{"id":2560,"date":"2022-05-22T09:29:58","date_gmt":"2022-05-22T09:29:58","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2560"},"modified":"2023-04-26T09:24:45","modified_gmt":"2023-04-26T09:24:45","slug":"c","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/c\/","title":{"rendered":"C"},"content":{"rendered":"

Les meves paraules<\/a><\/p>\n

\n

1ca* m Gos.<\/p>\n

2ca [ca, can, cal] cont A casa de. V\u00e9s a ca l’adroguer a comprar farina. Tenim hora a cal dentista. A Can Joan s’hi fan les millors paelles de la costa.<\/p>\n

3ca interj Expressa desacord. \u2014Et sembla que ho encomanem al Pere. \u2014Ca, home, ho espatllaria tot! I ca! Ca, barret!<\/p>\n

cabal m Quantitat d’un fluid que s’escola, en relaci\u00f3 al temps. El cabal d’un riu.<\/p>\n

cabanya [var.: cabana] f Refugi provisional, barraca. La cabanya del pastor.<\/p>\n

cab\u00e0s [pl. -assos] m Recipient ample i flexible amb nanses per transportar material. Abocaven la terra a cabassos.<\/p>\n

cabdal adj D’all\u00f2 m\u00e9s. El comen\u00e7ament de les coses t\u00e9 una import\u00e0ncia cabdal.<\/p>\n

cabdell m Forma que pren un fil embolicat sobre ell mateix. Un cabdell de llana.<\/p>\n

cabell m 1 Cada un dels p\u00e8ls del cap. Hi ha un cabell a la sopa. T\u00e9 bastants cabells blancs. 2 Conjunt dels cabells. T\u00e9 un cabell aspre.<\/p>\n

cabellera f Mata de cabells. Tenia una cabellera llarga i sedosa.<\/p>\n

cabina f 1 Petit compartiment tancat, de diferents usos. Una cabina de tel\u00e8fons. La cabina d’un cami\u00f3. 2 Compartiment dormitori d’una nau. El passatge inclou una cabina amb bany.<\/p>\n

cable m Conjunt de fils trenats. Els cables de la llum, del tel\u00e8fon. El cable d’un telecadira.<\/p>\n

cabot<\/del>* m Larva de granota: capgr\u00f2s.<\/p>\n

cabota f Part ampla d’un clau oposada a la punta.<\/p>\n

cabra f 1 Mam\u00edfer de p\u00e8l generalment fosc, amb banyes. Un ramat de cabres. 2 Cranc de mar gros i pelut.<\/p>\n

cabre [var.: caber] v intr i r\u00e8g Poder ser contingut (en). Amb una mica d’esfor\u00e7, hi cabrem tots.<\/p>\n

cabrit, cabrida m i f Petit de la cabra.<\/p>\n

cabuda f Capacitat. La caixa de la camioneta t\u00e9 poca cabuda.<\/p>\n

caca [fam.] f Excrement. A terra hi havia una caca de gos. El menut diu que t\u00e9 caca.<\/p>\n

ca\u00e7a f El fet de ca\u00e7ar; conjunt d’animals que poden ser ca\u00e7ats. Vivien de la ca\u00e7a i de la pesca. En aquell bosc hi ha molta ca\u00e7a.<\/p>\n

ca\u00e7ador, -a 1 adj Que ca\u00e7a. El lleopard i l’\u00e0guila s\u00f3n animals ca\u00e7adors. 2 m i f Persona que es dedica a la ca\u00e7a. Ja han arribat els ca\u00e7adors.<\/p>\n

ca\u00e7adora f Jaqueta curta i cenyida a la cintura.<\/p>\n

ca\u00e7ar v tr 1 Capturar animals salvatges. Han sortit a ca\u00e7ar conills. 2 [p. ext.] Han sortit a ca\u00e7ar caragols.<\/p>\n

cacau m Arbre tropical que fa un fruit del mateix nom, amb el qual es fa la xocolata.<\/p>\n

cacauet m Planta de climes secs que fa un fruit del mateix nom que es menja generalment torrat.<\/p>\n

cacera f Partida organitzada de ca\u00e7a, acci\u00f3 de ca\u00e7ar. Diumenge aniran de cacera.<\/p>\n

cactus m Planta de tronc carn\u00f3s amb les fulles en forma d’espines.<\/p>\n

cada det Indica distribuci\u00f3. Cada casa tenia un jardinet a l’entrada. V\u00e9nen cada dijous. Cada u \u00e9s com \u00e9s. Cada una de nosaltres ens comprometem a ajudar-te tant com puguem.<\/p>\n

cadasc\u00fa pron Cada persona, cada u. Cadasc\u00fa ha de ser responsable d’ell mateix.<\/p>\n

cadascun, -a det Cada un, cada una [indica distribuci\u00f3]. Va saludar a cadascuna de les companyes.<\/p>\n

cad\u00e0ver m Cos d’una persona morta. Els bombers rescataven els cad\u00e0vers de sota la runa.<\/p>\n

cadell, cadella m i f Petit de la gossa i d’altres mam\u00edfers com la lleona, la lloba, l’\u00f3ssa, etc.<\/p>\n

cadena f 1 Lligam met\u00e0l.lic format per peces que van enlla\u00e7ades. Ha deixat la moto lligada amb una cadena. Si gla\u00e7a, haurem de posar les cadenes al cotxe. La cadena d’una bicicleta. 2 Nom d’altres coses, fets o processos que recorden una cadena. Una cadena de muntanyes. Una cadena musical. Treball en cadena.<\/p>\n

cadenat m Tanca amb una barreta en forma de U que entra a pressi\u00f3 dins del pany. Ha fermat la moto amb cadena i cadenat.<\/p>\n

cadernera f Ocell cantor, de colors variats.<\/p>\n

cadira f 1 Seient, generalment amb quatre potes i amb respatller. 2 Nom donat a altres seients similars, amb alguna variant. Una cadira de tisora. Una cadira de rodes.<\/p>\n

caduc, -a adj Que ha perdut la for\u00e7a, que est\u00e0 destinat a desapar\u00e8ixer. Un vell caduc. Arbres de fulla caduca. Una associaci\u00f3 caduca.<\/p>\n

caf\u00e8 m Arbre tropical amb les llavors del qual es fa una beguda, anomenada tamb\u00e9 caf\u00e8. Un caf\u00e8 expr\u00e9s. Un caf\u00e8 amb llet.<\/p>\n

cafetera f Aparell per fer el caf\u00e8; recipient per servir-lo. Una cafetera italiana.<\/p>\n

cafeteria f Establiment on serveixen caf\u00e8 i alguns menjars.<\/p>\n

cagar v intr Fer de ventre.<\/p>\n

caiguda f El fet de caure. Va fer una caiguda espectacular.<\/p>\n

caiman m R\u00e8ptil americ\u00e0 semblant al cocodril.<\/p>\n

caire m 1 Vora d’un desnivell. El caire de la taula. El caire d’un precipici. 2 Aspecte. Aquell tumor tenia un caire no gaire bo.<\/p>\n

caixa f 1 Recipient, generalment per al transport. Una caixa de taronges. Una caixa de morts. 2 Receptacle tancat de diferents formes i usos. La caixa de canvis. La caixa negra d’un avi\u00f3. La caixa d’un instrument musical. 3 Receptacle, establiment, relacionats amb el diner. La caixa forta. Passeu a pagar per caixa. Una caixa d’estalvis.<\/p>\n

caixer, caixera m i f Persona encarregada de la caixa d’un establiment. Al supermercat hi havia fins a sis caixeres.<\/p>\n

caix\u00f3 m Recipient m\u00e9s petit que una caixa, generalment sense tapadora, de diferents usos. El caix\u00f3 dels retalls, de les escombraries, de les joguines.<\/p>\n

cala f Entrada de mar en una costa brava. La cala En Blanes \u00e9s prop de Ciutadella.<\/p>\n

calabruix* m Calamarsa.<\/p>\n

calaix m Caix\u00f3 d’un moble, que es pot estirar. Els calaixos d’un armari.<\/p>\n

calaixera f Moble de calaixos: *c\u00f2moda.<\/p>\n

calamar [var.: calamars] m Mollusc de cos allargat, amb vuit bra\u00e7os i dos tentacles. Calamars a la romana.<\/p>\n

calamarsa f Precipitaci\u00f3 de granets de gla\u00e7: *calabruix, *gran\u00eds.<\/p>\n

calamitat f 1 Desgr\u00e0cia gran. Aquelles inundacions van ser una calamitat. 2 [hip.] Fuig d’aqu\u00ed, calamitat!<\/p>\n

cal\u00e0pet* m Amfibi m\u00e9s gros que la granota: gripau.<\/p>\n

calavera f Esquelet del cap d’una persona.<\/p>\n

calb, -a [var. fam.: calbo] adj i m i f Que li ha caigut el cabell. S’ha quedat calb.<\/p>\n

cal\u00e7 f Subst\u00e0ncia blanca que s’obt\u00e9 de la roca calc\u00e0ria. Cal\u00e7 viva. Han donat una capa de cal\u00e7 a l’eixida.<\/p>\n

cal\u00e7a *1 f Cada una de les peces de vestir que cobreixen les cames: mitja. 2 calces [var.: calcetes] f pl Pe\u00e7a de roba interior femenina que cobreix les anques: *bragues. 3 Pantalons. Unes calces de vellut. *4 fer cal\u00e7a loc verb Teixir fil o llana amb unes agulles especials: fer mitja.<\/p>\n

cal\u00e7ada f Part d’un carrer per on circulen els vehicles.<\/p>\n

cal\u00e7ador m Estri que ajuda a fer entrar el cal\u00e7at.<\/p>\n

calcar v tr Copiar un model bo i resseguint-lo. Calcar un mapa.<\/p>\n

cal\u00e7ar 1 v tr Posar un cal\u00e7at. Cal\u00e7a el menut, que ell tot sol no en sap. 2 v tr i intr Dur un cal\u00e7at. Cal\u00e7ava sabates de xarol. Quin n\u00famero calces? 3 cal\u00e7ar-se v pron i tr Posar-se un cal\u00e7at. No em puc cal\u00e7ar aquestes botes tan altes.<\/p>\n

calcari, -\u00e0ria 1 adj Dit de la roca que cont\u00e9 calci. 2 calc\u00e0ria f Roca calc\u00e0ria.<\/p>\n

cal\u00e7at [var.: *calcer] m Nom gen\u00e8ric de les peces que duem als peus per caminar. Una botiga de cal\u00e7at. No s\u00e9 quin cal\u00e7at posar-me per anar a ballar.<\/p>\n

calcet\u00ed* m Cada una de les peces de vestir que cobreixen els peus: mitj\u00f3.<\/p>\n

calci m Element que apareix en la natura formant combinacions i \u00e9s indispensable per formar i enfortir els ossos.<\/p>\n

cal\u00e7ons* m pl 1 Pantalons. 2 cal\u00e7ons blancs Pe\u00e7a de roba interior masculina que cobreix les anques: cal\u00e7otets.<\/p>\n

cal\u00e7otets m pl Pe\u00e7a de roba interior masculina que cobreix les anques: *cal\u00e7ons blancs. Duia cal\u00e7otets llargs fins a mitja cuixa.<\/p>\n

c\u00e0lcul 1 m Operaci\u00f3 matem\u00e0tica. Exercicis de c\u00e0lcul mental. 2 c\u00e0lculs m pl Previsions. Segons els meus c\u00e0lculs, estan a punt d’arribar.<\/p>\n

calculadora f M\u00e0quina per fer operacions de c\u00e0lcul.<\/p>\n

calcular v tr 1 Fer operacions de c\u00e0lcul. Han calculat la capacitat del dip\u00f2sit. 2 Fer previsions. Calculaven que ja no vindria.<\/p>\n

caldera f Recipient gran per escalfar aigua, de diferents aplicacions. La caldera de la calefacci\u00f3. Les calderes d’un vaixell.<\/p>\n

caldo m Subst\u00e0ncia l\u00edquida que queda despr\u00e9s de bullir aliments de mena diversa, brou. Caldo de gallina, de peix. Caldo vegetal.<\/p>\n

caldre [var.: caler] 1 v intr [conjugat nom\u00e9s en 3a. persona] Ser necessari, imprescindible, convenir. Ja cal que us espavileu! No cal que l’aviseu. Si cal, ja hi vaig jo. 2 v aux Caldr\u00e0 fer-ho ben aviat. No calia pas afanyar-se tant.<\/p>\n

calefacci\u00f3 f Sistema per escalfar un edifici, un habitatge. A casa hi ha calefacci\u00f3 central.<\/p>\n

calendari m Taula on hi ha impresa la distribuci\u00f3 de l’any en mesos, setmanes i dies. Per Cap d’Any, totes les caixes i bancs regalen calendaris.<\/p>\n

calent, -a adj Que ha agafat calor, que deixa anar calor. L’estofat \u00e9s massa calent. La verdura encara est\u00e0 calenta. Est\u00e0 calent de febre.<\/p>\n

calibre m Di\u00e0metre interior d’un cilindre buit. Un can\u00f3 de gros calibre.<\/p>\n

c\u00e0lid, -a adj Habitualment calor\u00f3s. Un clima c\u00e0lid.<\/p>\n

caliu m 1 Brases i cendra que queden d’un foc. S’escalfaven al caliu de la llar. 2 al caliu loc adv Cuit al caliu. Pomes al caliu. 3 [fig.] Ambient cordial i d’entesa. En aquella fam\u00edlia hi trobar\u00e0s caliu.<\/p>\n

callar v intr No parlar; deixar de parlar. El van interrogar una estona llarga, per\u00f2 ell va callar. Quan es va sentir aquell terrabastall, tothom va callar.<\/p>\n

callat, -ada adj Que parla poc, silenci\u00f3s. El seu germ\u00e0 \u00e9s molt xerraire, per\u00f2 ella \u00e9s molt callada. Presenciaven callats el dolor d’aquella gent.<\/p>\n

cal.ligrafia f Model d’escriptura. Escriu amb una cal.ligrafia for\u00e7a entenedora.<\/p>\n

calma f Quietud, lentitud, tranquil.litat. La calma de la mar. Tot ho fan amb calma. Quina calma que es respira en aquesta casa!<\/p>\n

calmar v tr Fer menys viu. Unes pastilles que calmen el dolor. Estaven molt empipats, per\u00f2 els va poder calmar.<\/p>\n

calor f Energia que es manifesta amb un augment de la temperatura. Al juliol fa molta calor.<\/p>\n

caloria f Unitat d’energia. Una dieta baixa en calories.<\/p>\n

calor\u00f3s, -osa adj Que fa sentir la calor. Un setembre calor\u00f3s.<\/p>\n

cal\u00famnia f Acusaci\u00f3 greu i falsa. Dir que havia estafat els socis va resultar una cal\u00famnia.<\/p>\n

cama f Cada una de les extremitats inferiors en les persones, especialment la part que va del genoll al turmell.<\/p>\n

camal [var.: *cama f] m Cada una de les peces d’un vestit que cobreixen les cames. Els camals d’uns pantalons.<\/p>\n

camale\u00f3 m R\u00e8ptil que pot canviar el color de la pell.<\/p>\n

cam\u00e0lic m Persona que transporta c\u00e0rrega a coll.<\/p>\n

camamilla [var.: *camamil.la] f Herba medicinal molt utilitzada en infusions.<\/p>\n

cambrer, cambrera m i f Persona que serveix en un establiment de begudes o de menjars, o que est\u00e0 al c\u00e0rrec de les habitacions en un hotel, un vaixell, etc.<\/p>\n

camell, camella m i f 1 Mam\u00edfer que t\u00e9 una o dues gepes dalt del llom. 2 [fig.] Traficant de droga a la menuda.<\/p>\n

c\u00e0mera [var.: cambra] f Aparell de gravar imatges. Una c\u00e0mera de televisi\u00f3, de v\u00eddeo, de cine. Una c\u00e0mera fotogr\u00e0fica.<\/p>\n

fer la cameta<\/del>* loc verb Posar la cama davant d’alg\u00fa per fer-lo caure: fer la traveta.<\/p>\n

cam\u00ed m 1 Via de comunicaci\u00f3, generalment estreta i sense pavimentar. El cam\u00ed passava per la vora de l’estany. 2 El fet de seguir una ruta, ruta en general. Se’n va anar cam\u00ed d’Igualada. A ca la tia m’agafa de cam\u00ed. \u201cTots els camins duen a Roma.\u201d<\/p>\n

caminada f Acci\u00f3 de caminar, especialment d’una certa llarg\u00e0ria. A l’estiu fa bones caminades.<\/p>\n

caminar v intr Fer anar les cames per despla\u00e7ar-se. En Guillem va caminar aviat. Caminava a poc a poc. Els uns van a peu i els altres caminant. Han caminat tota la nit.<\/p>\n

cami\u00f3 m Autom\u00f2bil gran per al transport. El cami\u00f3 de la brossa. Un cami\u00f3 cisterna.<\/p>\n

camioner, camionera m i f Persona que duu un cami\u00f3.<\/p>\n

camioneta f Cami\u00f3 de mida mitjana.<\/p>\n

camisa [var.: *camia] f Pe\u00e7a de vestir amb m\u00e0nigues, que cobreix el tronc. Una camisa de m\u00e0niga curta, de m\u00e0niga llarga. Una camisa de dormir<\/p>\n

camiseta f 1 Pe\u00e7a de roba interior que cobreix el t\u00f2rax, samarreta. Una camiseta de llana. 2 Pe\u00e7a superior de l’equip de molts esportistes, samarreta. Llu\u00efa la camiseta amb els colors de l’equip.<\/p>\n

camp m 1 Oposat a ciutat. Viuen al camp. Els problemes del camp. 2 Terreny de cultiu. Un camp d’arr\u00f2s. 3 Terreny de joc. Un camp d’esports. Un camp de futbol, de tenis.<\/p>\n

campament m Instal.lacions a l’aire lliure. Campament d’alpinistes. Campament militar.<\/p>\n

campana f Instrument de percussi\u00f3 en forma de vas, generalment met\u00e0l.lic. Les campanes de la torre.<\/p>\n

campanar m Torre on hi ha les campanes. El campanar de l’esgl\u00e9sia.<\/p>\n

campaneta f Campana petita.<\/p>\n

campanya f Conjunt d’accions de propaganda programades. La campanya electoral. Una campanya publicit\u00e0ria.<\/p>\n

camperol, -a adj i m i f Pag\u00e8s. Vida camperola. Els obrers i els camperols.<\/p>\n

c\u00e0mping m 1 Terreny amb instal.lacions per acampar-hi amb tenda. Sempre anem a un c\u00e0mping vora mar. 2 Pr\u00e0ctica d’acampar. Recorreran Europa fent c\u00e0mping.<\/p>\n

campi\u00f3, -ona adj i m i f Que ha guanyat un campionat. La canoa campiona. El campi\u00f3 va pujar al p\u00f2dium.<\/p>\n

campionat m Conjunt de competicions reglamentades en qu\u00e8 s’opta per uns t\u00edtols. Els campionats mundials de futbol.<\/p>\n

camuflar v tr Amagar o dissimular l’aspecte d’una cosa. Camuflava la mercaderia m\u00e9s poc vistosa a sota de l’altra.<\/p>\n

canadelles<\/del>* f pl Joc de setrills: setrilleres.<\/p>\n

canal m 1 Conducci\u00f3 o via artificial d’aigua per a les comunicacions, l’abastiment. El canal d’Urgell. El canal de Panam\u00e0. 2 Bra\u00e7 de mar entremig de dues terres. El canal de la M\u00e0nega. 3 Banda de freq\u00fc\u00e8ncia en una transmissi\u00f3. Un canal de televisi\u00f3. 4 [var.: canalera] f Desgu\u00e0s de la part alta d’una construcci\u00f3. La canal del terrat, de la teulada.<\/p>\n

canalla f Conjunt de criatures: xicalla Un espectacle per a la canalla.<\/p>\n

canari, can\u00e0ria m i f Ocell de color groc, bon cantor.<\/p>\n

c\u00e0ncer m Malaltia greu en qu\u00e8 es formen tumors.<\/p>\n

can\u00e7\u00f3 f Composici\u00f3 musical per ser cantada. Una can\u00e7\u00f3 de bressol.<\/p>\n

candela f Espelma curta i prima.<\/p>\n

c\u00e0ndid, -a adj De bona fe. Tot s’ho creu, \u00e9s aix\u00ed de c\u00e0ndid.<\/p>\n

candidat, candidata m i f Persona que opta per un c\u00e0rrec, un lloc de treball, un premi, etc. Cada partit ja ha elaborat la llista dels seus candidats.<\/p>\n

canell m Articulaci\u00f3 de l’avantbra\u00e7 amb la m\u00e0: *monyica. La tenista t\u00e9 un bon joc de canell.<\/p>\n

canel\u00f3 [gen. en pl.] m Rotllets de pasta farcida de carn o de verdures, acompanyats de salsa i gratinats al forn.<\/p>\n

c\u00e0nem [var.: *c\u00e0nyom] m Fibra treta d’una planta del mateix nom amb la qual es fan cordes o cordills.<\/p>\n

