{"id":2611,"date":"2022-06-23T10:49:00","date_gmt":"2022-06-23T10:49:00","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2611"},"modified":"2023-10-03T19:32:54","modified_gmt":"2023-10-03T19:32:54","slug":"america","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/america\/","title":{"rendered":"Am\u00e8rica"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/43-historia\/#civilitzacions\">Les 5 \u201ccases\u201d de la hist\u00f2ria<\/a><\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/america\/#amprehistoria\">Prehist\u00f2ria<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/america\/#amaztecainca\">Cultures Azteca i Inca<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/america\/#amcolonialisme\">Colonialisme<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/america\/#amcontemporania\">Am\u00e8rica contempor\u00e0nia<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<div id=\"'amprehistoria\">\n<h1>Prehist\u00f2ria<\/h1>\n<\/div>\n<p>L&#8217;home arriba des d&#8217;Alaska i colonitza el continent, arribant cap el -15.000 a Am\u00e8rica del Sud.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2PMN0\">2PMN0<\/a> Paleol\u00edtic Am\u00e8rica del nord, t1: -25000\u00a0 t2: -300<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2PMS10\">2PMS1<\/a> Paleol\u00edtic Am\u00e8rica sud Per\u00fa i centre, t1: -15000 t2:-8000<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2PMS20\">2PMS2<\/a> Paleol\u00edtic Asud Amaz\u00f2nia i Patag\u00f2nia, t1: -15000 t2: 500<\/p>\n<p>Apareix l&#8217;agricultura del blat de moro a mesoam\u00e8rica i Per\u00fa, que no arribar\u00e0 fins el -300 a Am\u00e8rica del nord i el 500 a l&#8217;estepa del sud.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NMS1\"> 2NMS1<\/a> Am\u00e8rica central i Per\u00fa t1:-8000 t2: -2000<\/p>\n<hr \/>\n<div id=\"amaztecainca\">\n<h1>Cultures Azteca\u00a0 Inca<\/h1>\n<\/div>\n<p>Cultures azteca i Inca, la resta del nord segueix amb economia agr\u00edcola<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HMSC\"> 2HMSC<\/a> Cultures centream\u00e8rica t1:-2000 t2: 1500<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HMSI\">2HMSI<\/a> Cultures Andes t1: -2000 t2: 1500<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HMS1\">2HMS1<\/a> Sudam\u00e8rica nord agr\u00edcola t1:-2000 t2: 1500<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HMN0\">2HMN0<\/a> Am\u00e8rica nord agricola t1: -300 t2: 1650<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3MS02\">3MS02<\/a> Tribus Agr\u00edcoles Estepa Am\u00e8rica del sud t1: 500 t2: 1500<\/p>\n<hr \/>\n<div id=\"'amcolonialisme\">\n<h1>Colonialisme<\/h1>\n<\/div>\n<p>1500 Arribada dels colonitzadors espanyols i portuguesos a sudam\u00e8rica i el 1650 anglesos i francesos al nord.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4MSE1\">4MSE1<\/a> Col\u00f2nies Espa\u00f1a Am\u00e8rica t1: 1500 t2: 1800<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4MSP1\">4MSP1<\/a> Brasil Portugu\u00e8s t1: 1500 t2: 1800<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4MNC1\">4MNC1<\/a> Canad\u00e0 t1: 1650 t2: 1867<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4MN01\">4MN01<\/a> USA Col\u00f2nies i Independ\u00e8ncia\u00a0 t1:1650 t2: 1783<\/p>\n<hr \/>\n<div id=\"amcontemporania\">\n<h1>Am\u00e8rica contempor\u00e0nia<\/h1>\n<\/div>\n<p>Poblaci\u00f3, etnicitat, esclavisme \/ Canad\u00e0 USA \/ Am\u00e8rica llatina \/ Notes posteriors<\/p>\n<hr \/>\n<p>Canad\u00e0<\/p>\n<p><a href=\"&quot;http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5MNC1\">5MNC1<\/a> Canad\u00e0 1867 \u2013 1980<br \/>\n<a href=\"&quot;http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5MNC2\">5MNC2<\/a> Canad\u00e0 1980 &#8211; 2022<\/p>\n<p>USA<\/p>\n<p><a href=\"&quot;http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5MN01\">5MN01<\/a> USA Independ\u00e8ncia, Expansi\u00f3, Guerra Civil 1783 1914<br \/>\n<a href=\"&quot;http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5MN02\">5MN02<\/a> USA WWI, Depressi\u00f3 i New Deal 1914 1939<br \/>\n<a href=\"&quot;http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5MN03\">5MN03<\/a> USA WWII I posguerra, 60s 1939 1981<br \/>\n<a href=\"&quot;http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5MN04\">5MN04<\/a> USA Reagan Bush Clinton Bush Obama Trump Biden 1981 2022<\/p>\n<p>Am\u00e8rica Central<\/p>\n<p><a href=\"&quot;http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5MC01\">5MC01<\/a> Am\u00e8rica Central, emancipaci\u00f3 i caudillisme 1800-1914<br \/>\n<a href=\"&quot;http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5MC02\">5MC02<\/a>Am\u00e8rica Central, 1914-1980<br \/>\n<a href=\"&quot;http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5MC03\">5MC03<\/a>Am\u00e8rica Central,1980-2022<\/p>\n<p>Am\u00e8rica del Sud<\/p>\n<p><a href=\"&quot;http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5MS01\">5MS01<\/a> Am\u00e8rica del sud, emancipaci\u00f3 i Caudillisme 1800-1914<br \/>\n<a href=\"&quot;http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5MS02\">5MS02<\/a> Am\u00e8rica del Sud 1914-1980<br \/>\n<a href=\"&quot;http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5MS03\">5MS03<\/a> Am\u00e8rica del Sud 1980-2022<\/p>\n<hr \/>\n<p>Poblaci\u00f3, etnicitat, esclavisme<\/p>\n<p>Am\u00e8rica del nord \u00e9s un extens territori amb baixa densitat de poblaci\u00f3 que no ha arribat a constituir una civilitzaci\u00f3. Ser\u00e0 ocupat per colons blancs, reduint la poblaci\u00f3 ind\u00edgena a un m\u00ednim, sense barreja. En el cas dels USA, una part molt important del desenvolupament van ser els camps de cot\u00f3 explotats per esclaus negres (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/discriminacio-i-racisme-als-usa\/\">esclavatge i racisme als USA<\/a>), amb uns 500.000 esclaus importats.<\/p>\n<p>Als USA:<\/p>\n<ul>\n<li>60% blancs<\/li>\n<li>18% latino o altres races<\/li>\n<li>12% negre<\/li>\n<li>6% asi\u00e0tic<\/li>\n<li>1.3% nadius ind\u00edgenes o Alaska<\/li>\n<\/ul>\n<p>A canada, de 38M, aproximadament un 1% s\u00f3n First Nations i 1 Inuit o Metish<\/p>\n<p>A Am\u00e8rica del sud hi ha les civilitzacions maia i inca que seran anorreades pels conquistadores espanyols [una minoria de dirigents blancs els explotar\u00e0, important esclaus quan la poblaci\u00f3 ind\u00edgena caigui v\u00edctima de malalties del primer m\u00f3n] . Tenim m\u00e9s barreja de blancs i ind\u00edgenes, que sumats serien 78% (33+45, respecte de 60+18 als USA), 12% africans, 9% ind\u00edgenes (1% als USA)<\/p>\n<ul>\n<li>blancs (Predominant a Argentina, paraguai, uruguai) 33%<\/li>\n<li>nadius (amerindis)(zones d&#8217;ecuador, peru)\u00a0 9%<\/li>\n<li>Africans (Brasil) 12%<\/li>\n<li>latino: mestizo o castizo [M\u00e8xic, Per\u00fa] (blanc+amerindi), mulato\u00a0 (mestizo+afric\u00e0) [Brasil], 45%<\/li>\n<\/ul>\n<p>(<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/mapeshistoria\/Ethnic-groups-in-different-areas-of-Latin-America.png\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">estad\u00edstiques<\/a> , <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/mapeshistoria\/2-Race-in-Latin-America.png\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">mapa<\/a> [no he trobat un article dedicat que ho cobreixi])<\/p>\n<hr \/>\n<p>Canad\u00e0, USA<\/p>\n<p>Canad\u00e0 t\u00e9 riqueses minerals, la majoria del territori \u00e9s tundra i taiga. Estar\u00e0 integrat a la corona brit\u00e0nica fins 1982, amb una transici\u00f3 sense conflictes a excepci\u00f3 de la poblaci\u00f3 francesa del Quebec (20%) resolt amb un refer\u00e8ndum. Pa\u00eds multicultural que integra molta immigraci\u00f3.