{"id":2632,"date":"2022-07-01T16:00:37","date_gmt":"2022-07-01T16:00:37","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2632"},"modified":"2023-04-26T09:24:00","modified_gmt":"2023-04-26T09:24:00","slug":"d","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/d\/","title":{"rendered":"D"},"content":{"rendered":"

Les meves paraules<\/a><\/p>\n

\n

dacsa<\/del>* f Cereal que fa panotxes: blat de moro.<\/p>\n

dada f Unitat d’informaci\u00f3. Les dades d’un problema.<\/p>\n

dalt 1 adv [i loc adv \u2018a dalt’, \u2018all\u00e0 dalt’…] A la part m\u00e9s alta. S\u00f3n dalt al terrat. Van cap dalt. S\u00f3n a dalt. Han arribat fins all\u00e0 dalt. El senyor Rossinyol \u00e9s per dalt. 2 dalt de [\u2018a dalt de’, \u2018all\u00e0 dalt de’…] loc prep A dalt de tot de la torre Eiffel. Qu\u00e8 hi ha all\u00e0 dalt de casa vostra?<\/p>\n

daltabaix 1 adv [i loc prep \u2018daltabaix de’] De dalt a baix. Es va abocar massa i va caure daltabaix. Va tirar un test daltabaix del balc\u00f3. 2 m Desastre que ho fa trontollar tot. Els casos de corrupci\u00f3 descoberts van ser un daltabaix per al govern.<\/p>\n

damunt Indica situaci\u00f3 a la part superior d’una superf\u00edcie, per oposici\u00f3 a la part inferior, o sota. 1 adv [i loc adv \u2018a damunt’, \u2018al damunt’, \u2018all\u00e0 damunt’…] Per parar taula, has d’endre\u00e7ar tots els trastos que hi ha damunt. Deixa’l all\u00e0 damunt. 2 prep [i loc prep \u2018damunt de’, \u2018a damunt’, \u2018a damunt de’, \u2018al damunt de’…] Lleva el gerro de damunt el piano i posa’l damunt del bufet. Qu\u00e8 hi has posat, a damunt la tauleta de nit? \u201cPel damunt dels nostres cants, aixequem una senyera.\u201d Ho trobar\u00e0s all\u00e0 damunt la cuina.<\/p>\n

dansa f Ball, especialment amb finalitats art\u00edstiques. La sardana \u00e9s una dansa antiga. Estudia dansa al Conservatori.<\/p>\n

dany m Mal. La plaga de llagosta ha causat danys irreparables al camp.<\/p>\n

darrer, -a det i pron \u00daltim. Aix\u00f2 va passar els darrers dies de juny. Sempre arriba al darrer quart. Sempre arribes el darrer.<\/p>\n

darrerament adv \u00daltimament.<\/p>\n

darrere Indica situaci\u00f3 a la part posterior, per oposici\u00f3 a l’anterior, o davant. 1 adv [i loc adv \u2018a darrere’, \u2018al darrere’] Col.loca’t darrere, a darrere, al darrere. 2 prep [i loc prep \u2018darrere de’, \u2018a darrere’, \u2018a darrere de’, \u2018al darrere de’…] S’amagava darrere la pila de llenya. Poseu-vos a darrere de tot. Passa pel darrere de la casa. 3 m [sovint en pl.] El cul. Tinc el darrere quadrat de tant seure.<\/p>\n

data f Dia concret agafat com a refer\u00e8ncia. Apunta la data de naixement de tots.<\/p>\n

d\u00e0til m Fruit comestible de la palmera datilera.<\/p>\n

dau m Pe\u00e7a c\u00fabica que es fa servir en jocs d’atzar. Tirar els daus.<\/p>\n

daurat, -ada adj De color d’or. Un marc daurat.<\/p>\n

davall* adv i prep Sota.<\/p>\n

davallada f Baixada, especialment [fig.] baixada brusca. Amb la malaltia ha fet una davallada.<\/p>\n

davallar v intr i tr Baixar.<\/p>\n

davant Indica situaci\u00f3 a la part anterior, per oposici\u00f3 a la part posterior, o darrere. 1 adv [i loc adv \u2018a davant’, \u2018al davant’…] Passa davant, a davant. Posa’t al davant. 2 prep [i loc prep \u2018davant de’, \u2018a davant’, \u2018a davant de’, \u2018al davant de’, \u2018davant per davant de’] Davant la casa hi havia un jard\u00ed. Emporta’t aix\u00f2 de davant la porta i posa-ho davant del sof\u00e0. La manifestaci\u00f3 va arribar fins a davant del govern civil. L’economia sempre passa al davant de la ideologia. Vivia davant per davant de casa. 3 m [sovint en pl.] El pit. T\u00e9 uns davants molt generosos.<\/p>\n

davantal m Pe\u00e7a que serveix de protecci\u00f3 del vestit. Per fer feina es posa sempre un davantal.<\/p>\n

davanter, davantera m i f Esportista que t\u00e9 la funci\u00f3 d’atacar en certs esports d’equip. El davanter centre.<\/p>\n

de [de, d’] prep 1 Indica proced\u00e8ncia. Vent de ponent. 2 Indica causa. Estic content de veure’t. 3 Indica mat\u00e8ria, composici\u00f3, contingut. Un anell d’or. Un llibre de llom pla. Una teles\u00e8rie de cent cap\u00edtols. Una ampolla de cervesa. 4 Indica pertinen\u00e7a. La casa dels avis. 5 Indica una part d’un tot. La meitat de quatre. Sis de grans i nou de petits. No me’n queden gaires, d’aquestes. 6 Despr\u00e9s d’alguns verbs i atributs. Es recordaven dels seus anys de joventut. Est\u00e0 aprenent de cuinar. Estava tip d’alabances, mort de f\u00e0stic, ple de mals. 7 Davant d’infinitiu. Pensa d’avisar-lo aviat. S\u00f3n els primers d’arribar. 8 En correspond\u00e8ncia amb altres preposicions. Van arribar d’un en un, de tres en tres. Obriran de quatre a vuit.<\/p>\n

debades adv 1 Sense profit, en va. Tots els teus esfor\u00e7os han estat debades. *2 De franc. Han entrat a l’exposici\u00f3 debades.<\/p>\n

debat m Discussi\u00f3 argumentada sobre un tema social, pol\u00edtic o cient\u00edfic. Els debats parlamentaris. Un debat televisiu.<\/p>\n

debatre v tr 1 Fer un debat. Van debatre les noves lleis. 2 Remenar a cops. Debatre uns ous per a la truita.<\/p>\n

d\u00e8bil adj Mancat d’energia. Est\u00e0 d\u00e8bil a causa del dejuni prolongat.<\/p>\n

debilitar v tr Fer perdre energia. Els atacs repetits han debilitat la defensa.<\/p>\n

debilitat f 1 Condici\u00f3 de d\u00e8bil. La malaltia l’ha deixat en una extrema debilitat. 2 Tend\u00e8ncia forta, afici\u00f3. T\u00e9 debilitat per la cervesa negra.<\/p>\n

de deb\u00f2 1 loc adv D’una manera seriosa. T’ho dic de deb\u00f2. 2 loc adj Aut\u00e8ntic. Unes perles de deb\u00f2.<\/p>\n

debut m Estrena d’un artista. Dem\u00e0, la cantant fa el seu debut.<\/p>\n

debutar v intr Fer el debut. La companyia de teatre cl\u00e0ssic debutar\u00e0 amb una obra de Shakespeare.<\/p>\n

d\u00e8cada f S\u00e8rie de deu, especialment anys. La d\u00e8cada dels setanta.<\/p>\n

decad\u00e8ncia f Estat de deixadesa, d’aband\u00f3. Aquella companyia de teatre est\u00e0 en decad\u00e8ncia.<\/p>\n

decantar 1 v tr Inclinar. Decanta m\u00e9s la gerra per abocar el vi. 2 Apartar(-se). Decanta una mica el cap o et far\u00e0s una banya amb el penja-robes. 3 decantar-se v pron Decanteu-vos una mica, que no puc passar. 4 v pron i r\u00e8g [fig.] Preferir. Sempre m’he decantat per l’\u00f2pera.<\/p>\n

decaure v intr Perdre l’energia, l’inter\u00e8s. L’espectacle dequeia una mica cap al final.<\/p>\n

decebre [var. fam.: decepcionar] v tr No complir una cosa amb all\u00f2 que se n’esperava. Els va decebre la seva actitud de no comprometre-s’hi.<\/p>\n

decebut, -uda [var. fam.: decepcionat] adj Que ha sofert decepci\u00f3. Estava una mica decebut dels seus companys.<\/p>\n

decent adj 1 Que es comporta amb honradesa. Un pol\u00edtic decent. 2 Digne. Guanya un sou decent.<\/p>\n

decepci\u00f3 f El fet de decebre. Amb els fills, no hi ha tingut mai cap decepci\u00f3.<\/p>\n

decidir 1 v tr Portar a prendre un partit, a adoptar una soluci\u00f3. Han decidit tirar la casa vella a terra. 2 decidir-se v pron i r\u00e8g Han acabat decidint-se per un viatge a les Bermudes.<\/p>\n

decidit, -ida adj Que sap el que vol. Se n’hi va anar tota decidida, a escridassar-los<\/p>\n

d\u00e8cim, -a 1 det i pron Des\u00e8. Nom\u00e9s me’n queda una d\u00e8cima part. 2 d\u00e8cim m Nombre fraccionari. Vuit d\u00e8cims (8\/10). 3 Bitllet de loteria. He comprat un d\u00e8cim.<\/p>\n

decimal m Cada un dels d\u00edgits que s’escriuen a la dreta de la coma. Un nombre amb decimals.<\/p>\n

dec\u00edmetre m La d\u00e8cima part d’un metre.<\/p>\n

decisi\u00f3 f 1 Abs\u00e8ncia de dubte. Fa les coses amb decisi\u00f3. 2 Acte de decidir. Ha pres una decisi\u00f3.<\/p>\n

decisiu, -iva adj Que determina el desenlla\u00e7. Aquella opini\u00f3 va ser decisiva per prendre un acord.<\/p>\n

declaraci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de declarar(-se). El comissari els va fer firmar la declaraci\u00f3. Tot era fer declaracions de fidelitat. Unes declaracions a la premsa.<\/p>\n

declarar v tr i intr Testimoniar, manifestar. Va declarar davant del jutge. Va declarar que no hi estava d’acord.<\/p>\n

decoraci\u00f3 f Art de decorar. Estudia disseny i decoraci\u00f3.<\/p>\n

decorador, decoradora m i f Persona que es dedica a la decoraci\u00f3.<\/p>\n

decorar v tr Adornar seguint uns criteris art\u00edstics. S’han fet decorar la botiga.<\/p>\n

decorat [var.: decoraci\u00f3] m Conjunt d’elements per a l’ambientaci\u00f3 d’un escenari. Muntaven els decorats per a Rigoletto.<\/p>\n

decret m Disposici\u00f3 legal d’un govern. El nou decret sobre la jornada laboral.<\/p>\n

