{"id":2694,"date":"2022-10-07T13:10:45","date_gmt":"2022-10-07T13:10:45","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2694"},"modified":"2026-03-09T17:13:26","modified_gmt":"2026-03-09T17:13:26","slug":"el-jo-invariants-i-continuitat","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/","title":{"rendered":"El jo. Invariants i continu\u00eftat narrativa"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/resum-filosofia-que-penso\/\">Resum<\/a> del que penso\u00a0 |\u00a0 L&#8217;autonarraci\u00f3 com a base de la continu\u00eftat del jo. |\u00a0 \u00a0el jo, l&#8217;experi\u00e8ncia de la vida narrativa<\/p>\n<hr \/>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>Llibertat determinisme, identitat<\/li>\n<li>Are You the Same Person You Used to Be?<\/li>\n<li>Filosofia, un jo sense subst\u00e0ncia<\/li>\n<li>Narrativitat: Hardy, spengemann, McIntyre<\/li>\n<li>Reconstruir el jo, invariants<\/li>\n<li>Identitats m\u00faltiples<\/li>\n<li>Panoptikon dels moments de la vida<\/li>\n<li>Viure en el passat, present i futur, \u00e9ssers amfibis, Kurt Vonnegut<\/li>\n<li>Imatges d&#8217;un jo a fragments, Dal\u00ed, Escher, Gormley<\/li>\n<li>Exposici\u00f3 Belonging, Manchester: Amb qu\u00e8 ens identifiquem?<\/li>\n<li>Ontologia del jo a partir d&#8217;un LLM. Continu\u00eftat narrativa. 2025<\/li>\n<li>La narraci\u00f3 interior del punt de vista de la pragm\u00e0tica del llenguatge<\/li>\n<li>canvis de\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#variaciovida\">personalitat al llarg de la vida<\/a><\/li>\n<li>Aportacions de la psicologia social <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#autoconcepte\">Autoconcepte\u00a0<\/a> \u00a0\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#identitatgrup\">Identitat de grup i prejudicis<\/a><\/li>\n<li>Espantaocells, retalls de mem\u00f2ria colectiva<\/li>\n<li>Gazzaniga, The Interpreter<\/li>\n<li>Trastorn dissociatiu<\/li>\n<li>Desdoblaments Schumann, Pessoa<\/li>\n<li>\u2192 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/nivells-de-complexitat-i-emergencia-de-propietats\/\">emerg\u00e8ncia de propietats<\/a><\/li>\n<li>\u2192 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/antropologia-en-literatura-i-biografia\/#autonarracio\">antropologia a la literatura i la biografia, autonarraci\u00f3<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<p>Quan feia la recerca d&#8217;una <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/1990-1997-antropologia-determinista-layered-ontology\/\">antropologia determinista<\/a>, plantejava, en un experiment en unes circumst\u00e0ncies determinades, quins factors determinaven l&#8217;evoluci\u00f3, i d&#8217;aquests, quins eren externs, i quins podr\u00edem atribuir al subjecte, al seva identitat i manera de ser. El problema del free-will, de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/llibertat-i-determinisme\/\">llibertat i determinisme<\/a>, passava a ser el problema de si t\u00e9 sentit parlar d&#8217;identitat, jo, self, o si, pel contrari, era un epifenomen. A <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/ephemeracat\/taula\/filosofia\/layered-ontology-laplaces-demon-upgrades\/\">Layered ontology<\/a> proposava com hi pot haver ens d&#8217;alt nivell no reductibles. Per\u00f2 a l&#8217;hora d&#8217;establir quina mena d&#8217;entitat \u00e9s el jo, era dif\u00edcil afirmar que es tractava d&#8217;una subst\u00e0ncia immutable, una identitat fixa. Una de les hip\u00f2tesis m\u00e9s prometedores era que el seguit d&#8217;estat mentals o experi\u00e8ncies, quedava lligat per la narraci\u00f3 que ens fem a nosaltres mateixos sobre el qu\u00e8 ens passa. Fins a quin punt \u00e9s consistent aquesta continu\u00eftat<\/p>\n<p>[2024, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sensacions-i-percepcio\/#correntconsciencia\">James<\/a> indica que malgrat les interrupcions, el <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#correntconsciencia\">corrent de consci\u00e8ncia<\/a>\u00a0es percep formant part del mateix jo. Distingim l&#8217;estat d&#8217;alerta dels <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-somnis\/\">somnis<\/a> perqu\u00e8 en el primer hi ha continuitat i en el segon, no.]<\/p>\n<hr \/>\n<p>Are You the Same Person You Used to Be? (Joshua Rothman) <a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2022\/10\/10\/are-you-the-same-person-you-used-to-be-life-is-hard-the-origins-of-you\">NY20221010<\/a><\/p>\n<p>Fins a quin punt &#8220;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/my-heart-leaps-up-wordsworth-1802\/\">l&#8217;infant \u00e9s el pare de l&#8217;home<\/a>&#8221; com deia Wordsworth? No recordem res dels primers anys de vida, com podem pensar que som els mateixos? Hi ha qui se sent que sempre ha estat el mateix, un &#8220;continuador&#8221; o continuer, conservant la mateixa identitat al llarg de temps i circumst\u00e0ncies canviants mentre que altres es veuen diferents, &#8220;divisors&#8221;, transformant-se. Per exemple, poden estar contents d&#8217;haver deixat enrere una etapa fosca. [Alguns experimentaran la seva vida com una narraci\u00f3 cont\u00ednua i coherent, d&#8217;altres com una s\u00e8rie d&#8217;episodis desconnectats.]