{"id":2805,"date":"2023-01-23T13:17:13","date_gmt":"2023-01-23T13:17:13","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2805"},"modified":"2024-06-07T18:13:13","modified_gmt":"2024-06-07T18:13:13","slug":"historia-ciencia-o-relat","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-ciencia-o-relat\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria, Veritat \u00fanica o diverses narratives possibles?"},"content":{"rendered":"

Hist\u00f2ria<\/a> |\u00a0 Problemes actuals, el patiment i el gaudi | Hist\u00f2ria de la cultura i altres | Discussi\u00f3: Veritat \u00fanica i narratives possibles? Determinisme | Contemplaci\u00f3: Omnisci\u00e8ncia, el mal.<\/p>\n

\n

“La hist\u00f2ria \u00e9s una disciplina de les ci\u00e8ncies humanes que s’oposa per definici\u00f3 a la prehist\u00f2ria en tant que proposa una narraci\u00f3 ordenada i ver\u00eddica sobre el conjunt dels fets memorables del passat hum\u00e0 des que l’home sap escriure. ” (VK<\/a>). Origin\u00e0riament \u1f31\u03c3\u03c4\u03bf\u03c1\u03af\u03b1 en grec vol dir \u201cinvestigaci\u00f3\u201d, coneixement adquirit per recerca.<\/span> (Hist\u00f2ria a l’antiguitat<\/a>). [Intuitivament \u00e9s un informe fidel del que va passar, d’acord amb els testimonis].<\/p>\n

Langlois, Seignobos i Lot, el 1898 estableixen clarament que la Hist\u00f2ria no \u00e9s una ci\u00e8ncia d\u2019observaci\u00f3 ni ha de pretendre formular lleis generals sin\u00f3 la ci\u00e8ncia de com extreure una idea del qu\u00e8 va passar a partir de documents i fons imperfectes. (hist\u00f2ria i ci\u00e8ncies humanes<\/a>).<\/p>\n

No obstant, si b\u00e9 la recuperaci\u00f3 d’objectes i documents s\u00ed que \u00e9s una ci\u00e8ncia rigorosa, trobem que a partir d’aquestes evid\u00e8ncies \u00e9s possible construir diferents narracions. Es diu que “la hist\u00f2ria l’escriuen els vencedors” (no se sap a qui atribuir aquesta sent\u00e8ncia) que aix\u00ed imposen la seva versi\u00f3. A Espanya es parla del “Descubrimiento de Am\u00e9rica” per\u00f2 en canvi, els incas o aztecas ho descriurien com a genocidi.
\n[desembre 2023. Als museus de UK s’assenyalen les obres que es van aconseguir amb el domini colonial o l’esclavatge. Alemanya ha mirat de cara el seu passat nazi. Espanya no ha cauteritzat la infecci\u00f3 del franquisme -i l’esquerra tampoc les atrocitats de la CNT-FAI]
\n[2024.\u00a0 Coincideix cada \u00e8poca d’esplendor d’un pa\u00eds amb l’explotaci\u00f3 i ab\u00fas d”un altre? L’Espanya delsegle d’or espoliava Am\u00e8rica i Holanda, l’imperi brit\u00e0nic, les\u00cdndies. L’Europa colonialista es repartia \u00c0frica a la confer\u00e8ncia de WannSee. I l’Anglaterra d’Elisabet, l’Holanda del s17, Els Medici? Prosperaven gr\u00e0cies al comer\u00e7 i les arts?<\/p>\n

Els antrop\u00f2legs distingeixen entre el punt de vista emic i etic. Emic<\/em> \u00e9s el viscut dins d’una cultura. Per exemple, presentar una ofrena a una divinitat, en la qual creiem, per demanar que plogui. Etic<\/em> \u00e9s el de l’observador exterior, que ho veu com una creen\u00e7a que d\u00f3na esperan\u00e7a.
\nEl MEG de\u00a0 Ginebra assenyala com al s19 en el context del colonialisme els marxants i col\u00b7leccionista “inventen” obres d’art de les quals els autors no en tenien consci\u00e8ncia. \u00c9s el criteri occidental \u00e9s el que estableix qu\u00e8 \u00e9s est\u00e8tic, es refusa als altres el sentit de l’art, una forma d’etnocentrisme.
\nEls missioners s’enviaven a propagar la “veritat” contra els “\u00eddols”, sovint destru\u00efts (recordem com els cristians insistien a posar una creu damunt els obeliscs egipcis).<\/p>\n