decretar v tr Manar per decret. El govern ha decretat tres dies de dol.<\/p>\n

dedicaci\u00f3 f El fet de dedicar-se (a). T\u00e9 una dedicaci\u00f3 total als estudis.<\/p>\n

dedicar 1 v tr Dirigir. Li ha dedicat unes paraules de consol. 2 v tr i r\u00e8g Aportar(-hi) temps i energies. Dedica les hores lliures a passejar. 3 dedicar-se v pron i r\u00e8g Es dedica plenament als negocis.<\/p>\n

dedicat\u00f2ria f Escrit breu de l’autor que de vegades hi ha a la portada d’un llibre.<\/p>\n

deducci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de deduir. Aquell detectiu sempre feia unes deduccions molt precipitades.<\/p>\n

deduir v tr Treure conclusions a partir d’indicis. Pel to amb qu\u00e8 l’altre va contestar, van deduir que no eren ben rebuts.<\/p>\n

deessa f Divinitat femenina.<\/p>\n

defecte m Tot all\u00f2 que fa que una cosa no sigui ben feta, ben acabada. Un aparell amb defectes de fabricaci\u00f3.<\/p>\n

defensa f 1 Acci\u00f3 de defensar. L’advocat que porta la defensa del cas. 2 Zona en un camp d’esports on s’impedeix l’avan\u00e7 dels contraris; conjunt de jugadors que hi actuen. La l\u00ednia de defensa. Un equip amb una bona defensa.<\/p>\n

defensar [var.: *defendre] v tr i r\u00e8g 1 Ajudar alg\u00fa que \u00e9s atacat. El van defensar dels adversaris. Qui defenia els acusats? 2 [fig.] Argumentar. Vam defensar les nostres opinions en p\u00fablic.<\/p>\n

defensiu, -iva adj Que serveix per defensar-se. Armes defensives.<\/p>\n

defensor, -a adj i m i f Que defensa. L’advocat defensor. Els defensors dels oprimits.<\/p>\n

deficient adj De molt baix valor o qualitat. Un treball deficient.<\/p>\n

d\u00e8ficit m Difer\u00e8ncia a favor de les despeses. El balan\u00e7 ha tancat amb d\u00e8ficit.<\/p>\n

definici\u00f3 f Descripci\u00f3 que determina la categoria i els trets distintius d’un concepte. Les definicions del diccionari.<\/p>\n

definir v tr Fer una definici\u00f3. Com definiries una cosa fofa?<\/p>\n

definitiu, -iva adj Que tanca un cas. Hi va aportar proves definitives.<\/p>\n

deformar v tr Fer perdre la forma original. El reuma li ha deformat les mans.<\/p>\n

deforme adj Que t\u00e9 una forma anormal. Va n\u00e9ixer amb el cap deforme.<\/p>\n

defunci\u00f3 f Mort. \u201cTancat per defunci\u00f3 de la mare de l’amo.\u201d<\/p>\n

degenerar v r\u00e8g Passar a una situaci\u00f3 pitjor. La discussi\u00f3 va degenerar en una baralla a cops de puny.<\/p>\n

degollar v tr Tallar el coll. El porc el maten degollant-lo.<\/p>\n

degotar v intr Caure un l\u00edquid gota a gota. Tanqueu b\u00e9 l’aixeta, que degota.<\/p>\n

deixalles f pl Material que sobra, que \u00e9s rebutjat, com ara escombraries, ferralla, paper, etc. Una planta per al tractament de deixalles.<\/p>\n

deixant m Rastre que deixa en l’aigua una embarcaci\u00f3 que navega.<\/p>\n

deixar 1 v tr i r\u00e8g Posar en un lloc. On dius que heu deixat els llibres? 2 v tr Prestar. Per qu\u00e8 no em deixes aquest compacte? 3 deixar de v aux Acabar de. Deixa de fer el ximplet, i escolta! 4 deixar anar, deixar caure loc verb Cessar de tenir agafat: *soltar. Va deixar caure la pedra que duia. Ha obert la g\u00e0bia i ha deixat anar el canari. 5 deixar estar loc verb No insistir(-hi). Quan van veure que la broma no agradava, ho van deixar estar. 6 deixar fer loc verb Permetre. \u00c9s molt tolerant, \u00e9s dels que deixa fer.<\/p>\n

deixat, -ada 1 adj i m i f En estat d’aband\u00f3, descuidat. T\u00e9 una casa molt deixada. Va sempre molt deixat. S\u00f3n una colla de deixats. 2 deixat anar loc adj Solt, deslligat. Amb els cabells deixats anar.<\/p>\n

deixeble, deixebla m i f Persona que segueix les ensenyances d’un mestre.<\/p>\n

dejorn* [var.: *enjorn] adv Abans de l’hora habitual: d’hora.<\/del><\/p>\n

dej\u00fa, -una adj Que no ha menjat res. Cada dia estic dej\u00fa fins a mig mat\u00ed. Est\u00e0 en dej\u00fa.<\/p>\n

dejunar v intr Estar sense menjar res. Avui dejunarem fins al vespre.<\/p>\n

dejuni m Temps en qu\u00e8 es dejuna. De tant en tant feia un dia de dejuni.<\/p>\n

del [pl. dels] cont El terrat del costat de casa. El moviment dels astres.<\/p>\n

delatar v tr 1 Fer con\u00e8ixer un delicte a la just\u00edcia. Els ve\u00efns el van delatar. 2 Posar en evid\u00e8ncia. Les teves paraules et delaten.<\/p>\n

delegaci\u00f3 f Conjunt de persones que ostenten una representaci\u00f3 oficial. Va parlar en nom de la delegaci\u00f3 alemanya al congr\u00e9s.<\/p>\n

delegar v tr Cedir responsabilitats. Ha delegat poders en el seu cos\u00ed.<\/p>\n

delegat, delegada m i f Persona que ostenta una representaci\u00f3 oficial. La delegada del govern.<\/p>\n

delicadesa f Mirament. Va tenir la delicadesa d’avisar.<\/p>\n

delicat, -ada adj Fi, educat, feble. Una porcellana molt delicada. \u00c9s delicat en el tracte. Est\u00e0 delicat de salut.<\/p>\n

del\u00edcia f Plaer. \u00c9s una del\u00edcia sentir-la cantar.<\/p>\n

delici\u00f3s, -osa adj Agradable als sentits, especialment al gust. Un gelat delici\u00f3s.<\/p>\n

delicte m Falta contra la llei. El robatori \u00e9s un delicte.<\/p>\n

delimitar v tr Fixar els l\u00edmits. Van delimitar el terreny de joc.<\/p>\n

delinq\u00fc\u00e8ncia f El fet, la situaci\u00f3, de cometre delictes. A molts pa\u00efsos augmenta la delinq\u00fc\u00e8ncia juvenil.<\/p>\n

delinq\u00fcent m i f Persona que ha fet un delicte.<\/p>\n

deliri m Estat d’excitaci\u00f3. Patia un fort deliri provocat per la febre.<\/p>\n

delit m Gust, plaer. Es prenia el gelat amb delit.<\/p>\n

delta m Extensi\u00f3 de terra acumulada en la desembocadura d’un riu al mar. El delta de l’Ebre.<\/p>\n

dem\u00e0 1 adv El dia que segueix el dia que som. Avui \u00e9s dissabte i dem\u00e0 ser\u00e0 diumenge. Hem quedat per dem\u00e0 al mat\u00ed. Dem\u00e0 al migdia. Dem\u00e0 al vespre. 2 dem\u00e0 passat [var.: *desp\u00fas-dem\u00e0] loc adv El dia que fa dos respecte a avui. Dem\u00e0 \u00e9s dilluns, i dem\u00e0 passat, dimarts.<\/p>\n

demanar 1 v tr Expressar el desig d’obtenir una cosa. Qu\u00e8 demanes pel teu aniversari? 2 Ser sol.licitat. Aqu\u00ed fora et demanen. 3 demanar(-se) v tr i pron Preguntar(-se). Demanen quan han de tornar. Es demanava quan acabaria aquella guerra absurda.<\/p>\n

demanda f Acusaci\u00f3 adre\u00e7ada a un jutge. Els van presentar una demanda per ab\u00fas d’autoritat.<\/p>\n

dement adj i m i f Boig.<\/p>\n

democr\u00e0cia f Sistema pol\u00edtic en qu\u00e8 els responsables de la cosa p\u00fablica s\u00f3n elegits.<\/p>\n

dem\u00f2crata adj i m i f Partidari de la democr\u00e0cia.<\/p>\n

democr\u00e0tic, -a adj Referent a la democr\u00e0cia. Un parlament democr\u00e0tic.<\/p>\n

demostraci\u00f3 f El fet de demostrar. Una demostraci\u00f3 clara.<\/p>\n

demostrar v tr Fer evident amb arguments. Li vaig demostrar que s’equivocava.<\/p>\n

demostratiu adj i m Forma gramatical que indica situaci\u00f3 respecte a les persones gramaticals.<\/p>\n

denominaci\u00f3 f Manera d’anomenar. La denominaci\u00f3 d’origen dels productes.<\/p>\n

dens, -a adj 1 Esp\u00e8s. Un fum dens. 2 [fig.] Un raonament dens.<\/p>\n

densitat f Qualitat de dens.<\/p>\n

dent f 1 Cada una de les peces dures fixades a les genives. Se li belluga una dent. Dents incisives, canines, molars. 2 [p. ext.] Les dents d’una serra. Les dents d’una cremallera.<\/p>\n

dentadura f Conjunt de les dents. T\u00e9 una dentadura forta.<\/p>\n

dentat, -ada adj Prove\u00eft de dents. Roda dentada.<\/p>\n

dent\u00edfric [var.: dentifrici] m Producte per a la higiene de les dents.<\/p>\n

dentista m i f Especialista de les dents.<\/p>\n

den\u00fancia f El fet de denunciar. Han presentat la den\u00fancia al jutjat de gu\u00e0rdia.<\/p>\n

denunciar v tr Assabentar l’autoritat competent d’un delicte. Els ha denunciat per esc\u00e0ndol p\u00fablic.<\/p>\n

departament m 1 Depend\u00e8ncia oficial. El Departament d’Estat. 2 Instituci\u00f3 universit\u00e0ria. El Departament de Did\u00e0ctica de la Llengua.<\/p>\n

depend\u00e8ncia f 1 Manca d’autonomia. T\u00e9 massa depend\u00e8ncia de la fam\u00edlia. 2 Compartiment, inst\u00e0ncia, etc., que en dep\u00e8n d’un altre de m\u00e9s gran. En aquesta part de l’edifici hi ha les depend\u00e8ncies de la Cambra de Comer\u00e7. 3 Conjunt de dependents i dependentes. La depend\u00e8ncia d’aquell comer\u00e7 tenen fama d’eficients.<\/p>\n

dependent 1 adj Mancat d’autonomia. Un treball dependent. Una criatura molt dependent de la mare. 2 dependent, dependenta m i f Persona que despatxa en una botiga. Un dependent de comer\u00e7.<\/p>\n

