{"id":2633,"date":"2022-07-01T21:32:03","date_gmt":"2022-07-01T21:32:03","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2633"},"modified":"2023-04-26T09:23:13","modified_gmt":"2023-04-26T09:23:13","slug":"e","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/e\/","title":{"rendered":"E"},"content":{"rendered":"

Les meves paraules<\/a><\/p>\n

\n

 <\/p>\n

ebenista m i f Persona que fa mobles.<\/p>\n

eclipsi m Desaparici\u00f3 durant un temps de la llum d’un astre que \u00e9s tapada per un altre. Eclipsi de Sol, de Lluna.<\/p>\n

ecologia f Ci\u00e8ncia que estudia la relaci\u00f3 entre els \u00e9ssers vius i el medi.<\/p>\n

ecol\u00f2gic, -a adj Referent a l’ecologisme o a l’ecologia. Productes ecol\u00f2gics.<\/p>\n

ecologisme m Moviment de defensa del medi natural.<\/p>\n

ecologista adj i m i f Referent a l’ecologisme; persona partid\u00e0ria de l’ecologisme.<\/p>\n

economia f 1 Administraci\u00f3 dels b\u00e9ns. L’economia familiar. L’economia del pa\u00eds. 2 Ci\u00e8ncia que estudia el comer\u00e7 i els intercanvis de diners o mercaderies.<\/p>\n

econ\u00f2mic, -a adj Referent a l’economia. T\u00e9 problemes econ\u00f2mics.<\/p>\n

economista m i f Persona entesa en economia.<\/p>\n

ecs interj Expressa f\u00e0stic. Ecs, deixa estar aquest cuc!<\/p>\n

edat f 1 Temps que ha passat d’en\u00e7\u00e0 de l’exist\u00e8ncia d’un \u00e9sser, d’un astre. L’edat d’un roure. L’edat de la Terra. 2 Per\u00edode hist\u00f2ric. L’edat mitjana.<\/p>\n

edici\u00f3 f 1 Resultat, manera com es presenta una obra editada. S’hi han mirat molt amb l’edici\u00f3 de l’obra. 2 Cada una de les vegades que surt editada una obra. Ja van per la cinquena edici\u00f3.<\/p>\n

edificaci\u00f3 f El fet d’edificar. Estaran uns anys en l’edificaci\u00f3 del nou teatre.<\/p>\n

edificar v tr i intr Construir, fer edificis. A cada cantonada de la pla\u00e7a han edificat una torre. Sembla que es torna a edificar m\u00e9s.<\/p>\n

edifici m Construcci\u00f3 gran. Els edificis del centre de la ciutat.<\/p>\n

editar v tr 1 Reproduir i posar a la venda una obra. Editar revistes, llibres, discos, etc. 2 Preparar un document inform\u00e0tic. Quan tingui totes les refer\u00e8ncies del treball, les editar\u00e0.<\/p>\n

editor, editora 1 m i f Persona o entitat que edita llibres o altres mitjans impresos. 2 editor m Programa inform\u00e0tic.<\/p>\n

editorial 1 adj Referent al m\u00f3n de l’edici\u00f3. Empreses editorials. 2 f Empresa que edita. 3 m Article que exposa l’opini\u00f3 de la direcci\u00f3 d’un mitj\u00e0 informatiu.<\/p>\n

edred\u00f3 m Cobrellit refor\u00e7at que serveix per abrigar.<\/p>\n

educaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte d’educar. L’Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria. Ha rebut una bona educaci\u00f3. Sempre s’ha de fer notar per la seva mala educaci\u00f3.<\/p>\n

educador, -a adj i m i f Que educa.<\/p>\n

educar v intr i r\u00e8g Formar en coneixements i actituds. L’han educat en el respecte als altres.<\/p>\n

educat, -ada adj Que demostra educaci\u00f3. Una persona ben educada, mal educada.<\/p>\n

efecte 1 m Resultat d’una acci\u00f3 (damunt de). Les paraules que li va dirigir li han fet molt d’efecte. 2 en efecte loc adv Indica confirmaci\u00f3. Va jurar que no ho diria i, en efecte, ho ha complert. 3 per efecte de loc prep A causa de. L’embotit es va fer malb\u00e9 per efecte de la calor.<\/p>\n

efectiu, -iva 1 adj Real. Les noves mesures aviat seran efectives. 2 fer efectiu loc verb Realitzar. Necessitaran un perm\u00eds del jutge per poder fer efectiu el trasllat. 3 en efectiu loc adv En met\u00e0l.lic. Ho pagaran amb un tal\u00f3 o en efectiu?<\/p>\n

efectivament adv En efecte. Va dir que no vindria i, efectivament, ho va complir.<\/p>\n

efectuar v tr Fer. Els serveis d’urg\u00e8ncia ja han efectuat quatre sortides.<\/p>\n

efica\u00e7 adj Que fa efecte. Un medicament efica\u00e7.<\/p>\n

efici\u00e8ncia f Compet\u00e8ncia. Ha demostrat la seva efici\u00e8ncia ja en el primer mes d’exercir el c\u00e0rrec.<\/p>\n

egipci, -\u00edpcia adj i m i f D’Egipte. L’escriptura eg\u00edpcia..<\/p>\n

egoisme m Condici\u00f3 d’egoista. El seu pitjor defecte \u00e9s l’egoisme.<\/p>\n

egoista adj i m i f Que nom\u00e9s mira per si mateix. Un comportament egoista. S\u00f3n uns egoistes.<\/p>\n

egua [var.: euga] f Femella del cavall. Un ramat d’eg\u00fces.<\/p>\n

eh interj Usada per preguntar, per cridar l’atenci\u00f3. Eh que no \u00e9s veritat…? Eh, baixeu d’aqu\u00ed de seguida!<\/p>\n

ei interj Usada per cridar l’atenci\u00f3, per rectificar. Ei, vosaltres! Podr\u00edem fer una festa; ei, si us ve de gust!<\/p>\n

eina f Instrument manual per a operacions mec\u00e0niques: *ferramenta. Les eines d’un many\u00e0.<\/p>\n

eivissenc, -a adj i m i f D’Eivissa.<\/p>\n

eix, -a* det i pron Demostratiu lligat amb la 2a. persona. Passa’m eixa capsa que tens al costat.<\/p>\n

eix m Pe\u00e7a que uneix dues rodes.<\/p>\n

eixam m Grup nombr\u00f3s d’insectes, especialment d’abelles.<\/p>\n

eixamplar v tr Fer m\u00e9s ample. M’he de fer eixamplar la jaqueta.<\/p>\n

eixerit, -ida adj Dit de la persona que \u00e9s viva, espavilada, disposada.<\/p>\n

eixida f *1 Lloc per on s’ix: sortida. Els van indicar on era l’eixida. *2 Acci\u00f3 i efecte d’eixir: sortida. Van coincidir amb l’hora d’eixida del torn de mat\u00ed. 3 Pati. *4 Acudit. T\u00e9 unes eixides que fan riure.<\/p>\n

eixir* 1 v r\u00e8g Passar de dins a fora: sortir. Eixien de l’estadi com un riu. 2 eixir-se’n v pron [fig.] Sortir-se’n. Va provar de solucionar el problema, per\u00f2 no se’n va eixir.<\/p>\n

eixordar [var.: *ensordar] v intr Deixar sord. La maquin\u00e0ria de la f\u00e0brica eixordava.<\/p>\n

eixugamans [var.: eixugam\u00e0] m Drap per eixugar-se les mans: *torcamans.<\/p>\n

eixugaparabrises m Mecanisme per fer net el parabrisa d’un cotxe.<\/p>\n

eixugar 1 v tr Fer perdre la humitat. El sol eixuga la roba. 2 eixugar-se v pron Perdre la humitat. Ja se m’ha eixugat el cabell.<\/p>\n

eixut, -a adj 1 Sec. Un temps eixut. La roba ja \u00e9s eixuta. 2 [fig.] Un car\u00e0cter eixut.<\/p>\n

el 1 det [el, l’, els \/ la, l’, les] El vi. L’oli. Els peus. \/ La gota. La hist\u00f2ria. La utilitat. L’illa. L’\u00faltima. L’olor. Les sabates. 2 pron [el, l’, \u2018l, -lo, els, \u2018ls, -los \/ la, l’, -la, les, -les] Substitueix l’objecte directe determinat relacionat amb 3a. persona. El crida. L’omple. L’en va treure a empentes. Agafa’l. Va olorar-lo. Els valora. Va rebre’ls. No volia escoltar-los. \/ La veu cada dia. Se la imagina. La’n va expulsar sense apel.laci\u00f3. L’ha valorada molt. Escolteu-la. Les pren. Porta-les. 3 Substitueix l’objecte directe neutre en concurr\u00e8ncia amb hi. Aix\u00f2 ho ha fet possible i encara l’hi fa.<\/p>\n

elaboraci\u00f3 f El fet d’elaborar. Una ind\u00fastria dedicada a l’elaboraci\u00f3 de xocolata.<\/p>\n

elaborar v tr Produir, fabricar a trav\u00e9s d’un proc\u00e9s. Les abelles elaboren la mel.<\/p>\n

elaborat, -ada adj Que ha sofert una elaboraci\u00f3. Producte elaborat. Saba elaborada.<\/p>\n

el\u00e0stic, -a 1 adj Que s’estira i s’arronsa. Una carpeta amb gomes el\u00e0stiques. 2 el\u00e0stics m pl Tirants que subjecten els pantalons.<\/p>\n

elecci\u00f3 1 f Acci\u00f3 i efecte d’elegir.No tenia cap altra elecci\u00f3 que acabar la carrera aquell any 2 eleccions f pl Votacions per elegir. Les eleccions al Parlament s\u00f3n cada quatre anys.<\/p>\n

elector, electora m i f Persona que t\u00e9 dret a participar en unes eleccions.<\/p>\n

electoral adj Referent a unes eleccions. Col.legi electoral.<\/p>\n

el\u00e8ctric, -a adj Que va amb electricitat, referent a l’electricitat. Aparells el\u00e8ctrics. Corrent el\u00e8ctric.<\/p>\n

electricista m i f Persona que fa instal.lacions el\u00e8ctriques o en repara.<\/p>\n

electricitat f Forma d’energia. Electricitat negativa, positiva.<\/p>\n

electrodom\u00e8stic m Aparell el\u00e8ctric d’\u00fas dom\u00e8stic. Una botiga d’electrodom\u00e8stics.<\/p>\n

electr\u00f2nic, -a adj Referent a l’electr\u00f2nica i a les seves aplicacions. Un joc electr\u00f2nic.<\/p>\n

electr\u00f2nica f Part de la f\u00edsica que tracta dels moviments de l’electricitat.<\/p>\n

elefant, elefanta m i f Mam\u00edfer molt gros caracteritzat per la llarga trompa i els ullals.<\/p>\n

eleg\u00e0ncia f Qualitat d’elegant. Camina amb eleg\u00e0ncia.<\/p>\n

elegant adj Que produeix un efecte d’harmonia. Un vestit elegant. Una dona elegant.<\/p>\n

elegir v tr Triar, especialment per a un c\u00e0rrec. L’han elegida presidenta per majoria.<\/p>\n

element m 1 Unitat que forma part d’un conjunt. Un moble per elements. Els elements d’una frase. Un element qu\u00edmic. 2 Medi. L’aigua \u00e9s l’element dels peixos.<\/p>\n

elemental adj 1 B\u00e0sic. Els principis elementals de la f\u00edsica. 2 Senzill. \u201cElemental, estimat Wathson!\u201d<\/p>\n

elevar v tr Fer anar amunt. Per la festa elevaran globus.<\/p>\n

elevat, -ada adj Alt. Tot est\u00e0 a uns preus molt elevats.<\/p>\n

eliminar v tr i r\u00e8g Excloure. Els han eliminat de la competici\u00f3.<\/p>\n

ell, ella pron Represnta la 3a. persona; molt rarament referit a cosa. Ho far\u00e0 ella mateixa. Si ells no s’ho volen quedar, ja m’ho quedar\u00e9 jo.<\/p>\n

elogi m Alaban\u00e7a.<\/p>\n

em [em, me, m’, \u2018m, -me] pron Indica la 1a. persona del singular; substitueix l’objecte directe i l’indirecte. Em sembla que no \u00e9s veritat. On me puc posar? M’estranya aix\u00f2 que em dius. D\u00f3na’m la m\u00e0. Sort que va avisar-me a temps.<\/p>\n

embalar v tr Col.locar dins d’un embalatge. S’ha d’embalar la mercaderia que sortir\u00e0 dem\u00e0.<\/p>\n

embalatge m Material (cart\u00f3, paper, caixes, etc.) amb qu\u00e8 es prepara una mercaderia per al transport.<\/p>\n

embar\u00e0s [pl. -assos] m 1 Estat de la dona que espera un fill. \u00c9s al tercer mes de l’embar\u00e0s. 2 Nosa. Tots aquests paquets posats aqu\u00ed a l’entrada s\u00f3n un bon embar\u00e0s.<\/p>\n

embarassada adj i f Dit de la dona que espera un fill. Est\u00e0 embarassada de cinc mesos. El metge atenia una embarassada.<\/p>\n

embarbussament m Joc ling\u00fc\u00edstic d’habilitat fon\u00e8tica. All\u00f2 de \u201cUn plat blanc, pla…\u201d \u00e9s un embarbussament.<\/p>\n

embarcaci\u00f3 m Construcci\u00f3 per navegar per l’aigua.<\/p>\n

embarcament m Acci\u00f3 i efecte d’embarcar o d’embarcar-se. Targeta d’embarcament.<\/p>\n

embarcar 1 v tr Fer pujar dalt d’una embarcaci\u00f3, d’un avi\u00f3. Ara embarquen el bestiar. 2 embarcar-se v pron i r\u00e8g [fig.] Emprendre una activitat. S’han embarcat en un negoci arriscat.<\/p>\n

embassament m Pant\u00e0, especialment artificial.<\/p>\n

emblanquinar v tr Donar una capa de cal\u00e7. Emblanquinar una paret.<\/p>\n

emboirar-se v pron Cobrir-se de boira. La vall comen\u00e7a a emboirar-se cap al tard.<\/p>\n

embolcall m All\u00f2 que recobreix un fruit, o amb qu\u00e8 est\u00e0 embolicat un producte. L’embolcall d’una castanya. L’embolcall d’un regal.<\/p>\n

embolic m 1 El fet d’embolicar(-se). No toquis la llana, que s’hi ha fet un embolic! 2 [fig.] Situaci\u00f3 complicada. Sempre es fica en embolics.<\/p>\n

embolicar v tr 1 Posar dins d’un embolcall. Embolicar caramels, paquets. 2 Enredar. Has remenat tant la xarxa que l’has embolicada. 3 [fig.] No li pots encarregar res, perqu\u00e8 tot ho embolica. Embolica, que fa fort!<\/p>\n

emb\u00f3s [pl. -ossos] [var.: emb\u00fas] m Resultat d’embossar(-se). S’ha fet un emb\u00f3s a la carretera.<\/p>\n

embossar(-se) [var.: embussar] v tr i pron Una nosa, impedir el pas. Tots aquells papers van embossar el v\u00e0ter. El lavabo s’ha embossat.<\/p>\n

embotellar v tr Ficar dins de botelles. Embotellar el vi.<\/p>\n

embotit m Aliment fet amb carn adobada, generalment picada, i ficada dins d’una funda.<\/p>\n

embragatge m Mecanisme d’un vehicle que permet el canvi de marxes. El pedal de l’embragatge \u00e9s el de m\u00e9s cap a l’esquerra.<\/p>\n

