![](\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/6\/6a\/Johann_Sebastian_Bach.jpg\")
<\/p>\n
Inf\u00e0ncia 1685-1702<\/strong><\/p>\n 1685 Neix a Eisenach (100 km W de Leipzig)\u00a0 en una fam\u00edlia amb 200 anys d’antecedents musicals. El seu pare tocava el viol\u00ed i despr\u00e9s va tenir el c\u00e0rrec de trompetista de la ciutat [encara avui a Pol\u00f2nia un trompetista toca des de la torre de l’ajuntament]<\/p>\n La casa on va n\u00e9ixer i actualment museu<\/p>\n Horari d’escola, catecisme, gram\u00e0tica i caligrafia. Els dies de la setmana amb els s\u00edmbols dels planetes. Educaci\u00f3 obligat\u00f2ria entre els 5 i els 15 anys. Podien triar entre escola alemanya o la llatina, m\u00e9s prestigiosa, on va anar Bach. Classe de 6-9, o 7-10 a l’hivern, i a la tarda, de 1 a 3. Es registren moltes abs\u00e8ncies, 96 mitges classes; o estava malalt, o ajudava al seu pare. Va saltar la sexta i va entrar\u00a0 directament a quinta, amb 7 anys.<\/p>\n Pla\u00e7a i esgl\u00e9sia.<\/p>\n El 1694 mor la seva mare i el 1695 el seu pare. Es trasllada a Ohrdruf, a casa del seu germ\u00e0 Johann Christoph, 14 anys m\u00e9s gran, organista a l’esgl\u00e9sia de Sant Miquel. Apr\u00e8n a tocar l’orgue. Obt\u00e9 una beca per estudiar a\u00a0 la prestigiosa Escola de sant Miquel a L\u00fcneburg prop de Hamburg, 340km al nord. Canta al cor, estudia les obres de Schultz, Pachelbel, Froberger i Buxtehude. Estudia amb l’organista Georg B\u00f6hm.<\/p>\n D’Arnstadt a Weimar (1703-08)<\/strong><\/p>\n Set mesos com a violinista a l’orquestra de la cort ducal de Joan Ernest III a Weimar . El prestigi com a teclista fa que el cridin a Arnstadt<\/strong> a inspeccionar i inaugurar l’orgue de la St. Bonifatius-Kirche a Arnstadt. 14\/08\/1703 n\u00e9s nomenat organista. Compon les primeres obres. Viatge a L\u00fcbeck per con\u00e8ixer i estudiar amb Buxtehude.<\/p>\n <\/p>\n L’escultura de la pla\u00e7a evoca un Bach de 18 anys<\/p>\n [S\u00f3n d’aquesta \u00e8poca alguns corals per orgue, els BWV 541 750 582 562 i 565, i notablement BWV992 Capriccio sopra la lontananza del suo fratello dilettissimo<\/i> potser amb motiu de l’allistament del seu germ\u00e0 Johann Jacob.]<\/p>\n El 1707 agafa el lloc d’organista a\u00a0 l’esgl\u00e9sia de Sant Blai de M\u00fchlhausen<\/strong>. Es casa Maria Barbara, la seva cosina en segon grau que cantava al cor, amb qui tindr\u00e0 7 fills dels que en sobreviuran 4, entre ells Wilhelm Friedemann i Carl Philipp Emanuel que arribaran a ser importants compositors.<\/p>\n Un Bach de 22 anys a Muhlhausen, a l’esgl\u00e9sia de Sant Divi-Blasi<\/p>\n Escriu la cantata inaugural Gott ist mein K\u00f6nig, BWV 71, i tamb\u00e9 les primeres cantates religioses de Bach: BWV 4, 106, 131, 150.<\/p>\n 1698: orgue BWV 570<\/p>\n 1699: orgue BWV 551, 700, 724<\/p>\n 1700: orgue BWV 568, 750, 766<\/p>\n 1701: orgue BWV 741<\/p>\n 1703: orgue BWV 531, 569<\/p>\n 1704 orgue BWV 533, 563, 565, 588, 589, 719, 721, 723, 725, 737, 739, 742, 770, Clave Capriccio per la marxa d’un germ\u00e0 estimat BWV 992<\/p>\n 1706: Orgue BWV 765<\/p>\n 1707 orgue BWV 582, 722, clave Toccatas BWV 911-916, Quodlibet BWV524 [que recorda una \u00f2pera de Mozart]<\/p>\n Weimar 1708-1717<\/strong><\/p>\n C\u00e0rrec d’organista de la cort del duc Guillem Ernest de Sax\u00f2nia-Weimar. El duc \u00e9s un coneixedor de la m\u00fasica italiana i Bach podr\u00e0 estudiar obres de Vivaldi, Corelli, Albinoni, Couperin i H\u00e4ndel. Comen\u00e7a a compondre alguns dels preludis i fugues del clave ben temperat BWV 