dependre v r\u00e8g Estar subordinat (a). Les sucursals depenen de l’oficina central. De la interpretaci\u00f3 correcta de les dades, en dep\u00e8n el resultat.<\/p>\n

depressi\u00f3 f 1 Terreny enfonsat respecte a l’entorn. La Depressi\u00f3 central. 2 Malaltia que provoca un estat de p\u00e8rdua d’energia. Pateix una forta depressi\u00f3.<\/p>\n

deprimir v tr Causar una sensaci\u00f3 de depressi\u00f3. Aquell espectacle tan lamentable el deprimia.<\/p>\n

depuradora f Conjunt d’installacions per depurar les aig\u00fces.<\/p>\n

depurar v tr Fer tornar al seu estat all\u00f2 que s’ha contaminat.<\/p>\n

derbi m Competici\u00f3 esportiva entre dos equips rivals.<\/p>\n

d\u00e8ria f Mania, afici\u00f3. T\u00e9 la d\u00e8ria de col.leccionar xapes.<\/p>\n

derivar-se v pron i r\u00e8g Provenir. \u2018Llibreria’ es deriva de \u2018llibre’.<\/p>\n

derivat m 1 Producte que es deriva d’un altre. Els derivats del petroli. 2 Mot obtingut per derivaci\u00f3. \u2018Tauleta’ \u00e9s un derivat de \u2018taula’.<\/p>\n

derrota f El fet de ser derrotat. Una derrota electoral.<\/p>\n

derrotar v tr V\u00e8ncer en una competici\u00f3. Han derrotat l’adversari en tota la regla.<\/p>\n

des prep Indica comen\u00e7ament, punt de vista. 1 des de prep Des de dem\u00e0 tot ser\u00e0 diferent. Des d’aqu\u00ed, les coses es veuen d’una altra manera. 2 des que loc conj Des que has arribat que no para de seguir-te.<\/p>\n

desaconsellar v tr Aconsellar de no fer(-ho). Volia comprar-se un nou model d’ordinador, per\u00f2 li ho van desaconsellar.<\/p>\n

desacord m Manca d’acord. Hi havia desacords seriosos en la interpretaci\u00f3 d’algunes lleis.<\/p>\n

desafiament [var.: desafiu] m Acci\u00f3 de desafiar.<\/p>\n

desafiar v tr Plantar cara. Va pujar a coberta desafiant el temporal.<\/p>\n

desagradable adj Que desagrada. Un to de veu desagradable.<\/p>\n

desagradar v intr Causar un efecte negatiu. Li van desagradar molt aquelles paraules.<\/p>\n

desaiguar v r\u00e8g Escolar(-se) aigua en un lloc. Els canals desaiguaven a la llacuna.<\/p>\n

desallotjament m El fet de desallotjar o de fer desallotjar. Davant l’amena\u00e7a de bomba, van procedir al desallotjament del mercat.<\/p>\n

desallotjar v intr Fer fora d’un lloc tota la gent que hi ha. La policia va fer desallotjar el local.<\/p>\n

desanimar 1 v tr Fer perdre l’\u00e0nim de fer una cosa. L’han desanimat de presentar-se ara a les oposicions. 2 desanimar-se v pron Perdre l’\u00e0nim de fer una cosa. Volia acompanyar-nos, per\u00f2 al final s’ha desanimat.<\/p>\n

desanimat, -ada adj Sense \u00e0nim, sense animaci\u00f3. El veig desanimat amb els estudis. Un ambient molt desanimat.<\/p>\n

desapar\u00e8ixer v intr Perdre’s de la vista. Han desaparegut els diners que hi havia al calaix.<\/p>\n

desaparici\u00f3 f El fet de desapar\u00e8ixer. Va fer una desaparici\u00f3 sobtada.<\/p>\n

desapegar* v tr Fer cessar d’estar apegat: desenganxar.<\/p>\n

desapercebut, -uda adj i adv Sense cridar l’atenci\u00f3. Va passar desapercebut entremig de la gent.<\/p>\n

desaprovar v tr Manifestar desacord. Desaprovaven aquella falta de puntualitat.<\/p>\n

desar [var.: *adesar] v tr Guardar en un lloc. Desa la roba a l’armari.<\/p>\n

desarmar v tr Prendre les armes (a). Van desarmar la gu\u00e0rdia.<\/p>\n

desastre m Desgr\u00e0cia gran. El terratr\u00e8mol va causar un gran desastre.<\/p>\n

desbloquejar [var.: desblocar] v tr Fer cessar d’estar bloquejat. L’arribada del bon temps ha desbloquejat r\u00e0pidament les carreteres tallades al tr\u00e0nsit.<\/p>\n

desbordar 1 v tr Excedir la capacitat de fer-hi front. Les dificultats em van desbordar i ho vaig deixar estar. 2 desbordar-se v pron Vessar-se les aig\u00fces d’un riu per damunt les vores.<\/p>\n

descal\u00e7, -a adj Amb els peus nus. Li agrada anar descal\u00e7a pel pis.<\/p>\n

descampat m Camp obert. Per anar fins a l’altre carrer, van haver de travessar un descampat.<\/p>\n

descans m Temps en qu\u00e8 cessa una activitat. A mig mat\u00ed farem un descans de mitja hora.<\/p>\n

descansar 1 v intr Parar una activitat durant un temps. Quan acabarem de pintar el corredor, descansarem una estona. 2 v r\u00e8g Basar-se. La construcci\u00f3 descansava en uns bons fonaments.<\/p>\n

descanviar [var.: bescanviar] v tr Canviar moneda grossa per petita. Que em pot descanviar aquest bitllet de cinc mil?<\/p>\n

descaragolador* m Eina amb un extrem aplanat per fer girar els caragols: tornav\u00eds.<\/p>\n

desc\u00e0rrega f 1 Acci\u00f3 i efecte de descarregar. Zona de c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega. 2 Efecte d’un conjunt d’armes de foc que es disparen alhora. Es va sentir una desc\u00e0rrega seca.<\/p>\n

descarregador, descarregadora m i f Persona que t\u00e9 per ofici carregar i descarregar. Els descarregadors del moll.<\/p>\n

descarregar v tr Llevar la c\u00e0rrega. Han comen\u00e7at a descarregar el vaixell.<\/p>\n

descartar v tr Deixar de banda. Malgrat les sospites, van descartar-lo com a responsable de la malifeta.<\/p>\n

descend\u00e8ncia f Conjunt de les persones que en descendeixen d’una altra. Va morir sense descend\u00e8ncia.<\/p>\n

descendent 1 adj Que baixa. Moviment descendent. 2 m i f Persona que en descendeix d’una altra. Aquell n\u00e9t era l’\u00fanic descendent que quedaria.<\/p>\n

descendir 1 v intr Baixar. Van descendir al pou. 2 v r\u00e8g Provenir. Molts habitants del poble descendien dels antics colons.<\/p>\n

descens m Baixada. El descens de les temperatures. Els alpinistes van comen\u00e7ar el descens.<\/p>\n

descobriment [var.: descoberta f] m El fet de descobrir. El descobriment d’Am\u00e8rica.<\/p>\n

descobrir v tr Trobar all\u00f2 que era desconegut o amagat. Va descobrir la causa de l’avaria.<\/p>\n

descolorir v tr Fer perdre el color. Massa sol descoloreix la pintura.<\/p>\n

descompondre v tr Reduir una cosa a les seves parts. Descompondre un nombre.<\/p>\n

descomptar 1 v tr Llevar part d’un import. Li han descomptat les despeses. 2 descomptar-se v pron Equivocar-se a l’hora de comptar. Si no calles em far\u00e0s descomptar. 3 per descomptat loc adv I tant. -Ho far\u00e0s? -Per descomptat.<\/p>\n

descompte m L’efecte de descomptar. Ho he comprat amb un 20 per cent de descompte.<\/p>\n

desconegut, -uda adj i m i f No conegut. Era un ambient desconegut per a ells. Van saludar uns desconeguts.<\/p>\n

descon\u00e8ixer v tr No con\u00e8ixer. Desconeixia la meitat del territori.<\/p>\n

desconfian\u00e7a f Manca de confian\u00e7a. Se’l miraven amb desconfian\u00e7a.<\/p>\n

desconfiar v r\u00e8g Actuar amb recel. Desconfia de tothom.<\/p>\n

desconfiat, -ada adj Que sol desconfiar de tothom. Tan desconfiats que s\u00f3n i s’han deixat enredar.<\/p>\n

descongelar v tr Fer cessar d’estar congelat. Descongelarem uns talls de tonyina per sopar.<\/p>\n

desconnectar v tr Fer cessar d’estar connectat. Desconnecta l’aparell.<\/p>\n

desconsol m Pena que no troba consol. Plorava amb un gran desconsol.<\/p>\n

desconsolat, -ada adj Que no t\u00e9 consol. Un viudo desconsolat.<\/p>\n

descontent, -a adj Insatisfet. Estan molt descontents d’ell a l’institut.<\/p>\n

descontentament m El fet d’estar descontent. Hi havia un gran descontentament popular amb la nova pol\u00edtica de preus.<\/p>\n

descordar 1 tr Fer cessar d’estar cordat. Descorda-li les sabates. 2 descordar-se v pron Cessar d’estar cordat. L’anorac s’ha descordat.<\/p>\n

descort\u00e8s, -esa adj Mancat de cortesia. Va ser molt descort\u00e8s de parlar-los en aquell to tan tallant.<\/p>\n

descripci\u00f3 f El fet de descriure. Una novel.la plena de descripcions d’ambient.<\/p>\n

descriptiu, -iva adj Referent a la descripci\u00f3. Prosa descriptiva.<\/p>\n

descriure v tr Explicar una cosa detallant-ne les caracter\u00edstiques. Va descriure molt b\u00e9 com anaven vestits els sospitosos.<\/p>\n

descuidar-se v pron, tr i r\u00e8g Deixar-se, oblidar-se. M’he descuidat el moneder a casa. Ara em descuidava de dir-te una cosa.<\/p>\n

descuit m Oblit, badada. Ha estat un descuit, deixar-se el foc enc\u00e8s.<\/p>\n

desdejunar-se v pron Prendre el desdejuni. Cada mat\u00ed es desdejuna amb un caf\u00e8 i una torrada.<\/p>\n

desdejuni m \u00c0pat lleuger de primera hora del mat\u00ed.<\/p>\n

desdir 1 v r\u00e8g No guardar relaci\u00f3. Aquest comportament desdiu de la seva tradicional hospitalitat. 2 desdir-se v pron i r\u00e8g Retractar-se. Es va desdir de la paraula donada. 3 a desdir loc adv En gran quantitat. Li van fer propostes a desdir.<\/p>\n

des\u00e8, -ena det i pron El que fa deu. El des\u00e8 de la llista. Ha estat la desena d’arribar.<\/p>\n

desembalar v tr Treure de dins de l’embalatge. Heu de desembalar els mobles.<\/p>\n

desembarassar v tr Llevar una nosa. Van desembarassar aquell rac\u00f3 del pati dels mals endre\u00e7os que hi havia acumulats.<\/p>\n