<\/p>\n<p>A Dunedin (Nova Zelanda), el psic\u00f2leg Phil Silva va fer un estudi amb 1037 nens a qui va avaluar a 3, 5, 7, 9, 11, 12, 15, 18, 21, 26, 32, 38 i 45. (Jay Belsky, Avshalom Caspi, Terrie E. Moffitt, and Richie Poulton, \u201cThe Origins of You: How Childhood Shapes Later Life&#8221;.\u00a0 [Tenim una identitat inicial gen\u00e8tica? ] \u00bfSom com deia John Stuart Mill, com un arbre que creix i es desenvolupa\u00a0 segons el s\u00f2l i el clima? A l&#8217;estudi els autors proposen una met\u00e0fora m\u00e9s complexa i ca\u00f2tica, com si fossim &#8220;sistemes de tormenta&#8221;, depenent de molts factors meteorol\u00f2gics. El dest\u00ed d&#8217;un Harvey, Allison, Ike, o Katrina pot venir donat per la pressi\u00f3 en una altra zona, o pel temps que passa damunt del mar absorbint humitat. Com podem donar ra\u00f3 de la meteorologia humana?<\/p>\n<p>Inicialment els nens van ser classificats en 5 grups despr\u00e9s d&#8217;avaluar 22 aspectes de la seva personalitat (inquietud, impulsivitat, atenci\u00f3, amabilitat):<\/p>\n<ul>\n<li>ben adaptats (40%)<\/li>\n<li>segurs i refiats (25%)<\/li>\n<li>reservats o aturats (15%)<\/li>\n<li>inhibits (10%) t\u00edmids i lents a l&#8217;hora d&#8217;animar-se<\/li>\n<li>impulsius i dif\u00edcils de controlar (10%)<\/li>\n<\/ul>\n<div data-pm-slice=\"1 1 []\" data-en-clipboard=\"true\">Als 18 els tres primers quedaven m\u00e9s difusos mentre que els inhibits o impulsius seguien iguals. Despr\u00e9s van distingir tres grups:<\/div>\n<ul>\n<li data-pm-slice=\"1 1 []\" data-en-clipboard=\"true\">una majoria sense un cam\u00ed definit<\/li>\n<li data-pm-slice=\"1 1 []\" data-en-clipboard=\"true\">un grup que &#8220;s&#8217;aparta del m\u00f3n&#8221; buscant una vida que pot ser gratificant per\u00f2 discreta i retirada<\/li>\n<li data-pm-slice=\"1 1 []\" data-en-clipboard=\"true\">un grup que &#8220;est\u00e0 contra el m\u00f3n&#8221;, es veur\u00e0 que tenen m\u00e9s possibilitats de ser acomiadats o tenir problemes amb el joc.<\/li>\n<\/ul>\n<div data-pm-slice=\"1 1 []\" data-en-clipboard=\"true\">Aquestes tend\u00e8ncies de temperament poden ser refor\u00e7ades per l&#8217;entorn social, el rebuig genera rebuig. &#8220;Through such self-development, we curate lives that make us ever more like ourselves.&#8221; Amb tot, \u00e9s possible canviar, per exemple si una persona que est\u00e0 contra el m\u00f3n troba una relaci\u00f3 que el canvia.<\/div>\n<div data-pm-slice=\"1 1 []\" data-en-clipboard=\"true\"><\/div>\n<div data-pm-slice=\"1 1 []\" data-en-clipboard=\"true\">The Dunedin study tells us a lot about how differences between children matter over time. But how much can this kind of work reveal about the deeper, more personal question of our own continuity or changeability? That depends on what we mean when we ask who we are. We are, after all, more than our dispositions.<\/div>\n<div data-pm-slice=\"1 1 []\" data-en-clipboard=\"true\">The stories we tell ourselves about whether we\u2019ve changed are bound to be simpler than the elusive reality. But that\u2019s not to say that they\u2019re inert. My friend Tim\u2019s story, in which he vows to change forever, shows how such stories can be laden with value. Whether you perceive stasis or segmentation is almost an ideological question. To be changeable is to be unpredictable and free; it\u2019s to be not just the protagonist of your life story but the author of its plot. In some cases, it means embracing a drama of vulnerability, decision, and transformation; it may also involve a refusal to accept the finitude that\u2019s the flip side of individuality.<\/div>\n<div data-pm-slice=\"1 1 []\" data-en-clipboard=\"true\">Galen Strawson notes that there\u2019s a wide range of ways in which people can relate to time in their lives. \u201cSome people live in narrative mode,\u201d he writes, and others have \u201cno tendency to see their life as constituting a story or development.\u201d But it\u2019s not just a matter of being a continuer or a divider. Some people live episodically as a form of \u201cspiritual discipline,\u201d while others are \u201csimply aimless.\u201d<\/div>\n<div data-pm-slice=\"1 1 []\" data-en-clipboard=\"true\">Galen Strawson can assure us that, from a first-person perspective, his life feels \u201cepisodic.\u201d Yet, from the third-person perspective of an imagined biographer, he\u2019s part of a long plot arc that stretches across lifetimes. We may feel discontinuous on the inside but be continuous on the outside, and vice versa. That sort of divergence may simply be unavoidable. Every life can probably be viewed from two angles.