{"id":2771,"date":"2022-12-11T10:16:38","date_gmt":"2022-12-11T10:16:38","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2771"},"modified":"2022-12-21T20:00:47","modified_gmt":"2022-12-21T20:00:47","slug":"joan-miro-1893-1983","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/joan-miro-1893-1983\/","title":{"rendered":"Joan Mir\u00f3. 1893-1983"},"content":{"rendered":"
\n

Infantesa i estudis 1893-1917<\/h2>\n

Neix a Barcelona al Ptge del Cr\u00e8dit, fill de Miquel Mir\u00f3, un ferrer de Cornudella de Montsant, que tenia un tenia un taller d’orfebreria i rellotgeria al c. Ferran, i de\u00a0 Dolors Ferr\u00e0, filla d’un ebenista Mallorqu\u00ed.<\/p>\n

El 1900 Mir\u00f3 va comen\u00e7ar a anar a l’escola privada del carrer del Regomir, 13, on tamb\u00e9 far\u00e0 classe de dibuix. El 1907 (14 anys) comen\u00e7a a estudiar Comer\u00e7 per demana assistir a l’Escola Llotja de dibuix, on tindr\u00e0 mestres com Modest Urgell i Josep Pasc\u00f3. Acaba Comer\u00e7 i entra a treballar a l’adrogueria Casa Dalmau i Oliveres (avui PgPicasso) fins que una febre el fa retirar dos mesos a la casa que els pares havien comprat a Mont-roig del Camp. Sembla que all\u00e0 va ser on el paisatge l’estimula i decideix ser pintor.\u00a0 Hi passaria tots els estius fins 1974. El 1912 entra a l’acad\u00e8mia d’art dirigida per Francesc Gal\u00ed i els vespres va al Cercle Art\u00edstic de Sant Lluc. Coneix Josep Francesc R\u00e0fols, Sebasti\u00e0 Gasch, Enric Crist\u00f2for Ricart i Josep Llorens i Artigas. S’interessa per la poesia les revistes d’avantguarda.<\/p>\n

Tindr\u00e0 un primer taller al carrer de l’Arc de Jonqueres despr\u00e9s al carrer de Sant Pere m\u00e9s Baix, 51, amb EC. Ricart.<\/p>\n

\n

Primeres exposicions 1918-1919<\/h2>\n

Presenta 64 obres a les Galeries Dalmau [Consell de Cent 349], amb influ\u00e8ncies franceses. Exposici\u00f3 col\u00b7lectiva de l’Agrupaci\u00f3 Courbet al Cercle Art\u00edstic de Sant Lluc. Estiu a Mont-roig del Camp “on va abandonar els colors i les formes dures emprades fins aleshores per altres de m\u00e9s minucioses, segons va explicar en una carta dirigida al seu amic Ricart, datada el 16 de juliol de 1918:
\nRes de simplificacions ni abstraccions. Ara com ara el que m’interessa m\u00e9s \u00e9s la cal\u00b7ligrafia d’un arbre o d’una teulada, fulla per fulla, branqueta per branqueta, herba per herba, teula per teula. Aix\u00f2 no vol dir que aquests paisatges al final acabin sent cubistes o rabiosament sint\u00e8tics. En fi, ja veurem. El que si em proposo \u00e9s treballar molt de temps a les teles i deixar-les el m\u00e9s acabades possible, aix\u00ed \u00e9s que al final de temporada i despr\u00e9s d’haver treballat molt si tinc poques teles; no passa res. Durant l’hivern seg\u00fcent continuaran els senyors cr\u00edtics dient que persisteixo en la meva desorientaci\u00f3.<\/em><\/p>\n

<\/p>\n

Mont-roig, l’esgl\u00e9sia i el Poble. 1919. (Fundaci\u00f3 Mir\u00f3)<\/p>\n

\n

Paris i Pa\u00efsos Baixos 1920-1928<\/h2>\n

El 1920 visita Paris, coneix Picasso i altres pintors. Passa l’estiu a Mont-roig i el 1921 hi torna per establir-s’hi.\u00a0 Pau Gargallo li deixa el seu estudi. Picasso s’hi interessa. Una exposici\u00f3 al Licorne. Deixa enrere el cubisme.
\nConeix els surrealistes, Andr\u00e9 Masson amb Andr\u00e9 Breton. Connecta m\u00e9s amb els poetes que no pas els pintors, Desnos, \u00c9luard, Aragon, Leiris. llegeix\u00a0 Rimbaud, Lautr\u00e9amont, Baudelaire i Apollinaire, entre molts altres.<\/p>\n