desembarcament m Acci\u00f3 de desembarcar. Va comen\u00e7ar el desembarcament de tropes.<\/p>\n

desembarcar v intr Baixar d’una embarcaci\u00f3, d’un avi\u00f3, a terra. Els passatgers ja es poden preparar per desembarcar.<\/p>\n

desembocadura f Lloc on desemboca un corrent d’aigua. La desembocadura del riu Francol\u00ed \u00e9s a Tarragona.<\/p>\n

desembocar v r\u00e8g 1 Anar a parar en un lloc m\u00e9s espai\u00f3s. El passeig desemboca a la pla\u00e7a de l’Ajuntament. 2 Desaiguar un corrent d’aigua. El Volga desemboca al mar Caspi.<\/p>\n

desembolicar v tr Llevar all\u00f2 que embolica. Desembolicava els regals.<\/p>\n

desembre m Dotz\u00e8 mes de l’any.<\/p>\n

desemmascarar v tr Deixar al descobert la identitat, les intencions. Van desemmascarar els espies.<\/p>\n

desena f Conjunt de deu unitats. Al n\u00famero 323 hi ha dues desenes.<\/p>\n

desencadenar v tr Provocar uns fets complexos. Aquella discussi\u00f3 de fronteres va desencadenar un conflicte armat.<\/p>\n

desenfrenat, -ada adj Sense res que ho pugui aturar. Una passi\u00f3 desenfrenada.<\/p>\n

desenganxar v tr 1 Fer cessar d’estar enganxat. Desenganxar uns vagons. 2 Fer cessar d’estar adherit: *desapegar, *desferrar. Desenganxar els cromos de l’\u00e0lbum.<\/p>\n

desengany m Decepci\u00f3.<\/p>\n

desengramponador* m Eina per collar i descollar caragols: tornav\u00eds.<\/p>\n

desenrotllar(-se) v tr i pron 1 Descaragolar(-se) una cosa que estava enrotllada. Desenrotllar un mapa. 2 Desenvolupar.<\/p>\n

desenlla\u00e7 m Acabament d’una hist\u00f2ria. Un desenlla\u00e7 feli\u00e7.<\/p>\n

desentonar v intr No anar b\u00e9 amb un conjunt. Unes arracades tan grosses desentonaven en un rostre tan melanc\u00f2lic.<\/p>\n

desenvolupament m Acci\u00f3 i efecte de desenvolupar-se. Un pa\u00eds en vies de desenvolupament.<\/p>\n

desenvolupar 1 v tr Desplegar, desenrotllar, fer cr\u00e9ixer. Ha desenvolupat una teoria interessant. El ministre pensa que cal desenvolupar amb prefer\u00e8ncia la pesca. 2 desenvolupar-se v pron Passar per un proc\u00e9s de creixen\u00e7a. En aquest clima, les plantes es desenvolupen b\u00e9.<\/p>\n

desert, -a 1 adj Sense poblaci\u00f3. Una plana deserta. 2 desert m Extensi\u00f3 de terreny sense gens de vegetaci\u00f3. El desert de Kalahari.<\/p>\n

desesperaci\u00f3 f El fet de desesperar-se. Aquella mort el va dur a la desesperaci\u00f3.<\/p>\n

desesperant adj Que atempta contra la paci\u00e8ncia. \u00c9s desesperant, la calma que duu en tot.<\/p>\n

desesperar(-se) v r\u00e8g i pron Haver perdut l’esperan\u00e7a. Al cap de tants anys de recerca, ja desesperava de trobar-hi la soluci\u00f3. Veient tanta desgr\u00e0cia, plorava i es desesperava.<\/p>\n

desesperat, -ada adj Sense esperan\u00e7a, avorrit. Est\u00e0 desesperat de la vida.<\/p>\n

desfer 1 v tr Separar(-ne) les parts. El vent desfeia els \u00faltims caps de n\u00favols. 2 [fig.] M’han desfet els plans que tenia. 3 desfer-se v pron i r\u00e8g Treure-s’ho de sobre. S’han desfet de l’ordinador vell.<\/p>\n

desferrar* v tr Fer cessar d’estar aferrat: desenganxar.<\/p>\n

desficaci* m Disbarat. La realitzaci\u00f3 de la reforma educativa \u00e9s plena de desficacis.<\/p>\n

desfici m Impaci\u00e8ncia, inquietud.<\/p>\n

desfigurat, -ada adj Que ha perdut l’aspecte original. Li va quedar la cara desfigurada despr\u00e9s de l’accident.<\/p>\n

desfilada f Acci\u00f3 i efecte de desfilar, d’anar ordenadament en files.<\/p>\n

desfilar 1 v tr Treure els fils d’un teixit. El menut va agafar la vora de la cortina i la va comen\u00e7ar a desfilar. 2 v intr Marxar en files. La tropa va comen\u00e7ar a desfilar. El p\u00fablic va comen\u00e7ar a desfilar.<\/p>\n

desgastar v tr Fer perdre part de la massa amb el refrec. Diu que l’estudiar molt desgasta els colzes.<\/p>\n

desgastat, -ada adj Que ha sofert desgast. Els penya-segats se’ls veia molt desgastats per l’erosi\u00f3.<\/p>\n

desgel m El fet de fondre’s la neu quan arriba el bon temps. Amb el desgel, els embassaments s’han tornat a omplir.<\/p>\n

desgr\u00e0cia 1 f Fet tr\u00e0gic. Aquella mort va ser una gran desgr\u00e0cia per a la fam\u00edlia. 2 per desgr\u00e0cia loc adv Per mala sort. Per desgr\u00e0cia, ning\u00fa no ens podr\u00e0 ajudar.<\/p>\n

desgraciat, -ada adj i m i f 1 Que ha sofert desgr\u00e0cies. Una vida molt desgraciada. N’hi ha que tenen sort, i d’altres que s\u00f3n desgraciats. 2 Pocavergonya. \u00c9s un desgraciat que explota la mis\u00e8ria dels altres.<\/p>\n

desgranar v tr Treure el gra de la tavella. Desgranar p\u00e8sols.<\/p>\n

desgreixar v tr Llevar el greix. Els eixos s’han de desgreixar una mica.<\/p>\n

desgu\u00e0s [pl. -assos] m Conducte per on s’escolen les aig\u00fces brutes o de la pluja. El desgu\u00e0s del terrat, del pati, del safareig.<\/p>\n

desheretar v tr Deixar sense her\u00e8ncia. L’\u00e0via els va amena\u00e7ar de desheretar-los.<\/p>\n

deshonest, -a adj Que enganya. Ha estat deshonest amb els amics, no els ha dit la veritat.<\/p>\n

deshonor m Fet que deshonra. Aquella malifeta va ser un deshonor per a ell i per als seus.<\/p>\n

deshonrar v tr Fer perdre l’honor, el prestigi. Haver acceptat aquells diners \u00e9s una acci\u00f3 que el deshonra.<\/p>\n

desig [pl. -tjos o -igs] m El fet de desitjar. T\u00e9 desig de menjar-se un plat de crema.<\/p>\n

designar v tr 1 Indicar per a un c\u00e0rrec. El van designar com a coordinador de la secci\u00f3. 2 Indicar una significaci\u00f3. La paraula substantiu designa una forma gramatical.<\/p>\n

desil.lusi\u00f3 f Decepci\u00f3. Amb aquell regal va tenir una desil.lusi\u00f3.<\/p>\n

desimboltura f Franquesa, decisi\u00f3. Li va dir el que en pensava amb gran desimboltura.<\/p>\n

desinfectant m Medicament per desinfectar ferides.<\/p>\n

desinfectar v tr Eliminar microorganismes que poden causar malalties. Desinfecta-li la ferida amb iode.<\/p>\n

desinflar v tr Treure l’aire d’un objecte inflat. Desinfleu els globus que han quedat de la festa.<\/p>\n

desinter\u00e8s m Manca d’inter\u00e8s. Era evident el seu desinter\u00e8s per l’esport.<\/p>\n

desinteressat, -ada adj Que no mostra inter\u00e8s (per). El veig molt desinteressat pel tema.<\/p>\n

desitjable adj Que pot ser desitjat. Aquella era l’\u00fanica soluci\u00f3 desitjable.<\/p>\n

desitjar v tr Voler amb for\u00e7a. Desitjava poder-ho acabar de seguida.<\/p>\n

deslligar v tr Desfer un lligam. Deslliga el gos.<\/p>\n

desllorigament m El fet de desllorigar(-se). Tenia un fort desllorigament al turmell.<\/p>\n

desllorigar v tr Treure un os de lloc. De l’estrebada em va desllorigar el bra\u00e7.<\/p>\n

deslluir v tr Espatllar, generalment una celebraci\u00f3. La pluja va deslluir la festa.<\/p>\n

desllunat* m Pati tancat entre edificis o dins d’un mateix edifici: celobert.<\/del><\/p>\n

desmai m El fet de desmaiar-se. Li va baixar la pressi\u00f3 i va tenir un desmai.<\/p>\n

desmaiar-se v pron Perdre els sentits. En veure tanta sang, va desmaiar-se.<\/p>\n

desmentir v tr Qualificar com a fals. Van desmentir la not\u00edcia.<\/p>\n

desmesurat, -ada adj Excessiu. El c\u00e0stig va ser desmesurat.<\/p>\n

desmoralitzar v tr Fer perdre els \u00e0nims. La mort del capit\u00e0 va desmoralitzar la tropa.<\/p>\n

desmuntar 1 v tr Desfer un m\u00f2dul de peces. Desmuntar un armari. 2 v intr Baixar del cavall. El genet va desmuntar.<\/p>\n

desnivell m Difer\u00e8ncia de nivell. Entre les dues cases hi ha un desnivell de 40 cm.<\/p>\n

desnonament m Acci\u00f3 i efecte de desnonar. Li han fet un judici de desnonament.<\/p>\n

desnonar v tr Fer fora, especialment d’un habitatge. Han desnonat els llogaters del tercer.<\/p>\n

desobedi\u00e8ncia f Acte de desobeir. El van acusar de desobedi\u00e8ncia a la llei.<\/p>\n

desobedient adj Que t\u00e9 per norma no obeir. Un alumne desobedient.<\/p>\n

desobeir v tr No obeir. Ha desobe\u00eft les nostres ordres.<\/p>\n

desocupaci\u00f3 f \u00cdndex d’atur d’una poblaci\u00f3. La desocupaci\u00f3 es mant\u00e9 estable.<\/p>\n

desocupat, -ada 1 adj Que est\u00e0 sense fer res. Est\u00e0 tot el dia desocupat. 2 m i f Treballador, treballadora que est\u00e0 a l’atur.<\/p>\n

desodorant m Producte per dissimular les males olors.<\/p>\n

desordenar v tr Desfer una cosa que estava ordenada. Alg\u00fa ha desordenat tots els meus papers.<\/p>\n

desordenat, -ada adj Sense ordre. Tens tot el calaix desordenat.<\/p>\n

desordre [var.: *desorde] m Manca d’ordre. En aquella habitaci\u00f3 tot era desordre.<\/p>\n