<\/div>\n<div data-pm-slice=\"1 1 []\" data-en-clipboard=\"true\"><\/div>\n<div data-pm-slice=\"1 1 []\" data-en-clipboard=\"true\">In this view, life is full and variable, and we all go through adventures that may change who we are. But what matters most is that we lived it. The same me, however altered, absorbed it all and did it all. This outlook also involves a declaration of independence\u2014independence not from one\u2019s past self and circumstances but from the power of circumstances and the choices we make to give meaning to our lives. Dividers tell the story of how they\u2019ve renovated their houses, becoming architects along the way. Continuers tell the story of an august property that will remain itself regardless of what gets built. As different as these two views sound, they have a lot in common. Among other things, they aid us in our self-development.<\/div>\n<hr \/>\n<p>FILOSOFIA: un jo sense subst\u00e0ncia<\/p>\n<p>Hume a &#8220;A Treatise of Human Nature&#8221; veu l&#8217;experi\u00e8ncia humana com un seguit de percepcions. &#8220;My hopes vanish when I come to explain the principles that unite our successive perceptions\u2026..all our distinct perceptions are distinct existences, and that the mind never perceives any real connexion among distinct existences&#8221;. [No hi hauria una subst\u00e0ncia immutable que fos el substrat de les diferents experi\u00e8ncies, nom\u00e9s hi ha les experi\u00e8ncies.]. A la dial\u00e8ctica transcendental Kant se&#8217;n far\u00e0 ress\u00f3 quan estableixi que no \u00e9s possible con\u00e8ixer els temes de la metaf\u00edsica, el jo, el m\u00f3n i D\u00e9u. Les idees de ra\u00f3 s\u00f3n tend\u00e8ncies que tenim a pensar.<\/p>\n<hr \/>\n<p>NARRATIVITAT<\/p>\n<p>Barbara Hardy. Tellers and Listeners: Narrative imagination (notes a estudi&gt;tesi&gt;lite&gt;narra.odt liter.odt). Cr\u00edtica liter\u00e0ria que analitza com vivim en un m\u00f3n d&#8217;hist\u00f2ries, les que expliquem i les que escoltem.<\/p>\n<p>Alasdair McIntyre: A After Virtue, al cap15 proposa que la unitat del jo es basa en la unitat de la narraci\u00f3 que enlla\u00e7a naixement, vida i mort.<\/p>\n<p>Spengemann, The Forms of Autobiography<\/p>\n<p>Daniel Dennett indica que els &#8220;jo&#8221; no s\u00f3n detectables f\u00edsicament, que es tracta d&#8217;una ficci\u00f3 \u00fatil, semblant al centre de gravetat. La gent s&#8217;explica histories \u00e8r donar ra\u00f3 el m\u00f3n i en elles s&#8217;hi veu com un personatge, per\u00f2 es tracta d&#8217;una ficci\u00f3.\u00a0 [Dennet menyst\u00e9 com irrellevant l&#8217;experi\u00e8ncia subjectiva, que \u00e9s la receptora d&#8217;aquesta narraci\u00f3].<\/p>\n<hr \/>\n<p>RECONSTRUIR EL JO<\/p>\n<p>Un dels aspectes m\u00e9s interessants d&#8217;entendre el jo en termes narratius \u00e9s que durant el proc\u00e9s de lectura i escriptura estem reavaluant i <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sis-contemplacions\/#relat\">reconstruint<\/a> el nostre relat. A mesura que avan\u00e7a la hist\u00f2ria pot canviar la manera de veure alguns episodis passats, el que semblava prometedor ja no ho \u00e9s, el que en aquell moment era una experi\u00e8ncia dif\u00edcil i frustrant ara sembla una superaci\u00f3. I les expectatives sobre els cap\u00edtols a venir tamb\u00e9 es van reajustant. Tamb\u00e9, el que recordem dels cap\u00edtols passats ja no \u00e9s exacte, tal com podr\u00edem comprovar si els relleg\u00edssim.<\/p>\n<p>Aix\u00ed, la continu\u00eftat del jo \u00e9s similar a la continu\u00eftat d&#8217;una narraci\u00f3. Com determinem que el conjunt de frases d&#8217;una autobiografia \u00e9s coherent? EL subjecte canvia de lloc, canvia de forma. Podem fer experiments mentals de cassos en que canvia de cos viatjant en el temps i conserva la mem\u00f2ria. (Al \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/a7-33-lavabo\/\">lavabo<\/a> \u00a0imagino que cada dia em desperto amb un rostre diferent que em sorpr\u00e8n en mirar-me al mirall). O b\u00e9 alg\u00fa a qui, tot conservant-li el cos, li canviem tots els records per uns altres; segurament dir\u00edem que \u00e9s una altra persona. Tamb\u00e9 podem imaginar el despla\u00e7ament de tot l&#8217;entorn, com si un dia en tornar a casa la trob\u00e9s ocupada per alg\u00fa altre, i ning\u00fa no em reconegu\u00e9s. La nostra identitat ve donada per la continu\u00eftat del cos, la continu\u00eftat de l&#8217;escenari i personatges que ens envolten per\u00f2 sobretot per la narraci\u00f3. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/despertars-inesperats\/\">Despertars inesperats<\/a>, R.Kuang i ser una persona nova quan sortim del son on hem interromput la consci\u00e8ncia).<\/p>\n<p>\u00bfFins a quin punt \u00e9s s\u00f2lida aquesta continu\u00eftat? L&#8217;article de Rothman assenyala que hi ha persones que es mantenen m\u00e9s menys iguals, com una narraci\u00f3 en qu\u00e8 el protagonista t\u00e9 sempre els mateixos objectius, i d&#8217;altres que viuen episodis separats.