cangur 1 m Mam\u00edfer d’Austr\u00e0lia que camina fent salts servint-se d’unes potes posteriors molt potents i d’una llarga cua. 2 [fig.] m i f Persona que cuida infants en abs\u00e8ncia dels pares. A les set vindr\u00e0 la cangur.<\/p>\n

can\u00edbal adj i m i f Que menja carn humana.<\/p>\n

can\u00f3 m 1 Arma de foc que tira projectils de gran abast. Uns canons antiaeris. 2 Tub d’una arma de foc. Una escopeta de dos canons.<\/p>\n

canoa f Bot lleuger d’estructura allargada.<\/p>\n

can\u00f2drom m Instal.lacions esportives per a curses de gossos llebrers.<\/p>\n

canonada f 1 Conducci\u00f3 en forma de tub. Les canonades de l’aigua, del gas. 2 Tret de can\u00f3. Se sentien canonades.<\/p>\n

cansalada f Part grassa de color blanc de sota la pell del porc: *xulla. Cansalada fumada. Cansalada viada.<\/p>\n

cansalader, cansaladera m i f Persona que t\u00e9 una cansaladeria i hi despatxa.<\/p>\n

cansaladeria f Botiga on venen productes del porc.<\/p>\n

cansament [var.: *cansera] m 1 Estat del qui est\u00e0 cansat. Del cansament que duia, s’adormia dret. 2 Tip. Quin cansament d’anuncis!<\/p>\n

cansar 1 v tr Provocar cansament. Em cansa sentir-te sempre la mateixa can\u00e7\u00f3. 2 cansar-se v pron i r\u00e8g Nom\u00e9s de veure’ns treballar, ja es cansa. M’he cansat d’esperar, me’n vaig. Et canses per no res. 3 cansar-s’hi v pron Insistir. No us hi canseu, que no el podreu conv\u00e8ncer.<\/p>\n

cansat, -ada adj 1 Que t\u00e9 l’energia minvada a causa d’un exc\u00e9s d’activitat. Al cap de deu hores seguides de treballar, estava cansat que no podia m\u00e9s. 2 Que provoca cansament. Un esport molt cansat. 3 adj r\u00e8g Tip. Estic cansat de sentir-te, para d’una vegada!<\/p>\n

cant m 1 El fet de cantar. Se sentia un cant lluny\u00e0. El cant dels ocells. 2 T\u00e8cnica de fer servir la veu per cantar. Ha estudiat cant al Conservatori. Cant coral.<\/p>\n

cantaire [var.: cantor] m i f Persona que canta en una coral. S’han aplegat tots els cantaires del barri per fer un concert.<\/p>\n

cantant m i f Persona que es dedica professionalment al cant. Un cantant d’\u00f2pera.<\/p>\n

cantar v tr i intr Produir sons musicals amb la veu. Vaig sentir cantar John Lennon en persona. La soprano va cantar unes can\u00e7ons noves.<\/p>\n

cantarella f Manera peculiar de parlar. Per la cantarella, va con\u00e8ixer que no era de ciutat.<\/p>\n

cantautor, cantautora m i f Cantant que compon les pr\u00f2pies can\u00e7ons.<\/p>\n

cantimplora f Recipient de coll estret i tap amb rosca per portar-hi aigua en una excursi\u00f3.<\/p>\n

c\u00e0ntir [var.: *c\u00e0nter] m Recipient de terrissa per beure aigua: *botija.<\/p>\n

cant\u00f3 m 1 Angle d’una habitaci\u00f3, d’un moble, etc. Els cantons d’una taula. A un cant\u00f3 del menjador hi havia una taula raconera. 2 Conflu\u00e8ncia de carrers o de camins, cantonada. La casa del cant\u00f3. Viuen a un cap de cant\u00f3. Els quatre cantons. 3 Banda. Viuen a l’altre cant\u00f3 de poble. Ho diuen per tots els cantons.<\/p>\n

cantonada [var.: cant\u00f3 m] f Conflu\u00e8ncia de dos carrers; angle que hi formen les cases. Visc a la segona cantonada. L’edifici de la cantonada, que fa cantonada.<\/p>\n

cantor, -a adj i m i f Que canta. Ocells cantors. Els cantors d’una coral.<\/p>\n

canvi 1 El fet de canviar, de transformar-se. En cinc anys, quin canvi que ha fet el barri! 2 Diners petits, moneda. Si tothom em paga amb bitllets grossos, em deixareu sense canvi. Que t\u00e9 canvi de deu mil? 3 Divises per canviar. L’oficina de canvi de l’estaci\u00f3 no tanca mai.<\/p>\n

canviar 1 v intr i r\u00e8g Transformar-se. Amb els anys, li ha canviat molt el car\u00e0cter. 2 v tr Bescanviar. Canviaven cromos. 3 Comprar divises. Vull canviar uns d\u00f2lars.<\/p>\n

canya f Tija dura de certes plantes. Canya de sucre. Un cobert de canya.<\/p>\n

1canyella [var.: canella] f Part de davant de la cama. Els cops a la canyella s\u00f3n molt dolorosos.<\/p>\n

2canyella f Escor\u00e7a seca de l’arbre anomenat canyeller que es fa servir com a condiment. Canyella en pols.<\/p>\n

caos m Desordre i confusi\u00f3 totals. Despr\u00e9s del terratr\u00e8mol, all\u00f2 va ser un caos.<\/p>\n

1cap m 1 Part superior del cos de les persones i del davant de molts altres animals. T\u00e9 un cap molt gros. Li fa mal el cap. Va entrar la pilota d’un cop de cap. 2 [fig.] Capacitat intel.lectual, pensament. T\u00e9 molt de cap per als negocis, per als estudis. No s\u00e9 pas on tens el cap!<\/p>\n

2cap m 1 Extrem, acabament. El cap de la Nau. El cap de taula. D’un cap a l’altre de la ciutat. El cap d’any. S’ha xafat el cap del dit gros. No va tornar fins al cap de molts anys. A qu\u00e8 treu cap, aquesta bestiesa? Al cap i a la fi, a qui aprofita tot aix\u00f2? 2 m i f Persona que mana, governa, dirigeix, etc. Tots obe\u00efen el cap. El cap d’Estat. Una cap de negociat. \u00c9s el cap de colla.<\/p>\n

3cap det 1 [en frases negatives] Ni un, ni una. Vaig anar a ca\u00e7ar bolets i no en vaig trobar cap. 2 [en frases condicionals i interrogatives] Algun. Si en trobes cap, m’avises. Que has vist cap pe\u00e7a de la m\u00e0quina, per aqu\u00ed damunt?<\/p>\n

4cap (a) prep En direcci\u00f3 a. Els he vist que pujaven cap dalt. Que si cap aqu\u00ed…, que si cap all\u00e0… Cap a quina banda vols que estirem?<\/p>\n

capa f Pe\u00e7a ampla i llarga d’abric, amb vol i sense m\u00e0nigues.<\/p>\n

capa\u00e7 adj Que t\u00e9 capacitat (de, per). No els veig prou capa\u00e7os per tirar-ho endavant. Aquella, \u00e9s ben capa\u00e7 de no venir! Les tietes s\u00f3n capaces d’enredar-ho tot.<\/p>\n

capacitat f 1 Qualitat de poder fer. T\u00e9 molta capacitat per als negocis. 2 Propietat de contenir, cabuda. Quina capacitat t\u00e9, aquesta sala?<\/p>\n

capat\u00e0s [pl. -assos] m Cap d’una colla de treballadors.<\/p>\n

capbussada [var.: cabussada f, cabuss\u00f3 m] f Acci\u00f3 de capbussar-se: *capfico. Es desafiaven a fer capbussades.<\/p>\n

capbussar-se [var.: cabussar-se] v pron Tirar-se de cap dins l’aigua: *capficar-se. Es capbussaven fins a tocar fons.<\/p>\n

cap\u00e7ada f Conjunt de les branques d’un arbre.<\/p>\n

cap\u00e7al m Part del llit on descansa el cap.<\/p>\n

cap\u00e7alera f 1 Barana superior d’un llit. Un metge de cap\u00e7alera. 2 Titular d’un diari. Avui totes les cap\u00e7aleres en van plenes, de la not\u00edcia. 3 Naixement d’un riu.<\/p>\n

al capdamunt (de) loc adv i prep A la part m\u00e9s alta. Es va enfilar fins al capdamunt del mur. Ja s\u00f3n al capdamunt.<\/p>\n

al capdavall (de) loc adv i prep Despr\u00e9s de tot, al final. Quan arribar\u00e0s al capdavall del carrer, tomba a la dreta. Tant presumir d’objectius i al capdavall sempre ho exageren tot! Ja s\u00f3n al capdavall.<\/p>\n

capdavanter, a adj i m i f El m\u00e9s destacat. Tecnologia capdavantera. \u00c9s el capdavanter en la seva especialitat.<\/p>\n

capell* m Pe\u00e7a que cobreix el cap: barret.<\/p>\n

capella f Esgl\u00e9sia petita o que forma part d’una altra. La capella de santa \u00c0gata. Les capelles del voltant del claustre.<\/p>\n

capell\u00e0 m Sacerdot cat\u00f2lic.<\/p>\n

capficar-se *1 v pron Capbussar-se. 2 capficar-se(-s’hi) [fig.] Preocupar-se obsessivament. Es capfica per no res. No s\u00e9 per qu\u00e8 t’hi capfiques; ja veur\u00e0s com tot acabar\u00e0 b\u00e9.<\/p>\n

capfico<\/del>* m Capbussada.<\/p>\n

capgr\u00f2s [pl. -ossos] m 1 Larva de granota: *cabot, *cullereta. Observaven els capgrossos de la bassa. 2 Personatge de les festes populars que sol acompanyar els gegants.<\/p>\n

capil.lar adj Referent als cabells. Loci\u00f3 capil.lar.<\/p>\n

capit\u00e0, capitana m i f 1 Grau militar entre el de tinent i el de comandant. 2 Esportista que representa l’equip on juga.<\/p>\n

1capital m El diner com a instrument de producci\u00f3. Ha invertit tot el seu capital en la compra de terrenys. El capital d’una empresa.<\/p>\n

2capital 1 adj De la m\u00e0xima import\u00e0ncia. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 capital. 2 f Ciutat cap, o que destaca en alguna activitat. La capital de l’estat. Par\u00eds \u00e9s la capital de Fran\u00e7a. Una capital de comarca, de prov\u00edncia. Una capital comercial. La capital de l’art, de la moda…<\/p>\n

capitalisme m Sistema econ\u00f2mic, social i pol\u00edtic, basat en la propietat privada dels mitjans de producci\u00f3.<\/p>\n

capitalista adj i m i f Que controla, que (hi) aporta el capital. Un soci capitalista.<\/p>\n

cap\u00edtol m Cada una de les parts d’un llibre. Una novel.la de trenta cap\u00edtols.<\/p>\n

cap\u00f3 m Coberta del motor d’un cotxe. Va aixecar el cap\u00f3 per comprovar el nivell de l’oli.<\/p>\n

capoll m 1 Embolcall d’algunes larves d’insecte. Un capoll de seda. *2 Flor que encara no s’ha obert: poncella.<\/p>\n

caporal, caporala m i f Grau militar, el m\u00e9s baix despr\u00e9s de soldat ras.<\/p>\n

capritx [var.: caprici] m Desig sobtat sense motiu clar. T\u00e9 el capritx de tirar-se en paracaigudes.<\/p>\n

capsa f Recipient amb tapadora, generalment per presentar una mercaderia. Una capsa de sabates, de bombons, de mistos, de pastilles. Una capsa de m\u00fasica.<\/p>\n

c\u00e0psula f Recipient relativament petit de diverses caracter\u00edstiques i aplicacions. Una c\u00e0psula espacial. Un medicament en c\u00e0psules. La c\u00e0psula d’un projectil.<\/p>\n

captaire m i f Persona que demana caritat. Els carrers de la ciutat eren plens de captaires.<\/p>\n

captar 1 v tr Rebre un senyal \u00f2ptic, ac\u00fastic, etc. Aquest aparell no capta b\u00e9 les imatges. 2 [fig.] Comprendre. No he captat b\u00e9 aix\u00f2 que m’ha dit. 3 v intr Demanar caritat. Van trobar un pobre que captava.<\/p>\n

captura f El fet de capturar. Van anar a la captura d’un exemplar de cabra hisp\u00e0nica.<\/p>\n

capturar v tr Apoderar-se (de) despr\u00e9s de perseguir(-lo). Han capturat uns tigres vius per al zoo.<\/p>\n

caputxa f Pe\u00e7a per cobrir el cap, generalment com a complement d’un abric, una capa, un anorac, un impermeable, etc.<\/p>\n

capvespre m 1 Part del dia quan comen\u00e7a a fer-se fosc. *2 Tarda.<\/p>\n

car, -a 1 adj Que sobrepassa de molt un preu mitj\u00e0. Les sabates de pell s\u00f3n molt cares. 2 car adv Aquells venen molt car.<\/p>\n

cara f 1 Part anterior del cap de molts animals. T\u00e9 una cara ampla, rodona, allargada. 2 Aspecte. Fas mala cara. Aquest past\u00eds fa bona cara. 3 Costat. La cara nord d’un edifici. Les cares d’una moneda, d’una medalla, d’un poliedre. Ens vam trobar de cara.<\/p>\n

carabassa [var.: carbassa] 1 f Fruit comestible d’horta, carn\u00f3s i arrodonit, de color groc ataronjat. 2 m El color carabassa.<\/p>\n

carabass\u00f3 [var.: carbass\u00f3] m Fruit comestible d’horta, carn\u00f3s, allargat i verd\u00f3s.<\/p>\n

car\u00e0cter m Manera de ser. Un car\u00e0cter obert, tancat, alegre, melanc\u00f2lic. Tenir bon car\u00e0cter, mal car\u00e0cter.<\/p>\n

caracter\u00edstic, -a adj Que li \u00e9s propi. T\u00e9 una manera de caminar caracter\u00edstica.<\/p>\n

caracter\u00edstica f Tret, all\u00f2 que defineix. Tots dos arbres tenien unes caracter\u00edstiques semblants.<\/p>\n

caracteritzar(-se) v tr, pron i r\u00e8g Definir(-se) segons uns trets caracter\u00edstics. Aquella m\u00fasica es caracteritzava pel seu ritme viu.<\/p>\n

caragol [var.: cargol] m 1 Mollusc amb closca en espiral. Un caragol bover. Un caragol de mar. 2 Barreta met\u00e0l.lica que t\u00e9 una part roscada, per unir peces. Per collar aquests caragols, hi far\u00e0 falta un tornav\u00eds m\u00e9s prim.<\/p>\n

caragolar [var.: cargolar] v tr Donar forma de caragol, enrotllar. Caragolar un paper, un mapa.<\/p>\n

caram [var.: carai, caratxos] interj Indica sorpresa. Caram!, tu per aqu\u00ed?<\/p>\n

caramel [var.: *caramel.lo] m Llaminadura feta amb sucre cremat i altres ingredients. Caramels de menta, de maduixa, de caf\u00e8 amb llet.<\/p>\n

caramull<\/del>* m Munt.<\/p>\n

carassa* [var.: *carotxa, *carussa] f Ganyota.<\/p>\n

caravana f 1 Filera de vehicles. A la tornada, vam tenir caravana. 2 Remolc habitatge arrossegat per un cotxe, rulot.<\/p>\n

carb\u00f3 m Subst\u00e0ncia s\u00f2lida combustible de color negre. Carb\u00f3 vegetal. Carb\u00f3 mineral.<\/p>\n

carboner, carbonera m i f Persona que fa carb\u00f3 o que en ven.<\/p>\n

carboni m Element que es troba en el carb\u00f3.<\/p>\n

carburador m Part del motor d’explosi\u00f3 que fa la mescla.<\/p>\n

carburant m Combustible dels motors de combusti\u00f3 interna.<\/p>\n

carcassa f Estructura interna. La carcassa d’una nau.<\/p>\n

card m Planta de fulles i tija amb espines, que sol fer unes flors vistoses.<\/p>\n

cardinal adj Referit als punts de l’horitz\u00f3 que permeten d’orientar-nos. Els quatre punts cardinals.<\/p>\n

carena f L\u00ednia que divideix els vessants al capdamunt d’una serralada.<\/p>\n

carestia f Condici\u00f3 d’esc\u00e0s. Hi havia carestia de productes de consum.<\/p>\n

careta f 1 [var.: carota] Pe\u00e7a imitant una cara que se sol dur per Carnaval. 2 Pe\u00e7a protectora de la cara en certs esports i oficis.<\/p>\n

caricatura f Retrat d’alg\u00fa amb els trets exagerats.<\/p>\n

car\u00edcia f Mostra d’afecte que es fa passant la m\u00e0 per alguna part del cos.<\/p>\n

c\u00e0ries f Malaltia que destrueix les dents.<\/p>\n

caritat f All\u00f2 que es d\u00f3na a alg\u00fa que passa necessitat. Viuen de la caritat dels altres.<\/p>\n

carn f 1 Els m\u00fasculs del cos dels animals per oposici\u00f3 als ossos, la pell, etc. Un home eixut de carns. 2 La carn dels animals considerada com a aliment. Carn de vedella, de porc, de pollastre. Cada dijous mengen carn d’olla. Carn a la brasa.<\/p>\n

carnaval [var.: carnestoltes] m Conjunt de festes que se celebren al febrer, en qu\u00e8 la gent es disfressa.<\/p>\n

carnet m Document personal que acredita alguna condici\u00f3 de la persona. El carnet de conduir. El carnet d’identitat.<\/p>\n

carnisser, -a 1 adj Dit de les feres que s’alimenten de carn, carn\u00edvor. 2 m i f Persona que despatxa en una carnisseria.<\/p>\n

carnisseria f Botiga on venen carn, especialment de vedella i de xai.<\/p>\n

carn\u00edvor, -a adj Que menja carn, dit especialment de certs mam\u00edfers. El lle\u00f3 \u00e9s carn\u00edvor.<\/p>\n

carn\u00f3s, -osa adj De la consist\u00e8ncia de la carn. Un fruit carn\u00f3s.<\/p>\n

carpeta f Receptacle format per dos cartons forts plegats sobre si per posar-hi papers, documents, etc. Guarda els rebuts en una carpeta.<\/p>\n

c\u00e0rrec 1 m Ocupaci\u00f3 que comporta una responsabilitat. Han convocat una reuni\u00f3 de tots els empleats que tenen algun c\u00e0rrec a l’empresa. 2 Culpa, acusaci\u00f3, greuge. El fiscal va presentar uns c\u00e0rrecs molt greus contra ell. 3 (anar, ser, estar) a c\u00e0rrec de loc verb Tenir-ne l’obligaci\u00f3, la responsabilitat (de). Cada grup de taules est\u00e0 a c\u00e0rrec d’un cambrer. Les despeses van a c\u00e0rrec de l’empresa. 4 fer-se c\u00e0rrec (de) loc verb Comprendre. No he presenciat la seva actuaci\u00f3, per\u00f2 me’n faig c\u00e0rrec. La canalla s\u00f3n aix\u00ed d’entremaliats, ja me’n faig c\u00e0rrec. 5 Encarregar-se (de), ocupar-se (de). Qui es far\u00e0 c\u00e0rrec de la nena?<\/p>\n

c\u00e0rrega f 1 All\u00f2 amb qu\u00e8 es carrega un vehicle, una arma, una bateria el\u00e8ctrica, etc. El transportista ha fet un viatge amb poca c\u00e0rrega. 2 Acci\u00f3 de carregar. \u201cProhibit aparcar, excepte en cas de c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega.\u201d<\/p>\n

carregador m Part d’una arma de foc on va la c\u00e0rrega.<\/p>\n

carregament m C\u00e0rrega d’un mateix g\u00e8nere que \u00e9s transportada. La policia ha descobert un carregament de tabac.<\/p>\n

carregar v tr 1 Col.locar g\u00e8nere, equipatge, etc. en un vehicle per transportar-lo. Ja carreguen l’equipatge dalt de l’avi\u00f3. 2 Collocar dins d’un estri, d’un aparell, etc. un element necessari. Carregar una arma, la ploma estilogr\u00e0fica, la c\u00e0mera, la bateria…<\/p>\n

carregat, -ada adj r\u00e8g 1 Que duu molta c\u00e0rrega. \u201cUn carro carregat de rocs.\u201d 2 [fig.] Que en t\u00e9 massa. Un vell carregat d’anys.<\/p>\n

carrer m Via de tr\u00e0nsit en una poblaci\u00f3. El fred va buidar els carrers.<\/p>\n

carrera f 1 Estudis que condueixen a l’obtenci\u00f3 d’un t\u00edtol superior. La carrera d’advocat, de metge. 2 Cursa. Un cavall de carreres. Carreres de cotxes.<\/p>\n

carrer\u00f3 m Carrer estret i curt. Un carrer\u00f3 sense sortida.<\/p>\n

carret m Rodet de fotografia. Per fer totes les fotografies que vols, necessitarem ben b\u00e9 dos carrets.<\/p>\n

