{"id":2824,"date":"2023-02-09T12:21:01","date_gmt":"2023-02-09T12:21:01","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2824"},"modified":"2024-04-04T10:27:59","modified_gmt":"2024-04-04T10:27:59","slug":"sistemes-descriptura","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sistemes-descriptura\/","title":{"rendered":"Sistemes d&#8217;escriptura"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/422-literatura\/\">Literatura i llenguatge<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/suports-escriptura\/\">Suports escriptura<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-dels-llenguatges\/\">Evoluci\u00f3 dels llenguatges<\/a><\/p>\n<p>Tipus |\u00a0 Inicis i evoluci\u00f3\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Mesopot\u00e0mia i Egipte\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Xina, Jap\u00f3, Corea\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Mesoam\u00e8rica\u00a0\u00a0 |\u00a0 Els alfabets, grec i arameu | \u00a0 S\u00e0nscrit Devanagari\u00a0\u00a0 |\u00a0 Alfabet fon\u00e8tic internacional<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Tipus<\/h2>\n<ul>\n<li>Logografies: Cada car\u00e0cter representa una unitat sem\u00e0ntica, un mot o morfema. N&#8217;hi ha milers.<\/li>\n<li>Sil\u00b7labaris: Cada car\u00e0cter representa una s\u00edl\u00b7laba. N&#8217;hi ha centenars.<\/li>\n<li>Alfabets: Cada car\u00e0cter representa una lletra o so. Menys de 100. En les escriptures abugides hi ha signes per les consonants i les vocals s&#8217;hi introdueixen amb signes diacr\u00edtics.\u00a0 En els abjads nom\u00e9s hi ha signes per les consonants i les vocals les ha d&#8217;inferir el lector.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/sistemesescriptura.png\" width=\"1920\" height=\"889\" \/><\/p>\n<p>Llat\u00ed, cir\u00edl\u00b7lic, hangul (core\u00e0), altres alfabets<br \/>\n\u00c0rab, altres abjads (sense vocals)<br \/>\nDevaganari (s\u00e0nscrit \u00edndia), altres abugides (vocal associada a la consonat que es modifica amb diacr\u00edtics)<br \/>\nSil\u00b7labaris, japon\u00e8s katakana [sistema mixte, logogr\u00e0fic i sil\u00b7labari]<br \/>\nLogogr\u00e0fic (xin\u00e8s)<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Inicis i evoluci\u00f3<\/h2>\n<p>Abans dels sistemes d&#8217;escriptura pr\u00f2piament dits, hi havia l&#8217;\u00fas de grafemes per designar objectes\u00a0 o conceptes. Hi ha exemples de proto-escriptura a diverses cultures del neol\u00edtic. Un sistema d&#8217;escriptura ha de ser complet [mapejant la parla oral]. Es creu que de manera independent va apar\u00e8ixer a Mesopot\u00e0mia, Egipte, Xina i mesoam\u00e8rica.<\/p>\n<p>La possible evoluci\u00f3 de l&#8217;escriptura \u00e9s:<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Historia\/evolucioescriptura.jpg\" width=\"1920\" height=\"1080\" \/><\/p>\n<hr \/>\n<h2>Mesopot\u00e0mia i Egipte<\/h2>\n<p><strong>Mesopot\u00e0mia<\/strong>: Inicialment un seguit de logogrames en tauletes d&#8217;argila representaven mercaderies en transaccions comercials. Cap el 2600 l&#8217;escriptura cuneiforme va evolucionar per representar les s\u00edl\u00b7labes del llenguatge sumeri. La mateixa escriptura es va adaptar per altres llenguatges, l&#8217;Acadi, l&#8217;Hurrita i l&#8217;Hitita. Entre 1767 i 1823 Niebuhr, M\u00fcnter i Grotefend van arribar a <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Cuneiform#Decipherment\">desxifrar<\/a> &#8220;Darius, rei de reis&#8221; en l&#8217;escriptura persa que \u00e9s la m\u00e9s simplificada.