<\/p>\n<p>Proust afirmava haver \u201c<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/proust-a-la-recherche-du-temps-perdu\/#transformacionsjo\">mort diverses vegades<\/a>\u201d en haver esdevingut alg\u00fa diferent. &#8220;Si l\u2019id\u00e9e de la mort dans ce temps-l\u00e0 m\u2019avait, on l\u2019a vu, assombri l\u2019amour, depuis longtemps d\u00e9j\u00e0 le souvenir de l\u2019amour m\u2019aidait \u00e0 ne pas craindre la mort. Car je comprenais que mourir n\u2019\u00e9tait pas quelque chose de nouveau, mais qu\u2019au contraire, depuis mon enfance j\u2019\u00e9tais d\u00e9j\u00e0 mort bien des fois. Pour prendre la p\u00e9riode la moins ancienne, n\u2019avais-je pas tenu \u00e0 Albertine plus qu\u2019\u00e0 ma vie?&#8221;.<\/p>\n<p>Cada mat\u00ed quan despertem reprenem <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-lexperiencia-de-la-vida-narrativa\/\">el fil de la nostra narraci\u00f3<\/a> i ens retrobem a nosaltres mateixos. Igual que el cos s&#8217;ha d&#8217;anar renovant constantment refent noves c\u00e8l\u00b7lules, el nostre relat tamb\u00e9 s&#8217;ha de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sis-contemplacions\/#relat\">renovar<\/a> amb noves frases i cap\u00edtols.<\/p>\n<p>El tipus d&#8217;invariant que es d\u00f3na en la identitat \u00e9s fr\u00e0gil, com un <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-vaixell-de-teseu\/\">vaixell de Teseu<\/a> que canvia de forma.<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Identitats m\u00faltiples<\/h2>\n<p>desembre 2022<\/p>\n<p>[diversos autors han assenyalat que en la nostra vida assumim diferents papers que segueixen diferents guions, a la feina, a casa com a pare, entre els amics ]<\/p>\n<p>La manera de vestir, maquillar-nos o el cabell, ens permet adaptar-nos a aquests diferents papers.<\/p>\n<p>A instagram i Facebook podem polir i triar la imatge que volem donar de nosaltres mateixos, com a guapos, interessants, sensibles, forts, valents.<\/p>\n<p>Internet i en particular el Multiverse ofereixen m\u00e9s possibilitats de viure vides diferents. En tenim un bon exemple al film avatar. En una article del <a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2022\/11\/07\/is-the-multiverse-where-originality-goes-to-die\">NY<\/a>, &#8220;Why do we live in a multiversal moment? One theory holds that the ascent of the multiverse matches our need to keep up many identities. We may feel like different people as we slide from Instagram to Slack to the family group chat; we code-switch as we move between work and home and parent-teacher conferences. Victorians might have been wowed by the two-faced Dr. Jekyll and Mr. Hyde, this theory goes, but nowadays we require something stronger\u2014hence a TV show like \u201cLoki,\u201d whose titular antihero has numerous manifestations, including a man, a woman, a child, an alligator, and a President.&#8221;<\/p>\n<p>Stevenson va imaginar Jekyll i Hyde, i Hegel va identificar assenyalar la consci\u00e8ncia dissortada, que pateix perqu\u00e8 voldria ser una ess\u00e8ncia immutable i s&#8217;experimenta com a canviant [tamb\u00e9 cristianisme trencat entre l&#8217;ideal virtu\u00f3s que voldr\u00edem ser i el que som i sentim realment]. Hi ha els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Trastorn_dissociatiu_de_la_identitat\">trastorns de personalitat m\u00faltiple<\/a> (no confondre amb esquizofr\u00e8nia que \u00e9s una p\u00e8rdua de percepci\u00f3 de la realitat). (DID Dissociative identity disorder).<\/p>\n<p>Jo havia assenyalat unes ulleres especials que ens permetessin veure la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-imatge-invisible-que-tenim-de-nosaltres-mateixos\/\">imatge invisible que tenim de nosaltres mateixos<\/a>.<\/p>\n<p>A <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/identitat-i-bucle-news-spotify-tik-tok\/\">Identitat i bucle<\/a>, recullo mecanisme en que la m\u00fasica, les not\u00edcies i informaci\u00f3 que triem ens determinen de manera gaireb\u00e9 involunt\u00e0ria, fent-nos elegir all\u00f2 que \u00e9s m\u00e9s gratificant a curt termini. Ens fa q\u00fcestionar fins a quin punt som aut\u00f2noms i originals.<\/p>\n<p>[Tota aquesta complexitat sembla suggerir que no hi ha una identitat fixa i definida sin\u00f3 propostes d&#8217;identitat que competeixen entre s\u00ed, com un escriptor que an\u00e9s provant diferents personatges i els hagu\u00e9s d&#8217;anar modificant segons el que va passant]<\/p>\n<hr \/>\n<p>Panoptikon dels moments de la vida (2023)<\/p>\n<p class=\"western\"><span style=\"font-size: medium;\">[Imagino el son com la possibilitat de saltar en el temps a diferents moments de la vida] [ Imagino la possibilitat d&#8217;enregistrar els somnis capturant l&#8217;activitat de les neurones. Primer estudiem quins patrons al cervell corresponen a les imatges i sons que estem veient fins que som capa\u00e7os de traduir l&#8217;activitat neuronal . Despr\u00e9s fem servir la mateixa t\u00e8cnica per enregistrar el somni. I l&#8217;endem\u00e0 cada mat\u00ed reviso el m\u00f3n imaginari de la nit.]