carretera f Via important de comunicaci\u00f3 entre poblacions. Una carretera comarcal. Un mapa de carreteres.<\/p>\n

carret\u00f3 [var.: carret] m Vehicle petit de diferents formes per transportar c\u00e0rregues petites o mitjanes. El manobre empenyia un carret\u00f3 ple de sacs de ciment.<\/p>\n

carril m Banda d’un carrer, d’una carretera per a la circulaci\u00f3. Un carril de bicicletes. El carril de l’autob\u00fas. Una autopista de quatre carrils.<\/p>\n

carro m Vehicle gran de rodes tirat per cavalls o mules.<\/p>\n

carrossa f 1 Vehicle lux\u00f3s de rodes que es feia servir per al transport de viatgers. Va arribar el pr\u00edncep dalt la carrossa. 2 Plataforma vehicle guarnida per a certes festes. La carrossa del nostre carrer era la m\u00e9s guarnida.<\/p>\n

carrosseria f Caixa met\u00e0l.lica d’un autom\u00f2bil. Ha fet pintar de nou la carrosseria.<\/p>\n

carruatge m Vehicle tirat per animals.<\/p>\n

carta f 1 Escrit que enviem per correu. Em sembla que tenim carta de ta germana. 2 Cada una de les cartolines d’un joc de cartes. Li agrada molt jugar a cartes.<\/p>\n

cartab\u00f3 m Estri en forma de triangle is\u00f2sceles rectangle per tra\u00e7ar l\u00ednies o angles.<\/p>\n

cartejar-se v rec Escriure’s cartes entre si. Tota la fam\u00edlia es cartejava sense parar.<\/p>\n

cartell m Full amb il.lustracions i text que cont\u00e9 informaci\u00f3 publicit\u00e0ria. Han enganxat els cartells que anuncien el concert.<\/p>\n

cartellera f 1 Secci\u00f3 d’un diari on s’anuncien els espectacles. 2 Plaf\u00f3 per a informacions.<\/p>\n

carter, cartera m i f Persona que distribueix la correspond\u00e8ncia del servei de correus.<\/p>\n

cartera f Receptacle pla de diferents mides, amb tapadora i sovint amb nansa, per guardar-hi documents, papers, llibres, carpetes, etc.<\/p>\n

cart\u00f3 [var.: cartr\u00f3] m Material r\u00edgid en forma de fulls fet de pasta de paper. Una capsa de cart\u00f3.<\/p>\n

cartolina f Cart\u00f3 prim i fi. Cartolines de dibuix.<\/p>\n

cartutx m Pe\u00e7a formada per la c\u00e0rrega explosiva i el projectil d’una arma de foc.<\/p>\n

carxofa [var.: escarxofa] f Hortalissa carnosa formada per tot de fulles apinyades. Carxofes a la brasa.<\/p>\n

cas 1 m Situaci\u00f3, esdeveniment, fet concret. Un cas desgraciat. \u201cUn cas com un cab\u00e0s.\u201d 2 fer cas loc verb Donar import\u00e0ncia. Es va ficar bosc endins sense fer cas dels avisos de perill. 3 en cas que loc conj Si. En cas que el vegeu, no li digueu pas el que ha passat. 4 si de cas, en aquest cas, en cap cas loc adv Avisa’m, si de cas. En aquest cas, ho far\u00e9 jo. En cap cas no li confiaria els meus secrets.<\/p>\n

casa f 1 Construcci\u00f3 per viure-hi. Una casa de set pisos. Una casa abandonada. Viuen en una casa de lloguer. 2 La llar. Enyorava casa seva. Els diumenges s’estan a casa.<\/p>\n

casal m Centre on es fan activitats. El casal dels avis.<\/p>\n

casament m Acte de casar-se. Volen celebrar el casament amb un banquet.<\/p>\n

casar 1 v tr Celebrar un matrimoni. Els va casar l’alcaldessa. 2 casar-se v pron Contraure matrimoni. Es van casar al cap de set anys de viure junts.<\/p>\n

casat, -ada adj i m i f Que viu en matrimoni. Un home casat. El nombre de casats minva.<\/p>\n

casc m Pe\u00e7a protectora del cap. El casc d’un motorista, d’un jugador de rugbi.<\/p>\n

cascada f Salt d’aigua. La cascada del parc.<\/p>\n

cascavell m Petita esfera met\u00e0l.lica amb una boleta a dintre que la fa sonar. \u201cQui posar\u00e0 el cascavell al gat?\u201d<\/p>\n

casella f Cada un dels compartiments regulars d’un espai. Les caselles d’un escaquer.<\/p>\n

casera<\/del>* f Receptacle artificial d’un eixam d’abelles: rusc.<\/p>\n

caserna f Instal.lacions militars on s’est\u00e0 la tropa. Una caserna de la gu\u00e0rdia civil.<\/p>\n

caseta f Habitatge o cobert petit de diferents usos. La caseta del guarda. La caseta del gos.<\/p>\n

casino m 1 Societat d’esbarjo. Cada tarda va al casino a fer tert\u00falia. 2 Establiment de joc. El casino de Montecarlo.<\/p>\n

casol\u00e0, -ana adj De casa, fet a casa, amant de la casa. Menjars casolans. Fan una vida molt casolana.<\/p>\n

caspa f Laminetes de pell seca que es desprenen del cap.<\/p>\n

casserola f Recipient de cuina rod\u00f3, gran i fondo amb un m\u00e0nec llarg.<\/p>\n

casset 1 f Estoig amb cinta magn\u00e8tica per gravar i reproduir sons. T\u00e9 una casset amb les millors can\u00e7ons dels Beatles. 2 m Magnet\u00f2fon de casset. El meu casset sona molt b\u00e9.<\/p>\n

cass\u00f3 [var.: *casset] m Recipient de cuina rod\u00f3, petit i fondo amb un m\u00e0nec curt.<\/p>\n

cassola f Recipient de cuina rod\u00f3, de diferents fond\u00e0ries, amb nanses o sense i de diferents mides, fet de terra o de metall.<\/p>\n

casta* f Mena, esp\u00e8cie. A l’aquari hi ha tota casta de peixos.<\/p>\n

castanya f Fruit comestible del castanyer.<\/p>\n

castanyer m Arbre alt, de fulla gran i caduca, que fa les castanyes.<\/p>\n

castanyoles [var.: *castanyetes] f pl Instrument de percussi\u00f3 consistent en dues peces de fusta que van agafades a les mans per fer-les sonar.<\/p>\n

castell m Fortalesa o resid\u00e8ncia dels antics nobles o reis.<\/p>\n

castell\u00e0, -ana 1 adj i m i f De Castella, 2 [p. ext.] Que parla castell\u00e0. 3 castell\u00e0 m La llengua castellana.<\/p>\n

c\u00e0stig [var.: *castic] m El fet de castigar. No li agrada servir-se dels c\u00e0stigs, sin\u00f3 del raonament.<\/p>\n

castigar v tr Imposar una sanci\u00f3, una pena. El van castigar a no veure el partit.<\/p>\n

castor m Mam\u00edfer nedador que viu prop de l’aigua.<\/p>\n

castrat, -ada adj Dit de l’animal o de la planta que han estat privats dels \u00f2rgans reproductors.<\/p>\n

casual adj Que s’esdev\u00e9 per casualitat. Un descobriment casual.<\/p>\n

casualitat 1 f Cas que es produeix per una coincid\u00e8ncia, atzar. Va ser una casualitat trobar-lo. 2 per casualitat loc adv D’una manera casual. La van encertar per casualitat.<\/p>\n

catal\u00e0, -ana 1 adj i m i f Referent a Catalunya o a la llengua catalana. 2 catal\u00e0 m La llengua catalana.<\/p>\n

cat\u00e0leg m Relaci\u00f3 ordenada d’edicions, d’obres d’art, de productes, etc. El cat\u00e0leg d’una editorial.<\/p>\n

catarro m Malaltia infecciosa que provoca forts accessos de tos.<\/p>\n

cat\u00e0strofe f Desastre de grans dimensions. Les inundacions van provocar una cat\u00e0strofe en tota la regi\u00f3.<\/p>\n

catedral f Esgl\u00e9sia cristiana on hi ha la seu d’un bisbe.<\/p>\n

catedr\u00e0tic, catedr\u00e0tica m i f Docent d’ensenyament mitj\u00e0 o universitari que ha superat les proves m\u00e0ximes dins de la seva categoria.<\/p>\n

categoria f Agrupaci\u00f3 d’acord amb un ordre d’import\u00e0ncia. J\u00fanior i s\u00e8nior s\u00f3n diferents categories de l’esport segons l’edat.<\/p>\n

catifa f Tap\u00eds que s’est\u00e9n a terra en una habitaci\u00f3, una escala, etc., estora. La catifa del menjador.<\/p>\n

cat\u00f2lic, -a adj i m i f Referent a l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. Doctrina cat\u00f2lica. S\u00f3n cat\u00f2lics practicants.<\/p>\n

catorze 1 det En nombre de catorze. Una novel.la de catorze cap\u00edtols. 2 m El nombre 14.<\/p>\n

catxerulo<\/del>* m Joguina feta de tela o de paper tensats damunt d’una carcassa, amb una cua, que s’enlaira amb el vent: estel.<\/p>\n

cau m 1 Forat o amagatall de certs animals de bosc. El conill va sortir del cau. 2 [fig.] Amagatall. A dalt a les golfes hi tinc el meu cau.<\/p>\n

caure v intr 1 Anar avall atret per la llei de la gravetat. Ha caigut la barana del balc\u00f3 vell. Va ensopegar amb el portal i va caure tan llarg com era. Ha caigut per les escales i s’ha trencat tots dos bra\u00e7os. 2 [fig.] El nou secretari em cau b\u00e9.<\/p>\n

causa 1 f Ra\u00f3 que provoca un fet. La mala sort ha estat la causa de la desgr\u00e0cia. S’ha interromput l’emissi\u00f3 per causes t\u00e8cniques. 2 a causa de loc prep Van quedar a\u00efllats a causa de la forta nevada.<\/p>\n

causar v tr Provocar un fet. L’accident va ser causat per la imprud\u00e8ncia dels dos conductors.<\/p>\n

cava f Xampany. Brindaven amb cava.<\/p>\n

cavalcar v tr Anar dalt de cavall. Cavalcava un preci\u00f3s cavall \u00e0rab.<\/p>\n

cavall m Mam\u00edfer corredor, molt apreciat per la seva velocitat.<\/p>\n

cavalla* f Peix de cos allargat que es menja fresc i en conserva: verat.<\/p>\n

cavaller m 1 Antigament, home armat que disposava de cavall. 2 Home educat. \u00c9s tot un cavaller.<\/p>\n

cavallet 1 m Suport d’una tela de pintor, d’una taula provisional. 2 cavallets m pl Atracci\u00f3 de fira formada per una plataforma que gira amb diferents elements on enfilar-s’hi.<\/p>\n

cavar v tr Remoure la terra amb una eina; fer-hi un clot. Abans de plantar els alls, hauries de cavar una mica el tros. Els obrers cavaven una rasa per a les conduccions el\u00e8ctriques.<\/p>\n

caverna f Cova.<\/p>\n

caviar m Menja a base d’ous d’un peix anomenat esturi\u00f3.<\/p>\n

cavitat f Espai buit en un cos, una superf\u00edcie. Les cavitats nasals. Les cavitats d’una roca.<\/p>\n

ceba f Planta d’horta cultivada pel seu bulb, anomenat tamb\u00e9 ceba. Una sopa de ceba. Conill amb cebes. Botifarr\u00f3 de ceba.<\/p>\n

cec, cega [var. fam.: cego] adj i m i f Persona privada del sentit de la vista. \u00c9s cec de naixement.<\/p>\n

cedir 1 v intr No resistir a una pressi\u00f3. La branca era tan carregada de fruita, que va cedir. Davant de tanta insist\u00e8ncia, va acabar cedint. 2 v tr Donar sense reclamar els seus drets. Li va cedir part de l’her\u00e8ncia.<\/p>\n

cedre m Arbre molt alt de fulla perenne i de cap\u00e7ada irregular.<\/p>\n

cel m L’espai que hi ha damunt nostre com una volta. L’avi\u00f3 era un puntet all\u00e0 en el cel.<\/p>\n

celebraci\u00f3 f Fet de celebrar.<\/p>\n

celebrar v tr 1 Manifestar acord, alegria, per un fet que jutgem adequat, benefici\u00f3s. Celebrem que estigueu d’acord amb la nostra decisi\u00f3. Han celebrat el naixement del fill amb una festa. 2 Dur a terme un ritual. Celebrar un funeral. Celebrar eleccions legislatives.<\/p>\n

c\u00e8lebre adj Fam\u00f3s, d’anomenada. Marie Curie es va fer c\u00e8lebre pels seus treballs cient\u00edfics.<\/p>\n

celeste adj Referent al cel, a l’espai. Els cossos celestes.<\/p>\n

cella f Cada un dels arcs de p\u00e8ls que hi ha a la part de dalt de les \u00f2rbites dels ulls.<\/p>\n

cel.la f Habitaci\u00f3 de pres\u00f3, de monestir, etc. El van dur a la cel.la de c\u00e0stig.<\/p>\n

celler m 1 Local subterrani on s’elabora i es guarda el vi. *2 Lloc on es guarda els queviures: rebost.<\/p>\n

cel.lofana f Paper transparent.<\/p>\n

c\u00e8l.lula f Unitat microsc\u00f2pica dels \u00e9ssers vius.<\/p>\n

celobert m Pati tancat i obert per dalt entre edificis contigus o dins d’un mateix edifici: *desllunat, *mompeller. Se sentia enraonar la gent dels pisos pel celobert.<\/p>\n

cementiri [var.: *cementeri] m Lloc on s’enterra els morts. Cementiri municipal.<\/p>\n

cendra f Residus amb aspecte de pols grisa que queden despr\u00e9s de cremar completament materials com ara fusta o carb\u00f3.<\/p>\n

cendrer m Recipient per llen\u00e7ar-hi la cendra dels cigarrets mentre es fuma.<\/p>\n

cens m Llista oficial de les persones que reuneixen unes determinades condicions: ser habitants d’un lloc, tenir el dret de votar, etc. El cens electoral.<\/p>\n

cent 1 det En nombre de cent. Han passat cent anys des de la invenci\u00f3 del cinema. 2 m El nombre 100. 3 per cent loc adj Indica una proporci\u00f3 sobre cent. Li han fet un descompte del 8 per cent<\/p>\n

centena f Conjunt de cent unitats. Al n\u00famero 323 hi ha tres centenes.<\/p>\n

centenar m Cent (d’una cosa). Ha anat arreplegant botons fins a arribar al centenar.<\/p>\n

cent\u00e8sim, -a det S’aplica a una part d’un tot que ha estat dividit en cent parts. La cent\u00e8sima part d’un metre \u00e9s un cent\u00edmetre.<\/p>\n

cent\u00edgrad adj Dit dels graus de temperatura. El term\u00f2metre assenyala trenta graus cent\u00edgrads.<\/p>\n

c\u00e8ntim 1 m Moneda fraccion\u00e0ria. 2 [fig.] Diners. S\u00f3n una gent molt econ\u00f2mica, que sempre han mirat molt el c\u00e8ntim. 3 [fam.] c\u00e8ntims m pl Diners. No tenen prou c\u00e8ntims per comprar la casa on viuen.<\/p>\n

cent\u00edmetre m Unitat de longitud que equival a la cent\u00e8sima part del metre.<\/p>\n

central 1 adj Que \u00e9s al centre; principal. La part central de la capella. Les oficines centrals. 2 f Conjunt d’instal.lacions on es concentren connexions i serveis. Una central telef\u00f2nica.<\/p>\n

centrar v tr 1 Situar al centre. Procura centrar la imatge. 2 Xutar la pilota cap al centre. El lateral va centrar la pilota al davanter.<\/p>\n

centre m 1 Punt del mig d’un espai. El centre de la circumfer\u00e8ncia. 2 El nucli d’una zona. El centre de la ciutat. 3 Entitat o establiment on es concentren activitats o serveis. Centre c\u00edvic, comercial, educatiu.<\/p>\n

centreameric\u00e0, -ana adj i m i f De Centream\u00e8rica.<\/p>\n

cenyit, -ida adj Estret, ajustat. Duia uns pantalons molt cenyits.<\/p>\n

cep m Planta que fa el ra\u00efm, vinya.<\/p>\n

cera f Subst\u00e0ncia grogosa segregada per les abelles.<\/p>\n

cer\u00e0mica f Objecte de terra cuita. Un c\u00e0ntir de cer\u00e0mica.<\/p>\n

cercar v tr Provar de trobar: buscar.<\/p>\n

cercle m Figura plana tancada dins una circumfer\u00e8ncia.<\/p>\n

c\u00e8rcol m Anella gran com les que es fan servir en gimn\u00e0stica r\u00edtmica.<\/p>\n

cereal m Nom gen\u00e8ric de les plantes cultivades que fan espiga.<\/p>\n

cerebral adj 1 Referent al cervell. Un tumor cerebral. 2 [fig.] Fred, que calcula molt les coses. Un pol\u00edtic molt cerebral.<\/p>\n

cerim\u00f2nia f Acte ritual, sovint solemne. La cerim\u00f2nia de clausura del Festival de Cinema.<\/p>\n

cert, -a 1 adj Que ha passat de deb\u00f2, que s’ajusta a la veritat. Una hist\u00f2ria certa. 2 det Algun, alguna. Aix\u00f2 nom\u00e9s passa en certes ocasions. Tenen una certa semblan\u00e7a.<\/p>\n

certament adv Per descomptat, tanmateix. Certament, no m’ho acabava de creure.<\/p>\n

certesa f Seguretat que una cosa \u00e9s certa. T\u00e9 la certesa que no vindr\u00e0.<\/p>\n

certificat m Document oficial que d\u00f3na garantia d’un fet. Certificat d’estudis. Certificat m\u00e8dic.<\/p>\n

cervell m Part principal de l’enc\u00e8fal.<\/p>\n

cervesa f Beguda alcoh\u00f2lica feta amb ordi.<\/p>\n

cervo, cerva [var.: c\u00e9rvol, c\u00e9rvola] m i f Mam\u00edfer amb banyes ramificades, el mascle.<\/p>\n

cessar v intr Aturar(-se) una activitat, un moviment. La tempesta va cessar de cop.<\/p>\n

cessi\u00f3 f Fet de cedir, de donar. Ha fet cessi\u00f3 dels seus b\u00e9ns.<\/p>\n

cicatriu f Senyal deixat al cos per una ferida. Una antiga cicatriu li travessava la galta dreta.<\/p>\n

cicle m Per\u00edode de temps que tanca un seguit de fets o de fen\u00f2mens. El cicle anual de les estacions.<\/p>\n

ciclisme m Esport practicat amb bicicleta.<\/p>\n

ciclista 1 adj Referent al ciclisme. La Volta Ciclista a Catalunya. 2 m i f Persona que va en bicicleta o que practica el ciclisme.<\/p>\n

cicl\u00f3 m Vent molt violent que es forma als tr\u00f2pics.<\/p>\n

ci\u00e8ncia f [sovint en pl.] Conjunt de coneixements al voltant d’un objecte d’observaci\u00f3 i d’estudi. Els progressos de la ci\u00e8ncia. Les ci\u00e8ncies naturals i socials.<\/p>\n

cient\u00edfic, -a 1 adj Referent a la ci\u00e8ncia. Estudis cient\u00edfics. 2 m i f Persona que es dedica a la ci\u00e8ncia. Una cient\u00edfica d’anomenada.<\/p>\n

cigala f 1 Insecte que es caracteritza pel so continu i mon\u00f2ton dels mascles a l’hora de la calor. 2 [fam.] Penis.<\/p>\n

cigar m Cilindre de fulles de tabac caragolades per ser fumat.<\/p>\n

cigarret [var.: cigarreta f, cigarro m] m Petit cilindre de paper fi ple de tabac per ser fumat.<\/p>\n

cigne m Ocell nedador de coll llarg i esvelt.<\/p>\n

cigonya f Ocell migratori de potes i coll llarg, i de bec llarg i punxegut.<\/p>\n

cigr\u00f3 [var.: *ciur\u00f3] m Llegum arrodonit i grog\u00f3s, amb una esp\u00e8cie de bec petit. Li van servir un plat de cigrons amb espinacs i ou dur.<\/p>\n

cilindre m Cos amb dues bases circulars iguals i paral.leles.<\/p>\n

cil\u00edndric, -a adj Referent al cilindre. Un cos cil\u00edndric.<\/p>\n

cim m Punt m\u00e9s elevat d’una muntanya. Ja hem fet el cim!<\/p>\n

ciment m Material de construcci\u00f3 compost de pedra calc\u00e0ria i argila.<\/p>\n

cinc 1 det En nombre de cinc. Els cinc dits d’un peu. 2 m El nombre 5. 3 f pl La cinquena hora despr\u00e9s de les 12.<\/p>\n

cine [var.: cinema] m 1 Art de la cinematografia. Els artistes de cine. Els productors, els directors de cine. 2 Sala on es projecten pel.l\u00edcules cinematogr\u00e0fiques. Els grans cines d’abans, ara s\u00f3n petites sales.<\/p>\n

cinematografia f Art de representar imatges en moviment en una pantalla.<\/p>\n

cinematogr\u00e0fic, -a adj Referent al cinema. Estudis cinematogr\u00e0fics.<\/p>\n

cingle m Desnivell important en una muntanya que forma una paret vertical. Els cingles de Bert\u00ed.<\/p>\n

c\u00ednic, -a adj i m i f Que menysprea p\u00fablicament els criteris morals dels altres.<\/p>\n

cinisme m Condici\u00f3 de c\u00ednic. Encara va tenir el cinisme de presentar-se davant les v\u00edctimes de les seves malifetes.<\/p>\n

cinquanta 1 det En nombre de cinquanta. Cinquanta anys fan mig segle. 2 m El nombre 50.<\/p>\n

cinqu\u00e8, -ena 1 det i pron El que fa cinc. Viuen al cinqu\u00e8 pis. Posa’t el cinqu\u00e8. 2 cinqu\u00e8 m Nombre fraccionari. Tres cinquens (3\/5).<\/p>\n

cinta f 1 Banda estreta de roba. Es recollia el cabell amb una cinta. 2 [p. ext.] Banda de diversos materials, amplades i funcions. Cinta a\u00efllant. Cinta transportadora. Cinta adhesiva.<\/p>\n

cintura f Part del cos d’una persona all\u00e0 on el t\u00f2rax s’estreny. Tenia una cintureta de vespa.<\/p>\n

cintur\u00f3 m Tira de cuiro o de roba que va al voltant de la cintura per subjectar o estr\u00e8nyer la roba. El cantant de rock duia un cintur\u00f3 ample de pell amb adorns de plata.<\/p>\n

circ m Espectacle que reuneix diverses atraccions, especialment d’acrob\u00e0cia. Ha arribat el circ de Moscou.<\/p>\n

circuit m Cam\u00ed, recorregut, tancat en ell mateix. Anirem al circuit de Montmel\u00f3 a veure les carreres de cotxes. Un circuit el\u00e8ctric.<\/p>\n

circulaci\u00f3 f 1 El fet de circular. Han posat en circulaci\u00f3 uns nous bitllets de cinc mil pessetes. La circulaci\u00f3 de la sang. 2 Tr\u00e0nsit. Els problemes de circulaci\u00f3 del centre de la ciutat.<\/p>\n