desparar v intr Llevar el parament d’una taula despr\u00e9s d’un \u00e0pat. Qui ajuda a desparar?<\/p>\n

despatx m Oficina, lloc de treball d’un professional. Als matins treballa en un despatx.<\/p>\n

despatxar 1 v intr Servir la mercaderia als clients d’una botiga. Hi havia quatre dependents per despatxar. 2 v tr Acomiadar de la feina. Aquest mes n’han despatxat una vintena.<\/p>\n

despenjar v tr Fer cessar d’estar penjat. Despenja el tel\u00e8fon i aix\u00ed no ens empiparan m\u00e9s.<\/p>\n

despentinar v tr Fer cessar d’estar pentinat. El vent m’ha despentinat tota.<\/p>\n

desperfecte [sovint en pl.] m Dany de poca import\u00e0ncia produ\u00eft per un accident.<\/p>\n

despert, -a adj 1 En estat de vetlla. Estic despert des de les cinc. 2 Espavilat. Un venedor molt despert.<\/p>\n

despertador m Rellotge amb timbre que sona a l’hora fixada.<\/p>\n

despertar 1 v tr Fer deixar l’estat de son. M’han despertat els crits del carrer. 2 despertar-se v pron Deixar l’estat de son. Sempre es desperten a la mateixa hora.<\/p>\n

despesa f [sovint en pl.] Quantitat de diners gastada. Aquest mes tenim moltes despeses. La despesa p\u00fablica.<\/p>\n

despit m Ressentiment. Sentia despit pels companys que s’havien situat m\u00e9s b\u00e9 que ell.<\/p>\n

despla\u00e7ament m El fet de despla\u00e7ar-se. Qui em pagar\u00e0 els despla\u00e7aments?<\/p>\n

despla\u00e7ar 1 v tr Treure (alg\u00fa, alguna cosa) del lloc que ocupa. L’\u00faltim que va arribar l’ha despla\u00e7at del seu c\u00e0rrec. 2 despla\u00e7ar-se v pron Moure’s d’un lloc en un altre. Van despla\u00e7ar-se fins al lloc del crim. Es desplacen sempre en el transport p\u00fablic.<\/p>\n

desplegar v tr Estendre. Van desplegar les pancartes per penjar-les.<\/p>\n

desprendre 1 v tr Deixar anar. La pintura nova desprenia una olor insuportable. 2 desprendre’s v pron i r\u00e8g Desenganxar-se. El sat\u00e8l.lit es va desprendre de la c\u00e0psula. 3 Prescindir(-ne), donar una cosa pr\u00f2p\u00eca. Es va desprendre dels seus llibres per pagar les despeses.<\/p>\n

despreocupat, -ada adj Que no vetlla prou pels seus propis interessos. \u00c9s tan despreocupat que ni sap qui li deu diners.<\/p>\n

despr\u00e9s 1 adv Indica posterioritat, en l’espai o en el temps. Qu\u00e8 voldr\u00e0s que fem, despr\u00e9s? 2 despr\u00e9s de loc prep Tornar\u00e9 despr\u00e9s de les nou. La segona cantonada despr\u00e9s de la pla\u00e7a. 3 despr\u00e9s que loc conj Despr\u00e9s que els van avisar, no hi han tornat m\u00e9s.<\/p>\n

despr\u00e8s, -esa adj Gener\u00f3s. Ho d\u00f3na tot; \u00e9s molt despresa.<\/p>\n

despullar(-se) v tr i ref Llevar(-se) la roba. Per la revisi\u00f3 m\u00e8dica us faran despullar. Unes casetes de bany per despullar-se.<\/p>\n

despullat, -ada adj Sense roba, nu. Va rec\u00f3rrer l’estadi tot despullat.<\/p>\n

despuntar 1 v tr Trencar una punta. M’has despuntat el llapis. 2 v intr Comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer. El sol ja despunta.<\/p>\n

destacar v intr Fer-se notar. L’agulla de la catedral destacava per damunt de tots els edificis.<\/p>\n

desterrar v tr Fer anar a l’exili. L’han desterrat fora del pa\u00eds.<\/p>\n

dest\u00ed m 1 All\u00f2 que determina la vida d’alg\u00fa. Deia que el seu dest\u00ed era ser pobre. 2 Lloc cap on es dirigeix un mitj\u00e0 de transport, destinaci\u00f3. El tren amb dest\u00ed cap a Par\u00eds acaba de sortir de la via 11.<\/p>\n

destinaci\u00f3 f 1 El fet de destinar, finalitat. Quina destinaci\u00f3 donar\u00e0s a aquests documents? 2 Lloc cap on es dirigeix un mitj\u00e0 de transport.<\/p>\n

destinar v tr i r\u00e8g Reservar per a un fi. Una part dels estalvis els pensaven destinar a renovar el vestuari.<\/p>\n

destinatari, destinat\u00e0ria m i f Persona a qui va dirigit un escrit, un paquet, etc. En aquesta carta hi ha l’adre\u00e7a del destinatari incompleta.<\/p>\n

destorb m All\u00f2 que fa distreure d’una tasca, nosa. \u201cFeina feta no fa destorb.\u201d<\/p>\n

destorbar v tr Distreure d’una tasca. Em va venir a destorbar amb unes hist\u00f2ries absurdes.<\/p>\n

destral [var.:* estral] f Eina per fer llenya.<\/p>\n

destrellatat, -ada* adj Absurd, sense trellat. Una idea destrellatada.<\/p>\n

destrossar v tr 1 Fer malb\u00e9 amb viol\u00e8ncia. Els fans de l’equip angl\u00e8s van destrossar tots els aparadors del carrer. 2 [hip.] Aquella tra\u00efci\u00f3 li ha destrossat el cor.<\/p>\n

destrucci\u00f3 f El fet de destruir. Les tropes que es retiraven van fer una gran destrucci\u00f3.<\/p>\n

destruir v tr Fer ru\u00efna d’una cosa. Amb la mania de semblar moderns, han destru\u00eft molts edificis notables.<\/p>\n

desvariejar v intr Dir coses sense sentit. La febre el fa desvariejar.<\/p>\n

desvergonyit, -ida adj Que no mostra vergonya. Una actitud desvergonyida.<\/p>\n

desvetllar(-se) [var.: *desvetlar] v tr i pron (Fer) perdre el son. El caf\u00e8 em desvetlla. M’he despertat a mitjanit i m’he desvetllat. 2 [fig.] v tr Suscitar. Aquelles olors li van desvetllar tot de records.<\/p>\n

desviaci\u00f3 f L’efecte de desviar. Hi ha una desviaci\u00f3 a la carretera per causa de les obres.<\/p>\n

desviar v intr Separar del cam\u00ed. La policia de tr\u00e0nsit m’ha fet desviar cap a la dreta.<\/p>\n

detall m Aspecte secundari o menys evident d’un conjunt. Es mirava tots els detalls d’aquella aquarel.la.<\/p>\n

detallar v tr Explicar amb detall. Li va detallar tots els passos que havia de fer.<\/p>\n

detectiu, detectiva m i f Professional que investiga delictes o situacions que no s\u00f3n prou clares.<\/p>\n

detenci\u00f3 f El fet de detenir. La policia va fer moltes detencions.<\/p>\n

detenir v tr Privar de llibertat. El van detenir per anar indocumentat.<\/p>\n

detergent m Producte per rentar.<\/p>\n

determinar v tr 1 Decidir. Va determinar que li ho diria tot. 2 Manera de relacionar-se certes formes gramaticals. L’article determina el nom.<\/p>\n

determinat, -ada adj Concret, aquell i no un altre. En un moment determinat, va intervenir.<\/p>\n

detestar v tr Odiar, avorrir. Detesta els espaguetis.<\/p>\n

detingut, detinguda m i f Que pateix detenci\u00f3. Han dut els detinguts a comissaria.<\/p>\n

deu 1 det En nombre de deu. Els deu manaments. 2 m El nombre 10. 3 f pl La desena hora despr\u00e9s de les 12.<\/p>\n

d\u00e9u 1 m Divinitat. Adoraven una multitud de d\u00e9us. 2 D\u00e9u m \u00c9sser totpoder\u00f3s creador del m\u00f3n, segons certes religions. 3 d\u00e9u n’hi do exp Expressa ponderaci\u00f3. Gasta un geni que d\u00e9u n’hi do. Aix\u00f2 et va dir?; d\u00e9u n’hi do!<\/p>\n

deure 1 v tr Estar en deute. Li devien molts diners. 2 v aux Indica probabilitat. Devien ser les onze de la nit. 3 m Obligaci\u00f3. Sol complir amb el seu deure. 4 deures m pl Tasques escolars. Encara no has fet els deures per dem\u00e0?<\/p>\n

deute m All\u00f2 que es deu. T\u00e9 deutes per valor de tres milions de pessetes.<\/p>\n

deutor, deutora m i f Persona que t\u00e9 un deute. Li va passar una llista dels seus deutors.<\/p>\n

devot, -a adj i m i f Molt abocat a les pr\u00e0ctiques religioses. Una persona devota. Els devots estaven agenollats davant del sant.<\/p>\n

dia 1 m Espai de temps en qu\u00e8 hi ha claror; mesura del temps amb refer\u00e8ncia al moviment de rotaci\u00f3 de la Terra, al calendari; data. El dia i la nit. No l’he vist en tot el dia. Falten tres dies per les vacances. Quin dia dius que fas anys? 2 fer-se de dia loc verb Veure’s les primeres clarors del dia. A l’estiu es fa de dia molt aviat. 3 bon dia exp F\u00f3rmula de salutaci\u00f3. Hola, bon dia!<\/p>\n

diable m Esperit del mal, dimoni.<\/p>\n

diada f Dia en qu\u00e8 coincideix una festa important. La diada de Sant Jordi.<\/p>\n

diadema m Adorn que es duu damunt del front. Se subjectava els cabells amb una diadema.<\/p>\n

diagonal f Recta que travessa obliquament, especialment en un pol\u00edgon o un poliedre. Va travessar el carrer en diagonal.<\/p>\n

dialecte m Varietat social o geogr\u00e0fica d’una llengua.<\/p>\n

di\u00e0leg m Acci\u00f3 d’enraonar dues persones.<\/p>\n

dialogar v r\u00e8g Establir di\u00e0leg. No s’hi pot dialogar, no escolta.<\/p>\n

diamant m Mineral molt dur utilitzat per tallar i com a joia.<\/p>\n

di\u00e0metre m Recta que passa pel centre d’una figura de contorn corb. La roda feia un metre de di\u00e0metre.<\/p>\n

diana f Centre d’un blanc sobre el qual es dispara. Ha fet diana.<\/p>\n

diapositiva f Imatge gravada en un material transparent que es pot projectar.<\/p>\n

diari, -\u00e0ria 1 adj Que succeeix cada dia. La rutina di\u00e0ria. 2 diari m Publicaci\u00f3 informativa que surt cada dia. V\u00e9s a buscar el pa i el diari.<\/p>\n

diarrea f Afecci\u00f3 intestinal que fa anar l\u00edquid.<\/p>\n

dibuix m Art de dibuixar; imatge dibuixada. Estudia dibuix. Dibuixos animats.<\/p>\n

