensem que gran part de com se&#8217;ns presenta el m\u00f3n ja no \u00e9s pel que observem i mirem directament, sin\u00f3 pel que ens arriba a trav\u00e9s de les xarxes socials, la bombolla que determinen els algoritmes, potser fins i tot definit per microtargeting, potser ja \u00e9s una mica com si estigu\u00e9ssim en la situaci\u00f3 del cervell en un cubell on nom\u00e9s percebem el que ens genera el cient\u00edfic boig. La pregunta que es feia el subjecte de l&#8217;experiment de Putnam, &#8220;Com s\u00e9 que no s\u00f3c un cervell en un cubell i que tot el que veig \u00e9s una simulaci\u00f3&#8221; s&#8217;ha tornat, &#8220;com s\u00e9 que tot el que veig no s\u00f3n fake news?&#8221;<br \/>\nLa nostra pres\u00e8ncia en el m\u00f3n, en gran part, tamb\u00e9 deixa de ser directa, en el sentit que la nostra pres\u00e8ncia \u00e9s sobre tot a trav\u00e9s de feeds d&#8217;Instagram, on pengem fotos seleccionades o retocades projectant una imatge millorada de nosaltres mateixos. Estem la major part del temps asseguts a la cadira, davant l&#8217;ordinador, o al sof\u00e0 mirant s\u00e8ries a la televisi\u00f3, per\u00f2 ens presentem passejant en una platja deserta davant del mar, com si fossim esportistes o com si tingu\u00e9ssim pensaments profunds.\u00a0 \u00c9s com al film Matrix, que vivim una ficci\u00f3 mentre estem immobilitzats connectats a un feix de cables. L&#8217;aspiraci\u00f3 de molta gent jove ja no \u00e9s crear art, ci\u00e8ncia o una empresa, sin\u00f3 esdevenir un influencer, crear i mantenir una ficci\u00f3 que sigui seguida per molta gent.<\/p>\n<p>Amb la industrialitzaci\u00f3 i el treball en s\u00e8rie, el treball de l&#8217;home va deixar d&#8217;estar connectat amb el producte final, i Marx ho va assenyalar com una alienaci\u00f3. Quan les societats occidentals modernes han entrat en contacte amb societats \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/les-civilitzacions\/#indigenes\">ind\u00edgenes<\/a> i no els han exterminat, el seu sistema de vida desapareix i a vegades se&#8217;ls mant\u00e9 en reserves i reben ajudes. Aix\u00f2 altera el seu sistema de valors, les qualitats que eren importants, con\u00e8ixer la naturalesa, la fortalesa f\u00edsica, deixen de tenir sentit; ara el qui viur\u00e0 millor ser\u00e0 qui s\u00e0piga comerciar, qui conegui els costums i la legislaci\u00f3; con\u00e8ixer el bosc ja no aporta res. En molts cassos aquesta p\u00e8rdua de sentit duu a la depressi\u00f3 i l&#8217;addicci\u00f3 a subst\u00e0ncies.<\/p>\n<p>Ens podem preguntar si no estem en una situaci\u00f3 similar a la del treballador alienat o de l&#8217;ind\u00edgena que ha perdut el sentit perqu\u00e8 el seu entorn ha canviat. \u00d2bviament, no es tracta de renunciar a la industrialitzaci\u00f3, ni de renunciar\u00a0 al potencial d&#8217;informaci\u00f3 que tenim a l&#8217;abast gr\u00e0cies a les xarxes, o les possibilitats de comunicaci\u00f3 que ens ofereixen (nom\u00e9s cal pensar en com va ajudar whatsapp i Zoom a mantenir el contacte amb familiars i amics durant el confinament degut a la COVID). Per\u00f2 com podem trobar una manera sana d&#8217;estar connectats? De trobar informaci\u00f3 no esbiaixada? D&#8217;aprendre a viure acceptant les nostres imperfeccions sense haver de projectar una imatge millorada?