\u00a0 M\u00e9s tard es van desxifrar l&#8217;elamita, el babiloni, acadi i sumeri. El <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Cuneiform#Syllabary\">sil\u00b7labari<\/a> tenia uns 600-1000 signes. Un contracte de de venda:<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/e\/ed\/Sales_contract_Shuruppak_Louvre_AO3766.jpg\/635px-Sales_contract_Shuruppak_Louvre_AO3766.jpg\" width=\"635\" height=\"600\" \/><\/p>\n<p><strong>Egipte<\/strong>: els jerogl\u00edfics s\u00f3n un sistema que barreja logogrames i s\u00edl\u00b7labes, amb uns 1000 car\u00e0cters. Sembla que es va desenvolupar independentment de l&#8217;escriptura cuneiforme. El 1799 les tropes de Napole\u00f3 van descobrir la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pedra_de_Rosetta\">Pedra de Rosetta<\/a> que va permetre desxifrar els jerogl\u00edfics el 1820 per Jean-Fran\u00e7ois Champollion. Del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_dels_Morts\">llibre dels morts<\/a>:<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/9\/9d\/Papyrus_Ani_curs_hiero.jpg\" \/><\/p>\n<hr \/>\n<h2>Xina, Jap\u00f3, Corea<\/h2>\n<p><strong>Xina<\/strong><br \/>\nHi ha inscripcions de pictogrames en ossos de la dinastia Shang, cap al -1200. El -220 l&#8217;emperador Qin va imposar una reforma unificant car\u00e0cters en uns 3300 de tipus <i>Xi\u01ceozhu\u00e0n<\/i> (segell petit). L&#8217;escriptura <i>l\u00ecsh\u016b <\/i>o clerical s&#8217;estableix a la dinastia Tang. Ser\u00e0 substit\u00efda el 303 per l&#8217;estil regular o <a title=\"Regular script\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Regular_script\">K\u01ceish\u016b<\/a> que encara es fa servir avui, atribuit al cal\u00b7l\u00edgraf <a title=\"Wang Xizhi\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Wang_Xizhi\">Wang Xizhi<\/a> i que arribar\u00e0 al seu esplendor amb la dinastia Tang. Hi ha dos estils m\u00e9s, per a un \u00fas m\u00e9s personal i art\u00edstic, la semicursiva <i><a title=\"Semi-cursive script\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Semi-cursive_script\">X\u00edngsh\u016b<\/a><\/i> i la cursiva <i><a title=\"Cursive script (East Asia)\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Cursive_script_(East_Asia)\">C\u01ceosh\u016b<\/a><\/i> que evolucionen a partir del clerical i apareixen al mateix temps que el regular.<br \/>\nEL 1956 el govern introdueix l&#8217;<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Simplified_Chinese_characters\">escriptura simplificada<\/a> per facilitar l&#8217;alfabetitzaci\u00f3. El 1958 s&#8217;introdueix el <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Pinyin\">Pinyin<\/a> que \u00e9s la transcripci\u00f3 fon\u00e8tica del mandar\u00ed a un alfabet llat\u00ed.<br \/>\nEl 121 el diccionari Shu\u014dw\u00e9n Ji\u011bz\u00ec llistava 9,353 car\u00e0cters, el Y\u00f9pi\u0101n del<br \/>\n543, 16,917. El K\u0101ngx\u012b Z\u00ecdi\u01cen del 1716, 49,174. I el Y\u00ect\u01d0z\u00ec Z\u00ecdi\u01cen de 2004 en recollia fins a 106,230. El diccionari modern de 2016 Xi\u00e0nd\u00e0i H\u00e0ny\u01d4 C\u00eddi\u01cen\u00a0 llista els 12500 que es fan servir habitualment. Els nens a l&#8217;escola n&#8217;aprenen uns 3500. Els car\u00e0cters es poden classificar segons els &#8220;radicals&#8221; que es fan servir per construir-los, <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Kangxi_radical\">214 Kangxi<\/a>.<\/p>\n<p>(<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Chinese_calligraphy#History\">Hist\u00f2ria de la cal\u00b7ligrafia xinesa<\/a>, <a href=\"https:\/\/studycli.org\/chinese-characters\/number-of-characters-in-chinese\/\">Quants car\u00e0cters hi ha en xin\u00e8s<\/a>)<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/9\/9f\/Wang_Xianzi_Imitation_by_Tang_Dynasty.JPG\" width=\"2264\" height=\"1894\" \/><\/p>\n<p><strong>Jap\u00f3<\/strong><br \/>\n\u00c9s una combinaci\u00f3 de car\u00e0cters logogr\u00e0fics heretada del xin\u00e8s, el kanji, i car\u00e0cters de sil\u00b7labari, el kana. I aquest t\u00e9 el tradicional hiragana i el katakana que incorpora paraules estrangeres o noms cientifics.