{"id":2616,"date":"2022-06-24T17:39:07","date_gmt":"2022-06-24T17:39:07","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2616"},"modified":"2024-02-07T18:24:48","modified_gmt":"2024-02-07T18:24:48","slug":"europa-i-russia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/europa-i-russia\/","title":{"rendered":"Europa i R\u00fassia"},"content":{"rendered":"<p>Hist\u00f2ria: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/43-historia\/#recorregut\">Recorregut<\/a> |\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/43-historia\/#etapes\">Etapes<\/a>\u00a0 | <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/43-historia\/#civilitzacions\">Les 8 \u201ccases\u201d de la hist\u00f2ria<\/a><\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/europa-i-russia\/#arribada\">Arribada de l&#8217;home<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/europa-i-russia\/#agricultura\">Agricultura<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/europa-i-russia\/#greciaroma\">Gr\u00e8cia i Roma<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/europa-i-russia\/#edatmitjana\">Edat mitjana<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/europa-i-russia\/#europamoderna\">Europa moderna<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/europa-i-russia\/#econtemporania\">Europa contempor\u00e0nia<\/a>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/europa-i-russia\/#econtemporaniablocs\">blocs<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/europa-i-russia\/#revolucioindustrial\">Revoluci\u00f3 Industrial<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/europa-i-russia\/#guerresnapoleoniques\">Guerres Napole\u00f2niques i Congr\u00e9s de Viena<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/europa-i-russia\/#nacionsrevolucions\">L\u2019Europa de les nacions i revolucions liberals 1815-1871. Persecuci\u00f3 dels jueus<\/a>.<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/europa-i-russia\/#colonialisme\">L\u2019Europa de l\u2019imperialisme colonia<\/a>l 1871-1914<\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/europa-i-russia\/#wwi\">WWI 1914-1919<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/europa-i-russia\/#entreguerres\">Entreguerres 1919-1939<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/europa-i-russia\/#wwii\">WWII 1939-1945<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/europa-i-russia\/#guerrafreda\">La guerra freda, Tractats de pau. UNO. Integraci\u00f3 Europea. Caiguda del mur<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/europa-i-russia\/#actualitzacions\">Actualitzacions<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<div id=\"arribada\">\n<h1>Arribada de l&#8217;home<\/h1>\n<\/div>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2PES0\">2PES0<\/a> Paleol\u00edtic Illes brit\u00e0niques i b\u00e0ltic -40000\u00a0 -4000 (inclou R\u00fassia europea)<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2PEC0\">2PEC0<\/a> Paleol\u00edtic Europa Central i Ib\u00e8ria -50000 -5000<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2PEB0\">2PEB0<\/a> Paleol\u00edtic Europa Balcans i It\u00e0lia -50000 -6000<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2PR00\">2PR00<\/a> Paleol\u00edtic R\u00fassia -30000 -5000 (Sib\u00e8ria)<\/p>\n<hr \/>\n<div id=\"agricultura\">\n<h1>Agricultura<\/h1>\n<\/div>\n<p>Arriba l&#8217;agricultura, pobles neol\u00edtics fins que Roma conquereix la majoria d&#8217;Europa<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NES0\">2NES0<\/a> Neol\u00edtic escandin\u00e0via t1: -4000 t2: 500 (inclou R\u00fassia europea)<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NEC0\">2NEC0<\/a> Neol\u00edtic Europa Central t1: -5000 t2: 0<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NEA0\">2NEA0<\/a> Neol\u00edtic Illes brit\u00e0niques t1: -4000 t2: -146<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NEE0\">2NEE0<\/a> Neol\u00edtic Ib\u00e8ria t1: -5000 t2:-206<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NEI0\">2NEI0<\/a> Neol\u00edtic It\u00e0lia t1: -6000 t2: -600<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NEB0\">2NEB0<\/a> Neol\u00edtic balcans t1: -6000 t2: 0<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NEG0\">2NEG0<\/a> Neol\u00edtic Gr\u00e8cia t1: -6000 t2: -2000<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NR00\">2NR00<\/a> Pastors Sib\u00e8ria t1:-5000 t2: 500<\/p>\n<hr \/>\n<div id=\"greciaroma\">\n<h1>Gr\u00e8cia\u00a0 Roma<\/h1>\n<\/div>\n<p>Gr\u00e8cia<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HEG0\">2HEG0<\/a> Gr\u00e8cia Mic\u00e8nica t1: -2000 t2:-800. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HEG1\">2HEG1<\/a> Gr\u00e8cia Arcaica t1:-800 t2: -500. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HEG2\">2HEG2<\/a> Gr\u00e8cia Cl\u00e0ssica t1:-500 t2: -330. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HEG3\">2HEG3<\/a> Gr\u00e8cia Hel\u00b7len\u00edstica t1:-330 t2: -146.<\/p>\n<p>Roma<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HER0\">2HER0<\/a> Rep\u00fablica t1: -509 t2: -264. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HER1\">2HER1<\/a> Guerres P\u00faniques i expansi\u00f3 t1:-264 t2:-146.\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HER2\">2HER2<\/a> Imperi rom\u00e0 t1: -146 t2: 280. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HER3\">2HER3<\/a> Imperi tard\u00e0<br \/>\nt1: 280 t2:500<\/p>\n<hr \/>\n<div id=\"edatmitjana\">\n<h1>Edat mitjana<\/h1>\n<\/div>\n<p>Disrupci\u00f3 per les invasions i migracions de pobles n\u00f2mades, caiguda de l&#8217;imperi rom\u00e0. Islam. Naixement dels regnes<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3EB01\">3EB01<\/a> Imperi bizant\u00ed t1:500 t2:643. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3EB01\">3EB02<\/a> Bizanci2 t1: 643 t2: 1071. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3EB01\">3EB03<\/a> Decad\u00e8ncia t1:1071 t2:1453.<\/p>\n<p>Escandin\u00e0via i illes brit\u00e0niques<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3EN01\">3EN01<\/a> Normands t1: 500 t2: 935. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3EN02\">3EN02<\/a> Escandin\u00e0via, Alta edat mitjana t1: 935 t2: 1471.<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3EA01\">3EA01<\/a> Illes Brit\u00e0niques, Anglosaxons t1: 500 t2: 1066. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3EA02\">3EA02<\/a> Anglaterra Anjou i Plantagenet, Guerra 100 anys t1: 1066 t2: 1485.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3EF01\">3EF01<\/a> Francs i Carlemany t1: 500 t2: 936<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3EF02\">3EF02<\/a> Fran\u00e7a, Capetos i Guerra 100 anys, t1: 936 t2: 1498.<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3ED01\">3ED01<\/a> Imperi Gern\u00e0nic, Boh\u00e8mia i Moravia t1: 936 t2: 1500<\/p>\n<p>Ib\u00e8ria<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3EE01\">3EE01<\/a> Visigots Ib\u00e8ria t1: 500 t2: 711. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3EE02\">3EE02<\/a> Ib\u00e8ria musulmana i reconquesta, t1: 711 t2: 1212. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3EE03\">3EE03<\/a> Corona de Castilla t1: 1212 t2: 1479.<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3EEC1\">3EEC1<\/a> Catalunya, la corona d\u2019Arag\u00f3, t1: 711 t2: 1479.<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3EEP1\">3EEP1<\/a> Portugal t1: 1212 t2: 1579<\/p>\n<p>It\u00e0lia<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3EI01\">3EI01<\/a> It\u00e0lia, Ostrogods i Carolingis t1: 500 t2: 951. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3EI02\">3EI02<\/a> It\u00e0lia t1: 951 t2: 1459<\/p>\n<p>Eslaus i R\u00fassia europea<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3ER01\">3ER01<\/a> Eslaus t1: 500 t2: 862. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3ER02\">3ER02<\/a> R\u00fassia Varego i Eslava t1:862 t2: 1245. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3ER03\">3ER03<\/a> R\u00fassia Gran Ducat de Mosc\u00fa t1: 1245 t2: 1471<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3R001\">3R001<\/a> Sib\u00e8ria medieval t1:500 t2: 1245, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3R002\">3R002<\/a> Sib\u00e8ria sud <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3ERM1\">3ERM1<\/a> Khanat Mongols t1: 1245 t2:1471<\/p>\n<hr \/>\n<div id=\"europamoderna\">\n<h1>Europa moderna<\/h1>\n<\/div>\n<p>Luter, guerres de religi\u00f3. Descobriment Am\u00e8rica<\/p>\n<p>Escandin\u00e0via<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EBS1\">4EBS1<\/a> Su\u00e8cia Vasa t1: 1471 t2: 1815. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EBD1\">4EBD1<\/a> Dinamarca t1: 1471 t2: 1815<\/p>\n<p>Imperi Germ\u00e0nic, \u00c0ustria, Pr\u00fassia<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4ED01\">4ED01<\/a> Reforma de Luter, Guerres de religi\u00f3 t1:1500 t2:1648. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4ED02\">4ED02<\/a> Pr\u00fassia, \u00c0ustria 1648-1713. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4ED03\">4ED03<\/a> Pr\u00fassia, \u00c0ustria 1713-1806<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4ECH1\">4ECH1<\/a> Su\u00efssa Independent t1: 1648 t2: 1848<\/p>\n<p>Pa\u00efsos Baixos: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EH01\">4EH01<\/a> Independ\u00e8ncia t1: 1500 t2: 1648. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EH02\">4EH02<\/a> Edat d\u2019or i declivi. t1: 1648 t2: 1815<\/p>\n<p>Gran Bretanya<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EA01\">4EA01<\/a> Els Tudor t1: 1485 t2: 1603. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EA02\">4EA02<\/a> Els Stuard t1: 1603 t2: 1688. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EA03\">4EA03<\/a><br \/>\nEls Orange I Hannover t1: 1688 t2: 1800.<\/p>\n<p>Fran\u00e7a<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EF01\">4EF01<\/a> Els Valois, Hugonots, 1er Borb\u00f3 t1: 1498 t2: 1610. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EF02\">4EF02<\/a><br \/>\nBorbons Absolutistes, Louis XIII, Louis XIV, Louis XV, Louis XVI t1: 1610 t2: 1789. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EF03\">4EF03<\/a> La Fran\u00e7a revolucion\u00e0ria t1: 1789 t2: 1799<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EI01\">4EI01<\/a> It\u00e0lia Renaixement i escenari de lluita entre Habsburgs i Fran\u00e7a t1: 1459 t2: 1814<\/p>\n<p>Espanya<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EE02\">4EE01<\/a> Reis Cat\u00f2lics, Descobriment, Carlos I, Felipe II t1: 1479 t2: 1598. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EE02\">4EE02<\/a> Els Austries, Felipe III i IV, Carlos II t1:1598 t2: 1700. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EE03\">4EE03<\/a> Guerres de successi\u00f3. Borbons t1: 1700 t2: 1798.\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EEC1\">4EEC1<\/a> Catalunya moderna t1: 1479 t2: 1798<\/p>\n<p>Portugal: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EEP1\">4EEP1<\/a> Imperi i declivi t1: 1495 t2:1807<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4ERP1\">4ERP1<\/a> Pol\u00f2nia i Litu\u00e0nia\u00a0 t1: 1439 t2: 1800<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4R001\">4R001<\/a> R\u00fassia Imperial t1: 1471 t2:1800 [ inclou Caucas i \u00c0sia central)<\/p>\n<hr \/>\n<div id=\"econtemporania\">\n<h1>Europa Contempor\u00e0nia<\/h1>\n<\/div>\n<p>Revoluci\u00f3 industrial, Napole\u00f3 i difusi\u00f3 d\u2019idees revolucion\u00e0ries, protestes de 1848, imperialisme colonial. L\u2019imperi rus s\u2019annexiona el C\u00e0ucas i l\u2019\u00c0sia Central.<\/p>\n<p>Revoluci\u00f3 Industrial<br \/>\nGuerres Napole\u00f2niques i Cngr\u00e9s de Viena<br \/>\nL\u2019Europa de les nacions i revolucions liberals 1815-1871. persecuci\u00f3 dels jueus.<br \/>\nL\u2019Europa de l\u2019imperialisme colonial 1871-1914<br \/>\nWWI 1914-1919<br \/>\nEntreguerres 1919-1939<br \/>\nWWII 1939-1945<br \/>\nLa guerra freda, Tractats de pau. UNO. Integraci\u00f3 Europea. Caiguda del mur<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Blocs<\/h2>\n<p>Escandin\u00e0via: Dinamarca, Noruega, Su\u00e8cia, Finl\u00e0ndia<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EB01\">5EB01<\/a> 1815 \u2013 1917 | <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EB02\">5EB02<\/a> 1917-1980. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EB03\">5EB03<\/a> 1980-2020.<\/p>\n<p>Gran Bretanya<br \/>\n<a>5EA01<\/a> Davant Napole\u00f3 i Revoluci\u00f3 industrial 1800-1848. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EA02\">5EA02 <\/a>\u00c8poca Victoriana 1848-1914. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EA03\">5EA03<\/a> Guerres mundials 1914-1945. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EA04\">5EA04<\/a> Posguerra i laborisme 1945-1979. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EA05\">5EA05<\/a> Thatcher, Blair i Brexit 1979-2020.<\/p>\n<p>Alemanya, (Pr\u00fassia), \u00c0ustria<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5ED01\">5ED01<\/a> Guerres Nepole\u00f2niques i restauraci\u00f3 fins a la unificaci\u00f3 1806-1871. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5ED02\">5ED02<\/a> II Reich i WWI, III Reich WWII 1871-1945. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5ED03\">5ED03<\/a> BDR Guerra Freda 1945- 1989. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5ED04\">5ED04<\/a> Alemanya reunificada 1989-2022.<\/p>\n<p>Pa\u00efsos Baixos: Holanda, B\u00e8lgica, Luxemburg<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EH01\">5EH01<\/a> Napole\u00f3 i independ\u00e8ncia 1815-1914. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EH02\">5EH02<\/a> s20 1914-1980. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EH03\">5EH03<\/a> s21 1980-2020.