1circular 1 adj Que t\u00e9 forma de cercle. Una plataforma circular. 2 f Escrit que s’envia a diferents persones amb una mateixa informaci\u00f3. Hem rebut una circular del Departament d’Ensenyament.<\/p>\n

2circular v intr i r\u00e8g Transitar, fer un recorregut. Els cotxes circulaven a bona velocitat. La sang circula per les venes i les art\u00e8ries.<\/p>\n

circulatori, -\u00f2ria adj Referent a la circulaci\u00f3. L’aparell circulatori. El caos circulatori de les grans ciutats.<\/p>\n

circumfer\u00e8ncia f Figura geom\u00e8trica formada per una l\u00ednia tancada, amb tots els punts a la mateixa dist\u00e0ncia del centre.<\/p>\n

circumst\u00e0ncia [sovint en pl.] f Fet que n’acompanya un altre. Ha acabat aix\u00ed per circumst\u00e0ncies de la vida.<\/p>\n

cirera f Fruit comestible del cirerer, en forma de boleta vermella.<\/p>\n

cirerer m Arbre fruiter de fulla caduca que fa les cireres.<\/p>\n

ciri m Espelma gran.<\/p>\n

cirurgia f Branca de la medicina especialitzada en les operacions.<\/p>\n

cirurgi\u00e0, cirurgiana m i f Especialista en cirurgia.<\/p>\n

cisell m Eina en forma de barra plana amb tall a l’extrem per treballar els metalls i altres materials durs.<\/p>\n

cistell [var.: cistella f] m Recipient amb nansa fet de materials teixits. Un cistell de fruita.<\/p>\n

cistella f C\u00e8rcol amb xarxa foradada, propi del joc de b\u00e0squet. Ha fet cistella des del centre de la pista.<\/p>\n

cita f El fet de convenir una trobada amb alg\u00fa. T\u00e9 una cita amb una amiga de la inf\u00e0ncia.<\/p>\n

citar v tr 1 Demanar que alg\u00fa comparegui. El jutge els ha citat dem\u00e0 a les nou. 2 Esmentar. Li agrada citar els cl\u00e0ssics.<\/p>\n

ciutad\u00e0, -ana 1 adj Referent a la ciutat. Vida ciutadana. 2 m i f Persona que viu a ciutat. 3 [p. ext.] Que t\u00e9 els drets reconeguts com a natural d’un pa\u00eds. Es va adre\u00e7ar als ciutadans i a les ciutadanes.<\/p>\n

ciutadania f Condici\u00f3 de ciutad\u00e0 d’un pa\u00eds. T\u00e9 la ciutadania francesa.<\/p>\n

ciutat f Poblaci\u00f3 important. La ciutat d’Alacant.<\/p>\n

civada f Cereal que fa una espiga molt ramificada: *avena. Flocs de civada.<\/p>\n

c\u00edvic, -a adj Referent al civisme, a la societat. Un comportament c\u00edvic. Un centre c\u00edvic.<\/p>\n

civil adj Referent al conjunt dels ciutadans. La societat civil.<\/p>\n

civilitzaci\u00f3 f Conjunt de coneixements i de t\u00e8cniques que caracteritzen una col.lectivitat humana. La civilitzaci\u00f3 eg\u00edpcia.<\/p>\n

civilitzat, -ada adj Educat, reflexiu, disposat al di\u00e0leg. Es van separar d’una manera civilitzada.<\/p>\n

clan m Grup de persones tancat, especialment amb lligams familiars. Tots els parents formaven un clan que es protegien i s’ajudaven els uns als altres.<\/p>\n

clandest\u00ed, -ina adj Que existeix o es fa de manera oculta, sense perm\u00eds. Una societat clandestina.<\/p>\n

clapa [var.: clap m] f 1 Taca, tros diferent en un conjunt. La paret era plena de clapes de pintura que havia saltat. El cel estava n\u00favol amb algunes clapes.<\/p>\n

clar, -a 1 adj Transparent, llumin\u00f3s; mancat de densitat. Un cel clar. Una sopa clara. 2 [fig.] Diu les coses clares. El seu pensament \u00e9s ben clar. 3 clar adv Parla m\u00e9s clar, que no t’entenc. 4 \u00e9s clar loc adv Naturalment. \u00c9s clar que li agrada. Volia fer-ho ell per\u00f2, \u00e9s clar, no el vaig deixar.<\/p>\n

clara f Mat\u00e8ria transparent de l’ou, que envolta el rovell.<\/p>\n

clarament adv D’una manera clara. Se’l veia clarament contrari a arribar a un acord.<\/p>\n

claredat [fig.] f Qualitat de clar. Ens ho ha dit amb tota claredat.<\/p>\n

claror f Qualitat de clar, de llumin\u00f3s. Si corres la cortina, entrar\u00e0 m\u00e9s claror.<\/p>\n

classe f 1 Esp\u00e8cie, mena: *casta. Al zool\u00f2gic hi ha tota classe d’animals. 2 Aula, nivell educatiu. A quina classe vas? 3 Grup social de caracter\u00edstiques definides. Nom\u00e9s es fan amb gent de la seva classe.<\/p>\n

cl\u00e0ssic, -a 1 adj De l’\u00e8poca dels cl\u00e0ssics. M\u00fasica cl\u00e0ssica. 2 Caracter\u00edstic. Hem tingut la cl\u00e0ssica conversa de cada migdia. 3 m i f Persona l’obra de la qual \u00e9s considerada un model. Els cl\u00e0ssics de la literatura.<\/p>\n

classificaci\u00f3 f 1 Acci\u00f3 i efecte de classificar. 2 [esp.] Ordre resultant d’una competici\u00f3 esportiva. S\u00f3n els segons de la classificaci\u00f3.<\/p>\n

classificar 1 v tr Ordenar segons uns criteris. Hem classificat una s\u00e8rie de monedes segons la data. 2 classificar-se v pron Situar-se amb avantatge en una competici\u00f3 esportiva. L’equip es va classificar per als quarts de final.<\/p>\n

clatell [var.: *clotell] m Part de darrere del coll: *bescoll.<\/p>\n

1clau m 1 Tija met\u00e0l.lica amb cabota i acabada en punta que es fa entrar a cops de martell en una superf\u00edcie, amb diferents finalitats. Necessitarem claus m\u00e9s llargs per poder clavar la tapa de la caixa. *2 [p. ext.] Ullal. 3 clau de ganxo Clau en forma de L. El quadro s’aguantava a la paret amb un clau de ganxo.<\/p>\n

2clau f 1 Estri met\u00e0l.lic de diferents formes i llarg\u00e0ries que s’introdueix en un pany i es fa girar per obrir-lo o tancar-lo. Has deixat la clau al pany. 2 [fig.] All\u00f2 que permet de solucionar un problema. L’inspector va trobar la clau de l’enigma. Els exercicis s’han de corregir amb la clau. 3 clau anglesa Eina amb un bec graduable per fer girar els perns.<\/p>\n

claud\u00e0tor m Qualsevol dels dos signes [ ] utilitzats per a certs tipus d’aclariments en un escrit.<\/p>\n

clauer [var.: portaclaus] m Estri per portar les claus.<\/p>\n

claustre m 1 Pati tancat i amb p\u00f2rtics d’una esgl\u00e9sia, un monestir, etc. El claustre de la catedral. 2 Conjunt del professorat d’un centre. 3 \u00d2rgan de govern d’una universitat compost de personal docent i no docent elegit.<\/p>\n

cl\u00e0usula f Cada un dels apartats d’un document, com ara un contracte.<\/p>\n

clausura f Acabament. Han comen\u00e7at els actes de clausura del congr\u00e9s.<\/p>\n

clavar 1 v tr Fer entrar un clau en una superf\u00edcie; fixar amb claus. Clavant un clau, s’ha picat els dits amb el martell. 2 [fam.] Pegar, donar. Li ha clavat un cop de puny. 3 clavat exp Indica que all\u00f2 que diem \u00e9s exacte. Clavat!, \u00e9s aix\u00ed mateix com tu dius.<\/p>\n

claveguera f Conducci\u00f3 subterr\u00e0nia per on s’escolen les aig\u00fces de la pluja i les aig\u00fces brutes d’una poblaci\u00f3.<\/p>\n

clavegueram m Xarxa de clavegueres.<\/p>\n

clavell m Flor molt olorosa que pot ser de diferents colors. Duia un clavell vermell al trau.<\/p>\n

clav\u00edcula f Os llarg que va articulat amb l’om\u00f2plat i amb l’estern.<\/p>\n

clavilla f Pe\u00e7a amb un piu, que t\u00e9 diverses utilitats. Les clavilles d’un endoll, d’un instrument de corda.<\/p>\n

cl\u00e0xon m Botzina el\u00e8ctrica d’un autom\u00f2bil.<\/p>\n

clenxa f Ratlla que es fa en un pentinat. Es pentina amb una clenxa al mig.<\/p>\n

clero [var.: clerecia, clergat] m Conjunt dels religiosos i religioses.<\/p>\n

clic 1 m Onomatopeia del so d’un mecanisme. El pany va fer un clic inesperat. 2 fer clic loc verb Pitjar el bot\u00f3 del ratol\u00ed d’un ordinador.<\/p>\n

client, clienta m i f Persona o entitat que compra habitualment en un comer\u00e7 o utilitza les prestacions d’un establiment de serveis o d’un professional. Els clients d’un bar, d’una discoteca, d’un supermercat. Els clients d’un advocat.<\/p>\n

clientela f Conjunt dels clients. D’en\u00e7\u00e0 que ha canviat d’amos, el s\u00faper ha guanyat clientela.<\/p>\n

clima m Conjunt de les caracter\u00edstiques atmosf\u00e8riques d’un lloc. Clima mediterrani, tropical.<\/p>\n

clim\u00e0tic, -a adj Referent al clima. \u00c9s molt sensible als canvis clim\u00e0tics.<\/p>\n

climatitzat, -ada adj Dotat d’aire condicionat. Un local climatitzat.<\/p>\n

cl\u00ednica f Establiment hospitalari, generalment privat, de dimensions m\u00e9s redu\u00efdes que un hospital.<\/p>\n

clip m Pe\u00e7a, generalment de filferro, doblegat de manera que fa molla i serveix per subjectar. Agafa totes aquestes fitxes amb un clip.<\/p>\n

clivell<\/del>* [var.: clivella f] m Obertura que es fa en una superf\u00edcie: esquerda. La terra era plena de clivells a causa de la sequera.<\/p>\n

clofolla f Closca d’alguns fruits. Clofolles d’avellana.<\/p>\n

clo\u00efssa f Petxina de closca llisa. Clo\u00efsses al vapor.<\/p>\n

clor m Element qu\u00edmic molt utilitzat per desinfectar l’aigua.<\/p>\n

closca f Embolcall dur de l’ou, de certs fruits i de certs animals, especialment invertebrats. La closca d’una tortuga, d’un caragol, d’un cranc, d’una gamba. La closca d’una avellana<\/p>\n

clot m Enfonsament que hi ha en una superf\u00edcie. Els clots dels arbres eren plens de l’aigua de la pluja. Tenia un clotet a la barba.<\/p>\n

cl\u00f2txina<\/del>* f Mol.lusc mar\u00ed amb una closca de dues valves allargades i negres: musclo.<\/p>\n

cloure v tr Tancar. Les paraules del president van cloure l’acte.<\/p>\n

clovella<\/del>* f Closca dura d’alguns fruits, com les avellanes o les ametlles.<\/p>\n

club m Associaci\u00f3, especialment esportiva. Un club de futbol.<\/p>\n

coacci\u00f3 f Pressi\u00f3 damunt d’una persona per obligar-la a fer alguna cosa. Els jutges van tenir coaccions per part d’alguns membres del govern.<\/p>\n

cobert m 1 Construcci\u00f3 senzilla per tenir-hi coses a cobert. Al pati hi ha un cobert per a les eines. 2 Estri per menjar (culleres, forquilles i ganivets). Poseu els coberts a taula. 3 Servei per a cada persona que seu a taula. Poseu un altre cobert a taula, que tenim un nou convidat.<\/p>\n

coberta f 1 Plataforma superior d’un vaixell. Prenien el sol a coberta. 2 Full primer d’un llibre, on sol haver-hi el t\u00edtol.<\/p>\n

cobra f Serp verinosa, pr\u00f2pia de l’\u00c0sia i de l’\u00c0frica.<\/p>\n

cobrador, cobradora m i f Persona que s’encarrega de cobrar. Abans, als autobusos, hi havia cobrador a part de conductor.<\/p>\n

cobrament m El fet de cobrar. Han passat a fer el cobrament dels rebuts endarrerits.<\/p>\n

cobrar v tr Rebre diners en concepte d’una pagament, d’un deute. Ha cobrat la paga de l’estiu.<\/p>\n

cobrellit [var.: *cobertor] m Coberta de damunt d’un llit, que serveix per guarnir.<\/p>\n

cobrir v tr Estendre(-s\u00b4hi, -ho) per damunt fins a tapar(-ho) completament. La neu cobria les teulades.<\/p>\n

coca f Past\u00eds pla i de poc gruix que va guarnit amb ingredients dol\u00e7os o b\u00e9 salats. Coca de Sant Joan. Coca de tonyina, de pinyons. Coca de forner.<\/p>\n

co\u00e7a f Cop que certs animals donen amb les potes de darrere. La mula va comen\u00e7ar a tirar coces.<\/p>\n

coca\u00efna f Droga usada en anest\u00e8sies, que crea addicci\u00f3.<\/p>\n

coco m Fruit comestible de carn blanca i closca dura produ\u00eft per una palmera anomenada cocoter.<\/p>\n

cocodril m R\u00e8ptil que habita prop dels corrents d’aigua. Els cocodrils del Nil.<\/p>\n

codi m 1 Sistema de signes per comunicar-se. Codi ling\u00fc\u00edstic, ortogr\u00e0fic. 2 Conjunt de normes. Codi de circulaci\u00f3.<\/p>\n

codony m Fruit de gust aspre, molt utilitzat per fer-ne confitura.<\/p>\n

codonyat m Confitura de codony.<\/p>\n

coent adj Que cou al paladar. Pebre coent.<\/p>\n

coet m Projectil que \u00e9s enlairat, b\u00e9 com a element de focs artificials, com a arma o per explorar l’espai.<\/p>\n

cognom m Nom de fam\u00edlia: *llinatge.<\/p>\n

cogombre m Planta d’horta que fa un fruit verd i allargat del mateix nom.<\/p>\n

coher\u00e8ncia f Sentit, l\u00f2gica, en all\u00f2 que es diu o s’escriu. Fa uns discursos sense coher\u00e8ncia.<\/p>\n

coincid\u00e8ncia f Fet de coincidir, casualitat. Va ser una coincid\u00e8ncia trobar-lo all\u00e0.<\/p>\n

coincidir v intr i r\u00e8g 1 Trobar-se en un mateix lloc (amb alg\u00fa). Vaig coincidir amb ell al tren. 2 [fig.] Concordar. Els nostres punts de vista coincideixen.<\/p>\n

coix, -a adj i m i f Que camina malament per algun defecte a les extremitats inferiors o a les potes. Una dona coixa. Un gat coix.<\/p>\n

coixejar v intr Anar coix. Li feia mal la cama i coixejava.<\/p>\n

coix\u00ed m Pe\u00e7a de roba farcida d’algun material que la fa flonja. Els coixins d’una butaca. El coix\u00ed del llit.<\/p>\n

coixinera f Funda d’un coix\u00ed.<\/p>\n

col f Planta d’horta que fa unes fulles grosses replegades sobre elles mateixes.<\/p>\n

cola f Subst\u00e0ncia adhesiva.<\/p>\n

colador m Estri per colar.<\/p>\n

colar 1 v tr Passar un l\u00edquid per un estri a fi de retenir els elements s\u00f2lids que pot contenir. Una vegada fet el caldo, s’ha de colar. 2 colar-se v pron Passar davant sense esperar tanda. Fa mitja hora que fem cua per entrar al cine i ara aquell se’ns ha colat.<\/p>\n

colgar 1 v tr Cobrir, enterrar. L’esllavissada va colgar alguns cotxes que hi passaven. *2 colgar-se v pron Ficar-se al llit. Les onze, per mi, ja \u00e9s hora de colgar-se.<\/p>\n

c\u00f2lic m Diarrea.<\/p>\n

coliflor [var.: *colflor, *colflori] f Planta d’horta de la qual s’aprofita la flor com a verdura.<\/p>\n

coll m 1 Part estreta del cos de les persones i de molts animals, que uneix el cap amb el tronc. T\u00e9 el coll curt. 2 Part d’una pe\u00e7a de roba propera al coll. El coll d’una camisa, d’una jaqueta. 3 [var.: collada] Pas entre muntanyes.<\/p>\n

colla f [concorda en sing. o pl. amb el verb i amb el substitut corresponent] Grup de persones, especialment que solen anar juntes. Els caps de setmana es troba amb la colla. Una colla sardanista, castellera. Una colla de segadors. S\u00f3n una colla de ximples. Una colla que els hi has d’estar sempre a damunt.<\/p>\n

col.laboraci\u00f3 f El fet de col.laborar. Per tirar endavant l’empresa, demanen la col.laboraci\u00f3 de tothom.<\/p>\n

col.laborador, -a adj i m i f Que col.labora. El p\u00fablic es va mostrar col.laborador. Escriu com a col.laborador d’un diari.<\/p>\n

col.laborar v r\u00e8g Contribuir amb el propi esfor\u00e7 a una activitat comuna. Han col.laborat generosament a la reconstrucci\u00f3 de la biblioteca de Sarajevo.<\/p>\n

col.lapse m 1 Afecci\u00f3 sobtada causada per una baixada de la tensi\u00f3 arterial. 2 [fig.] L’avaria dels sem\u00e0fors va provocar un collapse circulatori.<\/p>\n

1collar m 1 Pe\u00e7a que subjecta el coll d’una b\u00e8stia. El gos no duia collar. 2 Collaret. Un collar de diamants.<\/p>\n