<\/p>\n<p><strong>Corea<\/strong><br \/>\nFeia servir una escriptura molt semblant el logogr\u00e0fic xin\u00e8s fins que el 1443 el rei Sejong el gran va crear el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hangul\">Hangul<\/a>, com a sistema complementari. un alfabet amb 14 consonants i 10 vocals. Van subsistir els dos fins que despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia del Jap\u00f3, que havia prohibit la llengua coreana, el Hangul es va imposar. [visualment sembla logogr\u00e0fic per\u00f2 no ho \u00e9s]<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Mesoam\u00e8rica i Andes<\/h2>\n<p>Apareixen glifs olmecas al per\u00edode pre-cl\u00e0ssic (-2500 250), azteques al cl\u00e0ssic i un sistema mig logogr\u00e0fic mig sil\u00b7l\u00e0bic amb els maies, amb 700 glifs diferents dels quals un 75% s&#8217;ha desxifrat.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/0\/05\/Palenque_glyphs-edit1.jpg\" width=\"896\" height=\"624\" \/><\/p>\n<p>[semblen illes de l&#8217;eixample][no he trobat cap refer\u00e8ncia a si el Quechua i l&#8217;aymara dels Andes tenien escriptura]<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Els alfabets<\/h2>\n<p>Cap el -1800 apareix el proto-sina\u00edtic, un alfabet abjad simplificat desenvolupat per treballadors i esclaus semites que vivien a Egipte, possiblement inspirats en jerogl\u00edfics egipcis. D&#8217;aqu\u00ed en va sortir el <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Phoenician_alphabet\">fenici<\/a>, que es va expandir per tot el mediterrani.<\/p>\n<p>Del fenici en sortiran els alfabets <strong>grec<\/strong>, amb els derivats que s&#8217;estendran a occident amb el llat\u00ed i el cir\u00edl\u00b7lic,\u00a0 i l&#8217;<strong>arameu<\/strong> que ho far\u00e0 a l&#8217;orient amb l&#8217;\u00e0rab i l&#8217;hebreu.<\/p>\n<p>(A Creta hi havia l&#8217;alfabet <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Linear_A\">linear A<\/a>, que no s&#8217;ha pogut desxifrar, i despr\u00e9s a Micenes el <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Linear_B\">linear B<\/a>).<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Grec, llat\u00ed, cir\u00edlic<\/h2>\n<p><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Greek_alphabet\">alfabet grec<\/a>: el primer que tindr\u00e0 vocals. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#asclepioraclesalfabet\">Mite<\/a> de l&#8217;origen de l&#8217;alfabet)<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/inteng-storage.s3.amazonaws.com\/img\/iea\/3ROaoKn6v5\/greek-alphabet2ie.jpg\" width=\"1924\" height=\"1259\" \/><\/p>\n<p><a title=\"Cyrillic script\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Cyrillic_script\">Cir\u00edl\u00b7lic<\/a><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/speechling.com\/blog\/content\/images\/2018\/02\/Graffiti-Fonts-Russian-Alphabet.jpg\" \/><\/p>\n<p><a title=\"Latin script\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Latin_script\">Llat\u00ed<\/a><\/p>\n<div id=\"alfabet\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/lite\/Visualizing-the-Evolution-of-the-Alphabet.png\" width=\"1200\" height=\"900\" \/><\/div>\n<div><\/div>\n<div><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/c\/c0\/Evolution_of_minuscule.svg\" width=\"1824\" height=\"1312\" \/><\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div id=\"alfabet\">\n<hr \/>\n<\/div>\n<h2><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Aramaic_alphabet\">Arameu<\/a>: <a title=\"Hebrew alphabet\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Hebrew_alphabet\">Hebreu<\/a>\u00a0 i <a title=\"Arabic alphabet\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Arabic_alphabet\">\u00c0rab<\/a><\/h2>\n<div><\/div>\n<div>S\u00f3n