<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"privatcompartit\">Experi\u00e8ncia privada, experi\u00e8ncia compartida<\/h2>\n<p>D&#8217;una banda, les experi\u00e8ncia subjectives que tenim son privades. Seguint l&#8217;argument de Thomas Nagel &#8220;What is like to be a bat&#8221; (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/consciencia-ment-i-materia\/\">Consci\u00e8ncia<\/a>), algunes experi\u00e8ncies no les podrem reproduir mai exactament. Per exemple, un home no pot saber qu\u00e8 se sent quan s&#8217;alleta un fill, o b\u00e9, alg\u00fa que no sigui un esportista d&#8217;elit, no sabr\u00e0 com \u00e9s fer un salt de perxa, o 10 pirouettes seguides com un ballar\u00ed professional. Tampoc podem saber qu\u00e8 sent la ment d&#8217;un matem\u00e0tic privilegiat com Gauss.<br \/>\nNo obstant, fins a un cert punt, els humans compartim prou experi\u00e8ncies com per entendre&#8217;ns, conversar i col\u00b7laborar. Hem crescut interaccionant amb altres humans, hem apr\u00e8s, fins a un cert punt, a llegir les seves emocions. No podr\u00edem sobreviure sense una idea de les emocions dels altres. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/afectivitat-emocions-sentiments\/\">afectivitat<\/a>).<\/p>\n<p><strong>Filosofia<\/strong><\/p>\n<p>Des de la fenomenologia <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/husserl-edmund-1859-1938\/\">Husserl<\/a> ha assenyalat que la intersubjectivitat no \u00e9s un afegit posterior, sin\u00f3 que la nostra consci\u00e8ncia es constitueix en un m\u00f3n que \u00e9s, des de l&#8217;inici, compartit amb altres subjectes.(Cinquena Meditaci\u00f3 Cartesiana): no percebem l&#8217;altre directament, sin\u00f3 per apresentaci\u00f3 (Appr\u00e4sentation): el seu cos, que veig des de fora, &#8220;aparella&#8217;s&#8221; (Paarung) amb el meu cos viscut, i per analogia hi projecto una interioritat. \u00c9s una soluci\u00f3 feble \u2014mai tinc acc\u00e9s directe\u2014 per\u00f2 explica per qu\u00e8 l&#8217;alteritat mai \u00e9s transparent del tot.<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/rarsibreus-scheler\/\">Max Scheler<\/a> (Wesen und Formen der Sympathie) hi discrepa: per a ell no inferim l&#8217;emoci\u00f3 de l&#8217;altre per analogia, la percebem directament en l&#8217;expressi\u00f3 (el somriure ja \u00e9s alegria visible, no un signe extern d&#8217;un estat intern amagat). Rebutja tota la tradici\u00f3 de l'&#8221;argument per analogia&#8221;. Actualment Shaun Gallagher apunta quelcom semblant argumenta contra les dues teories dominants en filosofia de la ment (theory-theory, que diu que atribu\u00efm estats mentals per una teoria impl\u00edcita, i simulation theory, que diu que simulem internament l&#8217;altre (Alvin Goldman, Simulating Minds, 2006). Proposa que en la interacci\u00f3 quotidiana percebem directament intencions i emocions en l&#8217;expressi\u00f3 i el gest \u2014sense infer\u00e8ncia ni simulaci\u00f3\u2014 i que teoria i simulaci\u00f3 nom\u00e9s entren en joc en casos an\u00f2mals o dif\u00edcils.<br \/>\nPer <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/heidegger\/\">Heidegger<\/a> el Mitsein (\u00e9sser-amb) no \u00e9s una cosa que s&#8217;afegeix a un subjecte ja constitu\u00eft en solitari \u2014com un pont que cal construir entre dues illes\u2014, sin\u00f3 un tret constitutiu del Dasein des de l&#8217;inici. Elimina el problema del solipsisme per la base, no el resol per empatia.<br \/>\nVittorio Gallese \u2014el mateix laboratori de les <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#neuronesmirall\">neurones mirall<\/a>\u2014 proposa que la simulaci\u00f3 incorporada \u00e9s el mecanisme neuronal que fa possible all\u00f2 que Husserl i Stein descrivien conceptualment, la hip\u00f2tesi del &#8220;shared manifold&#8221;.