{"id":2826,"date":"2023-02-09T16:40:16","date_gmt":"2023-02-09T16:40:16","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2826"},"modified":"2023-04-26T09:22:43","modified_gmt":"2023-04-26T09:22:43","slug":"f-g-h","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/f-g-h\/","title":{"rendered":"F, G, H"},"content":{"rendered":"

les meves paraules<\/a><\/p>\n

\n

F<\/h1>\n

f\u00e0brica f Instal.laci\u00f3 industrial. Una f\u00e0brica de pl\u00e0stics.<\/p>\n

fabricaci\u00f3 f El fet de fabricar. Una empresa dedicada a la fabricaci\u00f3 d’articles de consum.<\/p>\n

fabricant m i f Persona propiet\u00e0ria d’una f\u00e0brica. Els fabricants de teixits.<\/p>\n

fabricar v tr Obtenir un producte a trav\u00e9s d’un proc\u00e9s industrial, elaborar. Aquesta empresa fabrica mobles. Les abelles fabriquen mel.<\/p>\n

fabul\u00f3s, -osa adj Fant\u00e0stic. El drac \u00e9s un animal fabul\u00f3s. Ha obtingut uns beneficis fabulosos.<\/p>\n

fa\u00e7ana [var.: fatxada] f Part de davant d’un edifici: *frontera.<\/p>\n

f\u00e0cil adj Que no costa gaire de fer, d’obtenir, etc. Li agradaria estudiar una carrera curteta i f\u00e0cil.<\/p>\n

facilitar v tr 1 Procurar. Li han facilitat la llista dels implicats en el complot. 2 Fer m\u00e9s f\u00e0cil. No cal patir-hi si ho deixa, aix\u00f2 ens facilitar\u00e0 les coses.<\/p>\n

facilitat f Qualitat de f\u00e0cil. El va sorprendre la facilitat amb qu\u00e8 ho havia aconseguit. Li van oferir facilitats de pagament.<\/p>\n

f\u00e0cilment adv D’una manera f\u00e0cil. Aix\u00f2 \u00e9s f\u00e0cilment explicable.<\/p>\n

factor m Element que influeix (en). Els factors clim\u00e0tics.<\/p>\n

factura f Document on s’especifica un deute per una compra, una feina feta, etc. El lampista ha portat la factura.<\/p>\n

facultat 1 f Centre universitari. La facultat de Ci\u00e8ncies de l’Educaci\u00f3. 2 facultats f pl Capacitat de fer. T\u00e9 facultats per al piano.<\/p>\n

fada f Personatge de la literatura fant\u00e0stica que t\u00e9 poders m\u00e0gics. La fada Morgana.<\/p>\n

faig m Arbre alt de fulla caduca que es fa en llocs humits.<\/p>\n

fais\u00e0, faisana m i f Ocell de cua llarga i plomes de colors.<\/p>\n

faixa f Banda de diferents formes, materials i usos. Una faixa per a l’h\u00e8rnia. Una faixa de general. El llibre duia una faixa.<\/p>\n

fal\u00e7 f Eina agr\u00edcola de fulla corba per segar a m\u00e0. \u201cBon cop de fal\u00e7!\u201d<\/p>\n

falca f Pe\u00e7a per fixar un objecte. La taula balla una mica, poseu-hi una falca.<\/p>\n

falc\u00f3 m Ocell de presa que es pot ensinistrar per a la ca\u00e7a.<\/p>\n

falda f 1 Part del cos de damunt les cuixes. El va fer seure a la falda. *2 Faldilla. 3 Part de baix d’una muntanya.<\/p>\n

faldilla [var.: *falda, *faldeta; sovint en pl.] f Pe\u00e7a de roba, generalment femenina, que va de la cintura en avall.<\/p>\n