dibuixant m i f Persona que es dedica al dibuix.<\/p>\n

dibuixar v tr i intr Tra\u00e7ar imatges. En sap molt, de dibuixar. Va dibuixar la silueta del campanar en un moment.<\/p>\n

diccionari m Llibre que cont\u00e9 definicions de paraules, generalment ordenades alfab\u00e8ticament.<\/p>\n

dictador, -a adj i m i f Que mana o governa sense admetre discussi\u00f3. T\u00e9 una mare molt dictadora. El pa\u00eds va estar sotm\u00e8s a un dictador durant quaranta anys.<\/p>\n

dictadura f R\u00e8gim pol\u00edtic en qu\u00e8 governa un dictador.<\/p>\n

dictar v tr Llegir un text en veu alta perqu\u00e8 uns altres el reprodueixin per escrit. Els va dictar un fragment de l’Odissea.<\/p>\n

dictat m Reproducci\u00f3 escrita d’un text que dicten. Fem dictat una vegada la setmana.<\/p>\n

dictatorial adj Referent a la dictadura. R\u00e8gim dictatorial.<\/p>\n

didal m Pe\u00e7a que encaixa en un dit per ajudar a cosir. Cusen sense didal.<\/p>\n

dieta f 1 R\u00e8gim alimentari. El metge em fa seguir una dieta equilibrada. 2 Diners que es cobren quan hi ha despla\u00e7ament. Cobra unes dietes que nom\u00e9s li arriben per al dinar.<\/p>\n

difer\u00e8ncia f 1 Tret que fa una cosa no igual a una altra. Trobava molta difer\u00e8ncia entre els dos climes. 2 Quantitat que resulta d’una comparaci\u00f3. Entre els dos preus hi ha una difer\u00e8ncia de mil pessetes.<\/p>\n

diferent 1 adj Que presenta difer\u00e8ncies. Els dos germans s’assemblen for\u00e7a, per\u00f2 la forma de la cara \u00e9s diferent. 2 diferents det Diversos. S’hi van presentar diferents candidats.<\/p>\n

dif\u00edcil adj No f\u00e0cil. Una proposta dif\u00edcil d’aplicar.<\/p>\n

dif\u00edcilment adv Amb gran dificultat. Dif\u00edcilment ens ho podem creure, aix\u00f2.<\/p>\n

dificultat f All\u00f2 que fa dif\u00edcil una cosa, entrebanc. Una empresa plena de dificultats.<\/p>\n

difondre v tr Escampar. La premsa va difondre la not\u00edcia.<\/p>\n

difuminar [var.: esfumar] v tr Fer borr\u00f3s. La boira difuminava els contorns de les coses.<\/p>\n

difunt, difunta m i f Persona que ha mort. Van traslladar el difunt fins al cementiri.<\/p>\n

difusi\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte de difondre. Un diari de gran difusi\u00f3.<\/p>\n

digerir v tr Transformar els aliments presos perqu\u00e8 el cos els pugui assimilar.<\/p>\n

digesti\u00f3 f Proc\u00e9s biol\u00f2gic de digerir els aliments. T\u00e9 una digesti\u00f3 pesada.<\/p>\n

digestiu, -iva adj Referent a la digesti\u00f3. L’aparell digestiu.<\/p>\n

d\u00edgit m Signe de numeraci\u00f3. El nombre 2.144 t\u00e9 quatre d\u00edgits.<\/p>\n

digital adj 1 Referent als dits. Empremtes digitals. 2 Referent als d\u00edgits. Un rellotge digital.<\/p>\n

dignar-se a v aux Considerar que val la pena. No s’ha dignat a saludar-nos.<\/p>\n

digne, -a adj 1 Que t\u00e9 dignitat. Una resposta digna. 2 adj r\u00e8g Que hi correspon. Unes paraules dignes d’un gran pensador.<\/p>\n

dignitat f Manera de comportar-se que demostra estima per un mateix. Es va rebaixar a demanar, sense mica de dignitat.<\/p>\n

dijous m Quart dia de la setmana.<\/p>\n

dilatar v tr Fer augmentar el volum. La calor dilata els cossos.<\/p>\n

dilig\u00e8ncia f Carruatge antic de transport. Els bandits van atacar la dilig\u00e8ncia.<\/p>\n

dilluns m Primer dia de la setmana.<\/p>\n

diluvi m Pluja forta i abundant, aiguat. Va caure un diluvi que ho va inundar tot.<\/p>\n

dimarts m Segon dia de la setmana.<\/p>\n

dimecres m Tercer dia de la setmana.<\/p>\n

dimensi\u00f3 f Mesura d’acord amb una l\u00ednia. Els cossos tenen tres dimensions.<\/p>\n

dimitir v tr i intr Deixar un c\u00e0rrec. Han fet dimitir l’entrenador.<\/p>\n

dimoni m Esperit del mal, diable.<\/p>\n

din\u00e0mic, -a adj Que presenta activitat. Una gent molt din\u00e0mica.<\/p>\n

dinamita f Explosiu de gran pot\u00e8ncia.<\/p>\n

dinar 1 v intr Fer l’\u00e0pat del migdia. Dinarem a les dues. 2 m \u00c0pat del migdia. Per dinar hi ha arr\u00f2s.<\/p>\n

dinastia f Conjunt de reis i reines d’una mateixa branca familiar. Les dinasties babil\u00f2niques.<\/p>\n

diners m pl Cabals, moneda de curs legal. Ara guanya molts diners.<\/p>\n

dinosaure m Nom gen\u00e8ric d’uns r\u00e8ptils que van viure a l’era secund\u00e0ria.<\/p>\n

dinou [var.: *denou, *d\u00e8nou] 1 det En nombre de dinou. Hi ha dinou cadires a la sala. 2 m El nombre 19.<\/p>\n

dins [var.: dintre] Indica situaci\u00f3 a l’interior, per oposici\u00f3 a l’exterior, o fora. 1 adv [i loc adv \u2018a dins’, \u2018all\u00e0 dins’…] Fica’l a dins. Deixeu-lo dins. S\u00f3n all\u00e0 dins. 2 prep [i loc prep \u2018dins de’, \u2018a dins’, \u2018a dins de’, \u2018per dins de’…] Ens trobarem dins de quatre dies. El guarden dins la capsa. Ja pots comen\u00e7ar a col.locar la roba a dins la maleta. La vagoneta circulava per dins de la galeria.<\/p>\n

di\u00f2cesi f Divisi\u00f3 administrativa de l’esgl\u00e9sia on governa un bisbe.<\/p>\n

diploma m Document que acredita generalment uns estudis o la concessi\u00f3 d’un premi.<\/p>\n

diplom\u00e0cia f 1 Pr\u00e0ctica de les relacions entre pa\u00efsos. El cap de la diplom\u00e0cia brit\u00e0nica. 2 [fig.] Habilitat. T\u00e9 molta diplom\u00e0cia per plantejar els problemes.<\/p>\n

diplom\u00e0tic, -a 1 adj Referent a la diplom\u00e0cia. Relacions diplom\u00e0tiques. 2 m i f Professional de la diplom\u00e0cia. \u00c9s diplom\u00e0tic de carrera. 3 [fig.] adj H\u00e0bil. No tracta mai les coses de cara, \u00e9s molt diplom\u00e0tica.<\/p>\n

dip\u00f2sit [var.: dep\u00f2sit] m Recipient per contenir o guardar generalment l\u00edquids. El dip\u00f2sit d’un autom\u00f2bil, d’un v\u00e0ter.<\/p>\n

dipositar [var.: depositar] v tr i r\u00e8g Deixar, confiar a la cust\u00f2dia (de). Dipositar diners a la caixa.<\/p>\n

diputat, diputada m i f Membre del Parlament.<\/p>\n

dir 1 v tr Emetre paraules, explicar. No s\u00e9 qu\u00e8 dius? No m’ha pas dit tota la veritat. Qu\u00e8 diu, aquest r\u00e8tol? 2 Utilitzat dins de f\u00f3rmules incoatives. Digui, qui hi ha? Digui’m, qu\u00e8 se li ofereix? Digues! Au, digue-ho! 3 Utilitzat dins de f\u00f3rmules conclusives o explicatives. \u00c9s a dir, que no t’agrada. I dit aix\u00f2, va aixecar la sessi\u00f3. I van arribar cap al tard; m\u00e9s ben dit, quan ja era fosc. Aix\u00f2, no cal dir-ho, ho guardarem en secret. La sopa va quedar, diguem-ne, espessa. 4 dir v r\u00e8g Anomenar. I a vost\u00e8, com li diuen? 5 dir-se v pron Anomenar-se: *n\u00f2mer. Com te dius? Es diu Antoni. 6 dir mal loc verb r\u00e8g Parlar malament (de). Sempre diu mal dels altres.<\/p>\n

direcci\u00f3 f 1 Acci\u00f3 de dirigir-se. Van agafar una direcci\u00f3 equivocada. Anaven en direcci\u00f3 cap al nord. 2 Inst\u00e0ncia, persona, grup que dirigeix. La direcci\u00f3 de la f\u00e0brica, del club, de l’escola.<\/p>\n

directament adv D’una manera directa. Va venir directament cap a nosaltres.<\/p>\n

directe, -a adj Sense desviar-se. Un cam\u00ed que va directe al poble del costat. Tenen l\u00ednia directa amb el ministre.<\/p>\n

directiu, directiva m i f Persona que forma part d’una direcci\u00f3. Una reuni\u00f3 de directius.<\/p>\n

director, directora m i f Persona que (en) duu la direcci\u00f3. El director dels grans magatzems. Un director esc\u00e8nic, art\u00edstic. Un director d’orquestra. La directora de l’institut.<\/p>\n

dirigent adj i m i f Que dirigeix, especialment un moviment, un grup. Les classes dirigents. Els dirigents sindicals.<\/p>\n

dirigir 1 v tr Conduir, governar. Dirigeix amb encert l’economia del pa\u00eds. 2 dirigir(-se) v tr, pron i r\u00e8g Parlar (a, amb); anar (cap a). Els va dirigir la paraula. Es dirigia cap a l’entrada.<\/p>\n

disbarat m Acci\u00f3 o dita sense sentit: *desficaci, *doi. Ha fet el disbarat de no dormir en tota la nit.<\/p>\n

disc m Cos cil\u00edndric molt pla de diversos usos. Un disc compacte. Llan\u00e7ament de disc.<\/p>\n

discapacitat, -ada adj i m i f Dit d’una persona que t\u00e9 algun tipus de mancan\u00e7a f\u00edsica, sensorial o intel.lectual.<\/p>\n

disciplina f Conjunt de normes que cal seguir; la capacitat de seguir aquestes normes. Est\u00e0 sotm\u00e8s a la disciplina militar. Per practicar l’esport, s’ha de tenir disciplina.<\/p>\n

disc\u00f2rdia f Estat d’aquells que no s’avenen. Ha sembrat la disc\u00f2rdia entre la colla.<\/p>\n