<br \/>\nDes de l&#8217;enactivisme Hanna De Jaegher i Ezequiel Di Paolo, &#8220;Participatory Sense-Making: An Enactive Approach to Social Cognition&#8221; (2007) indiquen que el sentit no es genera nom\u00e9s dins de cada ment i despr\u00e9s es &#8220;comparteix&#8221;, sin\u00f3 que emergeix en la coordinaci\u00f3 mateixa de la interacci\u00f3 \u2014un tercer nivell, ni purament individual ni purament fusionat\u2014. Hi hauria una part de l&#8217;experi\u00e8ncia que nom\u00e9s existeix en la interacci\u00f3 (ni tan privada com Nagel suggereix, ni tan transparent com voldria un funcionalisme ingenu).<\/p>\n<p>Wittgenstein, amb l&#8217;argument del llenguatge privat, admet que l&#8217;experi\u00e8ncia pot ser privada per\u00f2 el concepte que en tenim \u00e9s p\u00fablic ja que s&#8217;ha format per interacci\u00f3]. La comprensi\u00f3 m\u00fatua es fonamenta en formes de vida (Lebensformen) compartides \u2014pr\u00e0ctiques, no introspecci\u00f3.<\/p>\n<p>L&#8217;experi\u00e8ncia de la ficci\u00f3, ja sia llegint una novel\u00b7la, veient teatre o cinema, suposa la possibitat de viure o evocar, parcialment, les emocions d&#8217;un personatge fictici, emocions que no t\u00e9 perqu\u00e8 haver viscut l&#8217;autor. Es parla de\u00a0 &#8220;transport narratiu&#8221;.\u00a0 \u2192 Consci\u00e8ncia, ment i mat\u00e8ria, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/consciencia-ment-i-materia\/#discussio\">Discussi\u00f3<\/a><\/p>\n<p>[En part, la manera com jo em veig a mi mateix i visc les meves emocions, est\u00e0 condicionada per com crec que em veuen els altres](Psicologia social : <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#causesautoconcepte\">Com pensem els altres i nosaltres mateixos<\/a>\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#cogniciosocial\">Cognici\u00f3 social i atribuci\u00f3 de causes<\/a>).]<br \/>\n[No nom\u00e9s les experi\u00e8ncies s\u00f3n privades sin\u00f3 que cada moment \u00e9s \u00fanic, jo no podr\u00e9 tornar a sentir exactament el que sentia quan era petit, el record no m&#8217;aportar\u00e0 la mateixa experi\u00e8ncia perqu\u00e8 ara ja s\u00e9 qu\u00e8 vindr\u00e0 despr\u00e9s. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/\">El jo, invariants<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/tralfamadore\/\">Tralfamadore<\/a>)<\/p>\n<p>[\u2192 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/viure-les-emocions\/\">Viure altres emocions<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/viure-les-emocions\/#ficcio\">Ficci\u00f3 i catarsi<\/a>\u00a0 \u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/viure-les-emocions\/#actors\">Actriu\/actor<\/a>\u00a0 \u00a0Quan llegim, o quan un actor treballa per posar-se en la pell d&#8217;un personatge estem fent un exercici de &#8220;What is like&#8221;]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"traduccio\">La traducci\u00f3 i la comunicaci\u00f3<\/h2>\n<p>[No hi ha assaigs sobre quanta part de l&#8217;experi\u00e8ncia \u00e9s privada, i quanta part \u00e9s p\u00fablica, per\u00f2 podr\u00edem dir que compartim prou com per que funcioni<br \/>\nAix\u00f2 es planteja en el cas de la traducci\u00f3, la comunicaci\u00f3 amb animals o els requisits per la comunicaci\u00f3 amb extraterrestres.]<\/p>\n<p><strong>Quine<\/strong><\/p>\n<p>Willard Van Orman Quine a &#8220;Word and Object&#8221; (1960) afirma que no hi ha una resposta objectiva i \u00fanica sobre qu\u00e8 significa exactament una oraci\u00f3 o paraula d&#8217;un idioma desconegut. Per exemple, si veiem un ling\u00fcista observant un ind\u00edgena que diu &#8220;Gavagai&#8221; mentre assenyala un conill, la traducci\u00f3 podria ser &#8220;conill&#8221;, per\u00f2 tamb\u00e9 podria ser &#8220;c\u00f3rrer&#8221;, o &#8220;aliment&#8221;. Nom\u00e9s podem afinar observant la conducta dels parants. Fins i tot no podr\u00edem estar segurs que diferents parlants dins d&#8217;un mateix idioma s&#8217;estiguin referint al mateix. O que les nostres mateixes paraules signifiquin ara el mateix que en el passat. Aix\u00f2 voldria dir que noi existeixen significats en un sentit absolut o mentalista, cal adoptar un plantejament pragm\u00e0tic.