falguera f Planta que no fa flor i que creix en medis humits.<\/p>\n

fallar v tr No encertar. Has fallat el tret.<\/p>\n

fallida f Situaci\u00f3 d’una empresa en qu\u00e8 no pot pagar els deutes. L’empresa ha fet fallida i han anat tots al carrer.<\/p>\n

fals, -a adj Mancat d’autenticitat. Moneda falsa. Falsa mod\u00e8stia.<\/p>\n

falta 1 f Privaci\u00f3, abs\u00e8ncia. Va haver de patir una gran falta de comprensi\u00f3. 2 Error, acci\u00f3 contra una regla. Fa moltes faltes d’ortografia, encara. L’\u00e0rbitre va assenyalar falta contra la porteria. 3 a falta de loc prep Faltant. A falta de la llibreta d’apunts, feu servir aquests papers.<\/p>\n

faltar 1 v intr Ser-hi de menys. Encara falten tres setmanes per Pasqua. Afanya’t, que hi falta poc! 2 No tenir. Li falta empenta. 3 faltar-ne, faltar-se’n v pron No arribar-hi. Si no hi s\u00f3n tots, poc se n’hi falta.<\/p>\n

faltat, -ada (de) adj r\u00e8g Estar(-ne) sense. Vivia faltat de les coses m\u00e9s necess\u00e0ries.<\/p>\n

fam f Situaci\u00f3 d’alimentaci\u00f3 escassa o nul.la. Hi ha pobles que passen fam.<\/p>\n

fama f Opini\u00f3 en qu\u00e8 \u00e9s tingut alg\u00fa. S’ha guanyat a pols la fama que t\u00e9.<\/p>\n

fam\u00edlia f Grup format per persones emparentades, especialment que viuen juntes. [concorda en sing. o pl. amb el verb i amb el substitut corresponent] Aquella fam\u00edlia procedia d’Esc\u00f2cia. S\u00f3n una fam\u00edlia admirable. Una fam\u00edlia que sempre els trobes contents.<\/p>\n

familiar 1 adj Conegut, habitual. All\u00f2 era una situaci\u00f3 familiar, per a ell. 2 m i f Membre d’una familia. Ja comencen a arribar els familiars per al casament.<\/p>\n

fam\u00f3s, -osa adj i m i f Que t\u00e9 fama. Un cantant fam\u00f3s. Els famosos de la tele.<\/p>\n

fan m i f Seguidor incondicional. El conjunt de rock va actuar animat pels seus fans.<\/p>\n

fanal m Llum que va dins d’una caixa amb cares transparents, especialment el de l’enllumenat p\u00fablic de peu alt.<\/p>\n

fan\u00e0tic, -a adj i m i f Que defensa de manera irracional una idea. Cada ideologia t\u00e9 els seus fan\u00e0tics.<\/p>\n

fanfarr\u00f3, fanfarrona [var. fam.: fanfa] m i f Fatxenda.<\/p>\n

fang m Pasta que fa la terra quan \u00e9s molla.<\/p>\n

fantasia f Capacitat d’imaginar relacions no reals. Tot aix\u00f2 que explica \u00e9s producte de la seva fantasia.<\/p>\n

fantasma m \u00c9sser fant\u00e0stic que representa un mort.<\/p>\n

fant\u00e0stic, -a adj 1 Referent a la fantasia. Explica narracions fant\u00e0stiques. 2 [hip.] Molt bo, magn\u00edfic. \u00c9s una persona fant\u00e0stica.<\/p>\n

far m 1 Llum prop de la costa que fa senyals per orientar de nit les embarcacions. 2 Llum d’un cotxe.<\/p>\n

farciment [var.: farcit] m All\u00f2 amb qu\u00e8 es farceix alguna cosa. \u201cCostar\u00e0 m\u00e9s el farciment que el gall.\u201d<\/p>\n

farcir v tr Omplir amb algun producte o material. Farcirem el pollastre amb carn picada.<\/p>\n