Entre 1921 i 1922 pinta La Masia que culmina i acaba la seva \u00e8poca detallista.<\/p>\n

<\/p>\n

National Gallery Wahsington<\/p>\n

Deixa aquesta etapa i comen\u00e7a el m\u00f3n imaginari del Carnaval d’Arlequ\u00ed\u00a0 de 1924 que tindr\u00e0 \u00e8xit en\u00a0 a l’exposici\u00f3 col\u00b7lectiva de la Peinture surr\u00e9aliste de la Galeria Pierre de Par\u00eds de 1925, al costat d’obres de Giorgio de Chirico, Paul Klee, Man Ray, Pablo Picasso i Max Ernst.\u00a0 La galeria li ofereix un contracte de\u00a0 1500 francs mensuals a canvi de tota la seva producci\u00f3 art\u00edstica.<\/p>\n

<\/p>\n

[ \u00e9s el mateix estil de detalls, nom\u00e9s que les vinyes i l’escrostonament de les parets han estat substitu\u00efts per formes i s\u00edmbols]<\/p>\n

Una nova exposici\u00f3 encara li d\u00f3na m\u00e9s impuls. La gent feia cua i Picasso va encarregar una cobla de sardanes que amenitzaven l’espera. Aquest per\u00edode fins a 1927 \u00e9s conegut com el dels somnis i paisatges imaginaris<\/em>, amb petites inscripcions que suggereixen poemes autom\u00e0tics. Es trasllada a un estudi m\u00e9s gran i es retroba amb Max Ernst i Paul \u00c9luard. Coneix Pierre Bonnard, Ren\u00e9 Magritte i Jean Arp.\u00a0 \u00c8xit de cr\u00edtica i de vendes, el MoMA adquireix dues obres.<\/p>\n

Fa un viatge a B\u00e8lgica i Holanda. Vermeer i els pintors del s17 li causen un gran impacte. Compra postals i de tornada a Paris fa una s\u00e8rie coneguda com\u00a0 Interiors holandesos <\/em>(Dutch interior al Moma), i despr\u00e9s els retrats imaginaris.<\/p>\n

Trenca amb els surrealistes quan Breton, afiliat al partit comunista, volia fer signar un programa com\u00fa. El 1929 es casa amb Pilar Juncosa. Collages, escultures. Litografies per a llibres (L’arbre des voyageurs, de Tristan Tzara). Exposici\u00f3 a New York. Escenografia pel ballet Jeux d’Enfants de L\u00e9onide Massine.<\/p>\n

\n

Retorn a Catalunya, Guerres 1929-1941<\/h2>\n

“La fi del contracte amb el marxant Pierre Loeb, la crisi econ\u00f2mica provocada pel crac de la borsa de Nova York el 1929, el naixement de la seva filla Dolors i el delicat estat de salut de la seva mare” fan que tanqui el pis a Paris i torni a Catalunya. Forma part de l’associaci\u00f3 d’Amics de l’Art Nou (ADLAN) juntament amb Joan Prats, Joaquim Gomis i Josep Llu\u00eds Sert. Collages. Exposicions.<\/p>\n

El 1936 quan esclata la Gerra civil es queda a Paris amb la seva dona i la seva filla. Natura morta del sabatot<\/a> i Autoretrat, al MoMA. Cartell “Aidez l’Espagne”. Participa al pavell\u00f3 de la Rep\u00fablica el 1937 on hi hauria el Guernica de Picasso i la Font de Mercuri de Calder.<\/p>\n

Passa un temps a Varengeville-sur-Mer, a la costa de Normandia. S\u00e8rie Barcelona. S\u00e8rie Constel\u00b7Lacions, 23 peces de 38×46 “la iconografia vol representar tot l’ordre del cosmos: les estrelles fan refer\u00e8ncia al m\u00f3n celestial, els personatges simbolitzen la terra i els ocells s\u00f3n la uni\u00f3 de tots dos. ”<\/p>\n