<\/p>\n<p>[El problema \u00e9s gran quan es troben dues cultures fins ara desconnectades, com els espanyols quan van arribar a Am\u00e8rica, o tribus de Nova Guinea. Per\u00f2 quan tenim cultures amb d\u00e8cades d&#8217;interacci\u00f3, s\u00ed que seria possible una traducci\u00f3 molt aproximada.] Quine ressalta que despr\u00e9s de d\u00e8cades de conviv\u00e8ncia, un traductor alemany-franc\u00e8s ha acumulat milers d&#8217;observacions conductuals. La indeterminaci\u00f3 disminueix en la pr\u00e0ctica, tot i que no desapareix mai del tot en teoria. El significat de cada paraula dep\u00e8n de tota la xarxa de creences de la comunitat (holisme). Per\u00f2 amb el temps, els traductors poden anar infiltrant-se en aquesta xarxa: aprenen qu\u00e8 diuen els nadius quan plou, quan tenen por, quan negocien, etc. Cada nou context redueix les possibilitats d&#8217;interpretaci\u00f3. &#8220;La traducci\u00f3 \u00e9s possible, per\u00f2 no \u00e9s determinada per la veritat sin\u00f3 per la conveni\u00e8ncia i l&#8217;ajustament mutu.&#8221; el que no tenim \u00e9s un acc\u00e9s a un significat ideal.<br \/>\nEl seu deixeble Donald Davidson, va afegir un principi pr\u00e0ctic: per que la traducci\u00f3 sigui possible, hem de suposar que l&#8217;altre \u00e9s racional i que diu coses vertaderes o versemblants en la majoria d&#8217;ocasions.<br \/>\nEn paraules de Quine: I aix\u00f2, de fet, \u00e9s el que ha passat sempre: les lleng\u00fces es tradueixen per necessitat, no perqu\u00e8 tinguem acc\u00e9s a un significat div\u00ed.<\/p>\n<p>Quine fins i tot mantindria que les definicions matem\u00e0tiques tampoc tenen un significat intr\u00ednsec, sin\u00f3 que s\u00f3n postulats dins d&#8217;una teoria global. El n\u00famero \u03c0 existeix com a relaci\u00f3 entre circumfer\u00e8ncia i di\u00e0metre per\u00f2 pot tenri diferents significats en diferents geometries, com le sno euclidianes. El mateix passaria amb entitats com electr\u00f3 o fot\u00f3, podrien estar descrites per diferents teories alternatives (teoria de la subdeterminaci\u00f3). El significat nom\u00e9s \u00e9s prec\u00eds perqu\u00e8 hi ha una comunitat de cient\u00edfics que comparteix teories i procediments. Una altra cultura podria definir l&#8217;lecetr\u00f3 com una subst\u00e0ncia amb c\u00e0rrega positiva.<br \/>\nAix\u00f2 porta a una postura anomenada pragmatisme: el que compta no \u00e9s que la traducci\u00f3 sigui &#8220;veritable&#8221;, sin\u00f3 que sigui \u00fatil i coherent amb la resta de la nostra experi\u00e8ncia.<\/p>\n<p>[De fet Quine sembla fer quelcom semblant a Kant (la cosa-en-si \u00e9s inaccessible, nom\u00e9s tenim les representacions). L&#8217;\u00e9sser hum\u00e0 no coneix el &#8220;significat ideal&#8221; o la &#8220;refer\u00e8ncia absoluta&#8221; de les paraules; nom\u00e9s tenim acc\u00e9s a les conductes observables dels parlants (qu\u00e8 diuen, com assenteixen, qu\u00e8 assenyalen en quines circumst\u00e0ncies). [Jo anticipava quelcom semblant a EMERF]<\/p>\n<p><strong>Matem\u00e0tica i extraterrestres<\/strong><\/p>\n<p>Davidson defensa que per poder interpretar qualsevol conjunt de sons o signes com a llenguatge, ja hem de pressuposar que l&#8217;emissor \u00e9s majorit\u00e0riament racional i que les seves creences s\u00f3n majorit\u00e0riament vertaderes (el &#8220;principi de caritat&#8221;). A difer\u00e8ncia de Wittgenstein, la comunicaci\u00f3 no exigeix compartir forma de vida sencera, sin\u00f3 nom\u00e9s l&#8217;estructura l\u00f2gica m\u00ednima que fa que alguna cosa compti com a &#8220;creure&#8221; i &#8220;voler&#8221;.