embranzida f Impuls. Va agafar embranzida i va fer el salt.<\/p>\n

embri\u00f3 m Primera etapa del desenvolupament d’un organisme.<\/p>\n

embrutar v tr Fer brut. Qui ha embrutat el pis?<\/p>\n

embut 1 m Estri c\u00f2nic que es fa servir per passar l\u00edquids d’un recipient en un altre. 2 sense embuts loc adv Sense miraments. T’ho dir\u00e9 sense embuts: no m’agrada gens aquesta actitud.<\/p>\n

embutxacar-se v pron i tr Quedar-se uns diners, guanyar. Es va embutxacar la meitat dels guanys d’aquella operaci\u00f3.<\/p>\n

emerg\u00e8ncia f Fet, situaci\u00f3 que demana una soluci\u00f3 especial. Aterratge d’emerg\u00e8ncia.<\/p>\n

emetre v tr 1 Fer circular. L’emissora emet els seus programes. El banc emet bitllets. 2 Deixar anar. Aquell cos estrany emetia radiacions.<\/p>\n

emigraci\u00f3 f El fet d’emigrar. L’emigraci\u00f3 cap a Am\u00e8rica va ser molt elevada al segle passat.<\/p>\n

emigrant m i f Persona que emigra. El vaixell era ple d’emigrants que se n’anaven cap a Austr\u00e0lia.<\/p>\n

emigrar v intr Anar a viure fora del propi pa\u00eds. Despr\u00e9s de les inundacions, m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 va haver d’emigrar per sobreviure.<\/p>\n

emissi\u00f3 f El fet d’emetre. Emissi\u00f3 de moneda. Emissions radiof\u00f2niques, televisives.<\/p>\n

emissor, -a 1 adj Que emet. Un aparell emissor. 2 m i f Persona que emet el missatge en un acte de comunicaci\u00f3. L’emissor i el receptor.<\/p>\n

emissora f Instal.lacions des d’on s’emet. Una emissora de r\u00e0dio, de televisi\u00f3.<\/p>\n

emmanillar v tr Posar les manilles. Els gu\u00e0rdies van emmanillar els detinguts.<\/p>\n

emoci\u00f3 f El fet d’emocionar-se. L’emoci\u00f3 no el deixava parlar.<\/p>\n

emocionar(-se) 1 v tr i pron Transmetre o experimentar un sentiment de trasbals. Les pel.l\u00edcules d’amor l’emocionen. Quan el va veure plorar, es va emocionar.<\/p>\n

emocionat, -ada adj Ple d’emoci\u00f3. Els va dirigir unes paraules emocionades.<\/p>\n

empaitar v tr Perseguir.<\/p>\n

empanada f Pasta farcida de vianda i cuita al forn.<\/p>\n

empaperar v tr Recobrir de paper. Empaperar una paret, el menjador.<\/p>\n

emparentar-se v rec Arribar a formar part d’una fam\u00edlia. Amb aquell casament es van emparentar les dues fam\u00edlies.<\/p>\n

emparrar-se v pron Enfilar-se una planta. Les heures s’emparraven per tota la fa\u00e7ana.<\/p>\n

empassar-se v pron i tr Tirar gola avall: *engolir-se. No es podia empassar la saliva.<\/p>\n

empastifar v tr Embrutar, especialment amb una subst\u00e0ncia untuosa o enganxosa. T’has empastifat les mans de fang.<\/p>\n

empat m El fet d’empatar. El partit va acabar en empat a zero.<\/p>\n

empatar v intr Fer els mateixos punts en una competici\u00f3. Han empatat dos partits. Han empatat a zero. Al final van empatar.<\/p>\n

empenta [var.: espenta] f 1 Pressi\u00f3 brusca per fer anar un cos endavant. Li va donar una empenta que de poc no el fa caure. 2 [fig.] Va venir amb tanta empenta que volia enllestir-ho tot aquell mateix dia.<\/p>\n

emp\u00e8nyer v tr Fer pressi\u00f3 per fer moure: *espentar. Empenyien el cotxe entre quatre. Empenyeu la porta.<\/p>\n

emperador, emperadriu m i f Sobir\u00e0, sobirana d’un imperi. Els antics emperadors d’\u00c0ustria-Hongria.<\/p>\n

empipador, -a adj Que molesta. Un sorollet empipador.<\/p>\n

empipament m Estat de qui se sent molest. Parla-hi tu, a veure si se li’n va l’empipament.<\/p>\n

empipar 1 v tr Molestar. M’empipa molt aquesta actitud que t\u00e9. 2 empipar-se v pron Enfadar-se. Es va empipar amb mi perqu\u00e8 li vaig dir el que en pensava, del seu car\u00e0cter.<\/p>\n

empitjorament m El fet d’empitjorar. Aquell incident a la frontera va provocar un empitjorament de les relacions entre tots dos pa\u00efsos.<\/p>\n

empitjorar v intr Posar-se pitjor. El temps empitjora per minuts.<\/p>\n

empleat, empleada m i f Treballador del sector de serveis. Una empleada de correus.<\/p>\n

emponnar-se* v ref Inclinar el cos, fent flexi\u00f3 de les cames: ajupir-se.<\/del><\/p>\n

emportar-se v pron i tr Agafar(-ho) i portar(-ho) cap a un altre lloc. Alg\u00fa s’ha emportat el cendrer.<\/p>\n

emprar v tr Utilitzar.<\/p>\n

empremta f Senyal damunt d’una superf\u00edcie. Empremtes digitals.<\/p>\n

emprendre [var.: *mamprendre] v tr Iniciar una activitat. Emprendre un viatge, un negoci.<\/p>\n

emprenyador, -a adj Que molesta molt. Un soroll emprenyador.<\/p>\n

emprenyar 1 v intr Molestar molt. Pareu ja i no emprenyeu m\u00e9s. 2 emprenyar-se v pron Enrabiar-se. Es va emprenyar com una mona.<\/p>\n

empresa [var.: *mampresa] f 1 Societat industrial o comercial. Treballen en una empresa t\u00e8xtil. Un home d’empresa. 2 Afer, activitat. Van fracassar en l’empresa.<\/p>\n

empresari, empres\u00e0ria m i f Persona propiet\u00e0ria d’una empresa.<\/p>\n

empresonar v tr Ficar a la pres\u00f3. El jutge el va fer empresonar.<\/p>\n

1en prep 1 Indica lloc: situaci\u00f3 o direcci\u00f3. Viu en una casa de lloguer. Van arribar en un castell abandonat. 2 Indica temps. En un temps molt allunyat. En acabar la sessi\u00f3, anirem a passejar. 3 Darrere de certs verbs. Pensa en ella cada dia. 4 Amb locucions adverbials. En efecte. En acabat. En un tres i no res.<\/p>\n

2en [en, ne, n’, \u2018n, -ne] pron 1 Substitut de sintagmes preposicionals introdu\u00efts per la preposici\u00f3 de. Torna de la fira: ara en torna, va tornar-ne, torna’n aviat. 2 Substitut d’objecte directe indeterminat, a tall de partitiu. Vol pa: en vol, quant ne vol?, no va voler-ne gens. 3 Substitut d’un nucli nominal determinat per un quantificador. Omple quatre gerres: n’omple quatre, omple’n quatre, va omplir-ne quatre. Han arribat gaires trens?: n’han arribat molts. Quants alumnes hi ha a la facultat?: n’hi ha dos mil cinc-cents. 4 Substitut de l’atributiu de ser o fer-se . \u00c9s gaire alt?: no n’\u00e9s gaire. S’ha fet vell: se n’ha fet en quatre dies. 5 Formant part d’alguns verbs pronominals. Anar-se’n. Tornar-se’n. Pujar-se’n. Eixir-se’n. 6 Afegint un sentit figurat a certs verbs. Ell se’n va rentar les mans i ho va fer explicar als altres. S’hi va esfor\u00e7ar molt, per\u00f2 no se’n va sortir.<\/p>\n

3en [en, na, n’ ] det Article utilitzat amb noms de persona [gen. nom\u00e9s davant nom d’home comen\u00e7at per consonant. A les Balears, es fa servir totes les formes]. Hi ha en Josep que demana per tu.<\/p>\n

enagos m pl Pe\u00e7a de roba interior femenina en forma de faldilla.<\/p>\n

enamorar-se v pron i r\u00e8g Sentir-se pres d’amor (per). S’ha enamorat bojament del seu company de treball.<\/p>\n

enamorat, enamorada m i f Persona de qui s’est\u00e0 enamorat. \u201c\u00c9s la meva enamorada que ve al temps de la calor.\u201d<\/p>\n

en\u00e7\u00e0 1 adv Indica proximitat respecte de qui parla. Fes-te un xic en\u00e7\u00e0. 2 d’en\u00e7\u00e0 (de\/que) loc prep o conj Des (de\/que). No l’he tornat a veure d’en\u00e7\u00e0 de diumenge. D’en\u00e7\u00e0 que ha comen\u00e7at la tardor que no para de ploure. 3 de… en\u00e7\u00e0 loc prep No l’he vist de l’estiu en\u00e7\u00e0.<\/p>\n

encadenar v tr Fixar amb cadenes. Van encadenar els presoners al banc.<\/p>\n

encaixar v tr i intr Unir perfectament. Les peces del puzle no encaixaven prou b\u00e9.<\/p>\n

encal\u00e7ar* v tr Perseguir.<\/p>\n

encalentir* v tr Escalfar.<\/del><\/p>\n

encaminar v tr i r\u00e8g Dirigir. Em va encaminar cap a la botiga que buscava.<\/p>\n

encant m Poder d’agradar. T\u00e9 un encant especial quan parla.<\/p>\n

encantador, -a adj Que t\u00e9 encant. Una persona encantadora.<\/p>\n

encantar 1 v tr Agradar molt. L’art \u00e0rab m’encanta. 2 encantat exp F\u00f3rmula de cortesia en les presentacions. Encantat de con\u00e8ixer-la.<\/p>\n

encap\u00e7alament m Comen\u00e7ament d’un escrit. A l’encap\u00e7alament d’una carta hi ha d’haver la presentaci\u00f3.<\/p>\n

encara 1 adv Indica continu\u00eftat. Encara estan sopant. Encara sou aqu\u00ed? 2 Indica circumst\u00e0ncia afegida. Li ho han de fer tot i encara es queixa. 3 encara que loc conj Indica valor concessiu. Encara que li passeu les instruccions, ell far\u00e0 el que voldr\u00e0.<\/p>\n

enc\u00e0rrec m Cosa encarregada. A qui li toca de fer els enc\u00e0rrecs?<\/p>\n

encarregar v tr 1 Confiar. M\u00b4han encarregat el control dels concursants. 2 Demanar en reserva. Hem encarregat les entrades per a la sessi\u00f3 de diumenge. 3 encarregar-se v pron i r\u00e8g Estar al c\u00e0rrec o fer-se c\u00e0rrec (de). Ell s’encarregar\u00e0 de cobrar les entrades.<\/p>\n

encarregat, encarregada m i f Persona que t\u00e9 al seu c\u00e0rrec una responsabilitat, especialment en una f\u00e0brica o taller. L’encarregat de la secci\u00f3 de comandes.<\/p>\n

encastar v tri r\u00e8g Deixar(-ho) fixat dins una cavitat. Volen encastar les conduccions a la paret.<\/p>\n

encavalcar-se v rec Anar una cosa parcialment damunt d’una altra. Les cases estaven disposades costera amunt bo i encavalcant-se.<\/p>\n

enc\u00e8fal m Conjunt d’\u00f2rgans que hi ha dins el crani, com el cervell, el cerebel, etc.<\/p>\n

encegar v tr Deixar com cec. Aquella llum tan forta els va encegar.<\/p>\n

encenalls [rarament en sing.] m pl Tiretes caragolades que es fan quan es rebaixa una fusta: *borumballes, *burballes.<\/p>\n

encendre v tr 1 Aplicar foc (a). Encendre el fog\u00f3, un cigarret, un misto. 2 [p. ext.] Engegar. Encendre el llum, la r\u00e0dio, la televisi\u00f3.<\/p>\n

encenedor m Estri per fer foc, especialment per encendre el cigarro.<\/p>\n

encert m Fet d’encertar. Ha estat un encert anar a veure aquesta pel.l\u00edcula.<\/p>\n

encertar v tr 1 Fer (-ho) coincidir en un punt concret. Va encertar la porteria des de mig camp. 2 Preveure una soluci\u00f3, endevinar. Ha encertat les travesses.<\/p>\n

encetar 1 v tr Comen\u00e7ar, especialment a gastar. Avui encetarem el pernil. 2 [fig.] Encetar una conversa. 3 encetar(-se) v tr i pron Produir(-se) una pelada. Les sabates noves m’han encetat els peus. Se m’han encetat les mans de tant fer anar les estisores.<\/p>\n

enciam [var.: *encisam] m Planta d’horta que es menja crua com a amanida.<\/p>\n

enciclop\u00e8dia f Obra escrita que aplega tota mena de coneixements.<\/p>\n

enclusa f Bloc d’acer sobre el qual es treballava el metall a la forja.<\/p>\n

encolar v tr Enganxar amb cola. Les potes de la taula s’han d’encolar.<\/p>\n

encomanar v tr 1 Encarregar. Passa a recollir el paquet que he encomanat a la carnisseria. 2 Contagiar: *apegar. Alg\u00fa em deu haver encomanat aquesta grip tan forta.<\/p>\n

encongir(-se) [var.: *encollir] v tr i pron Arronsar.<\/p>\n

encorbar(-se) [var.: corbar(-se)] v tr i pron Fer(-se) corb. Camina encorbant l’esquena.<\/p>\n

encreuament m Indret on es troben carrers, camins, etc. Hi ha hagut un accident a l’encreuament de les dues avingudes.<\/p>\n

endarrere [var.: *arrere, enrere] adv Indica direcci\u00f3 cap a la part posterior. V\u00e9s m\u00e9s endarrere.<\/p>\n

endarreriment m Situaci\u00f3 d’all\u00f2 o d’aquell que va endarrerit.<\/p>\n

endarrerir 1 v tr Deixar per m\u00e9s tard. Han endarrerit l’acabament de les obres. 2 endarrerir-se v pron Anar, quedar endarrere. Camineu m\u00e9s de pressa, no us endarreriu.<\/p>\n

endarrerit, -ida adj Que no va al dia, a l’hora. Va endarrerit amb els pagaments.<\/p>\n

endavant [var.: avant, *envant] 1 adv Indica direcci\u00f3 cap a la part anterior. Posa’t m\u00e9s endavant. 2 per endavant loc adv De manera anticipada. Ho heu de pagar per endavant.<\/p>\n

l’endem\u00e0 [var.: *el sendem\u00e0] loc adv El dia immediatament despr\u00e9s. Van arribar just l’endem\u00e0 del seu aniversari.<\/p>\n

enderrocament m El fet d’enderrocar. L’enderrocament d’un edifici.<\/p>\n

enderrocar v tr Fer caure una construcci\u00f3. Han enderrocat les velles torres.<\/p>\n

endevinalla [var.: endevineta] f Joc de llenguatge en qu\u00e8 es planteja la soluci\u00f3 d’un enigma.<\/p>\n

endevinar v tr Trobar una soluci\u00f3 per atzar. Em va endevinar el pensament.<\/p>\n

endins [var.: endintre] adv Indica direcci\u00f3 cap a la part interior. Se’n va anar mar endins.<\/p>\n

end\u00edvia f 1 Planta d’horta de fulles apinyades, llises i blanquinoses. 2 *Escarola.<\/p>\n

endolcir v tr Fer dol\u00e7. Endolcia el caf\u00e8 amb sacarina.<\/p>\n

endoll m Presa de corrent. Aquest endoll est\u00e0 massa a l’abast del menut.<\/p>\n