<br \/>\nSu\u00efssa<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5ECH1\">5ECH1<\/a> s19 i 20 1848-1980. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5ECH2\">5ECH2<\/a> s21 1980-2020<\/p>\n<p>Fran\u00e7a<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EF01\">5EF01<\/a> Napole\u00f3 i restauraci\u00f3 1799-1848. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EF02\">5EF02<\/a> II i III Rep\u00fablica 1848-1914. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EF03\">5EF03<\/a> Fran\u00e7a, Guerres s20 1914-1945. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EF04\">5EF04<\/a> 4a i 5a rep\u00fablica 1945-1980. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EF05\">5EF05<\/a> s21 1980-2020.<\/p>\n<p>Espanya<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EE01\">5EE01<\/a> Napole\u00f3, restauraci\u00f3 1798-1873. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EE02\">5EE02<\/a> 1a Rep\u00fablica, restauraci\u00f3, dictadura, 2a rep\u00fablica 1873-1936. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EE03\">5EE03<\/a> Guerra Civil i Franquisme 1936-1975. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EE04\">5EE04<\/a> Democr\u00e0cia simulada 1975-2020<br \/>\nPortugal<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EP01\">5EP01<\/a> Napole\u00f3 i monarquia Constitucional, Rep\u00fablica 1807-1926. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EP02\">5EP02<\/a> Dictadura i revolu\u00e7ao dos cravos 1926-1982. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EP03\">5EP03<\/a> Democr\u00e0cia 1982-2020.<\/p>\n<p>It\u00e0lia<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EI01\">5EI01<\/a> Napole\u00f3 I construcci\u00f3 d\u2019una naci\u00f3 1814-1871. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EI02\">5EI02<\/a> It\u00e0lia imperial i guerres mundials 1871-1945. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EI03\">5EI03<\/a> Posguerra i inestabilitat 1945-1980. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EI04\">5EI04<\/a> s21 1980-2020<\/p>\n<p>Gr\u00e8cia<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EG01\">5EG01<\/a> Gr\u00e8cia i Xipre cap a la Independ\u00e8ncia 1840-1914. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EG02\">5EG02<\/a> GHr\u00e8cia s20 1914-1979. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EG03\">5EI01<\/a> Gr\u00e8cia s21 1979-2020.<br \/>\nBalcans<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EY01\">5EY01<\/a> Balcans independents 1840-1945. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5ERY1\">5ERY1<\/a> La Iugosl\u00e0via de Tito 1945-1989. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EY02\">5EY02<\/a> Guerra i desintegraci\u00f3 de l\u2019antiga Iugosl\u00e0via. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5EYRB\">5EYRB<\/a> Rumania i Bulg\u00e0ria despr\u00e9s de 1989, 1989-2020.<\/p>\n<p>Pol\u00f2nia, litu\u00e0nia, Pacte de Vars\u00f2via<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5ERP1\">5ERP1<\/a> Pol\u00f2nia i Litu\u00e0nia sota Russia i entreguerres 1800-1945. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5ERP2\">5ERP2<\/a> Pacte de Vars\u00f2via 1945-1989. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5ERP3\">5ERP3<\/a> Pol\u00f2nia Hongria Tx\u00e8quia i Eslov\u00e0quia despr\u00e9s de 1989. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5ERL1\">5ERL1<\/a> Rep\u00fabliques b\u00e0ltiques despr\u00e9s de 1989.<\/p>\n<hr \/>\n<p>R\u00fassia, USSR<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5R001\">5R001<\/a> R\u00fassia Imperial 1800-1917. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5R002\">5R002<\/a> Uni\u00f3 sovi\u00e8tica 1917-1989. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5R002\">5R003<\/a> Federaci\u00f3 russa 1989-2020.<\/p>\n<p>Bielor\u00fassia, Ucra\u00efna, Mold\u00e0via<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5RBU1\">5RBU1<\/a> 1800-1917. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5RBU2\">5RBU2<\/a> USSR 1917-1989. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5RBU3\">5RBU3<\/a> 1989-2020.<br \/>\nC\u00e0ucas: Georgia, Azerbaidjan, Arm\u00e8nia<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5RCA1\">5RCA1<\/a> 1800-1917. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5RCA2\">5RCA2<\/a> USSR 1917-1989. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5RCA3\">5RCA3<\/a> 1989-2020.<br \/>\n\u00c0sia Central: Uzbekistan, Kazakhstan, Tajikistan, Kirguistan, Turkmenistan<br \/>\n<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5RCA3\">5RAC1<\/a> \u00c0sia central sota l\u2019imperi rus 1800-1917. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5RAC2\">5RAC2<\/a> \u00c0sia central sovi\u00e8tica 1917-1989. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5RAC3\">5RAC3<\/a>\u00c0sia central independent 1989-2020.<\/p>\n<hr \/>\n<div id=\"revolucioindustrial\"><b>La revoluci\u00f3 industrial<\/b><\/div>\n<p>Comen\u00e7ant a Gran Bretanya cap el 1760, una s\u00e8rie invents com la m\u00e0quina de vapor, els telers, la qu\u00edmica van permetre una transici\u00f3 dels processos de manufactura manuals a producci\u00f3 mecanitzada. Es va estendre a Europa i als Estats Units. (A Catalunya el 1832 la f\u00e0brica de Bonaplata \u00e9s la primera a utilitzar el vapor. 1848 ferrocarril Barcelona Matar\u00f3.) AL principal ind\u00fastria era t\u00e8xtil i d\u2019aqu\u00ed la import\u00e0ncia del cot\u00f3 que s\u2019importava de les plantacions d\u2019Estats Units, i la pol\u00edtica de R\u00fassia a l\u2019\u00c0sia Central. Va canviar la manera de viure establint horaris fixos i explotaci\u00f3 laboral. EL progr\u00e9s es va frenar cap el 1840 i va tornar a arencar a partir de 1870 amb innovacions en la fabricaci\u00f3 d\u2019acer, producci\u00f3 en massa, l\u00ednies d\u2019assemblatge i xarxes el\u00e8ctriques.<\/p>\n<hr \/>\n<div id=\"guerresnapoleoniques\"><b>Guerres napole\u00f2niques, difusi\u00f3 idees revolucion\u00e0ries, Congr\u00e9s de Viena 1799-1815<\/b><\/div>\n<p>1799 Napole\u00f3 instaura una dictadura militar. 1805 Derrota de l\u2019ex\u00e8rcit Austr\u00edac. Batalla de Trafalgar en la qual Nelson trenca el poder naval franco-espanyol. 2-12-1805 Batalla d\u2019Austerlitz, vict\u00f2ria de Napole\u00f3. Ocupaci\u00f3 d\u2019Espanya per arribar a Portugal que no complia el bloqueig a Gran Bretanya. Guerra de la independ\u00e8ncia espanyola. 1812-1813 Derrota de l\u2019ex\u00e8rcit franc\u00e8s a R\u00fassia. 1814 Tayllerand deposa Napole\u00f3. Exili a l\u2019illa d\u2019Elba. Retorn i derrota a Waterloo.<br \/>\nEl resultat de la dominaci\u00f3 napole\u00f2nica ser\u00e0:<\/p>\n<ul>\n<li>Una difusi\u00f3 de les idees lliberals, trencant l\u2019estructura feudal i introdu\u00efnt el dret modern [recordem l\u2019entusiasme de Beethoven o H\u00f6lderlin].<\/li>\n<li>Creaci\u00f3 d\u2019estats amb una administraci\u00f3 centralitzada i ensenyament estatal.<\/li>\n<li>Aparici\u00f3 de consci\u00e8ncia nacional, com a reacci\u00f3 a l\u2019ocupaci\u00f3 francesa i tamb\u00e9 per la concentraci\u00f3 de territoris dispersos abans.<\/li>\n<li>Expansi\u00f3 de l\u2019economia francesa i desenvolupament de la ind\u00fastria t\u00e8xtil. L\u2019expansi\u00f3 econ\u00f2mica, per\u00f2, es veur\u00e0 aturada per les despeses de la guerra i el bloqueig continental, que provoquen l\u2019al\u00e7a de preus, mercat negre i corrupci\u00f3.<\/li>\n<li>Expansi\u00f3 de R\u00fassia.<\/li>\n<\/ul>\n<p>En molts pa\u00efsos europeus, l\u2019arribada dels ideals de la Revoluci\u00f3 Francesa (democr\u00e0cia, processos justos als tribunals, abolici\u00f3 dels privilegis, etc\u00e8tera) van deixar una profunda petjada. Encara que les regles de Napole\u00f3 eren autorit\u00e0ries, eren sovint menys autorit\u00e0ries i arbitr\u00e0ries que les dels monarques anteriors (o que les dels jacobins i el r\u00e8gim del Directori franc\u00e8s durant la Revoluci\u00f3). Els monarques europeus van trobar serioses dificultats per a reposar l\u2019absolutisme previ a la Revoluci\u00f3 Francesa, i es van veure for\u00e7ats en molts casos a mantenir algunes de les reformes indu\u00efdes per l\u2019ocupaci\u00f3. El llegat institucional ha restat fins avui. Molts pa\u00efsos europeus tenen un sistema de lleis civils, amb un codi legal clarament influ\u00eft pel codi napole\u00f2nic.<br \/>\n<b>1815 Congr\u00e9s de Viena<\/b><br \/>\nJuny 1815, el tercer gran congr\u00e9s de l\u2019\u00e8poca moderna, convocat per repartir Europa, es deu en gran part al pr\u00edncep Metternich, que defensa la supremacia habsb\u00farguica i s\u2019oposa els valors lliberals. El congr\u00e9s de Viena \u00e9s el del conservadurisme que vol frenar la hist\u00f2ria. Es basa en la restauraci\u00f3 (tornar a la situaci\u00f3 anterior a 1792), la legitimitat (tesi de Tayllerand per garantir el retorn dels borbons) i la solidaritat. Els representants s\u00f3n, Metternich (Austria), Castle reagh (Gran Bretanya), El tsar Alexandre I i Nesselrode (R\u00fassia), Hardenberg i Humboldt (Pr\u00fassia), Tayllerand (Fran\u00e7a) i Pedro G\u00f3mez (Espanya). Fran\u00e7a retrocedeix fins a les fronteres de 1792 i queda envoltada per un cintur\u00f3 d\u2019estats que fan de tap: La Pr\u00fassia renana, el nou regne dels Pa\u00efsos Baixos (B\u00e8lgica i Holanda) i el regne de Savoia i Piemonte. Gran Bretanya incorpora el nou regne de Hannover i conserva Gibraltar, Malta, el Cabo i Heligoland, fet que li permet seguir exercint el control mar\u00edtim. R\u00fassia obt\u00e9 la major part de Pol\u00f2nia, amb Vars\u00f2via inclosa, conservant Finl\u00e0ndia i Besarabia. Es converteix en una gran pot\u00e8ncia. \u00c0ustria ren\u00fancia a Posn\u00e0nia i reb el regne de Lombardia-V\u00e9neto (amb Istria i Dalm\u00e0cia [que \u00e9s un tros de Iugoesl\u00e0via]. Crac\u00f2via es declara independent. Pr\u00fassia reb l\u2019\u00e0rea septentrional de sax\u00f2nia i la continental que abans tenia Su\u00e8cia. Suissa reb garanties pel que fa a la seva neutralitat perp\u00e8tua. Su\u00e8cia anexiona Noruega. Espanya i Portugal no obtenen cap compensaci\u00f3 per la seva intervenci\u00f3 en les lluites borb\u00f2niques.<br \/>\nA partir d\u2019ara comen\u00e7ar\u00e0 una pol\u00edtica de congressos i aliances de la qual es desvincular\u00e0 Gran Bretanya, reclosa en la <i>splendid isolation<\/i>, i ajudant ocasionalment els moviments liberals de petits pa\u00efsos. Els blocs principals seran un occidental liberal (Fran\u00e7a i gran Bretanya), i un oriental conservador (R\u00fassia, Austria, Pr\u00fassia).<\/p>\n<hr \/>\n<div id=\"nacionsrevolucions\"><b>L\u2019Europa de les nacions i revolucions liberals 1815-1871<\/b><\/div>\n<p>El 1848 hi ha una s\u00e8rie de revolucions que, comen\u00e7ant a Fran\u00e7a, reivindiquen el final de els estructures mon\u00e0rquiques, constitucions, la creaci\u00f3 de nacions-estat independents segons la inspiraci\u00f3 del nacionalisme rom\u00e0ntic [cosa que dur\u00e0 a la 1a guerra mundial], llibertat de premsa. La industrialitzaci\u00f3 s\u2019ha est\u00e8s i el proletariat ha comen\u00e7at a patir. La majoria seran reprimides, amb milers de morts. Alguns dels resultats seran l\u2019abolici\u00f3 de la servitud a \u00c0ustria i Hongria, i el final de la monarquia absoluta a Dinamarca. [seran especialment importants a Fran\u00e7a, Alemanya i \u00c0ustria]. [Alemanya i It\u00e0lia nacions]<br \/>\n<b>La persecuci\u00f3 dels jueus al S XIX<\/b><br \/>\nLessing a alemanya \u00e9s precursor de l\u2019emancipaci\u00f3 dels jueus. El 1791 L\u2019assamblea francesa els concedeix drets civils per\u00f2 despr\u00e9s els limita. A l\u2019europa occidental obtindran la llibertat de drets a llarg del s.XIX (el 1910 a Portugal). A l\u2019europa oriental seran perseguits i massacrats (progroms) a Pol\u00f2nia i R\u00fassia. El 1917 tindran un reconeixement te\u00f2ric. 2-11-1917 Lord Balfour aprova la creaci\u00f3 a Palestina d\u2019una seu nacional pels jueus.<\/p>\n<hr \/>\n<div id=\"colonialisme\"><b>L\u2019Europa de l\u2019imperialisme colonial 1871-1914<\/b><\/div>\n<p>A m\u00e9s de les col\u00f2nies d\u2019assentament (colons que marxen en busca d\u2019oportunitats, com Austr\u00e0lia), hi ha col\u00f2nies comercials, que s\u2019aprofiten com a font de mat\u00e8ries primeres. S\u00f3n explotades per companyies privades que tenen suport estatal. La nova tecnologia fa que augmentin els excedents i el capital. Per mantenir e seu estatus les grans pot\u00e8ncies volen assegurar el subministrament de mat\u00e8ries primeres. Alhora, la m\u00e0quina de produir necessita, per subsistir, nous mercats [la col\u00f2nia ideal \u00e9s aquella que subministra mat\u00e8ria primera i m\u00e0 d\u2019obra barata a canvi de manufactures que costen poc de produir gr\u00e0cies a la nova tecnologia). Les grans obres ferrovi\u00e0ries, ports, canals, infraestructures, necessiten de grans empreses. Apareix el gran poder econ\u00f2mic, uni\u00f3 dels monopolis, els grans bancs, i el gran capital. Els problemes econ\u00f2mics passen a ser problemes pol\u00edtics. Cada pa\u00eds intentar\u00e0 protegir la seva economia, ocupant col\u00f2nies, fent tractats bilaterals o declarant guerres de duanes [encara hi som avui, amb el GATT]. L\u2019imperialisme es justifica ideol\u00f2gicament a partir de la consci\u00e8ncia nacionalista. La naci\u00f3 forta es veu amb una missi\u00f3 a acomplir, a exercir la seva supremacia natural a costa dels altres pobles inferiors (Anglaterra, Alemanya, Fran\u00e7a). Aix\u00ed es desf\u00e0 la cultura dels pobles colonitzats, i si conv\u00e9 de\u2019ls extermina. L\u2019eina d\u2019aquest poder s\u00f3n les flotes navals, i per aix\u00f2 Alemanya emprendr\u00e0 una cursa de rearmament per posar-se al mateix nivell que Anglaterra. Tot plegat durar\u00e0 fins que, sobretot a partir de la segona guerra mundial, les nacions de color despertin i exigeixin la independ\u00e8ncia per comen\u00e7ar, soles, un cam\u00ed dif\u00edcil.