<br \/>\nEl projecte de Hans Freudenthal, &#8220;Lincos: Design of a Language for Cosmic Intercourse&#8221; (1960) consisteix en un llenguatge basat purament en l\u00f2gica i matem\u00e0tiques per comunicar-se amb intel\u00b7lig\u00e8ncies extraterrestres, sota la premissa que la matem\u00e0tica \u00e9s descoberta, no inventada, i per tant seria compartida per qualsevol civilitzaci\u00f3 prou avan\u00e7ada per emetre o rebre senyals de r\u00e0dio. El <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Arecibo_message\">missatge d&#8217;Arecibo<\/a> (1974) i bona part del programa SETI\/CETI (plaques del Pioneer) assumeixen aquesta mateixa aposta: la f\u00edsica i la matem\u00e0tica com a \u00fanic terreny com\u00fa segur, precisament perqu\u00e8 no depenen de cap Umwelt biol\u00f2gic particular.<\/p>\n<p><strong>Els animals i l&#8217;experi\u00e8ncia compartida<\/strong><\/p>\n<p>El bi\u00f2leg i semioticista Thomas Sebeok proposava que la comunicaci\u00f3 no \u00e9s transmetre contingut mental, sin\u00f3 induir un comportament en l&#8217;altre. Sota aquesta \u00f2ptica, l&#8217;experi\u00e8ncia compartida es redueix a pautes d&#8217;anticipaci\u00f3. Tal com deia Wittgenstein: &#8220;Si un lle\u00f3 parl\u00e9s, no el podr\u00edem entendre&#8221; per\u00f2 s\u00ed un m\u00ednim compartit.<br \/>\nThomas Nagel, &#8220;The View from Nowhere&#8221; (Thomas Nagel), la comunicaci\u00f3 extraterrestre nom\u00e9s seria possible des de la visi\u00f3 objectiva, per\u00f2 aix\u00f2 ens deixaria fora de la seva experi\u00e8ncia real. Entendre no \u00e9s desxifrar signes sin\u00f3 compartir una forma de vida (Lebensform): necessitats, pr\u00e0ctiques, un m\u00f3n com\u00fa de refer\u00e8ncia.<br \/>\nJakob von Uexk\u00fcll i el concepte d&#8217;Umwelt (1934) deia quelcom semblant, cada organisme viu en un &#8220;m\u00f3n propi&#8221; constitu\u00eft pels est\u00edmuls que \u00e9s capa\u00e7 de detectar i que li importen \u2014la paparra nom\u00e9s percep calor, \u00e0cid but\u00edric i tacte; el seu Umwelt no t\u00e9 gaireb\u00e9 res en com\u00fa amb el nostre, tot i compartir el mateix entorn f\u00edsic. Uexk\u00fcll va influir directament en Heidegger, que a Die Grundbegriffe der Metaphysik proposa la tr\u00edada: la pedra \u00e9s sense m\u00f3n (weltlos), l&#8217;animal \u00e9s pobre de m\u00f3n (weltarm), l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s formador de m\u00f3n (weltbildend). Segons aquesta escala, com m\u00e9s diferent \u00e9s l&#8217;Umwelt, menys base hi ha per a la comunicaci\u00f3 \u2014i un extraterrestre amb una biologia radicalment distinta podria ser, en aquest sentit, &#8220;pobre de m\u00f3n&#8221; respecte a nosaltres no per inferioritat sin\u00f3 per incommensurabilitat.<br \/>\nUrsula Klein, &#8220;The Insect and the Star&#8221;, la comunicaci\u00f3 amb animals ens ha ensenyat que compartim maps corporals b\u00e0sics (dalt\/baix, davant\/darrere, calent\/fred), i que aquests mapes s\u00f3n el &#8220;llenguatge primigeni&#8221; com\u00fa a tots els vertebrats [i el condicionament dels aliments i c\u00e0stigs, ensinistrar els animals de circ]<\/p>\n<p>Peter Godfrey-Smith, a Other Minds (2016), tracta el pop com el cas real m\u00e9s proper que tenim a &#8220;comunicar-nos amb un alien\u00edgena&#8221;: un sistema nervi\u00f3s evolucionat de manera independent (\u00faltim avantpassat com\u00fa fa uns 600 milions d&#8217;anys), majorit\u00e0riament distribu\u00eft pels bra\u00e7os en lloc de centralitzat.