{"id":2664,"date":"2022-08-25T09:57:22","date_gmt":"2022-08-25T09:57:22","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2664"},"modified":"2022-08-25T21:32:22","modified_gmt":"2022-08-25T21:32:22","slug":"la-ruta-de-la-seda","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-ruta-de-la-seda\/","title":{"rendered":"La ruta de la seda"},"content":{"rendered":"<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/mapeshistoria\/rutaseda.jpg\" width=\"1600\" height=\"1058\" \/><\/p>\n<p>Al s19\u00a0 el ge\u00f2leg alemany Ferdinand von Richthofen va batejar com a &#8220;ruta de la seda&#8221; el conjunt de vies de comunicaci\u00f3 que havien connectat el mediterrani amb Xina i la \u00cdndia.<\/p>\n<p>Des de les principals ciutats de Xina, les rutes convergeixen a Xi&#8217;ian i d&#8217;all\u00e0 a Anxi, la ruta evita el desert de Xinjian i o b\u00e9 va pel nord, o pel sud, ran de l&#8217;himalaia, fins que es troba a Kashgar. All\u00e0 entra a Uzbekistan, Samarcanda, Bukhara i travessa Iran pel nord fins arribar a Bagdad i Samarra d&#8217;on acabar\u00e0 a Antioquia al Mediterrani.<\/p>\n<p>La branca de la \u00cdndia segueix el Ganges fins a Taxila, Kabul i Balkh i travessa Iran pel sud, fins Hormuz i Basora. Una altra branca de Karachi a Balkh.\u00a0 [evita les muntanyes entre Afganistan i Pakistan).<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ruta_de_la_seda\">VIQUI<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p>A l&#8217;\u00e8poca hel\u00b7len\u00edstica (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HEG3\">2HEG3<\/a> ) Alexandre el Gran el 328 arriba a fundar Alexandria Escate (la m\u00e9s llunyana) al que ara \u00e9s Kokand a la vall de Fergana. Possiblement van establir contacte amb Xina cap al 200. Al segle 1aC, l&#8217;imperi Rom\u00e0 ( <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HER2\">2HER2<\/a> ) i la Xina Han ( <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HAX1\">2HAX1<\/a> ) van establir contactes enviant missions. Apareix el regne de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Bactriana\">Bactria<\/a> al voltant de l&#8217;actual Balkh, que s&#8217;estenia fins a l&#8217;actual Uzbekistan. L&#8217;ex\u00e8rcit xin\u00e8s enviar\u00e0 l&#8217;ex\u00e8rcit de 70m contra els xiongnus (els huns), per protegir les caravanes.<\/p>\n<p>Per part de Xina, la seda era molt preuada, a m\u00e9s de te, tints, perfums i porcel\u00b7lana. Per part d&#8217;occident, cavalls, mes, vi i or. M\u00e9s tard, el paper i la p\u00f2lvora van transformar Europa.<\/p>\n<p>Arribar\u00e0 al seu m\u00e0xim esplendor als segles s7 al s10. Haur\u00e0 estat estable durant el per\u00edode de l&#8217;imperi Rom\u00e0 i la Xina Han, i durant l&#8217;imperi mongol \u00a0 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3AXM1\">3AXM1<\/a> , <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3AXM0\">3AMX0<\/a> ) als segles s13 i s14, que era controlada per un sol poder. Aquesta \u00e9s l&#8217;\u00e8poca de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Marco_Polo\">Marco Polo<\/a> (1254-1324) que fou rebut per <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Khublai_Khan\">Khublai Khan<\/a> el darrer emperador de la dinastia Yuan. ( <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3AX03\">3AX03<\/a> 1280 1368 )<\/p>\n<p>Va decaure amb la pesta negra i les conquestes mongoles per\u00f2 va ressorgir fins que quan es va establir l&#8217;imperi otom\u00e0 es va tallar la connexi\u00f3 entre occident i Xina. Aix\u00f2 va estimular la recerca de noves rutes, el &#8220;descobriment&#8221; d&#8217;Am\u00e8rica, la navegaci\u00f3 per \u00c0frica.<\/p>\n<hr \/>\n\n\n\t\t\t\t<div id=\"map_ol3js_1\" class=\"map undefined\" data-map_name=\"undefined\" data-map=\"map_ol3js_1\" style=\"width:95%; height:450px; overflow:hidden;border:thin solid grey;\" >\n\t\t\t\t  <div id=\"map_ol3js_1_popup\" class=\"ol-popup\" >\n\t\t\t\t\t<a href=\"#\" id=\"map_ol3js_1_popup-closer\" class=\"ol-popup-closer\"><\/a>\n\t\t\t\t\t<div id=\"map_ol3js_1_popup-content\" ><\/div>\n\t\t\t\t  <\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\n\t\t\t\t<link rel=\"stylesheet\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/plugins\/osm\/js\/OL\/6.4.3\/ol.css\" type=\"text\/css\">\n\t\t\t\t<link rel=\"stylesheet\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/plugins\/osm\/css\/osm_map_v3.css\" type=\"text\/css\">\n\t\t\t\t<link rel=\"stylesheet\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/plugins\/osm\/css\/osm_map.css\" type=\"text\/css\">\n\t\t\t\t<!