{"id":281,"date":"2018-01-08T18:53:44","date_gmt":"2018-01-08T18:53:44","guid":{"rendered":"http:\/\/192.168.1.40\/museu\/?p=281"},"modified":"2022-02-03T19:49:52","modified_gmt":"2022-02-03T19:49:52","slug":"magritte","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/magritte\/","title":{"rendered":"Magritte, Ren\u00e9 1898-1967"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/421-pintura\/magritte-rene\/\">Obres<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-content\/themes\/twenty17museu\/templates\/galeriafotosp.php?tag1=Magritte\">galeria<\/a><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ren%C3%A9_Magritte\">viquipedia<\/a>: Ren\u00e9 Fran\u00e7ois Ghislain Magritte va n\u00e9ixer a Lessines, a la prov\u00edncia d&#8217;Hainaut. Va ser el gran de tres germans. La seva inf\u00e0ncia va estar marcada pels canvis de domicili de la seva fam\u00edlia, els sotracs financers del seu pare i, sobretot, la dram\u00e0tica mort de la seva mare que, l&#8217;any 1912, va llen\u00e7ar-se al riu Sambre. Magritte va comen\u00e7ar a estudiar pintura als dotze anys amb el mestre de l&#8217;escola local. Durant l&#8217;adolesc\u00e8ncia, va cr\u00e9ixer la seva passi\u00f3 per les pel\u00b7l\u00edcules sobre Fant\u00f4mas i els relats d&#8217;Edgar Allan Poe i Maurice Leblanc. Va ser en una fira a Charleroi l&#8217;any 1913 quan coneix Georgette Berger, amb qui es casar\u00e0 l&#8217;any 1922.<\/p>\n<p>L&#8217;any 1914 va mudar-se a la capital belga per estudiar a l&#8217;Acad\u00e8mia Reial de Belles Arts de Brussel\u00b7les. A l&#8217;acad\u00e8mia coneix Victor Servranckx i Pierre-Louis Flouquet, amb qui formen el grup 7 Arts. En aquesta \u00e8poca, Magritte realitza els seus primers treballs decoratius i publicitaris. L&#8217;any 1923, el poeta Marcel Lecomte li ensenya una reproducci\u00f3 del quadre de Giorgio da Chirico <i><a title=\"The Song of Love\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/The_Song_of_Love\">The Song of Love<\/a><\/i> (1914).\u00a0 Magritte es va posar a plorar de l&#8217;emoci\u00f3 i deia que en aquell moment els seus ulls hi van veure per primer cop. Tamb\u00e9 va ser influ\u00eft pel simbolista\u00a0 <a title=\"William Degouve de Nuncques\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/William_Degouve_de_Nuncques\">William Degouve de Nuncques<\/a> .<\/p>\n<p>Despr\u00e9s de males cr\u00edtiques a Brusel\u00b7les es trasllada a Par\u00eds on coneix artistes d&#8217;avantguarda com Dal\u00ed o Mir\u00f3 i s&#8217;adhereix al moviment surrealista. Escriu l&#8217;assaig &#8220;L&#8217;engany de les imatges&#8221; amb la c\u00e8lebre il\u00b7lustraci\u00f3 &#8220;Ceci n&#8217;est pas une pipe&#8221;.<\/p>\n<p>Torna a Brusel\u00b7les i treballa en publicitat. Estades a Londres, exposicions als USA. Durant la WWII canvia a un estil fauvista. Durant un temps sobreviu fent falsificacions de Picasso i Giorgio da Chirico.<\/p>\n<p>A partir dels &#8217;60 \u00e9s reconegut i popular.<\/p>\n<hr \/>\n<p>L&#8217;any 1973, l&#8217;alemany Uwe M. Schneede va classificar l&#8217;obra del pintor belga en sis grups tem\u00e0tics: els quadres de temes detestivescs, els collages, els ling\u00fc\u00edstics, els quadres dins del quadre, els que tracten la metamorfosi, i els combinatoris.<\/p>\n<p>Quadres detestivescs<br \/>\nLa producci\u00f3 d&#8217;aquests quadres es concentra durant la d\u00e8cada dels anys vint. La veu de la calma (1928), L&#8217;assass\u00ed amena\u00e7at (1927) i El son\u00e0mbul (1927), entre d&#8217;altres, s&#8217;inspiren en les narracions de Dashiel Hammet, George Simenon i Edgar Allan Poe, de qui era un gran amant. La intenci\u00f3 narrativa de Magritte queda ben representada en L&#8217;home del diari (1928), en qu\u00e8, en quatre imatges del mateix interior amb la mateixa perspectiva, seq\u00fcenciaf\u00edlmicament l&#8217;acci\u00f3. Com a analogia amb la novel\u00b7la detectivesca, la pinzellada de Magritte estripa l&#8217;ordre burg\u00e8s: cap al 1935, Magritte diu que el seu art \u201cnom\u00e9s tindr\u00e0 valor mentre es resisteixi a la ideologia burgesa, nom on s&#8217;extingeix la vida\u201d.