<\/p>\n<p>Els USA arrenquen amb [un projecte] de construir un pa\u00eds de zero, seguint els ideals de la revoluci\u00f3 francesa, independ\u00e8ncia d&#8217;Anglaterra i nova Constituci\u00f3. Arreconen els ind\u00edgenes i tenen un gran creixement econ\u00f2mic amb agricultura al centre, amb terres fins ara inexplotades (a Europa tota la terra bona ja estava exhaurida), explotacions de cot\u00f3 al sud i ind\u00fastria al nord, metall i t\u00e8xtil. Tota la hist\u00f2ria est\u00e0 marcada per la tensi\u00f3 de l&#8217;esclavatge, que donar\u00e0 lloc a la guerra civil (1861-1865), lleis discriminat\u00f2ries Jim Crow fins 1964, amb linxaments del Ku Klux Klan, i discriminaci\u00f3 de fet fins avui.<\/p>\n<p>Hi ha un gran creixement econ\u00f2mic, amb la implantaci\u00f3 de la fabricaci\u00f3 en s\u00e8rie; les grans fortunes del petroli, ind\u00fastria de l&#8217;acer, autom\u00f2bil, banca, trens.\u00a0 l&#8217;autom\u00f2bil, el petroli, qu\u00edmica, el cinema de Hollywood. \u00c9s la terra de les oportunitats per\u00f2 amb una riquesa molt mal distribu\u00efda i mal regulada. Els excessos liberals dels 20 causaran el crack del &#8217;29 del que se sortir\u00e0 amb el New Deal de Roosevelt i l&#8217;empenta de la WWII que deixa els USA com a l\u00edder del m\u00f3n occidental (Europa queda enrera). Anys 60&#8242; i 70&#8242; segueix el creixement, hippies, el 1969 s&#8217;arriba a la lluna, inicis de la inform\u00e0tica. Els 80&#8242; t\u00e9 lloc la revoluci\u00f3 conservadora de Reagan (i Thatcher) que retalla impostos i redueix el benestar social. Als 80 i 90 apareix l&#8217;ordinador personal i internet. Silicon Valley, IBM, Microsoft, Apple, Google, Amazon, Facebook. El 2008 esclata la bombolla immobili\u00e0ria i l&#8217;economia del m\u00f3n occidental entra en recessi\u00f3. [la desregulaci\u00f3 de dretes du al caos econ\u00f2mic]. En un context de globalitzaci\u00f3, Obama no aconseguir\u00e0 recuperar el benestar per a tothom i apareixer\u00e0 el populisme de Trump que far\u00e0 trontollar la democr\u00e0cia en un intent de cop d&#8217;estat. Amb la globalitzaci\u00f3 Xina amena\u00e7a la superioritat comercial dels USA.<\/p>\n<p>Els USA s\u00f3n la terra de les oportunitats per\u00f2 tamb\u00e9 de les grans desigualtats. A banda del racisme, el marc pol\u00edtic estar\u00e0 dominat per una por\/odi al comunisme que es traduir\u00e0 en intervencions a Am\u00e8rica llatina i \u00c0frica, donant suport a l&#8217;oposici\u00f3 de guerrilles quan un govern intenta un socialisme, o suport a les dictadures autorit\u00e0ries de dretes. Despr\u00e9s de la WWII, es converteix en la primera pot\u00e8ncia occidental que mantindr\u00e0 una guerra freda amb la URSS, desplegant armament, que acabar\u00e0 amb el col\u00b7lapse de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica el 1989. A l&#8217;\u00c0sia seran escenaris d&#8217;aquesta lluita d&#8217;influ\u00e8ncies la guerra de Corea i la guerra del Vietnam. Desaparegut el &#8220;perill&#8221; sovi\u00e8tic, apareix l&#8217;amena\u00e7a terrorista de l&#8217;islamisme radical, amb l&#8217;atemptat a les torres bessones, un enemic dispers m\u00e9s dif\u00edcil de combatre. Fracassaran les intervencions a l&#8217;Iraq i a Afganistan.