fardatxo<\/del>* m R\u00e8ptil de cua llarga m\u00e9s gros que una sargantana: llangardaix.<\/p>\n

farigola [var.: *fr\u00edgola] f Planta olorosa i medicinal: *tim\u00f3. Sopa de farigola.<\/p>\n

farina f Pols que s’obt\u00e9 de moldre grans, i tamb\u00e9 d’altres ingredients. Farina de blat, de blat de moro. Farina de peix. Farina de galeta.<\/p>\n

faringe m Part de la gola que comunica amb l’es\u00f2fag.<\/p>\n

farmac\u00e8utic, farmac\u00e8utica m i f Persona llicenciada en farm\u00e0cia.<\/p>\n

farm\u00e0cia f Establiment on despatxen medicaments.<\/p>\n

farmaciola f Receptacle amb material sanitari per a cures d’urg\u00e8ncia.<\/p>\n

farratge m Qualsevol tipus d’herba que es d\u00f3na al bestiar.<\/p>\n

fart, -a adj 1 Que ha menjat fins a quedar ple. Si mengeu en aquell restaurant, quedareu farts. 2 Cansat. Estic fart de tantes exig\u00e8ncies.<\/p>\n

fartera* 1 f Fet d’afartar-se. Ens van servir un dinar que va ser una aut\u00e8ntica fartera. 2 [var.: *fart\u00f3] m i f Golafre. Pareu ja de menjar, que sou uns farteres!<\/p>\n

fascinaci\u00f3 f L’efecte de fascinar. El cine exercia damunt d’ell una gran fascinaci\u00f3.<\/p>\n

fascinant adj Que fascina. Uns efectes de llum fascinants.<\/p>\n

fascinar v tr Causar una gran atracci\u00f3. El fascinava amb la mirada.<\/p>\n

fase f Moment d’un proc\u00e9s. Les fases de la Lluna.<\/p>\n

f\u00e0stic m Sensaci\u00f3 de repugn\u00e0ncia, de tedi. Li feien f\u00e0stic les botifarres. Quin f\u00e0stic de temps, tot el dia plovent!<\/p>\n

fastig\u00f3s, -osa adj 1 Que fa f\u00e0stic. Un menjar fastig\u00f3s. 2 Que tot li fa f\u00e0stic. A taula ho vol tot ben net i polit, \u00e9s molt fastig\u00f3s.<\/p>\n

fastiguejar v tr Molestar, espatllar. Deixeu-lo estar, no el fastiguegeu m\u00e9s. Ja m’han fastiguejat el dia.<\/p>\n

fat, fada adj Sense gust, sense gr\u00e0cia. Un menjar fat. Una persona fada.<\/p>\n

fatal adj 1 Molt dolent. He fet un examen fatal. 2 Que no es pot impedir. Un desenlla\u00e7 fatal.<\/p>\n

fatiga f Cansament.<\/p>\n

fatigar(-se) v tr i pron Cansar(-se). Aquella conversa la fatigava. T\u00e9 el cor d\u00e8bil i es fatiga per no res.<\/p>\n

fatig\u00f3s, -osa adj Cansat. Una pujada fatigosa.<\/p>\n

fatxenda m i f Persona pretensiosa. Tot el dia que fa el fatxenda amb el nou cotxe que s’ha comprat.<\/p>\n

faula f Narraci\u00f3 de contingut moral amb protagonista animal. Les faules d’Isop.<\/p>\n

fauna f Conjunt dels animals d’un lloc. La fauna africana.<\/p>\n

fava f Llavor comestible de la favera. Farem faves ofegades per dinar.<\/p>\n

favor 1 m Concessi\u00f3, benefici donats volunt\u00e0riament. No s\u00e9 com li podr\u00e9 pagar aquest favor. Feu-me el favor de deixar-me passar. Aix\u00f2 deia molt en favor seu. 2 a favor de loc prep Favorable a. Tots van a favor de l’equip local. 3 per favor exp Si us plau. Per favor, que em pot dir on \u00e9s el carrer Gran?<\/p>\n