endollar v tr Col.locar les clavilles de connexi\u00f3 d’un aparell dins d’un endoll. Si no endolles l’ordinador, no se t’engegar\u00e0.<\/p>\n

endre\u00e7a f Operaci\u00f3 d’endre\u00e7ar. Hem fet endre\u00e7a a les golfes.<\/p>\n

endre\u00e7ar v tr i intr Col.locar les coses a lloc: *adesar, *al\u00e7ar. Endreceu les eines. Despr\u00e9s de jugar, endreceu.<\/p>\n

endre\u00e7at, -ada adj 1 Polit. Anava tot net i endre\u00e7at. 2 Ordenat.<\/p>\n

mals endre\u00e7os m pl Conjunt de coses inservibles. L’habitaci\u00f3 dels mals endre\u00e7os.<\/p>\n

endur-se v pron i tr Emportar-se.<\/p>\n

endurir-se v pron Tornar-se dur. La terra s’ha endurit.<\/p>\n

enemic, -iga adj i m i f Que hi estem, que ens est\u00e0 en contra. L’ex\u00e8rcit enemic. T\u00e9 molts enemics.<\/p>\n

enemistat f Relaci\u00f3 pr\u00f2pia d’enemics. L’enemistat entre els dos clans datava de segles.<\/p>\n

energ\u00e8tic, -a adj Que produeix energia. Aliments energ\u00e8tics.<\/p>\n

energia f Capacitat de produir un treball. Energia el\u00e8ctrica, solar.<\/p>\n

en\u00e8rgic, -a adj Que t\u00e9 energia. Una resposta en\u00e8rgica.<\/p>\n

enfadar(-se) v tr i pron Fer sentir o sentir-se molest. Amb la manera que t\u00e9 de fer les coses, sempre ens fa enfadar. S’han enfadat perqu\u00e8 els he cridat l’atenci\u00f3.<\/p>\n

enfeinat, -ada adj Que sempre t\u00e9 feina, atrafegat: *afaenat.<\/p>\n

enfilad\u00eds, -issa adj Que s’enfila. Plantes enfiladisses.<\/p>\n

enfilar 1 v tr Agafar un cam\u00ed. Va enfilar la drecera. 2 Passar un fil. Enfilar l’agulla. 3 enfilar-se v pron i r\u00e8g Pujar-se’n. Es va enfilar a la cadira per despenjar el quadro.<\/p>\n

enfocar v tr 1 Concentrar un focus en un punt. Van enfocar els protagonistes quan van sortir a l’escenari. 2 Fer clara una imatge d’una projecci\u00f3. Enfoca les diapositives. 3 [fig.] Plantejar. Has enfocat malament el problema.<\/p>\n

enfonsament [var.: *afonament] m El fet d’enfonsar-se. Nosaltres no hi \u00e9rem quan es va produir l’enfonsament de l’hotel. L’enfonsament del \u201cTitanic\u201d.<\/p>\n

enfonsar 1 [var.: *afonar] v tr Fer anar a fons. Va enfonsar el cap a l’aigua. 2 enfonsar-se [var.: *afonar-se] v pron Anar-se’n a fons. La barca es va enfonsar al mig de l’estany. 3 Caure, ensorrar-se. La casa es va enfonsar. 4 Formar una depressi\u00f3. M\u00e9s endavant, el cam\u00ed s’enfonsava.<\/p>\n

enfora adv 1 Indica direcci\u00f3 cap a l’exterior. Va treure els bra\u00e7os massa enfora. 2 *Lluny. Viuen molt enfora.<\/p>\n

enfortir v tr Fer fort. Pren calci per enfortir els ossos.<\/p>\n

enfosquir(-se) v tr i pron Fer(-se) fosc. Enfosquiu la sala per a la projecci\u00f3. El cel es va enfosquir en un moment.<\/p>\n

enfrontament m El fet d’enfrontar-se.<\/p>\n

enfrontar-se v pron i r\u00e8g Plantar cara. Es va enfrontar tot sol amb un munt de dificultats.<\/p>\n

enganxar 1 v tr Unir amb ganxos. Enganxar la caravana al cotxe. 2 enganxar(-se) v tr i pron Unir(-se): *aferrar, *apegar. Enganxava els cromos a l’\u00e0lbum. Amb la calor, la roba s’enganxa al cos.<\/p>\n

enganx\u00f3* m Esgarrinxada. S’ha fet un enganx\u00f3 amb el roser.<\/del><\/p>\n

enganx\u00f3s, -osa adj Que s’aferra: *apegal\u00f3s. La barana est\u00e0 enganxosa de la humitat.<\/p>\n

engany [var.: *engan] m El fet d’enganyar. Sempre em v\u00e9ns amb mentides i enganys.<\/p>\n

enganyar [var.: *enganar] v tr Portar a error abusant de la confian\u00e7a. Me’l van vendre com a bo, per\u00f2 em van enganyar.<\/p>\n

engegada f Acci\u00f3 d’engegar. Vol un cotxe amb una engegada r\u00e0pida.<\/p>\n

engegar v tr 1 Posar en marxa. Engegar una m\u00e0quina, el cotxe. Engegar l’aigua, el gas. 2 [fig.] El va engegar lluny. T’engegar\u00e9 a dida!<\/p>\n

enginy m Capacitat de trobar solucions imaginatives. \u201cM\u00e9s val enginy que for\u00e7a.\u201d<\/p>\n

enginyer, enginyera m i f T\u00e8cnic superior. Enginyer industrial, nuclear, gen\u00e8tic.<\/p>\n

engolir-se* v pron i tr Tirar gola avall: empassar-se. Va engolir-se tot un plat de carn.<\/p>\n

engonal m Zona d’uni\u00f3 de la cuixa amb el tronc.<\/p>\n

engranatge m Sistema de rodes dentades que es transmeten el moviment les unes a les altres.<\/p>\n

engrandir v tr Fer m\u00e9s gran. Han engrandit el magatzem per la part de darrere.<\/p>\n

engreixar(-se) v tr i pron (Fer) posar greix. Engreixaven els convidat amb uns \u00e0pats abundosos. A l’estiu sempre s’engreixa.<\/p>\n

a l’engr\u00f2s loc adv En grans quantitats. Comer\u00e7 a l’engr\u00f2s.<\/p>\n

engruna 1 f Mica. No n’ha quedat ni una sola engruna. 2 engrunes f pl Miques de pa, molles. El gat menjava les engrunes que queien de la taula.<\/p>\n

enguany adv Aquest any. Enguany no hem fet cap viatge a l’estranger.<\/p>\n

enguixar v tr Recobrir de guix. Enguixar la paret. Enguixar un bra\u00e7 trencat.<\/p>\n

enigma m Misteri que cal interpretar.<\/p>\n

enlairar-se v pron Anar enlaire, envolar-se. L’avi\u00f3 s’enlairava a gran velocitat.<\/p>\n

enlaire adv Amunt. La gent que passava van comen\u00e7ar a mirar enlaire.<\/p>\n

enll\u00e0 adv Indica situaci\u00f3 de llunyania respecte a la 1a i la 2a persona del discurs. Posa-ho una mica m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n

enlla\u00e7 m Acci\u00f3 i efecte d’enlla\u00e7ar. Estaci\u00f3 d’enlla\u00e7.<\/p>\n

enlla\u00e7ar v r\u00e8g Unir, connectar. Aquesta carretera comarcal enlla\u00e7a amb la nacional al km 26.<\/p>\n

enllestir v tr Acabar, especialment en els \u00faltims detalls. Enllestien els preparatius del festival.<\/p>\n

enlloc adv 1 [en frases negatives] En cap lloc. No n’he trobat enlloc. 2 [en frases condicionals i interrogatives] En algun lloc. Si en trobes enlloc, compra’n. Que l’has vist enlloc?<\/p>\n

enlluernar v tr Un esclat de llum, encegar. Va engegar els llargs i em va enlluernar.<\/p>\n

enllumenat m Conjunt de llums d’una via p\u00fablica. L’enllumenat dels carrers.<\/p>\n

enllustrar v tr Fer lluent un cal\u00e7at amb un producte adient. Enllustrava les botes nom\u00e9s amb betum.<\/p>\n

enmig de [var.: entremig de] loc prep Indica situaci\u00f3 dins un conjunt. No el sabia veure, perdut enmig de tots aquells convidats.<\/p>\n

ennegrir v tr Fer negre. Els n\u00favols de tempesta ennegrien aquell cel d’estiu.<\/p>\n

ennuvolar-se v pron Omplir-se el cel de n\u00favols.<\/p>\n

enorme adj D’all\u00f2 m\u00e9s gran o gros. L’elefant \u00e9s una b\u00e8stia enorme.<\/p>\n

enormement adv D’all\u00f2 m\u00e9s. Estava enormement sorpr\u00e8s de veure’ls all\u00e0.<\/p>\n

enquesta f T\u00e8cnica per fer la recollida d’opinions a base de preguntes preparades.<\/p>\n

enquestar v tr Passar una enquesta. Van enquestar el deu per cent dels treballadors de l’empresa.<\/p>\n

enrabiada f El fet d’enrabiar-se.<\/p>\n

enrabiar-se v pron Enfadar-se molt.<\/p>\n

enraonar 1 v r\u00e8g Conversar. Li agrada enraonar amb els amics. 2 [p. ext.] v tr Parlar. Sap enraonar angl\u00e8s.<\/p>\n

enredar 1 v tr Complicar. \u00c9s un in\u00fatil que tot ho enreda. 2 v intr Enganyar. S’ha deixat enredar per un que li prometia duros a quatre pessetes.<\/p>\n

enrenou m Situaci\u00f3 confusa de crits, moviment, etc. Van armar un bon enrenou per entrar a la sala.<\/p>\n

enretirar v tr Col.locar(-ho) m\u00e9s cap a un costat. Enretira la taula per deixar una mica de pas.<\/p>\n

enriquiment m El fet d’enriquir-se.<\/p>\n

enriquir(-se) v tr i pron Fer tornar ric, tornar-se ric. Les jugades de borsa l’han enriquit. S’ha enriquit<\/p>\n

enrotllar(-se) 1 v tr i pron Caragolar(-se) fent un rotllo. Enrotlleu ben b\u00e9 tots els mapes. 2 [fam.] enrotllar-se v pron Explicar boles. T’enrotlles com una persiana. 3 Tenir bones idees. Aquell s’enrotlla b\u00e9. 4 v pron i r\u00e8g Establir una relaci\u00f3. S’ha enrotllat amb la ve\u00efna.<\/p>\n

ens [ens, \u2018ns, -nos] pron Indica 1a. persona del plural. No ens conven\u00e7, aquesta mena de tractes. Guarda’ns lloc, que venim de seguida. No va voler escoltar-nos.<\/p>\n

ensa\u00efmada f Pasta en espiral amb pols de sucre per damunt, que pot anar farcida.<\/p>\n

ensalada* f Amanida.<\/p>\n

ensenyament [var.: ensenyan\u00e7a f] m Acci\u00f3, t\u00e8cnica d’ensenyar. Ensenyament p\u00fablic. Aprofiten les ensenyances del mestre.<\/p>\n

ensenyar v tr 1 Mostrar. Li ensenyava el pis nou. 2 Fer aprendre uns continguts. Ensenya matem\u00e0tica.<\/p>\n

ensinistrar v tr Fer adquirir unes habilitats, especialment a un animal. Ensinistra foques de circ.<\/p>\n

ensopegar v r\u00e8g Topar(-hi) amb els peus: *entropessar, *travelar. He ensopegat amb el portal.<\/p>\n

ensopit, -ida adj Sense \u00e0nsia. Quina gent m\u00e9s ensopida, no vibren per res.<\/p>\n

ensorrar 1 v tr Tirar a terra, fer baixar. Han ensorrat un tros del terra fent bots. 2 ensorrar-se v pron Caure a terra, baixar. S’ha ensorrat la teulada.<\/p>\n

ensumar v tr Olorar amb for\u00e7a. Ensumava l’olor penetrant dels eucaliptus.<\/p>\n

entapissar v tr Recobrir amb tapisseria. Hem de fer entapissar el cotxe de nou.<\/p>\n

entelar v tr Recobrir de baf. El fred ha entelat els vidres.<\/p>\n

entendre 1 v tr Comprendre, estar al cas. Per fi ha ent\u00e8s el que vol\u00edem. No t’entenc de res. 2 al meu (seu…) entendre loc adv Segons la meva (teva…) opini\u00f3. Al meu entendre, s’ha equivocat. 3 entesos exp D’acord. Ho far\u00e0s tu, entesos?<\/p>\n

entenedor, -a adj F\u00e0cil d’entendre.<\/p>\n

enteniment m Facultat de comprendre, seny. No para de fer bogeries; sembla que s’hagi begut l’enteniment.<\/p>\n

enterrament [var.: *soterrar] m Acci\u00f3 i efecte d’enterrar. Han anat a enterrament.<\/p>\n

enterrar [var.: *soterrar] v tr Colgar sota terra, especialment un mort. L’enterren dem\u00e0 al mat\u00ed.<\/p>\n

entesa f El fet d’entendre’s. Per fi van arribar a una entesa.<\/p>\n

entitat f Nom gen\u00e8ric de qualsevol organitzaci\u00f3 que fa activitats pol\u00edtiques, culturals, esportives, etc.<\/p>\n

entomar [var.: tomar] v tr Rebre, especialment all\u00f2 que ve de dalt. Entomar una pilota. Entomar la pluja<\/p>\n

entorn 1 m El medi. La protecci\u00f3 de l’entorn. 2 entorn de, a l’entorn de loc prep Al voltant de. Van seure a l’entorn de la foguera.<\/p>\n

entossudir-se v pron i r\u00e8g Posar-se tossut. S’entossudia a entrar-hi de totes passades.<\/p>\n

entrada f 1 Acc\u00e9s. L’entrada de la fira \u00e9s per l’altre carrer. 2 Tiquet que d\u00f3na dret a entrar en un espectacle. Tenim entrades per al circ.<\/p>\n

entrar v r\u00e8g Anar de fora a dins (de). Acaben d’entrar a casa.<\/p>\n

entre prep 1 Indica situaci\u00f3 interm\u00e8dia. La tauleta estava entre dues butaques. Ho acabarem entre aquesta tarda i dem\u00e0 al mat\u00ed. 2 Indica relaci\u00f3 de reciprocitat. L’amistat entre elles era molt antiga. 3 Indica inclusi\u00f3. No el va trobar entre aquella multitud.<\/p>\n

entrebanc m Dificultat, impediment. No fa m\u00e9s que posar entrebancs a la meva feina.<\/p>\n

entrega f El fet d’entregar. Li van fer la segona entrega de mercaderia.<\/p>\n

entregar 1 v tr Posar(-ho) a les mans d’alg\u00fa. A quina hora han entregat el paquet? S\u00f3n a entregar. 2 entregar-se [fig.] v pron i r\u00e8g Dedicar-se completament (a). S’entrega en cos i \u00e0nima a la seva professi\u00f3.<\/p>\n

entremaliat, -ada adj Que fa dolenteries pr\u00f2pies de criatura. Un xiquet molt entremaliat.<\/p>\n

entrem\u00e8s [gen. en pl.] m Plat que se serveix al comen\u00e7ament d’un \u00e0pat, especialment embotit. Entremesos variats.<\/p>\n

entrenador, entrenadora m i f Persona que entrena esportistes.<\/p>\n

entrenament m Acci\u00f3 i efecte d’entrenar(-se). Hi ha entrenament dues vegades per setmana.<\/p>\n

