Possiblement tots tenim, almenys, una imatge de nosaltres mateixos que no acaba de coincidir amb la que tindria un observador extern. L’observador extern veu el nostre aspecte i sap potser quina \u00e9s la nostra professi\u00f3 i les nostres aficions. Potser per aix\u00f2 a vegades no ens reconeixem en algunes fotos, o la nostra veu. Aix\u00ed potser ens representem amb una figura m\u00e9s esportiva que la que tenim realment, o m\u00e9s elegants, o m\u00e9s profunds i interessants. L’administratiu que fa meditaci\u00f3, o filosofia, o \u00e9s fot\u00f2graf o pintor. La noia que \u00e9s a la caixa d’un supermercat o escombrant amb el servei de neteja municipal i que els caps de setmana es posa un vestit elegant, o sexy, i maquillada, \u00e9s la reina de la festa . Hi hauria la representaci\u00f3 que correspon als millors moments que tenim, i la representaci\u00f3 del que voldr\u00edem ser, o els \u00eddols als quals ens voldr\u00edem assemblar.<\/p>\n
Imagino unes ulleres m\u00e0giques que em permetessin veure, acompanyant cada persona igual que ho fa l’ombra, aquestes representacions invisibles.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Possiblement tots tenim, almenys, una imatge de nosaltres mateixos que no acaba de coincidir amb la que tindria un observador extern. L’observador extern veu el nostre aspecte i sap potser quina \u00e9s la nostra professi\u00f3 i les nostres aficions. Potser per aix\u00f2 a vegades no ens reconeixem en algunes fotos, o la nostra veu. Aix\u00ed … <\/p>\n