favorable adj Que va a favor. Vent favorable.<\/p>\n

fax [pl. faxos] m Aparell per enviar documents per tel\u00e8fon; el document enviat per aquest sistema. Envia’m la factura per fax.<\/p>\n

fe 1 f Confian\u00e7a ferma (en). Tenen molta fe en aquest metge. Tens molt bona fe. Ets un bona fe. 2 Creen\u00e7a. Fe religiosa. La fe en D\u00e9u. 3 donar fe loc verb Assegurar. Dono fe que aix\u00f2 \u00e9s veritat.<\/p>\n

feble adj D\u00e8bil.<\/p>\n

feblesa f Debilitat.<\/p>\n

febre f Augment de la temperatura del cos. Al malalt li ha pujat la febre.<\/p>\n

febrer m Segon mes de l’any.<\/p>\n

fecundaci\u00f3 f Acci\u00f3 de fecundar. Fecundaci\u00f3 artificial, in vitro.<\/p>\n

fecundar v tr Produir la uni\u00f3 de dues c\u00e8l.lules que formaran l’embri\u00f3.<\/p>\n

federaci\u00f3 f Agrupaci\u00f3 d’entitats aut\u00f2nomes. La federaci\u00f3 d’atletisme, d’entitats corals.<\/p>\n

feina [var.: *faena] 1 f Activitat, ocupaci\u00f3, tasca. No puc estar per tu, que tinc feina. Les feines de la casa. La dona de fer feines. 2 El lloc de treball. Ara no hi \u00e9s, que \u00e9s a la feina. Has dut la roba de la feina? Una companya de la feina. 3 fer feina loc verb Treballar. Tot el dia que fa feina. 4 amb prou feines loc adv A penes. Amb prou feines (si) els arriba el sou a final de mes.<\/p>\n

feinejar v intr Fer feina; treballar sense parar. Es passa el dia feinejant.<\/p>\n

feiner, -a [var.: *faener, *fener] adj 1 Treballador. Una persona molt feinera. 2 Laborable. Els dies feiners.<\/p>\n

feix m Manat que es lliga. Un feix de llenya.<\/p>\n

feixisme m Ideologia pol\u00edtica totalit\u00e0ria d’inspiraci\u00f3 nacionalista.<\/p>\n

feixista adj i m i f Referent al feixisme; partidari o partid\u00e0ria del feixisme. Idees feixistes. Els feixistes italians.<\/p>\n

feixuc, -uga adj 1 Dif\u00edcil de moure a causa del seu pes. Un paquet feixuc. 2 [fig.] Una feina feixuga.<\/p>\n

fel\u00ed m Qualsevol mam\u00edfer carn\u00edvor de la fam\u00edlia del lle\u00f3.<\/p>\n

feli\u00e7 adj Que se sent content i satisfet de la seva situaci\u00f3. Una parella feli\u00e7. \u00c9rem una colla de companyes felices. Els anys feli\u00e7os de la joventut.<\/p>\n

felicitaci\u00f3 f 1 El fet de felicitar. Va rebre moltes felicitacions pel naixement del primer n\u00e9t. 2 Escrit per felicitar. Una felicitaci\u00f3 d’aniversari.<\/p>\n

felicitar v tr Manifestar la nostra satisfacci\u00f3 a alg\u00fa per un fet que l’afecta. El vam felicitar pel nou c\u00e0rrec dins l’empresa.<\/p>\n

felicitat f Condici\u00f3 de feli\u00e7. La cara li resplendia de felicitat.<\/p>\n

feli\u00e7ment adv Per sort; d’una manera feli\u00e7. \u201cFeli\u00e7ment, jo s\u00f3c una dona.\u201d Tot va acabar feli\u00e7ment.<\/p>\n