entrenar(-se) v tr i pron Preparar(-se) un esportista per estar en forma. Anys enrere havia entrenat un equip juvenil. S’entrenaven a fons.<\/p>\n

entrep\u00e0 m Conjunt format per dues peces de pa, amb vianda al mig. Un entrep\u00e0 de pernil, de formatge.<\/p>\n

entreteniment m Acci\u00f3 d’entretenir-se. En tot troba entreteniment.<\/p>\n

entretenir 1 v tr Fer passar l’estona. Tenia tard i em va entretenir amb les seves hist\u00f2ries. Mira d’entretenir la canalla, que estan avorrits. 2 entretenir-se v pron No fer les coses amb prou \u00e0nsia. Quan el fas anar a un enc\u00e0rrec, sempre s’entret\u00e9 pel cam\u00ed. 3 Passar l’estona amb algun fet divertit. Jugant amb els ninos s’entret\u00e9n molt.<\/p>\n

entreveure(\u2018s) v tr i pron Veure(\u2018s) sense prou distinci\u00f3. Des del terrat s’entreveia el final de l’avinguda.<\/p>\n

entrevista f Cita amb alg\u00fa per obtenir-ne o aportar-hi informaci\u00f3. T\u00e9 una entrevista amb el cap de personal d’una empresa.<\/p>\n

entristir v tr Fer posar trist. Els capvespres l’entristien.<\/p>\n

entropessar* v r\u00e8g Topar(-hi) amb els peus: ensopegar, *travelar.<\/p>\n

entusiasmar v tr Provocar entusiasme. Aquell discurs va entusiasmar els seguidors.<\/p>\n

entusiasme m Estat de gran alegria. El gol va provocar l’entusiasme dels aficionats.<\/p>\n

entusiasta adj i m i f Que sent una forta afici\u00f3 (per). Un entusiasta del cine.<\/p>\n

enumerar v tr Dir una per una un seguit de coses. Va estar mitja hora ben bona enumerant les qualitats de cada candidat.<\/p>\n

env\u00e0 m Paret prima, generalment interior: *barandat, *mitjanada. Un env\u00e0 de maons.<\/p>\n

envair [var. fam.: invadir] v tr 1 Entrar en un territori i ocupar-lo. L’ex\u00e8rcit enemic va envair mig pa\u00eds. 2 [p. ext.] Un cotxe ha enva\u00eft la vorera.<\/p>\n

env\u00e0s m Recipient d’article comercial.<\/p>\n

envasar v tr Ficar en envasos.<\/p>\n

enveja f Desig d’all\u00f2 que un altre posseeix. T\u00e9 enveja dels que encerten les travesses. Li fa enveja veure’ls tan feli\u00e7os.<\/p>\n

envejar v tr Sentir enveja. Envejava la nostra sort.<\/p>\n

envej\u00f3s, -osa adj Que sent enveja. No li heu d’explicar gaires coses vostres, perqu\u00e8 \u00e9s un envej\u00f3s.<\/p>\n

envellir v tr Fer tornar vell. En poc temps, les preocupacions l’han envellit.<\/p>\n

enverinar v tr Intoxicar amb ver\u00ed. Algun dels g\u00e0ngsters havia enverinat el whisky.<\/p>\n

envers prep Respecte a, en atenci\u00f3 a. \u00c9s molt respectu\u00f3s envers tothom.<\/p>\n

envestir v tr Anar a topar (contra). Els va envestir un bou que pasturava.<\/p>\n

enviar v tr i r\u00e8g Fer anar, fer arribar. El comandant va enviar uns oficials a inspeccionar el terreny.<\/p>\n

envolar-se v pron Anar amunt: enlairar-se. L’avi\u00f3 s’envolava.<\/p>\n

envoltar v tr Estar(-hi) al voltant. Tot de camps de conreu envoltaven el poble.<\/p>\n

enxampar v tr Sorprendre en una malifeta. El van enxampar ficant m\u00e0 a la caixa.<\/p>\n

enyoran\u00e7a [var.: enyor, enyorament] f Sentiment produ\u00eft per una mancan\u00e7a. Sentia enyoran\u00e7a del seu poble.<\/p>\n

enyorar v tr Sentir enyoran\u00e7a. Enyorava els temps de joventut.<\/p>\n

ep interj Es fa servir per avisar. Ep, no toqueu pas aix\u00f2!<\/p>\n

epid\u00e8mia f Malaltia que afecta molta gent. Una epid\u00e8mia de grip.<\/p>\n

epidermis f Part superficial de la pell.<\/p>\n

episodi m Seq\u00fc\u00e8ncia dins d’un proc\u00e9s. Aquell casament va ser un episodi important de la seva vida.<\/p>\n

\u00e8poca f Per\u00edode de temps d’un certa llargada i amb caracter\u00edstiques pr\u00f2pies. Els anys d’universitat van ser per a ella la millor \u00e8poca de la vida. Un vestit fora d’\u00e8poca.<\/p>\n

equilibrar v tr Posar en equilibri. Mira d’equilibrar les balances.<\/p>\n

equilibrat, -ada adj 1 Que ha estat ajustat. Balances equilibrades. 2 [fig.] Que t\u00e9 equilibri mental i de comportament. \u00c9s una persona equilibrada, no s’esvera mai.<\/p>\n

equilibri m Estat de rep\u00f2s d’un cos sobre el qual actuen forces oposades. Malgrat els sotracs, va poder conservar l’equilibri.<\/p>\n

equip m Conjunt, de persones o de coses, que formen un tot estructurat. Un equip de futbol. Un equip de submarinista. Un equip de m\u00fasica.<\/p>\n

equipament m Conjunt d’elements necessaris per a una activitat. L’equipament d’un gimn\u00e0s.<\/p>\n

equipar v tr i r\u00e8g Dotar d’equipament. Han equipat la biblioteca amb un servei m\u00e9s complet de fotocopiadora.<\/p>\n

equipatge m Conjunt d’objectes que duu una persona que viatja. Els han perdut l’equipatge.<\/p>\n

equitaci\u00f3 f Art de muntar a cavall. Practica l’equitaci\u00f3.<\/p>\n

equivalent adj D’un mateix valor. Dues quantitats equivalents.<\/p>\n

equivaler [var.: equivaldre] v r\u00e8g Ser equivalent. Aix\u00f2 equival a una condemna moral, per a ell.<\/p>\n

equ\u00edvoc, -a adj Que pot induir a error, ambigu. Una resposta equ\u00edvoca.<\/p>\n

equivocaci\u00f3 f Error. Deixar-lo anar ha estat una equivocaci\u00f3.<\/p>\n

equivocar-se v pron i r\u00e8g Fer un error, confondre’s. Es va equivocar confiant en ell. T’has equivocat de persona, de cam\u00ed, de pregunta.<\/p>\n

1era f Per\u00edode extens de temps a partir d’un fet important. Les civilitzacions d’abans de la nostra era.<\/p>\n

2era f Espai pla d’un mas on es feien les operacions del batre.<\/p>\n

ermita f Petita esgl\u00e9sia a\u00efllada.<\/p>\n

erosi\u00f3 f Desgast d’un cos a conseq\u00fc\u00e8ncia d’un refrec seguit. El vent, la pluja, el gel causen l’erosi\u00f3 de les roques.<\/p>\n

er\u00f2tic, -a adj Referent a l’erotisme. Cinema er\u00f2tic. Literatura er\u00f2tica.<\/p>\n

erotisme m Tractament del sexe des de la vessant art\u00edstica.<\/p>\n

error m Judici, acci\u00f3 que no s’ajusta a la veritat, a all\u00f2 que f\u00f3ra adequat. Un error de c\u00e0lcul. Un error d’apreciaci\u00f3. Un error de judici.<\/p>\n

eruga f Larva de certs insectes.<\/p>\n

erupci\u00f3 f 1 Llan\u00e7ament de material pel cr\u00e0ter d’un volc\u00e0. L’Etna ha tornat a entrar en erupci\u00f3. 2 Afecci\u00f3 en qu\u00e8 la pell es torna vermellosa i hi apareixen grans. T\u00e9 una erupci\u00f3 a la cara que no sap si \u00e9s una al.l\u00e8rgia.<\/p>\n

es [es, se, s’, -se] pron 1 Indica 3a. persona, singular o plural, en els verbs pronominals, reflexius i rec\u00edprocs. Es trobava a meitat de cam\u00ed. Es fixaven en tot. Es cartejaven amb els antics ve\u00efns. S’acompanyava amb la guitarra. S’hi acostaven perillosament. No s\u00e9 mai on se fica, aquesta criatura! Van posar-se molt pesats. 2 [es, se, s’, \u2018s, -se] Indica 2a. persona, singular o plural corresponent a vost\u00e8. On s’havia(en) ficat? Com se troba(en)? Agafi’s amb for\u00e7a. Agafin-se amb for\u00e7a. Faci(n) el favor d’afanyar-se. 3 Acompanya verbs impersonals, amb una funci\u00f3 semblant a la del pronom hom. No aparqueu, s’avisa grua.<\/p>\n

esbandir [var.: esbaldir] v intr i tr Aclarir amb aigua. Despr\u00e9s d’ensabonar, has d’esbandir. Has d’esbandir la verdura.<\/p>\n

esbarjo [var.: esbargiment] m Estona de distracci\u00f3 de les ocupacions. A les escoles hi ha esbarjo a mig mat\u00ed.<\/p>\n

esbarzer [var.: *albarzer, *batzer] m Arbust amb espines que fa m\u00f3res.<\/p>\n

esberlar v tr Fer una obertura, trencar en dos. La patacada li va esberlar el cap.<\/p>\n

esborrador m Estri per esborrar, especialment una pissarra. Espolseu l’esborrador.<\/p>\n

esborrar v tr Fer desapar\u00e8ixer un tra\u00e7, un senyal. El vent ha esborrat les petjades. Rectificar el contorn d’un dibuix amb la goma d’esborrar.<\/p>\n

esbravada f El fet d’esbravar-se. Aquell cop de geni no va ser m\u00e9s que una esbravada.<\/p>\n

esbravar-se v pron 1 Perdre for\u00e7a. El xampany destapat s’esbrava. 2 [fig.] S’esbrava escridassant a tothom.<\/p>\n

esbrinar v tr Indagar. Volien esbrinar la causa de tot aquell desastre.<\/p>\n

esbromadora* f Escumadora.<\/del><\/p>\n

esbroncar v tr Renyar molt fortament. L’amo el va esbroncar per arribar tard.<\/p>\n

esbufegar v intr Respirar de pressa, a cops. Va pujar les escales corrent i va arribar esbufegant.<\/p>\n

escabellar(-se) v tr i pron Despentinar(-se).<\/p>\n

escacs m Joc de competici\u00f3, amb setze fitxes blanques i setze de negres que es fan moure damunt d’un tauler.<\/p>\n

escafandre m Conjunt del vestit i els aparells d’un bus per anar per sota l’aigua o d’un astronauta per anar per fora de la nau, especialment el casc.<\/p>\n

escaient adj Adequat, que escau. Li va dirigir unes paraules escaients a la situaci\u00f3.<\/p>\n

escaiola f 1 Pasta de guix que s’endureix amb rapidesa. Li han enguixat el bra\u00e7 amb escaiola. 2 Llavor de la planta del mateix nom que serveix com a pinso d’ocells. Donar escaiola al canari.<\/p>\n

escaire m Estri que fa angle recte, especialment per dibuixar.<\/p>\n

escala 1 f Cam\u00ed d’esglaons; esgla\u00f3. Una escala de caragol. S’han de pujar moltes escales. 2 Aparell format per dues peces de costat amb travessers. Una escala de corda. 3 Seguit ordenat de notes musicals. 4 fer escala loc verb Parar en un indret a mig viatge. L’avi\u00f3 fa escala a Ginebra.<\/p>\n

escalada f Activitat o acci\u00f3 d’escalar. Practiquen l’escalada. L’escalada de l’Everest.<\/p>\n

escalador, escaladora m i f Persona que practica l’escalada.<\/p>\n

escalar v tr i intr Pujar muntanyes abruptes amb t\u00e8cniques i material adequats.<\/p>\n

escaldar v tr Cremar, coure amb baf o l\u00edquid bullent. Li va caure caf\u00e8 a damunt i li va escaldar una m\u00e0. Escaldar ous.<\/p>\n

escalfador [var.: *calfador] m Aparell per escalfar aigua. L’escalfador de la cuina.<\/p>\n

escalfament [var.: *calfament] m Acci\u00f3 i efecte d’escalfar(-se). Els fa fer uns exercicis previs d’escalfament abans de comen\u00e7ar el partit.<\/p>\n

escalfar(-se) [var.: *calfar(-se)] v tr, intr i pron Agafar o comunicar calor. Escalfa aigua per fer el caf\u00e8. Aquesta estufa no escalfa prou. S’escalfaven les mans prop de l’estufa.<\/p>\n

escalinata f Escala ampla de l’exterior o del vest\u00edbul d’un edifici.<\/p>\n

escalivada f Plat a base d’hortalisses escalivades.<\/p>\n

escalivar v tr Coure al caliu.<\/p>\n

escalivat, -ada adj Cuit al caliu. Patates escalivades.<\/p>\n

escamarl\u00e0 m Crustaci rosat de deu potes, molt apreciat per menjar. Pollastre amb escamarlans.<\/p>\n

escamot m Grup, especialment armat. Un escamot de policia.<\/p>\n

escamotejar v tr Amagar(-ho), prendre(-ho) amb engany. Li volien fer creure que all\u00f2 eren tots els guanys, per\u00f2 n’hi havien escamotejat ben b\u00e9 la meitat.<\/p>\n

escampar v tr 1 Llan\u00e7ar en diverses direccions. Va escampar la llavor per damunt del camp. 2 [fig.] Van escampar la not\u00edcia per tota la poblaci\u00f3.<\/p>\n

escandalitzar v tr Causar esc\u00e0ndol. Va escandalitzar la pobra vella amb aquelles paraulotes.<\/p>\n

escandal\u00f3s, -osa adj 1 Que provoca esc\u00e0ndol. Una mentida escandalosa. 2 Que mou esc\u00e0ndol. Uns ve\u00efns molt escandalosos.<\/p>\n

esc\u00e0ndol m 1 Fet sonat que provoca rebuig en l’opini\u00f3 p\u00fablica. Aquells casos de suborn van ser un bon esc\u00e0ndol pol\u00edtic. 2 Xivarri. El p\u00fablic es va sentir estafat i va armar un bon esc\u00e0ndol.<\/p>\n

escanyar v tr Estr\u00e8nyer el coll d’alg\u00fa fins a asfixiar-lo. El va aferrar pel coll i va comen\u00e7ar a escanyar-lo.<\/p>\n

escanyolit, -ida adj Prim i poca cosa. De petit era ben escanyolit i ara guaita com s’ha fet!<\/p>\n

escapar(-se) v pron i r\u00e8g Fugir. S’han escapat de la pres\u00f3. Li va escapar de les mans. Se li ha escapat l’autob\u00fas.<\/p>\n

escapat\u00f2ria f Ocasi\u00f3 d’escapar. Quan va entrar en aquell carrer\u00f3, va veure que no tenia escapat\u00f2ria.<\/p>\n

escarabat m 1 Insecte de closca dura amb els cos recobert per les ales. 2 escarabat de cuina Insecte negr\u00f3s de cos aplanat i d’h\u00e0bits nocturns que viu a les cases: *panerola.<\/p>\n

escarlatina f Malaltia contagiosa que provoca erupcions a la pell.<\/p>\n

escarola f Planta d’horta de fulla arrissada que es menja crua com a amanida: *end\u00edvia.<\/p>\n