2collar v tr Estr\u00e8nyer. Aquests caragols estan fluixos, els heu de collar m\u00e9s.<\/p>\n

collaret [var.: collar] m Conjunt de peces de joieria enfilades que es posen al voltant del coll. Un collaret de perles.<\/p>\n

col.lecci\u00f3 f Conjunt de coses amb trets en com\u00fa que han estat aplegades. Una col.lecci\u00f3 de segells, de monedes antigues, de pintura impressionista…<\/p>\n

col.lectiu, -iva 1 adj Referent a un conjunt. Interessos col.lectius. 2 col.lectiu m Conjunt de persones amb trets o interessos comuns. Va parlar en nom del col.lectiu d’afectats per les obres del metro.<\/p>\n

col.lega m i f Company, companya de professi\u00f3. Abans de fer l’operaci\u00f3, el cirurgi\u00e0 ho va consultar amb diferents col.legues.<\/p>\n

col.legi m 1 Escola. Al migdia, els escolars surten de col.legi. 2 Associaci\u00f3 de professionals. Col.legi d’advocats.<\/p>\n

collir v tr 1 Fer la collita. Ja era el temps de collir el pr\u00e9ssec. 2 Arreplegar fruits, herbes, flors, etc. Va collir unes margarides per fer-ne un ram. 3 Plegar de terra. Colliu-me el paquet de tabac, si us plau, que no em puc ajupir.<\/p>\n

collita f El fet de collir un producte agr\u00edcola; conjunt dels productes collits. La collita del ra\u00efm s’anomena verema, i la del blat, sega.<\/p>\n

coll\u00f3 1 m Testicle. Va rebre una puntada de peu als collons. 2 collons m pl [fig] Coratge; barra. No tindr\u00e0 prou collons per dir-l’hi. Quins collons que tens d’arribar a aquestes hores! 3 exp Collons, quin avorriment! 4 tocar els collons loc verb Emprenyar. Tanta insist\u00e8ncia ja em toca els collons.<\/p>\n

col.locaci\u00f3 f Lloc de treball. Han anat a l’oficina de col.locaci\u00f3.<\/p>\n

col.locar v tr i r\u00e8g Posar en un lloc. On vols que col.loquem el sof\u00e0?<\/p>\n

col.loqui m Conversa, especialment entre un conferenciant i el p\u00fablic. Anuncien una xerrada sobre la reforma educativa, amb col.loqui.<\/p>\n

colom, coloma m i f Ocell de cos arrodonit, molt freq\u00fcent actualment a les ciutats.<\/p>\n

1col\u00f2nia f Aigua de col\u00f2nia. M’agrada la col\u00f2nia fresca.<\/p>\n

2col\u00f2nia 1 f Establiment comercial, territori dependent d’una pot\u00e8ncia. Les antigues col\u00f2nies franceses de l’\u00c0frica. 2 Grup de persones d’un mateix pa\u00eds que viuen en un altre pa\u00eds. La col\u00f2nia alemanya de Barcelona. 3 col\u00f2nies f pl Estada que solen fer els escolars en un indret amb finalitats educatives o d’esplai. Una casa de col\u00f2nies.<\/p>\n

color m 1 Impressi\u00f3 visual. El color vermell. 2 Material de diferent composici\u00f3 i presentaci\u00f3 per pintar, dibuixar o tenyir. Una capsa de llapis de colors.<\/p>\n

colorant m Subst\u00e0ncia que s’utilitza per donar color. El safr\u00e0 en p\u00e8l, el pebre vermell i el tom\u00e0quet s\u00f3n els millors colorants dels menjars.<\/p>\n

colorit m Combinaci\u00f3 de colors. Un espectacle de gran colorit.<\/p>\n

colossal adj Grandi\u00f3s. Un edifici colossal.<\/p>\n

columna f 1 Suport d’una certa al\u00e7ada, generalment de secci\u00f3 circular. Les columnes del Parten\u00f3. 2 Conjunt d’elements alineats en una direcci\u00f3. Una columna de soldats. Una columna de fum. La columna vertebral.<\/p>\n

colze m Part posterior de l’articulaci\u00f3 del bra\u00e7 i l’avantbra\u00e7. S’obria pas a cops de colze.<\/p>\n

colzera f Protecci\u00f3 dels colzes. Ha posat colzeres de cuiro al jersei.<\/p>\n

com 1 adv Indica manera com a nexe de comparaci\u00f3, quantitat. \u201cVermell com una magrana.\u201d Com vols el caf\u00e8? S’ho pren com si li hi an\u00e9s la vida. Com m\u00e9s l’avisareu, menys cas en far\u00e0. 2 com, com que conj Indica causa. Com no has avisat, no hem preparat res. Com que s\u00e9 que t’agrada dinar d’hora, ja hem parat taula. 3 com a loc prep En qualitat de. Ens va parlar com a president de l’associaci\u00f3.<\/p>\n

coma f Signe de puntuaci\u00f3, generalment intern de frase. Les intercalacions explicatives han d’anar entre comes.<\/p>\n

comanda f Enc\u00e0rrec que es fa a un comer\u00e7. Els dependents preparaven les comandes que els havien fet per tel\u00e8fon.<\/p>\n

comandament m Acci\u00f3 de dirigir, c\u00e0rrec de direcci\u00f3. Qui duia el comandament de les tropes?<\/p>\n

comandant, comandanta m i f Grau militar entre el de capit\u00e0 i el de tinent coronel.<\/p>\n

comando m Grup d’especialistes per a una acci\u00f3 b\u00e8l.lica.<\/p>\n

comarca f Territori format per diversos municipis que constitueix una unitat geogr\u00e0fica, econ\u00f2mica o pol\u00edtica. La comarca de la Safor.<\/p>\n

comarcal adj Referent a la comarca. Els consells comarcals.<\/p>\n

combat m 1 Lluita entre forces armades. Els dos ex\u00e8rcits van entrar en combat. 2 Enfrontament en un esport de lluita. Un combat de boxa, de judo, de karate.<\/p>\n

combatent m i f Persona que participa en un combat armat.<\/p>\n

combatre v tr Lluitar (contra). Estava disposat a combatre els seus adversaris pol\u00edtics fins al final.<\/p>\n

combinaci\u00f3 f L’efecte de combinar. La nova alineaci\u00f3 de l\u00b4equip va resultar una bona combinaci\u00f3 de defensa i d’atac.<\/p>\n

combinar v tr Aplegar de manera equilibrada. L’heroi de la novel.la sabia combinar la for\u00e7a i l’ast\u00facia.<\/p>\n

combustible 1 adj Que produeix combusti\u00f3. El carb\u00f3 \u00e9s una mat\u00e8ria combustible. 2 m Mat\u00e8ria que quan est\u00e0 en combusti\u00f3 produeix energia. La gasolina \u00e9s un dels combustibles m\u00e9s gastats avui dia.<\/p>\n

combusti\u00f3 f El fet que una subst\u00e0ncia cremi i desprengui calor. Aquella subst\u00e0ncia va fer una combusti\u00f3 espont\u00e0nia.<\/p>\n

com\u00e8dia 1 f G\u00e8nere dram\u00e0tic. La Com\u00e8dia de l’Art. 2 fer com\u00e8dia loc verb Fingir. Si plora no n’heu de fer cas, que fa com\u00e8dia.<\/p>\n

comen\u00e7ament [var.: comen\u00e7] m Acte de comen\u00e7ar, inici. Al comen\u00e7ament, la pel.l\u00edcula \u00e9s una mica lenta.<\/p>\n

comen\u00e7ar 1 v intr Fer l’arrencada d’una acci\u00f3. Comen\u00e7a la sessi\u00f3. 2 comen\u00e7ar a v aux Ja han comen\u00e7at a sopar.<\/p>\n

comentar v tr Fer observacions (sobre). Ja m’havien comentat que tenia mal car\u00e0cter.<\/p>\n

comentari m Observaci\u00f3. Despr\u00e9s d’haver llegit l’original, me’n va fer uns quants comentaris.<\/p>\n

comentarista m i f Especialista en una mat\u00e8ria sobre la qual parla o escriu, generalment als mitjans de comunicaci\u00f3.<\/p>\n

comer\u00e7 m Activitat de comprar i vendre, establiment que s’hi dedica. El comer\u00e7 entre Europa i \u00c0frica va en augment. Tenen un comer\u00e7 d’esp\u00e8cies.<\/p>\n

comercial adj Referent al comer\u00e7. Relacions comercials.<\/p>\n

comerciant, comercianta m i f Persona que es dedica al comer\u00e7.<\/p>\n

comerciar v r\u00e8g Tenir relacions comercials. Nom\u00e9s comerciaven amb els pa\u00efsos ve\u00efns.<\/p>\n

comestible 1 adj Que es pot menjar. Uns bolets comestibles. 2 comestibles m pl Queviures. Una tenda de comestibles.<\/p>\n

cometa m Cos celeste que sol dur cua.<\/p>\n

cometre v tr Fer, especialment una acci\u00f3 criticable. Cometre un crim, un error.<\/p>\n

comiat m Acci\u00f3 i efecte d’acomiadar(-se). Van fer un festa de comiat abans d’anar-se’n cap a Am\u00e8rica.<\/p>\n

c\u00f2mic, -a 1 adj Que fa gr\u00e0cia, que fa riure. Va adoptar una postura c\u00f2mica. 2 m i f Autor o artista que es dedica a la com\u00e8dia. 3 c\u00f2mic m Historieta il.lustrada.<\/p>\n

comissari, comiss\u00e0ria m i f 1 C\u00e0rrec dins del cos de policia. 2 Delegat temporal. L’han nomenada comiss\u00e0ria de l’exposici\u00f3.<\/p>\n

comissaria f Oficina d’un comissari. El van portar a comissaria per interrogar-lo.<\/p>\n

comissi\u00f3 f Grup de persones que tenen, temporalment, una tasca encarregada. La comissi\u00f3 organitzadora del festival.<\/p>\n

comit\u00e8 m Grup de persones delegades de manera fixa per fer una tasca. Comit\u00e8 d’empresa.<\/p>\n

commemorar v tr Fer una celebraci\u00f3 en record d’algun fet. Van commemorar el vint\u00e8 aniversari de la independ\u00e8ncia.<\/p>\n

commoci\u00f3 f Reacci\u00f3 de trasbals davant un fet. Aquella mort va causar una aut\u00e8ntica commoci\u00f3.<\/p>\n

commoure v tr Quedar sentimentalment afectat. El va commoure la tendresa amb qu\u00e8 es mirava els fills.<\/p>\n

c\u00f2moda* f Moble de calaixos: calaixera. Guarda les camises a la c\u00f2moda.<\/p>\n

c\u00f2mode, -a adj Que s’hi est\u00e0 b\u00e9. Una cadira c\u00f2moda. Una situaci\u00f3 c\u00f2moda.<\/p>\n

comod\u00ed m Persona o cosa que pot cobrir diverses funcions. Com que he estat l’\u00faltima d’entrar a l’empresa, em fan servir de comod\u00ed.<\/p>\n

comoditat f Qualitat de c\u00f2mode. Tenir tantes botigues prop de casa era una comoditat.<\/p>\n

compacte, -a 1 adj Atape\u00eft. Un p\u00fablic compacte esperava els cantants. 2 compacte m Disc compacte. M’han regalat un compacte dels Dire Straits.<\/p>\n

compadir v tr Fer pena alg\u00fa, pl\u00e0nyer. Ja el podeu ben compadir si ha fet aix\u00f2.<\/p>\n

company, companya [var.: company\u00f3] m i f Persona que comparteix amb una altra una mateixa situaci\u00f3. Companys d’escola, de feina, de joc, de viatge.<\/p>\n

companyia f 1 Pres\u00e8ncia d’alg\u00fa que acompanya. Me l’he trobat en companyia d’uns desconeguts. Es van quedar una estona m\u00e9s per fer-nos companyia. 2 Empresa, associaci\u00f3 dedicada als serveis o al lleure. Companyia a\u00e8ria, de teatre, de navegaci\u00f3, d’assegurances.<\/p>\n

companyonia f Lligam afectiu entre companys. Es tractaven amb aut\u00e8ntica companyonia.<\/p>\n

comparable adj Que pot ser comparat (a). Aquestes dues actituds no s\u00f3n comparables.<\/p>\n

comparaci\u00f3 [var.: comparan\u00e7a] f El fet de comparar. Diu que les comparacions s\u00f3n odioses.<\/p>\n

comparar v tr i r\u00e8g Establir una relaci\u00f3 de semblan\u00e7a o b\u00e9 de difer\u00e8ncia. Comparava la vida d’ara amb la d’abans.<\/p>\n

compar\u00e8ixer v r\u00e8g Presentar-se (a). No va compar\u00e8ixer a la cita fins a les sis ben tocades.<\/p>\n

compartiment m Cada un dels espais d’un conjunt reservat a una finalitat. Els compartiments d’un vag\u00f3 llit. Un calaix amb compartiments. El compartiment d’equipatge d’un avi\u00f3.<\/p>\n

compartir v tr Tenir en com\u00fa. Comparteixen els mateixos gustos.<\/p>\n

comp\u00e0s [pl. -assos] m 1 Estri per tra\u00e7ar l\u00ednies corbes. Un estoig de compassos. 2 Unitat de mesura utilitzada en m\u00fasica. Al tercer moviment, ja va perdre el comp\u00e0s.<\/p>\n

compassi\u00f3 f Sentiment de pena, de solidaritat davant la desgr\u00e0cia dels altres. Feia compassi\u00f3, tot aquell sofriment.<\/p>\n

compatible adj Que s’av\u00e9 amb un altre. Tenen car\u00e0cters bastant compatibles. Un ordinador compatible.<\/p>\n

compatriota m i f Persona del mateix pa\u00eds que una altra. Va parlar dels seus compatriotes que encara estaven a l’exili.<\/p>\n

compensar v tr Equilibrar uns efectes negatius. El sou que guanyava el compensava de sobres de tanta dedicaci\u00f3.<\/p>\n

compet\u00e8ncia f 1 Lluita per ser m\u00e9s que els altres. Els industrials del ram havien de plantar cara a la compet\u00e8ncia dels estrangers. 2 Responsabilitat. Aix\u00f2 no \u00e9s de la teva compet\u00e8ncia. 3 Qualitat de competent.<\/p>\n

competent adj 1 Que sap fer b\u00e9 les coses. Una persona competent en la seva feina. 2 Que li pertoca una tasca determinada. Aix\u00f2 ho decidir\u00e0 l’autoritat competent.<\/p>\n

competici\u00f3 f Conjunt de proves o de matxs d’un esport on es lluita per un t\u00edtol. Tothom estava pendent de les competicions del diumenge.<\/p>\n

competir v r\u00e8g 1 Entrar en compet\u00e8ncia. Aquell sistema de producci\u00f3 no podia competir amb les noves tecnologies. 2 Fer una competici\u00f3.<\/p>\n

competitiu, -iva adj Apte per competir; que comporta competici\u00f3. Uns preus competitius. Estan en contra de l’esport competitiu.<\/p>\n

complaure 1 v tr Acontentar. Van fer els impossibles per complaure a tothom. 2 complaure\u00b4s v pron i r\u00e8g Tenir la satisfaccci\u00f3 (de). Es complauen a convidar-vos a la festa d’aniversari.<\/p>\n

complement m Tot all\u00f2 que completa una cosa. Un vestit i els seus complements.<\/p>\n

complementar 1 v tr Fer de complement. Els adverbis poden complementar frases, verbs, adjectius i altres adverbis. 2 v rec S\u00f3n dos car\u00e0cters que es complementen.<\/p>\n

complet, -a adj Que t\u00e9 tots els elements necessaris, sencer. Un joc de caf\u00e8 complet.<\/p>\n

completament adv Del tot. \u00c9s completament boig.<\/p>\n

completar v tr Fer complet. Vol completar la col.lecci\u00f3 de segells dels jocs ol\u00edmpics.<\/p>\n

complex, -a 1 adj Que es compon de diferents elements, matisos, etc., no simple. Un situaci\u00f3 complexa. Uns problemes complexos. 2 complex m Conjunt d’elements, de parts amb un mateix fi. Un complex industrial. 3 Conjunt d’impulsos que afecten el comportament. Complex de superioritat.<\/p>\n

complicaci\u00f3 f Trava, entrebanc. No tenir els papers en regla pot ser una bona complicaci\u00f3.<\/p>\n

complicar v tr Fer complicat. Aquella negativa a col.laborar-hi va complicar les coses.<\/p>\n

complicat, -ada adj No senzill, no f\u00e0cil. Un problema complicat.<\/p>\n

c\u00f2mplice m i f Persona que collabora en un delicte. L’han detinguda com a c\u00f2mplice del crim.<\/p>\n

complicitat f El fet de ser c\u00f2mplice. Va fer el robatori amb la complicitat d’uns empleats.<\/p>\n

compliment m 1 El fet de complir una cosa. Has de vetllar pel compliment dels acords. 2 [sovint en pl.] Expressi\u00f3 d’educaci\u00f3 en el tracte. El van rebre amb grans compliments.<\/p>\n

complir v tr i r\u00e8g Executar un acord, una obligaci\u00f3. Complir una promesa. Complir amb els deures.<\/p>\n

complot m 1 Pacte secret contra la seguretat d’alg\u00fa. 2 [p. ext.] Conspiraci\u00f3. Tots aquells entrebancs no eren pas casuals, obe\u00efen a un complot.<\/p>\n

compondre v tr 1 Formar un tot. Les v\u00e8rtebres componen la columna vertebral. Compondre un n\u00famero. 2 Escriure un obra, especialment musical. Mozart va compondre la simfonia J\u00fapiter en sis setmanes.<\/p>\n

component adj i m i f Que (en) forma part. Els van presentar totes les components de l’equip.<\/p>\n

comportament m Manera de comportar-se, conducta. Un comportament sospit\u00f3s.<\/p>\n

comportar 1 v tr Ser la causa (de). La mort del pare va comportar la fi de moltes coses. 2 comportar-se v pron Obrar. No s’ha comportat b\u00e9 amb els amics. Estigues quiet i comporta’t!<\/p>\n

composici\u00f3 f 1 Obra. Una composici\u00f3 musical, po\u00e8tica. 2 Mecanisme de l’idioma que permet la formaci\u00f3 de paraules per uni\u00f3 d’altres.<\/p>\n

compositor, compositora m i f Persona que compon obres musicals.<\/p>\n

compost, -a 1 adj No simple. Fulla composta. Nombre compost. Temps compost. 2 compost m Paraula formada per composici\u00f3. \u2018Salvavides’ \u00e9s un compost.<\/p>\n

compra f Acci\u00f3 de comprar; la cosa comprada. Ha anat a fer la compra. Deixa la compra de la pla\u00e7a a la cuina. Tornar\u00e9 tard, perqu\u00e8 he de fer unes compres.<\/p>\n

comprador, compradora m i f Persona que compra. Posa un anunci i de seguida trobar\u00e0s compradors.<\/p>\n

comprar v tr Adquirir per un preu. \u201cQui em compra maduixes?\u201d<\/p>\n

comprendre v tr 1 Captar el significat d’una cosa, entendre. No comprenc com ho ha pogut fer, aix\u00f2! 2 Incloure. La visita d’aquest mat\u00ed al museu compr\u00e8n totes les sales.<\/p>\n

comprensible adj Que pot ser compr\u00e8s. La seva desconfian\u00e7a \u00e9s comprensible.<\/p>\n

comprensi\u00f3 f 1 Capacitat de comprendre. T\u00e9 molta comprensi\u00f3 lectora. 2 Toler\u00e0ncia. No t\u00e9 gens de comprensi\u00f3 per la manera de fer del jovent.<\/p>\n

comprensiu, -iva adj Que mostra comprensi\u00f3 (per). Un pare comprensiu amb els problemes dels fills.<\/p>\n

compresa f Pe\u00e7a absorbent de diverses aplicacions, especialment la utilitzada durant la regla.<\/p>\n

comprimir v tr Reduir un volum mitjan\u00e7ant pressi\u00f3. Es comprimia el ventre amb totes dues mans.<\/p>\n

comprimit m Medicament en forma de pastilla. Uns comprimits per a la tos.<\/p>\n

comprometre(\u00b4s) v tr, pron i r\u00e8g Portar, posar(-se), en un comprom\u00eds. Aquell esc\u00e0ndol va comprometre la seva carrera. Es compromet a pagar els deutes en el terme d’un any.<\/p>\n

comprom\u00eds m 1 Pacte. Van negociar per arribar a un comprom\u00eds a gust de tothom. 2 Situaci\u00f3 que compromet. Amb aquelles exig\u00e8ncies, em va posar en un comprom\u00eds.<\/p>\n

comprovar v tr Veure si una cosa est\u00e0 b\u00e9 o \u00e9s correcta. Comprova el nivell de l’oli.<\/p>\n

comptable m i f Professional que porta els comptes d’una empresa.<\/p>\n

comptador m Mecanisme que registra autom\u00e0ticament quantitats i resultats de diferent naturalesa. El comptador del gas, de la llum.<\/p>\n

comptagotes m Estri, accessori que permet de deixar caure un l\u00edquid de gota en gota. L’ampolleta del medicament duu comptagotes.<\/p>\n

comptaquil\u00f2metres m Dispositiu d’un vehicle que indica els quil\u00f2metres recorreguts.<\/p>\n

comptar 1 v tr Determinar un nombre (de). Torna a comptar els assistents. 2 v r\u00e8g Confiar (en). M’han dit que compten amb tu per a l’excursi\u00f3 de diumenge. 3 al comptat loc adv Pagant al moment de la compra. Com ho pagar\u00e0, al comptat o a terminis?<\/p>\n