discoteca f Sala de ball amb m\u00fasica gravada.<\/p>\n

discreci\u00f3 f Qualitat de discret. Confia en la vostra discreci\u00f3.<\/p>\n

discret, -a adj Que s’hi mira molt en les accions i les paraules. No en dir\u00e0 res, perqu\u00e8 \u00e9s molt discreta.<\/p>\n

discurs m Explicaci\u00f3 llarga sobre un tema. Va pronunciar un discurs d’inauguraci\u00f3.<\/p>\n

discussi\u00f3 f Acci\u00f3 de discutir. Han dut el nou projecte de llei a discussi\u00f3.<\/p>\n

discutible adj Que no sembla clar. Uns arguments molt discutibles.<\/p>\n

discutir v tr Tenir un contrast d’opinions. Van discutir pr\u00e8viament la distribuci\u00f3 de les feines.<\/p>\n

disfressa f Vestit per representar una altra persona. Duia una disfressa d’indi. Un ball de disfresses.<\/p>\n

disfressar(-se) v tr i r\u00e8g Posar(-se) una disfressa. L’han disfressat d’astronauta.<\/p>\n

disgust 1 m Sentiment causat per un fet advers. Aquest negoci no li d\u00f3na m\u00e9s que disgustos. 2 a disgust loc adv De mala gana. Treballa a disgust.<\/p>\n

disminuci\u00f3 f El fet de disminuir. Darrerament havien notat una disminuci\u00f3 de les vendes.<\/p>\n

disminuir v tr Baixar, fer-se m\u00e9s petit. Ha disminu\u00eft el nombre de naixements.<\/p>\n

disparar v intr Engegar un tret amb una arma. Disparen a matar. Disparaven a l’aire.<\/p>\n

dispensar v r\u00e8g Alliberar d’una obligaci\u00f3. El van dispensar de complir tot l’horari.<\/p>\n

dispensari m Centre d’atenci\u00f3 m\u00e8dica per a cures de poca import\u00e0ncia o b\u00e9 d’urg\u00e8ncia.<\/p>\n

dispersar v tr Fer anar en diverses direccions. La policia va dispersar els manifestants.<\/p>\n

disponibilitat f Condici\u00f3 de disponible. Amb el nou horari de treball, no tenim tanta disponibilitat als migdies.<\/p>\n

disponible adj Lliure per servir-se’n. Quan van telefonar, no hi havia cap ambul\u00e0ncia disponible.<\/p>\n

disposar 1 v r\u00e8g Tenir, poder usar. No disposa de prou diners per comprar el pis. 2 disposar-se a v pron i aux Estar a punt de. Es disposava a dinar quan ells van arribar.<\/p>\n

disposat, -ada [var.: dispost] adj r\u00e8g A punt per. Se’l veu sempre molt disposat a tot.<\/p>\n

disposici\u00f3 f 1 Estat d’\u00e0nim. Estic en disposici\u00f3 de declarar. 2 Poder de disposar. Estic a la vostra disposici\u00f3. 3 Ordre d’una autoritat. Van fer llegir la disposici\u00f3 del governador.<\/p>\n

dispositiu m Pe\u00e7a o mecanisme utilitzat amb alguna finalitat.<\/p>\n

disputa f Discussi\u00f3.<\/p>\n

disputar v tr Competir per. Diversos candidats disputaven la pla\u00e7a.<\/p>\n

disquet m Disc on es grava informaci\u00f3 procedent d’un ordinador.<\/p>\n

dissabte m Sis\u00e8 dia de la setmana.<\/p>\n

disseny m Dibuix d’un objecte on se n’assenyalen les l\u00ednies principals.<\/p>\n

dissenyador, dissenyadora m i f Persona que es dedica a fer dissenys. Una dissenyadora de modes.<\/p>\n

disset [var.: *desset, *d\u00e8sset] 1 det En nombre de disset. Hi falten disset dies, encara. 2 m El nombre 17.<\/p>\n

dissimular v tr Fer veure que no s’est\u00e0 al cas. Va dissimular el disgust com va poder.<\/p>\n

dissoldre(\u2018s) 1 v tr i pron Desfer(-se) una subst\u00e0ncia dins d’un l\u00edquid. Dissoldre una pastilla en aigua. 2 v tr [p. ext.] Anul.lar. Hauran de dissoldre les Corts.<\/p>\n

dissoluci\u00f3 f El fet de dissoldre. El president ha decretat la dissoluci\u00f3 del Parlament.<\/p>\n

dissolvent m Subst\u00e0ncia que en pot dissoldre d’altres.<\/p>\n

dist\u00e0ncia f Mesura de la separaci\u00f3 entre dos punts, especialment de l’espai. Quina dist\u00e0ncia hi ha entre casa vostra i el mercat?<\/p>\n

distinci\u00f3 f El fet de distingir. No ho veia amb prou distinci\u00f3. Saludava a tothom sense distinci\u00f3.<\/p>\n

distingir 1 v tr Veure les difer\u00e8ncies. No arriba a distingir b\u00e9 els colors. 2 distingir-se v pron i r\u00e8g Destacar. Es distingia pels seus coneixements de f\u00edsica.<\/p>\n

distingit, -ida adj Elegant, de comportament refinat. Tenia un aspecte distingit.<\/p>\n

distintiu 1 m Senyal per ser distingit. El bra\u00e7alet \u00e9s el distintiu del capit\u00e0 de l’equip. 2 distintiu, -iva adj Que distingeix. Carn\u00edvor \u00e9s un tret distintiu de molts mam\u00edfers.<\/p>\n

distracci\u00f3 f 1 Manca d’atenci\u00f3. Vaig tenir un moment de distracci\u00f3 i el vaig perdre de vista. 2 All\u00f2 que serveix per distreure’s. Per ell, era una distracci\u00f3 veure jugar la mainada a la pla\u00e7a.<\/p>\n

distret, -a adj Que no est\u00e0 atent. Se’l mirava distret.<\/p>\n

distreure [var.: distraure] 1 v tr Causar distracci\u00f3. Qualsevol sorollet el distreu. 2 distreure’s v pron Entretenir-se. Es distreuen jugant a cartes.<\/p>\n

distribuci\u00f3 f La manera de distribuir. Li agradava la distribuci\u00f3 de les habitacions.<\/p>\n

distribu\u00efdor, -a adj i m i f Que distribueix. Una empresa distribu\u00efdora de mercaderies. Fan les comandes a un mateix distribu\u00efdor. A l’entrada del pis hi havia un distribu\u00efdor.<\/p>\n

distribuir v tr Fer(-ne) parts i donar-les a diferents destinataris. Van distribuir propaganda entre tots els assistents a l’acte.<\/p>\n

dit m Cada una de les divisions del final de les extremitats de molts vertebrats. Tenim cinc dits a cada m\u00e0 i a cada peu. El dit gros. El dit xic o petit.<\/p>\n

dita f Manera de dir, frase feta.<\/p>\n

diumenge m Set\u00e8 dia de la setmana.<\/p>\n

divendres m Cinqu\u00e8 dia de la setmana.<\/p>\n

divers, -a 1 adj Variat. Un ambient divers. Unes explicacions diverses. 2 diversos, -es [ en pl.] det Alguns, uns quants, diferents. Va saludar diversos membres de la fam\u00edlia. Li va plantejar diverses q\u00fcestions.<\/p>\n

diversi\u00f3 f El fet de divertir-se. Amb les pallassades del menut, tenen diversi\u00f3 assegurada.<\/p>\n

diversitat f Qualitat de divers. La caracter\u00edstica principal de la nostra societat \u00e9s la diversitat.<\/p>\n

divertir 1 v tr Fer-ho passar b\u00e9. L’humorista els divertia amb els seus acudits. 2 divertir-se v pron Passar-s’ho b\u00e9. Es van divertir molt amb la pel.l\u00edcula Guantanamera.<\/p>\n

divertit, -ida adj Que proporciona diversi\u00f3. Una persona divertida. Una com\u00e8dia divertida.<\/p>\n

div\u00ed, -ina adj Referent a la divinitat. Les lleis divines.<\/p>\n

dividir 1 v tr Fer divisions, partir. Divideix trenta entre sis. Van dividir l’her\u00e8ncia entre els germans. 2 dividir-se v pron i r\u00e8g Partir-se. A partir d’all\u00e0, el riu es dividia en dos.<\/p>\n

divinitat f \u00c9sser al qual se li atribueixen qualitats de d\u00e9u o de deessa.<\/p>\n

divisa [gen. en pl.] f Moneda estrangera. Canvi de divises.<\/p>\n

divisi\u00f3 f 1 Operaci\u00f3 aritm\u00e8tica. 2 L\u00edmit, resultat de partir. La comarca \u00e9s una divisi\u00f3 administrativa.<\/p>\n

divorci m Acci\u00f3 de divorciar-se. Han sol.licitat el divorci davant el jutge.<\/p>\n

divorciar-se v pron Desfer el matrimoni davant la just\u00edcia. Es van divorciar al cap d’un any just de casats.<\/p>\n

divorciat, divorciada m i f Persona que s’ha divorciat.<\/p>\n

divuit [var.: *devuit, *d\u00edhuit] 1 det En nombre de divuit. T\u00e9 divuit anys. 2 m El nombre 18.<\/p>\n

divulgar v tr Fer con\u00e8ixer un fet, unes idees, etc. entre el gran p\u00fablic. Van divulgar la not\u00edcia a trav\u00e9s de la r\u00e0dio.<\/p>\n

do m Qualitat. T\u00e9 el do de l’oportunitat.<\/p>\n

doblar v tr Fer(-ne) el doble. Han doblat els beneficis en un mes.<\/p>\n

doble 1 [gen. loc det \u2018el doble de’] det Dues vegades una quantitat. T\u00e9 el doble d’anys que jo. 2 m i f Persona que \u00e9s clavada a una altra. Sembla el doble de Robert Redford.<\/p>\n

doblegar v tr Posar una part d’una cosa sobre ella mateixa. Doblegava el paper per les puntes.<\/p>\n

doblers* m pl Diners.<\/del><\/p>\n

docent 1 adj Referent a l’ensenyament. El personal docent. 2 m i f [gen. en pl.] Persona dedicada a l’ensenyament. La directora ha reunit tots els docents del centre.<\/p>\n

d\u00f2cil adj Que no ofereix resist\u00e8ncia. Una gosseta d\u00f2cil.<\/p>\n

doctor, doctora m i f 1 Que t\u00e9 el doctorat. Una doctora en filosofia. 2 [p. ext.] Metge. Si li puja la febre, haurem de cridar el doctor.<\/p>\n

doctrina f Conjunt de principis i d’ensenyances, especialment religiosos. La doctrina cristiana.<\/p>\n

document m Informaci\u00f3 escrita o gravada que serveix de comprovaci\u00f3. Document hist\u00f2ric. Document gr\u00e0fic. Document d’identitat.<\/p>\n

documentaci\u00f3 f 1 Conjunt de documents sobre un tema. 2 Conjunt de documents personals. Va perdre la cartera amb tota la documentaci\u00f3.<\/p>\n