<\/p>\n<hr \/>\n<p>Am\u00e8rica llatina<\/p>\n<p>[no tindr\u00e0 el desenvolupament del nord perqu\u00e8 aqu\u00ed no hi ha colons que volen millorar el seu nivell de vida sin\u00f3 conquistadores que volen explotar la poblaci\u00f3 ind\u00edgena i els seus recursos naturals, com les mines de plata] (AT 68) L&#8217;Am\u00e8rica llatina colonial est\u00e0 distribu\u00efda en M\u00e8xic (Nueva Espa\u00f1a), Nueva Granada (Colombia), Per\u00fa i R\u00edo de la Plata (Argentina, amb les mines de Potos\u00ed).<\/p>\n<p>(AT 96) La invasi\u00f3 de Napole\u00f3 permetr\u00e0 que les col\u00f2nies espanyoles vagin reclamant la independ\u00e8ncia que m\u00e9s o menys ser\u00e0 completa el 1825, 1898 a Cuba.\u00a0 Simon Bol\u00edvar la inicia a Nueva Granada i San Martin a Argentina. Portugal far\u00e0 una transici\u00f3 pac\u00edfica amb Brasil. A finals del s19\u00a0 se succe\u00efran d\u00e8cades de caudillismo amb dictadures militars on la classe dirigent controla la terra i els recursos. L&#8217;economia \u00e9s una agricultura de subsist\u00e8ncia, amb l&#8217;excepci\u00f3 de les explotacions de caf\u00e8 del Brasil, cereals de la pampa argentina, nitrats de Xile. A finals del s19 hi ha una onada d&#8217;immigraci\u00f3, sobretot a Argentina. AT142 Amb la depressi\u00f3 de 1930, les exportacions van caure i les economies tamb\u00e9. Empobriment i descontentament social que van dur a governs autoritaris i populistes en lluita amb guerrilles (amb intervenci\u00f3 dels USA). Les companyies com la United Fruit Company forcen la pol\u00edtica dels USA. Cuba va aconseguir el canvi (1959) per\u00f2 l&#8217;oposici\u00f3 dels USA va for\u00e7ar a\u00efllament econ\u00f2mic, apropament a la URSS i un govern autoritari. La majoria de les eleccions s\u00f3n contestades perqu\u00e8 el partit al poder comet frau. Populisme de Per\u00f3n a Argentina, dictadura militar de Pinochet a Chile, dictadura de Fidel Castro a Cuba. Depend\u00e8ncia de les exportacions de petroli. Davant la pobresa, a Col\u00f2mbia i M\u00e8xic apareix una ind\u00fastria de la droga. Populisme de Ch\u00e1vez i Maduro a Venezuela, Bolsonaro a Brasil.<\/p>\n<hr \/>\n<p>query<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Les 5 \u201ccases\u201d de la hist\u00f2ria Prehist\u00f2ria Cultures Azteca i Inca Colonialisme Am\u00e8rica contempor\u00e0nia Prehist\u00f2ria L&#8217;home arriba des d&#8217;Alaska i colonitza el continent, arribant cap el -15.000 a Am\u00e8rica del Sud. 2PMN0 Paleol\u00edtic Am\u00e8rica del nord, t1: -25000\u00a0 t2: -300 2PMS1 Paleol\u00edtic Am\u00e8rica sud Per\u00fa i centre, t1: -15000 t2:-8000 2PMS2 Paleol\u00edtic Asud Amaz\u00f2nia i &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/america\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Am\u00e8rica&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[80],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2611"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2611"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2611\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2611"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2611"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2611"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2611"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2611"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2611"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2611"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2611"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}