Les coses, s\u00f3n i passen, i nom\u00e9s algunes s\u00f3n vistes i reconegudes, i d’aquestes, una \u00ednfima part \u00e9s registrada i cantada.<\/p>\n
A l’\u00e8gloga IX de Virgili, l’abs\u00e8ncia de Menalcas pel fet que li preguin les terres pot fer que es quedin tamb\u00e9 sense la seva poesia. I aleshores L\u00edcidas diu:<\/p>\n
L\u00cdCIDAS: Ah!, \u00e9s possible concebre un crim tan gran? Ah!, Menalcas, les consolacions dels teus versos, \u00bfens haurien pogut \u00e9sser preses juntament amb tu? \u00bfQui hauria cantat les Nimfes? \u00bfQui hauria sembrat la terra d’herba florida i cobert les fonts d’una ombra verdejant? O, \u00bfqui hauria compost aquells versos que vaig sentir l’altre dia, sense tu saber-ho, quan te n’anaves a veure Amarillis, la nostra estimada? Titir, fins que jo torni -no vaig pas gaire lluny- peix les cabres; despr\u00e9s de la pas tura, mena-les a beure, Titir, i, mentre les menis, guarda’t de trobar-te amb el boc-escomet amb els corns-, vigila!”.<\/p>\n
L. Heu, cadit in quemquam tantum scelus? Heu, tua nobis
\npaene simul tecum solatia rapta, Menalca?
\nquis caneret nymphas; quis humum florentibus herbis
\nspargeret, aut viridi fontes induceret umbra?
\nvel quae sublegi tacitus tibi carmina nuper,
\ncum te ad delicias ferres, Amaryllida, nostras?
\nTityre, dum redeo\u2014brevis est via\u2014pasce capellas,
\net potum pastas age, Tityre, et inter agendum
\noccursare capro, cornu ferit ille, caveto.<\/p>\n
\u00bfQui hauria sembrat la terra d’herba florida i cobert les fonts d’una ombra verdejant?\u00a0 quis humum florentibus herbis spargeret, aut viridi fontes induceret umbra? Com si el cant del poeta fos el que realment sembr\u00e9s la terra d’herba florida.<\/p>\n
En un dels extraordinaris contes de Tx\u00e9khov, “23. Un dia al camp”, hi ha una escena on Terenty t\u00e9 cura de dos petits orfes: The children fall asleep thinking of the homeless cobbler, and, in the night, Terenty comes to them, makes the sign of the cross over them, and puts bread under their heads. And no one sees his love. It is seen only by the moon which floats in the sky and peeps caressingly through the holes in the wall of the deserted barn.<\/p>\n
I ning\u00fa no veu el seu amor. Nom\u00e9s \u00e9s vist per la lluna que flota en l’espai i mira dol\u00e7ament a trav\u00e9s dels forats a la paret del graner desert.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Les coses, s\u00f3n i passen, i nom\u00e9s algunes s\u00f3n vistes i reconegudes, i d’aquestes, una \u00ednfima part \u00e9s registrada i cantada. A l’\u00e8gloga IX de Virgili, l’abs\u00e8ncia de Menalcas pel fet que li preguin les terres pot fer que es quedin tamb\u00e9 sense la seva poesia. I aleshores L\u00edcidas diu: L\u00cdCIDAS: Ah!, \u00e9s possible concebre … <\/p>\n