abjads<\/div>\n<div>Arameu<\/div>\n<div><\/div>\n<div><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.omniglot.com\/images\/writing\/aramaic_early.gif\" \/><\/div>\n<div>Hebreu<\/div>\n<div><\/div>\n<div><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/good-evening-europe.dk\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/Hebrew-Alphabet.jpg\" \/><\/div>\n<div><\/div>\n<div>\u00c0rab<\/div>\n<div><\/div>\n<div><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/en.al-dirassa.com\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/Arabic-letters-1170x1001.png\" \/><\/div>\n<div><\/div>\n<div>\n<hr \/>\n<\/div>\n<h2>\u00cdndia i s\u00e0nscrit<\/h2>\n<p>Tot i ser una de les civilitzacions m\u00e9s antigues no s&#8217;han desxifrat els sistemes d&#8217;escriptura antics tot i que sembla clar que els textos vedes del -1500 s&#8217;havien escrit. No queda clar si deriva d&#8217;una escriptura de l&#8217;Indus pendent de desxifrar o si, en tractar-se d&#8217;un alfabet, t\u00e9 influ\u00e8ncia sem\u00edtica. En tot cas el -300 trobem el Brahmi que \u00e9s l&#8217;antecessor del s\u00e0nscrit <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Devanagari\">devanagari<\/a> escrit es forma el s7 a partir del brahmi. \u00c9s un sistema abujida d&#8217;esquerra a dreta.<br \/>\nEs fa servir tamb\u00e9 al Nepal, Tibet i sudest asi\u00e0tic. S\u00f3n de la mateixa fam\u00edlia el Bengal\u00ed i el Tamil.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/5\/58\/Yajurveda_44.8%2C_page_1_front_and_back%2C_Sanskrit%2C_Devanagari_lipi_%28script%29.jpg\" width=\"2104\" height=\"1597\" \/><\/p>\n<div><\/div>\n<div>\n<hr \/>\n<\/div>\n<div><\/div>\n<div>El 1888 es crea l&#8217;<a href=\"https:\/\/www.internationalphoneticalphabet.org\/\">alfabet fon\u00e8tic internacional<\/a>.<\/div>\n<div><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/8\/8f\/IPA_chart_2020.svg\/1581px-IPA_chart_2020.svg.png\" width=\"1581\" height=\"2046\" \/><\/div>\n<div><\/div>\n<div><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/8\/8f\/IPA_chart_2020.svg\" width=\"0\" height=\"0\" \/><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/8\/8f\/IPA_chart_2020.svg\" width=\"0\" height=\"0\" \/><\/div>\n<hr \/>\n<p><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/List_of_languages_by_first_written_accounts\">Llista de llenguatges<\/a> per ordre del primer document escrit,<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/List_of_languages_by_writing_system\"> llista de llenguatges<\/a> per sistema d&#8217;escriptura<\/p>\n<p>(<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Writing_system\">WK<\/a>)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Literatura i llenguatge\u00a0 |\u00a0\u00a0 Suports escriptura\u00a0 |\u00a0\u00a0 Evoluci\u00f3 dels llenguatges Tipus |\u00a0 Inicis i evoluci\u00f3\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Mesopot\u00e0mia i Egipte\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Xina, Jap\u00f3, Corea\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Mesoam\u00e8rica\u00a0\u00a0 |\u00a0 Els alfabets, grec i arameu | \u00a0 S\u00e0nscrit Devanagari\u00a0\u00a0 |\u00a0 Alfabet fon\u00e8tic internacional Tipus Logografies: Cada car\u00e0cter representa una unitat sem\u00e0ntica, un mot o morfema. N&#8217;hi ha milers. Sil\u00b7labaris: &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sistemes-descriptura\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Sistemes d&#8217;escriptura&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2824"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2824"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2824\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2824"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2824"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2824"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2824"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2824"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2824"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2824"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2824"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}