escarrassar-se v pron Esfor\u00e7ar-se molt, treballar molt. No t’hi escarrassis, que no el convencer\u00e0s.<\/p>\n

esc\u00e0s, -assa adj Que se’n troba rarament. Uns b\u00e9ns escassos.<\/p>\n

escassejar v intr Anar esc\u00e0s. Amb aquella crisi, els d\u00f2lars van comen\u00e7ar a escassejar.<\/p>\n

escata [var.: escama] f Cada una de les petites l\u00e0mines que recobreixen el cos de molts peixos i r\u00e8ptils.<\/p>\n

escaure 1 v r\u00e8g Anar b\u00e9. Aquesta jaqueta no t’escau gaire. 2 escaure’s v pron i r\u00e8g Coincidir. Nadal s’escau en diumenge.<\/p>\n

escena f Part d’un acte en una representaci\u00f3 teatral; el lloc mateix on es fa la representaci\u00f3. La segona escena. Sortir a escena.<\/p>\n

escenari m Lloc del teatre on es fan les representacions.<\/p>\n

esclafar v tr Fer pressi\u00f3 sobre un cos fins a xafar-lo o rebentar-lo. Esclafar un ou.<\/p>\n

esclat m 1 Soroll fort com d’una explosi\u00f3. L’esclat dels coets. 2 Resplendor forta. La fira era un esclat de llum.<\/p>\n

esclatar v intr Rebentar, explotar amb estr\u00e8pit. Ha esclatat una bomba.<\/p>\n

esclau, esclava m i f Persona que era propietat d’una altra.<\/p>\n

esclavitud f Condici\u00f3 d’esclau.<\/p>\n

escletxa [var.: *encletxa] f Espai estret deixat per un tancament poc ajustat. L’escletxa de la porta.<\/p>\n

esclofollar v tr Llevar la clofolla de certs fruits. Esclofollar ametlles.<\/p>\n

esclop m Cal\u00e7at de fusta antic, o b\u00e9 de sola gruixuda i sense talonera: *soc.<\/p>\n

esc\u00f3 m Seient d’un diputat.<\/p>\n

escola f Centre d’ensenyament. Escola privada. Escola p\u00fablica. Escola bressol. Escola d’Educaci\u00f3 Infantil i Prim\u00e0ria. Escola d’Arts i Oficis. El petit de casa ja va a escola. El quinze de setembre hi ha la tornada a escola.<\/p>\n

escolar 1 adj Referent a l’escola. Transport escolar. 2 m i f Infant que va a escola. Els escolars anaven amb la motxilla a l’esquena.<\/p>\n

escolar-se v pron Lliscar un l\u00edquid. L’aigua s’escolava cap al desgu\u00e0s.<\/p>\n

escolaritat f Per\u00edode d’ensenyament. L’escolaritat obligat\u00f2ria.<\/p>\n

escollir v tr Prendre, decidir, de manera preferent, entre un conjunt. Has d’escollir un n\u00famero.<\/p>\n

escoltar v tr Parar atenci\u00f3 a un so, especialment a les paraules. Escoltava una simfonia de Beethoven. Escoltava atentament les instruccions del monitor.<\/p>\n

escombra f Estri per escombrar: *granera. L’escombra \u00e9s darrere la porta de la cuina.<\/p>\n

escombrador, escombradora m i f Persona que t\u00e9 per ofici escombrar la via p\u00fablica: *agranador.<\/p>\n

escombrar v tr i intr Netejar la brut\u00edcia de terra arrossegant-la amb un estri adequat: *agranar. Escombreu la vorera. Si hi tires una mica d’aigua, podr\u00e0s escombrar m\u00e9s b\u00e9.<\/p>\n

escombraries f pl Deixalles, especialment les que resulten d’escombrar i les del menjar, brossa: *fem. La galleda, el poal de les escombraries.<\/p>\n

escombriaire m i f Persona encarregada d’arreplegar les escombraries: *femater.<\/p>\n

escopeta f Arma de foc port\u00e0til de can\u00f3 llarg. Una escopeta de ca\u00e7a.<\/p>\n

escopinada f Saliva que s’ha escopit d’un cop. Hi havia una escopinada a terra.<\/p>\n

escopinya f Petxina amb la closca fent estries.<\/p>\n

escopir v intr Tirar amb for\u00e7a la saliva. \u201cQui escup enlaire, a la cara li cau.\u201d<\/p>\n

escor\u00e7a f Coberta dura del tronc i de les branques d’arbres i arbustos.<\/p>\n

escorp\u00ed m Animal invertebrat amb un fibl\u00f3 verin\u00f3s a la cua: *alacr\u00e0.<\/p>\n

escorredora f Recipient amb forats per esc\u00f3rrer l\u00edquids.<\/p>\n

esc\u00f3rrer v tr Treure la darrera humitat d’un objecte. Posa els plats a esc\u00f3rrer.<\/p>\n

escorta f Acompanyament de protecci\u00f3. Va arribar el cap d’Estat amb l’escorta d’agents especials.<\/p>\n

escorxador m Instal.lacions on es mata el bestiar per al consum.<\/p>\n

escridassar v tr Renyar a crits. Cada vegada que s’equivocava, l’escridassava de mala manera.<\/p>\n

escriptor, escriptora m i f Persona que es dedica a escriure, especialment literatura.<\/p>\n

escriptori m 1 Taula feta expr\u00e9s per escriure-hi. 2 Conjunt de coses que s’utilitzen per escriure o en un escriptori. Una botiga d’objectes d’escriptori.<\/p>\n

escriptura f 1 Conjunt dels tra\u00e7os que formen el sistema escrit d’una llengua. L’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. 2 Document notarial. L’escriptura d’una propietat.<\/p>\n

escrit m Text. Els va llegir un escrit llargu\u00edssim.<\/p>\n

escriure v tr, intr i r\u00e8g Compondre textos d’acord amb el codi d’escriptura d’una llengua. Escriu la lletra de la can\u00e7\u00f3. Escriu que no se l’ent\u00e9n de res. Escriure en xin\u00e8s no \u00e9s pas f\u00e0cil. M\u00e0quina d’escriure.<\/p>\n

escr\u00fapol m Sentiment moral que ens impedeix de tirar endavant una acci\u00f3. T\u00e9 escr\u00fapols de consci\u00e8ncia. Un home sense escr\u00fapols.<\/p>\n

escrupolosament adv Tenint en compte fins el m\u00e9s petit detall. Va revisar escrupolosament els acabats de l’obra.<\/p>\n

escudella f Plat de llegum, arr\u00f2s o pasta cuits amb caldo.<\/p>\n

escull m 1 Roca que hi ha a la superf\u00edcie del mar. Una costa plena d’esculls. 2 [fig.] Obstacle. Una empresa plena d’esculls.<\/p>\n

esculpir v tr Fer escultures. Esculpia un conjunt per al monument.<\/p>\n

escultor, escultora m i f Artista que fa escultures.<\/p>\n

escultura f Art de fer figures modelant algun tipus de materia; l’obra feta. Una exposici\u00f3 d’escultures.<\/p>\n

escumadora f Estri de cuina per llevar l’escuma d’un l\u00edquid que bull: *esbromadora.<\/p>\n

escum\u00f3s, -osa [var.: espum\u00f3s] adj Que fa escuma. Un vi escum\u00f3s.<\/p>\n

escuradents [var.: furgadents] m Tigeta per escurar-se les dents de les restes de menjar.<\/p>\n

escuradeta* f Joguina consistent en parament de cuina i de taula en miniatura: fireta.<\/p>\n

escurador* m Pica d’una cuina per rentar-hi els plats, esbandir-hi la verdura, etc.: aig\u00fcera.<\/p>\n

escurar v tr 1 Deixar exhaurit un plat de menjar. Van demanar m\u00e9s pa per poder escurar el plat. *2 Rentar els plats. Despr\u00e9s de menjar, s’ha d’escurar. 3 [p. ext.] Netejar. S’escurava les dents amb una ungla.<\/p>\n

escur\u00e7ar [var.: *acur\u00e7ar, *acurtar] v tr Fer m\u00e9s curt. Escur\u00e7ar una cortina, uns pantalons.<\/p>\n

escur\u00e7\u00f3 m Serp verinosa de cap triangular que fa un mig metre de llarg.<\/p>\n

escut m Arma defensiva que consistia en una l\u00e0mina que s’aguantava amb el bra\u00e7 per davant del cos.<\/p>\n

esdeveniment m Fet, especialment de relleu. El descobriment de la vacuna va ser un esdeveniment cient\u00edfic.<\/p>\n

esdevenir 1 v atr Tornar-se, convertir-se en. Les poncelles han esdevingut roses. 2 esdevenir-se v pron Succeir. Els fets s’anaven esdevenint de pressa.<\/p>\n

esfera f Cos completament rod\u00f3.<\/p>\n

esf\u00e8ric, -a adj Que t\u00e9 forma d’esfera. Els cossos celestes s\u00f3n esf\u00e8rics.<\/p>\n

esfor\u00e7 m Acci\u00f3 d’esfor\u00e7ar-se. Va fer un \u00faltim esfor\u00e7 i ho va rematar.<\/p>\n

esfor\u00e7ar-se v pron Fer un treball vencent moltes dificultats. Li costa molt estudiar, per\u00f2 s’hi esfor\u00e7a.<\/p>\n

esfullar v tr Arrencar(-ne) les fulles. Esfullar una margarida.<\/p>\n

esgarrapada [var.: *arrap m, *rapinyada f] f Ferida feta amb les ungles. El gat li va fer una esgarrapada a la m\u00e0.<\/p>\n

esgarrapar [var.: *arrapar, *esgarranyar, *rapinyar] v intr Fer esgarrapades. Els felins esgarrapen.<\/p>\n

esgarrar* v tr Estripar. M’he enganxat la brusa i me l’he esgarrada.<\/p>\n

esgarrifan\u00e7a f Sensaci\u00f3 de fred que fa venir tremolor: *aborronament. Aquell airet li feia venir esgarrifances.<\/p>\n

esgarrinxada [var.: *esgarrany m] f Ferida lleu produ\u00efda per un objecte punxant. Es va fer tot d’esgarrinxades amb el roser.<\/p>\n

esgarr\u00f3* [var.: *esgarrany] m Soluci\u00f3 de continu\u00eftat, especialment en un teixit, un paper, etc.: estrip. Duus un esgarr\u00f3 als pantalons.<\/p>\n

esgla\u00f3 [var.: *escal\u00f3, gra\u00f3] m Cada una de les plataformes d’un tram d’escala. Baixava els esglaons de tres en tres.<\/p>\n

esgl\u00e9sia f 1 Temple cristi\u00e0. L’esgl\u00e9sia era plena. 2 Esgl\u00e9sia Comunitat, confessi\u00f3 cristiana. L’Esgl\u00e9sia ortodoxa. L’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica.<\/p>\n

esgotar v tr Acabar completament. Van esgotar els aliments la primera setmana d’estada a l’illa.<\/p>\n

esgotat, -ada adj Molt cansat. Van quedar esgotats de l’esfor\u00e7.<\/p>\n

esgrima f Esport de lluita en qu\u00e8 es combat amb una espasa prima i flexible anomenada floret.<\/p>\n

esguerrar [var.: *esgarrar] v tr Fer malb\u00e9. M’ha fet moure i m’ha esguerrat el dibuix que estava fent.<\/p>\n

eslip [gen. en pl.] m Pe\u00e7a de vestir interior masculina. Anava per casa en eslips.<\/p>\n

esllavissada f Caiguda d’una massa de terra o de rocs d’un marge. A la carretera hi havia un indicador de perill d’esllavissades.<\/p>\n

esma [var.: esme m] f \u00c0nim, in\u00e8rcia. M’he quedat sense esma. No tinc esma de fer res. Faig les coses d’esma.<\/p>\n

esmalt m 1 Subst\u00e0ncia blanca que recobreix les dents. 2 Vern\u00eds de diversa utilitzaci\u00f3. Un gerro recobert d’esmalt. Esmalt d’ungles.<\/p>\n

esmena f El fet d’esmenar.<\/p>\n

esmenar v tr Substituir, especialment un error. Aquest par\u00e0graf s’ha d’esmenar.<\/p>\n

esmentar v tr Citar, anomenar alg\u00fa.<\/p>\n

esmicolar v tr Fer a miques. Han esmicolat la pedra per fer-ne grava.<\/p>\n

esmolar v tr Fer m\u00e9s agut un tall. Aquest ganivet l’hem de fer esmolar.<\/p>\n

esmorzar 1 v intr Prendre l’\u00e0pat del mat\u00ed. Cada dia esmorza a les deu en punt. 2 m All\u00f2 que es menja per esmorzar. Quin esmorzar tan esc\u00e0s! 3 [p. ext.] Desdejuni.<\/p>\n

es\u00f2fag m Tram de l’aparell digestiu que va de la gola a l’est\u00f3mac.<\/p>\n

espacial [var. usual: espaial] adj referent a l’espai. La carrera espacial.<\/p>\n

espagueti [gen. en pl.] m Fideus llargs. Espaguetis a la carbonara.<\/p>\n

espai 1 m Lloc que ocupen els cossos, especialment el que hi ha m\u00e9s enll\u00e0 de l’atmosfera. Darrere la casa hi ha prou espai per jugar. Una nau travessava l’espai. 2 *a espai [var.: *a espaiet, *a espau] loc adv A poc a poc. Parla m\u00e9s a espai.<\/p>\n

espai\u00f3s, -osa adj Que t\u00e9 prou espai, ampli. Un jard\u00ed espai\u00f3s.<\/p>\n

espalmador* m Estri per llevar la pols de la roba: raspall.<\/del><\/p>\n

espalmar* v tr Llevar la pols amb l’espalmador: raspallar.<\/p>\n

espant m Por sobtada. Amb aquella aparici\u00f3 va tenir un bon espant.<\/p>\n

espantall [var.: espantaocells] m Ninot que es col.loca al mig dels sembrats per espantar els ocells.<\/p>\n

espantar(-se) v tr i pron Causar, tenir un espant. Aquella carota espanta qualsevol. En sentir aquell soroll va espantar-se molt.<\/p>\n

espantat, -ada adj Que ha sofert un espant. Va arribar tot espantat de la not\u00edcia.<\/p>\n

espant\u00f3s, -osa adj Horrible, molt fort. Un espectacle espant\u00f3s. Un soroll espant\u00f3s.<\/p>\n

espanyol, -a adj i m i f D’Espanya.<\/p>\n

esparadrap m Ap\u00f2sit consistent en una tira adhesiva.<\/p>\n

espardenya f Cal\u00e7at amb sola de c\u00e0nem que va lligat al turmell amb vetes.<\/p>\n

esp\u00e0rrec [var.: *esp\u00e0rec] m Brot tendre de l’esparreguera. Esp\u00e0rrecs amb maionesa.<\/p>\n

esparverar(-se) v tr i pron Espantar(-se) per un perill imminent. Quan vaig saber que aquells pocavergonyes el buscaven, em vaig esparverar.<\/p>\n

espasa f Arma de tall de fulla llarga.<\/p>\n

espasme m Contracci\u00f3 muscular involunt\u00e0ria.<\/p>\n

espaterrant adj D’un gran efecte. Van fer una presentaci\u00f3 de l’espectacle espaterrant.<\/p>\n

espatlla [var.: *espatla] f Part superior del bra\u00e7 situada a un costat del coll, muscle.<\/p>\n

espatllar [var.: *espanyar, *espatlar] v tr Fer malb\u00e9 un mecanisme. Alg\u00fa ha espatllat la m\u00e0quina de cosir.<\/p>\n