<\/p>\n

Fundaci\u00f3 Mir\u00f3, 1940<\/p>\n

\n

Posguerra i franquisme 1941-1974<\/h2>\n

Amb la WWII el 1941 torna a Catalunya, amb por a ser detingut, i s’estableix a Mallorca, on nom\u00e9s \u00e9s “el marit de la Pilar”. El 1942 torna a Barcelona per cuidar de la seva mare. Es fa amic del fot\u00f2graf Joaquim Gomis i el\u00a0 ballar\u00ed Vicente Escudero.<\/p>\n

El 1942 el MoMA li dedica una retrospectiva que el consagra mundialment. Mural al Terrace Plaza Hotel de Cincinnati. Contacte els expressionistes abstractes americans, Jackson Pollock i Arshile Gorky.<\/p>\n

Treballa amb cer\u00e0mica col\u00b7laborant amb Josep Llorens Artigas [la Rambla].<\/p>\n

1948 torna a Paris. Maeght es converteix en el marxant de Mir\u00f3. Deixa la pintura i es dedica m\u00e9s a l’escultura. Es venla finca del passatge del cr\u00e8dit compra una casa als afores de Palma, Son Abrines. Sert li construeix un taller. Mural de la Unesco. 1958 premi Guggenheim.<\/p>\n

Grafismes simples amb tra\u00e7os negres. Temes cel, dona, ocells.<\/p>\n

1961. Tr\u00edptic Blau I, II, III<\/p>\n

<\/p>\n

(Centre Pompidou)<\/p>\n

1968\u00a0 Pintura sobre fons blanc per a la cel\u00b7la d’un solitari<\/a>, [ el buit el silenci i l’espiritual<\/a>\u00a0 , espais de l’\u00e0nima<\/a> ,<\/p>\n

<\/p>\n

(Fundaci\u00f3 Mir\u00f3)<\/p>\n

Als anys 70 q\u00fcestiona la pintura com a llenguatge i ataca les superf\u00edcies, tallant-les o cremant-les. Les anomena antipintures.
\nTapissos en col\u00b7laboraci\u00f3 amb\u00a0 Josep Royo.<\/p>\n

<\/p>\n

1974, L’esperan\u00e7a del condemnat a Mort. (Fundaci\u00f3 Mir\u00f3)<\/p>\n

\n

Darrers anys 1975-1983<\/h2>\n

El 1975 s’inaugura la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3, de l’arquitecte Josep Llu\u00eds Sert, concebuda com a centre d’estudis d’art.<\/p>\n

<\/p>\n

Tap\u00eds a Caixabank, 1980 (el que veia cada dia en anar a treballar)<\/p>\n

<\/p>\n

1983 Dona i ocell, que veia anant en bicicleta<\/p>\n

\n

Al Mas Mir\u00f3 expliquen que treballava l’art com qui treballa l’hort. Cada dia ben aviat se n’anava al “camp” d’art que conreava i segons el que convenia es dedicava a una obra o a una altra. Quan viatjava duia en un sobre una garrofa de Mon-roig dins un sobre, per recordar-li el contacte amb la terra.<\/p>\n

\n

viquipedia<\/a>, MoMA<\/a>, Fundaci\u00f3 Mir\u00f3<\/a>, Mas Mir\u00f3<\/a> (audioguia<\/a> )<\/p>\n

Orenetes<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Infantesa i estudis 1893-1917 Neix a Barcelona al Ptge del Cr\u00e8dit, fill de Miquel Mir\u00f3, un ferrer de Cornudella de Montsant, que tenia un tenia un taller d’orfebreria i rellotgeria al c. Ferran, i de\u00a0 Dolors Ferr\u00e0, filla d’un ebenista Mallorqu\u00ed. El 1900 Mir\u00f3 va comen\u00e7ar a anar a l’escola privada del carrer del Regomir, … <\/p>\n

Continue reading “Joan Mir\u00f3. 1893-1983”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[165],"tags":[418],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2771"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2771"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2771\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2771"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2771"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2771"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2771"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2771"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2771"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2771"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2771"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}