-- The line below is only needed for old environments like Internet Explorer and Android 4.x -->\n                                <script src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/plugins\/osm\/js\/polyfill\/v2\/polyfill.min.js?features=requestAnimationFrame,Element.prototype.classList,URL\"><\/script>\n\n\t\t\t\t<script src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/plugins\/osm\/js\/OL\/6.4.3\/ol.js\" type=\"text\/javascript\"><\/script>\n\t\t\t\t<script src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/plugins\/osm\/js\/osm-v3-plugin-lib.js\" type=\"text\/javascript\"><\/script>\n\t\t\t\t<script src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/plugins\/osm\/js\/osm-metabox-events.js\" type=\"text\/javascript\"><\/script>\n\t\t\t\t<script src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/plugins\/osm\/js\/osm-startup-lib.js\" type=\"text\/javascript\"><\/script>\n\t\t\t\t<script type=\"text\/javascript\">\n\t\t\t\t\ttranslations['openlayer'] = \"open layer\";\n\t\t\t\t\ttranslations['openlayerAtStartup'] = \"open layer at startup\";\n\t\t\t\t\ttranslations['generateLink'] = \"link to this map with opened layers\";\n\t\t\t\t\ttranslations['shortDescription'] = \"short description\";\n\t\t\t\t\ttranslations['generatedShortCode'] = \"to get a text control link paste this code in your wordpress editor\";\n\t\t\t\t\ttranslations['closeLayer'] = \"close layer\";\n\t\t\t\t\ttranslations['cantGenerateLink'] = \"put this string in the existing map short code to control this map\";\n\t\t\t\t<\/script>\n\n\t\t\t  <script type=\"text\/javascript\">vectorM['map_ol3js_1'] = [];\n\n\tvar attribution = new ol.control.Attribution({\n        collapsible: false\n      });\n\n\n      \n      var raster = new ol.layer.Tile({\n        source: new ol.source.OSM({ }),\n        zIndex: 90\n      });\n      var Controls = ol.control.defaults({ attribution: false }).extend([\n          attribution\n      ]); \n\t\t\t  map_ol3js_1 = new ol.Map({\n\t\tcontrols: Controls,\n\t\t\n\t\t\t\tinteractions: ol.interaction.defaults({mouseWheelZoom:false}),\n\t\t\t\tlayers: [raster],\n\t\t\t\ttarget: \"map_ol3js_1\",\n\t\t\t\tview: new ol.View({\n\t\t\t\t  center: ol.proj.transform([66.99818,39.7632], \"EPSG:4326\", \"EPSG:3857\"),\n\t\t\t\t  zoom: 3\n\t\t\t\t})\n\t\t\t  });\n\t\t\t  \n    var style0 = {\n      \"Point\": [new ol.style.Style({\n\n          image: new ol.style.Icon({\n            anchor: [0.5, 41],\n            anchorXUnits: \"fraction\",\n            anchorYUnits: \"pixels\",\n            opacity: 0.75,\n            src: \"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/plugins\/osm\/icons\/mic_blue_pinother_02.png\"\n          })\n      })],\n\n      \"LineString\": [new ol.style.Style({\n        stroke: new ol.style.Stroke({\n          color: \"blue\",\n          width: 8\n        })\n      })],\n      \"MultiLineString\": [new ol.style.Style({\n        stroke: new ol.style.Stroke({\n          color: \"blue\",\n          width: 4\n        })\n      })]\n    };\n\t\t  vectorL0 = new ol.layer.Vector({\n\n\t\t\tsource: new ol.source.Vector({\n\t\t  url:\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/mapes\/rutadelaseda.kml\",\n\t\t\t  format: new ol.format.KML({ showPointNames: false})\n\t\t\t}),\n         zIndex: 92\n\t\t  });map_ol3js_1.addLayer(vectorL0);\n\t\t  var osm_controls = [\n\t\t\tnew ol.control.Attribution(),\n\t\t\tnew ol.control.MousePosition({\n\t\t\t  undefinedHTML: \"outside\",\n\t\t\t  projection: \"EPSG:4326\",\n\t\t\t  coordinateFormat: function(coordinate) {\n\t\t\t\t return ol.coordinate.format(coordinate, \"{y}, {x}\", 5);\n\t\t\t  }\n\t\t\t}),\n\t\t\tnew ol.control.OverviewMap({\n\t\t\t  collapsed: false\n\t\t\t}),\n\t\t\tnew ol.control.Rotate({\n\t\t\t  autoHide: false\n\t\t\t}),\n\t\t\tnew ol.control.ScaleLine(),\n\t\t\tnew ol.control.Zoom(),\n\t\t\tnew ol.control.ZoomSlider(),\n\t\t\tnew ol.control.ZoomToExtent({\n      extent: [-11243808.051695308, 1.202710291, 9561377.290892059, 6852382.107835932]\n    }),\n\t\t\tnew ol.control.FullScreen()\n\t\t  ]; \nosm_addPopupClickhandler(map_ol3js_1,  \"map_ol3js_1\"); \nosm_addMouseHover(map_ol3js_1); <\/script>\n<hr \/>\n<p>Uzbekistan<\/p>\n<p>Entre els rius Amu Darya al sud (Oxus en llat\u00ed) que va de les muntanyes d&#8217;Afganistan al mar d&#8217;Aral, i el Syr Darya (Jaxartes) al nord, del Kirgistan al mar d&#8217;Aral,\u00a0 Uzbekistan \u00e9s una part de l&#8217;\u00c0sia central diferent de la resta, m\u00e9s sedent\u00e0ria que no pas n\u00f2mada, amb centres urbans als oasis, al llarg de la ruta.