espatllat, -ada [var.: *espatlat] adj Fet malb\u00e9. Un mecanisme espatllat.<\/p>\n

espatllera [var.: *espatlera] f Aparell gimn\u00e0stic en forma d’escala.<\/p>\n

espavilar 1 v tr Fer deixar la son. L’aigua fresca a la cara t’espavilar\u00e0. 2 espavilar-se v pron Afanyar-se, esfor\u00e7ar-se. \u201cQui no s’espavila no menja anguila.\u201d<\/p>\n

espavilat, -ada adj Viu, eixerit. \u00c9s espavilat, aprendr\u00e0 a llegir de seguida.<\/p>\n

especial 1 adj Diferent de la resta. Per ell, el diumenge era un dia especial. 2 en especial loc adv Expr\u00e9s. \u00c9s fet en especial per a mi.<\/p>\n

especialista adj i m i f Que coneix m\u00e9s a fons algun aspecte de la seva professi\u00f3. Un metge especialista del fetge. Un mestre especialista d’educaci\u00f3 f\u00edsica.<\/p>\n

especialitat f All\u00f2 en qu\u00e8 alg\u00fa s’ha especialitzat. La seva especialitat \u00e9s la f\u00edsica nuclear.<\/p>\n

especialitzar v tr i r\u00e8g Fer aprofundir en un coneixement. Els estudis a l’estranger l’han especialitzat en f\u00edsica nuclear.<\/p>\n

especialment adv Sobretot, d’all\u00f2 m\u00e9s. \u00c9s especialment recomanable.<\/p>\n

esp\u00e8cie 1 f Agrupaci\u00f3 amb caracter\u00edstiques comunes. Les esp\u00e8cies animals i vegetals. L’esp\u00e8cie humana. Esp\u00e8cie protegida. 2 Mena. Avui dia es practica tota esp\u00e8cie d’esports. 3 esp\u00e8cies f pl Condiments. Una parada d’esp\u00e8cies.<\/p>\n

espec\u00edfic, -a 1 adj All\u00f2 que defineix m\u00e9s clarament alg\u00fa, alguna cosa. Aquestes injeccions s\u00f3n espec\u00edfiques per al reuma. 2 espec\u00edfic m Medicament.<\/p>\n

espectacle m Representaci\u00f3 o diversi\u00f3 de cara al p\u00fablic.<\/p>\n

espectacular adj Que crida l’atenci\u00f3. Va fer un salt espectacular.<\/p>\n

espectador, espectadora m i f Que presencia un fet, un espectacle. Van ser espectadors de la trag\u00e8dia. Molts espectadors se’n van anar abans d’acabar la funci\u00f3.<\/p>\n

especulaci\u00f3 f El fet d’especular. Van guanyar molts diners amb l’especulaci\u00f3.<\/p>\n

especular v intr Fer operacions, sense produir cap b\u00e9 ni servei, amb \u00e0nim d’obtenir molts guanys. Especular amb el s\u00f2l urb\u00e0.<\/p>\n

espelma f Candela gruixuda. Tenien sempre una espelma a m\u00e0 per si se n’anava la llum.<\/p>\n

espentar* v tr Emp\u00e8nyer.<\/p>\n

espenyar-se* v pron Estimbar-se.<\/p>\n

espera f Acci\u00f3 i efecte d’esperar. Estaven a l’espera de m\u00e9s informaci\u00f3. Sala d’espera.<\/p>\n

esperan\u00e7a f Confian\u00e7a en la realitzaci\u00f3 (de). T\u00e9 l’esperan\u00e7a que tot se solucionar\u00e0 aviat.<\/p>\n

esperar v tr 1 Tenir esperan\u00e7a (en). Esperen que no us equivoqueu, ara! 2 Estar pendent de l’arribada (de). Esperen el tren de les dinou quinze.<\/p>\n

esperit m 1 \u00c0nim, intel.lig\u00e8ncia. Un esperit inquiet. Un esperit l\u00facid. Tenir esperit de sacrifici. 2 \u00c9sser fant\u00e0stic dotat de poders. Un esperit maligne.<\/p>\n

espermatozoide [var.: espermatozou] m C\u00e8l.lula sexual masculina.<\/p>\n

esper\u00f3 m 1 Unglot punxegut de la pota d’alguns ocells. Els esperons d’un gall. 2 Pe\u00e7a que duen els genets a la bota per picar el cavall.<\/p>\n

esp\u00e8s, -essa adj Dens, atape\u00eft. Un bosc esp\u00e8s. Una sopa espessa.<\/p>\n

espia m i f Persona que es dedica a l’espionatge.<\/p>\n

espiar 1 v tr Seguir atentament amb la vista. Espiaven els moviments de l’enemic. 2 v intr Practicar l’espionatge. Espiaven per a una pot\u00e8ncia estrangera.<\/p>\n

espiga f Part terminal de certes plantes, on hi ha el gra. Una espiga d’ordi.<\/p>\n

espill* m Superf\u00edcie que d\u00f3na imatges de les coses que hi ha davant: mirall. Per pentinar-se no necessita espill.<\/p>\n

espina f 1 Os prim i punxegut d’un peix. 2 Ap\u00e8ndix dur i punxegut d’algunes plantes. Les espines del roser.<\/p>\n

espinacs [rarament en sing.] m pl Planta d’horta que s’utilitza com a verdura. Una truita d’espinacs.<\/p>\n

espionatge m Conjunt d’activitats secretes per obtenir informacions rellevants dels adversaris. Espionatge b\u00e8l.lic. Espionatge industrial.<\/p>\n

espira* f Part\u00edcula encesa que salta d’un foc: espurna.<\/p>\n

espiral f L\u00ednia corba oberta. El fum pujava en espiral.<\/p>\n

espiritual adj Referent a l’esperit. Uns pensaments molt espirituals.<\/p>\n

esplai m Lleure. El seu esplai principal \u00e9s passejar.<\/p>\n

esplanada f Terreny pla i espai\u00f3s. Davant del castell hi havia una esplanada.<\/p>\n

espl\u00e8ndid, -a adj Magn\u00edfic. Feia un temps espl\u00e8ndid.<\/p>\n

esplendor f Estat de perfecci\u00f3, de riquesa. L’art rom\u00e0nic va viure uns segles d’esplendor.<\/p>\n

espolsar v tr Llevar la pols. Espolsar les estores.<\/p>\n

esponja f Animal mar\u00ed l’esquelet del qual es fa servir per al bany.<\/p>\n

esponj\u00f3s, -osa adj D’un aspecte i un tacte semblant a una esponja.<\/p>\n

espontane\u00eftat f Qualitat d’espontani. Tot ho deia amb espontane\u00eftat.<\/p>\n

espontani, -\u00e0nia adj 1 Que actua segons el primer impuls. Li va dir un s\u00ed espontani. 2 Que es produeix sense causa aparent. Combusti\u00f3 espont\u00e0nia.<\/p>\n

esport m Exercici f\u00edsic que es fa seguint unes regles. Esports de competici\u00f3, de lluita. Fer esport.<\/p>\n

esportista m i f Persona que fa esport.<\/p>\n

esportiu, -iva adj Referent a l’esport. Competicions esportives.<\/p>\n

esporuguir v tr Fer sentir por. L’esporuguia el sol pensament de trobar-se’l algun dia.<\/p>\n

esprai m L\u00edquid, col.locat en un env\u00e0s, que es projecta a pressi\u00f3; l’env\u00e0s mateix. Van fer una pintada amb esprais.<\/p>\n

espremedora f Aparell electrodom\u00e8stic per espr\u00e9mer fruita.<\/p>\n

espr\u00e9mer v tr Sotmetre a pressi\u00f3 per extreure’n suc. Espremeu unes quantes taronges.<\/p>\n

espuma [var.: escuma] f Agrupaci\u00f3 de bombolles que es forma a la superf\u00edcie d’un l\u00edquid. Aquest xampany no fa espuma. L’espuma de les onades.<\/p>\n

espurna [var.: *purna] f Part\u00edcula encesa que salta d’un foc: *espira. La llenya seca fa moltes espurnes.<\/p>\n

esqueix m 1 Branqueta que s’arrenca d’una planta. He plantat uns esqueixos de gerani. *2 Soluci\u00f3 de continu\u00eftat en un teixit, un paper, etc.: *esgarr\u00f3, estrip. Duus un esqueix a la camisa.<\/p>\n

esqueixar v tr 1 Arrencar estirant en el sentit de les fibres. Esqueixar una branca. Esqueixar bacall\u00e0. *2 Estripar. Esqueixar un vestit.<\/p>\n

esquelet m 1 Conjunt dels ossos d’un vertebrat. 2 Coberta dura de certs invertebrats.<\/p>\n

esquella f Campana que es penja al coll de certes b\u00e8sties.<\/p>\n

esquema m Composici\u00f3 o representaci\u00f3 gr\u00e0fica amb els elements principals d’un tot. L’esquema d’una lli\u00e7\u00f3, d’un dibuix<\/p>\n

esquena f Part del cos oposada al pit. Duia un sac a l’esquena. Tenia mal d’esquena.<\/p>\n

esquer m Menjar per atraure la pesca o la ca\u00e7a.<\/p>\n

esquerda f Obertura estreta i allargada que es fa en una superf\u00edcie: *clivell. El sostre \u00e9s ple d’esquerdes.<\/p>\n

esquerdar v tr Fer esquerdes. El terratr\u00e8mol ha esquerdat moltes cases.<\/p>\n

esquerdat, -ada adj Ple d’esquerdes. Hi havia tota una paret esquerdada.<\/p>\n

esquerra f 1 El costat esquerre. El va col.locar a l’esquerra de la butaca. 2 [el.l\u00edp.] La m\u00e0 esquerra. La va entomar amb l’esquerra. 3 [sovint en pl.]Opci\u00f3 pol\u00edtica. Un partit d’esquerra. Han guanyat les esquerres.<\/p>\n

esquerr\u00e0, -ana adj i m i f Que se serveix de l’esquerra; d’una opci\u00f3 pol\u00edtica d’esquerres. El meu germ\u00e0 \u00e9s esquerr\u00e0.<\/p>\n

esquerre, -a [var.: esquer, per al masc.] adj Referent al costat esquerre. M\u00e0 esquerra. Peu esquerre.<\/p>\n

esqu\u00ed m 1 Esport consistent a lliscar per damunt de la neu o per damunt de l’aigua. Esqu\u00ed alp\u00ed. Esqu\u00ed n\u00e0utic. 2 [pl. esqu\u00eds] Pala que es posa sota els peus per esquiar.<\/p>\n

esquiador, esquiadora m i f Persona que practica l’esqu\u00ed.<\/p>\n

esquiar v intr Practicar l’esqu\u00ed. Se’n van a la Molina a esquiar.<\/p>\n

esquilar v tr Llevar la llana al bestiar. Abans de l’estiu, cal esquilar les ovelles.<\/p>\n

esquimal adj i m i f Relatiu a la poblaci\u00f3 ind\u00edgena de l’\u00c0rtic, dit m\u00e9s pr\u00f2piament \u2018inuit’.<\/p>\n

esquin\u00e7 m Trencament en un teixit fibr\u00f3s del cos. S’ha fet un esquin\u00e7 a la cama i ha de fer rep\u00f2s.<\/p>\n

esquirol m Mam\u00edfer rosegador de cua llarga i peluda que viu als arbres.<\/p>\n

esquitx [var.: *esguit, *esquit] m Part\u00edcula d’un l\u00edquid que ha saltat. Els vidres de la finestra eren plens d’esquitxos de la pluja.<\/p>\n

esquitxar [var.: *esguitar, *esquitar] v tr Fer saltar part\u00edcules d’un l\u00edquid. Regant, has esquitxat totes les persianes.<\/p>\n

esquivar v tr Evitar, amb un moviment. Va tenir prou reflexos per esquivar el cop de puny a la cara .<\/p>\n

essencial adj Indispensable, b\u00e0sic. Per practicar l’esport, \u00e9s essencial estar en forma.<\/p>\n

\u00e9sser [var.: *esser, ser] m Tot all\u00f2 que existeix. \u00c9ssers animats i inanimats. Els \u00e9ssers vius.<\/p>\n

est, -a* det Demostratiu lligat a la 1a. persona. Esta moto que duc \u00e9s del meu cos\u00ed.<\/p>\n

est m Punt cardinal, que indica per on surt el Sol.<\/p>\n

establa [var.: estable m] f Cobert per al bestiar. L’establa de les vaques.<\/p>\n

estable adj Sense alteracions. Fa un temps estable. Un car\u00e0cter estable.<\/p>\n

establiment m Local del sector de serveis. Un establiment comercial.<\/p>\n

establir 1 v tr Fundar, determinar. Establir unes lleis, unes bases. 2 establir-se v pron i r\u00e8g Quedar-se a viure, muntar un negoci, etc. (en). S’han establert definitivament al barri.<\/p>\n

estabornit, -ida adj Que ha quedat sense coneixement a causa d’un cop. El va deixar estabornit d’un cop de bast\u00f3 al cap.<\/p>\n

estaca f Pal acabat en punxa que es clava a terra. Fermava el mul a una estaca que hi havia al porxo.<\/p>\n

estaci\u00f3 f 1 Conjunt d’instal.lacions i de serveis de diferent mena en una l\u00ednia de transport o en una via de comunicaci\u00f3. Van arribar a l’estaci\u00f3 d’enlla\u00e7. Una estaci\u00f3 de metro, d’autobusos. Una estaci\u00f3 mar\u00edtima. Una estaci\u00f3 de servei. 2 Cada una de les parts en qu\u00e8 es divideix un any natural. L’hivern \u00e9s l’estaci\u00f3 freda.<\/p>\n

estacionament m Parada de poca durada que fa un vehicle. \u201cProhibit l’estacionament en totes dues bandes de carrer.\u201d<\/p>\n

estada f El fet d’estar-se en un lloc. Vaig fer una estada de dos anys a Londres quan estudiava.<\/p>\n

estadi m Camp d’esports gran. Un estadi ol\u00edmpic.<\/p>\n

estafa f El fet d’estafar. Aquell concurs de la tele va resultar una estafa.<\/p>\n

estafar v tr Robar amb engany. A l’hora de passar comptes el van estafar.<\/p>\n

estalvi 1 m El fet d’estalviar. L’estalvi ja no \u00e9s valorat de la mateixa manera que fa cinquanta anys. 2 estalvis m pl Els diners estalviats. Caixa d’estalvis. 3 estalvi, -\u00e0lvia adj Sense cap dany. Van sortir sans i estalvis de l’accident.<\/p>\n

estalviar v tr 1 Separar uns diners per guardar-los. Cada mes estalvia dues mil pessetes per a imprevistos. 2 Evitar. No en va dir res al pare per estalviar-li maldecaps.<\/p>\n

estanc m Establiment on despatxen tabac.<\/p>\n

estancat, -ada adj 1 Dit de l’aigua no corrent. Un bassal d’aigua estancada. 2 adj r\u00e8g [fig] Que no progressa. Est\u00e0 estancat amb els estudis.<\/p>\n

