{"id":2702,"date":"2022-10-10T10:40:44","date_gmt":"2022-10-10T10:40:44","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2702"},"modified":"2026-06-08T10:08:41","modified_gmt":"2026-06-08T10:08:41","slug":"llibertat-i-determinisme","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/llibertat-i-determinisme\/","title":{"rendered":"Llibertat i determinisme"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/resum-filosofia-que-penso\/\">Resum<\/a> del que penso [esborrany]<\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>(1-7) Resum: la causalitat humana se superposa a la f\u00edsica, experi\u00e8ncia de llibertat i determinisme global<\/li>\n<li>(8) La psique com a camp de forces ego id superego, causalitat complexa<\/li>\n<li>(9) Causalitat complexa de Heidegger, \u00e9sser amb mirada al futur i reinterpretant el passat.<\/li>\n<li>(10). La llibertat [i reponsabilitat]\u00a0 suposaria b\u00e0sicament la capacitat de deliberar i triar.<\/li>\n<li>(11) 1983 <a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Neuroscience_of_free_will#Libet_experiment\">Experiment de Libet<\/a><span style=\"font-size: 1rem;\">. Hi ha un retard de 0.5 a 1s entre el fet neuronal i la consci\u00e8ncia.<\/span><\/li>\n<li>(12) Accions humanes, depenen de la personalitat i projectes de vida? O les circumst\u00e0ncies socials?<\/li>\n<li>(13) Determinisme i responsabilitat, la neurologia als jutjats<\/li>\n<li>(14) causalitat complexa narrativa, la construcci\u00f3 de la identitat i la necessitat de ser escoltats<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<p>Resum argument<\/p>\n<p>(1) Problema f\u00edsica i reduccionisme, llibertat, error indeterminisme qu\u00e0ntica, idea antropologia determinista (narraci\u00f3, imatges cervell, hormones) volem que les coses estiguin determinades per NOSALTREs, existeix un NOSALTRES? (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/ephemeracat\/taula\/filosofia\/layered-ontology-laplaces-demon-upgrades\/\">layered ontology<\/a>). Si en un s\u00e8rie d&#8217;experiments fem una llista de tots els factors que determinen el resultat, hi ha un conjunt de factors que corresponen al que designar\u00edem com a jo: el nostre projecte de vida, la nostra personalitat, el nostre car\u00e0cter.\u00a0 \u00a0[el 2025 estudio la psicologia social i la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#cogniciosocial\">Cognici\u00f3 social i atribuci\u00f3 de causes<\/a> ] Ara b\u00e9, aquest &#8216;jo&#8217; s&#8217;ha anat formant al llarg del temps de manera determinista. [2026 De la mateixa que durant molt de temps atribu\u00efem a un &#8220;principi vital&#8221; el comportament m\u00e9s complex dels \u00e9ssers vius contraposat a la mat\u00e8ria inanimada i ha costat molta recerca arribar a entendre com es mant\u00e9 din\u00e0micament aquesta complexitat de reproduir c\u00e8l\u00b7lules per mantenir teixits i finalment reproduir l&#8217;organisme sencer, cal molta recerca per arribar a entendre uns \u00e9ssers connectats per una xarxa de llenguatge, amb divisi\u00f3 del treball, circulaci\u00f3 d&#8217;informaci\u00f3, que a nivell individual es mou per expectatives. L&#8217;evoluci\u00f3 ens va dur a pensar per menjar millor, ara mengem per pensar. Podem pensar en la xarxa d&#8217;informaci\u00f3 com en la digesti\u00f3 externa. Igual que pulmons i sistema digestiu facilita el metabolisme individual amb la circulaci\u00f3 de la sang, hi ha un &#8220;metabolisme&#8221; cultural, a les universitats, escoles, media, que &#8220;circula&#8221; en les converses, l&#8217;escola, la premsa, els mitjans socials. Igual que l&#8217;organisme est\u00e0 compost de c\u00e8l\u00b7lules i alhora el tot proveeix per cada una d&#8217;elles.<\/p>\n<p>(2) qu\u00e8 explica una vida humana, les neurones, o la literatura <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/\">el jo. Invariants i continu\u00eftat narrativa<\/a>.