<\/span> De la mateixa manera, puc concebir que, igual que si ens haguessin estat filmant tota a vida, que vindria aser el ostre registre extern,\u00a0 haurien pogut enregistrar qu\u00e8 veia i qu\u00e8 sentia a cada moment, que seria el nostre registre intern. Aleshores, igual que mirem un \u00e0lbum de fotos de la nostra vida, podria connectar-me a una m\u00e0quina i tenir una instant\u00e0nia de qu\u00e8 veia i com em sentia a cada moment de la vida. Un Panoptikon de tots els moments de la vida, com la possibilitat de viatjar en el temps al llarg de la meva vida. I encara hi podr\u00edem afegir la projecci\u00f3 a que en el moment t1 tinc del futur a t2. \u00c9s tot el contrari al que proposa Eckart Tolle.<\/p>\n<p>L&#8217;exist\u00e8ncia humana, no seria aquesta successi\u00f3 de moments? I el que caracteritza la condici\u00f3 humana, no seria l&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/proust-a-la-recherche-du-temps-perdu\/\">estat amfibi<\/a> que diu Proust, l&#8217;estat que a cada moment podem recordar el passat i projectar el futur? Vivim en un panoptikon limitat i imperfecte. No hi ha un jo immutable, igual que no hi ha un cos immutable. Segurament si poguessim fer aquests salts en la nostra successi\u00f3 d&#8217;estat, sovint no ens reconeixer\u00edem, el moment reprodu\u00eft seria bastant diferent al record que n&#8217;hem reconstruit.<\/p>\n<hr \/>\n<h2>\u00c9ssers que vivim en el present, passat\u00a0 futur<\/h2>\n<p>2023<\/p>\n<p>Com en la lectura d&#8217;una narraci\u00f3, llegim la frase actual i alhora recordem els cap\u00edtols passats i tenim una expectativa del que pot passar. Proust deia que erem <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/proust-a-la-recherche-du-temps-perdu\/#AD\">\u00e9ssers amfibis<\/a>, vivint alhora en el passat i el present.<\/p>\n<p>Nabokov a la versi\u00f3 russa de &#8220;Parla mem\u00f2ria&#8221;, al principi del cap\u00edtol 6 deia : \u201cI have wandered far\u2014yet my past is still by my side, and a particle of the future is also with me.\u201d L&#8217;editor de &#8220;Insomniac Dreams&#8221;, Gennady Barabtarlo assenyala que &#8220;The Gift and The Real Life of Sebastian Knight, the last Russian novel and the first English one, composed adjacently, both employ an elaborate device of real narration running backward, against the current of progressive unfolding of information. The reader of either book learns at the end that there is no end: the storyline begins on the last page and takes you back to the level right above the entrance, in a never-ending helicoid rereading process. Indeed, retrograde analysis may be a happy way to describe Nabokov\u2019s axiom of proper reading of a novel. In a chess game, as in life, ground rules forbid taking moves back; but in a retrograde chess problem one is supposed to, indeed must, take moves back, one by one, all the way to the beginning, a solid metaphor for the notion of reading backward, as it were: retracing one\u2019s steps.&#8221;. &#8220;Any fiction must harness time and reproduce its progress. At higher levels this illusion is made to resemble time-elapsing by techniques similar to cinematic montage: synchronization, juxtaposition, jump-cutting, etc. Nabokov perfected the art of time management in a novel by flipping the hourglass, as it were, so that events which had not yet happened could be checked against those that had, reversing the chain of causality.&#8221;<\/p>\n<p>A Slaughterhouse-Five Kurt Vonnegut introdueix el planeta de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/tralfamadore\/\">Tralfamadore<\/a>, els habitants del qual viuen en tots els temps alhora, passat i present. I el protagonista, Bill Pilgrim a qui han abduit, es troba saltant a diferents moments de la seva vida.<\/p>\n<p>Hegel, a &#8220;La ra\u00f3 en la hist\u00f2ria&#8221;: &#8220;Per\u00f2 el que l&#8217;esperit \u00e9s ara, ho ha estat sempre; ara nom\u00e9s \u00e9s la consci\u00e8ncia m\u00e9s rica, el concepte de si mateix elaborat m\u00e9s pregonament. L&#8217;esperit t\u00e9 en ell encara tots els graons del passat, i la vida de l&#8217;esperit en la hist\u00f2ria \u00e9s ser un moviment circular de diferents graons que, en part, apareixen en l&#8217;actualitat i, en part, aparegueren en configuracions passades. Encara que recorreguem el passat, per llarg que sigui, ens ocupem del present, perqu\u00e8 tenim a veure amb la idea de l&#8217;esperit i en la hist\u00f2ria del m\u00f3n tot ho considerem nom\u00e9s com a manifestacions seves. La filosofia t\u00e9 a veure amb el present, l&#8217;efectiu. Els moments que sembla que l&#8217;esperit ha deixat ja endarrere, els t\u00e9 sempre en la seva pregonesa actual. Igual que en el passat ha hagut de rec\u00f3rrer els seus moments en la hist\u00f2ria, tamb\u00e9 els ha de rec\u00f3rrer en el present, en el concepte de si.