Som infeli\u00e7os per que no ens sabem conformar amb el que tenim a l’abast?<\/p>\n
A l’article sobre la Psicologia de la desigualtat<\/a>, s’argumenta que la insatisfacci\u00f3 vindria, no tant de la situaci\u00f3 objectiva que estem vivint, com de la percepci\u00f3 de la desigualtat. I potser aix\u00f2 seria un tret gen\u00e8tic ja que s’ha observat en experiments amb nens de 3 anys i fins i tot en micos (que rebutgen un cogombre que els havia fet feli\u00e7os despr\u00e9s de veure que altres tenen pl\u00e0tans.<\/p>\n \u00bfHo podem extrapolar al sentiment de frustraci\u00f3 que tindr\u00edem en comparar la nostra situaci\u00f3 real amb la que podem imaginar? La imaginaci\u00f3<\/a> \u00e9s el que ens permet concebre vides millors, i alhora posar-nos en el lloc dels altres i tenir responsabilitat moral.<\/p>\n Aix\u00ed, com els micos amb els cogombres i els pl\u00e0tans, ja no sabr\u00edem conformar-nos amb la feina o parella que tenim a l’abast; voldr\u00edem un lloc millor, o una parella m\u00e9s bonica, i per aix\u00f2 tindrem ansietat a la feina i viurem sols.<\/p>\n Els espanyols pensen en una Espanya uniforme, que parla castell\u00e0, on extreuen recursos de Catalunya sense que ning\u00fa protesti,\u00a0 i no vol recon\u00e8ixer que Catalunya \u00e9s una naci\u00f3. Aix\u00ed, viu irritada contra una realitat que frustra aquesta expectativa. I alhora, els independentistes catalans, somiem amb els pl\u00e0tans d’una Catalunya independent que no tenim a l’abast, somiem amb una possible DInamarca del sud, i no volem recon\u00e8ixer que la meitat dels catalans (els que viuen a Catalunya), aquesta independ\u00e8ncia no la volen. Aix\u00ed, tant uns com altres rebutgem el cogombre d’una Catalunya naci\u00f3 dins d’Espanya amb un finan\u00e7ament just.<\/p>\n \u00c9s la Segona Noble Veritat del\u00a0del Budisme<\/a> : l\u2019origen del patiment es troba a l\u2019afany de viure, al desig d\u2019actuaci\u00f3, de plaer, de possessi\u00f3.<\/p>\n [Easterlin i el benestar depenent de la renda relativa Salut mental, benestar<\/a><\/p>\n As any parent knows, children watch carefully when goodies are divvied up. A few years ago, a team of psychologists set out to study how kids too young to wield the word \u201cunfair\u201d would respond to unfairness. They recruited a bunch of preschoolers and grouped them in pairs. The children were offered some blocks to play with and then, after a while, were asked to put them away. As a reward for tidying up, the kids were given stickers. No matter how much each child had contributed to the cleanup effort, one received four stickers and the other two. According to the Centers for Disease Control and Prevention, children shouldn\u2019t be expected to grasp the idea of counting before the age of four. But even three-year-olds seemed to understand when they\u2019d been screwed. Most of the two-sticker recipients looked enviously at the holdings of their partners. Some said they wanted more. A number of the four-sticker recipients also seemed dismayed by the distribution, or perhaps by their partners\u2019 protests, and handed over some of their winnings. \u201cWe can . . . be confident that these actions were guided by an understanding of equality, because in all cases they offered one and only one sticker, which made the outcomes equal,\u201d the researchers reported. The results, they concluded, show that \u201cthe emotional response to unfairness emerges very early.\u201dIf this emotional response is experienced by toddlers, it suggests that it may be hardwired\u2014a product of evolution rather than of culture. Scientists at the Yerkes National Primate Research Center, outside Atlanta, work with brown capuchin monkeys, which are native to South America. The scientists trained the monkeys to exchange a token for a slice of cucumber. Then they paired the monkeys up, and offered one a better reward\u2014a grape. The monkeys that continued to get cucumbers, which earlier they\u2019d munched on cheerfully, were incensed. Some stopped handing over their tokens. Others refused to take the cucumbers or, in a few cases, threw the slices back at the researchers. Like humans, capuchin monkeys, the researchers wrote, \u201cseem to measure reward in relative terms.\u201d (Psicologia de la desigualtat<\/a> New Yorker 2918\/01\/15)<\/p>\n Al s20<\/a> es va veure que la frustraci\u00f3 humana no s’acabava quan es cobrien les necessitats b\u00e0siques. Un cop tenim un sostre, pa, i aigua per beure, volem un vestit bonic, i televisi\u00f3 per cable.\u00a0 Les expectatives sempre creixen, i m\u00e9s encara alimentades per la publicitat i les xarxes socials. I per tant sempre es frustren.<\/p>\n [ En Sergio va a un men\u00fa bufet, s’empassa 1 1 plats i encara se’n va pensant en els plats que no ha menjat. Sortim del restaurant de la vida despr\u00e9s d’un \u00e0pat excel\u00b7lent i en lloc d’estar satisfets mirem amb enveja altres plats que hi havia al men\u00fa. O despr\u00e9s del viatge de la vida, pesa la insatisfacci\u00f3 pels itineraris que no hem pogut seguir que no pas l’acontentament pels que hem fet. Tenim una \u00e0nsia infinita.<\/p>\n Epicur ens exhortaria a estar satisfets del que hem pogut gaudir, i acceptar els canvis de la fortuna (Horaci<\/a>).<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Som infeli\u00e7os per que no ens sabem conformar amb el que tenim a l’abast? A l’article sobre la Psicologia de la desigualtat, s’argumenta que la insatisfacci\u00f3 vindria, no tant de la situaci\u00f3 objectiva que estem vivint, com de la percepci\u00f3 de la desigualtat. I potser aix\u00f2 seria un tret gen\u00e8tic ja que s’ha observat en … <\/p>\n
\n
\n
\n