documental 1 adj Referent a un document o documents. No en tenien proves documentals. 2 m Pel.l\u00edcula que divulga coneixements cient\u00edfics. Vam veure un documental sobre les foques.<\/p>\n

dof\u00ed m Mam\u00edfer mar\u00ed de morro llarg i prim, f\u00e0cil de domesticar.<\/p>\n

doi* m Disbarat.<\/del><\/p>\n

dol m Pena causada per una mort; ritual que ho t\u00e9 present. Han decretat tres dies de dol per la mort del primer ministre.<\/p>\n

d\u00f2lar m Unitat de moneda dels Estats Units d’Am\u00e8rica.<\/p>\n

dol\u00e7, -a 1 adj Que cont\u00e9 sucre. Li agrada el caf\u00e8 ben dol\u00e7. 2 Sense sal. La sopa \u00e9s dol\u00e7a. 3 [fig.] Unes paraules dolces. 4 dol\u00e7 m Producte de pastisseria en general. Una plata de dol\u00e7os.<\/p>\n

dol\u00e7or f Qualitat de dol\u00e7. Aquest refresc t\u00e9 una dol\u00e7or desagradable.<\/p>\n

doldre v intr Saber greu. Les seves paraules m’han dolgut. \u00c9s de doldre la poca confian\u00e7a que ens t\u00e9.<\/p>\n

dolent, -a adj i m i f Inclinat a fer el mal, mancat de qualitat: *ro\u00ed. Una persona dolenta. Una pel.l\u00edcula dolenta. El dolent de la hist\u00f2ria. \u00c9s l’acudit m\u00e9s dolent que he sentit mai.<\/p>\n

dolenteria f Acci\u00f3 dolenta, malifeta. Aquest noi no para de fer dolenteries.<\/p>\n

dolor f Sensaci\u00f3 de mal. Va sentir un fort dolor al pit.<\/p>\n

dolor\u00f3s, -osa adj Que fa mal. Una ferida dolorosa.<\/p>\n

domador, domadora m i f Persona que doma animals. Els domadors del circ.<\/p>\n

domar v tr Ensenyar animals per fer alguna habilitat. Es dediquen a domar foques per al circ.<\/p>\n

dom\u00e8stic, -a adj Referent a la casa, propi de la casa. Feines dom\u00e8stiques. Animals dom\u00e8stics.<\/p>\n

domesticar v tr Fer tornar dom\u00e8stic un animal. Els gossos van ser domesticats fa molts segles.<\/p>\n

domicili m Lloc de resid\u00e8ncia habitual. Servim a domicili.<\/p>\n

dominar 1 v tr Posseir, subjectar. Els antics romans dominaven tot el Mediterrani. 2 dominar-se v pron Controlar els propis impulsos, contenir-se. Li van venir ganes de clavar-li una bufa, per\u00f2 es va dominar.<\/p>\n

domini m Poder de dominar. Estan sota el domini de les drogues.<\/p>\n

dominical adj Relatiu al diumenge. El descans dominical.<\/p>\n

d\u00f2mino [var.: domin\u00f3] m Joc format per unes fitxes que s’han d’aparellar.<\/p>\n

dona f 1 Persona adulta de sexe femen\u00ed. Hi ha m\u00e9s dones que homes. 2 Muller. M’ha trucat la dona d’en Jaume.<\/p>\n

donar 1 v tr Passar la propietat d’una cosa a un altre. M’ha donat la seva col.lecci\u00f3 de segells. 2 donar-se v pron Rendir-se.<\/p>\n

doncs [var.: *id\u00f2] 1 conj Indica conseq\u00fc\u00e8ncia. Dius que plou?; doncs ara no podem anar a passejar. 2 aix\u00ed doncs, i doncs loc conj Per tant. Aix\u00ed doncs qu\u00e8 far\u00e0s? I doncs qu\u00e8 penses fer?<\/p>\n

donyet* m Personatge fant\u00e0stic molt menut propi de la literatura popular: follet<\/del>.<\/p>\n

dormida f Acci\u00f3 de dormir. Es va estirar al sof\u00e0 i va fer una dormida.<\/p>\n

dormilega [var.: dormilec] adj i m i f Que li agrada molt dormir. Desperta’t, dormilega!<\/p>\n

dormir v intr Trobar-se en estat de son. El nen ja dorm.<\/p>\n

dormitori m Habitaci\u00f3 de dormir. Una casa amb tres dormitoris.<\/p>\n

dors m 1 Esquena. 2 Part posterior. Llegiu les explicacions que hi ha al dors. El dors de la m\u00e0.<\/p>\n

dorsal 1 adj Referent al dors. Espina dorsal. Aleta dorsal. M\u00fascul dorsal. 2 m N\u00famero que duen alguns esportistes a l’esquena. El corredor duia un dorsal amb el n\u00famero 13.<\/p>\n

dos, dues 1 det En nombre de dos. Dos armaris. Dues cadires. 2 dos [pl. dosos] m El nombre 2. L’u i el dos. 3 tots dos, totes dues loc det Els dos (…), les dues (…) plegats. Va agafar tots dos germans pel bra\u00e7. 4 dues f pl La segona hora despr\u00e9s de les 12. Les dues del migdia.<\/p>\n

dosi f Part calculada d’un producte. S’ha de prendre el medicament a petites dosis.<\/p>\n

dossier m Documentaci\u00f3 sobre un tema.<\/p>\n

dot m Qualitat. T\u00e9 dots d’artista.<\/p>\n

dotar v tr i r\u00e8g Proveir. Els van dotar de material esportiu.<\/p>\n

dotze 1 det En nombre de dotze. Els dotze mesos de l’any. 2 m El nombre 12. 3 f pl L’hora del migdia o de la mitjanit.<\/p>\n

dotzena 1 f Conjunt de dotze.Van a dues-centes pessetes la dotzena. 2 una dotzena de loc det Una dotzena d’ous.<\/p>\n

drac [var.: drag\u00f3] m Animal fant\u00e0stic. El drac de sant Jordi.<\/p>\n

drama m Situaci\u00f3 en qu\u00e8 hi ha un conflicte. La separaci\u00f3 dels pares va ser un drama per a ella.<\/p>\n

dram\u00e0tic, -a adj Referent a un drama. Un cas dram\u00e0tic.<\/p>\n

drap m Tros de roba per a diversos usos: *peda\u00e7. Un drap de cuina. El drap de la pols.<\/p>\n

drassana [gen. en pl.] f Instal.lacions on es construeixen i reparen vaixells.<\/p>\n

dret, -a 1 adj Vertical. La paret no \u00e9s gaire dreta. 2 Del cant\u00f3 dret. L’ull dret. El peu dret. 3 dret [f. i pl. \u2018dreta, drets, dretes’] adv Descansant damunt els peus. El p\u00fablic aplaudia dret. 4 m All\u00f2 que \u00e9s just de tenir, d’exigir. Defensar-nos de les acusacions \u00e9s el nostre dret.<\/p>\n

dreta f 1 El costat dret. Posa-ho a la dreta de l’armari. 2 [el.l\u00edp.] La m\u00e0 dreta. Mira d’agafar-ho amb la dreta. 3 [fig., sovint en pl.] Opci\u00f3 pol\u00edtica. Un partit de dretes.<\/p>\n

dring m So vibrant i agut. El dring d’una copa de cristall.<\/p>\n

droga f Subst\u00e0ncia d’aplicacions diverses en medicina, en la ind\u00fastria, etc.; narc\u00f2tic.<\/p>\n

drogar v tr Aplicar una droga. Han hagut de drogar el malalt.<\/p>\n

drogat, -ada adj Que es troba sota els efectes d’una droga.<\/p>\n

drogoaddicte, drogoaddicta m i f Persona que t\u00e9 addicci\u00f3 a la droga.<\/p>\n

drogueria f Botiga on venen pintures, productes qu\u00edmics, etc.<\/p>\n

duana f Administraci\u00f3 que controla l’entrada de mercaderies en un pa\u00eds.<\/p>\n

dubtar v r\u00e8g Estar insegur davant d’una decisi\u00f3.<\/p>\n

dubte m El fet de dubtar. Estic en dubte: ho faig o no ho faig. \u00c9s ell, sense cap mena de dubte. Arribar\u00e9 cap a les deu, sens dubte. Aix\u00f2 que et dic \u00e9s fora de dubtes.<\/p>\n

dubt\u00f3s, -osa adj Poc segur. Estava dubt\u00f3s de quin cam\u00ed seguir.<\/p>\n

duc, duquessa 1 m i f T\u00edtol de la noblesa. 2 duc m Ocell rapinyaire nocturn m\u00e9s gros que el mussol.<\/p>\n

duel m Combat que es feia entre cavallers.<\/p>\n

duna f Arena acumulada formant una muntanyeta. Les dunes del desert.<\/p>\n

duplicat m C\u00f2pia. M’he fet fer un duplicat de la clau.<\/p>\n

dur, -a adj 1 Resistent a la pressi\u00f3. El ferro \u00e9s un metall dur. 2 [fig.] Un car\u00e0cter dur. Una mirada dura. Unes paraules dures.<\/p>\n

dur v tr Portar. Ara poca gent duu barret.<\/p>\n

durada [var.: duraci\u00f3] f Temps que transcorre durant una acci\u00f3, un fet. Una cinta de llarga durada.<\/p>\n

durament adv Amb duresa. Els tract\u00e0 molt durament de paraula.<\/p>\n

durant prep Indica situaci\u00f3 en el desencadenament d’un proc\u00e9s. Aix\u00f2 va passar durant la cerim\u00f2nia.<\/p>\n

durar v intr Tenir durada. Quant dura la pel.l\u00edcula?<\/p>\n

duresa f Qualitat de dur. Un material de gran duresa. Tractar amb duresa.<\/p>\n

dur\u00edcia f Tros de la pell que s’ha fet dura. T\u00e9 les mans plenes de dur\u00edcies.<\/p>\n

duro m Moneda de cinc pessetes.<\/p>\n

dutxa f 1 Mecanisme per a la higiene corporal d’on cau l’aigua en forma de ruixadora; el lloc on est\u00e0 instal.lat. S’ha espatllat la dutxa. Ara no s’hi pot posar, perqu\u00e8 \u00e9s a la dutxa.<\/p>\n

dutxar(-se) v tr i pron Prendre o fer prendre una dutxa. He de dutxar el nen. Despr\u00e9s de prendre el sol molta estona van dutxar-se.<\/p>\n

\n

5<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les meves paraules dacsa* f Cereal que fa panotxes: blat de moro. dada f Unitat d’informaci\u00f3. Les dades d’un problema. dalt 1 adv [i loc adv \u2018a dalt’, \u2018all\u00e0 dalt’…] A la part m\u00e9s alta. S\u00f3n dalt al terrat. Van cap dalt. S\u00f3n a dalt. Han arribat fins all\u00e0 dalt. El senyor Rossinyol \u00e9s per … <\/p>\n

Continue reading “D”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[554],"tags":[567],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2632"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2632"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2632\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2632"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2632"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2632"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2632"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2632"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2632"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2632"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2632"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}