&#8221;<\/p>\n<p>[ Sembla suggerir que l&#8217;ontog\u00e8nia resumeix la filog\u00e8nia, el creixement de l&#8217;infant a home resumeix l&#8217;evoluci\u00f3 de les esp\u00e8cies i la hist\u00f2ria. I alhora, quan jo penso aix\u00f2, ja no s\u00f3c nom\u00e9s jo, s\u00f3c l&#8217;esperit absolut pensant-se a s\u00ed mateix. Tamb\u00e9 sembla suggerir que l&#8217;Esperit \u00e9s l&#8217;Esperit fent-se, \u00e9s a dir, que no \u00e9s que nom\u00e9s tingui valor el resultat final mentre que el cam\u00ed per arribar-hi \u00e9s un mal necessari, tot havia de ser aix\u00ed. Potser aix\u00f2 considera si, en la teologia cristiana, D\u00e9u s&#8217;havia d&#8217;encarnar i morir per salvar un m\u00f3n imperfecte, en lloc d&#8217;haver estat sempre perfecte i sense un m\u00f3n a qui salvar.]<\/p>\n<p>A l&#8217;article sobre els drets dels vells escrivia: &#8220;Si els infants no han de ser uns adults abans d&#8217;hora, \u00bfPodr\u00edem dir que els vells no han de ser uns adults caducats? De la mateixa manera que la vida de l&#8217;infant val la pena en si mateixa i no nom\u00e9s com una etapa necess\u00e0ria per arribar a ser un adult independent, la vida de la gent gran val pena en si mateixa encara que hagi deixat de ser un adult que treballa i produeix. S\u00f3n uns temps especials, primer, un temps de descobrir i meravellar-nos i, al final, un temps de mirar enrere i saber valorar l&#8217;oportunitat de viure que hem tingut.&#8221;<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Imatges d&#8217;un jo a fragments, Dal\u00ed, Escher, Gormley<\/h2>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/art\/dali-galatea-de-las-esferas.jpg\" \/><\/p>\n<p>Dal\u00ed, Galatea de les esferes. 1952<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/art\/Escher-litografia-1956.jpg\" \/><\/p>\n<p>Escher, 1956<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/art\/Gormleytransport.jpg\" \/><\/p>\n<p>2011 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/transport-antony-gormley\/\">Transport. Antony Gormley<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p>2023<\/p>\n<p>Belonging. AMb qu\u00e8 ens identifiquem?<\/p>\n<p>Una exposici\u00f3 al Manchester Museum plantejava amb qu\u00e8 ens identifiquem (qu\u00e8 ens fa sentir a casa), language, places, every day objects, relationships).\u00a0 [La consist\u00e8ncia de la nostra identitat, de reprendre el fil narratiu necessita una regularitat dels temps, la nostra rutina de cada dia, la casa o el lloc on dormim, els objectes, paraules, m\u00fasica. En un viatge tenim provisionalment un nou entorn, la cambra d&#8217;un hotel per uns pocs dies, els companys de viatge a Uzbekistan. Caminant per Manchester en passar per una llibreria on sonava jazz, l&#8217;entorn de llibres i el Blues in Time de Gerry Mulligan i Paul Desmond em van fer sentir &#8220;a casa&#8221;. En la mesura que constru\u00efm i determinem el nostre entorn de manera activa, consolidem la nostra identitat.]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"ontologiajocontinuitatnarrativa\">Ontologia del jo a partir d&#8217;un LLM. Continu\u00eftat narrativa 2025<\/h2>\n<p>Si demano a un LLM les propietats del jo i la identitat personal, aporta les seg\u00fcents cl\u00e0usules en prolog:<\/p>\n<p>entity(self).<br \/>\ntype(self, conceptual_entity).<br \/>\nrelated_to(self, consciousness).<br \/>\nrelated_to(self, memory).<br \/>\nrelated_to(self, body).<br \/>\nproperty(self, subjective_experience).<br \/>\nproperty(self, first_person_perspective).<br \/>\n&#8220;`<br \/>\nentity(personal_identity).<br \/>\ndepends_on(personal_identity, memory).<br \/>\ndepends_on(personal_identity, psychological_continuity).<br \/>\npartially_depends_on(personal_identity, bodily_continuity).<br \/>\nsubject_of(personal_identity, philosophical_debate).<br \/>\n&#8220;`<br \/>\nHume\u2019s critique (vist des d\u2019un LLM), &#8220;Qu\u00e8 deia Hume sobre el &#8220;jo&#8221;? Hume afirmava que no hi ha una percepci\u00f3 constant i invariable del &#8220;jo&#8221;; nom\u00e9s un flux de percepcions, pensaments i sentiments canviants. Per tant, el &#8220;jo&#8221; com a entitat persistent \u00e9s una ficci\u00f3.<\/p>\n<p>position(hume, denies(persistent_self)).<br \/>\nargues(hume, self_is_bundle_of_perceptions).<br \/>\ncriticizes(hume, essentialist_identity).<br \/>\n&#8220;`<br \/>\n4. Malgrat aix\u00f2, els LLMs, quan responen a preguntes sobre la identitat personal o la responsabilitat moral, assumeixen sovint una forma pragm\u00e0tica de continu\u00eftat.<\/p>\n<p>belief(common_sense, self_has_temporal_continuity).<br \/>\nsupports(self_continuity, narrative_memory).<br \/>\nsupports(self_continuity, bodily_continuity).<br \/>\nuseful_for(self_continuity, legal_responsibility).<br \/>\nuseful_for(self_continuity, social_identity).<br \/>\n&#8220;`<br \/>\ni pot suggerir altres models com:<\/p>\n<p>model(buddhist, self_is_illusion).<br \/>\nmodel(locke, self_is_memory_continuity).<br \/>\nmodel(physicalist, self_is_brain_process).