<br \/>\n1872 Lliga dels tres emperadors (Alemanya, R\u00fassia i Austria) contra l\u2019amena\u00e7a revolucion\u00e0ria. Crisi franco-alemanya. 1879 Doble alian\u00e7a alemanya-austria contra R\u00fassia a prop\u00f2sit de la Guerra dels Balcans.1890-1904 Nova pol\u00ectica exterior alemanya. Aspiracions imperialistes de Wilhem II. A la confer\u00e8ncia de Berlin de 1885 es repartiran <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/435-africa-contemporanica\/\">\u00c0frica<\/a> amb Fran\u00e7a el nord, Gran Bretanya K\u00e8nia i el sud, It\u00e0lia a L\u00edbia i Som\u00e0lia, Alemanya Camerun, Nam\u00edbia i Tanz\u00e0nia, Portugal Angola i Mo\u00e7ambic. Nom\u00e9s queda Eti\u00f2pia independent. GB ha perdut els Estats Units per\u00f2 mant\u00e9 la \u00cdndia. Espanya i Portugal tenen Sudam\u00e8rica. 1894 Alian\u00e7a franco-russa. Compet\u00e8ncia comercial entre Anglaterra i Alemanya. 1898 Programa de rearmament alemany (Tirpitz). 1898-1901 Guerra anglo-boer. Guerra russo-japonesa. R\u00fassia i Anglaterra arribaran a un acord sobre diferents zones d\u2019influ\u00e8ncia: estrets mar\u00edtims, P\u00e8rsia, Afganistan i Tibet. 1904 Entente cordiale franco-brit\u00e0nica per la qual es consolida l\u2019autonomia anglesa a Egipte i la francesa a Marroc. Hi ha dos blocs: Alemanya, Austria i Hongria d\u2019una banda, i Fran\u00e7a, Anglaterra i R\u00fassia de l\u2019altra. 1907 Confer\u00e8ncia de la Haia sobre la guerra i desarmament. Augmenta la tensi\u00f3 internacional quan Alemanya rebutja el desarmament. 1908 Crisi de B\u00f2snia. 1911 Segona crisi del Marroc. It\u00e0lia ocupa Tr\u00edpoli. 1912 Frac\u00e0s de les converses entre Berlin i Londres per arribar a un equilibri naval.<\/p>\n<p>The first Impressionist exhibition was held in 1874, on one of the boulevards barricaded during the assault on the Commune. Indeed, with the ruins of the Tuileries Palace smol- dering in the center of Paris, making such an art might have seemed impos- sible. But anyone who rummages around in European social history recognizes how everything changed in the eighteen-seventies. The historian of Christmas, for instance, sees that although the idea of the secularized Christmas, the festival of abundance, had been in embryo since the onset of the Industrial Revolution, it really blossomed only in this decade, when department-store windows and Santas first appeared, in an explosion of surplus goods, paper, and tinsel. Indeed, the economist J. Bradford DeLong has made a convincing case that the seventies were the &#8220;historical axis&#8221; for the wheel of economic modernity time when the first Industrial Revolution gave way to the second Industrial Revolution of modern technology. (Camille Pissarro <a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2024\/01\/01\/camille-pissarro-the-audacity-of-impressionism-anka-muhlstein-book-review\">NY20240101<\/a>)<\/p>\n<hr \/>\n<div id=\"wwi\"><b>WWI<\/b><\/div>\n<p>Els balcans estaven en un estat de permanent agitaci\u00f3, amb dues cultures en conflicte, la musulmana-turca, els grecs-eslaus ortodoxs, els blocs d\u2019orientaci\u00f3 eslava com els serbis (amb suport franc\u00e8s), i els d\u2019orientaci\u00f3 germ\u00e0nica (com B\u00f2snia-herzegovina), diferents moviments nacionalistes sense acabar de quallar\u2026 els manca un p\u00f2sit de generacions d\u2019estabilitat. 1908-1909 Crisi de B\u00f2snia comen\u00e7ada pels Joves Turcs que volen transformar l\u2019imperi otom\u00e0 en un estat constitucional. Gr\u00e8cia s\u2019annexiona Creta. A l\u2019Octubre Ferran I es proclama rei de Bulg\u00e0ria. Austria tem que se li exigeixin els territoris turcs que administra des del Congr\u00e9s de Berl\u00edn i s\u2019anexiona B\u00f2snia-Herzegovina. Els turcs protesten i els serbis estan descontents perqu\u00e8 aix\u00f2 els frena el seu projecte de la Gran S\u00e8rbia. R\u00fassia volia controlar els estrets i s\u2019alia amb Anglaterra en favor de S\u00e8rbia. Alemanya mant\u00e9 la \u201clleialtat nibelunga\u201d a Austria per\u00f2 s\u2019abst\u00e9 d\u2019intervenir a S\u00e8rbia com voldrien. El canceller alemany for\u00e7a un acord turco-austr\u00edac. 1910 Nicolau I de Montenegro rep el t\u00edtol de rei. 1911 Fundaci\u00f3 de la societat secreta S\u00e8rbia \u201cUnitat o mort\u201d, tamb\u00e9 anomenada M\u00e0 Negra, pel coronel Dimitrievitx. 1911 Turquia es debilita per la guerra a Tr\u00edpoli amb It\u00e0lia. Amb el suport de R\u00fassia, S\u00e8rbia i Bulg\u00e0ria formen la Lliga Balc\u00e0nica. Gr\u00e8cia i Montenegro se\u2019ls uneixen.<br \/>\nOctubre de 1912: 1\u00aa Guerra Balc\u00e0nica. Els quatre aliats declaren la guerra a Turquia. Les tropes b\u00falgares avancen sobre Estambul. La situaci\u00f3 \u00e9s tensa ja que S\u00e8rbia, amb el suport de R\u00fassia, vol un acc\u00e9s a l\u2019adri\u00e0tic, que nom\u00e9s pot aconseguir a costa d\u2019Alb\u00e0nia o B\u00f2snia. Per\u00f2 It\u00e0lia es vol annexionar Alb\u00e0nia, mentre que Austria protegeix B\u00f2snia i vol evitar qualsevol expansi\u00f3 de S\u00e8rbia o It\u00e0lia. Alemanya i Anglaterra intenten solucionar la situaci\u00f3 en la confer\u00e8ncia de pau de Londres (1913). Turquia cedeix territoris de manera que Gr\u00e8cia es queda Creta i el sud de Maced\u00f2nia , S\u00e8rbia es queda amb el nord. Bulg\u00e0ria (amb el suport d\u2019Austria), sobrevalora les sevs forces i ataca S\u00e8rbia causant la Juny 1913: 2\u00aa Guerra Balc\u00e0nica. Rumania, Gr\u00e8cia i Montenegro intervenen a favor de S\u00e8rbia. Agost 1813, Pau de Bucarest, Bulg\u00e0ria perd Maced\u00f2nia, S\u00e8rbia queda fustrada per no haver aconseguit l\u2019acc\u00e9s al mediterr\u00e0.<br \/>\nLa crisi dels Balcans no \u00e9s sin\u00f3 el desencadenant del conflicte en unes condicions de tensi\u00f3 motivades per diverses situacions:<\/p>\n<ul>\n<li>Cursa d\u2019armaments entre les grans pot\u00e8ncies. Lluita per la supremacia naval entre Alemanya i Anglaterra.<\/li>\n<li>Dificultats internes de l\u2019imperi Austro-h\u00fangar degut a les aspiracions dels diferents grups \u00e8tnics.<\/li>\n<li>Exc\u00e9s de nacionalisme, franc\u00e8s i alemany.<\/li>\n<li>Exc\u00e9s de producci\u00f3 dels pa\u00efsos capitalites que necessiten expansionar-se i obtenir nous mercats per subsistir.<\/li>\n<li>Precipitaci\u00f3 en els \u00faltim\u00e0tums i movilitzacions.<\/li>\n<li>R\u00fassia es troba en una situaci\u00f3 dif\u00edcil, p\u00e8rdua d\u2019influ\u00e8ncia en els Balcans i amena\u00e7a de revoluci\u00f3 a l\u2019interior, no es vol mostrar d\u00e8bil.<\/li>\n<li>Aspiracions S\u00e8rbies d\u2019expansi\u00f3 arribant al mar.<\/li>\n<li>Austria-Hongria no renuncia a la idea d\u2019imperi supranacional.<\/li>\n<li>Alemanya donar\u00e0 suport a Austria en lloc de moderar-se, i un cop conven\u00e7uda, desencadenar\u00e0 la guerra aviat per no perdre l\u2019avantatge sobre Fran\u00e7a.<\/li>\n<li>Fran\u00e7a s\u2019alia amb R\u00fassia per pressionar Alemanya.<\/li>\n<li>Anglaterra es mant\u00e9 a l\u2019expectativa, el seu inter\u00e8s \u00e9s que R\u00fassia no guanyi terreny a l\u2019Orient mitj\u00e0, la seva ruta cap a la \u00cdndia.<\/li>\n<\/ul>\n<p>28-6-1914 L\u2019arxiduc Franz-Joseph, hereu del tron d\u2019Austria, i la seva esposa, s\u00f3n assassinats a Sarajevo per un estudiant de b\u00f2snia pertanyent a la societat \u201cUnitat o mort\u201d. 23-7-1914 Austria d\u00f3na un ultim\u00e0tim a S\u00e8rbia per que en 48 hores prengui repres\u00e0lies contra els qui han atemptat contra l\u2019imperi i per que la seva policia pugui estar al costat de la S\u00e8rbia.<br \/>\nAlemanya es posiciona amb Austria, Fran\u00e7a i R\u00fassia amb S\u00e8rbia. 28-7-1914 Austria declara la guerra a S\u00e8rbia tot i els esfor\u00e7os dels ambaixadors alemany i angl\u00e8s. 30-7-1914 L\u2019ex\u00e8rcit rus es mobilitza, a Alemanya el cap de l\u2019estat major VON MOLTKE anima Austria a la mobilitzaci\u00f3 general, mentre que BETHMANN HOLLWEG, el cap de l\u2019executiu intenta una soluci\u00f3 pac\u00edfica. 31-7-1914 Austria mobilitzaci\u00f3 general. Alemanya envia un \u00faltim\u00e0tum a R\u00fassia per que aturi la mobilitzaci\u00f3 (12 hores), un altre a Fran\u00e7a per que es declari neutral en cas de guerra (18 hores) i un altre a B\u00e8lgica demanant-li perm\u00eds per passar amb les seves tropes si cal. 1-8-1914 Alemanya declara la guerra a R\u00fassia. 3-8-1914 Alemanya declara la guerra a Fran\u00e7a i el mateix dia envaeix B\u00e8lgica. 4-8-1914 Anglaterra dirigeix un ultim\u00e0tum a Alemanya per que respecti la neutralitat de B\u00e8lgica, fet que equival a una declaraci\u00f3 de guerra.<br \/>\n<b>Les campanyes militars 1914-1917<\/b><br \/>\nFront occidental: El pla alemany (Schliefen), havia de consistir en mantenir les posicions a l\u2019est mentre es concentrava el cop a occident. 1914 Invasi\u00f3 de B\u00e8lgica. 9-8-1914 Batalla de Mulhouse. setembre 1914 ocupaci\u00f3 alemanya de l\u2019\u00e0rea entre Par\u00eds i Verdun. 6-9 de set 1914 Batalla del Marne, fre als ex\u00e8rcits alemanys. 21 febr a 21 jul 1916 Batalla de Verdun, \u201cinfern de Verdun\u201d amb enormes p\u00e8rdues humanes. 24 Oct a 16 Dec 1916 Els francesos reconquereixen les posicions a Verdun. El general P\u00e9tain pren el comanament.<br \/>\nFront Oriental: Els alemanys evacuen Pr\u00fassia despr\u00e9s de la vict\u00f2ria russa de Gumbinnen. El mariscal Von Hindenburg aturar\u00e0 l\u2019aven\u00e7 de les tropes. 26-30 agost de 1914 Batalla de Tanneberg, les tropes russes queden a\u00efllades. Els alemanys recuperen posicions (9\u00e8 ex\u00e8rcit). Desembre 1914-abril 1915 Ofensiva d\u2019hivern als C\u00e0rpats, els russos penetren a Hongria. 1915 Ofensiva austro-alemanya fins a la vict\u00f2ria russa de Tarnopol.<br \/>\nGuerra naval: Setembre 1914. tres creuers anglesos s\u00f3n enfonsats. 8 setembre de 1914. Batalla de les Malvines amb derrota alemanya, els cuirassats \u201cKarlsruhe\u201d, \u201cEmden\u201d i \u201cK\u00f6nigsberg\u201d s\u00f3n enfonsats. Els alemanys comencen la guerra submarina. Atacs als mercants. L\u2019enfonsament del \u201cLusit\u00e0nia\u201d el 7-5-1915 far\u00e0 que EEUU entri en la guerra. 1 juny 1916 Batalla de Jutl\u00e0ndia. En la guerra a\u00e8rea (Batalla del Somme juliol 1916) els aliats [tot i la llegenda del bar\u00f3 roig], es mostren superiors. Gran Bretanya ocupar\u00e0 Xipre i Mesopot\u00e0mia.<br \/>\n<b>Entrada dels EEUU, crisis pol\u00edtiques<\/b><br \/>\n(21-12-1916 buscant la pau, Woodrow Wilson convida les diferents pot\u00e8ncies a exposar les seves condicions de pau. El 22 de gener proclama el principi de \u201cpau sense vict\u00f2ria\u201d. Alemanys i aliats no es posen d\u2019acord. Els incidents navals i l\u2019anunci de la guerra submarina indiscriminada per part dels alemanys fan trencar les relacions diplom\u00e0tiques. 6-4-1917 EEUU declara la guerra a alemanya. Gran Bretanya. Asquith (liberal), \u00e9s substitu\u00eft per un gabinet de guerra presidit per Lloyd George (esquerres) amb el suport dels conservadors de Bonar Law. Emprendran unes directrius militars m\u00e9s eficaces. A Fran\u00e7a Nivelle \u00e9s substitu\u00eft per P\u00e9tain que reprimir\u00e0 els motins. El Gabinet de Georges Clemenceau combatr\u00e0 el derrotisme i preparar\u00e0 el terreny per a la vict\u00f2ria. Austria Hongria, governada amb lleis d\u2019emerg\u00e8ncia fa un tomb pacifista amb el comte Czernin que ocupa la cartera d\u2019exteriors amb Carles, nebot que succeeix Franz Joseph en morir el 21-11-1916. Alemanya intenta una reforma constitucional per fer-se m\u00e9s democr\u00e0tica per\u00f2 els partits perden terreny davant la creixent influ\u00e8ncia de l\u2019Estat Major de l\u2019Ex\u00e8rcit. R\u00fassia afrontar\u00e0 la revoluci\u00f3 bolxevic el 27-2-1917.<br \/>\n<b>Final de la Guerra, Tractats de pau<\/b><br \/>\nLa guerra haur\u00e0 tingut uns costos elevad\u00edssims tant en homes com en recursos.<\/p>\n<ul>\n<li>Alemanya 1808500<\/li>\n<li>Austria Hongria 1200000<\/li>\n<li>Turquia 325000<\/li>\n<li>R\u00fassia 1700000<\/li>\n<li>Fran\u00e7a 1385000<\/li>\n<li>Gran Bretanya 947000<\/li>\n<li>EEUU 115000<\/li>\n<li>It\u00e0lia 460000<\/li>\n<li>S\u00e8rbia 360000<\/li>\n<li>Rumania 250000<\/li>\n<\/ul>\n<p>Propostes de pau, 8 gener 1918 Wilson proclama 14 punts: abolici\u00f3 de la diplom\u00e0cia secreta, llibertat de navegaci\u00f3 per tots els mars, liberalitzaci\u00f3 en els intercenvis econ\u00f2mics mundials, reducci\u00f3 d\u2019armaments, satisfacci\u00f3 de les justes pretensions colonials, evacuaci\u00f3 de l\u2019\u00e0rea russa ocupada per les pot\u00e8ncies central, restauraci\u00f3 de la plena sobirania de B\u00e8lgica, restituci\u00f3 a Fran\u00e7a de l\u2019Als\u00e0cia i Lorena, rectificaci\u00f3 d eles fronteres italianes ajustant-les al principi de les nacionalitats, lliure acc\u00e9s a la independ\u00e8ncia als pobles d\u2019Austria-hongria, evacuaci\u00f3 de Rumania, S\u00e8rbia i Montenegro, independ\u00e8ncia de Turquia amb apertura dels estrets i independ\u00e8ncia dels pobles no otomans, creaci\u00f3 d\u2019un estat polon\u00e8s independent amb lliure acc\u00e9s al mar, fundaci\u00f3 d\u2019una Societat de Nacions que garantitzi la pau general.<br \/>\nEs fan tractats de pau amb R\u00fassia (que renuncia a la zona del b\u00e0ltic i Ucra\u00efna) i Rumania. La contraofensiva aliada fa retrocedir els alemanys fins a la l\u00ednia Siegfried. Es reconeix la inutilitat de seguir la guerra. L\u2019emperador austr\u00edac Carles i els alemanys no es posen d\u2019acord sobre les condicions. Al setembre de 1918, Hindenburg i Ludendorff demanen un armistici immediat. 