<\/p>\n<p><strong>Cr\u00edtica liter\u00e0ria<\/strong><\/p>\n<p>El m\u00f3n que compartim entre diferents cultures, no \u00e9s total. Per exemple la llum, el sol, o l&#8217;ombra no s\u00f3n el mateix en un pa\u00eds fred i pluj\u00f3s del nord, que en un pa\u00eds sec i calor\u00f3s del sud. Una traducci\u00f3 literal ens fa perdre caracter\u00edstiques com la sonoritat i el ritme de l&#8217;original, o fins i tot les associacions possibles entre els ideogrames en cas del xin\u00e8s. Per\u00f2 malgrat l&#8217;acusaci\u00f3 de &#8220;traduttore, traditore&#8221;, alguna cosa ens arriba i potser \u00e9s l&#8217;oportunitat de crear una cosa nova [com les versions dels temes de jazz].<\/p>\n<p>Walter Benjamin (1923): No es tractaria de comunicar el significat literal, sin\u00f3 de revelar una &#8220;intenci\u00f3&#8221; m\u00e9s profunda que habita en l&#8217;original. Per a ell, la traducci\u00f3 \u00e9s una forma d&#8217;art que apunta a un &#8220;llenguatge pur&#8221; o &#8220;llenguatge \u00faltim&#8221;, del qual totes les lleng\u00fces s\u00f3n fragments. En l&#8217;exemple del poema xin\u00e8s, la traducci\u00f3 no podria reproduir la sonoritat o els ideogrames, per\u00f2 la seva tasca seria establir una relaci\u00f3 harm\u00f2nica entre el xin\u00e8s i el catal\u00e0, fent que ambdues lleng\u00fces tendeixin cap a aquesta ess\u00e8ncia comuna que les transcendeix. D&#8217;aquesta manera, la traducci\u00f3 &#8220;allibera&#8221; el llenguatge original, tot i ser imperfecta .<\/p>\n<p>Octavio Paz (1971) al seu assaig &#8220;Traducci\u00f3n: literatura y literalidad&#8221;, suggereix que la traducci\u00f3 liter\u00e0ria no \u00e9s una c\u00f2pia, sin\u00f3 una recreaci\u00f3, un &#8220;joc&#8221; en qu\u00e8 la invenci\u00f3 s&#8217;uneix amb la fidelitat. Aix\u00f2 vol dir que el traductor ha de ser, sobretot, un poeta capa\u00e7 de crear una obra nova que dialogui amb l&#8217;original. Paz anava m\u00e9s enll\u00e0 i afirmava que la traducci\u00f3 \u00e9s el vehicle m\u00e9s adequat per al respecte de l&#8217;altre (el text i la cultura d&#8217;origen), per\u00f2 aquest respecte nom\u00e9s \u00e9s possible mitjan\u00e7ant una desviaci\u00f3 creadora. En el fons, la traducci\u00f3 \u00e9s un acte de transformaci\u00f3 que podria arribar a ser, fins i tot, millor que l&#8217;original .<\/p>\n<p>George Steiner (1975) a &#8220;Despr\u00e9s de Babel&#8221; proposa un model de traducci\u00f3 basat en quatre moviments hermen\u00e8utics: la confian\u00e7a inicial (que l&#8217;original t\u00e9 sentit), l&#8217;agressi\u00f3 (l&#8217;acte d&#8217;apropiar-se&#8217;n), la incorporaci\u00f3 (portar el significat a la llengua pr\u00f2pia) i la compensaci\u00f3. La compensaci\u00f3 \u00e9s clau: per a Steiner, tota traducci\u00f3 crea un desequilibri, per\u00f2 aquest es restaura quan la nova obra &#8220;enriqueix&#8221; l&#8217;original, fent visibles les seves virtuts d&#8217;una manera nova. Per tant, la p\u00e8rdua (la sonoritat, els ideogrames) es compensa amb el guany d&#8217;una nova perspectiva i una nova vida per al poema en la llengua d&#8217;arribada.