846-893 i l’Orgelb\u00fcchlein BWV599-644 per que estudii el seu fill gran Wilhelm Friedemann. El 1714 ascendeix a konzertmeister de la cort. Comen\u00e7a un cicle de cantates, una cada mes:\u00a0 BWV 182, 12, 172, 18, 21, 54 i 185. En morir el mestre de capella Drese, Bach aspirava a succeir-lo per\u00f2 el duc nomenar\u00e0 el fill de Drese. Bach, descontent, accepta una oferta a K\u00f6then. (El duc s’hi oposa i empresona Bach durant tres setmanes). En un viatge a Dresde havia de competir\u00a0 amb Louis Marchand, un fam\u00f3s organista franc\u00e8s. Diuen que la nit abans, quan Marchand el va sentir assajar, va marxar a correcuita per no quedar en rid\u00edcul.<\/p>\n 1708: orgue BWV 532, 536, 545, 546, 549, 550, 566, 572, 579, 712, 722, 726, 727, 729-734, 738, 743, 744, 747, 749, 762-768, 772<\/p>\n 1709: orgue BWV 711, 714, 715, 716, 717, 718, 720<\/p>\n 1710: clave Preludi i fuga BWV 894, Aria variata a la manera italiana BWV 989, Suite per Lla\u00fct BWV 996<\/p>\n 1711: orgue BWV 564, 574, 575<\/p>\n 1712: orgue BWV 534, 538, 540, 541, 542<\/p>\n 1713: orgue BWV 578, 736 Orgelb\u00fcchlein 599-644 (1713-1715)<\/p>\n 1714: Orgue BWV 592, 593, 594, 595, 596<\/p>\n 1715: Motet BWV 228, Sonata per viol\u00ed i clave BWV 1023<\/p>\n 1717: Orgue BWV 690, 694, 695, 696, 697, 698, 699<\/p>\n K\u00f6then (1717-23)<\/strong><\/p>\n El pr\u00edncep Leopold, ell mateix un violinista expert, li d\u00f3na el t\u00edtol de kapellmeister, un bon sou, i li deixa temps per compondre. No \u00e9s dels nobles m\u00e9s rics per\u00f2 \u00e9s un gran amant de la m\u00fasica. Bach acompanya el pr\u00edncep quan viatja als banys termals de Karlsbad. Compon m\u00fasica profana ja que el pr\u00edncep \u00e9s calvinista i no fa servir m\u00fasica als oficis. Bach se sentir\u00e0 ben tractat per\u00f2 troba a altar expressar la religiositat musicalment. Mantindran una bona relaci\u00f3 quan se’n vagi a Leipzig.<\/p>\n El 1721 mor Maria Barbara. Es torna a casar aviat amb Anna Magdalena, una bona cantant, amb qui tindr\u00e0 tretze fills, sis dels quals sobreviuran. Aquesta etapa es deteriora quan la nova esposa del pr\u00edncep que no t\u00e9 inter\u00e8s per la m\u00fasica, n’allunya el seu esp\u00f2s.<\/p>\n 1713: Canon BWV 1073<\/p>\n 1714: teclat Suites angleses 1 i 2 BWV 806-807<\/p>\n 1717: Clave Fantasia crom\u00e0tica BWV 903, Preludi i fuga BWV 904, Sis petits preludis BWV 933-938, Sonates per flauta i bc BWV 1034-1035<\/p>\n 1718: orgue BWV 535, 691, 701, 702, 703, 704, 705, 706, 707, 710<\/p>\n 1719: teclat 15 Invencions i 15 simfonies BWV772-801, Partita per flauta BWV 1013<\/p>\n 1720: clave Preludis (dels 12) BWV 924-830 999, Suite per lla\u00fct BWV 997, Sonates i partitas per viol\u00ed BWV 1001-1006, Sis suites per a cello BWV 1007-1012, Sonates per viol\u00ed i clace BWV 1014-1018.<\/p>\n 1721: Concerts de Brandeburg BWV 1046-1051<\/p>\n 1722: orgue BWV 573, 728, (740, 745), 6 Suites franceses per clave BWV 812-817, 818, El Clave ben Temperat I 1-24 BWV 846-869. [Mozart va arranjar 5 fugues al KV405]<\/p>\n Leipzig (1723-1750)<\/strong><\/p>\n El 1723, amb 38 anys, es presenta a la pla\u00e7a de Kantor a l’esgl\u00e9sia de Sant Tom\u00e0s a Leipzig, un c\u00e0rrec depenent de l’ajuntament de la ciutat que estava dividit entre mon\u00e0rquics i representants de la classe mercantil. Una de les posicions musicals m\u00e9s prestigioses d’Alemanya. Bach havia de compondre pels oficis de Sant Tom\u00e0s i ensenyar els alumnes de la Thomasschule. Va tenir freq\u00fcents conflictes amb l’ajuntament quant a les condicions de treball. Els dos primers anys compon dos cicles sencers de cantates, una per setmana, que culminaven en les dues passions.