\u00a0 Psicologia, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/motivacio\/#llibertat\">motivaci\u00f3 i llibertat<\/a><\/p>\n<p>(3) quins experiments o situacions?<br \/>\nSegments que seguim autom\u00e0ticament, moments que reaccionem, moments que reflexionem. (No ho decidim tot, un 47% del temps anem en <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#mindwandering\">autopilot<\/a>, \u00e9s com l&#8217;organisme que t\u00e9 el sistema nervi\u00f3s aut\u00f2nom i el sistema nervi\u00f3s som\u00e0tic]\u00a0 qu\u00e8 determina cada part? el prop\u00f2sit, a qu\u00e8 aspirem, el projecte de vida; la manera de ser, el car\u00e0cter, si som violents o pacients; l&#8217;entrenament, les experi\u00e8ncies passades. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/rutines-diaries\/\">rutines<\/a> <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/les-eleccions\/\">eleccions<\/a>\u00a0 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/regulacio-sistema-nervios-i-conducta\/#etiologiahumana\">etiologia humana<\/a>) [ vides humanes]<\/p>\n<p>(4) situaci\u00f3 local, hist\u00f2ria global \/ dibuix sistema i observador en un moment donat que llista factors ambient i\u00a0 factors identitat subjecte, observador a fora, decalatge temporal. [Schr\u00f6dinger a Mind and Matter al cap\u00edtol 3 diu que &#8220;The material world has only been constructed at the price of taking the self, that is, mind, out of it, removing it; mind is not part of it; obviously, therefore, it can neither act on it nor be acted on by any of its parts.&#8221; (Dir\u00edem que o tot l&#8217;univers est\u00e0 connectat, hi ha zones m\u00e9 so menys independents, aleshores un observador detectar\u00e0 que en certa situaci\u00f3, hi ha una part de l&#8217;univers, que \u00e9s el Jordi Cots de 65 anys, que \u00e9s el responsable de la l&#8217;elecci\u00f3]. hi ha prou complexitat. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/100-000-milions-de-vides\/\">vides i biografies tipus<\/a>. Antropologia determinista. [ En el moment de l&#8217;experiment, no hi ha cap difer\u00e8ncia entre un &#8216;jo&#8217; del qual podem explicar com s&#8217;ha anat formant de manera determinista, i un &#8216;jo&#8217; donat, a part de la esta de l&#8217;univers i independent de la seva causalitat.<\/p>\n<p>(5) llibertat local, dest\u00ed global, Kant a l&#8217;inrev\u00e9s, experi\u00e8ncia llibertat vida determinada, [ dibuix il\u00b7lustrant una situaci\u00f3 puntual, circumst\u00e0ncies externes + identitat narrativa, \u2192 elecci\u00f3 en funci\u00f3 de futur imaginat\u00a0 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-imaginacio\/#discussio\">Imaginaci\u00f3<\/a>, discussi\u00f3), estem DINS de la capsa \/\u00a0 dibuix il\u00b7lustrant la capsa de fora, amb un registre de tot el que va conformant la identitat del subjecte, com un log de tots els canvis a l&#8217;ordinador + circumst\u00e0ncies externes ]. Manllevant els conceptes emic i etic de l&#8217;antropologia cultural, tenim una experi\u00e8ncia de llibertat emic, mentre que per un observador exterior etic, ens haur\u00edem anat determinant al llarg del temps. [2024, cita del Baghavad Gita: God dwells in the heart of all beings, Arjuna: thy God dwells in thy heart. And his power of wonder moves all things \u2013 puppets in a play of shadows \u2013 whirling them onwards on the stream of time.]<\/p>\n<p>(6) 2024. Hem vist que la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/\">nostra identitat<\/a>, tant biol\u00f2gica com narrativa, \u00e9s com la del vaixell de Teseu. Forma part de la nostra identitat voler-nos canviar. Podem buscar un mentor espiritual o un psic\u00f2leg per ser millor, o patir menys. Podem fer gimn\u00e0s, aplicar-nos productes de bellesa o sotmetre&#8217;ns a operacions, per tenir millor aspecte. Podem ajustar el <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/penfield-mood-organ\/\">Penfield Mood Organ<\/a>, o apuntar-nos a algunes