{"id":2652,"date":"2022-08-14T10:22:34","date_gmt":"2022-08-14T10:22:34","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2652"},"modified":"2023-09-04T12:08:06","modified_gmt":"2023-09-04T12:08:06","slug":"la-historia-a-lantiguetat-i-edat-mitjana","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-historia-a-lantiguetat-i-edat-mitjana\/","title":{"rendered":"La hist\u00f2ria a l’antiguitat i edat mitjana"},"content":{"rendered":"

Hist\u00f2ria<\/a>\u00a0 |\u00a0 Reconstruir la hist\u00f2ria<\/a>
\nAntiguetat i edat mitjana, Moderna s16 s17 s18<\/a> |\u00a0 S19 i s20, Ci\u00e8ncies humanes<\/a> | El \u201cdescobriment\u201d de la prehist\u00f2ria<\/a> ,\u00a0Expedicions arqueol\u00f2giques i jaciments<\/a>, ci\u00e8ncies auxiliars de la hist\u00f2ria<\/a> |\u00a0 El Projecte de museu<\/a><\/p>\n

\n

ANTIGUITAT<\/p>\n

[Britannica] Als temples d’Egipte i babil\u00f2nia els reis deixaven inscripcions amb els noms i fets, per tal de ser commemorats en la posteritat. Assurbanipal de S\u00edria va deixar unes 20.000 tauletes d’argila amb dades administratives. Per\u00f2 no hi havia el projecte de descriure i explicar els fets del passat. Aix\u00f2 va comen\u00e7ar amb Herodot i les seves historiae.\u00a0 \u1f31\u03c3\u03c4\u03bf\u03c1\u03af\u03b1 en grec vol dir “investigaci\u00f3”, coneixement adquirit per recerca.<\/span> Aquest g\u00e8nere es preocupava m\u00e9s de l’excel\u00b7l\u00e8ncia liter\u00e0ria que no pas de l’atenci\u00f3 a les fonts, tot i que tant Herodot com Tuc\u00eddides hi feien refer\u00e8ncia. D’altres fonts d’informaci\u00f3 seran les biografies, tot i que sovint tendeixen a engrandir la llegenda del subjecte, i les cronologies. Arist\u00f2til menyst\u00e9 la narracions de fets com a quelcom que es refereix al contingent i l’ef\u00edmer, i valora m\u00e9s l’estudi de les “antiguitats”, com per exemple les constitucions dels estats grecs. La majoria d’aquestes obres s’ha perdut, queda la “Constituci\u00f3 d’Atenes”.<\/p>\n

[La rep\u00fablica i les Lleis de Plat\u00f3, la Pol\u00edtica dArist\u00f2til, no compten com a ci\u00e8ncies socials?]<\/p>\n

Herodot (-484 -425) va ser el primer que va intentar investigar els fets, viatjant i preguntant. Va cobrir les guerres amb els perses, les vides dels reis que hi van intervenir, les batalles de Marat\u00f3, Term\u00f2piles, i Salamina.<\/p>\n

Tucidides (-472 -400) Guerres del Pelopon\u00e8s<\/p>\n

Documents<\/a> que es conserven sobre l’antiga gr\u00e8cia a Eurodocs<\/a>.<\/p>\n

Varro (-116 -27) Erudit rom\u00e0 que va compilar quelcom semblant a una enciclop\u00e8dia i una cronologia. La major part de les seves obres s’han perdut. (De rustica, [Bernat Metge])<\/p>\n

Polibi (- 205 -120) Dels or\u00edgens de Roma fins a les guerres p\u00faniques [Bernat Metge]<\/p>\n

Juli C\u00e8sar (-100 -44): Commentarii de Bello Gallico, Commentarii de Bello Civili\u00a0 (les guerres civils des de la mort de Pompeu a Egipte. i potser De Bello Alexandrino, De Bello Africo, De Bello Hispaniensi.<\/p>\n

Titus Livi (-59 17) Ab Urbe Condita, hist\u00f2ria de Roma des de la fundaci\u00f3 fins als temps d’August.<\/p>\n

Plutarc (46 119). Grec, vides paral\u00b7leles [Bernat Metge]<\/p>\n

T\u00e0cit (56-120). Annals [Bernat Metge] Hist\u00f2ria de Roma des de la mort d’August.<\/p>\n

Suetoni (69 122) De vita Caesarum, les vides dels 12 primers emperadors<\/p>\n

El poble jueu \u00e9s dels pocs que recollia la hist\u00f2ria, a l’antic Testament, perqu\u00e8 la seva religi\u00f3 implicava la intervenci\u00f3 de Jehovah en el dest\u00ed del poble. El Nou testament es presenta com a testimoni per\u00f2 no hi ha evid\u00e8ncia hist\u00f2rica i es pret\u00e9n que acompleix les promeses.
\nEusebi de Cesarea (260 339) Historiador cristi\u00e0 grec que escriu una cronologia universal. La hist\u00f2ria humana t\u00e9 6000 anys d’antiguetat i Jes\u00fas hauria nascut el 5500. L’adaptaci\u00f3 per Sant Jeroni ser\u00e0 molt influent durant 1000 anys. Al sVI es comen\u00e7a a comptar a partir del naixement de Crist.<\/p>\n