3 octubre 1918, el nou govern alemany, pressionat per l\u2019ex\u00e8rcit, demana l\u2019armistici a Wilson. Aquest exigir\u00e0 la fi de la guerra submarina, l\u2019evacuaci\u00f3 dels territoris ocupats i l\u2019enviament de representants democr\u00e0tics. El pa\u00eds est\u00e0 en crisi per la guerra i la influ\u00e8ncia de la revoluci\u00f3 comunista fa que hi hagi sublevacions arreu, amb formaci\u00f3 d\u2019alguns consells revolucionaris de soldats i obrers. El 7 de novembre es proclama la rep\u00fablica de Baviera i tot seguit esclata la revoluci\u00f3 a Berl\u00edn. 9 novembre de 1918 Guillem II abdica i fuig a Holanda. Es proclama la Rep\u00fablica Alemanya amb Friedrich Ebert (socialdem\u00f2crata) com a cap del govern. El grup espartaquista, amb Eisner, Liebknecht i Rosa Luxemburg, promou la dictadura del proletariat. Seran assassinats per grups contrarevolucionaris i militars. 11 novembre 1918 Armistici basat en els 14 punts de Wilson juntament amb l\u2019entrega de submarins i material pesat.<br \/>\nDesintegraci\u00f3 de l\u2019imperi Austroh\u00fangar: Austria accepta l\u2019armistici proposat pels alemanys. Carles II intenta salvar l\u2019imperi proposant una monarquia federativa, per\u00f2 Hongria es declara independent alhora que Wilson exigeix el dret a la llibertat nacional dels pobles de l\u2019imperi. Despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 de Viena la monarquia danubiana es dissol. Carles II es nega a abdicar i fuig a l\u2019estranger. L\u2019imperi Austrh\u00fangar es desintegrar\u00e0 en minories \u00e8tniques. Quedar\u00e0 una Austria petita, Txecoeslov\u00e0quia, Hongria, una B\u00f2snia unida a S\u00e8rbia a Iugoesl\u00e0via, i la cessi\u00f3 de Galizia (Pol\u00f2nia sud) a una renascuda Pol\u00f2nia. Armisticis de Bulg\u00e0ria i Turquia.<br \/>\nTractats de pau: 18-1-1919 Confer\u00e8ncia de Pau a Versalles, presidida per Clemenceau, cap del govern franc\u00e8s, i amb l\u2019assist\u00e8ncia de 70 delegats de les 27 nacions vencedores. En lloc de seguir l\u2019esperit dels 14 punt s del president Wilson, es dediquen a repartir-se territoris. S\u2019imposa a Alemanya la p\u00e8rdua de les col\u00f2nies, la restituci\u00f3 d\u2019Als\u00e0cia i Lorena, desmantelament de fortificacions, el pagament de 269 mil milions de marcs, l\u2019entrega dels bucs mercants de gran tonatge, etc. Austria cedeix a It\u00e0lia el Tirol del SUd i reconeix la independ\u00e8ncia d\u2019Hongria, Txecoeslov\u00e0quia, Pol\u00f2nia i Iugoesl\u00e0via. Ex\u00e8rcit limitat a 30 mil homes. Bulg\u00e0ria \u00e9s obligada a cedir a Gr\u00e8cia tots els territoris de la costa del mediterr\u00e0. Hongria, en tant que antic membre de l\u2019imperi austro-h\u00fangar, cedeix eslov\u00e0quia als txecs, Cro\u00e0cia i eslov\u00e8nia a Iugoesl\u00e0via, i transilv\u00e0nia a Rumania. L\u2019ex\u00e8rcit queda reduit a 35 mil homes. Turquia ha d\u2019admetre la internacionalitzaci\u00f3 dels estrets, la cessi\u00f3 de Tr\u00e0cia, les illes de l\u2019Egeu i Esmirna a Gr\u00e8cia, S\u00edria a Fran\u00e7a, palestina a Anglaterra, Rodes a It\u00e0lia. El kurdist\u00e0n obt\u00e9 la independ\u00e8ncia.<\/p>\n<hr \/>\n<div id=\"entreguerres\"><b>EUROPA ENTREGUERRES 1919-1939<\/b><\/div>\n<p>[l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 es van casar els avis]<br \/>\n<b>Situaci\u00f3 al final de la guerra<\/b><br \/>\nLa situaci\u00f3 econ\u00f2mica \u00e9s fr\u00e0gil i la recuperaci\u00f3 postb\u00e8lica, lenta. L\u2019esperit pacifista i la reducci\u00f3 d\u2019armament propugnades per Wilson fracassen per l\u2019esperit de sobirania nacional. La democr\u00e0cia liberal es debilita per la situaci\u00f3 general, per la pressi\u00f3 dels grans grups financers i industrials que utilitzen l\u2019estat per protegir els seus interessos i s\u2019ha d\u2019enfrontar, d\u2019una banda a l\u2019ascensi\u00f3 de l\u2019autoritarisme i els feixismes que aprendran r\u00e0pidament a usar m\u00e8todes moderns de propaganda [r\u00e0dio, disseny gr\u00e0fic de cartells], i de l\u2019altra als moviments reivindicatius obrers, cada vegada m\u00e9s organitzats i amb el referent d\u2019una R\u00fassia socialista. Es produeixen algunes millores socials per por a que passi una revoluci\u00f3 semblant a la russa. Europa perd influ\u00e8ncia en favor d\u2019EEUU i R\u00fassia. Les pot\u00e8ncies ven\u00e7udes, Alemanya, Bulg\u00e0ria i Hongria aspiren a revisar el tractat de Versalles que consideren injust. Fran\u00e7a vol substituir alemanya en l\u2019hegemonia europea i es mostra intransigent pel que fa a indemnitzacions i desarmament. Fran\u00e7a i Anglaterra competeixen per controlar les zones petroleres de l\u2019Orient Proper. Confer\u00e8ncies navals a Washington acorden un equilibri de les fotes americana, brit\u00e0nica i japonesa. El 1934 Jap\u00f3 revocar\u00e0 el Tractat i iniciar\u00e0 una cursa d\u2019armaments.<br \/>\n<b>Problemes de la democr\u00e0cia, reparacions de guerra<\/b><br \/>\nA Europa han desaparegut les dinasties dels Habsburg, els Romanov i els Hohenzollern, aix\u00ed com diversos sultans otomans. Sembla com si Wilson hagu\u00e9s aconseguit instaurar una majoria de r\u00e8gims democr\u00e0tics. El problema \u00e9s que, acabada la guerra, la societat s\u2019enfronta a problemes greus i urgents com les dificultats econ\u00f2miques, la creaci\u00f3 de llocs de treball i la desmobilitzaci\u00f3, la reconstrucci\u00f3 de la ind\u00fastria. Els sistemes de partits no responen amb gaire efic\u00e0cia imentre que el poble, durant la guerra, s\u2019ha acostumat a un govern que pren decisions r\u00e0pides i en\u00e8rgiques. Si hi afegim els temors de la burgesia davant dels moviments reivindicatius dels obrers que podrien conduir a una revoluci\u00f3 semblant a la russa, s\u2019entendr\u00e0 l\u2019aparici\u00f3 de r\u00e8gims autoritaris, com Hitler a Alemanya, o Mussolini a It\u00e0lia, tots dos amb el suport de la gran ind\u00fastria. Reparacions de guerra: Brit\u00e0nics i francesos tenen deutes contrets amb els americans per la qual cosa exigeixen una reparaci\u00f3 als alemanys. 1921 Confer\u00e8ncia de Par\u00eds per la qual es demana a Alemanya el pagament de 269 mil milions de marcs or (en 42 anualitats). 1921 Ultim\u00e0tum de Londres que redueix el deute a 132 mil milions amb l\u2019amena\u00e7a d\u2019ocupar la conca del Ruhr si no comen\u00e7a el pagament. Gener 1923 Fran\u00e7a ocupa la Conca del Ruhr. El proc\u00e9s \u00e9s frenat per la mediaci\u00f3 brit\u00e0nica i americana que cada vegada tenen m\u00e9s interessos econ\u00f2mics a alemanya. El Congr\u00e9s dels EEUU elabora el Pla Dawes per regular els pagaments. Gr\u00e0cies a la iniciativa de Streseman i la bona voluntat del ministre d\u2019afers estrangers franc\u00e8s Briand, a la confer\u00e8ncia de Locarno (1925) se subscriuen pactes bilaterals entre alemanya i els seus ve\u00efns. 1930 El Pla Young substitueix el Dawes, alemanya es compromet a pagar 34,5 mil milions de marcs-or en 59 anys. Alemanya recupera la sobirania de la seva hisenda p\u00fablica i les forces d\u2019ocupaci\u00f3 es retiren del Ruhr. La crisi econ\u00f2mica impedeix que el pla es dugui a terme. 1932 Confer\u00e8ncia de Lausana. Per tancar el problema de la reparaci\u00f3 es fixa 3 mil milions de marcs com a darrer pagament pendent. No hi ha acord sobre la quantitat ja pagada (52 segons els alemanys i 20 segons els aliats). En tot cas, alemanya haur\u00e0 ingressat una quantitat m\u00e9s gran en forma de pr\u00e9stecs dels EEUU.<\/p>\n<hr \/>\n<p><b>La societat de nacions i Sistemes d\u2019aliances<\/b><br \/>\nDavant de la revoluci\u00f3 bolxevic i els conflictes d\u2019equilibris entre les pot\u00e8ncies que es veien succe\u00efnt des de la pau de Westf\u00e0lia, Wilson proposa (veure 14 punts) a creaci\u00f3 d\u2019una Societat de Nacions per garantir la integritat territorial, la independ\u00e8ncia polit\u00edtica dels estats i la soluci\u00f3 pac\u00edfica als conflictes. El reglament \u00e9s aprovat en l\u2019assamblea plen\u00e0ria de 28-4-1919. L\u2019assamblea es reuneix anualment. El consell est\u00e0 format per 4 membres permanents, Gran Bretanya, Fran\u00e7a, It\u00e0lia i Jap\u00f3, i 4 temporals elegits per l\u2019assamblea. El consell ha de prendre decisions per unanimitat. Les parts en conflicte no tenen dret a vot. Assamblea i Consell tenen les mateixes atribucions, facultats per negociar i fer de mediadors. El Tribunal Internacional de la Haia (arbitratge de conflictes) i l\u2019Oficina Internacional del Treball (legislaci\u00f3 laboral), estant associats a la Societat de Nacions. L\u2019autoritat de la SN \u00e9s d\u00e8bil degut, entre altres coses, a l\u2019abs\u00e8ncia dels estats units i altres pot\u00e8ncies. Es mostrar\u00e0 impotent davant la invasi\u00f3 japonesa de Manx\u00faria i l\u2019atac d\u2019It\u00e0lia a Abiss\u00ednia. It\u00e0lia l\u2019abandonar\u00e0 el 1937. Tampoc es far\u00e0 res per evitar l\u2019ascensi\u00f3 del III Reich. El 1947 es dissoldr\u00e0 i les seves funcions seran heretades per l\u2019ONU.<br \/>\n<b>Aliances als anys 20<\/b><br \/>\nFran\u00e7a: Com que despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 no pot rec\u00f3rrer a R\u00fassia, la seva antiga aliada, Fran\u00e7a, temerosa de que Alemanya recuperi la for\u00e7a d\u2019una gran pot\u00e8ncia, despr\u00e9s que les ribes del Rhin es desmilitaritzin, signa acords bilaterals formant el que s\u2019anomenar\u00e0 la Petite Entente (influ\u00e8ncia a l\u2019\u00e0rea dels Balcans). 1920 Pacte militar franco-belga. 1920 Alian\u00e7a txecs i iugoeslaus. Quan l\u2019ex emperador Carles intentar\u00e0 recuperar l\u2019imperi austrh\u00fangar, txecoeslov\u00e0quia s\u2019aliar\u00e0 amb Rumania, principal opositora al revisionisme h\u00fangar ja que s\u2019ha beneficiat dels seus antics territoris. 1921 Pacte Rumania Iugoesl\u00e0via contra Bulg\u00e0ria, i Pol\u00f2nia Rumania enfornt d\u2019una possible agressi\u00f3 sovi\u00e8tica.<br \/>\nAlemanya i R\u00fassia: Pactaran per fer proves militars ja que Alemanya vol entrenar els seus tancs i aviadors i no ho pot fer en territori propi, mentre que els russos necessiten t\u00e8cnics. 1922 Confer\u00e8ncia econ\u00f2mica a G\u00e8nova on els russos es negaran a pagar als anglesos els deutes contrets pels tsars. 1922 Tractat de Rapallo i 1926 Tractat de Berl\u00edn, que afavoreixen les relacions comercials entre els dos pa\u00efsos. Entente B\u00e0ltica, pacte entre Pol\u00f2nia, Est\u00f2nia, Let\u00f2nia i Finl\u00e0ndia enfront del perill rus. Pacte de Locarno entre Chamberlain (Anglaterra), Briand (Fran\u00e7a) i Stresseman (Alemanya), pel qual les parts acorden resoldre els seus conflictes mitjant\u00e7ant decisions arbitrals.<br \/>\nIt\u00e0lia i balcans: 1924 Pacte de Roma pel qual It\u00e0lia s\u2019aproxima a la Petite Entente i reconeix l\u2019estat de coses a l\u2019adri\u00e0tic. Se signen tractats d\u2019amistat amb Rumania (1926), Alb\u00e0nia (1927) que es convertir\u00e0 en un protectorat econ\u00f2mic, Hongria (1927) a qui es donar\u00e0 suport en el revisionisme contra els iugoeslaus i Austria (1930).<br \/>\n<b>Aliances als anys 30<\/b><br \/>\nLes relacions entre Alemanya i la Urss empitjoren. Fran\u00e7a signa un pacte de no agressi\u00f3 amb els sovi\u00e8tics, com a mesura preventiva enfront l\u2019expansi\u00f3 del III Reich. Petite Entente: 1933 Pacte entre Txecoeslov\u00e0quia, Iugoesl\u00e0via i Rumania enfront l\u2019expansionisme d\u2019It\u00e0lia i Hongria. Protocols romans: 1934 Triple pacte entre It\u00e0lia, Austria i Hongria, que propugna el revisionisme als balcans i centre europa, consolidant la influ\u00e8ncia italiana al sud d\u2019europa, iniciant una aproximaci\u00f3 al III Reich i obrint un enfrontament amb Gran Bretanya. Entente balc\u00e0nica: entre Iugoesl\u00e0via, Gr\u00e8cia, Rumania i Turquia, enfront l\u2019expansionisme h\u00fangar, sovi\u00e8tic, nazi i el sistema d\u2019aliances franc\u00e8s [embolica que fa fort!]. Oposici\u00f3 al nazisme: 1939 Fran\u00e7a i Anglaterra declaren que garantiran la integritat de Pol\u00f2nia, Rumania, Gr\u00e8cia, Turquia i B\u00e8lgica. Despr\u00e9s de l\u2019annexi\u00f3 de Pol\u00f2nia, Fran\u00e7a i Anglaterra intenten un acord amb els russos sense resultat. Rumania i Pol\u00f2nia s\u2019oposen a la intervenci\u00f3 de tropes sovi\u00e8tiques en cas d\u2019invasi\u00f3 alemanya.<br \/>\n<b>Problemes econ\u00f2mics<\/b><br \/>\nah203 Al final de la guerra trobem una economia deteriorada, amb el comer\u00e7 internacional interromput. Ha crescut una poderosa ind\u00fastria b\u00e8lica que de moment no es pot reconvertir. Totes les pot\u00e8ncies en conflicte han perdut reserves d\u2019or. Aquest patr\u00f3 s\u2019abandona i com a resultat EEUU passa de ser deutor a creditor. [Si un pa\u00eds s\u2019ha empobrit, la seva massa monet\u00e0ria val menys]. La recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica es veu alentida pel fet que tant els EEUU com la URSS plantegen unes pol\u00edtiques d\u2019autosufici\u00e8ncia pel que fa a recursos. 1922 Confer\u00e8ncia econ\u00f2mica mundial on es considera la supressi\u00f3 del paper moneda i el retorn al patr\u00f3 or. EEUU i Anglaterra intenten combatre la inflaci\u00f3 mentre que Fran\u00e7a i Europa Central la deixen cr\u00e9ixer. Alemanya no pot pagar les reparacions de guerra imposades i hauria acabat en una inflaci\u00f3 galopant si no hagu\u00e9s estat per la creaci\u00f3 del Deutsche Rentenbank (amb garantia dels EEUU). 