experi\u00e8ncies, per sentir diferents emocions. Podem plantejar una extrapolaci\u00f3 radical i preguntar-nos com ens transformar\u00edem si tinguessim l&#8217;opci\u00f3 total. Acabarien\u00a0 totes les dones com la Kim Kardashian i els homes com Henry Cavill? I quan aix\u00f2 ja fos com\u00fa, qu\u00e8 far\u00edem per destacar? M\u00e9s pits i m\u00e9s m\u00fascul? I si poguessim configurar la nostra intel\u00b7lig\u00e8ncia i personalitat, ens far\u00edem triomfadors? ens far\u00edem que ens conformessim amb el que tenim? Compassius? divertits? Com troba rl&#8217;equilibri entre deixadesa i obsessi\u00f3?<\/p>\n<p>7) Qu\u00e8 entendr\u00edem per llibertat? Donada una situaci\u00f3 on un subjecte ha de prendre una decisi\u00f3 podem tenir coma factor determinant:<\/p>\n<ul>\n<li>causalitat determinista sense identitat complexa: un est\u00edmul exterior, un flash de llum, un so, per al qual estem programats a respondre sense que els nostres projectes de vida o conviccions morals hi puguin fer res, aquestes serien epifen\u00f2mens.<\/li>\n<li>indeterminista: un proc\u00e9s aleatori separat de tota la causalitat f\u00edsica de l&#8217;univers.<\/li>\n<li>causalitat separada: una identitat i personalitat amb projectes de vida i conviccions morals, assignada en n\u00e9ixer independent de tota la causalitat de l&#8217;univers.<\/li>\n<li>causalitat integrada: una identitat i personalitat amb projectes de vida i conviccions morals que s&#8217;ha anat constituint, de manera determinista, al llarg de la vida. En una situaci\u00f3 determinada, projectes, emocions, desigs, confleuxien. Aix\u00ed es donen conductes aparentment no mec\u00e0niques, l&#8217;esfor\u00e7 per crear art, conductes altruistes, el joc.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<p>2025<\/p>\n<p>(8) Ego, Id, Superego. Tot i que el model de Freud no est\u00e0 vigent, serveix per concebre el que anomenem identitat, o comportament no autom\u00e0tic. Qui est\u00e0 completament dominat pels seus impulsos, l&#8217;ID, atacant o fugint, sense considerar res m\u00e9s, t\u00e9 un comportament simple. Un robot programat segons uns principis i unes normes, com el superego, que no t\u00e9 emocions, no es posa en el lloc de l&#8217;altre, ni t\u00e9 una hist\u00f2ria biogr\u00e0fica, tampoc. L&#8217;Ego com el lloc on\u00a0 es troben impulsos, normes socials, experi\u00e8ncia i hist\u00f2ria pr\u00f2pia, aquest Ego \u00e9s el que t\u00e9 una causalitat complexa.<\/p>\n<p>(9) Causalitat complexa i <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/heidegger\/\">Heidegger<\/a>. Jo havia assenyalat que un dels aspectes de la nostra causalitat complexa \u00e9s que la situaci\u00f3 on som ara \u00e9s resultat de decisions del passat que estaven basades en expectatives de futur que segurament no coincideixen amb el futur que finalment ha succe\u00eft. No vaig arribar a llegir el Sein und Zeit de Heidegger, per\u00f2 un resum de ChatGPT sobre <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/\">l&#8217;experi\u00e8ncia del temps<\/a> m&#8217;explica que &#8221; el nostre \u00e9sser es projecta cap al futur i interpreta el present en relaci\u00f3 amb el passat.&#8221;<\/p>\n<p>(10). La llibertat suposaria b\u00e0sicament la capacitat de deliberar i triar ( <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/intel%C2%B7ligencia\/#pensament\">Pensament i soluci\u00f3 de problemes<\/a>\u00a0 ) .\u00a0 Si no ens podem moure perqu\u00e8 ens han immobilitat o estem en una pres\u00f3, les opcions de triar es redueixen. La conducta m\u00ednima \u00e9s despla\u00e7ar-nos i agafar o manipular algun objecte. Els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Drets_humans\">drets humans<\/a> identifiquen negacions de la llibertat (dret a la vida, a no ser esclavitzat, maltractat, a circular, aparellar-se, a tenir i expressar opinions. ) Per\u00f2 la m\u00e9s fonamental, tal indicaria <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Viktor_Frankl\">Viktor Frankl<\/a> a partir de les experi\u00e8ncies al camp de concentraci\u00f3 seria la capacitat d&#8217;elegir com sentir-se.