<\/p>\n A partir de 1729 assumeix la direcci\u00f3 del Collegium Musicum, i recupera la m\u00fasica instrumental que havia compost a K\u00f6then.<\/p>\n Malgrat totes les enrabiades i decepcions acaba tenint un reconeixement, el 1736, el rei de Pol\u00f2nia i elector de Sax\u00f2nia el va nomenar compositor de cort. Amb aquesta ocasi\u00f3, va viatjar a Dresden per oferir a la cort un concert amb el nou orgue de la Frauenkirche, que va deixar admirats tots, en particular el comte de Kayserling, ambaixador rus, a petici\u00f3 del qual va escriure m\u00e9s tard les Variacions Goldberg, per a Johann Gottlieb Goldberg (1727-56), protegit de Kayserling. Evocaci\u00f3 d’un vespre a casa de Bach<\/p>\n <\/p>\n Els \u00faltims anys els gustos musicals anaven canviant i ja no era tan admirat. Va comen\u00e7ar tenir problemes de visi\u00f3 i dues operacions del cirurgi\u00e0 angl\u00e8s John Taylor el van deixar cec. El testimoni del seu deixeble Johann Christoph Altnickol explica que just abans de morir va recuperar la vista per uns instants i va dir “Magdalena, on ara vaig veur\u00e9 colors m\u00e9s bonics i sentir\u00e9 la m\u00fasica que fins ara nom\u00e9s hem pogut somiar. I els meus ulls veuran el Senyor!”. Va demanar que cantessin alguna cosa i van cantar el coral “Tots els homes han de morir”. Moria amb 65 anys un 28 de juliol de 1750.<\/p>\n La seva m\u00fasica va seguir essent valorada per un cercle d’entesos a Berl\u00edn. El seu deixeble Johann Philipp Kirnberger. Sara Levy, deixeble del fill de Bach i tia \u00e0via de Mendelsohn, que acollia un prestigi\u00f3s sal\u00f3 musical. La Princesa Anna Amalia de Pr\u00fassia, estudiant de Kirnberger interessada en contrapunt i tamb\u00e9 compositora.<\/p>\n 1723: Motet BWV 227, 230, Suites angleses per clave 3-5 BWV808- 811, Suite per clave 819.<\/p>\n 1724: Orgue BWV 537, 539, Passi\u00f3 segons Sant Joan BWV 245<\/strong>, Suite per Orquestra 1 BWV 1066<\/p>\n 1725: Motet BWV029, 6 partites per clave BWV 825-830<\/p>\n 1726: Orgue BWV 726, Motet BWV 225, clave dels 12 Petits preludis BWV 939-942, 943, Suite per Orquestra 4 BWV 1069<\/p>\n 1727: Passi\u00f3 segons Sant Mateu BWV 244<\/strong>, suite per lla\u00fct BWV 995, Concert per flauta, viol\u00ed i orquestra BWV 1044, Canon BWV 1074<\/p>\n 1729: Motet BWV 226, 229, Sonata per viol\u00ed i clave BWV 1019<\/p>\n 1730: Triosonates per orgue BWV525-530, BWV 583, 586, 587, 590, , BWV 529 Sonata per viola de gamba (orig orgue), Sonata per flauta i bc BWV 1030, Concerts per viol\u00ed i orquestra BWV 1041-1043, Concerts per clave BWV 1063-1065, Suite per Orquestra 3 BWV 1068<\/p>\n 1732: Sonata per viol\u00ed i clave BWV 1021, Concert per clave BWV 1061<\/p>\n 1733: Magnificat BWV 243<\/strong>, Overtura a la francesa clave BWV 831, Concerto italiano clave BWV 971<\/p>\n 1734: Oratori de Nadal BWV 248<\/strong>, Corals BWV 250-252, 260, Canon BWV 1075<\/p>\n 1736: Suite per lla\u00fct BWV 1006, sonata per flauta i bc BWV 1032, Concert per clave BWV 1060, 1062<\/p>\n 1738: Misses<\/strong> BWV 233, 234, 235, 236, Concerts per clave BWV 1052-1058, Suite per Orquestra 2 BWV 1067<\/p>\n 1739: orgue BWV 552, Orgue Clavier\u00fcbung3 BWV 668-689, Duets 802-805<\/p>\n 1742: El Clave ben temperat II 25-48, BWV870-893, Sonates per viola de gamba BWV 1027-1029, L’art de la fuga BWV 1080<\/p>\n 1746: Canon BWV 1746<\/p>\n 1747: orgue 18 corals Leipzig BWV BWV651-668, 769, Musikalisches