1924-1929 En aquest per\u00edode, acabada la transici\u00f3 a l\u2019economia de pau, hi ha una certa prosperitat \u201cHappy twentys\u201d, deguda a la concentraci\u00f3 de la producci\u00f3 en grans empreses o trusts que apliquen m\u00e8todes racionalitzata i est\u00e0ndar (cadena de producci\u00f3), aplicant diferents aven\u00e7os tecnol\u00f2gics en el terreny de l\u2019electricitat, qu\u00edmica i mec\u00e0nica. Aquesta prosperitat era falsa. L\u2019atur obrer comen\u00e7ava a cre\u00edxer. La nova teconologia permetia una gran producci\u00f3, amb poc benefici i poc mercat on col\u00b7locar-la. Les cotitzacions en borsa pugen de manera exagerada. El lliure comer\u00e7 internacional d\u2019abans queda substuit per pol\u00edtiques nacionals planificades. No nom\u00e9s hi ha EEUU i la URSS sin\u00f3 Austr\u00e0lia i Nova Zelanda. Al final la crisi esclatar\u00e0 degut al desequilibri entre la superproducci\u00f3 i la poca capacitat adquisitiva de la gent. 29 octubre 1929 Caiguda de les cotitzacions a la borsa de Nova York. 1930 La crisi afecta tots els pa\u00efsos europeus, que ja no poden rebre ajuda americana ni vendre\u2019ls-hi els seus productes. Se succeeixen les fallides de bancs. 1931 Els governs d\u2019EEUU i Anglaterra abandonen el patr\u00f3 or. La recuperaci\u00f3 es far\u00e0 amb la intervenci\u00f3 estatal [veure llibre de Galbraith sobre Keynes]. L\u2019estat impulsa empreses p\u00fabliques que no es farien en un mercat estricte afavorint aix\u00ed el sosteniment de preus de mat\u00e8ries primeres i salaris. El 1936 s\u2019erriba a recuperar el nivell industrial de 1913. L recuperaci\u00f3 topa amb l\u2019obstacle de les dictadures i les aspiracions aut\u00e0rquiques de diferents pa\u00efsos.<br \/>\n<b>Aven\u00e7os tecnol\u00f2gics<\/b><\/p>\n<ul>\n<li>1910 catx\u00fa sint\u00e8tic<\/li>\n<li>1934 Vitamina C<\/li>\n<li>1938 Perlon, Nylon<\/li>\n<li>1910 Turboh\u00e8lix<\/li>\n<li>1918 Aeroplans<\/li>\n<li>1916 Ones curtes<\/li>\n<li>1927 Enlla\u00e7 telef\u00f2nic transoce\u00e0nic<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<div id=\"wwii\"><b>WWII 1939-1945<\/b><\/div>\n<p><b>Causes<\/b><br \/>\nEl govern nazi es prepara per a la guerra perqu\u00e8 sap que les seves aspiracions territorials (\u201cespai vital\u201d), tot i les cessions incials, no arribarien mai a ser acceptades per Anglaterra i Fran\u00e7a. Alemanya vol ocupar el seu lloc en el control de les col\u00f2nies que submnistren mat\u00e8ries primeres barates i que ara es reparteixen Anglaterra, Fran\u00e7a, Holanda, B\u00e8lgica i Jap\u00f3. Alhora tamb\u00e9 es vol controlar els pa\u00efsos ve\u00efns com a mercats als quals vendre la producci\u00f3 pr\u00f2pia. Vol el petroli de Rumania i el C\u00e0ucas, el carb\u00f3 i el ferro de Sil\u00e8ssia i el blat d\u2019Ucr\u00e0nia. Els pa\u00efsos europeus hauran com\u00e8s l\u2019error de tolerar l\u2019alemanya nazi com a remei per aturar el comunisme. 1939 Alemanya reclama a Pol\u00f2nia la cessi\u00f3 de Danzig i un corredor amb el qual poder-se comunicar amb la Pr\u00fassia Oriental [a\u00efllada enmig del territori polon\u00e8s]. S\u2019enfronta amb Anglaterra i Fran\u00e7a despr\u00e9s de les seves declaracions en suport de Pol\u00f2nia. 22 maig Pacte d\u2019Acer, d\u2019amistat i alian\u00e7a amb It\u00e0lia. Agost de 1939 Pacte de no agressi\u00f3 germano-sovi\u00e8tic, amb cl\u00e0usules secretes referents al repartiment d\u2019europa en zones d\u2019influ\u00e8ncia. 1940 acord Alemanya-It\u00e0lia-Jap\u00f3 . Cap al 1942 s\u2019hi afegir\u00e0 Hongria, Rumania, Eslov\u00e0quia, DInamarca, Finl\u00e0ndia, la Xina de Nank\u00edn i Cro\u00e0cia.<br \/>\n<b>1939 Campanya de Pol\u00f2nia i el b\u00e0ltic<\/b><br \/>\n1 a 28 de setembre. Ocupaci\u00f3 de Pol\u00f2nia gr\u00e0cies a la superioritat en tropes i material b\u00e8lic. A es queda tots els territoris que havia perdut al Tractat de Versalles i deixa la resta sota l\u2019administraci\u00f3 d\u2019un governador general. Es tanquen les universitats, s\u2019elimina tota oposici\u00f3 amb execucions o condemnes a camps de concentraci\u00f3. La Pol\u00f2nia Oriental \u00e9s ocupada el 17 de setembre per tropes sovi\u00e8tiques. La URSS envaeix tamb\u00e9 Finl\u00e0ndia per la seva negativa a cedir-li bases. Tropes anglo-franceses desembarquen a Noruega per tallar el subministrament de mineral de ferro. La URSS interromp el seu avan\u00e7 i en la pau de Mosc\u00fa accepta quedar-se nom\u00e9s amb l\u2019istme de Car\u00e8lia. A envaeix Dinamarca l\u2019abril de 1940, per terra, mar i aire, sense trobar resist\u00e8ncia. Despr\u00e9s que les tropes aliades abandon\u00e9ssin Noruega, el juny, A l\u2019envaeix sense problemes. El rei Haakon fuig a Londres on constitueix un govern a l\u2019exili. El cap del partit feixista noruec es posa al servei dels alemanys [despr\u00e9s de tot, tots s\u00f3n de ra\u00e7a \u00e0ria]. L\u2019octubre Hitler fa una oferta de pau que no \u00e9s acceptada.<br \/>\n<b>Campanya de B\u00e8lgica i Fran\u00e7a<\/b><br \/>\nah221 10 maig-4 juny 1940, Holanda i B\u00e8lgica capitulen i les tropes alemanyes avancen fins al canal de la m\u00e0nega. La fam\u00edlia reial holandesa fuig a Londres. A \u00e9s nomena un comissari del Reich amb el suport de Mussert, cap dels nazis holandesos. El rei belga Leopold III \u00e9s internat, A pot comptar amb el suport dels feixistes de Leon Degrelle. L\u2019ex\u00e8rcit alemany pot trencar la l\u00ednia \u201cWeygand\u201d i Maginot, i el 14 de juny ocupen Par\u00eds arribant a la costa atl\u00e0ntica el 19. 335 mil soldats francesos i anglesos poden replegar-se i embarcar cap a Anglaterra Dunquerque. El 22 de juny se signa l\u2019armistici a Compi\u00e8gne. A ha pogut sotmetre l\u2019ex\u00e8rcit franc\u00e8s per\u00f2 no la flota que ser\u00e0 destruida per un bombardeig brit\u00e0nic al port d\u2019Oran. Fran\u00e7a es divideix en una zona ocupada i una lliure regida pel Mariscal P\u00e8tain des de Vichy (Ginebra, Tours, fontera espanyola). 23 octubre Hitler s\u2019entrevista amb Franco a Hendaya [rebutjaria entrara a la guerra?] 24 octubre Hitler s\u2019entrevista amb P\u00e9tain a Montoire, P refusa d\u2019unir-se a les forces de l\u2019Eix.<br \/>\n<b>Guerra naval i A\u00e8rea<\/b><br \/>\nLa marina de guerra alemanya opera inicialment a l\u2019Atl\u00e0ntic, ingliengint nombroses p\u00e8rdues a la flota brit\u00e0nica per\u00f2 sense arribar a poder establir un bloqueig naval. Autoenfonsament del cuirassat \u201cGraf Spee\u201d a la desembocadura del R\u00edo de la Plata.<br \/>\nMaig 1941 P\u00e8rdua del \u201cBismarck\u201d. 1942 Els cuirassats alemanys \u201cSchanhorst\u201d, \u201cGneisenau\u201d forcen el bloqueig brit\u00e0nic al mar del Nord, de manera que la flota alemanya [minvades les seves forces i sense poder ja dominar Anglaterra en terreny obert] abandona les operacions a l\u2019Atl\u00e0ntic i passen al mar del nord, instal\u00b7lant-se a la costa noruega. La guerra naval al mediterr\u00e0 recau en la flota italiana que no t\u00e9 la preparaci\u00f3 t\u00e8cnica de la brit\u00e0nica. Guerra submarina. Entre 1940 i 1942 els submarins alemanys (U-boot), actuant separadament, aconsegueixen enfonsar molts vaixells. A partir de 1943, els convois aliats s\u00f3n atacats de manera efica\u00e7, nom\u00e9s el mar\u00e7 els submarins enfonsen 851 mil tones. Aquesta superioritat acabar\u00e0, d\u2019una banda, per les mesures de desarmament de la flota de Hitler, i sobretot, pel descobriment del radar que permetr\u00e0 equipar destructors amb possibilitats de destruir submarins.<br \/>\nLa Luftwaffe comanada pel mariscal G\u00f6ring es mostra superior inicialment per\u00f2 no impedir l\u2019embarcament de tropes aliades a Dunquerque. Els plans per alemanys per envair Anglaterra comen\u00e7aven amb un bombardeig massiu. El paper dels caces de la RAF en la \u201cBatalla d\u2019Anglaterra\u201d, fent front a un enemic molt superior, els aturaran. A partir d\u2019aqu\u00ed els aliats aconseguiran construir bombarders i caces de gran autonomia. Els alemanya no podran dominar l\u2019espai aeri brit\u00e0nic. Amb la invenci\u00f3 del radar, els seus atacs podran ser anticipats. De fet la inferioritat de l\u2019aviaci\u00f3 alemanya es deu a l\u2019error de planificar la constrcci\u00f3 de ca\u00e7abombarders a propulsi\u00f3, en lloc de caces a reacci\u00f3 (juntament amb la manca de carburant i pilots). El 1942 comencen bombardeigs massius dels aliats sobr les ciutats alemanyes. Nom\u00e9s el maig, mil bombarders ataquen Col\u00f2nia. El tonatge total de bombes sobre el III Reich \u00e9s molt superior al rebut per Anglaterra. Els atacs dels aliats frenaran la potent ind\u00fastria de guerra, des de la zona petrolera de Rumania, les plantes de fabricaci\u00f3 d\u2019hidrogen o els centres de recerca de Peenem\u00fcnde on es preparaven els coets V1 i V2 que, d\u2019haver estat enllestit abans, haurien pogut canviar el curs de la guerra. 13 febrer 1945 els aliats bombardegen i destrueixen totalment Dresde, ciutat plena de refugiats i que no tenia cap valor estrat\u00e8gic.<br \/>\nInd\u00fastria. Alemanya s\u2019havia preparat per aguantar una guerra llarga amb dificultats de subministrament estudiant la fabricaci\u00f3 de cautx\u00fa sint\u00e8tic, la metal\u00b7l\u00fargia a partir de minerals pobres i l\u2019explotaci\u00f3 de jaciments als pa\u00efsos ocupats. En perdre les zones petroleres de Rumania i el C\u00e0ucas (1944?), aniran justos de carburant. Per a la ind\u00fastria de guerra faran servir fins a nou milions de treballadors estrangers, empleats en camps de treball, que substitueixen els homes alemanys que serveixen a l\u2019ex\u00e8rcit. Tots els presoners dels camps de concentraci\u00f3 fan treballs for\u00e7ats des de 1942.<br \/>\n<b>1940-1942 Campanya a l\u2019Africa del Nord, Balcans i It\u00e0lia<\/b><br \/>\nah225 La guerra a l\u2019Africa del nord comen\u00e7a pel frac\u00e0s de l\u2019ofensiva italiana contra l\u2019Egipte brit\u00e0nic des de L\u00edbia. El 10 de juny de 1940 It\u00e0lia havia declarat la guerra a Fran\u00e7a i Anglaterra. L\u2019armistici franco-alemany del 22 de juny els far\u00e0 aturar als Alps. La contraofensiva brit\u00e0nica els fa perdre la pen\u00ednsula de Cirene. Alemanya envia l\u2019Afrikakorps comanat pel general Erwin Rommel, batejat com a \u201cla guineu del desert\u201d per la seva ast\u00facia. Rommel recuperar\u00e0 la pen\u00ednsula a excepci\u00f3 de Tobruk i avan\u00e7ar\u00e0 fins a l\u2019Alamein. All\u00e0 haur\u00e0 d\u2019aturar l\u2019ofensiva per manca de combustible. Entretant Montgomery es refor\u00e7ar\u00e0 i podr\u00e0 fer-lo enrera. La Batalla de L\u2019Alamein ser\u00e0 la primera que els aliats guanyaren als alemanys. Aix\u00f2, junatament amb la propera ofensiva aliada al nord d\u2019Africa i el contraatac rus a Stalingrad, canviaran el curs de la guerra, fins ara favorable als alemanys. It\u00e0lia enva\u00ed tamb\u00e9 la Som\u00e0lia anglesa i brit\u00e0nica per\u00f2 va ser r\u00e0pidament expulsada per tropes angleses. ah233 Octubre 1942 Montgomery comen\u00e7a a recuperar des del Alamein. El novembre desembarquen forces anglo-americanes en l\u2019operaci\u00f3 Torch comanada per Eisenhower. Les tropes franceses del nord d\u2019Africa, adscrites al r\u00e8gium de Vichy, s\u2019uneixen als aliats despr\u00e9s d\u2019una d\u00e8bil resist\u00e8ncia inicial. L\u2019almirall Darlan que signa aquest armistici fou assessinat. El substitu\u00ed Giraud. El primer ministre Laval rebutja una uni\u00f3 franco-alemanya. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aix\u00f2, els alemanys ocupen fran\u00e7a sencera i desembarquen a Tunis. En arribar al port de Toulon, la flota francesa, 3 cuirassats i 7 creurs, s\u2019autodestrueix abans que entregar-se. 13 maig 1943 Els cossos de l\u2019ex\u00e8rcit de l\u2019eix al nord d\u2019It\u00e0lia capitulen 252 mil soldats queden presoners. La \u201cfortalesa europea\u201d queda desprotegida i es podr\u00e0 intentar entrar per It\u00e0lia.<br \/>\nBalcans. ah225 1940 Mussolini volia aconseguir alguna vict\u00f2ria per comparar-se a Hitler i l\u2019octubre de 1940 inicia la invasi\u00f3 de Gr\u00e8cia des d\u2019Alb\u00e0nia. 70 mil brit\u00e0nics desembarquen al Pireu i els fan retrocedir r\u00e0pidament. Entretant Alemanya aconsegueix que se li adhereixin els pa\u00efsos balc\u00e0nics (Hongria, Rumania, Eslov\u00e0quia i Bulg\u00e0ria. Yugoesl\u00e0via tamb\u00e9 s\u2019hi apunta per\u00f2 el 27 de mar\u00e7 de 1941 el rei Pere II duu a terme un cop d\u2019estat antinazi. Turquia roman neutral. Els atacs brit\u00e0nics als camps de petroli rumanesos convencen Hitler de controlar totalment la zona. Yugoesl\u00e0via \u00e9s atacada i l\u2019ex\u00e8rcit capitula. EL pa\u00eds \u00e9s ocupat tamb\u00e9 per tropes italianes, h\u00fangares i b\u00falgares. Les forces de l\u2019eix conqueriran tamb\u00e9 Gr\u00e8cia i Creta obligant a fugir les tropes brit\u00e0niques que perden aix\u00ed la seva darrera posici\u00f3 alc ontinent. El rei de Iugoesl\u00e0via i el grec fugen a l\u2019exili a Londres. A S\u00e8rbvia s\u2019instal\u00b7la un govern col\u00b7laboracionista. A croacia regna el duc de Spoleta amb el suport del movment feixista \u201cUstacha\u201d. Gr\u00e8cia queda sota administraci\u00f3 militar conjunta germano-italiana. Tot i perdre les seves posicions al continent, els brit\u00e0nics conserven el control del canal de Suez. El maig de 1941 esclafen un aixecament de Rachid Ali el Galiani en pro de les pot\u00e8ncies de l\u2019eix. La conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s important de la campanya balc\u00e0nica [i la tonteria italiana] \u00e9s que la distracci\u00f3 que ha suposat per les forces alemanyes i que haur\u00e0 provocat un retard de dos mesos en l\u2019ofensiva contra R\u00fassia. ah233 Despr\u00e9s de guanyar el nord d\u2019\u00c0frica, el juliol de 1943 les tropes aliades entren a Sic\u00edlia.