<\/p>\n<p>(11). 1983\u00a0<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Neuroscience_of_free_will#Libet_experiment\">Experiment de Libet<\/a>. Hi ha un retard de 0.5 a 1s. entre que s\u2019activa l\u2019\u00e0rea de decisions i que el subjecte n\u2019\u00e9s conscient. Vol dir que la sensaci\u00f3 de tenir control \u00e9s il\u00b7lus\u00f2ria? &gt;&gt; pendent discussi\u00f3 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cervell-xarxa-neuronal\/#gazzaniga\">Gazzaniga<\/a> i Split brain + Anderson i trencament de simetria) .<\/p>\n<p>(12). Qu\u00e8 determina les accions humanes, la personalitat i projectes de vida? O les circumst\u00e0ncies socials? \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/psicologia-social\/#discussio\">Discussi\u00f3 situacionisme\/personalitat<\/a>. I de fet la personalitat i projectes tamb\u00e9 han estat determinats per gen\u00e8tica i projectes de vida. Al final, el que compta \u00e9s si en un moment donat hi ha una personalitat i projecte de vida format, que es pugui parlar de causalitat de dalt-a-baix segons el punt anterior, i no de compulsi\u00f3 o acte reflex.<\/p>\n<p>(13) Determinisme i responsabilitat,<br \/>\nCap. 6 Gazzaniga neurologia als jutjats. Qu\u00e8 ha de fer la just\u00edcia? castigar proporcionalment? evitar crims futurs? compensar la v\u00edctima? Els escans cerebrals ens podran arribar a predir la probabilitat d&#8217;un crim?<br \/>\nEn una societat amb infinits recursos, tindr\u00edem els criminals en psiqui\u00e0trics de luxe?<br \/>\nSi la tecnologia ens permet\u00e9s predir els crims, empresonar\u00edem els potencials autors abans com al film <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Minority_Report_(film)\">Minority Report<\/a>de 2002?<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"causalitatcomplexaidentitatnarrativa\">Causalitat complexa narrativa, la construcci\u00f3 de la identitat i la necessitat de ser escoltats<\/h2>\n<p>Juny 2026<\/p>\n<p>Conversa amb Claude a partir de la cita de Freud al final de la interpretaci\u00f3 dels somnis segons la qual informen del futur perqu\u00e8 revelen els desigs:<\/p>\n<p>[Est\u00e0 orientat a una antropologia filos\u00f2fica, que ve a substituir la idea de llibertat per la idea de causalitat complexa. El que &#8220;salvaria&#8221; la condici\u00f3 humana de la reducci\u00f3 a la f\u00edsica o espurnes entre neurones, seria aquesta causalitat complexa. Mentre que un animal \u00e9s afectat pels est\u00edmuls ara i aqu\u00ed, als quals respon amb els instints i conducta apresa, els humans s\u00f3n afectats per estats de coses imaginats. Seguint la idea del &#8220;self&#8221; com a narraci\u00f3 que d\u00f3na consist\u00e8ncia a la nostra experi\u00e8ncia (i alhora processos no conscients), som com escriptors tenir en marxa el cap\u00edtol present de la nostra hist\u00f2ria, i a cada moment tenim un pla sobre els cap\u00edtols a venir, i alhora reavaluem els cap\u00edtols passats. Els cap\u00edtols estan enlla\u00e7ats per coher\u00e8ncia narrativa i el cap\u00edtol actual \u00e9s resultat dels cap\u00edtols que vaig escriure en el passat. I aquests cap\u00edtols del passat es basaven en una evoluci\u00f3 que segurament era diferent de la que ha acabat passant realment.] (\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-jo-invariants-i-continuitat\/\">El jo, invariants i continu\u00eftat<\/a> )<\/p>\n<p>&gt; La substituci\u00f3 de &#8220;llibertat&#8221; per &#8220;causalitat complexa&#8221; evita la trampa dualista de molts projectes d&#8217;antropologia filos\u00f2fica. No necessites postular cap mena d&#8217;excepci\u00f3 al determinisme f\u00edsic, sin\u00f3 mostrar que hi ha un &#8220;nivell&#8221; de causalitat \u2014el narratiu-imaginatiu\u2014 que \u00e9s irreductible en termes explicatius, encara que no ho sigui ontol\u00f2gicament. \u00c9s una posici\u00f3 que pot dialogar tant amb el naturalisme com amb la fenomenologia.