<\/p>\n<p>Quadres collage<br \/>\nEn aquestes obres, Magritte renuncia a qualsevol discurs narratiu o acci\u00f3. S&#8217;hi estructuren principis fonamentals de la seva producci\u00f3 futura com la visi\u00f3 interior-exterior i la simulaci\u00f3 de la perspectiva, ja sigui amb la combinaci\u00f3 de fragments de la realitat o per l&#8217;ambival\u00e8ncia dels objectes. En destaca El naixement de l&#8217;\u00eddol (1926), influ\u00eft per l&#8217;obra de De Chirico, i El joquei perdut (1926).<\/p>\n<p>Quadres ling\u00fc\u00edstics<br \/>\nForma part dels quadres ling\u00fc\u00edstics La tra\u00efci\u00f3 de les imatges (1928-29), la imatge d&#8217;una pipa i el text Ceci n&#8217;est pas une pipe. En aquesta obra, una de les m\u00e9s conegudes de l&#8217;autor, Magritte reflexiona sobre la falsa r\u00e8plica de la realitat per part d&#8217;imatges i paraules: encara que sembli una pipa, el quadre nom\u00e9s n&#8217;\u00e9s la representaci\u00f3 i, per tant, afirmar que la representaci\u00f3 \u00e9s l&#8217;objecte seria una mentida. El 1930, pinta La clau dels somnis: una graella on apareixen objectes i paraules sense relaci\u00f3. La inconnexi\u00f3 evidencia, per Magritte, que imatge i paraula pertanyen a sistemes a\u00efllats i independents: el visual i el ling\u00fc\u00edstic.<\/p>\n<p>La tra\u00efci\u00f3 de les imatges, 1928-1929<br \/>\nQuadres dins el quadre<br \/>\nLes paradoxes ling\u00fc\u00edstiques van seguides per les reflexions sobre els l\u00edmits dels quadres dins el quadre: la no-identificaci\u00f3 entre obra d&#8217;art i realitat, entre all\u00f2 representat i la seva representaci\u00f3. Amb l&#8217;eliminaci\u00f3 dels plans que corresponen a la realitat, juga amb la capacitat perceptiva de l&#8217;espectador que, amb efectes il\u00b7lusoris, confondr\u00e0 els l\u00edmits de la ficci\u00f3 dins del quadre. En s\u00f3n exemples La bella presonera (1931), La condici\u00f3 humana (1933) i Els encants de la nit (1929).<\/p>\n<p>Quadres sobre metamorfosi<br \/>\nInspirat per Kafka i seguint la tend\u00e8ncia de molts surrealistes, Magritte utilitza la transformaci\u00f3 d&#8217;objectes per a emancipar-se d&#8217;experi\u00e8ncies i records, i fixar-los i ampliar-los. La invenci\u00f3 col\u00b7lectiva (1934) o El model vermell (1935) s\u00f3n algunes de les obres m\u00e9s representatives del per\u00edode.<\/p>\n<p>Quadres combinatoris<br \/>\nAquests quadres es basen en la juxtaposici\u00f3 i elecci\u00f3 conscient d&#8217;elements amb l&#8217;objectiu de provocar noves versemblances. En El record d&#8217;un viatge III (1951), canvia els materials d&#8217;un menjador per fossilitzar-lo com a paisatge r\u00fastic. En altres quadres, inverteix les proporcions: en Els valors personals (1951-52), un conjunt d&#8217;articles per a la higiene apareixen sobredimensionats en una petita habitaci\u00f3. Amb inversi\u00f3 i transgressi\u00f3, doncs, el pintor belga sacseja la seguretat natural de l&#8217;espectador.<\/p>\n<hr \/>\n<p><a href=\"https:\/\/www.renemagritte.org\/\">https:\/\/www.renemagritte.org\/<\/a>\u00a0 [ vist exposici\u00f3, museu Brusel\u00b7Les, llibre]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Obres\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 galeria viquipedia: Ren\u00e9 Fran\u00e7ois Ghislain Magritte va n\u00e9ixer a Lessines, a la prov\u00edncia d&#8217;Hainaut. Va ser el gran de tres germans. La seva inf\u00e0ncia va estar marcada pels canvis de domicili de la seva fam\u00edlia, els sotracs financers del seu pare i, sobretot, la dram\u00e0tica mort de la seva mare que, l&#8217;any 1912, &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/magritte\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Magritte, Ren\u00e9 1898-1967&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[165],"tags":[62,461,30],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/281"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=281"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/281\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=281"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=281"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=281"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=281"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=281"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=281"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=281"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=281"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}