<br \/>\nIt\u00e0lia. [Veient mal dades], el rei Vittorio Emmanuele destitueix Mussolini. Es constitueix un govern dirigit per Pietro Badoglio que dissoldr\u00e0 el partit feixista i negociar\u00e0 en secret amb els aliats. M\u00e9s endavant es far\u00e0 p\u00fablic l\u2019armistici amb els aliats i els alemanys respondran ocupant Roma i desarmant les tropes italianes. El govern de Badoglio i fam\u00edlia reial fugen a Brindisi sota protecci\u00f3 aliada. Mussolini crea una \u201cRep\u00fablica Social Italiana\u201d (Rep\u00fablica de Sal\u00f3) amb el suport de Hitler. 13 octubre 1943 , It\u00e0lia declara la guerra a Alemanya. 1944 Les tropes americanes desembarquen a Anzio i acaben per ocupar Roma, despr\u00e9s de v\u00e8ncer, amb molta dificultat, les forces alemanyes a Montecassino. Ela Alemanys es fan forts als Apenins (\u201cl\u00ednia g\u00f2tica\u201d) fins que el 19 d\u2019abril els aliats trenquen les seves l\u00ednies. 29 abril 1945 Capitulaci\u00f3 de l\u2019ex\u00e8rcit alemany a It\u00e0lia. Mussolini \u00e9s afusellat per un grup de partisans quan intentava fugir a Su\u00efssa. Ell i la seva amant s\u00f3n penjats cap per avall, per a escarni de la gent. Als Balcans van canviant les coses a mesura que Alemanya retrocedeix i la URSS avan\u00e7a.<br \/>\nRumania, cop d\u2019estat antinazi amb detenci\u00f3 del mariscal Antonescu, cessament d\u2019hostilitats amb la URSS que ocupar\u00e0 els camps de petroli de Ploesti el 30 d\u2019agost de 1944. Bulg\u00e0ria, canvia a un govern prooccidental el setembre de 1944 i declara la guerra a Alemanya. Poc despr\u00e9s hi ha un altre cop d\u2019estat, aquest comunista, i l\u2019ex\u00e8rcit roig podr\u00e0 entrar al pa\u00eds sense trobar resist\u00e8ncia. Gr\u00e8cia es buida de tropes alemanyes la tardor de 1944, hostigades pels partisans grecs o b\u00falgars. Despr\u00e9s seguir\u00e0 la lluita entre comunistes i mon\u00e0rquics. La reg\u00e8ncia [els reis eren a Londres], ser\u00e0 ssumida per l\u2019arquebisbe Damaskinos. Alb\u00e0nia entrar\u00e0 en la dictadura comunista del coronel Enver Hoxha despr\u00e9s de la retirada dels alemanys.<br \/>\nIugoesl\u00e0via ser\u00e0 alliberada pels partisans de Tito amb el suport de tropes b\u00falgares i russes.<br \/>\nHongria seguir\u00e0 ocupada perls alemanys i fins el desembre, el nou govern de Miklos Dalnoki no declarar\u00e0 la guerra a Alemanya. El gener de 1945 se signar\u00e0 l\u2019armistici amb els aliats.<br \/>\n<b>La campanya russa<\/b><br \/>\nah227 Els dos mesos de retard en la campanya russa, que comen\u00e7ar\u00e0 el juny en lloc de l\u2019abril foren decisius ja que les tropes alemanyes no estaven preparades per lluitar a l\u2019hivern. El novembre de 1940 Molotov i els ministres d\u2019afers exteriors alemany, Von Ribentropp, s\u2019entrevisten a Berl\u00edn. A proposa aliar-se amb la URSS i repartir-se l\u2019imperi brit\u00e0nic, deixant P\u00e8rsia i la \u00cdndia com a zones d\u2019influ\u00e8ncia sovi\u00e8tica. La URSS contesta que voldria a m\u00e9s Finl\u00e0ndia, Bulg\u00e0ria, Turquia, el golf p\u00e8rsic i l\u2019illa japonesa de Sakhalin. Hitler no respon ja que en realitat planeja ocupar \u201cespai vital a l\u2019est\u201d i des d\u2019all\u00e0 prendre les posicions brit\u00e0niques a l\u2019Orient. 18 desembre 1940, Hitler cursa l\u2019ordre 21 o \u201cOperaci\u00f3 Barbaroja\u201d per tal de preparar un atac r\u00e0pid contra la URSS la primavera del 1941. Tal com hem vist, l\u2019atac s\u2019ha d\u2019ajornar i el 22 juny 1941 Alemanya ataca la URSS sense declaraci\u00f3 de guerra pr\u00e8via, acompanyada de tropes de Rumania, It\u00e0lia, Eslov\u00e0quia, Hongria i els voluntaris de la \u201cDivisi\u00f3n Azul\u201d. Cal dir que el servei d\u2019informaci\u00f3 brit\u00e0nic havia avisat Stalin per\u00f2 aquest no els va creure. ah235. Els plans del F\u00fchrer sobre l\u2019administraci\u00f3 dels territoris orientals ocupats consistien en crear Comissariats del Reich per explotar les zones ocupades, es decreta que els comissaris [comunistes?] presoners de guerra podran ser executats sense judici previ. Stalin movilitza el pa\u00eds i crea un comit\u00e8 de defensa amb Molotov, Vorochilov, Beria i Malenkov. S\u2019adopta la tradicional t\u00e0ctric russa de \u201cterra cremada\u201d, tal com ja va passar amb Napole\u00f3, per tal que les forces invasores no trobin cap mena de suport en les enormes extensions russes. Per evitar de lluitar en dos fronts, fa un pacte de neutralitat amb el Jap\u00f3. Se signen tamb\u00e9 pactes d\u2019amistat ab els anglesos i els polonesos a l\u2019exili. Fins a l\u2019agost de 1941 els alemanys passen rera les posicions russes i despr\u00e9s esclafen les potents unitats sovi\u00e8tiques a Bialystok i Ulman arribant fins el Dnieper. En lloc d\u2019atacar Mosc\u00fa tal com volia el seu estat Major, Hitler ajorna aquesta acci\u00f3 i ordena ocupar la conca del Donez i la pen\u00ednsulade Crimea. Ho aconseguiran a finals de setembre. Entre octubre i desembre les tropes alemanyes arrivben a Mosc\u00fa i l\u2019assetgen. Stalin es queda per\u00f2 el govern es trasllada a Kuybisev. Els generals alemanys ajornen l\u2019atac definitiu per tal que les seves tropes es puguin recuperar durant l\u2019hivern per\u00f2 una ofensiva sovi\u00e8tica els fa retrocedir en tots els fronts. Hitler destitueix el comandant en cap i assumeix el comanament ordenant resistir fins a la mort. A la primavera de 1942, els alemanys recuperaran posicions i conqueriran els camps de petroli del C\u00e0ucas i Stalingrad (entren les tropes blindades del 4art i 6\u00e8 ex\u00e8rcit) despr\u00e9s d\u2019una dif\u00edcil batalla. No poden impedir que els americans subministrin ajuda pel sud. El \u201cPla general per a l\u2019Est de Himmler\u201d (juny 1942) preveu la deportaci\u00f3 a ib\u00e8ria del 80% dels polonesos, el 65% dels ucra\u00efnians, el 75% dels bielorussos i el 50% dels txecs. Colons alemanys haurien d\u2019asentar-se als territoris evacuats. A le\u2019stiu es deportaran 9 milions de persones per treballar als camps de treball. (ah235) El novembre de 1942 els ex\u00e8rcits russos inicien la contraofensiva i a\u00efllen les tropes alemanyes a Stalingrad. Els intents de trencar el setge fracassen, Hitler prohibeix la retirada. El 2 de febrer de 1943 les tropes han de capitular i 90 mil soldats s\u00f3n fets presoners. ah235 Segurament un altre poble menys acostumat al patir hauria cedit. La guerra costar\u00e0 als russos vint milions de morts. L\u2019adversitat afavoreix la voluntat d\u2019uni\u00f3 i resist\u00e8ncia del poble, els valors nacionals com al defensa de la \u201cSanta Mare R\u00fassia\u201d. Despr\u00e9s de l\u2019\u00e8xit de Stalingrad, Stalin \u00e9s aclamat com a estratega. Es restableixen les jerarquies militars que havien estat abolides. 13 abril 1943 es descobreix un fosa amb els cad\u00e0vers de 4 mil oficials polonesos executats. S\u2019investiga si la URSS hi t\u00e9 responsabilitats. La URSS inicia converses amb els governs polon\u00e8s i txec a l\u2019exili per tal d\u2019arribar a una cord referent a l\u2019ocupaci\u00f3 dels seus territoris per l\u2019ex\u00e8rcit roig. Juliol 1943 Fracassa un darrer intent d\u2019ofensiva alemanya al sector de Kursk. Els sovi\u00e8tics van recuperant posicions i al comen\u00e7amnt de 1944 han recuperat Ucar\u00efna al sud i han arribat a la frontera del Dniepper. Les ordres de Hitler de no retirada impedeix estrat\u00e8gies adequades i deixa les seves tropes a la merc\u00e8 de l\u2019ex\u00e8rcit roig que cada vegada \u00e9s m\u00e9s fort. 1 agost-15octubre 1944, aixecament de la resist\u00e8ncia polonesa amb el general Komorowski. Els nazis els executen i prenen repres\u00e0lies contra la poblaci\u00f3 civil matant 300 mil polonesos. Octubre 1944 L\u2019ex\u00e8rcit roig arriba a la Pr\u00fassia Oriental.<br \/>\n<b>La shoah<\/b><br \/>\nLa persecuci\u00f3 nazi. ah227 Alemanya tenia mig mili\u00f3 de jueus que seran v\u00edctimes de la ideologia nazi. Aquesta ideologia arrela per la necessitat de trobar un enemic culpable dels mals d\u2019alemanya, tant de la crisi econ\u00f2mica actual com de la derrota de 1918. 1 abril 1933, Dia del boicot amb atacs a comerciants,professors, mestres, estudiants, metges i advocats jueus.<br \/>\n7 abril 1933, promulgaci\u00f3 de lleis que prohibeixen als jueus l\u2019exercici de la medecina, l\u2019advocacia i l\u2019ocupaci\u00f3 de c\u00e0rrecs p\u00fablics. 15 setembre 1935, lleis de N\u00fcremberg que estableixen la distinci\u00f3 entre ciutadans aris i els s\u00fabdits jueus, els matrimonis interracials queden prohibits. EL rab\u00ed Baeck funda una \u201cOrganitzaci\u00f3 dels jueus alemanys\u201d per ajudar-los a emigrar o canviar d\u2019ofici. 1938 Tots els metges i advocats perden el seu t\u00edtol, les fortunes de m\u00e9s de cinc mil marcs jueves s\u2019han de declarar, els seus passaports queden marcats amb una J i els jueus que duen un nom no identificable, hauran de posar-hi davant \u201cSara\u201d o \u201cIsrael\u201d. Un atemptat contra Von rath, conseller de l\u2019embaixada alemanya a Par\u00eds, serveix per desfermar els progroms de les SS (\u201cNit dels vidres trencats\u201d) amb la destrucci\u00f3 de 300 sinagogues, profanaci\u00f3 de cementiris, destrucci\u00f3 de comer\u00e7os, assassinats i 25 mil detencions. S\u2019obliga la comunitat jueva a pagar mil milions de marcs d\u2019indemnitzaci\u00f3. 4 juliol 1939, es crea la \u201cUni\u00f3 dels jueus del Reich\u201d a la qual s\u2019hi han d\u2019apuntar obligat\u00f2riament tots els jueus. Comencen a recloure\u2019s en ghettos. Els que poden emigren tot i les dificultats de transferir els seus b\u00e9ns i capitals a l\u2019exterior. 1941-1942, Extermini els jueus polonesos, primer amb la concentraci\u00f3 en ghettos i camps de treball,despr\u00e9s amb detencions en massa i execucions sum\u00e0ries. 1941-1944 Els jueus de les zones ocupades, Fran\u00e7a, B\u00e8lgica, Holanda i Luxemburg, s\u00f3n localitzats i traslladats a camps de concentraci\u00f3. 1941 Himmler encarrega a Reinhard Heydrich, cap de les SS una soluci\u00f3 final a l\u2019afer jueu que consisteixi en la seva eliminaci\u00f3 total. A la confer\u00e8ncia de WannSee el 1942, es planifica la separaci\u00f3 dels sexes i reclusi\u00f3 dels jueus en camps de concentraci\u00f3 on se\u2019ls far\u00e0 morir despr\u00e9s d\u2019haver-los aprofitat per realitzar treballs for\u00e7ats. Els jueus s\u00f3n exterminats de manera sistem\u00e0tica als camps d\u2019Auschwitz, Chelmno, Belzec, Solivor i Treblinka. Moren entre 4 i 6 milions de jueus. Els pa\u00efsos de l\u2019europa central s\u2019apunten a la pol\u00edtica antisemita. Els altres pa\u00efsos ocupats o aliats, It\u00e0lia, Fran\u00e7a, Finl\u00e0ndia i DInamarca s\u2019hi oposen. No nom\u00e9s s\u00f3n eliminats els jueus. [Un cop s\u2019ha acceptat que la vida humana no val en s\u00ed, tot \u00e9s possible]. Es posa en marxa un programa d\u2019eutan\u00e0sia que esterilitza els que pateixen malalties cong\u00e8nites susceptibles de ser transmeses heredit\u00e0riament. Per raons d\u2019incapacitat per al treball o per garantir la puresa de la ra\u00e7a, 70 mil persones s\u00f3n exterminades fins l\u2019agost de 1941.<br \/>\n<b>La Pol\u00edtica dels aliats<\/b><br \/>\nah231 Estats Units sempre va estar al costat de Gran Bretanya. Tot i les difer\u00e8ncies amb R\u00fassia, les tres pot\u00e8ncies es van reunir per tractar de l\u2019agressi\u00f3 alemanya i japonesa. La capacitat de la ind\u00fastria americana havia de ser fonamental. EEUU i GB volen frenar Alemanya, la URSS, a m\u00e9s t\u00e9 plans per quedar-se amb els pa\u00efsos de l\u2019europa central. 1941 EEUU abandona la neutralitat, l\u2019agost Churchill i Roosevely signen la \u201cCarta Atl\u00e0ntica\u201d on es recullen nocions sobre les llibertats, ren\u00fancia a conquestes territorials, etc.. Gener 1942 Pacte de Washington pel qual les 26 nacions en guerra amb les pot\u00e8ncies de l\u2019Eix es comprometen a no signar una pau unilateral. Aquest pacte ser\u00e0 l\u2019embri\u00f3 de la ONU. Agost 1942 La URSS insisteix en la necessitat d\u2019obrir un front occidental. Els aliats comen\u00e7aran planificant un desembarcament al nord d\u2019Africa des d\u2019on saltar a Europa. El 1943 en una confer\u00e8ncia a Casablanca es decidir\u00e0 entrar a Sic\u00edlia. Espanya romandr\u00e0 neutral. EEUU comen\u00e7a a treballar en la bomba at\u00f2mica que far\u00e0 servir al Jap\u00f3. Maig 1943 Es comen\u00e7a a treballar en el desembarcament a fran\u00e7a, es reconeixen les annexions sovi\u00e8tiques. Novembre 1943 Confer\u00e8ncia al Caire entre Roosevelt, Churchill i Chang-kai-chek referents a operacions al pac\u00edfic i la independ\u00e8ncia de Corea. Desembre 1943 Confer\u00e8ncia de Teheran on es fixa la l\u00ednia Curzon entre Pol\u00f2nia i la URSS. En les converses de Mosc\u00fa es repartiran les zones d\u2019Europa Central, Rumania, Bulg\u00e0ria i Hongria com a zona sovi\u00e8tica, Gr\u00e8cia brit\u00e0nica i Iugoesl\u00e0via mixte.<br \/>\n1945 Confer\u00e8ncia de Yalta, Churchill, Roosevelt i Stalin fan una declaraci\u00f3 sobre \u201cL\u2019europa lliberada\u201d. Per compensar la `p\u00e8rdua de territori a mans de R\u00fassia, s\u2019amplia el territori polon\u00e8s fins al riu Oder [Alemanya reivindicar\u00e0, d\u00e8cades m\u00e9s tard, la l\u00ednia Oder-Neisse]. A la Confer\u00e8ncia de Postdam, apareixeran diverg\u00e8ncia entre els tres aliats. R\u00fassia acabar\u00e0 obtenint, a m\u00e9s de les zones d\u2019influ\u00e8ncia dels Balcans, control de la Mong\u00f2lia Exterior, ports del Pac\u00edfic, les illes Kuriles i el sud de Sakhalin.<br \/>\n<b>La caiguda del III Reich<\/b><br \/>\nah237 Front Occidental. 6 juny 1944 Desembarcament a Normandia, operaci\u00f3 Overlord. Aix\u00ed s\u2019obre un segon front a Europa, fet que reclamaven els russos. Les forces anglo-americanes estan comanades per Eisenhower, ocpupen la pen\u00ednsula de Cotentin el 14, i van avan\u00e7ant en guerra oberta i dif\u00edcil fins que desor\u00e9s de destruir les unitats blindades a \u201cl\u2019infern de Falaise\u201d, el 19 d\u2019agost entren a Par\u00eds, amb De Gaulle de protagonista i on feia dies que la Resistance s\u2019havia revoltat. A l\u2019octubre el nord de Fran\u00e7a i B\u00e8lgica ha quedat alliberat. 