compte 1 m Acci\u00f3 o resultat de comptar; import, operaci\u00f3 de cr\u00e8dit. Ja ha comen\u00e7at el compte enrere. No em surten els comptes. Hem de passar comptes. Porta’m el compte, sisplau. Obrir un compte al banc. 2 exp S’utilitza per avisar d’un perill. Compte, aneu amb compte, no passeu encara! 3 a compte loc adv En concepte de diners que s’avancen. Quan van retirar la mercaderia hi van deixar la meitat de l’import a compte. 4 tenir em compte loc verb Tenir present. Has de tenir en compte molts altres aspectes de la q\u00fcesti\u00f3. 5 en comptes de [var: per comptes de, en compte de] loc prep En lloc de. Aquest estiu anirem a la muntanya en comptes de la platja.<\/p>\n

comte, comtessa m i f T\u00edtol de la noblesa. Els comtes de Besal\u00fa.<\/p>\n

com\u00fa, -una adj Compartit. Les dues cases tenien una eixida comuna.<\/p>\n

comunicaci\u00f3 1 f Acci\u00f3, fet, mitj\u00e0 de comunicar(-se). Volen establir comunicaci\u00f3 amb altres biblioteques per Internet. Entre les dues fam\u00edlies hi ha bona comunicaci\u00f3. S’ha tallat la comunicaci\u00f3. Els mitjans de comunicaci\u00f3. Una porta de comunicaci\u00f3 amb el p\u00e0rquing. 2 comunicacions f pl Sistema de comunicaci\u00f3 viari, telef\u00f2nic, etc. Una comarca amb bones comunicacions.<\/p>\n

comunicar 1 v tr Transmetre, fer saber. Acabaven de comunicar la not\u00edcia per r\u00e0dio. 2 v r\u00e8g Haver-hi un pas entre dos espais. L’escala comunica amb el terrat. 3 v intr Estar ocupada una l\u00ednia telef\u00f2nica. A casa en Josep Maria comuniquen.<\/p>\n

comunicat m Escrit breu en forma de declaraci\u00f3 que s’adre\u00e7a als mitjans de comunicaci\u00f3. El locutor va llegir un comunicat dels segrestadors.<\/p>\n

comunisme m Ideologia social i pol\u00edtica que propugna una societat sense classes.<\/p>\n

comunista adj i m i f Referent al comunisme. Un partit comunista. El seu germ\u00e0 \u00e9s comunista.<\/p>\n

comunitari, -\u00e0ria adj 1 Referent a una comunitat. El barri t\u00e9 pocs serveis comunitaris. 2 [esp.] Referit als pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea. Els pa\u00efsos comunitaris.<\/p>\n

comunitat f Agrupaci\u00f3 de persones, d’\u00e9ssers vius que comparteixen determinades caracter\u00edstiques. Una comunitat de ve\u00efns. Les comunitats aut\u00f2nomes. Comunitat vegetal.<\/p>\n

con m Cos amb un cercle com a \u00fanica base i un eix. A la tornada d’un pont, posen cons en alguns carrils de les autopistes.<\/p>\n

conca f 1 Depressi\u00f3 recorreguda per un curs d’aigua. La conca del Llobregat. 2 Extensi\u00f3 de jaciments miners. Una conca minera. 3 Cavitats dels ulls. Les conques dels ulls.<\/p>\n

c\u00f2ncau, -ava adj Que fa una curvatura cap endins. Un mirall c\u00f2ncau.<\/p>\n

concebre v tr 1 Procrear. Han concebut el tercer fill. 2 [fig.] Ha concebut una idea genial.<\/p>\n

concedir v tr Donar per ra\u00f3 d’uns m\u00e8rits. Li han concedit un premi literari.<\/p>\n

concentraci\u00f3 f El fet de concentrar(-se). Hi va haver una concentraci\u00f3 davant el palau del governador.<\/p>\n

concentrar v tr Reunir. Han concentrat tots els esfor\u00e7os en l’\u00faltim partit.<\/p>\n

concepte 1 m Idea expressada verbalment. No sap distingir conceptes de procediments. 2 en concepte de loc prep Com a. Ho va anotar en concepte de despeses generals.<\/p>\n

concert m Sessi\u00f3 en qu\u00e8 s’interpreten obres musicals. Divendres al vespre anirem a concert.<\/p>\n

concessi\u00f3 f 1 Acci\u00f3 de concedir. Diumenge hi haur\u00e0 la concessi\u00f3 dels premis. 2 Excepci\u00f3. Amb la data d’entrega de treballs, fa massa concessions als alumnes.<\/p>\n

conciliar v tr Posar d’acord. No s\u00e9 com podrem conciliar dues propostes tan diferents.<\/p>\n

concloure v tr Arribar a terme, a una conclusi\u00f3. Dem\u00e0 conclouen els treballs del congr\u00e9s. De les observacions fetes, en va concloure que estava en el bon cam\u00ed.<\/p>\n

conclusi\u00f3 f Deducci\u00f3 a la qual s’arriba al final d’un seguit d’arguments, de treballs, etc. Han editat les conclusions de les Jornades C\u00edviques.<\/p>\n

concordan\u00e7a f Relaci\u00f3 entre dues coses que es corresponen d’alguna manera. La concordan\u00e7a entre subjecte i verb. La concordan\u00e7a de sons en una rima.<\/p>\n

conc\u00f3rrer v r\u00e8g Coincidir, participar (en). Al concurs de cant, hi van conc\u00f3rrer molts participants.<\/p>\n

concreci\u00f3 f Acci\u00f3 de concretar. Has de parlar amb m\u00e9s concreci\u00f3.<\/p>\n

concret, -a adj Espec\u00edfic. Els va posar com a exemple un cas concret que ell havia viscut.<\/p>\n

concretar v tr Determinar(-ho) d’una manera concreta. Encara havien de concretar alguns termes del tractat.<\/p>\n

concurr\u00e8ncia f Conjunt de gent que s’aplega en un lloc, especialment p\u00fablic. En aquella hora, a l’exposici\u00f3 hi havia poca concurr\u00e8ncia.<\/p>\n

concurs m 1 Prova de competici\u00f3, generalment no esportiva. Un concurs de fotografia, de gossos d’atura, d’ocells cantaires… Un concurs de la televisi\u00f3. 2 Ajuda, contribuci\u00f3. Ho van poder acabar amb el concurs de tots els ve\u00efns.<\/p>\n

concursant adj i m i f Que participa en un concurs. Els equips concursants. S’hi han inscrit molt pocs concursants.<\/p>\n

condemna f Pena aplicada per un tribunal. Havia de complir la condemna en un penal.<\/p>\n

condemnar v tr Determinar una condemna per a alg\u00fa. El tribunal el va condemnar a deu anys de pres\u00f3.<\/p>\n

condemnat, condemnada m i f Persona que sofreix una condemna. Hi havia una cel.la per als condemnats a mort.<\/p>\n

condensar v tr Fer m\u00e9s dens. Si condenses tant la informaci\u00f3, costar\u00e0 d’entendre-ho.<\/p>\n

condici\u00f3 1 f Norma que obliga. Les bases del concurs expliquen les condicions per participar-hi. 2 Estat. Fru\u00efa d’una condici\u00f3 de superioritat respecte als altres. 3 a condici\u00f3 (de\/que) loc prep o conj Sempre que. Ho explicar\u00e9 a condici\u00f3 que no ho digueu a ning\u00fa. 4 condicions f pl Circumst\u00e0ncies que (hi) influeixen. La casa no est\u00e0 en condicions per viure-hi. S’ha de tenir en compte les condicions de vida de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

condicionat, -ada adj Que reuneix unes determinades condicions. Aire condicionat.<\/p>\n

condiment m Producte per amanir el menjar i donar-li m\u00e9s gust. Les esp\u00e8cies i la sal s\u00f3n condiments.<\/p>\n

cond\u00f3 m Preservatiu.<\/p>\n

condol m Manifestaci\u00f3 de sentiment compartit davant una desgr\u00e0cia. Li va donar el condol per la mort de la mare.<\/p>\n

conducci\u00f3 [gen. en pl.] f Sistema de canonades per conduir un fluid. Les conduccions del gas.<\/p>\n

conducta f Manera de comportar-se, comportament. Normes de conducta.<\/p>\n

conducte m Vas, canonada que condueix un fluid. Tots els conductes de l’aigua s’havien fet malb\u00e9.<\/p>\n

conductor, -a adj i m i f Que condueix. El ferro \u00e9s bon conductor de l’electricitat. La conductora de l’autob\u00fas.<\/p>\n

conduir 1 v tr i r\u00e8g Portar (fins a). Va conduir els turistes fins a l’hostal. 2 v intr Dur un vehicle. Est\u00e0 aprenent de conduir.<\/p>\n

conegut, -uda adj i m i f Que se’n t\u00e9 o s’hi t\u00e9 coneixen\u00e7a. Un paisatge conegut. En el viatge hi vaig trobar uns coneguts.<\/p>\n

coneixement 1 m Facultat de con\u00e8ixer, de tenir consci\u00e8ncia (de). \u00c9s massa petit encara per tenir coneixement. Del cop, va quedar sense coneixement. 2 coneixements m pl Refer\u00e8ncies, idea (sobre). T\u00e9 molts coneixements de f\u00edsica.<\/p>\n

coneixen\u00e7a f 1 Idea (sobre). T\u00e9 una lleugera coneixen\u00e7a dels costums del pa\u00eds. 2 Relaci\u00f3 amb alg\u00fa. Van fer coneixen\u00e7a durant l’estiu. 3 Persona coneguda. M’he arribat fins al poble per saludar unes coneixences.<\/p>\n

con\u00e8ixer v tr 1 Arribar a una idea, a un domini (de, sobre). Coneix b\u00e9 el seu ofici. 2 Establir una relaci\u00f3 (amb). He conegut unes persones molt simp\u00e0tiques.<\/p>\n

confecci\u00f3 f 1 Acci\u00f3 i efecte de confeccionar. Han estat uns quants dies en la confecci\u00f3 del mapa. 2 Producci\u00f3 de roba de vestir que no \u00e9s feta a mida. Treballa en un taller de confecci\u00f3.<\/p>\n

confeccionar v tr Fer, combinant un seguit d’elements. Han confeccionat uns gr\u00e0fics de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

confer\u00e8ncia f Discurs davant de p\u00fablic sobre un tema cultural. Al centre c\u00edvic organitzen una tanda de confer\u00e8ncies sobre ecologisme.<\/p>\n

confessar v tr Recon\u00e8ixer ser(-ne) responsable; declarar un fet, generalment secret. Va confessar que era culpable.<\/p>\n

confessi\u00f3 f Acci\u00f3 de confessar. El detingut va signar una confessi\u00f3 completa.<\/p>\n

confian\u00e7a f Seguretat (en). Li tenim confian\u00e7a. Una persona de confian\u00e7a.<\/p>\n

confiar v r\u00e8g Tenir confian\u00e7a (en). Confiava en ell, perqu\u00e8 sabia que no el trairia.<\/p>\n

confiat, -ada adj Que no pensa malament de ning\u00fa. S\u00f3n molt confiats, no tanquen mai la porta.<\/p>\n

confid\u00e8ncia f El fet de confiar un secret. Li va fer una confid\u00e8ncia amb la condici\u00f3 que no ho explicaria a ning\u00fa.<\/p>\n

confirmaci\u00f3 f El fet de confirmar. Esperaven la confirmaci\u00f3 de la comanda.<\/p>\n

confirmar v tr Donar seguretat d’un fet. Va confirmar el nombre de morts de l’atemptat.<\/p>\n

confit m Boleta de sucre endurit, amb un fruit a dins.<\/p>\n

confitat, -ada adj Dit d’un aliment que ha estat posat en conserva. Olives confitades. Fruita confitada.<\/p>\n

confiteria f Pastisseria.<\/p>\n

confitura f Melmelada de fruita.<\/p>\n

conflicte m Situaci\u00f3 o actitud obertament hostil. Estava a punt d’esclatar un conflicte entre els dos pobles.<\/p>\n

confondre v tr Prendre una cosa per una altra. La boira m’ha fet confondre unes plantes amb persones.<\/p>\n

conformar-se v pron i r\u00e8g Mostrar-se conforme (amb). Es conformen amb ben poca cosa.<\/p>\n

conforme adj r\u00e8g Que (hi) est\u00e0 d’acord. No estic conforme amb l’augment.<\/p>\n

conformitat f Perm\u00eds. No vol donar la seva conformitat per al viatge.<\/p>\n

confort m Situaci\u00f3 de benestar, de comoditat. Viuen amb tot confort.<\/p>\n

confortable adj Que proporciona confort. Una casa confortable.<\/p>\n

conf\u00fas, -usa adj Poc clar. El missatge era conf\u00fas.<\/p>\n

confusi\u00f3 f 1 El fet de confondre(\u00b4s). Hi ha hagut una confusi\u00f3 d’adreces i s’han enviat uns paquets equivocats. 2 Situaci\u00f3 de barreja. Van aprofitar aquella confusi\u00f3 de gent per desapar\u00e8ixer.<\/p>\n

congelador m Aparell per congelar.<\/p>\n

congelar v tr Convertir en gel. Congelar la carn, el peix.<\/p>\n

congelat, -ada 1 adj Que ha estat congelat. Llu\u00e7 congelat. 2 congelats m pl Productes congelats. Una botiga de congelats.<\/p>\n

congesti\u00f3 f 1 Acumulaci\u00f3 de sang en un \u00f2rgan. Congesti\u00f3 pulmonar. 2 [hip.] Una congesti\u00f3 de tr\u00e0nsit.<\/p>\n

congr\u00e9s [pl. -essos] m Aplec, instituci\u00f3 pol\u00edtica, per debatre q\u00fcestions i arribar a conclusions. El Congr\u00e9s Internacional d’Arquitectura. El Congr\u00e9s dels Diputats.<\/p>\n

c\u00f2nic, -a adj En forma de con.<\/p>\n

conill, conilla m i f Mam\u00edfer d’orelles i potes posteriors llargues. Conill de bosc. Conill a la ca\u00e7adora, a la manresana.<\/p>\n

c\u00f2njuge m i f El marit o la muller respecte de l’altre.<\/p>\n

conjunci\u00f3 f Forma gramatical que fa la funci\u00f3 de lligam de coordinaci\u00f3 o de subordinaci\u00f3<\/p>\n

conjunt m Grup, colla, col.lecci\u00f3. Un conjunt de rock. Un conjunt de bons actors. Un conjunt de jaqueta i faldilla.<\/p>\n

conjuntura f Situaci\u00f3 concreta en qu\u00e8 coincideixen uns trets determinats. La conjuntura pol\u00edtica no els era gaire favorable.<\/p>\n

conjura f Pacte secret contra l’Estat. Una conjura militar.<\/p>\n

connectar v tr Establir connexi\u00f3. Connectar l’ordinador.<\/p>\n

connexi\u00f3 f 1 Lligam l\u00f2gic. Quina connexi\u00f3 devia haver-hi entre els dos crims? 2 Mecanisme per posar en contacte un aparell amb la xarxa el\u00e8ctrica. Has de fer la connexi\u00f3 entre l’ordinador i la impressora.<\/p>\n

conquista [var.: conquesta] f Acci\u00f3 i efecte de conquistar. Els imperis s’engrandien amb les conquistes militars.<\/p>\n

conquistar [var.: conquerir] v tr Apoderar-se (de). Els europeus van conquistar Am\u00e8rica.<\/p>\n

conrear [var.: *conrar] v tr Cultivar la terra.<\/p>\n

conreu [var.: *conr\u00f3 f] m Cultiu. Terres de conreu.<\/p>\n

consagrar v tr i r\u00e8g Dedicar(-se) adj Ha consagrat la meitat de la vida a l’educaci\u00f3 dels fills.<\/p>\n

consci\u00e8ncia f Coneixen\u00e7a de si mateix i de l’entorn. Actuava amb plena consci\u00e8ncia.<\/p>\n

conscient adj Que t\u00e9 consci\u00e8ncia (de). \u00c9s conscient dels seus actes.<\/p>\n

conseg\u00fcent 1 adj Que s’esdev\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’algun fet. Va esclatar el globus amb el conseg\u00fcent espant del menut. 2 per conseg\u00fcent loc adv Per tant. Arribes ara? Per conseg\u00fcent et tocar\u00e0 de fer all\u00f2 que no han triat els altres.<\/p>\n

consell m Orientaci\u00f3. Li va dir que no necessitava per res els seus consells.<\/p>\n

conseller, consellera m i f Persona de qui es demana consell. Tens un mal conseller.<\/p>\n

conselleria f Departament d’un govern aut\u00f2nom. La Conselleria de Treball.<\/p>\n

consens m Acord com\u00fa. Abans de les votacions, van arribar a un consens.<\/p>\n

consentir v tr Tolerar. Li consentien tots els capritxos.<\/p>\n

conseq\u00fc\u00e8ncia f All\u00f2 que es deriva l\u00f2gicament (de). Aquesta hist\u00f2ria tindr\u00e0 males conseq\u00fc\u00e8ncies. Cal actuar en conseq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n

conseq\u00fcent adj r\u00e8g Que actua en conseq\u00fc\u00e8ncia. \u00c9s conseq\u00fcent amb les seves idees.<\/p>\n

conserge m i f Persona responsable de la porteria d’un edifici. El conserge d’una escola, d’un institut.<\/p>\n

conserva f Aliment tractat i tancat en un recipient. Conserva de fruita.<\/p>\n

conservaci\u00f3 f El fet de conservar. Vetllen per la conservaci\u00f3 de la cultura popular.<\/p>\n

conservador, -a adj i m i f Oposat als canvis socials. \u00c9s d’idees conservadores. El partit conservador. S\u00f3n uns conservadors.<\/p>\n

conservar v tr Mantenir, cuidar. Encara conserven els mobles de l’\u00e0via.<\/p>\n

considerable adj Important, gros. La ferida \u00e9s considerable.<\/p>\n

consideraci\u00f3 f Mirament. Em va emp\u00e8nyer sense cap consideraci\u00f3.<\/p>\n

considerar v tr 1 Tenir en estima. El consideren molt, entre la gent de l’ofici. 2 Opinar. Ell considera que ens vam equivocar.<\/p>\n

consigna f Instrucci\u00f3 donada. Van seguir la consigna de vaga general.<\/p>\n

consist\u00e8ncia f Qualitat de consistent. Un terreny de poca consist\u00e8ncia.<\/p>\n

consistent 1 adj Que aguanta ferm, que \u00e9s dens Uns suports consistents. Arguments consistents. 2 consistent en loc prep Basat en. Un sol plat consistent en llegum i una salsa.<\/p>\n

consistir v r\u00e8g Basar-se (en). En qu\u00e8 consisteix, tot plegat?<\/p>\n

consistori m Ajuntament. Els acords del consistori.<\/p>\n

consogre 1 m El pare del gendre o de la nora. 2 consogra f La mare del gendre o de la nora.<\/p>\n

consol m All\u00f2 que consola. Enmig de tanta desgr\u00e0cia, no trobava consol.<\/p>\n

c\u00f2nsol m i f Diplom\u00e0tic que representa el seu pa\u00eds en una poblaci\u00f3 important. El c\u00f2nsol de Fran\u00e7a a Barcelona desconeixia el pa\u00eds.<\/p>\n

consolar v tr Fer m\u00e9s lleu una pena. Les paraules amables no el consolaven de tanta desgr\u00e0cia.<\/p>\n

consolat m Oficines de c\u00f2nsol.<\/p>\n

consolidar v tr Fer m\u00e9s consistent. L’arquitecte va fer consolidar els fonaments.<\/p>\n

consonant f 1 So no vocal ni semivocal. 2 Representaci\u00f3 gr\u00e0fica d’una consonant.<\/p>\n

conspiraci\u00f3 f Acord secret per anar contra un govern.<\/p>\n

const\u00e0ncia f Qualitat de constant. Amb const\u00e0ncia, arribar\u00e0s lluny.<\/p>\n

constant adj Persistent. Una pluja constant.<\/p>\n

constar v intr 1 Donar fe d’exist\u00e8ncia, de veritat. Aquelles declaracions del testimoni no constaven a les actes. A mi em consta que no \u00e9s aix\u00ed. 2 v r\u00e8g Compondre’s de. La novel.la consta de trenta cap\u00edtols.<\/p>\n

constatar v tr Comprovar. Va constatar que l’enganyaven.<\/p>\n

constipar-se v pron Refredar-se.<\/p>\n

constipat m Refredat.<\/p>\n

constituci\u00f3 f 1 Manera d’estar constitu\u00eft, format, especialment un cos. Era un jove de constituci\u00f3 forta. 2 Llei fonamental d’un Estat democr\u00e0tic.<\/p>\n

constituir v tr Formar, representar, ser. Quatre eines constitu\u00efen tot el seu patrimoni.<\/p>\n

construcci\u00f3 f 1 Acci\u00f3 i efecte de construir; la cosa constru\u00efda. La construcci\u00f3 del gratacel va durar cinc anys. Una construcci\u00f3 s\u00f2lida. 2 Ram de la producci\u00f3. Un obrer de la construcci\u00f3.<\/p>\n

