{"id":2802,"date":"2023-01-23T13:02:12","date_gmt":"2023-01-23T13:02:12","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2802"},"modified":"2023-01-25T09:35:46","modified_gmt":"2023-01-25T09:35:46","slug":"la-historia-moderna-s16-s17-s18","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-historia-moderna-s16-s17-s18\/","title":{"rendered":"La historia moderna s16 s17 s18"},"content":{"rendered":"

Hist\u00f2ria<\/a>\u00a0 |\u00a0 Reconstruir la hist\u00f2ria<\/a>
\nAntiguetat i edat mitjana<\/a>, Moderna s16 s17 s18 |\u00a0 S19 i s20, Ci\u00e8ncies humanes<\/a> | El \u201cdescobriment\u201d de la prehist\u00f2ria<\/a> ,\u00a0Expedicions arqueol\u00f2giques i jaciments<\/a>, ci\u00e8ncies auxiliars de la hist\u00f2ria<\/a> |\u00a0 El Projecte de museu<\/a><\/p>\n

\n

MODERNA s16 s 17 s18<\/p>\n

[La Britannica no considera les implicacions de cara a la hist\u00f2ria que va tenir el contacte amb el nou m\u00f3n. Fins ara la humanitat consistia en Europa, nord d’\u00c0frica, Orient, \u00cdndia i Xina, amb vaguetats sobre Sib\u00e8ria, \u00c0frica subsahariana, Indoxina i Indon\u00e8sia]<\/p>\n

Els historiadors del renaixement introdueixen la idea “d’edat mitjana”, el per\u00edode entre l’antiquitat cl\u00e0ssica que redescobrien, i la seva \u00e8poca actual que qualificaven de moderna. Apareix en la Historiae Florentini populi<\/em> de 1442 de Leonardo Bruni i la Historiarum ab inclinatione Romanorum imperii decades<\/em> de Flavio Biondo. Guicciardini, hist\u00f2ria d’It\u00e0lia entre 1494 i 1534.<\/p>\n

Lorenzo Valla va introduir l’an\u00e0lisi filol\u00f2gica que comprovar la validesa de documents hist\u00f2rics i corregir la traducci\u00f3 llatina de la B\u00edblia. En particular va assenyalar [que els textos llatins no havien estat escrits per Crist ja que aquest parlava en hebreu i mai no va escriure res]. Poliziano va aplicar cr\u00edtica textual els textos cl\u00e0ssics recuperats, mirant d’establir la cronologia dels documents.<\/p>\n

Seguint els humanistes italians, les nacions que anaven naixent escrivien la hist\u00f2ria de l’origen de la naci\u00f3. Paralipomena Hispaniae<\/em> de Joan Margarit i Pau. Hist\u00f2ria de Pol\u00f2nia de Jean Dluglosz, Germania<\/em> de Tacitus. Conradus Celtis. M\u00fcnster Cosmographia<\/em> de 1544.<\/p>\n

Luter va haver de reescriure la hist\u00f2ria de l’esgl\u00e9sia per negar l’origen div\u00ed de l’autoritat del Papa. Els protestants, fent servir la hist\u00f2ria d’Eusebius,\u00a0 afirmaven que el papat havia estat corrupte des dels inicis o b\u00e9 en algun moment al s6. Cada b\u00e0ndol va escriure la seva versi\u00f3. Mabillon a De re Diplomatica<\/em> de 1681, en una pol\u00e8mica amb jesu\u00eftes sobre la hist\u00f2ria dels monestirs benedictins va establir el m\u00e8tode per autenticar documents. Sir Henry Spelman va recollir els arxius de les esgl\u00e9sies a Anglaterra.<\/p>\n

[1516 Thomas Moro. Utopia]<\/p>\n

Al s17 es van compilar i editar registres de la hist\u00f2ria romana i medieval. No obstant, mentre que la matem\u00e0tica i la f\u00edsica oferien expectatives de progr\u00e9s per a la societat, aquest no era el cas de la hist\u00f2ria. En el que serien precedents de les ci\u00e8ncies socials apareix la noci\u00f3 “d’estructura” (Hobbes, Montesquieu, Rousseau, Adam Smith). Apareix tamb\u00e9 la noci\u00f3 de societat ideal i que les societats poden evolucionar.<\/p>\n

1651 Hobbes<\/strong>, el Leviathan i la teoria del contracte Social<\/p>\n

Al s18 no hi va haver d’entrada grans progressos per\u00f2 s\u00ed que hi havia m\u00e9s llibertat. Es podien escriure tesis sense por a ser empresonat si no agradaven al rei o l’esgl\u00e9sia.<\/p>\n

1725\u00a0 Giambatista Vico<\/strong> a la Scienza Nuova<\/a> presenta les humanitats en conjunt i explica els cicles de la hist\u00f2ria, com pugen i baixen les civilitzacions.<\/p>\n

1748 Montesquieu<\/strong>, L’esprit des Lois, sense ser un historiador, s\u00ed que identifica la complexitat de les societats i la separaci\u00f3 de poders, legislatiu, executiu i judicial. [Ci\u00e8ncies socials]<\/p>\n

1758 Quesnay, Tableau economique. Fisiocr\u00e0cia, que la riquesa, basada en la terra, ve del treball.<\/p>\n

1762 Rousseau<\/strong> Contrat Social [Ci\u00e8ncies socials]<\/p>\n

1764 Edward Gibbon<\/strong>, interessat per la idea de progr\u00e9s, es planteja investigar \u201cThe Decline and Fall of the Roman Empire.\u201d (It was at Rome, on the 15th of October 1764, as I sat musing amidst the ruins of the Capitol, while the barefooted friars were singing vespers in the Temple of Jupiter, that the idea of writing the decline and fall of the city first started to my mind. New Yorker<\/a>\u201d, we can picture, as in a Piranesi etching, the young Englishman (Gibbon was twenty-seven) perched on the steps of the ancient temple, contemplating the story of how Christianity plunged a continent into a thousand years of superstition and fanaticism, and determining to make that story the basis for a work that would become one of the literary monuments of the Enlightenment.) [ inexacte, qui es va carregar la cultura cl\u00e0ssica van ser els b\u00e0rbars ]. [Se li retreu que no va prestar prou atenci\u00f3 a la import\u00e0ncia de la religi\u00f3].<\/p>\n

1776 Adam Smith<\/strong>, The Wealth of Nations<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hist\u00f2ria\u00a0 |\u00a0 Reconstruir la hist\u00f2ria Antiguetat i edat mitjana, Moderna s16 s17 s18 |\u00a0 S19 i s20, Ci\u00e8ncies humanes | El \u201cdescobriment\u201d de la prehist\u00f2ria ,\u00a0Expedicions arqueol\u00f2giques i jaciments, ci\u00e8ncies auxiliars de la hist\u00f2ria |\u00a0 El Projecte de museu MODERNA s16 s 17 s18 [La Britannica no considera les implicacions de cara a la hist\u00f2ria … <\/p>\n

Continue reading “La historia moderna s16 s17 s18”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[365],"tags":[258],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2802"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2802"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2802\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2802"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2802"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2802"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2802"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2802"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2802"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2802"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2802"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}