15 d\u2019agost, operaci\u00f3 Dragoon, desembarcament aliat al sud de Fran\u00e7a, alliberament de Grenoble, Toulon i Marsella. 16 desembre, contraofensiva alemanya a les Ardenes, replicada pels aliats. Alemanya prepara la darrera resist\u00e8ncia reclutant tots els homes entre 16 i 60, les dones participen en tasques auxiliars, els aliments es racionen. Hitler ordena resistir com sigui, destruint totes les instal\u00b7lacions militars i industrials que pugu\u00e9ssin passar a l\u2019enemic. S\u2019institueixen tribunals militars que podran ordenar l\u2019execuci\u00f3 de tot aquell qui no compleixi les ordres.<br \/>\nFront oriental. Gener 1945, L\u2019ex\u00e8rcit rus fa retrocedir els alemanys fins m\u00e9s enlll\u00e0 de la frontera polonesa i Pr\u00fassia oriental queda a\u00efllada. Es disputen aferrissadament ciutats fortalesa com Graudenz o K\u00f6nigsberg. 16 abril, ofensiva russa en la franja Oder Neisse, arribant a les portes de Berl\u00f3n el 24 d\u2019abril. Per la seva banda les forces aliades arribaran el 25 a Torgau, a 120 km de Berl\u00edn, el 2 d\u2019abril. 2 maig 1945 Capitulaci\u00f3 de Berl\u00edn. A l\u2019est, els russos conquesten Budapest, Viena i avancen per cap a Praga on hi ha un aixecament contra les forces d\u2019ocupaci\u00f3 alemanyes. A Iugoesl\u00e0via els partisans de Tito ataquen els alemanys.<br \/>\nFront occidental. Agafats en una pin\u00e7a entre els aliats de normandia i la uni\u00f3 de Houffaliza, els alemanys renuncien a la riba esquerra del Rhi Els americans emprenen una mala estrat\u00e8gia al pont de Remagen. El front est\u00e0 dividit en el nord (ocupaci\u00f3 de la regi\u00f3 del Elms i avan\u00e7 per Westf\u00e0lia, Holstein i Mecklemburg). Al centre els aliats parteixen la xona industrial de la conca del Ruhr (14 abril 1944), i despr\u00e9s l\u2019Elba, Denau i Torgau. Al sud van pujant fins a Mag\u00fancia limitant ja fins la l\u00ednia de denarcaci\u00f3 tra\u00e7ada pels russos. L\u2019ala dreta avan\u00e7a pel Brener, incorpora els americans procedents d\u2019It\u00e0lia. A l\u2019estiu travessa la Selva Negra arribant a Voralberg.<br \/>\n20 abril-23 maig 1945 Caiguda del Tercer Reich. Hitler es refugia al b\u00fanker de la Cancelleria decidit a quedar-s\u2019hi fins el final. Himmler i G\u00f6ring intenten establir contacte amb els aliats a tav\u00e9s de Bernadotte per pactar unes condicions d\u2019entrega que s\u00f3n rebutjades. 29 d\u2019abril, Hitler escriu el seu testament pol\u00edtic i nomena l\u2019Almirall Doenitz president del Reich, i Goebbels com a canceller. 30 d\u2019abril, su\u00efcidi de Hitler, Eva Braun i Goebbels. Doenitz encarrega govern a Krosigk que dissol el partit nazi. Himmler se su\u00efcida. 4 maig 1945 Capitulaci\u00f3 de les forces alemanyes a Holanda, Alemanya, DInamarca i Noruega, signada per l\u2019almirall Von Friedeburg al quarter del general Montgomery a L\u00fcneburg. 7 maig, signatura de la \u201ccapitulaci\u00f3 incondicional\u201d de la Wehrmacht al quarter general d\u2019EUsenhower a Reims. 8 maig, Capitulaci\u00f3 de Von Friedeburg, Keitel i Stumpf davant el mariscal Zukov de les forces russes a Berl\u00edn. 23 maig, el govern de Doenitz \u00e9s detingut i arrestat.<br \/>\n<b>Situaci\u00f3 postb\u00e8lica<\/b><br \/>\nah 241 P\u00e8rdues humanes. Aquesta guerra haur\u00e0 costat 55 milions de morts i 35 milions de ferits. Les p\u00e8rdues entre la poblaci\u00f3 civil han estat molt importants, d\u2019una banda a causa dels bombardejos (1 M), per\u00f2 sobretot pels moviments dels refugiats que, a part d\u2019emigrar, s\u00f3n obligats a treballar en camps de trebnall, deportats, sovint objecte de repres\u00e0lies i, en el cas dels jueus (5 M), exterminats de manera sistem\u00e0tica. S\u2019estima que van morir uns 30 M de poblaci\u00f3 civil, 5 M de jueus, 7 M de russos, 5.4 de xinesos [aquests en la del pac\u00edfic, \u00e9s clar], 4.2 polonesos, 3,8 d\u2019alemanys [i la poblaci\u00f3 civil japonesa?]. Pel que fa als soldats, hi ha 13.6 M de russos, 6,4 xinesos, 4 alemanys i 1.2 japonesos. Els aliats van tenir unes p\u00e8rdues molt inferiors, 300 mil soldats d\u2019EEUU, 400 mil brit\u00e0nics i 400 mil italians [els francesos ni se\u2019ls esmenta]. (ah243) Els canvis en la poblaci\u00f3 no van venir nom\u00e9s pels morts. La necessitat de concentrar recursos humans va suposar el trasllat a Alemanya dels ciutadans que vivien a d\u2019altres pa\u00efsos. [Per\u00f2 pel que tinc ent\u00e8s, el que Hitler va fer, \u00e9s que colons alemanys s\u2019establissin a les terres conquerides, \u00e9s a dir, que Alemanya va perdre densitat pel reclutament i pels colons, essent substituits per treballadors estrangers for\u00e7ats]. 9 milions de polonesos van ser deportats a treballs for\u00e7ats. La persecuci\u00f3 va fer que els serbis fug\u00edssin de Cro\u00e0cia i Eslov\u00e8nia [no ho han oblidat i per aix\u00f2 segueix la guerra]. Els finlandesos van haver d\u2019bandonar la pen\u00ednsula de Car\u00e8lia. La URSS va deportar a Sib\u00e8ria a alemanys, estonis, lituans, kalmuks i caucasians. Molts alemanys van fugir a Austria a mesura que el front oriental rus anava avan\u00e7ant. El problema dels refugiats s\u2019agreujar\u00e0 a partir de 1945 a causa de la inestabilitat pol\u00edtica i les rebel\u00b7lions.<br \/>\nP\u00e8rdues econ\u00f2miques. La guerra haur\u00e0 costat 1 bibli\u00f3 500 mil milions de d\u00f2lars, repartit entre EEUU 21% [\u00e9s a dir, que aport\u00e0 pocs soldats i molt material], 20% GB, 18% Alemanya, 13% URSS i 4% al jap\u00f3. Tot i l\u2019enorme p\u00e8rdua d\u2019infraestructures, el progr\u00e9s industrial i t\u00e8cnic [beneficiat potser de t\u00e8cniques desenvolpades durant la guerra] permetr\u00e0 la recuperaci\u00f3 i el 1948 s\u2019haur\u00e0 arribat al nivell de producci\u00f3 preb\u00e8lic. Si aix\u00f2 \u00e9s cert a escala mundial, a europa i la URSS la recuperaci\u00f3 ser\u00e0 lenta, degut a la destrucci\u00f3 de ciutats i ind\u00fastries. Caldr\u00e0 les aportacions del pla Marshall per tirar-ho endavant. A la URSS s\u2019aplicar\u00e0 una planificaci\u00f3 severa en favor del desenvolupament de la ind\u00fastria pesant en detriment de l\u2019agricultura i els b\u00e9ns de consum. En tot cas, el que ha quedat clar \u00e9s que Europa haur\u00e0 perdut definitivament la seva hegemonia.<br \/>\nUn nou ordre pol\u00edtic. Acabada la guerra, perduda l\u2019hegemoniqa europea, apareixen dos poders que es disputen l\u2019hegemonia, EEUU i la URSS. L\u2019un \u00e9s la primera pot\u00e8ncia econ\u00f2mica, l\u2019altre, lliure de les limitacions que li podien imposar els seus poderosos ve\u00efns, Alemanya i Jap\u00f3, reclama un paper principal [en part justificat pels 20 milions de morts que ha tingut durant la guerra]. Naixer\u00e0 l\u2019anomenada guerra freda. Les diverg\u00e8ncies tindran com a escenari europa i el problema alemany, i el tercer m\u00f3n. La URSS intentar\u00e0 extendre el comunisme arreu, cosa que en principi no li hauria de costar gaire donada l\u2019extensi\u00f3 de la mis\u00e8ria.<\/p>\n<hr \/>\n<div id=\"guerrafreda\"><b>La Guerra freda<\/b><\/div>\n<p>Les dues pot\u00e8ncies competiran per dominar zones d\u2019influ\u00e8ncia amb ajudes interessades al tercer m\u00f3n. Iniciaran una cursa d\u2019armaments (1949 primera prova at\u00f2mica russa). Ampli \u00fas de la propaganda per controlar l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica. Rivalitat cient\u00edfico-t\u00e8cnica en la carrera espacial. Davant les dues forces en tensi\u00f3 constant, qualsevol conflicte s\u2019amplifica. Es crea aix\u00ed un \u201cequilibri del terror\u201d, sobretot degut a l\u2019amena\u00e7a d\u2019un holocaust nuclear.<br \/>\n<strong>Cursa armament\u00edstica i t\u00e8cnica<\/strong>: El 1938 Otto Hahn descobria a Alemanya la fisi\u00f3 nuclear. Un grup de f\u00edsics entre els quals hi havia Albert Einstein, deman\u00e0 a Roosevelt que s\u2019emprengu\u00e9s un programa de recerca per construir una bomba at\u00f2mica. Fermi posa en marxa el primer reactor el 1942, Oppenheimer dirigir\u00e0 un equip de 150.000 cient\u00edfics i t\u00e8cnics. 1945 Explosi\u00f3 de la primera bomba at\u00f2mica a Las Vegas i llen\u00e7ament de bombes sobre Hiroshima i Nagasaki. 1946 Experimnents a les illes Bikini. 1949 Primera prova at\u00f2mica sovi\u00e8tica. L\u2019amena\u00e7a de la destrucci\u00f3 total es deu no nom\u00e9s a l\u2019exist\u00e8ncia de bombes at\u00f2miques sin\u00f3 a la capacitat de llen\u00e7ar-les on es vulgui gr\u00e0cies al desenvolupament dels missils intercontinentals, la construcci\u00f3 de superbombarders capa\u00e7os de donar la volta a la terra en menys de 100 hores i al programa espacial que permetr\u00e0 posar sat\u00e8l\u00b7lits en \u00f2rbita. 1952 Explosi\u00f3 de la primera bomba d\u2019hidrogen americana i la primera at\u00f2mica brit\u00e0nica. 1953 Explosi\u00f3 de la primera bomba d\u2019hidrogen sovi\u00e8tica. 1954 Bombes americanes amb una pot\u00e8ncia de 15 M de TNT, botadura del primer submar\u00ed nuclear americ\u00e0, el \u201cNautilus\u201d, que travessar\u00e0 el pol nord el 1958. 1955 La URSS aconsegueix llen\u00e7ar una bomba H des d\u2019un avi\u00f3. 1955 Congr\u00e9s de Ginebra on cient\u00edfic d\u2019arreu del m\u00f3n, entre els quals hi ha 18 premis Nobel, avisen dels perills d\u2019una guerra at\u00f2mica i els efectes de la radioactivitat. 1956 El moviment \u201c\u00c0toms per la pau\u201d funda la AIEA \u201cAg\u00e8ncia Internacional de l\u2019energia at\u00f2mica. 1. 1956 Creix la protesta internacional contra les armes at\u00f2miques. 1957 Primera bomba H anglesa. El consell atl\u00e0ntic decideix que la NATO tingui armament nuclear. 1958 Fundaci\u00f3 d\u2019EURATOM (Comunitat at\u00f2mica europea). 1959 En l\u2019Assamblea general de la ONU es planteja el desarmament at\u00f2mic en tres fases, suspensi\u00f3 de proves, suspensi\u00f3 de producci\u00f3 i prohibici\u00f3 de les armes. [que naturalment nom\u00e9s afecta als que encara no les tenen]. 1960 EEUU equipa els seus submarins at\u00f2mics amb missils polaris. 1961 Es calcula que el m\u00f3n gasta 330 milions de d\u00f2lars al dia en armament.<br \/>\n1962 Els submarins brit\u00e0nics s\u2019equipen amb missils \u201cPolaris\u201d. 1961 Proves sovi\u00e8tiques amb bombes de 100 M de TNT, proves subterr\u00e0nies dels EEUU, cohets \u201cDavy Crocket\u201d. 1963 Des de 1945 s\u2019han fet 259 proves at\u00f2miques per part dels EEUU i 126 per part de la URSS. Creix la preocupaci\u00f3 per una guerra total. S\u2019acord establir una l\u00ednia directa entre Washington i Mosc\u00fa (el c\u00e8lebre \u201ctel\u00e8fon vermell\u201d) per impedir una guerra no volguda. 1963 Se signen acords per prohibir les proves at\u00f2miques. Fran\u00e7a i Xina, que esperen desenvolupar la seva pr\u00f2pia tecnologia, no ho fan. 1964 Explosi\u00f3 de la primera bomba at\u00f2mica xinesa. 1968 Explosi\u00f3 de la primera bomba at\u00f2mica francesa (\u201cForce de frappe\u201d).<br \/>\n1957 Llan\u00e7ament del Sputnik I (professor Sedov). 1958 Fundaci\u00f3 de la NASA (Nacional Agency Space ..), llen\u00e7ament del Explorar I. 1959 Primers planetoides Lunik I i Lunik II que orbiten al voltant de la lluna i transmeten imatges de la cara oculta. 1959 Un robot rus arriba a la lluna. 1960 Primer vol tripulat amb animals, ds gossos aterren despr\u00e9s de donar 18 voltes al globus. 1960 \u00das pac\u00edfic dels sat\u00e8l\u00b7lits, el Tiros I envia dades metereol\u00f2giques i el Echo I transmet not\u00edcies. 1961 Primer vol tripulat, Gagarin d\u00f3na 17 voltes a la terra amb el Vostok I. 1962 El Vostok III amb Nikolaiev aterra despr\u00e9s de donar 94 voltes a la terra. EEUU fa el seu primer vol tripulat el Frienship III amb John Glenn. El Tesltar \u00e9s el primer sat\u00e8l\u00b7lit que s\u2019usa per r\u00e0dio i televisi\u00f3. 1964 El Voschod I duu tres homes i d\u00f3na 16 voltes a la terra. El Saturn I llen\u00e7a un sat\u00e8l\u00b7lit de 17 tones. 1965 Leonov \u00e9s el primer home que fa un tomb per l\u2019epai, de10 minuts. Amb el Gemini III, austronautes americans aconsegueixen modificar l\u2019\u00f2rbita. 1966 EEUU i la URSS aconsegueixen un allunament suau despr\u00e9s de moltes proves fallides. 1969 Armstrong trepitja la lluna.<\/p>\n<hr \/>\n<p><b>Tractats de pau<\/b><br \/>\n1945 Confer\u00e8ncia de Postdam. Les quatre pot\u00e8ncies vencedores no saben qu\u00e8 fer amb Alemanya. La pol\u00edtica obertament anticomunista dels EEUU dificultar\u00e0 arribar a un acord. 1948 Confer\u00e8ncia EEUU, GB, F i el Benelux a Londres on s\u2019acorda autoritzar la formaci\u00f3 d\u2019un govern a l\u2019Alemanya Occidental i donar-li suport econ\u00f2mic. [El recel o venjan\u00e7a envers a A \u00e9s molt m\u00e9s petit que la por a l\u2019expansionisme sovi\u00e8tic]. El bloc oriental protesta. El 1949 se signa l\u2019estatut d\u2019ocupaci\u00f3. Bloqueig de Berl\u00edn. El ministre sovi\u00e8tic d\u2019afers exteriors proposa un govern alemany centralitzat sense eleccions lliures. 1946 Confer\u00e8ncia de Pau de Par\u00eds. El febrer de 1947 se signaran els Tractats de pau pels quals Finl\u00e0ndia perd Car\u00e8lia (URSS), It\u00e0lia perd les col\u00f2nies i Trieste, Hongria torna a les fronteres de 1937, Rumania cedeix a la URSS Besarabia i Bukovina, Jap\u00f3 es desmilitaritza i queda regit pel govern militar americ\u00e0 del general MacArthur. 1950 La crisi de Corea fa passar el problema alemany a un segon terme. S\u2019autoritza el rearmament d\u2019alemanya. 