constructor, -a adj i m i f Que construeix. Una empresa constructora. Una constructora.<\/p>\n

construir v tr Edificar. Al solar dels antics magatzems, hi construiran un centre comercial.<\/p>\n

consulta f Acci\u00f3 i efecte de consultar. Li fan moltes consultes sobre les relacions de la parella. L’advocat nom\u00e9s t\u00e9 consulta dos dies la setmana.<\/p>\n

consultar v tr Demanar, recaptar opini\u00f3 (sobre). A cada treball que fa, consulta un munt de bibliografia.<\/p>\n

consultori m Lloc on es fan consultes, especialment m\u00e8diques.<\/p>\n

consum m El fet de consumir. El consum d’energia. Societat de consum. Articles de consum.<\/p>\n

consumici\u00f3 f All\u00f2 que es pren en un establiment. Se’n van anar del bar sense pagar la consumici\u00f3.<\/p>\n

consumidor, -a adj i m i f Que consumeix, especialment articles de consum. Associacions de consumidors.<\/p>\n

consumir v tr Gastar. Consumeixen molta energia el\u00e8ctrica.<\/p>\n

contacte m El fet de tocar(-se), de relacionar-se. L’astronau ha entrat en contacte amb l’atmosfera terrestre. Ja us en podeu anar, estarem en contacte per tel\u00e8fon.<\/p>\n

contagi m El fet de contagiar(-se). Les malalties infeccioses s’agafen per contagi.<\/p>\n

contagiar v tr Passar una malaltia a un altre. Va contagiar la grip a tots els germans.<\/p>\n

contaminaci\u00f3 f Pres\u00e8ncia d’impureses en un medi. La contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica.<\/p>\n

contaminar v intr Causar contaminaci\u00f3. Els fums dels cotxes contaminen molt.<\/p>\n

contaminat, -ada adj Que ha sofert contaminaci\u00f3. Aig\u00fces contaminades.<\/p>\n

contar v tr Explicar. Ens contava unes rondalles precioses.<\/p>\n

conte m Narraci\u00f3 curta, rondalla. Antologia de contes infantils.<\/p>\n

contemplacions f pl Atencions excessives. Li tens massa contemplacions.<\/p>\n

contemplar v tr 1 Mirar amb atenci\u00f3, amb plaer. Contemplava els quadres de l’exposici\u00f3. 2 Aviciar. Els pares el contemplen massa.<\/p>\n

contemporani, -\u00e0nia adj i m i f 1 Dels temps actuals. Una exposici\u00f3 d’art contemporani. 2 De la mateixa \u00e8poca. El meu avi va ser contemporani de Maci\u00e0.<\/p>\n

contenidor m Recipient de gran capacitat per a mercaderies, brossa, etc.<\/p>\n

contenir 1 v tr Tenir(-hi) a dins. Qu\u00e8 cont\u00e9, aquesta botella? 2 contenir-se v pron Aguantar-se. Es va contenir per no bufetejar-lo.<\/p>\n

content, -a adj Que es troba en un estat de satisfacci\u00f3. Estic content de com va el curs.<\/p>\n

contestaci\u00f3 f 1 [var.: contesta] Resposta. Estan esperant la contestaci\u00f3. 2 Desacord manifest. Davant la contestaci\u00f3 popular, van haver de canviar d’estrat\u00e8gia.<\/p>\n

contestar v tr 1 Respondre, tornar contesta. No sabia qu\u00e8 contestar. 2 v intr Mostrar desacord. Quan us manen una cosa, no vull que contesteu<\/p>\n

context m Situaci\u00f3, ambient que envolta un fet, un pensament, un discurs, etc. Si em treus aquesta frase de context, ho interpretar\u00e0s just al rev\u00e9s.<\/p>\n

contigu, -a adj Que est\u00e0 de costat amb un altre. Vivien en cases contig\u00fces.<\/p>\n

continent m Gran extensi\u00f3 de terra que forma part del m\u00f3n. Els cinc continents.<\/p>\n

continental adj Referent al continent. La plataforma continental.<\/p>\n

contingut m 1 All\u00f2 que hi ha dins d’un recipient. Va buidar tot el contingut de l’ampolla de whisky. 2 Conjunt d’elements significatius. El desenvolupament de les actituds \u00e9s un contingut educatiu.<\/p>\n

continu, -\u00ednua adj Seguit, sense interrupci\u00f3. Sessi\u00f3 cont\u00ednua. Avaluaci\u00f3 cont\u00ednua.<\/p>\n

continuaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de continuar. Dem\u00e0 veurem la continuaci\u00f3 de la s\u00e8rie.<\/p>\n

continuar v tr i aux Seguir. Continua l’espera. Has de continuar escrivint.<\/p>\n

continu\u00eftat f 1 Condici\u00f3 de continu. La seva obra no tindr\u00e0 continu\u00eftat. 2 soluci\u00f3 de continu\u00eftat Interrupci\u00f3.<\/p>\n

contorn 1 m Tra\u00e7 que ressegueix una figura. El contorn dels bra\u00e7os. 2 contorns [var.: encontorns] m pl Zona propera o que est\u00e0 al voltant d’un lloc determinat. El coneixien en tots aquells contorns.<\/p>\n

contra 1 prep Indica oposici\u00f3. Tots anaven contra ell. 2 Indica oposici\u00f3 i contacte. Va anar contra l’arbre. Posa-la contra la finestra. 3 per contra loc adv Per\u00f2. Tots el van felicitar i ell, per contra, el va escridassar.<\/p>\n

contraatac m Passar a l’atac davant d’un altre atac. Els davanters van passar al contraatac.<\/p>\n

contraban m Comer\u00e7 il.legal. Compra tabac de contraban.<\/p>\n

contrabandista m i f Persona que es dedica al contraban.<\/p>\n

contracci\u00f3 f Resultat de contreure o de contreure’s. Va tenir una contracci\u00f3 muscular.<\/p>\n

contracte m Comprom\u00eds escrit entre dues parts. Un contracte de lloguer, de treball.<\/p>\n

contradicci\u00f3 f El fet de contradir-se. Qualsevol ideologia \u00e9s plena de contradiccions.<\/p>\n

contradictori, -\u00f2ria adj Que implica contradicci\u00f3. Declaracions contradict\u00f2ries.<\/p>\n

contradir 1 v tr Dur la contr\u00e0ria. Quan jo parlo, no vull que em contradiguis. 2 contradir-se v pron Oposar-se a una pr\u00f2pia idea. La vostra actuaci\u00f3 es contradiu amb la vostra manera de pensar.<\/p>\n

contrarestar v tr Fer menys forts els efectes (de). Els dics contrarestaven la for\u00e7a de les onades.<\/p>\n

contrari, -\u00e0ria adj i m i f Oposat, adversari. Jugaven en equips contraris. Els defenses marcaven molt b\u00e9 els contraris.<\/p>\n

contrast m Efecte de contrastar. Una foto amb poc contrast.<\/p>\n

contrastar 1 v tr Comparar. Van contrastar opinions. 2 v r\u00e8g Destacar. Una figura tan fosca contrastava amb la claror del fons.<\/p>\n

contratemps m Circumst\u00e0ncia adversa, entrebanc. He tingut un contratemps i no he pogut complir amb la feina.<\/p>\n

contreure(\u2018s) [var.: contraure] v tr i pron Reduir el volum. El fred contrau els metalls.<\/p>\n

contribuci\u00f3 f El fet de contribuir (a). Van demanar la contribuci\u00f3 de tothom a la causa.<\/p>\n

contribuir v r\u00e8g 1 Aportar(-hi) una part, col.laborar(-hi). Tot el poble va contribuir a aclarir el misteri. 2 [fig.] El mal temps va contribuir a deslluir la festa.<\/p>\n

control m El fet de controlar. El control de les fronteres.<\/p>\n

controlador, controladora m i f Persona que fa un control. Els controladors aeris.<\/p>\n

controlar v tr Verificar un mecanisme, un proc\u00e9s. L’encarregada controlava el funcionament de les m\u00e0quines.<\/p>\n

controv\u00e8rsia f Discussi\u00f3 en qu\u00e8 s’enfronten punts de vista diferents. Van tenir una controv\u00e8rsia sobre l’educaci\u00f3 dels fills.<\/p>\n

conv\u00e8ncer v tr i r\u00e8g Fer venir alg\u00fa a la teva amb arguments. El va conv\u00e8ncer que deia la veritat.<\/p>\n

convenci\u00f3 1 f Norma que ha estat pactada. El codi ortogr\u00e0fic d’una llengua es regeix per una convenci\u00f3. 2 Reuni\u00f3 de professionals. Els dentistes han celebrat una convenci\u00f3. 3 convencions f pl Normes socials. En aquella universitat es mouen per convencions.<\/p>\n

convenient [gen. en la locuci\u00f3 verbal \u2018ser convenient’] adj Adequat, escaient, oport\u00fa. No \u00e9s convenient que t’exposis als corrents d’aire.<\/p>\n

convenir 1 v intr i aux Ser convenient, caldre. Dem\u00e0 conv\u00e9 matinar. \u201cQuan conv\u00e9, seguem cadenes!\u201d 2 v tr Acordar. Van convenir de trobar-se una vegada l’any.<\/p>\n

convent m Casa de religioses o de religiosos cat\u00f2lics. El convent de les dominiques.<\/p>\n

conversaci\u00f3 [var.: conversa] f Acci\u00f3 de conversar. Tenen poca conversaci\u00f3. Ten\u00edem una conversa molt interessant sobre la droga.<\/p>\n

conversar v intr Parlar dues o m\u00e9s persones, enraonar. Els agrada molt conversar.<\/p>\n

convertir v tr i r\u00e8g Fer tornar. L’augment de la poblaci\u00f3 ha convertit el barri en un formiguer.<\/p>\n

convex, -a adj Que fa una curvatura cap enfora. Un mirall convex.<\/p>\n

convicci\u00f3 f Idea que es t\u00e9 com a molt segura. Una dona de fortes conviccions.<\/p>\n

convidar v tr i r\u00e8g Demanar de participar en una celebraci\u00f3, en un acte. Ens han convidat a un casament.<\/p>\n

convidat, -ada adj i m i f Que l’han convidat. Els familiars convidats. Ja comencen a arribar els convidats.<\/p>\n

conviure v intr Viure en companyia. Fa dos anys que comparteixen pis i encara no han apr\u00e8s a conviure.<\/p>\n

conviv\u00e8ncia f El fet de conviure, especialment en harmonia. Les festes fomenten la conviv\u00e8ncia entre els ve\u00efns.<\/p>\n

convocar v tr Anunciar p\u00fablicament la celebraci\u00f3 d’una reuni\u00f3, d’unes proves, d’unes eleccions; la concessi\u00f3 d’un premi, etc. El president ha dissolt el Parlament i ha convocat eleccions.<\/p>\n

convocat\u00f2ria f El fet de convocar. La reuni\u00f3 va comen\u00e7ar en segona convocat\u00f2ria. Els partits pol\u00edtics demanen la convocat\u00f2ria anticipada d’eleccions.<\/p>\n

convulsi\u00f3 f Contracci\u00f3 violenta dels m\u00fasculs. Va caure a terra enmig de fortes convulsions.<\/p>\n

cony 1 m Genitals femenins. 2 exp Ai, cony; qu\u00e8 t’has pensat? Quin cony de festa!<\/p>\n

conya 1 f Fet divertit. Aix\u00f2 va fer?; quina conya! 2 de conya loc adj Molt bo. Va ser una festa de conya. De broma. T’ho dic de conya. 3 fer conya loc verb Fer broma. Pareu ja de fer conya i aneu per feina!<\/p>\n

conyac m Licor criat en b\u00f3tes de roure.<\/p>\n

cooperaci\u00f3 f El fet de cooperar. Confiaven en la nostra cooperaci\u00f3 per tirar endavant el negoci.<\/p>\n

cooperar v r\u00e8g Ajudar, col.laborar.<\/p>\n

cooperativa f Empresa que pertany als usuaris dels seus mateixos serveis. Una cooperativa agr\u00edcola.<\/p>\n

coordinador, coordinadora m i f Persona que coordina. La coordinadora del Parvulari.<\/p>\n

coordinar v tr Fer que les coses funcionin amb coher\u00e8ncia.<\/p>\n

cop [var.: *colp] 1 m Topada d’un cos contra un altre. Va rebre un cop al cap. No para de donar cops a terra amb els peus. 2 Moviment fet amb un estri, un vehicle. Donar\u00e9 un cop de planxa al vestit. Un cop d’estisores, de brotxa. Un cop de cotxe. Un cop de tel\u00e8fon. 3 Vegada. T’ho he dit molts cops. 4 de cop loc adv De sobte. Es van sentir unes veus de cop.<\/p>\n

copa f 1 Vas de peu alt per beure. Una copa de xampany. 2 Cap\u00e7ada.<\/p>\n

c\u00f2pia 1 f Reproducci\u00f3 exacta; imitaci\u00f3. Els participants al concurs literari hi han d’aportar original i tres c\u00f2pies. Fes-ne una c\u00f2pia de seguretat en un disquet. Era una c\u00f2pia d’un Goya. 2 a c\u00f2pia de loc prep Insistint-hi. A c\u00f2pia de repetir-ho, li acabar\u00e0 sortint b\u00e9.<\/p>\n

copiar v tr Reproduir un text, un document; imitar. He copiat la carta en un altre full. Copia l’estil dels novel.listes cl\u00e0ssics.<\/p>\n

1cor m \u00d2rgan del cos que regula la circulaci\u00f3 de la sang.<\/p>\n

2cor m Conjunt de cantants. La part del cor i la dels solistes les assenyala la partitura.<\/p>\n

1coral [var.: corall] m Animal mar\u00ed, d’aspecte semblant a una planta, del qual s’aprofita l’esquelet en joieria.<\/p>\n

2coral f Conjunt de cantaires. Canta en una coral del barri.<\/p>\n

coratge m Valor, fermesa. No va tenir prou coratge per plantar-li cara.<\/p>\n

corb m Ocell de plomes i bec negres.<\/p>\n

corb, -a 1 [var.: corbat] adj Que va canviant cont\u00ednuament de direcci\u00f3. Una superf\u00edcie corba. 2 adj i m i f Que t\u00e9 les cames tortes: *garrell.<\/p>\n

corba f L\u00ednia corba.<\/p>\n

corbata f Pe\u00e7a de vestir complement\u00e0ria que es duu al coll i generalment penja davant del pit.<\/p>\n

corc m Insecte que viu dins la fusta o en els grans.<\/p>\n

corda f 1 Trena de diferent gruix feta amb fils. El van lligar amb una corda. 2 Fil, membrana de diferent mena. Les cordes d’una guitarra. Les cordes vocals.<\/p>\n

cordar v tr Tancar un cal\u00e7at, una pe\u00e7a de roba. Cordar les sabates, els pantalons, l’anorac, la faldilla, la jaqueta.<\/p>\n

corder, cordera* m i f Petit de l’ovella: xai.<\/p>\n

cordial adj Obertament amist\u00f3s. Una rebuda cordial. Una salutaci\u00f3 cordial.<\/p>\n

cordill [var.: *cordell] m Trena feta amb dos o quatre caps de fil. Necessitarem un cordill gruixut per lligar el paquet.<\/p>\n

cord\u00f3 m Cordeta tubular. Els cordons de les sabates.<\/p>\n

corfa<\/del>* f Closca, escor\u00e7a, crosta. La corfa d’una avellana, d’una gamba, d’una branca. La corfa d’una ferida.<\/p>\n

c\u00f3rner m Cop lliure en un partit de futbol des d’un angle proper a la porteria.<\/p>\n

corol.la f Part central i interna d’una flor.<\/p>\n

corona f 1 Signe del poder de reis i nobles que es duia al cap. 2 Objecte rod\u00f3 per guarnir. Una corona de morts.<\/p>\n

coronel, coronela m i f Grau militar, entre el de tinent coronel i el de general de brigada.<\/p>\n

c\u00f2rpora f El cos sense les extremitats. Una dona amb molta c\u00f2rpora.<\/p>\n

corporal adj Referent al cos. La salut corporal.<\/p>\n

corpulent, -a adj De cos gros. Totes les filles s\u00f3n prou corpulentes.<\/p>\n

corpuscle m Tros molt petit de mat\u00e8ria.<\/p>\n

corral m Espai tancat per al bestiar. Un corral de gallines, de bens.<\/p>\n

correcci\u00f3 f 1 Acci\u00f3 i efecte de corregir. Un text amb massa correccions. 2 Educaci\u00f3. Es comporta amb tota correcci\u00f3.<\/p>\n

correcte, -a adj Seguint unes normes. Una actitud correcta. Unes paraules correctes.<\/p>\n

corredor, -a adj i m i f Que corre. L’estru\u00e7 \u00e9s un ocell corredor. Els corredors d’una cursa de velocitat.<\/p>\n

corredor m Passad\u00eds. Un corredor on donaven les portes dels dormitoris.<\/p>\n

corregir v tr Esmenar errors o defectes. Has de corregir la pron\u00fancia de les vocals.<\/p>\n

correguda f Acci\u00f3 de c\u00f3rrer. Fem una correguda fins a la pla\u00e7a. Una correguda de bous.<\/p>\n

corrent 1 adj Habitual. Uns fets corrents. 2 m Massa fluida d’aigua, de vent. Se l’enduia el corrent riu avall. Un corrent d’aire. 3 Moviment d’electricitat. Corrent altern. Corrent continu.<\/p>\n

c\u00f3rrer 1 v intr Anar a una certa velocitat. El tren corria per la plana. 2 c\u00f3rrer-hi v pron Acudir. Quan es van sentir els crits, la gent hi va c\u00f3rrer.<\/p>\n

correspond\u00e8ncia f 1 El fet de cartejar-se. Tenen correspond\u00e8ncia amb una escola de l’Argentina. 2 Conjunt de les cartes. Se li acumula la correspond\u00e8ncia sense tenir temps d’obrir-la. 3 Comunicaci\u00f3 entre l\u00ednies de transport. \u201cPropera estaci\u00f3: Diagonal, correspond\u00e8ncia amb l\u00ednia 5.\u201d<\/p>\n

correspondre 1 v r\u00e8g Pertocar. A qui correspon, aquesta part? 2 Intercanviar de manera rec\u00edproca. N’estava enamorada, per\u00f2 ell no hi corresponia. 3 correspondre’s v pron i r\u00e8g Tenir(-hi) relaci\u00f3. Els fets no es corresponien amb les previsions.<\/p>\n

corresponent det Cadascun el seu. Cada concursant anava amb la corresponent parella.<\/p>\n

corretja f Tira de cuiro. La corretja del rellotge. Una corretja de transmissi\u00f3.<\/p>\n

correu 1 m La correspond\u00e8ncia, el vehicle que la duu. Ha arribat el correu. Tirar una carta al correu. 2 correus m pl Servei p\u00fablic que s’encarrega de la correspond\u00e8ncia. Treballa a correus.<\/p>\n

corriol m Cam\u00ed estret. Aquest corriol us portar\u00e0 fins al cim.<\/p>\n

corriola f Roda per la qual es passa una corda per aixecar pesos. La corriola del pou.<\/p>\n

corr\u00f3 m Pe\u00e7a o estri cil\u00edndric de diferents usos. El corr\u00f3 de pastar farina. Un corr\u00f3 de pintar. El corr\u00f3 d’una impressora.<\/p>\n

corrompre(\u2018s) v tr i pron 1 Fer(-se) malb\u00e9, podrir(-se). La calor va corrompre l’aigua estancada. 2 [fig.] Dur a obrar de manera il.legal, immoral. El poder n’ha corromput molts al llarg de la hist\u00f2ria.<\/p>\n

corrupci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de corrompre(\u00b4s). Va haver-hi un cas molt sonat de corrupci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n

cort 1 f Conjunt de familiars i persones properes a un rei. La cort de Llu\u00eds XVI. 2 Corral. La cort dels porcs. 3 corts f pl \u00d2rgan legislatiu. Corts Generals.<\/p>\n

cort\u00e8s, -esa adj Polit en les maneres. El va atendre d’una manera cortesa.<\/p>\n

cortesia f Qualitat de cort\u00e8s. Va tenir la cortesia de deixar-los passar.<\/p>\n

cortina f Pe\u00e7a de roba que penja davant d’una obertura en una habitaci\u00f3. Les cortines de la sala.<\/p>\n

cos [pl. cossos] m 1 Figura de tres dimensions. Un cos geom\u00e8tric. Els cossos celestes. 2 Conjunt de les parts que formen un organisme animal. El cos d’una persona.<\/p>\n

cosa 1 f Tot all\u00f2 que existeix com a entitat f\u00edsica o intel.lectual. Totes les coses d’aquest m\u00f3n. Aix\u00f2 s\u00f3n coses que tu penses. Qualsevol cosa que li d\u00f3nes, ja el veus content. 2 alguna cosa loc pron Digueu-me alguna cosa.<\/p>\n

cos\u00ed 1 m Fill d’un oncle o d’una tia. 2 cosina f Filla d’un oncle o d’una tia.<\/p>\n