<br \/>\nLa regi\u00f3 del delta del Amu fou l&#8217;antic regne de Khorem, entre els deserts de Kizil Kum i Karakum acoll\u00ed civilitzacions des del s-10 i al s10, amb el rei persa Siavush es funda el regne de Khorezm que ser\u00e0 un important centre cient\u00edfic i cultural amb capital a Urgench. Els mongols el destruiran per\u00f2 recuperen la independ\u00e8ncia al s16 amb Khiva com a capital. \u00e9s una de les ciutats m\u00e9s antigues de l&#8217;\u00c0sia central.<\/p>\n<p>A l&#8217;est a la vall de Fergana la regi\u00f3 era coneguda com a Bactria, Corasmia i Sogdiana. Sota influ\u00e8ncia de la P\u00e8rsia Aquem\u00e8nida <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2HOP0\">2HOP0<\/a>, despr\u00e9s conquerida per Alexandre Magne que es va casar amb Roxana, filla d&#8217;un cap de tribu. Al s6 van arribar n\u00f2mades turcs del nord procedents de l&#8217;imperi dels K\u00f6ktruks. Es van tornar sedentaris i van tenir un paper mantenint la ruta. Al s8 els \u00e0rabs introdueixen l&#8217;islam i l&#8217;escriptura. Els s9 i s10 tornen a estar sota la P\u00e8rsia Sam\u00e0nida amb capital a Bukhara, una \u00e8poca de renaixement intelectual i comercial.\u00a0 amb una biblioteca que tenia nombrosos manuscrits en \u00e0rab, grec, persa, xin\u00e8s, fins que Genguis Khan la va destruir. Avicenna 980-1037 hi va viure uns anys.S11 Gaznavids. Domini dels jorezmites t\u00farquics. [<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NR00\">2NR00<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3R001\">3R001<\/a>].<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Genguis_Khan\">Genguis Khan<\/a>\u00a0 (1162-1227) funda l&#8217;imperi mongol (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3R001\">3AXM1<\/a> 1200-1400), que s&#8217;estendr\u00e0 a la Xina Yuan ( <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3AX03\">3AX03<\/a> 1280 1368 )\u00a0 i \u00c0sia Central, el Khanat de l&#8217;horda d&#8217;or (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=3ERM1\">3ERM1<\/a> 1245-1471) . M\u00e9s tard un descendent seu, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tamerl%C3%A0\">Tamerl\u00e0<\/a> (1336-1405), nascut Shakhrisabz, fundar\u00e0 l&#8217;imperi timurida, amb capital a Samarcanda.\u00a0 En una cru\u00eflla, la ciutat t\u00e9 influ\u00e8ncies perses, \u00edndies i xineses. De lapla\u00e7a central en sortien sis avingudes radials.\u00a0 Al llarg del s15, els uzbeks originaris de Kazakstan es desplacen al sudest, es barregen amb les tribus t\u00farquiques de qui prenen el llenguatge i acaben ocupant les restes de l&#8217;imperi de Tamerl\u00e0, tot el territori entre els dos rius. En decaure la ruta de la seda el territori queda dividit entres ciutats-estats d\u00e8bils, Khiva, Bukhara i Kokand (a la vall de Fergana). (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4R001\">4R001<\/a>).<\/p>\n<p>El segle XIX l&#8217;imperi rus ocupa l&#8217;\u00c0sia central (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5RAC1\">5RAC1<\/a>), per acabar amb el tr\u00e0fic d&#8217;esclaus i plantar cot\u00f3.\u00a0 Els soviets (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=5RAC1\">5RAC2<\/a>) establiran rep\u00fabliques sovi\u00e8tiques amb l\u00edmits canviants, imposaran la colectivitzaci\u00f3, deportacions massives i una ind\u00fastria del cot\u00f3 salvatge.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Al s19\u00a0 el ge\u00f2leg alemany Ferdinand von Richthofen va batejar com a &#8220;ruta de la seda&#8221; el conjunt de vies de comunicaci\u00f3 que havien connectat el mediterrani amb Xina i la \u00cdndia. Des de les principals ciutats de Xina, les rutes convergeixen a Xi&#8217;ian i d&#8217;all\u00e0 a Anxi, la ruta evita el desert de Xinjian &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-ruta-de-la-seda\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;La ruta de la seda&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[269,16],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2664"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2664"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2664\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2664"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2664"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2664"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2664"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2664"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2664"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2664"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2664"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}