<br \/>\nmodel(narrative, self_is_story_constructed_over_time).<br \/>\n&#8220;`<br \/>\nUn LLM no t\u00e9 un &#8220;jo&#8221; ni consci\u00e8ncia, per\u00f2 ha apr\u00e8s patrons que l\u2019empenyen a respondre coherentment sobre el &#8220;jo&#8221; com que es tracta d&#8217;una entitat conceptual complexa amb formes m\u00faltiples de continu\u00eftat (psicol\u00f2gica, f\u00edsica, narrativa), que pot ser filos\u00f2ficament q\u00fcestionada, per\u00f2 que \u00e9s funcionalment \u00fatil.<\/p>\n<p>Quan explorava els invariants de la condici\u00f3 humana atenent a la continu\u00eftat narrativa em plantejava si era possible establir els criteris de coher\u00e8ncia d&#8217;una narraci\u00f3, per exemple la difer\u00e8ncia entre una hist\u00f2ria que ens permet saber qu\u00e8 sent i fa un personatge contraposat a un conjunt de frases inconnexes. Els models LLM, amb limitacions, poden avaluar la coher\u00e8ncia d&#8217;un segment curt de frases ( AI, LLM,\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ai\/#llmentendretext\">Continu\u00eftat narrativa<\/a>). \u00c9s interessant que el fet que un model com BERT est\u00e0 entrenat per a predir les frases que vindran despr\u00e9s per\u00f2 no les anteriors. \u00c9s a dir que com a escriptor, podria continuar una hist\u00f2ria per\u00f2, si ens la segona meitat de la novel\u00b7la, no podria reconstruir la primera.<\/p>\n<hr \/>\n<p>La narraci\u00f3 interior del punt de vista de la pragm\u00e0tica del llenguatge\u00a0 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/linguistica\/#narraciointerior\">ling\u00fc\u00edstica<\/a>)<\/p>\n<p>Ens constitu\u00efm com a\u00a0 jo interaccionant i parlant amb els altres, despr\u00e9s ens desdoblem i ens parlem a nosaltres mateixos, mantenint la nostra -fr\u00e0gil- identitat sense necessitar un interlocutor permanent.<\/p>\n<hr \/>\n<p>Canvis de\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/personalitat\/#variaciovida\">personalitat al llarg de la vida<\/a><\/p>\n<p>Els estudis mostren una evoluci\u00f3 de la personalitat al llarg de les etapes de la vida. Les malalties cerebrals tamb\u00e9 poden modificar-la.<\/p>\n<hr \/>\n<p>Espantaocells i mem\u00f2ria colectiva<\/p>\n<p>Ja fa temps pensava que som una mica com un espantaocells, potser uns filferros sense identitat on han quedat enganxats retalls de roba, pl\u00e0stic, papers, fulles, endutes pel vent a l&#8217;atzar.\u00a0 Pertanyem a uns grups, ocupen la nostra ment continguts que pertanyen a la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/memoria\/#memoriacolectiva\">Mem\u00f2ria col\u00b7lectiva<\/a>. Com l&#8217;home de palla de &#8220;The Wizard of Oz&#8221;.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/espantaocells.jpg\" width=\"1024\" height=\"768\" \/><\/p>\n<hr \/>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#gazzaniga\">Gazzaniga<\/a>, The Interpreter<\/p>\n<p>L&#8217;estudi de pacients amb el cervell dividit mostra m\u00f2duls especialitzats. A l&#8217;hemisferi esquerre hi ha un &#8220;int\u00e8rpret&#8221; que construeix una narraci\u00f3 de tot el que li arriba en termes de causa i efecte [una mica com Kant]. La majoria de l&#8217;activitat t\u00e9 lloc autom\u00e0ticament perqu\u00e8 seria massa lent si hagu\u00e9ssim de\u00a0 ser conscients de tot. Es repeteix la met\u00e0fora de l&#8217;iceberg de Freud.<\/p>\n<p>&#8220;The view in neuroscience today is that consciousness does not constitute a single, generalized process. It is becoming increasingly clear that consciousness involves a multitude of widely distributed specialized systems and disunited processes,24 the products of which are integrated in a dynamic manner by the interpreter module. Consciousness is an emergent property.<\/p>\n<p>Our conscious experience is assembled on the fly, as our brains respond to constantly changing inputs, calculate potential courses of action, and execute responses like a streetwise kid. So, here we are, back to the leading question of the chapter: How come we have that powerful, almost self-evident feeling that we are unified when we are comprised of a gazillion modules? We do not experience a thousand chattering voices, but a unified experience. Consciousness flows easily and naturally from one moment to the next with a single, unified, and coherent narrative. The psychological unity we experience emerges out of the specialized system called \u201cthe interpreter\u201d that generates explanations about our perceptions, memories, and actions and the relationships among them. [&#8230;]<br \/>\nThis leads to a personal narrative, the story that ties together all the disparate aspects of our conscious experience into a coherent whole: order from chaos. [&#8230;] Our subjective awareness arises out of our dominant left hemisphere\u2019s unrelenting quest to explain these bits and pieces that have popped into consciousness. Notice that popped is in the past tense. This is a post hoc rationalization process.