fem m *1 Escombraries, brossa. Ara passen a arreplegar el fem. 2 [o fems, sing. o pl.] Excrements d’animal. Heu de barrejar el fems amb palla. Amuntegueu tots aquests fems.<\/p>\n

femater<\/del>, fematera* m i f Persona que arreplega el fem: escombriaire.<\/p>\n

femella 1 adj i f Animal o planta de sexe femen\u00ed. La gallina \u00e9s la femella del gall. Una cadernera femella. Una palmera femella. 2 f Pe\u00e7a amb rosca per collar un pern.<\/p>\n

femen\u00ed, -ina 1 adj Referent a la dona. Vestits femenins. 2 Referent al g\u00e8nere gramatical. \u2018Taula’ \u00e9s un nom femen\u00ed. 3 femen\u00ed m G\u00e8nere gramatical. El femen\u00ed de \u2018calent’ \u00e9s \u2018calenta’.<\/p>\n

feminisme m Moviment que defensa la igualtat de drets entre homes i dones.<\/p>\n

feminista adj i m i f Referent al feminisme; partidari del feminisme.<\/p>\n

f\u00e8mur m Os de la cuixa. L’\u00e0via ha caigut i s’ha trencat el f\u00e8mur.<\/p>\n

fenomen m Fet que es pot observar, especialment que mereix atenci\u00f3. Fen\u00f2mens f\u00edsics, atmosf\u00e8rics.<\/p>\n

fer 1 v tr Actuar, produir, realitzar. Qu\u00e8 fas? Faig un estel. I com ho fas? No fas m\u00e9s que perdre el temps. 2 Prendre, amidar, mesurar, resultar. Anem a fer un caf\u00e8. Fa un metre d’al\u00e7ada. Tres i tres fan sis. 3 Dir, expressar. Va fer un crit. Va fer que no amb el cap. 4 intr Transc\u00f3rrer. Ja fa un any que \u00e9s aqu\u00ed. 5 v aux Indica manament, obligaci\u00f3. El va fer anar pels pitjors camins. 6 fer de loc verb Treballar de. Fa de pintor. 7 fer per loc verb Escaure. Aix\u00f2 no fa per ell. 8 fer fer loc verb Encomanar. M’he fet fer un env\u00e0 que separa l’estudi del safareig. 9 haver-ne de fer loc verb Importar. Qu\u00e8 n’has de fer, de les meves coses. 10 tant (me, te, li…) fer loc verb No importar. Tant li feia si la criticaven. 11 fer-se v pron Tornar-se, esdevenir. El teu fill ja s’ha fet gran. 12 Cr\u00e9ixer, desenvolupar-se. Les plantes s’han fet molt. 13 v pr i r\u00e8g Relacionar-se. Amb els meus cosins ja no ens fem tant com abans. 14 fer-s’ho v pron Arreglar-se. Com t’ho fas, per arribar a final de mes? 15 fer-hi v pron Importar. No hi fa res que li ho diguis. 16 fer-la v pron Fer una acci\u00f3 sonada. Si no te l’ha feta, te la far\u00e0. 17 si fa no fa loc adv M\u00e9s o menys. N’hi havia quaranta si fa no fa. 18 pel que fa a loc prep Respecte a. Pel que fa als ingredients, deu haver-hi algun error. 19 qu\u00e8 ho fa loc inter Per qu\u00e8. Qu\u00e8 ho fa que encara no sigui aqu\u00ed?<\/p>\n

fera f Animal salvatge. Les feres de la selva.<\/p>\n

ferida f Lesi\u00f3 en el cos que comporta tall o forat. Una ferida de bala, d’arma blanca.<\/p>\n

ferir v tr Fer una ferida. L’han ferit al bra\u00e7<\/p>\n

ferit, ferida m i f Persona que ha estat ferida. Duen els ferits a l’hospital.<\/p>\n

