[Esborrany. Mircea Eliade XXXI]<\/p>\n
241. “les invasions dels turco-mongols, des dels huns del s4 fins a Tamerlan [passant per Gengis Khan], s’inspiraven en el model m\u00edtic dels ca\u00e7adors d’EUr\u00e0sia: el predador que persegueix la ca\u00e7a a l’estepa”. En les cultures altaiques el llop era un avantpassat natural.<\/p>\n
(The Altai Mountains (\/\u0251\u02d0l\u02c8ta\u026a\/), also spelled Altay Mountains, are a mountain range in Central and East Asia, where Russia, China, Mongolia and Kazakhstan converge, and where the rivers Irtysh and Ob have their headwaters.). L’\u00e0rea de llengua altaica abasta Sib\u00e8ria, la vall del Volga, \u00c0sia Central, nordest de Xina, Mong\u00f2lia i Turquia.<\/p>\n
T\u00e4ngri<\/strong> o Tengri<\/strong> \u00e9s la divinitat m\u00e9s important. Vol dir alhora “D\u00e9u” i “cel”. El trobem al llenguatge turc i mongol. Aquest D\u00e9u-cel es troba esmentat en documents del s2 aC, amb els atributs “elevat”, “blanc”, “celest”i s8 en inscripcions paleo-turques del s8. Aquesta divinitat no t\u00e9 temples i no s’hauria representat en est\u00e0tues. “En la seva c\u00e8lebre discussi\u00f3 amb l’Imam de Bukhara, Gengis Khan li diu:’ l’univers sencer \u00e9s la casa de D\u00e9u. A qu\u00e8 ve marcar un lloc especial com la Meca per anar-hi?”.\u00a0 [ es correspon amb una experi\u00e8ncia del m\u00f3n a cel obert]. Tengri \u00e9s omniscient, quan els mongols juraven deien “que ho s\u00e0piga el cel”. La tenda c\u00f2smica<\/strong>. Com en tantes altres cultures, l’univers s’estructura en tres plans, el cel, la terra i els inferns, connectats per un eix central que els comunica. Molts dels pobles altaics s’imaginen el cel com una tenda, amb la via l\u00e0ctia com a costura i les estrelles com obertures que deixen passar la llum. L’estrella polar assegura la tenda com el pal central i rep el nomn de columna d’or. Quan els d\u00e9us obren la tenda per mirar la terra apareixen els meteors. A vegades tamb\u00e9 es veu el cel com un tapa, una tenda refugi i que quan s’aixeca una mica per un costat entren els vents. Per les escletxes alguns herois poden passar al cel. La creaci\u00f3<\/strong>. El mite cosmol\u00f2gic m\u00e9s com\u00fa \u00e9s el d’unes aig\u00fces primordials pr\u00e8vies. D\u00e9u en forma d’animal se submergeix al fons per extreure una mica de fang amb qu\u00e8 modelar el m\u00f3n. En els pobles eurosi\u00e0tics aquest bussejador c\u00f2smic presenta variants, animals que col\u00b7laboren amb d\u00e9u, un cigne, per exemple. Durant el proc\u00e9s apareix el dimoni, Sulmus pels mongols, que crear\u00e0 els pantans fent malb\u00e9 parts de la terra acabada de crear. L’home tamb\u00e9 \u00e9s creat a partir d’argila. Deixa un gos que encara no t\u00e9 p\u00e8l per que els protegeixi i puja al cel a cercar la seva \u00e0nima. Aleshores apareix Erlik<\/strong>, el d\u00e9u dels inferns, ofereix el gos una pell si el deixa acostar-s’hi i taca amb la seva saliva els cossos d’argila. Sense aquesta taca els homes no haurien patit malalties ni la mort. \u00c9s una manera d’exculpar d\u00e9u de ser la causa de les malalties, la mort i la maldat del l’\u00e0nima humana.