\u00a0[&#8230;] The interpreter provides the storyline and narrative, and we all believe we are agents acting of our own free will, making important choices. The illusion is so powerful that there is no amount of analysis that will change our sensation that we are all acting willfully and with purpose. The simple truth is that even the most strident determinists and fatalists at the personal psychological level do not actually believe they are pawns in the brain\u2019s chess game.<\/p>\n<hr \/>\n<p>2025<\/p>\n<p>Trastorns <a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/salut-mental\/#dissociatius\">dissociatius<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">\u00a0 \u00a0en que el cervell elabora diferents personalitats amb diferents car\u00e0cters i passats.<\/span><\/p>\n<hr \/>\n<p>2026<\/p>\n<p>Desdoblaments. Schumann signava algunes obres com a Florestan o Eusebius, segons el car\u00e0cter, potser relacionat amb el seutrastorn bipolar.<\/p>\n<p>Pessoa va crear tres heter\u00f2nims principals i dotzenes de secundaris:<br \/>\n1. \u00c1lvaro de Campos: Enginyer naval angl\u00e8s d&#8217;educaci\u00f3, modernista i futurista. Passa d&#8217;un estil euf\u00f2ric i vitalista (&#8220;Opiari&#8221;) a un de desil\u00b7lusionat i nihilista. \u00c9s probablement el m\u00e9s &#8220;explosiu&#8221;.<br \/>\n2. Ricardo Reis: Metge, mon\u00e0rquic, classicista, horaci\u00e0. La seva poesia \u00e9s disciplinada, \u00e8pica, estoica i pagana, escrita en odes. Defensa la &#8220;calma&#8221; com a virtut suprema.<br \/>\n3. Alberto Caeiro: El &#8220;mestre&#8221; dels altres, segons el mateix Pessoa. Poeta &#8220;pag\u00e0&#8221; i anti-metaf\u00edsic, defensa una percepci\u00f3 directa de la realitat, sense pensaments ni filtres (&#8220;El guardador de ramats&#8221;). \u00c9s l&#8217;heter\u00f2nim &#8220;natural&#8221;.<\/p>\n<p>Aix\u00f2 li eprmetia adoptar diferents enfocaments creastius, el que ell anomenava proc\u00e9s de &#8220;dramatitzaci\u00f3&#8221; del pensament i de l&#8217;experi\u00e8ncia po\u00e8tica. No eren simplement pseud\u00f2nims (un nom fals per a una mateixa persona), sin\u00f3 &#8220;autors diferents&#8221; dins de la seva ment. Aix\u00f2 li eprmetia experimentar filosofies de vida, est\u00e8tica i formes po\u00e8tiques diferents.<br \/>\nNo patia d&#8217;un trastorn dissociatiu de la personalitat a la vida quotidiana (treballant com a corresponsal comercial, sortint amb amics, escrivint cartes), era Fernando Pessoa. Per\u00f2 explcia que els seus heter\u00f2nims se li apareixien de manera gaireb\u00e9 involunt\u00e0ria, aquests personatges &#8220;habitaven&#8221; en ell amb una autonomia sorprenent. Va escriure cartes entre els diferents heter\u00f2nims, on ells discutien est\u00e8tica i es criticaven entre si, com si fossin persones reals. Pessoa tenia un sentit profund de la seva pr\u00f2pia inexist\u00e8ncia com a &#8220;jo&#8221; unitari. La famosa frase &#8220;Sentir tot de totes les maneres&#8221; resumeix aquesta actitud vital. Els heter\u00f2nims eren l&#8217;expressi\u00f3 art\u00edstica d&#8217;una experi\u00e8ncia existencial de desarrelament, de no pert\u00e0nyer del tot a una sola identitat.<\/p>\n<p>[La consci\u00e8ncia dissortada podria ser un altre cas? Dividits entre el sant que voldr\u00edem ser i l&#8217;hum\u00e0 que t\u00e9 desitjos, enveja ..] [Dr. jekyll i Mr Hyde]<\/p>\n<p>[Canviem de personalitat al llarg de la vida, adoptem diferents personalitats segons el paper que representem a diferents entorns socials, i potser tamb\u00e9 canviem en funci\u00f3 de l&#8217;estat d&#8217;\u00e0nim, parcialment, o del tot en cas de trastorns]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Resum del que penso\u00a0 |\u00a0 L&#8217;autonarraci\u00f3 com a base de la continu\u00eftat del jo. |\u00a0 \u00a0el jo, l&#8217;experi\u00e8ncia de la vida narrativa Llibertat determinisme, identitat Are You the Same Person You Used to Be? Filosofia, un jo sense subst\u00e0ncia Narrativitat: Hardy, spengemann, McIntyre Reconstruir el jo, invariants Identitats m\u00faltiples Panoptikon dels moments de la vida &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;El jo. Invariants i continu\u00eftat narrativa&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[102,86],"tags":[127],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2694"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2694"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2694\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2694"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2694"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2694"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2694"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2694"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2694"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2694"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2694"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}