estanquer, estanquera m i f Persona que t\u00e9 un estanc.<\/p>\n

estant m Pe\u00e7a plana per posar-hi coses a damunt, prestatge.<\/p>\n

estanteria f Moble d’estants, prestatgeria.<\/p>\n

1estany m Extensi\u00f3 d’aigua voltada de terra. L’estany de Banyoles.<\/p>\n

2estany m Metall blanc i brillant que es pot treballar b\u00e9.<\/p>\n

estar 1 v intr Indica perman\u00e8ncia en un lloc, durada d’una acci\u00f3. A quin pis est\u00e0s? Ara estic en una altra empresa. Hi anirem dem\u00e0 i ens hi estarem fins dilluns. Dissabte, aquesta oficina estar\u00e0 tancada. Estarem una hora sense poder fer res. Sempre est\u00e0 massa estona per acabar les feines. 2 Indica acabament, aturada. Espera’m, que estic de seguida. Estigueu, no us mogueu! Encara est\u00e0 tot per fer. Encara no est\u00e0 b\u00e9 del tot. Ara no puc estar per tu. 3 Indica manera de trobar-se, amb modal. Est\u00e0 content, trist. Est\u00e0 boig d’alegria. Est\u00e0 bo, malalt, empiocat. Est\u00e0 dret, assegut. Est\u00e0 com el peix a l’aigua. S\u00ed que est\u00e0s ric, de bon humor… 4 Indica base de refer\u00e8ncia. Tot est\u00e0 en aix\u00f2. El problema estava en el seu poc criteri. 5 v aux Indica proc\u00e9s en curs, amb gerundi. Est\u00e0 llegint, escrivint. 6 v aux Indica duraci\u00f3. Est\u00e0s tot el dia menjant. 7 estar-se v pron i r\u00e8g Privar-se. No s’est\u00e0 de res. Digueu-ho, per mi no us n’estigueu!<\/p>\n

estat m 1 Manera de trobar-se, condici\u00f3. Van denunciar el mal estat de les carreteres. El seu estat de salut \u00e9s acceptable. L’estat civil d’una persona. 2 Territori amb independ\u00e8ncia pol\u00edtica, conjunt dels organismes sobre els quals es basa.<\/p>\n

estatal adj Referent a l’Estat. Els pressupostos estatals.<\/p>\n

estatger, estatgera* m i f Persona que viu en un habitatge de lloguer: llogater.<\/p>\n

est\u00e0tua f Figura esculpida d’un animal o d’una persona. A l’entrada de l’ajuntament hi ha una est\u00e0tua de Jaume I.<\/p>\n

estatura f Al\u00e7ada d’una persona. Una dona de baixa estatura.<\/p>\n

estatut m Codi de normes d’una col.lectivitat. L’estatut d’autonomia.<\/p>\n

estel m Joguina feta de tela o de paper tensats damunt una carcassa, amb una cua, que s’enlaira amb el vent: *catxerulo. Aprofitaven el vent per enlairar l’estel.<\/p>\n

estella f Tros despr\u00e8s d’una fusta. M’he clavat una estella al dit.<\/p>\n

estendre(\u2018s) 1 v tr i pron 1 Escampar, desplegar. Estenia l’herba per posar-la a assecar. Ara s’ha est\u00e8s molt l’\u00fas de l’ordinador. Est\u00e9n la roba al terrat. 2 estendre’s v pron Ocupar una extensi\u00f3. Aquella plana s’estenia fins a l’horitz\u00f3.<\/p>\n

estenedor m Lloc o aparell adient per posar-hi alguna cosa a assecar. Els estenedors de la roba.<\/p>\n

est\u00e8reo [var.: estereof\u00f2nic] adj Que reprodueix sons amb sensaci\u00f3 de relleu.<\/p>\n

estern [var.: est\u00e8rnum] m Os pla del mig del pit.<\/p>\n

esternudar v intr Fer esternuts. L’olor del pebre la va fer esternudar.<\/p>\n

esternut m Espasme d’inspiraci\u00f3 i expiraci\u00f3: *u\u00eds. \u201cUna vella sens gr\u00e0cia va a la farm\u00e0cia i de cop se li acut un esternut.\u201d<\/p>\n

est\u00e8s, esa adj Ajagut. El van trobar est\u00e8s a terra.<\/p>\n

estesa f Conjunt de coses esteses, escampades. Van haver de passar per damunt d’aquella estesa de cad\u00e0vers.<\/p>\n

estil m Manera de fer una cosa, de fer art. Una esgl\u00e9sia d’estil rom\u00e0nic. Escrivint t\u00e9 un estil molt planer.<\/p>\n

estilogr\u00e0fica f Ploma amb dip\u00f2sit de tinta.<\/p>\n

estimaci\u00f3 f 1 Sentiment d’estimar. Sent estimaci\u00f3 per aquella fam\u00edlia. 2 Valoraci\u00f3.<\/p>\n

estimar 1 v tr Voler, amb un sentiment d’estar-hi lligat. Estimar els amics. Estimar la fam\u00edlia. Estimar molt el seu pa\u00eds. 2 Voler, amb un sentiment d’amor. M’ha dit que l’estima per casar-s’hi. 3 estimar-se m\u00e9s loc verb Preferir. Qu\u00e8 t’estimes m\u00e9s per acompanyar el dinar, aigua o vi?<\/p>\n

estimat, -ada adj i m i f Que \u00e9s estimat. \u201cP\u00e0tria estimada.\u201d Ha comprat un regal per al seu estimat.<\/p>\n

estimbar-se v pron Caure daltabaix d’un precipici: *espenyar-se. Li van fallar els frens a la baixada i es va estimbar.<\/p>\n

est\u00edmul m All\u00f2 que incita a actuar. Veure’l tan treballador al meu costat \u00e9s un est\u00edmul per a mi.<\/p>\n

estirada f Acci\u00f3 i efecte d’estirar-se. Aquella estirada del porter va ser decisiva.<\/p>\n

estirar(-se) v tr i pron 1 Tibar(-se), fer venir cap a si. Estireu la porta per obrir. Estireu la cadena del v\u00e0ter. Un cavall que estirava un carro. S’estirava els cabells de r\u00e0bia. S’estirava els el\u00e0stics i despr\u00e9s els deixava anar. 2 Ajeure(\u2018s). Si s’ha marejat, estireu-lo en aquest banc. V\u00e9s a estirar-te una estona.<\/p>\n

estirat, -ada adj Orgull\u00f3s, cregut. Passava tot estirat sense saludar ning\u00fa.<\/p>\n

estisores [var.: tisores] f pl Estri per tallar roba o paper format per dues l\u00e0mines en forma de X.<\/p>\n

estiu m Estaci\u00f3 calorosa de l’any.<\/p>\n

estiueig [pl. -jos o -igs] m Temporada de vacances durant l’estiu. Se’n van d’estiueig a la Marina Baixa.<\/p>\n

estiuejant m i f Persona que estiueja. Els estiuejants fan augmentar molt la poblaci\u00f3 dels pobles de la costa.<\/p>\n

estiuejar v r\u00e8g Passar l’estiu en un indret diferent de l’habitual. Estiuegen a muntanya.<\/p>\n

estiuenc, -a [var.: estival] adj Referent a l’estiu. Temporada estiuenca.<\/p>\n

estofat m Guisat de carn i verdures fet a foc lent. Un estofat de bou.<\/p>\n

estoig [pl. -tjos o -igs] m Receptacle per guardar-hi estris, joies, etc. Un estoig de compassos.<\/p>\n

est\u00f3mac m La part m\u00e9s ampla del tub digestiu.<\/p>\n

estona f Espai de temps indeterminat, d’una certa llargada. Va arribar al cap d’una estona.<\/p>\n

estora f Tap\u00eds que s’est\u00e9n a terra en una habitaci\u00f3, una escala, etc., catifa. L’estora del menjador.<\/p>\n

estovalles [var.: tovalles] f pl Pe\u00e7a de roba amb qu\u00e8 es para taula.<\/p>\n

estranger, -a 1 adj i m i f D’un altre pa\u00eds. Un idioma estranger. La platja \u00e9s plena d’estrangers. 2 estranger m El conjunt dels altres pa\u00efsos diferents del propi. No ha viatjat mai a l’estranger.<\/p>\n

estrany, -a 1 adj No conegut; que causa un efecte especial, especialment no agradable. Una gent estranya, de costums estranys. Feia una veu estranya. \u00c9s ben estrany de car\u00e0cter. *2 m Crisantem.<\/p>\n

estranyar v intr Causar estranyesa. M’estranya la seva actitud.<\/p>\n

estranyesa f Sorpresa. Els va causar estranyesa tanta desconfian\u00e7a.<\/p>\n

estrat\u00e8gia f Conjunt de passos ordenats per aconseguir un fi. Estudiaven quina podia ser l’estrat\u00e8gia de l’entrenador.<\/p>\n

estrebada f Moviment brusc d’estirar una cosa. Li van prendre el moneder d’una estrebada.<\/p>\n

estrella [var.: estel, *estrela] f 1 Astre que t\u00e9 llum pr\u00f2pia. Les estrelles del cel. Van veure una estrella fuga\u00e7. 2 estrella de mar Animal mar\u00ed invertebrat que t\u00e9 la forma del s\u00edmbol d’una estrella.<\/p>\n

estrena f El fet d’estrenar. Dem\u00e0 \u00e9s l’estrena de la pel.l\u00edcula.<\/p>\n

estrenar v tr Fer servir, representar per primera vegada. Estrenar pis, vestit. Estrenar una com\u00e8dia.<\/p>\n

estr\u00e8nyer 1 v tr i intr Ser massa estret, fer m\u00e9s estret. Aquests pantalons m’estrenyen de la cintura. Has d’estr\u00e8nyer m\u00e9s les m\u00e0nigues. 2 v tr Fer pressi\u00f3. Estrenyia la criatura contra el pit.<\/p>\n

estrep m 1 [gen. en pl.] Cada una de les peces que pengen de la sella adaptades als peus del genet. Es posava dreta damunt els estreps. 2 Plataforma d’acc\u00e9s a certs vehicles. L’estrep d’un autob\u00fas.<\/p>\n

estret, -a 1 adj De poca amplada. Un cam\u00ed estret. 2 estret m Pas mar\u00edtim entre dues terres. L’estret de Gibraltar.<\/p>\n

estreta (de mans) f Acci\u00f3 d’estr\u00e8nyer-se les mans. Es van saludar amb una estreta de mans.<\/p>\n

estri [sovint en pl.] m Objecte que s’utilitza per fer una feina: *atifell. Els estris d’escriure, de dibuixar, de pintar.<\/p>\n

estria f Solc estret. Una petxina amb estries.<\/p>\n

estricte, -a adj Totalment conforme a una regla, que no se’n desvia gens. Exigia un compliment estricte del reglament. Una persona molt estricta.<\/p>\n

estrident adj Dit d’un so agut i poc agradable.<\/p>\n

estrip m Soluci\u00f3 de continu\u00eftat, especialment en un teixit, un paper, etc. Duu un estrip a la camisa.<\/p>\n

estripar v tr Fer a trossos, fer estrips. Estripar paper, la roba.<\/p>\n

estrofa f Conjunt de versos que formen una unitat dins d’un poema.<\/p>\n

estru\u00e7 m Ocell afric\u00e0 de gran al\u00e7ada i bon corredor.<\/p>\n

estructura f Conjunt organitzat d’elements, de peces, que donen forma a un tot. L’estructura d’un edifici, d’una novel.la.<\/p>\n

estucat m Revestiment d’una pasta blanca anomenada estuc. Les parets de la sala tenien un estucat molt fi.<\/p>\n

estudi 1 m Acci\u00f3 i efecte d’estudiar. L’estudi no \u00e9s fet per a ell. 2 Treball cient\u00edfic. Un estudi sobre els dofins. 3 Local d’un artista, pis petit. Ha llogat un estudi a la mateixa escala on viu. 4 estudis m pl Carrera. Una persona amb estudis.<\/p>\n

estudiant m i f Persona que estudia. Una estudiant de magisteri.<\/p>\n

estudiar v tr i intr 1 Adquirir coneixements de manera sistem\u00e0tica ajudant-se d’observacions, experimentaci\u00f3 i documentaci\u00f3. Estudia la relaci\u00f3 entre classe social i processos d’aprenentatge. 2 Cursar alguna carrera. Estudia medicina.<\/p>\n

estudi\u00f3s, -osa 1 adj Que t\u00e9 afici\u00f3 per l’estudi. Un alumne estudi\u00f3s. 2 m i f Un estudi\u00f3s de la fauna africana.<\/p>\n

estufa f Aparell per escalfar un ambient. Una estufa el\u00e8ctrica, de but\u00e0.<\/p>\n

estupend, -a adj Molt bo, magn\u00edfic. T’agradar\u00e0 el seu car\u00e0cter, \u00e9s estupenda.<\/p>\n

est\u00fapid, -a adj Beneit; poca-solta. Una resposta est\u00fapida.<\/p>\n

esvarar* v intr Fer una patinada damunt d’una superf\u00edcie: *llenegar, relliscar.<\/del><\/p>\n

esvelt, -a adj Alt i de formes proporcionades. Una model esvelta.<\/p>\n

esverar v tr Causar un fort neguit, alarmar. M’esvera pensar que no hi serem a temps.<\/p>\n

et [et, te, t’, \u2018t, -te] pron Indica 2a. persona singular i substitueix l’objecte directe i l’indirecte. Et vull fer una pregunta. Com te trobes? T’esperem a les sis. Posa’t dret. Vol fer-te un obsequi.<\/p>\n

etapa f Dist\u00e0ncia, per\u00edode que forma part d’un tot. Les etapes del Tour de Fran\u00e7a. Les etapes de la vida.<\/p>\n

etc\u00e8tera [abreujat: etc.] I la resta (que \u00e9s de suposar). A la festa hi havia els pares, els tiets, els cosins, etc., etc., etc.<\/p>\n

etern, -a adj 1 Sense fi. Uns diuen que l’univers \u00e9s etern; d’altres, que D\u00e9u. 2 [hip.] Aquella espera va ser eterna.<\/p>\n

etiqueta f Distintiu de diferents formes i finalitats. Una etiqueta adhesiva.<\/p>\n

eucaliptus m Arbre gran i gros de fulles i fruits medicinals.<\/p>\n

euro m Unitat de moneda de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n

europeu, -ea adj i m i f D’Europa.<\/p>\n

evacuar 1 v tr Abandonar un lloc, o fer-ne marxar, un grup de gent. Les tropes evacuaven el port. 2 v intr Expulsar del cos mat\u00e8ries acumulades, especialment fer de ventre.<\/p>\n

evadir 1 v tr Evitar. Va evadir respondre. Evadir impostos. 2 evadir-se v pron i r\u00e8g Fugir. S’han evadit de la pres\u00f3.<\/p>\n

evangeli m Part del Nou Testament, dins de la B\u00edblia cristiana.<\/p>\n

evaporar-se v pron Convertir-se en vapor, desapar\u00e8ixer. Has deixat la col\u00f2nia destapada i s’ha evaporat tota.<\/p>\n

evasi\u00f3 f El fet d’evadir(-se). Evasi\u00f3 de capital. Preparaven l’evasi\u00f3 de presoners.<\/p>\n

eventual adj No definitiu ni fix. Un treball eventual.<\/p>\n

evid\u00e8ncia f Qualitat d’evident. Es van donar davant l’evid\u00e8ncia dels fets.<\/p>\n

evident adj Ben clar. Unes proves evidents.<\/p>\n

evidentment adv \u00c9s clar. Evidentment, no li ha agradat el nostre pla.<\/p>\n

evitar v tr Mirar de no tenir(-ne). Vol evitar els problemes de totes passades.<\/p>\n

evocar v tr Recordar. Evocava \u00e8poques passades.<\/p>\n

evoluci\u00f3 f Proc\u00e9s de canvi. L’evoluci\u00f3 de les esp\u00e8cies.<\/p>\n

evolucionar v intr Que ha sofert una evoluci\u00f3. Els costums han evolucionat molt en cinquanta anys.<\/p>\n