Opfer BWV 1079, 14 Canons sobre les Variacions Goldberg BWV 1087<\/p>\n 1748: orgue 6 corals Schubler BWV645-650, missa en B m BWV 232<\/p>\n 1749: Canon BWV 1078<\/p>\n 1750: Canon 1086<\/p>\n abans de 1750: Corals 253-445<\/p>\n BWV Bach Werk Verzeichnis<\/p>\n La religiositat de Bach<\/p>\n For Bach is of the very front rank of composers since 1700 whose entire work was geared, one way or another, towards the spiritual and the metaphysical \u2013 celebrating life, but also befriending and exorcising death. He saw both the essence and practice of music as religious, and understood that the more perfectly a composition is realised, both conceptually and through performance, the more God is immanent in the music. (p.45).<\/p>\n Al museu Bach d’Eisenach s’indica que a l’inventari de llibres que es va fer despr\u00e9s de la seva mort hi havia 52 llibres de teologia en 81 volums.<\/p>\n Gardiner explica que el paper per escriure partitures era m\u00e9s gruixut i car, i que Bach l’aprofitava tot el que podia. Tenia una ploma especial de 5 punte sper tra\u00e7ar el pentagrama. Tinters amb tinta negra, s\u00e8pia i vermella. Plomes i ganivets per esmolar-les, i sorra per assecar la tinta.<\/p>\n El museu Bach de Leipzig explica dificultats per determinar les partitures. La tinta que feia servir al cap del temps \u00e9s corrosiva pel paper. Els originals de Bach del baix continu, sovint no tenen tots els detalls. Les c\u00f2pies de les parts tenen m\u00e9s detalls per\u00f2 s\u00f3n susceptibles de tenir m\u00e9s errors.<\/p>\n Proposta per un palau de la mem\u00f2ria<\/a>:<\/p>\n Gardiner diu que era una mica com un entrenador de futbol, que havia de tenir en compte si tenia alg\u00fan int\u00e8rpret malalt, com els jugadors lesionats, o si necessitava negociar amb els stadtpfeiffer per disposar de trompetes si era una ocasi\u00f3 que requeria una m\u00fasica m\u00e9s brillant.<\/p>\n Com un gran jugador d’escacs, podia considerar tots els possibles desenvolupaments possibles a partir d’un situaci\u00f3 determinada, i triar el millor.<\/p>\n![](\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/Eisenachcasa.jpg\")
<\/p>\n![](\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/Eisenachhorariescola.jpg\")
<\/p>\n![](\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/Eisenachpla\u00e7a.jpg\")
<\/p>\n![](\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/Arnstadt.jpg\")
<\/p>\n![](\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/AnrstadtBach.jpg\")
<\/p>\n![](\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/MuhlhausenBach.jpg\")
<\/p>\n![](\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/muhlhausen.jpg\")
<\/p>\n![](\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/khoten.jpg\")
<\/p>\n![](\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/Kothenleopold.jpg\")
<\/p>\n\n
\n
\nEl maig de 1747 visita Frederic el Gran a Berl\u00edn el maig de 1747 que li proposar\u00e0 improvisar sobre el tema de l’ofrena musical. A casa tenia la seva esposa que l’adorava i una colla de fills que a mesura que es feien grans, tocaven m\u00fasica amb ell.<\/p>\n![](\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/leipzigcasa.jpg\")
<\/p>\n![](\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/leipzigsttomas.JPG\")
<\/p>\n![](\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/leipzigsttomasinterior.JPG\")
<\/p>\n![](\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/3\/37\/JSBWohnorte.svg\/432px-JSBWohnorte.svg.png\")
<\/p>\n
\n\n
\n
\n
\n\n
\nNOTES GARDINER<\/h2>\n