<\/p>\n El Xaman<\/strong>. Tengri es desent\u00e9n del m\u00f3n i l’home queda en un m\u00f3n amb una geografia m\u00edtica complexa de cel, terra i inferns. El xam\u00e0n \u00e9s una figura present a la majoria de cultures del m\u00f3n llevat d’\u00c0frica, i sobretot a Eur\u00e0sia. \u00c9s l’especialista en els cels i els inferns, \u00e8xtasi, curandero, protector de la comunitat, poeta i psicopomp (el que acompanya les \u00e0nimes dels morts). Hom arriba a ser xaman per vocaci\u00f3, transmissi\u00f3 heredit\u00e0ria i despr\u00e9s d’un proc\u00e9s d’iniciaci\u00f3 que el posa a prova. Pateix una mort ritual, baixa als inferns i puja al cel. Passa per una s\u00e8rie d’experi\u00e8ncies i apren t\u00e8cniques d’altres mestres xamans. El xaman que se sent cridat cerca la solitud, vaga pels boscos i deserts i t\u00e9 visions. En la mort ritual el xaman t\u00e9 visions de com el seu cos \u00e9s desmembrat i decapitat pels dimonis, forgen el seu cap a cops de martell en una enclusa, o l’obren en canal i mengen les seves carns. Despr\u00e9s d’aquestes proves el xaman ressucita amb els nous poders adquirits. Tengri hauria donat als homes un primer xaman per ajudar-los a combatre les malaties. Envia una \u00e0guila que copula amb una dona de la qual naixer\u00e0 el primer xaman. A vegades el xaman desafia D\u00e9u i aquest li retalla els poders. Act\u00faa quan no hi ha prou ca\u00e7a, o quan l’\u00e0nima d’alg\u00fa \u00e9s presa pels mals esperits.<\/p>\n Rituals<\/strong>. Sacrifici d’un cavall. Ascensi\u00f3 al cel, tocant el timbal, entrant en \u00e8xtasi, i enfilant-se per un bedoll. aix\u00ed puja [simb\u00f2licament] per 12 cels i invoca a Bai \u00dclgan. Despr\u00e9s cavalca per deserts i estepes, puja a la muntanyad e ferro i troba el forat del fum, entrada al m\u00f3n subterrani, es troba un mar, travessa un pont estret com un cabell, passa per les regions on es torturen els pecadors, saluda morts avantpassats,\u00a0 fins que arriba al palau d’Erlik a qui ofereix alcohol. quan est\u00e0 borratxo, li concedeix que el bestiar es multipliqui i altres coses. Finalment torna al m\u00f3n normal de la iurta muntant una oca. Desperta i explica als altres el seu viatge, i transmet missatges dels parents finats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" [Esborrany. Mircea Eliade XXXI] 241. “les invasions dels turco-mongols, des dels huns del s4 fins a Tamerlan [passant per Gengis Khan], s’inspiraven en el model m\u00edtic dels ca\u00e7adors d’EUr\u00e0sia: el predador que persegueix la ca\u00e7a a l’estepa”. En les cultures altaiques el llop era un avantpassat natural. (The Altai Mountains (\/\u0251\u02d0l\u02c8ta\u026a\/), also spelled Altay Mountains, … <\/p>\n
\nEn general es tracta d’un D\u00ebu que no interv\u00e9 en els afers dels humans tot i que pot mostrar el seu descontent en forma d’inundacions, sequeres o avisos en fen\u00f2mens com els cometes. A vegades es concep con una multiplicitat, els 99 tengri.<\/p>\n
\nEl s\u00edmbol es trasllada a la iurta, amb el seu pal central, o l’obertura de fums en una casa. Les imatges m\u00edtiques de l’eix del m\u00f3n m\u00e9s comunes s\u00f3n la muntanya c\u00f2smica [Mont Ararat?] o l’arbre del m\u00f3n. L’arbre uneix les tres regions, arrels, tronc i branques. Els xamans fabricarien el seu tambor amb la fusta d’aquest arbre.<\/p>\n