exactament adv Aix\u00ed mateix. \u00c9s exactament tal com t’ho dic.<\/p>\n

exacte, -a adj D’acord amb una mesura objectiva. L’hora exacta. Una quantitat exacta.<\/p>\n

exactitud f Qualitat d’exacte. Marca les hores amb exactitud.<\/p>\n

exageraci\u00f3 f El fet d’exagerar. Aix\u00f2 que dius \u00e9s una exageraci\u00f3.<\/p>\n

exagerar v tr Anar m\u00e9s enll\u00e0 dels fets objectius, de la mesura justa. Exagerava molt les proporcions de la fera que els havia atacat.<\/p>\n

exagerat, -ada adj i m i f Que exagera. T\u00e9 una afici\u00f3 exagerada pel futbol. No te’n pots fiar, de les seves informacions, perqu\u00e8 \u00e9s un exagerat.<\/p>\n

examen m Prova d’aptitud. Un examen de conduir.<\/p>\n

examinar 1 v tr Observar amb atenci\u00f3. El lampista examinava l’estat de les conduccions. 2 v tr i r\u00e8g Fer fer un examen. Dem\u00e0 examinar\u00e9 de literatura els de tercer.<\/p>\n

excarcerar v tr Treure de la pres\u00f3. La nova llei penal excarcerar\u00e0 molts presos.<\/p>\n

excavaci\u00f3 [sovint en pl.] f Acci\u00f3 i efecte d’excavar. Unes excavacions arqueol\u00f2giques.<\/p>\n

excavadora f M\u00e0quina d’excavar.<\/p>\n

excavar v tr Fer clots i rases a terra. Han excavat el solar per fer els fonaments d’un edifici.<\/p>\n

excedir 1 v tr Superar. Aquell resultat excedia les previsions. 2 excedir-se v pron Exagerar, fer(-ne) massa. S’ha excedit amb el c\u00e0stig.<\/p>\n

excel.lent 1 adj Bon\u00edssim. Una conducta excel.lent. 2 m La qualificaci\u00f3 m\u00e9s alta. T\u00e9 un excel.lent de nota mitjana.<\/p>\n

excepci\u00f3 f All\u00f2 que no segueix una regla. L’excepci\u00f3 confirma la regla.<\/p>\n

excepcional adj Gens corrent. Un cas excepcional.<\/p>\n

excepte prep Menys. \u201cProhibit aparcar, excepte els dies festius.\u201d<\/p>\n

exc\u00e9s [pl. -essos] m El fet d’excedir(-se). Ho va fer per un exc\u00e9s de confian\u00e7a.<\/p>\n

excessiu, -iva adj Que s’excedeix, exagerat. Fa una calor excessiva.<\/p>\n

excitaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte d’excitar-se.<\/p>\n

excitant adj Que excita. Una aventura excitant.<\/p>\n

excitar(-se) v tr i pron Alterar l’\u00e0nim, provocar a actuar. Aquesta calma que duus m’excita. S’excita molt quan el contradiuen.<\/p>\n

exclamaci\u00f3 f Crit fort. Una exclamaci\u00f3 de sorpresa.<\/p>\n

exclamar 1 v intr Fer una exclamaci\u00f3. \u201cQu\u00e8 has fet?\u201d, va exclamar la mare. 2 exclamar-se v pron Queixar-se. Tothom s’exclama de l’augment del cost de la vida.<\/p>\n

excloure v tr Deixar de banda. L’han excl\u00f2s de la llista.<\/p>\n

exclusiu, -iva adj Propi nom\u00e9s d’un. Duia un model exclusiu.<\/p>\n

excrements m pl Residus de l’alimentaci\u00f3 expulsats per l’anus.<\/p>\n

excursi\u00f3 f Sortida d’esplai. Una excursi\u00f3 al camp, a la muntanya.<\/p>\n

excursionisme m Pr\u00e0ctica de fer excursions com a activitat d’esplai.<\/p>\n

excursionista 1 adj Referent a l’excursionisme. La Uni\u00f3 Excursionista. 2 m i f Persona que practica l’excursionisme. El poble era ple d’excursionistes.<\/p>\n

excusa f Justificaci\u00f3. Amb l’excusa que no trobaven la clau del pis, van acabar sopant a casa nostra. Aix\u00f2 s\u00f3n excuses de mal pagador.<\/p>\n

excusar(-se) v tr, pron i r\u00e8g Justificar(-se). L’Albert m’ha demanat que l’excuseu per no poder venir a la reuni\u00f3. Hi ha sis persones que s’han excusat. Es va excusar per no parlar prou b\u00e9 el seu idioma.<\/p>\n

execuci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte d’executar. El jutge va ordenar l’execuci\u00f3 de la condemna.<\/p>\n

executar v tr Dur a terme. Executar una sent\u00e8ncia.<\/p>\n

executiu, -iva 1 adj Que executa. El Consell Executiu. 2 m i f Persona que forma part de la direcci\u00f3 d’una empresa. T\u00e9 aires d’executiu.<\/p>\n

exemplar 1 adj Que serveix d’exemple. La seva conducta era exemplar. 2 m Cada una de les unitats d’una obra editada. No queda cap exemplar de l’\u00faltim n\u00famero de la revista d’esports.<\/p>\n

exemple m Fet concret que es proposa com a model, per illustrar una explicaci\u00f3. Un exemple val m\u00e9s que mil paraules. Conec poca gent segura de si mateix, per exemple, l’Ernest.<\/p>\n

exemplificar v tr Posar com a exemple. L’an\u00e8cdota li va servir per exemplificar all\u00f2 que volia fer entendre.<\/p>\n

exercici m Pr\u00e0ctica. Exercicis gimn\u00e0stics. Uns exercicis de c\u00e0lcul, d’ortografia.<\/p>\n

exercir 1 v intr Practicar una professi\u00f3. \u00c9s metge, per\u00f2 no exerceix. 2 Tenir, fer. Exercia una gran influ\u00e8ncia entre els amics.<\/p>\n

ex\u00e8rcit m Forces armades d’un Estat. L’ex\u00e8rcit de terra, de l’aire.<\/p>\n

exercitar(-se) v tr, pron i r\u00e8g Fer treballar, practicar. Exercita la veu. S’exercita en l’\u00fas de l’ordinador.<\/p>\n

exhaurir(-se) v tr i pron Esgotar(-se).<\/p>\n

exig\u00e8ncia f El fet d’exigir. Sempre em ve amb exig\u00e8ncies.<\/p>\n

exigent adj r\u00e8g Que mostra exig\u00e8ncia. \u00c9s molt exigent amb els altres.<\/p>\n

exigir v tr Demanar sense alternativa. Exigia el compliment estricte del reglament.<\/p>\n

exili m Situaci\u00f3 d’haver d’estar fora del lloc d’origen. Els opositors al r\u00e8gim van ser condemnats a l’exili.<\/p>\n

exist\u00e8ncia 1 f El fet d’existir. Els dies de la nostra exist\u00e8ncia estan comptats. 2 exist\u00e8ncies f pl G\u00e8nere que hi ha en un comer\u00e7, un magatzem, etc.<\/p>\n

existir v intr Ser en el m\u00f3n. Contemplava tot all\u00f2 que existeix: la plana, la muntanya, el poble, els ramats pasturant, la gent afanyant-se…<\/p>\n

\u00e8xit m Resultat bo. Va acabar la carrera amb \u00e8xit.<\/p>\n

expansi\u00f3 m El fet d’escampar-se. L’expansi\u00f3 de les ones el\u00e8ctriques.<\/p>\n

expedici\u00f3 f Grup de gent que van cap a un lloc amb una finalitat concreta. Una expedici\u00f3 a l’Amazones.<\/p>\n

experi\u00e8ncia f 1 Coneixen\u00e7a adquirida per la pr\u00e0ctica. T\u00e9 molta experi\u00e8ncia com a mestre. 2 Fet viscut. La mort del company va ser una experi\u00e8ncia dolorosa.<\/p>\n

experiment m Experi\u00e8ncia feta amb finalitats d’estudi. Un experiment de laboratori.<\/p>\n

experimentaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte d’experimentar.<\/p>\n

experimentar v tr 1 Verificar mitjan\u00e7ant l’aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica. Experimentar una teoria. 2 Patir, tenir. La poblaci\u00f3 va experimentar els efectes de les radiacions.<\/p>\n

expert, -a adj i m i f Que domina un coneixement. Una persona experta. \u00c9s un expert en art rom\u00e0nic.<\/p>\n

expiraci\u00f3 f Acci\u00f3 de treure l’aire dels pulmons. Fes una inspiraci\u00f3 fonda i una expiraci\u00f3 lenta.<\/p>\n

explicaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte d’explicar. Tot era desfer-se en explicacions. Els cient\u00edfics encara no havien trobat cap explicaci\u00f3 per a aquell fenomen.<\/p>\n

explicar 1 v tr Narrar. Explica’m qu\u00e8 ha passat. 2 explicar(-se) v tr i pron Exposar una interpretaci\u00f3. Va explicar la teoria de la relativitat d’una manera prou entenedora. Com t’expliques aquest error tan elemental? \u201cS’explica com un llibre obert.\u201d<\/p>\n

expl\u00edcit, -a adj Clar. Va fer refer\u00e8ncia expl\u00edcita als estatuts de l’associaci\u00f3.<\/p>\n

explorar v tr Rec\u00f3rrer un lloc per con\u00e8ixer-lo. Exploraven la selva verge.<\/p>\n

explosi\u00f3 f El fet d’explotar. Encara se sentien les explosions de les bombes.<\/p>\n

explosiu, -iva 1 adj Que explota. Duien material explosiu. 2 [fig.] Una situaci\u00f3 explosiva. 3 explosiu m [sovint en pl.] Artefacte explosiu. Una f\u00e0brica d’explosius.<\/p>\n

explotaci\u00f3 f 1 Lloc, instal.lacions destinats a explotar econ\u00f2micament. Explotaci\u00f3 minera, agr\u00edcola, industrial. 2 El fet d’explotar. L’explotaci\u00f3 del subs\u00f2l. L’explotaci\u00f3 de molts ha afavorit hist\u00f2ricament l’enriquiment d’uns pocs.<\/p>\n

explotar 1 v intr Esclatar. Ha explotat una bombona de but\u00e0. 2 v tr Fer rendir econ\u00f2micament. Explotar la terra. 3 Aprofitar-se (de). Explotar els treballadors.<\/p>\n

exportaci\u00f3 f El fet d’exportar. Una empresa dedicada a l’exportaci\u00f3 de taronges.<\/p>\n

exportar v tr Vendre a l’estranger. Exporten taronges a tot Europa.<\/p>\n

exposar v tr 1 Raonar. Exposava les seves queixes davant l’alcaldessa. 2 Mostrar en una exposici\u00f3. Els artistes exposaven les obres al p\u00fablic.<\/p>\n

exposici\u00f3 f Mostra de productes, de treball, d’obres d’art. Una exposici\u00f3 de maquin\u00e0ria agr\u00edcola, de treballs d’escola, de pintures.<\/p>\n

expr\u00e9s 1 adv A posta, a mida. Ho ha fet expr\u00e9s per fer-me caure. L’abric se l’ha fet fer expr\u00e9s. 2 expr\u00e9s, -essa adj Clar. Hem rebut ordres expresses de no deixar-hi aparcar ning\u00fa. 3 R\u00e0pid. Tren expr\u00e9s. Caf\u00e8 expr\u00e9s.<\/p>\n

expressament adv D’una manera expressa, a posta. Ho has fet expressament.<\/p>\n

expressar 1 v tr Manifestar. Va expressar p\u00fablicament la seva opini\u00f3. 2 expressar-se v pron Parlar. S’expressa amb dificultats.<\/p>\n

expressi\u00f3 f Signe que expressa. Se’l mirava amb una expressi\u00f3 trista a la cara. \u201cCarai!\u201d era una de les seves expressions habituals. Aquells camps eren l’expressi\u00f3 de l’aband\u00f3.<\/p>\n

expressiu, -iva adj Que aporta un significat d’una manera viva. Un dibuix expressiu. Un senyal molt expressiu.<\/p>\n

expulsar v tr Fer fora. L’\u00e0rbitre va expulsar tres jugadors.<\/p>\n

expulsi\u00f3 f El fet d’expulsar. Van acordar la seva expulsi\u00f3 del club.<\/p>\n

exquisit, -ida adj De gust refinat. Vesteix amb un gust exquisit. Una crema exquisida.<\/p>\n

extens, -a adj De gran amplitud. El territori de l’Amazones \u00e9s molt extens.<\/p>\n

extensi\u00f3 f Ocupaci\u00f3 de l’espai. Un desert d’una gran extensi\u00f3.<\/p>\n

exterior 1 m Part de fora. L’exterior d’un edifici. 2 adj De la part de fora. Les finestres exteriors.<\/p>\n

extern, -a adj Situat a fora, relatiu a la part de fora. Un medicament d’\u00fas extern.<\/p>\n

extingir(-se) v tr i pron Acabar(-se), sobretot una esp\u00e8cie vegetal o animal, un incendi. Cada any que passa s’extingeixen m\u00e9s esp\u00e8cies a la Terra. El foc era tan violent que no el podien extingir.<\/p>\n

extintor m Aparell per apagar incendis. Feia tanta calor dins del local, que els extintors es van disparar.<\/p>\n

extra 1 adj i m Fora de s\u00e8rie. Una paga extra. Avui farem un extra per dinar. 2 m i f Personatge d’una pel.l\u00edcula sense cap paper important.<\/p>\n

extractor m Aparell per eliminar fums d’un interior. Si fregeixes el peix, engega l’extractor.<\/p>\n

extraordinari, -\u00e0ria adj Excepcional. Van passar uns fets extraordinaris.<\/p>\n

extraterrestre adj i m i f De fora del planeta Terra. Una nau extraterrestre. Una hist\u00f2ria d’extraterrestres.<\/p>\n

extravag\u00e0ncia f Acci\u00f3 pr\u00f2pia d’una persona extravagant. Es penjava una pota de gallina al coll, i altres extravag\u00e0ncies.<\/p>\n

extravagant adj De caracter\u00edstiques estranyes, que criden l’atenci\u00f3. Duia un vestit extravagant. Unes maneres extravagants.<\/p>\n

extraviar 1 v tr Perdre. Li han extraviat tot l’equipatge. 2 extraviar-se v pron Perdre’s. No coneixien gaire el cam\u00ed i es van extraviar.<\/p>\n

extrem 1 m Punta, cap. Van arribar a l’altre extrem del planeta. 2 extrem, -a adj \u00daltim, desesperat. Va arribar a una situaci\u00f3 extrema. Un recurs extrem. 3 Lluny\u00e0. L’Extrem Orient. 4 Molt gran. Vivien en una mis\u00e8ria extrema. 5 en extrem loc adv D’all\u00f2 m\u00e9s. Era en extrem prudent.<\/p>\n

extremitat f Membre del cos de molts animals. Les extremitats superiors, les inferiors.<\/p>\n

extreure [var.: extraure] v tr, pron i r\u00e8g Produir, obtenir (de). El sucre s’extrau de la canya de sucre i de la remolatxa.<\/p>\n

\n

7<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les meves paraules   ebenista m i f Persona que fa mobles. eclipsi m Desaparici\u00f3 durant un temps de la llum d’un astre que \u00e9s tapada per un altre. Eclipsi de Sol, de Lluna. ecologia f Ci\u00e8ncia que estudia la relaci\u00f3 entre els \u00e9ssers vius i el medi. ecol\u00f2gic, -a adj Referent a l’ecologisme o … <\/p>\n

Continue reading “E”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[554],"tags":[567],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2633"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2633"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2633\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2633"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2633"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2633"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2633"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2633"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2633"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2633"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2633"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}