cosir v tr 1 Unir amb fil, especialment dues peces de roba. Has de cosir les m\u00e0nigues del vestit. 2 [p. ext.] Cus tots aquests papers amb una grapa.<\/p>\n

cosm\u00e8tic m Producte de bellesa.<\/p>\n

cosquerelles* f pl Convulsi\u00f3 provocada per un refrec molt suau a la pell: pessigolles.<\/p>\n

cossiol* m Recipient amb terra per a plantes: test. Un cossiol amb geranis.<\/p>\n

cost m Import d’una obra, d’un servei, etc. Hem de calcular el cost de la reparaci\u00f3. El cost de la vida.<\/p>\n

costa f 1 Vorera de mar. La l\u00ednia de la costa. 2 [var.: coster m, costera f] Terreny que fa pendent, pujada. Les costes de Garraf.<\/p>\n

costar v intr i r\u00e8g Exigir (una cosa) diners, esfor\u00e7os, etc. per obtenir-la. L’ordinador nou m’ha costat b\u00e9 de preu. M’ha costat molt poder-ho aconseguir.<\/p>\n

costat 1 m Part lateral del cos d’un animal. Li fa mal el costat esquerre. 2 Part lateral d’un cos. Els costats d’una nau. Posa-ho al costat dret de l’arbre. Seien, un a cada costat del tron. 3 Cada una de les l\u00ednies que limita una superf\u00edcie. Els costats d’un pol\u00edgon. 4 al costat de loc prep Vora. Eren al costat de la porta. 5 fer costat a loc verb Donar suport. Si s’hi presenta, li farem costat tots els ve\u00efns.<\/p>\n

costella f 1 Cada un dels ossos llargs i corbats del t\u00f2rax. 2 Costella d’un animal en tant que aliment: *xulla. Farem costelles de be a la brasa.<\/p>\n

cost\u00f3s, -osa adj Que costa diners, que comporta dificultat. Unes obres molt costoses.<\/p>\n

costum 1 m Manera habitual de fer, de comportar-se. Els costums varien d’una generaci\u00f3 a l’altra. 2 de costum loc adj Habitual. Farem la ronda de costum.<\/p>\n

costura f Seguit de fils que uneixen dues peces de roba. Se li ha desfet la costura de la butxaca.<\/p>\n

cotitzaci\u00f3 f Preu assignat. Estava al corrent de la cotitzaci\u00f3 a borsa.<\/p>\n

cot\u00f3 1 m Fibra produ\u00efda per la planta anomenada cotoner. Portava un vestit de cot\u00f3. 2 cot\u00f3 fluix, *cot\u00f3 en p\u00e8l Cot\u00f3 per a cures. Mulla una mica de cot\u00f3 en p\u00e8l amb alcohol i li desinfectes la ferida.<\/p>\n

cotxe m 1 Autom\u00f2bil, especialment turisme. S’han comprat un cotxe nou. 2 Autom\u00f2bil en general; carruatge. Un cotxe de l\u00ednia. Un cotxe de cavalls.<\/p>\n

cotxera [gen. en pl.] f Nau on es tanquen els tramvies, els autobusos, els metros, etc.<\/p>\n

cotxet m Cadireta o cabasset amb rodes per a una criatura.<\/p>\n

1coure v tr 1 Sotmetre un aliment a l’acci\u00f3 del foc. Necessitarem brases per coure la carn. 2 Fer una sensaci\u00f3 com de cremada. Quan et desinfecten una ferida amb alcohol, cou.<\/p>\n

2coure m Metall vermell\u00f3s bon conductor de la calor i de l’electricitat.<\/p>\n

cova f Cavitat natural dins de la roca.<\/p>\n

covar v tr Donar calor un ocell als ous per facilitar el naixement dels pollets.<\/p>\n

covard, -a adj i m i f Mancat de coratge. Una actitud covarda. Els covards no arriben mai enlloc.<\/p>\n

covardia f Condici\u00f3, acci\u00f3, de covard. Ha estat una covardia no defensar-lo.<\/p>\n

cove m Panera fonda. El cove de la roba bruta.<\/p>\n

cranc [var.: *carranc] m Crustaci de deu potes. Cranc de mar. Cranc de riu.<\/p>\n

crani m Conjunt d’ossos del cap que contenen l’enc\u00e8fal.<\/p>\n

cr\u00e0ter m Boca d’un volc\u00e0, en forma d’embut.<\/p>\n

creaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de crear. Va presentar uns models de creaci\u00f3 pr\u00f2pia.<\/p>\n

crear v tr Produir a partir de la imaginaci\u00f3. Va crear uns personatges de c\u00f2mic que es van fer famosos.<\/p>\n

cr\u00e8dit m 1 Actitud de creure’s una cosa. Van donar cr\u00e8dit a aquella versi\u00f3 dels fets. 2 El fet de proporcionar diners a alg\u00fa que ofereix garanties. El banc li ha obert un cr\u00e8dit. Tot ho compren a cr\u00e8dit.<\/p>\n

creen\u00e7a f Fe religiosa. \u00c9s respectu\u00f3s amb totes les creences.<\/p>\n

cregut, -uda adj Molt pagat de si mateix, orgull\u00f3s.<\/p>\n

creient 1 adj Obedient. \u00c9s una alumna poc creient. 2 m i f Persona que creu en una religi\u00f3. Els creients anaven cap al temple.<\/p>\n

cre\u00eflla<\/del>* f Patata.<\/p>\n

creixen\u00e7a [var: creixement] f Acci\u00f3 de cr\u00e9ixer. A la primavera es veu la creixen\u00e7a de les plantes.<\/p>\n

creixent 1 adj Que creix. La Lluna es troba en el quart creixent. *2 m Ingredient per fer pujar la pasta: llevat.<\/p>\n

cr\u00e9ixer v intr 1 Fer-se m\u00e9s gran un organisme. La noia ha crescut molt. 2 Augmentar. La poblaci\u00f3 ja no creix com abans. El riu creix per moments.<\/p>\n

crema f Subst\u00e0ncia m\u00e9s o menys espessa, natural o preparada, de diversos usos. La crema de la llet. Un plat de crema cremada. Crema d’esp\u00e0rrecs, de porros, de xampinyons. Crema antisolar.<\/p>\n

cremada f Efecte causat damunt la pell pel foc, pel sol o per un material roent. Es va fer una cremada al bra\u00e7 amb les graelles.<\/p>\n

cremallera f Tanca d’una pe\u00e7a de roba, d’una bossa, etc. que t\u00e9 dues fileres de dents. La cremallera de l’anorac.<\/p>\n

cremar 1 v intr Trobar-se en estat de combusti\u00f3. Miraven com cremava el bosc sense poder-hi fer res. El llum de l’estudi ha cremat tot el mat\u00ed. 2 v tr Fer consumir pel foc. Va cremar un munt de mobles vells. 3 cremar-se v pron Ser consumit pel foc; rebre els efectes del foc. A l’estiu es cremen moltes hect\u00e0rees de matoll. S’ha cremat amb la planxa.<\/p>\n

cremat m Beguda feta amb rom cremat i altres ingredients.<\/p>\n

cresta f 1 Tou carn\u00f3s del cap d’algun ocells. La cresta d’un gall. 2 [fig.] La cresta d’una serralada. 3 Pasta farcida de diversos ingredients, en forma de mitja lluna. Crestes d’espinacs.<\/p>\n

cret\u00ed, -ina adj i m i f Est\u00fapid.<\/p>\n

creu f Objecte o signe format per dues rectes superposades, amb diverses variants. Creu grega, llatina. Creu gammada. Creu roja.<\/p>\n

creuar v tr Passar a l’altre costat. Va creuar l’Atl\u00e0ntic en un iot.<\/p>\n

creuer m Viatge tur\u00edstic per mar. Un creuer per les illes gregues.<\/p>\n

creure 1 v r\u00e8g Tenir per cert, per fiable. Creure en el progr\u00e9s de la humanitat. 2 v intr Obeir. Aquestes criatures no volen creure. 3 creure\u00b4s v pron Considerar(-s’hi). Es creu que \u00e9s molt savi. 4 ja ho crec exp I tant. -T\u00b4ha agradat el regal? -Ja ho crec!<\/p>\n

cria f 1 Acci\u00f3 i efecte de criar. Es dediquen a la cria de conills. 2 El petit d’un animal. Les cries d’una conilla.<\/p>\n

criar v tr Pujar un menut. Ha criat quatre fills.<\/p>\n

criat, criada m i f Persona que es lloga per fer feines de la casa.<\/p>\n

criatura f Infant.<\/p>\n

crida f Acci\u00f3 de cridar, d’avisar. El govern va fer fer unes crides per aconseguir de calmar els \u00e0nims.<\/p>\n

cridar 1 v intr Fer crits. Cridava com un desesperat. 2 v tr Avisar. Crideu-los per sopar.<\/p>\n

crim m Delicte greu.<\/p>\n

criminal 1 adj Que constitueix un crim. Un acte criminal. 2 m i f Culpable d’un crim. Van tancar aquells criminals a la pres\u00f3.<\/p>\n

crisantem m Planta que fa unes flors de colors variats i amb molts p\u00e8tals: *estrany.<\/p>\n

crisi f Situaci\u00f3 dif\u00edcil que pot provocar un canvi. La ind\u00fastria t\u00e8xtil travessa una crisi.<\/p>\n

crispeta f Gra de blat de moro esclatat, roseta.<\/p>\n

cristall m Vidre pesant i brillant. Unes copes de cristall de Boh\u00e8mia.<\/p>\n

cristalleria f Joc de vasos de cristall.<\/p>\n

cristal.l\u00ed, -ina adj Transparent. Les aig\u00fces cristal.lines de l’estany.<\/p>\n

cristi\u00e0, -ana adj i m i f Referent al cristianisme. Esgl\u00e9sia cristiana. Hi ha cristians protestants i cristians cat\u00f2lics.<\/p>\n

cristianisme m Religi\u00f3 fundada per Jesucrist.<\/p>\n

crit m 1 So fort pronunciat per una persona. Se sentien els crits dels ferits. 2 Veu d’un animal. L’udol \u00e9s el crit caracter\u00edstic del llop.<\/p>\n

criteri m Coneixement de causa per jutjar o fer una cosa. Fa les coses sense cap criteri.<\/p>\n

cr\u00edtic, -a 1 adj Que exerceix una cr\u00edtica. Es va mostrar cr\u00edtic amb aquella actuaci\u00f3. 2 Que es troba en una situaci\u00f3 de crisi. L’avi\u00f3 va passar per uns moments molt cr\u00edtics amb aquella tempesta. 3 m i f Professional que jutja obres i manifestacions culturals. Un cr\u00edtic d’art, de cinema, de teatre.<\/p>\n

cr\u00edtica f 1 Acci\u00f3 de criticar, de jutjar. Una cr\u00edtica liter\u00e0ria. 2 [p. ext., pejoratiu] Va haver de suportar les cr\u00edtiques dels amics pel seu comportament estrany.<\/p>\n

criticable adj Susceptible de ser criticat. La seva conducta \u00e9s ben criticable.<\/p>\n

criticar v tr Jutjar una conducta, una obra. Critiquen la seva actitud.<\/p>\n

croissant m Pasta en forma de mitja lluna.<\/p>\n

cromo m Il.lustraci\u00f3 de mida petita per jugar-hi o per col.leccionar-la. Un \u00e0lbum de cromos.<\/p>\n

cr\u00f2nica f Escrit que narra uns fets. Una cr\u00f2nica teatral.<\/p>\n

cronista m i f Persona que escriu cr\u00f2niques. Un cronista esportiu.<\/p>\n

cronol\u00f2gic, -a adj Referit al pas del temps. Van posar els fets per ordre cronol\u00f2gic.<\/p>\n

cron\u00f2metre m Instrument per mesurar el temps amb molta precisi\u00f3.<\/p>\n

croqueta f Bola allargada feta de farina i ingredients diversos picats.<\/p>\n

cros m Cursa camps a trav\u00e9s, de diverses modalitats.<\/p>\n

crossa f Bast\u00f3 amb suport a la part de dalt per ajudar a caminar. Havia d’anar amb crosses a causa d’una tor\u00e7ada al peu esquerre.<\/p>\n

crosta f 1 Sang seca que es fa en una ferida. 2 Part dura i exterior del pa.<\/p>\n

crost\u00f3 m Punta d’una barra de pa.<\/p>\n

cru, -a adj No cuit. Es menja les carxofes crues quan s\u00f3n molt tendres.<\/p>\n

cruel adj Que es complau en els sofriments dels altres. Un dictador cruel.<\/p>\n

crueltat f Acte cruel. Burlar-se’n p\u00fablicament va ser una crueltat.<\/p>\n

cru\u00eflla f Encreuament de camins, de carrers. El van acompanyar en cotxe fins a la cru\u00eflla.<\/p>\n

crustaci m Animal generalment aqu\u00e0tic que est\u00e0 recobert d’una closca dura, com el cranc.<\/p>\n

cua [var.: *coa] f 1 Part posterior del cos de molts vertebrats, de diferent naturalesa en els mam\u00edfers que en els ocells o en els peixos, i que forma un ap\u00e8ndix. La cua d’un gos, d’un llu\u00e7, d’una \u00e0guila. 2 Part d’una cosa o b\u00e9 forma, posici\u00f3, que recorden una cua. Fer cua al cine. Anava a la cua de la formaci\u00f3. La cua d’un avi\u00f3, d’un vestit llarg.<\/p>\n

cub m Poliedre regular de sis cares que s\u00f3n quadrats.<\/p>\n

cubeta f Recipient rectangular i baix.<\/p>\n

c\u00fabic, -a adj En forma de cub. Una construcci\u00f3 c\u00fabica.<\/p>\n

cuc m Animal invertebrat de cos allargat i sense potes; larva d’alguns insectes. Cuc de terra. Cuc de seda.<\/p>\n

cuca f 1 Bestiola, insecte. Per dins l’herba del prat hi havia tota mena de cuques. 2 cuca de llum Insecte la femella del qual t\u00e9 aspecte de cuc i emet llum per l’abdomen.<\/p>\n

cucavela* f Volta sobre un mateix posant les mans en terra: tombarella. Van actuar els acr\u00f2bates fent cucaveles.<\/p>\n

cuidador, cuidadora m i f Persona que cuida d’alg\u00fa altre. Els cuidadors del parc zool\u00f2gic.<\/p>\n

cuidar 1 v tr Tenir cura. Nom\u00e9s va quedar ell per cuidar tots els familiars malalts. 2 cuidar-se v pron i r\u00e8g Encarregar-se de, preocupar-se (de). Qui es cuida d’avisar-lo? No n’has de fer res, de les meves coses; cuida’t de tu.<\/p>\n

cuina f 1 Part d’una casa on es fa el menjar. La cuina era massa lluny del menjador. 2 Aparell per cuinar. Una cuina el\u00e8ctrica, de gas.<\/p>\n

cuinar v intr Fer el menjar. Els caps de setmana, cuina el pare.<\/p>\n

cuiner, cuinera m i f Persona que fa el menjar.<\/p>\n

cuirassa f Armadura, blindatge de protecci\u00f3. La cuirassa d’una armadura medieval. La cuirassa d’una tortuga. La cuirassa d’un carro de combat.<\/p>\n

cuirassat m Vaixell de guerra gran ben armat.<\/p>\n

cuiro [var.: cuir] m Pell de bou o similar preparada per a diferents usos. Una jaqueta de cuiro.<\/p>\n

cuit, -a adj Que ha estat sotm\u00e8s a l’acci\u00f3 del foc. M’agrada la carn poc cuita.<\/p>\n

cuixa f Part de l’extremitat inferior entre el genoll i l’anca.<\/p>\n

cuixot* m Pernil.<\/p>\n

cul m 1 Conjunt de les anques o natges. Li feia mal el cul de tant seure. 2 [p. ext.] El fons d’un recipient. El cul d’una ampolla.<\/p>\n

culata f Part posterior d’una arma de foc.<\/p>\n

cullera f Estri per menjar, amb un extrem c\u00f2ncau.<\/p>\n

cullereta f 1 Cullera petita. Les culleretes del caf\u00e8. *2 Larva d’amfibi: capgr\u00f2s. A l’estany hi ha culleretes.<\/p>\n

cullerot m Estri amb m\u00e0nec llarg i cassoleta per servir aliments l\u00edquids.<\/p>\n

culpa f C\u00e0rrec que es fa a alg\u00fa, a algun fet, com a causa d’un mal. Tu vas tenir la culpa del seu frac\u00e0s. Les collites s’han fet malb\u00e9 per culpa de la pedra.<\/p>\n

culpabilitat f Condici\u00f3 de culpable. Va trobar prou indicis de culpabilitat en l’acusat.<\/p>\n

culpable adj i m i f Que ha provocat un mal. \u00c9s culpable d’assassinat. Han detingut els culpables.<\/p>\n

culte [var.: *cult] m Conjunt de les cerim\u00f2nies en una religi\u00f3.<\/p>\n

culte, -a [var.: *cult] adj Que t\u00e9 cultura. Una societat culta.<\/p>\n

cultiu m 1 El treball de la terra per obtenir-ne fruit. Terres de cultiu. 2 [fig.] El cultiu de les arts.<\/p>\n

cultivador, -a m i f Que cultiva. Els cultivadors de la ci\u00e8ncia.<\/p>\n

cultivar v tr 1 Treballar la terra per obtenir-ne fruit. Cultiven llegum. 2 [fig.] Cultiven les bones amistats.<\/p>\n

cultura f Conjunt de coneixements i d’estructures socials, econ\u00f2miques i pol\u00edtiques atribu\u00efbles a una col.lectivitat. La cultura grega.<\/p>\n

cultural adj Referent a la cultura. El programa cultural d’un partit pol\u00edtic.<\/p>\n

cuneta f Rasa que hi ha a cada costat d’una carretera.<\/p>\n

cunyat 1 m Marit d’una germana, o germ\u00e0 de c\u00f2njuge. 2 cunyada f Muller d’un germ\u00e0, o germana de c\u00f2njuge.<\/p>\n

cup\u00f3 m Val d’un sorteig. Els cupons de l’ONCE.<\/p>\n

c\u00fapula f Coberta semiesf\u00e8rica d’un edifici. La c\u00fapula de la catedral de Flor\u00e8ncia.<\/p>\n

cura f 1 Acci\u00f3 de curar. Li han fet una cura d’urg\u00e8ncia. Material per a cures. Unitat de cures intensives. 2 Atenci\u00f3, mirament. Ha dibuixat tots els detalls amb molta cura.<\/p>\n

curaci\u00f3 f El fet de curar-se. Gr\u00e0cies al nou tractament va aconseguir una total curaci\u00f3.<\/p>\n

curar 1 v tr Tractar un mal, una malaltia. Li van curar la ferida amb desinfectant. 2 Fer recuperar d’una malaltia. El van curar de l’an\u00e8mia amb un tractament adequat. 3 curar-se v pron Posar-se bo, recuperar-se d’una malaltia. Ja s’ha curat del tot.<\/p>\n

curatiu, -iva adj Que pot curar. Elements de propietats curatives.<\/p>\n

curi\u00f3s, -osa adj i m i f Que t\u00e9, que desvetlla curiositat. Una persona curiosa. Un fet curi\u00f3s. Hi havia una colla de curiosos que s’ho miraven.<\/p>\n

curiositat 1 f Inter\u00e8s per con\u00e8ixer. Va entrar al castell moguda per la curiositat. 2 curiositats f pl Conjunt de coses curioses, poc corrents. El museu etnogr\u00e0fic era ple de curiositats.<\/p>\n

curs m 1 Cam\u00ed que se segueix, en el sentit de l’espai i del temps. El curs d’un riu. El curs escolar. El curs dels esdeveniments. L’any en curs. 2 Per\u00edode d’estudis, grup d’estudiants. El curs 1999-2000. El tercer curs de carrera. L’alumnat de segon curs.<\/p>\n

cursa f Competici\u00f3 esportiva en qu\u00e8 es corre, correguda, carrera. Un cursa de velocitat, d’obstacles, de cavalls, d’autom\u00f2bils.<\/p>\n

cursar v tr Fer uns estudis. Cursa medicina a l’Aut\u00f2noma.<\/p>\n

curset m Curs de poca durada. Un curset intensiu d’inform\u00e0tica.<\/p>\n

curt, -a adj De poca llargada, de poca duraci\u00f3. Un cam\u00ed curt. Una can\u00e7\u00f3 curta.<\/p>\n

curvatura f Forma corba.<\/p>\n

cussa<\/del>* f Gossa.<\/p>\n

\n

10<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les meves paraules 1ca* m Gos. 2ca [ca, can, cal] cont A casa de. V\u00e9s a ca l’adroguer a comprar farina. Tenim hora a cal dentista. A Can Joan s’hi fan les millors paelles de la costa. 3ca interj Expressa desacord. \u2014Et sembla que ho encomanem al Pere. \u2014Ca, home, ho espatllaria tot! I ca! … <\/p>\n

Continue reading “C”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[554],"tags":[567],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2560"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2560"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2560\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2560"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2560"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2560"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2560"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2560"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2560"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2560"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2560"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}