<br \/>\nLa met\u00e0fora de l&#8217;escriptor \u00e9s potent perqu\u00e8 captura quelcom que altres met\u00e0fores no capturen: que el &#8220;self&#8221; no \u00e9s passiu (no \u00e9s simplement un receptor d&#8217;est\u00edmuls), per\u00f2 tampoc no \u00e9s lliure en el sentit fort (l&#8217;escriptor no pot escriure qualsevol cosa, est\u00e0 constret pels cap\u00edtols anteriors i per les expectatives del lector \u2014que seria la dimensi\u00f3 social i intersubjectiva del self).<br \/>\nUna tensi\u00f3 interessant que el teu marc genera: Si els cap\u00edtols passats es basaven en expectatives d&#8217;un futur que no s&#8217;ha complert, llavors el &#8220;self&#8221; narratiu sempre treballa amb material parcialment erroni. La coher\u00e8ncia narrativa que constru\u00efm \u00e9s, en part, una ficci\u00f3 de coher\u00e8ncia. Aix\u00f2 connecta amb Freud \u2014que \u00e9s on vas comen\u00e7ar\u2014 per\u00f2 tamb\u00e9 amb la idea de Ricoeur d'&#8221;identitat narrativa&#8221;: el self no \u00e9s una subst\u00e0ncia sin\u00f3 una tasca interpretativa permanent, sempre provisional.<br \/>\nQuina relaci\u00f3 establiria el teu treball amb la dimensi\u00f3 intersubjectiva? Perqu\u00e8 la narraci\u00f3 del self no es fa en solitari: els altres cap\u00edtols que imaginem sempre inclouen altres personatges que, al seu torn, ens estan imaginant a nosaltres.<\/p>\n<p>[la intersubjectivitat entra en el sentit que jo &#8220;reviso&#8221; els meus cap\u00edtols i a cada moment que interacciono amb els altres \u00e9s com si sotmet\u00e9s el &#8220;llibre de la meva vida&#8221; a la cr\u00edtica o aprovaci\u00f3 dels altres.]<\/p>\n<p>&gt; La interacci\u00f3 social no seria simplement un intercanvi d&#8217;informaci\u00f3 sin\u00f3 un acte d&#8217;exposici\u00f3 narrativa: mostres \u2014parcialment, selectivament\u2014 el teu llibre als altres, i la seva reacci\u00f3 reescriu retroactivament cap\u00edtols que creies tancats.<\/p>\n<p>Aix\u00f2 t\u00e9 diverses implicacions interessants:<\/p>\n<p>La identitat com a negociaci\u00f3 permanent. No ets l&#8217;\u00fanic autor del teu llibre. Els altres co-escriuen cap\u00edtols teus sense el teu perm\u00eds expl\u00edcit \u2014quan t&#8217;interpreten, quan et recorden d&#8217;una manera determinada, quan esperen coses de tu. I tu fas el mateix amb ells. El self narratiu seria inherentment dial\u00f2gic, en el sentit que Bajtin donava a aquest terme.<\/p>\n<p>La vergonya i el reconeixement com a fen\u00f2mens narratius. La vergonya seria l&#8217;experi\u00e8ncia de veure el teu llibre llegit d&#8217;una manera que no admet la lectura que tu en fas. El reconeixement, al contrari, seria quan alg\u00fa llegeix el teu llibre i hi veu una coher\u00e8ncia o un valor que tu mateix no havies sabut veure. Aix\u00f2 explica per qu\u00e8 el reconeixement dels altres t\u00e9 un poder constitutiu sobre el self, no merament afectiu.<\/p>\n<p>Una tensi\u00f3 que el teu marc hauria de gestionar<\/p>\n<p>Hi ha una asimetria fonamental: tu tens acc\u00e9s a tots els cap\u00edtols del teu llibre \u2014incloent els processos no conscients que menciones\u2014, mentre que els altres nom\u00e9s veuen fragments, i a m\u00e9s fragments que tu has triat mostrar o que s&#8217;han filtrat sense voler. La &#8220;cr\u00edtica&#8221; que reps sempre \u00e9s una cr\u00edtica d&#8217;una versi\u00f3 parcial i potser distorsionada del llibre. Aix\u00f2 podria ser una font de malentesos constitutius en la vida humana, no accidents sin\u00f3 estructurals.