A Xina la tradici\u00f3 de Confuci establia que es registressin els fets. La primera obra que es conserva \u00e9s el Shih Chi de SSu-Ma Ch’ien. Els bur\u00f2crates recollien el que passava escrupulosament. Liu Chich-chi (661 721) va escriure el primer tractat sobre el m\u00e8tode de la hist\u00f2ria9. Ssu-ma Kuang (1019-1086) escriur\u00e0 una hist\u00f2ria general que va de -403 a 959.<\/p>\n

\n
MEDIEVAL<\/div>\n

A occident la majoria de la poblaci\u00f3 \u00e9s analfabeta i nom\u00e9s alguns monjos fan alguna cr\u00f2nica. Bede (673 735) fa una hist\u00f2ria de l’esgl\u00e9sia esmentant les fonts. Einhard (775 840) Vita Karoli Magni. Vincent de Beauvais (1184 1264), Speculum historiale . [la hist\u00f2ria com a a escenari de la salvaci\u00f3 divina fins a la fi dels temps, llistant els papes, bisbes i reis per la gr\u00e0cia divina]. [cal assenyalar que no \u00e9s que l’esgl\u00e9sia cristiana desplac\u00e9s la cultura cl\u00e0ssica. La cultura cl\u00e0ssica va desapar\u00e8ixer amb les invasions dels pobles de les estepes. I d’all\u00e0 va comen\u00e7ar la tasca dels monjos]<\/p>\n

El llegat dels grecs es va mantenir a Bizanci. Priscus de Panium (450) descriu les incursions d’Atila. Procopius (500-565), conseller de Belisario, les guerres al nord d’\u00c0frica, hist\u00f2ria secreta criticant Justini\u00e0, Bellisario i les seves dones. L’edici\u00f3 completa de les obres de Plat\u00f3 \u00e9s un manuscrit bizant\u00ed de 895<\/a>.<\/p>\n

Igual que els jueus, els musulmans van establir el Qur’an i el conjunt d’ensenyaments de Mahoma que formen la Shari’ah com a font de la hist\u00f2ria. At-Tabari al califat Abbassida d’Iraq va escriure la “Hist\u00f2ria de profetes i reis”. Els fets hist\u00f2rics eren interpretats com a resultat de la intervenci\u00f3 divina.
\nIbn Khaldun<\/strong> (1332-1406) va ser un gran historiador i soci\u00f2leg. Havent servit a l’Espanya musulmana i nord d’\u00c0frica com a general, pol\u00edtic i primer ministre, va veure que gaireb\u00e9 sempre tot acabava en desastre, i es va interrogar sobre quina era la causa. Al Muqaddimah<\/a><\/i> la introducci\u00f3 a la seva hist\u00f2ria universal fa consideracions sociol\u00f2giques, distingint entre la vida n\u00f2mada i sedent\u00e0ria (berbers i \u00e0rabs), el declivi que t\u00e9 lloc quan un poble guerrer conquereix una ciutat. Les societats es mantindrien unides per una “cohesi\u00f3 social” que es pot refor\u00e7ar amb la religi\u00f3. Aquesta cohesi\u00f3 du certs grups al poder per\u00f2 cont\u00e9 en si mateixa llavors psicol\u00f2giques, sociol\u00f2giques, econ\u00f2miques i socials, que duran a la seva caiguda per ser reempla\u00e7ats per un altre grup. En general, tota gran civilitzaci\u00f3 arribar\u00e0 a un declivi i ser\u00e0 substitu\u00efda per uns b\u00e0rbars, que s’aniran refinant fins que al seu torn, seran substitu\u00efts per uns nous b\u00e0rbars.<\/p>\n

1493 Schedel Liber Chronicarum, una enciclop\u00e8dia de fets hist\u00f2rics i par\u00e0frasi de la B\u00edblia amb 1809 il\u00b7lustracions procedents de planxes tallades en fusta del taller de N\u00fcrnberg de Wolgemut, de qui va ser deixeble D\u00fcrer.\u00a0 \u00c9s un dels primers cassos d’integraci\u00f3 de text i imatge. [PDF]. presenta la hist\u00f2ria del m\u00f3n en set edats:<\/p>\n

    \n
  1. De la creaci\u00f3 al diluvi<\/li>\n
  2. fins al neixement d’Abraham<\/li>\n
  3. fins al rei David<\/li>\n
  4. fins al captivi de Bail\u00f2nia<\/li>\n
  5. fins al neixement de Jesucrist<\/li>\n
  6. fins al temps actual (la part m\u00e9s extensa)<\/li>\n
  7. sobre el final del m\u00f3n i el judici final<\/li>\n<\/ol>\n

    CATALUNYA, Les quatre grans cr\u00f2niques.<\/p>\n