1950 Creaci\u00f3 de la NATO. 1951 S\u2019intenta la creaci\u00f3 d\u2019un ex\u00e8rcit europeu amb participaci\u00f3 dels alemanys, per\u00f2 De Gaulle ho rebutja. 1952 Tractat de pau de San Francisco pel qual Jap\u00f3 torna a les fronteres de 1854.<br \/>\n1953 Mor Stalin. 1954 Edem proposa eleccions per a una assamblea Constitucional per a Alemanya sencera, la formaci\u00f3 de govern i un tractat de pau. Molotovpfereix una alternativa amb les dues alemanyes per separat. Al mar\u00e7 la URSS reconeixer\u00e0 la sobirania de l\u2019alemanya oriental RDA [Un cop assegurat que hi haur\u00e0 un govern prosovi\u00e8tic i per impedir unes eleccions lliures]. La RFA entra a la NARO. La reunificaci\u00f3 d\u2019alemanya \u00e9s cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil. 1955 Austria, que estava ocupada per les quatre pot\u00e8ncies vencedores, d\u00f3na garanties pol\u00edtiques i econ\u00f2miques i obt\u00e9 la fi de l\u2019ocupaci\u00f3. 1955 Creaci\u00f3 del Pacte de Vars\u00f2via al qual s\u2019unir\u00e0 la RDA l\u2019any seg\u00fcent. Es formen aix\u00ed dos blocs militars i econ\u00f2mics. 1955 Eisenhower, Eden, Faure i Bulganin es troben a Ginebra per\u00f2 no arriben a cap acord sobre la reunificaci\u00f3. Dulles s\u2019enfronta a Molotov, ministre d\u2019afers estrangers rus, que nom\u00e9s s\u2019avindria a una reunificaci\u00f3 sobre la base de d\u2019un acord entre dues alemanyes independents i sempre que la RDA conserv\u00e9s el seu car\u00e0cter socialista. 1958 Krustxev llen\u00e7a un ultim\u00e0tum exigint la fi de l\u2019ocupaci\u00f3 militar de la part occidental de Berl\u00edn. Es comen\u00e7a a veure com a soluci\u00f3 un pla de tres estats: RFA, RDA i la ciutat lliure de Berl\u00edn occidental. 1959 Krustxev amena\u00e7a amb la signatura de pau unilateral amb la RDA. 1959 Herter, secretari d\u2019Estat dels EEUU, proposa la unificaci\u00f3 de Berl\u00edn amb eleccionslliures, la formaci\u00f3 d\u2019un comit\u00e8 electoral per alemanya sencera amb 25 membres per la RFA i 10 per la RDA, eleccions constituents i formaci\u00f3 de govern, i finalment la signatura d\u2019un tractat de pau [naturalment, el primer problema era amb qui signar el tractat, quan alemanya era un conjunt no homogeni. 1959 Krustxev visita els EEUU. 1960 Entrevista Kennedy Krustxev a Viena. 1963 Kennedy visita la RFA i el Berl\u00edn occidental (\u201cIch bin ein Berliner\u201d). 1964 Pacte d\u2019amistat entre la URSS i la RDA encara que no es parli de pau unilateral.<br \/>\nMoviments demogr\u00e0fics: ah243 1945 En la confer\u00e8ncia de Postdam s\u2019aprova el retorn de tots els alemanys que el 1942 van ocupar territoris orientals, com els sudets a Txecoeslov\u00e0quia. Es repatrien i s\u2019intercanvien minories nacionals que havien estat despla\u00e7ades. Algunes zones, com els sudets, acusen un descens demogr\u00e0fic important. 1946 Expulsi\u00f3 de les minories italianes de Iugoesl\u00e0via. 1948-1952 Els jueus de l\u2019europa oriental emigren a Israel. 1950-1952 Les minories turques s\u00f3n expoulsades de Bulg\u00e0ria i Gr\u00e8cia. Aix\u00f2 suposa que trenta milions d\u2019europeus, la majoria d\u2019ells alemanys, van haver d\u2019abandonar els seus pa\u00efsos d\u2019origen. El problema dels refugiats a escala mundial encara s\u2019agreujar\u00e0 a causa de diferents conflictes. El 1945 es cre\u00e0 el UNRRA, una organitzaci\u00f3 d\u2019ajuda, i des del 1951 la ONU tindr\u00e0 un comissari per al problema dels refugiats. 200 mil hongaresos abandonaran el pa\u00eds, quan es reprimeixi l\u2019aixecament anticomunista, un 40% acabar\u00e0 tornant. Els alemanys de la RDA intentaran sempre creuar el mur i passar al m\u00f3n lliure.<\/p>\n<hr \/>\n<p><strong>La UNO<\/strong><\/p>\n<p>ah245 Despr\u00e9s de diferents preliminars com la Proclamaci\u00f3 de les \u201cQuatre llibertats\u201d de 1941, i la confer\u00e8ncia de Dumbarton Oaks de 1944, el 26 juny 1945 es funda l\u2019organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides, amb una carta de 111 articles que \u00e9s signada per 50 Estats. Els seus objectius s\u00f3n la \u201cSalvaci\u00f3 de la pau mundial, la defensa dels drets de l\u2019home, la igualtat de drets per a tots els pobles i l\u2019augment del nivell de vida a tot el m\u00f3n\u201d. [Els seus principis s\u00f3n un impossible], ja que s\u2019ha de garantir la pau mitjant\u00e7ant sancions econ\u00f2miques i pol\u00edtiques, si t\u00e9 forces armades hauran de ser cedides pels seus estats membres, per\u00f2 no es pot interferir en la vida pol\u00edtica interna dels estats. Els seus \u00f2rgans s\u00f3n:<\/p>\n<ul>\n<li>l\u2019Assamblea General (New York) que es reunir\u00e0 almenys un cop l\u2019any. Les decisions nom\u00e9s s\u00f3n obligat\u00f2ries pels qui les han votat. Estableixen el pressupost i elegeixen els membres no permanents del<\/li>\n<li>Consell de Seguretat, car\u00e0cter permanent, 15 membres entre els quals n\u2019hi ha cinc de permanents, EEUU, URSS, Anglaterra, Fran\u00e7a i Xina. [Evidentment, els qui tenen la bomba at\u00f2mica]. Les seves decisions s\u00f3n obligat\u00f2ries quan les aprovat 9 dels 15 membres, si entre aquests 9 hi s\u00f3n els cinc permanents, que tenen dret a vetar qualsevol decisi\u00f3. [M\u00e9s val vetar aqu\u00ed que no poas amena\u00e7ar de llen\u00e7ar una bomba].<\/li>\n<li>El Secretari General \u00e9s elegit cada cinc anys per l\u2019assamblea general. T\u00e9 atribucions pol\u00edtiques i administratives.<\/li>\n<li>El Tribunal Internacional de la Haia, t\u00e9 15 jutges elegits cada 9 anys i s\u2019encarrega de resoldre conflictes jur\u00eddics a inst\u00e0ncies dels estats membres.<\/li>\n<li>Hi ha diverses Comissions de treball sobre Informaci\u00f3, Drets de la dona, drogues i estupefaents, comer\u00e7, poblaci\u00f3 i estad\u00edstica, drets humans i serveis socials.<\/li>\n<li>El Consell Econ\u00f2mic i Social coordina i dirigeix les activitats econ\u00f2miques i socials.<\/li>\n<li>UPU (Berna) Uni\u00f3 Postal Internacional.<\/li>\n<li>FMI (Washington), Fons Monetari internacional.<\/li>\n<li>UNHCR (Ginebra), Alt Comissariat per als refugiats<\/li>\n<li>UNICEF (Ginebra), Ajut i protecci\u00f3 a la Inf\u00e0ncia.<\/li>\n<li>GATT, per la supressi\u00f3 de les tarifes duaneres i foment del comer\u00e7.<\/li>\n<li>BANK (Washington), el banc mundial per a la reconstrucci\u00f3 i el desenvolupament..<\/li>\n<li>FAO (desenvolupament agr\u00edcola)<\/li>\n<li>OIT (Organitzaci\u00f3 Mundial del treball)<\/li>\n<li>UNESCO (Par\u00eds) per la l\u2019educaci\u00f3, la ci\u00e8ncia i la cultura.<\/li>\n<li>WHO o OMF (Ginebra), World Health Organization.<\/li>\n<\/ul>\n<p>En els primers anys l\u2019ONU aconseguir\u00e0 que les tropes sovi\u00e8tiques marxin de l\u2019Iran, solucionar el problema de Trieste el 1947, acotar els conflictes a Palestina (1948) i intervindr\u00e0 a Indon\u00e8sia, Caxemira i d\u2019altres llocs. La manca d\u2019acord i de recursos impediran que sigui m\u00e9s efica\u00e7. D\u2019altra banda la ONU es convertir\u00e0 en un altre escenari de la guerra freda entre EEUU i la URSS. L\u2019entrada de la Xina comunista ser\u00e0 vetada. 1950 S\u2019envia a Corea un contigent de forces manades pel general MacArthur i els sovi\u00e8tics protesten. 1955 Esclata el conflicte a Arg\u00e8lia per\u00f2 l\u2019ONU no podr\u00e0 intervenir ja que es Fran\u00e7a el declara un conflicte intern. 1960 Pacificaci\u00f3 del Congo gr\u00e0cies a la pres\u00e8ncia de forces de la ONU (Hammarskj\u00fcld), que no es veuran obligades a intervenir. Les tropes hauran de marxar el 1964 degut a problemes econ\u00f2mics. 1961 U Thant, de Birm\u00e0nia, \u00e9s elegit secretari general donant m\u00e9s prestigi al c\u00e0rrec. 1962 Acci\u00f3 de la ONU a Katanga. 1963 Els estats que no aproven la pol\u00edtica de la ONU al Congo no contribueixen. Aix\u00f2 causa una crisi financera. 1964\/1965 S\u2019ajornen totes les votacions fins que se solucioni la crisi financera. 1965 Pau VI visita la ONU a Nova York i envia un missatge de pau al m\u00f3n. [Quin \u00e9s el seu pressupost actual? Qui fa les aportacions? Quina part del pressupost \u00e9s endog\u00e0mic, per mantenir institucions, quina part \u00e9s per estad\u00edstiuca, i quina fracci\u00f3 \u00e9s la que permet fer accions concretes?].<\/p>\n<hr \/>\n<p><b>La integraci\u00f3 europea<\/b><br \/>\nah265 Integraci\u00f3 pol\u00edtica: Despr\u00e9s de la 2\u00aa Guerra, es pensa en una Europa Unida. Brusel\u00b7les i el seu ministre d\u2019afers estrangers Spaak, es converteixen en els principals promotors. 1949 El Congr\u00e9s de la Haia i el govern franc\u00e8s creen el Consell d\u2019europa \u201cper la defensa de la civilitzaci\u00f3 europea i el progr\u00e9s social\u201d, amb un secretariat a Estrasburg una Assamblea Consultiva integrada per representants de parlaments nacionals. El projecte federalista no pot tirar endavant per les reserves suscitades, especialment, per Anglaterra. El 1953 se celebra una Convenci\u00f3 sobre els Drets de l\u2019home.<br \/>\nIntegraci\u00f3 militar: 1948 Pacte d\u2019assist\u00e8ncia m\u00fatua, que queda integrat en l\u2019OTAN. Durant la guerra de Corea (1950) [per diferenciar-se dels americans], es crea la Comunitat Europea de Defensa (CED), on hi participa la RFA. El 1954 els acord de Par\u00eds tracten de la creaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea Occidental (UEO), amb tropes nacionals (Benelux, Gran Bretanya, RFA, It\u00e0lia i Fran\u00e7a, sota comandament de l\u2019OTAN. [Fran\u00e7a volia anar per lliure].<br \/>\nIntegraci\u00f3 econ\u00f2mica: El secretari d\u2019Estat americ\u00e0, George G.Marshall, elabora el 1947 un Programa de Reconstrucci\u00f3 Europea (ERP), Pla Marshall, que preveu que EEUU subministri mat\u00e8ries primeres i capital en forma de cr\u00e8dits i donacions. La URSS rebutja el pla, i aix\u00f2 obligar\u00e0 a Pol\u00f2nia i Txecoeslov\u00e0quia a retirar la seva adhesi\u00f3. Per distribuir el fons del ERP, US$ 14.000 milins, es crea la OECE (Organitzaci\u00f3 europea de cooperaci\u00f3 econ\u00f2mica). El bloc oriental respondr\u00e0 amb la creaci\u00f3 del COMECON.<br \/>\nLa comunitat dels 6: 1950 El minisre franc\u00e8s d\u2019afers estrangers proposa un mercat \u00fanic pel carb\u00f3, el ferro i l\u2019acer, amb Fran\u00e7a, la RFA, It\u00e0lia i el Benelux. El 1951 es crea la CECA que funciona for\u00e7a b\u00e9 mentre els projectes d\u2019uni\u00f3 pol\u00edtica estan encallats. 1957 Tractats de Roma sobre l\u2019\u00fas de l\u2019energia at\u00f2mica (Euratom) i la constituci\u00f3 de la Comunitat Econ\u00f2mcia Europea (CEE) que preveuria la integraci\u00f3 duanera per 1970, amb lliure circulaci\u00f3 de capitals, i una converg\u00e8ncia progressiva pol\u00edtica i social. Estaria articulada pel Consell de Ministres dels pa\u00efsos membres, i una comissi\u00f3 de nou membres que es renovaria cada 4 anys (Seu a Brusel\u00b7les). La CEE estar\u00e0 controlada pel Parlament Europeu, amb seu a Estrasburg, format per 142 membres designats pels diferents parlaments nacionals. Queden com a estats associats Gr\u00e8cia i Turquia. Les diverg\u00e8ncies franco-brit\u00e0niques impedeixen crear una zona de lliure canvi. Anglaterra respondr\u00e0 creant l\u2019EFTA (Petita zona de lliure canvi) amb Austria, Dinamarca, Finl\u00e0ndia, Anglaterra, Noruega, Portugal, Su\u00e8cia i Su\u00efssa. 1961 La OECE es dissol i es crea l\u2019Organitzaci\u00f3 per a la Cooperaci\u00f3 i Desenvolupament Econ\u00f2mic. La CEE aconsegueix un important creixement econ\u00f2mic, tot i que la coordinaci\u00f3 de les pol\u00edtiques agr\u00edcoles \u00e9s molt dif\u00edcil. Anglaterra negocia la seva entrada per\u00f2 \u00e9s vetada pel General De Gaulle (fins 1971). Es redueixen les tarifes duaneres. Aquesta pol\u00edtica es pret\u00e9n aplicar a nivell mundial amb el GATT (Kennedy Round). Es plantegen dificultats quan Alemanya s\u2019oposa el 1964 a la liberalitzaci\u00f3 del mercat de cereals, i el 1965 quan Fran\u00e7a exigeix modificacions institucionals. 1966 Malgrat les dificultats, els sis membres (RFA, F, I, B N L), acorden la lliure circulaci\u00f3 de productes agr\u00edcoles i industrials pel juliol de 1968.<\/p>\n<hr \/>\n<div id=\"actualitzacions\">\n<h1>Actualitzacions<\/h1>\n<\/div>\n<p>[query cronologia zona europa]<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Hist\u00f2ria: Recorregut |\u00a0\u00a0 Etapes\u00a0 | Les 8 \u201ccases\u201d de la hist\u00f2ria Arribada de l&#8217;home Agricultura Gr\u00e8cia i Roma Edat mitjana Europa moderna Europa contempor\u00e0nia blocs Revoluci\u00f3 Industrial Guerres Napole\u00f2niques i Congr\u00e9s de Viena L\u2019Europa de les nacions i revolucions liberals 1815-1871. Persecuci\u00f3 dels jueus. L\u2019Europa de l\u2019imperialisme colonial 1871-1914 WWI 1914-1919 Entreguerres 1919-1939 WWII 1939-1945 &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/europa-i-russia\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Europa i R\u00fassia&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[80],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[390],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2616"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2616"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2616\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2616"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2616"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2616"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2616"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2616"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2616"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2616"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2616"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}