Qui decideix la versi\u00f3? (article ny sobre el llibre de Richard Cohen Making History). La majoria dels historiadors revisen i modifiquen els anteriors. Tota la hist\u00f2ria \u00e9s revisionista(Article<\/a> Nautilus): Herodot corregint els mites hom\u00e8rics, Tuc\u00eddides esmenant Herodot, Eusebius, la guerra civil americana. L’historiador A. J. P. Taylor<\/a> deia que la hist\u00f2ria \u00e9s\u00a0 \u201csimply a form of story-telling.\u201d It\u2019s storytelling with facts. Els historiadors debaten sobre si la hist\u00f2ria s’hauria d’ensenyar com a una \u00fanica narrativa coherent o com una s\u00e8rie de narratives competint entre elles. [la idea de l’article \u00e9s que en el fons, els historiadors s\u00f3n com autors de novel\u00b7la hist\u00f2rica, parteixen d’uns quants fets -o evid\u00e8ncies de jaciments, documents, ja que els fets en s\u00ed rarament s\u00f3n accessibles-, i inventen un relat plausible]. A l’hora d’escriure el relat, els historiadors segueixen les seves creences o interessos, per molt “cient\u00edfics” que siguin. Ranke creia en una “ma de D\u00e9u” rere els fets de la hist\u00f2ria.\u00a0 El marxista\u00a0 Hobsbawm, creia en un progr\u00e9s de la humanitat. Els interessos poden ser adoctrinar, entretenir, avisar, justificar, o condemnar.<\/p>\n

\n

[Els fets s\u00f3n fr\u00e0gils, ja que sovint l’\u00fanic que queda \u00e9s la cr\u00f2nica que han escrit els vencedors. El poder i l’acad\u00e8mia modifica la interpretaci\u00f3 i fins i tot les evid\u00e8ncies per tal d’imposar el seu relat.
\nM\u00e9s fr\u00e0gil avui encara que la tecnologia permet “fabricar” documents i imatges amb aparen\u00e7a de ver\u00eddics. Els historiadors del futur, qu\u00e8 sabran del Proc\u00e9s a Catalunya si nom\u00e9s accedeixen als arxius de TVE o El Pa\u00eds? Amb el pas del temps tot queda fet pols, piles de deixalles, i la possibilitat de relats alternatius es torna m\u00e9s dif\u00edcil.]<\/p>\n

A la wikipedia, que tothom pot editar, hi ha disputes entre editors per tal d’imposar el seu punt de vista (edit warring<\/a>). Per exemple, el 2022 van bloquejar modificacions al terme “recession” perqu\u00e8 republicans l’editaven per tal de poder afirmar que sota Biden l’economia americana havia entrat en recessi\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n

<\/div>\n
[ Es poden acceptar diferents narratives per\u00f2 hi ha unes veritats m\u00ednimes a compartir<\/a> sobre les evid\u00e8ncies i sobre maneres de verificar. Lamentablement els contrincants qualifiquen de “fake news” tot all\u00f2 que no encaixa amb el seu punt de vista previ i els governs autoritaris<\/a> empresonen els periodistes que q\u00fcestionen la seva versi\u00f3.]<\/div>\n
\n

Hist\u00f2ria reescrita i revisada<\/p>\n

Imatges retocades per Stalin<\/a>, La dreta hindu esborra dels llibres el passat mogol (BBC<\/a>).<\/p>\n

2023. Egipte protesta quan es fan servir els seus s\u00edmbols per a la cultura afroamericana, per exemple Beyonce o Rihanna vestides com a Nefertiti. Ho veuen com una falsificaci\u00f3 de la seva hist\u00f2ria, euroc\u00e8ntrica i afroc\u00e8ntrica (BBC<\/a>)<\/p>\n

\n

2024<\/p>\n

NY20240101<\/a> Empires of the STeppes. Alguns historiadors reivindiquen els mongols com a imperi civilitzat, tolerant amb la religi\u00f3, tal com reconeixia el Papa Francisco en la seva visita, garantit el comer\u00e7, establert un sistema d’impostos just. El 2006 es va fundar The Journal of Global History (Patrick O’Brien), amb la intenci\u00f3 de corregir l’eurocentrisme (veure Hegel i la filosofia de la hist\u00f2ria<\/a>). Per\u00f2 resulta que valorem els mongols nom\u00e9s en tant que assimilen les cultures sedent\u00e0ries que conquereixen. Potser haur\u00edem d’aprendre a valorar una cultura “m\u00f2bil”, que es despla\u00e7a.<\/p>\n

\n
\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hist\u00f2ria |\u00a0 Problemes actuals, el patiment i el gaudi | Hist\u00f2ria de la cultura i altres | Discussi\u00f3: Veritat \u00fanica i narratives possibles? Determinisme | Contemplaci\u00f3: Omnisci\u00e8ncia, el mal. “La hist\u00f2ria \u00e9s una disciplina de les ci\u00e8ncies humanes que s’oposa per definici\u00f3 a la prehist\u00f2ria en tant que proposa una narraci\u00f3 ordenada i ver\u00eddica sobre … <\/p>\n

Continue reading “Hist\u00f2ria, Veritat \u00fanica o diverses narratives possibles?”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[102],"tags":[258],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2805"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2805"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2805\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2805"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2805"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2805"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2805"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2805"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2805"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2805"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2805"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}