{"id":2803,"date":"2023-01-23T13:04:48","date_gmt":"2023-01-23T13:04:48","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2803"},"modified":"2026-03-10T11:55:02","modified_gmt":"2026-03-10T11:55:02","slug":"historia-i-ciencies-humanes-s19-s20","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-i-ciencies-humanes-s19-s20\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria i ci\u00e8ncies humanes, s19 s20"},"content":{"rendered":"

Hist\u00f2ria<\/a>\u00a0 |\u00a0 Reconstruir la hist\u00f2ria<\/a>
\nAntiguetat i edat mitjana<\/a>, Moderna s16 s17 s18<\/a> |\u00a0 S19 i s20, Ci\u00e8ncies humanes<\/a> | El \u201cdescobriment\u201d de la prehist\u00f2ria<\/a> ,\u00a0Expedicions arqueol\u00f2giques i jaciments<\/a>, ci\u00e8ncies auxiliars de la hist\u00f2ria<\/a> |\u00a0 El Projecte de museu<\/a><\/p>\n

\n

s.XIX<\/p>\n

L’escola alemanya d’historiadors. Colonialisme i arqueologia. L’aspiraci\u00f3 a millorar la societat, positivisme i humanitarisme. Ci\u00e8ncies humanes: economia, antropologia cultural, sociologia, ci\u00e8ncies pol\u00edtiques, dret. Hist\u00f2ria i ci\u00e8ncies humanes al s20, Marx, Freud, Ha mentalitats. Fites.<\/p>\n

Escola alemanya\u00a0 \u00a0Colonialisme i arqueologia<\/p>\n

\n

L’escola Alemanya<\/strong><\/p>\n

(EB) El segle XIX la hist\u00f2ria est\u00e0 dominada per Alemanya on la invasi\u00f3 de Napole\u00f3 va estimular una generaci\u00f3 d’historiadors a examinar rigorosament el passat per justificar la independ\u00e8ncia d’Alemanya. Herder ho havia anticipat al s18. Wilhem von Humboldt. Leopold von Ranke, Lachmann estableixen com treballar a partir de les fonts.
\nLeopod von Ranke<\/a> (1795 1886) va establir definitivament com treballar a partir de les fonts. Part de la seva motivaci\u00f3 era veure la intervenci\u00f3 de D\u00e9u en la hist\u00f2ria. Karl Lachmann<\/a>, editor dels poetes llatins, va saber determinar la preced\u00e8ncia dels manuscrits font. Fins el 1914 els historiadors de tot el m\u00f3n com el rus Rostovtzeff o l’angl\u00e8s Stubbs, feien estades a Alemanya per aprendre la seva metodologia.
\n[La idea de la hist\u00f2ria com el desplegament de la civilitzaci\u00f3 “superior”, colonitzaci\u00f3.] [Hegel i l’intent de llegir la hist\u00f2ria com el desplegament l\u00f2gic d’un Esperit]<\/p>\n

\n

Colonialisme i arqueologia<\/strong><\/p>\n

(Yuval Harari, part del descobriment de la ignor\u00e0ncia ser\u00e0 el descobriment de la hist\u00f2ria]
\nMohenjo-daro fou una de les principals ciutats de la vall de l’Indus, una civilitzaci\u00f3 que va desapar\u00e8ixer el 1900 BC. Cap de les societats anteriors als brit\u00e0nics, ni elsMauryes, ni els Guptes ni els sultans de Delhi ni els grans mogols li van prestar cap atenci\u00f3.
\nEl 1830 l’oficial brit\u00e0nic Henry Rawlinson va ser enviat a P\u00e8rsia per ajudar el Shah a entrenar l’ex\u00e8rcit. En el seu temps lliure a trobar a les muntanyes del Zagros una l\u00e0pida de 15m d’al\u00e7ada i 25 d’ample, amb inscripcions cuneiformes en persa antic, babiloni i elamita, erigida per Darius I cap el 500 BC.
\nWilliam Jones va arribar a la \u00cdndia el 1783 per fer de jutge a Bengala i va quedar tan fascinat que al cap de 6 mesos ja havia fundat la Asiatic Society per estudiar les cultures d’\u00c0sia. Les seves observacions sobre el s\u00e0nscrit van ser pioneres en la ling\u00fc\u00edstica comparada i establir la fam\u00edlia de lleng\u00fces indoeuropees.
\nEs pot dir que els conqueridors europeus van con\u00e8ixer b\u00e9 els seus imperis, millor que no pas els conqueridors anteriors i potser que la poblaci\u00f3 nativa.<\/p>\n

\n

Positivisme i humanitarisme<\/strong><\/p>\n

(EB) L’antic r\u00e8gim basat en l’aristocr\u00e0cia i la propietat de terres, queda obsolet amb la Revoluci\u00f3 francesa i la revoluci\u00f3 industrial. Hi ha un gran augment de poblaci\u00f3: de 1750 a 1850 Europa passa de 140 a 166M, el m\u00f3n de 728 a m\u00e9s de 1000M. Apareix el proletariat que viur\u00e0 en condicions prec\u00e0ries en suburbis urbans prop de les f\u00e0briques, una vida menys acceptable que la del serf treballador de la terra d’un senyor, de la fam\u00edlia ampla d’un mas, a les relacions m\u00e9s atomitzades d’una ciutat, del treball de la terra a les llargues hores a les f\u00e0briques. Amb la democr\u00e0cia apareixen el ciutad\u00e0 com a votant i subjecte pol\u00edtic. La riquesa intangible, permetr\u00e0 una acumulaci\u00f3 desmesurada de capital.<\/p>\n

La ci\u00e8ncia de les societats i de l’home, la sociologia i l’antropologia, apareixen per les circumst\u00e0ncies assenyalades i per tres tend\u00e8ncies:<\/p>\n