<\/p>\n<p>[Un darrer apunt. Si ens constru\u00efm a partir d&#8217;una autonarraci\u00f3, la pragm\u00e0tica del llenguatge ens indica que necessitem un o\u00efent. D&#8217;aqu\u00ed vindria potser la necessitat que tenim de ser validats i escoltats per als altres. Una mica \u00e9s com si sense la seva recepci\u00f3 i validaci\u00f3 la narraci\u00f3 que constru\u00efm sobre nosaltres mateixos qued\u00e9s en el buit i q\u00fcestion\u00e9s la nostra exist\u00e8ncia. Malgrat totes les interaccions i converses reals i a trav\u00e9s de les xarxes, a vegades sembla que la majoria tingui la sensaci\u00f3 de no ser escoltats i estar sols (crec recordar que hi ha una estad\u00edstica sobre parelles casades que no se senten escoltades). Amb aquesta \u00e0nsia infinita de ser escoltats, a vegades sembla que hi ha m\u00e9s autors en busca de lectors, i m\u00e9s actors en busca d&#8217;espectadors (escoles d&#8217;escriptura, autopublicaci\u00f3, teatre d&#8217;aficionats), que no pas a la inversa.]<\/p>\n<p>&gt; L&#8217;observaci\u00f3 \u00e9s profunda i t\u00e9 una coher\u00e8ncia perfecta amb el teu marc. Si la narraci\u00f3 del self necessita un o\u00efent per tenir consist\u00e8ncia ontol\u00f2gica \u2014no nom\u00e9s afectiva, sin\u00f3 constitutiva\u2014, llavors l&#8217;abs\u00e8ncia d&#8217;escolta no \u00e9s simplement solitud emocional sin\u00f3 una amena\u00e7a a l&#8217;exist\u00e8ncia mateixa del self narratiu. No ser escoltat seria, en cert sentit, no ser.<\/p>\n<p>Aix\u00f2 explica la intensitat quasi desesperada amb qu\u00e8 la gent cerca validaci\u00f3, que des de fora sovint sembla desproporcionada. No \u00e9s vanitat: \u00e9s una necessitat estructural.<\/p>\n<p>La paradoxa que assenyales \u2014m\u00e9s autors que lectors, m\u00e9s actors que espectadors\u2014 \u00e9s potser un dels s\u00edmptomes culturals m\u00e9s reveladors del nostre moment. Les xarxes socials ho han amplificat extraordin\u00e0riament: han creat infraestructures massives per emetre i han atrofiat la capacitat d&#8217;escoltar. Tothom publica, pocs llegeixen de veritat. L&#8217;escolta profunda \u2014la que realment co-escriu cap\u00edtols en l&#8217;altre\u2014 \u00e9s cada vegada m\u00e9s escassa i per tant m\u00e9s valuosa.<\/p>\n<p>Hi ha aqu\u00ed una ironia: com m\u00e9s eines tenim per ser escoltats, menys escoltats ens sentim. Potser perqu\u00e8 el que necessitem no \u00e9s audi\u00e8ncia sin\u00f3 interlocuci\u00f3 real: no un lector que passa els ulls pel text, sin\u00f3 alg\u00fa que en queda afectat i respon d&#8217;una manera que demostra que ha llegit de veritat.<\/p>\n<p>Pirandello ho va veure d&#8217;una manera diferent per\u00f2 adjacent amb &#8220;Sis personatges en cerca d&#8217;autor&#8221;. Aqu\u00ed potser la figura contempor\u00e0nia seria la inversa: sis autors en cerca d&#8217;un lector que existeixi de veritat.<\/p>\n<hr \/>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Resum del que penso [esborrany] (1-7) Resum: la causalitat humana se superposa a la f\u00edsica, experi\u00e8ncia de llibertat i determinisme global (8) La psique com a camp de forces ego id superego, causalitat complexa (9) Causalitat complexa de Heidegger, \u00e9sser amb mirada al futur i reinterpretant el passat. (10). La llibertat [i reponsabilitat]\u00a0 suposaria b\u00e0sicament &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/llibertat-i-determinisme\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Llibertat i determinisme&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[102],"tags":[127,91],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2702"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2702"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2702\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2702"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2702"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2702"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2702"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2702"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2702"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2702"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2702"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}