<\/p>\n<p>Paul Ricoeur (2004) planteja la traducci\u00f3 com un model d&#8217;interpretaci\u00f3, un paradigma de com ens relacionem amb l&#8217;Altre. Conscient de la impossibilitat d&#8217;una traducci\u00f3 perfecta, Ricoeur proposa el concepte de &#8220;hospitalitat ling\u00fc\u00edstica&#8221;. Aquesta \u00e9s l&#8217;actitud \u00e8tica que consisteix a renunciar al somni de la traducci\u00f3 total (la c\u00f2pia perfecta) i acceptar que el propi &#8220;jo&#8221; (el traductor i el lector) es transforma en el viatge d&#8217;anada i tornada cap a l&#8217;alteritat de l&#8217;original. La traducci\u00f3 no \u00e9s un obstacle, sin\u00f3 la condici\u00f3 de possibilitat per entendre l&#8217;altre.<\/p>\n<p>[Fins i tot en el cas d&#8217;una hipot\u00e8tica traducci\u00f3 perfecta cal tenir en compte que aix\u00f2 tampoc garanteix la comunicaci\u00f3 perfecta del missatge de l&#8217;autor. En certa manera l&#8217;acte de lectura \u00e9s com una traducci\u00f3 del m\u00f3n de l&#8217;autor al m\u00f3n del lector, i els &#8220;lebenswelt&#8221; dels dos s\u00f3n diferents. Per tant aqu\u00ed tamb\u00e9 podr\u00edem parafressejar i dir &#8220;lettore, traditore&#8221;, i al mateix temps recon\u00e8ixer l&#8217;oportunitat de la lectura creativa, que pot suggerir noves connotacions en les quals l&#8217;autor no havia pensat (la idea d&#8217;Opera Aperta d&#8217;Umberto Eco)]<\/p>\n<p>Hans-Georg Gadamer parla de &#8220;Horizontverschmelzung&#8221;, la fusi\u00f3 d&#8217;horitzons. El lector no abandona el seu propi horitz\u00f3 per entrar en el de l&#8217;autor, sin\u00f3 que tots dos entren en una relaci\u00f3 de transformaci\u00f3 m\u00fatua. Per exemple, una frase d&#8217;un autor medieval sobre pecat, salvaci\u00f3, eternitat o infern no vol dir el mateix avui, ni tan sols per a un nadiu de l&#8217;idioma original.<br \/>\nUmberto Eco a Opera aperta apunta que l&#8217;obra funciona com un camp de possibilitats. No \u00e9s ni un recipient amb un missatge exacte per\u00f2 tampoc val una interpretaci\u00f3 arbitr\u00e0ria [com la mat\u00e8ria primera que comprem al mercat i que es pot cuinar de diferents maneres].<br \/>\nRicoeur parlava de l&#8217;autonomia del text respecte de les intencions de l&#8217;autor.<br \/>\nLlegir \u00e9s incorporar una experi\u00e8ncia aliena al propi Lebenswelt.<\/p>\n<p>[les versions de Mari\u00e0 Manent de Hardy o de poesia xinesa s\u00f3n un exemple de recreaci\u00f3 fecunda]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>De l&#8217;experi\u00e8ncia al m\u00f3n\u00a0 \u00a0 \u00a0Un cervell en un cubell\u00a0 \u00a0 Experi\u00e8ncia privada, experi\u00e8ncia compartida\u00a0 \u00a0 \u00a0la traducci\u00f3\u00a0 \u00a0 (\u2190 L&#8217;experi\u00e8ncia humana ) De l&#8217;experi\u00e8ncia al m\u00f3n L&#8217;experi\u00e8ncia \u00e9s ara i aqu\u00ed. I si nom\u00e9s exist\u00eds aix\u00f2, solipsisme? \u00bfCom passem d\u2019una experi\u00e8ncia privada, un seguit d\u2019estats mentals en un corrent de consci\u00e8ncia a veure\u2019ns com &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-destar-en-el-mon\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;L&#8217;experi\u00e8ncia d&#8217;estar en el m\u00f3n&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[87],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2552"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2552"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2552\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2552"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2552"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2552"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2552"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2552"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2552"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2552"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2552"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}