ferm, -a adj Que aguanta. Una construcci\u00f3 ferma. Un car\u00e0cter ferm.<\/p>\n

fermar* v tr Lligar, subjectar. Fermava la moto amb cadena.<\/p>\n

fermesa f Qualitat de ferm. Va aguantar l’empenta amb fermesa.<\/p>\n

ferotge [var.: fero\u00e7] adj Salvatge, que ataca. Uns animals ferotges.<\/p>\n

ferradura f Pe\u00e7a met\u00e0l.lica que es posa sota l’unglot d’un cavall, d’un ase, etc., com a protecci\u00f3.<\/p>\n

ferralla f Conjunt de ferros vells. Han destinat un solar per a tota la ferralla del barri.<\/p>\n

ferramenta* f Instrument manual per a operacions mec\u00e0niques: eina. Porta’m la caixa de les ferramentes.<\/p>\n

ferrer, ferrera m i f Persona que treballa el ferro.<\/p>\n

ferreteria f Botiga on venen eines i altres objectes.<\/p>\n

ferro m Metall amb el qual es fabriquen moltes eines.<\/p>\n

ferrocarril m Mitj\u00e0 de transport constitu\u00eft pels trens.<\/p>\n

ferroviari, -\u00e0ria 1 adj Referent als ferrocarrils. Companyia ferrovi\u00e0ria. 2 m i f Persona que treballa als ferrocarrils. Mon pare \u00e9s ferroviari.<\/p>\n

f\u00e8rtil adj Que pot procrear, produir. Una parella f\u00e8rtil. Una terra f\u00e8rtil.<\/p>\n

fesol* m Llavor comestible de la fesolera: mongeta.<\/p>\n

fesomia f L’aspecte, els trets de la cara. La teva fesomia m’\u00e9s familiar, per\u00f2 ara no hi caic.<\/p>\n

festa f 1 Actes en ocasi\u00f3 d’una celebraci\u00f3. Preparen la festa de final de curs. La festa major. 2 Dia no feiner. Els diumenges \u00e9s festa.<\/p>\n

fester<\/del>* m Pila de llenya que crema: foguera.<\/p>\n

festiu, -iva adj De festa; no laborable. Un dia festiu.<\/p>\n

festival m Conjunt d’actes al voltant d’un fet cultural. Festival de cinema.<\/p>\n

fet 1 m Cas que s’esdev\u00e9, cosa que es realitza. S\u00f3n fets que passaran a la hist\u00f2ria. Volen fets, no pas paraules. 2 loc adv Efectivament. Va dir que ell no ho faria pas i de fet ho va complir.<\/p>\n

fetge m \u00d2rgan de l’aparell digestiu, que segrega la bilis.<\/p>\n

fetus m Etapa del desenvolupament d’un mam\u00edfer a partir de l’embri\u00f3 .<\/p>\n

fi 1 m Terme al qual es tendeix. El fi no justifica els mitjans. 2 f Acabament. A la fi dels seus dies. 3 en fi loc adv Al capdavall. En fi, qu\u00e8 hi farem! 4 a fi (de\/que) loc prep o conj Amb la finalitat (de\/que). Tot ho han fet a fi de b\u00e9. Us posar\u00e9 m\u00e9s a prop de l’escenari a fi que ho vegeu m\u00e9s b\u00e9.<\/p>\n

fi, fina adj 1 De poc gruix, suau. Una pols fina. Un cabell fi. Una veu fina. Una seda molt fina. 2 [fig.] Agut, polit. Una intellig\u00e8ncia fina. Un humor fi. Una vista fina. Unes joies molt fines. Unes maneres fines.<\/p>\n

fiable adj Que te’n pots fiar. Les seves explicacions no s\u00f3n gaire fiables.<\/p>\n

fiar-se v pron i r\u00e8g Confiar (en). Pot fiar-se de la nostra paraula.<\/p>\n

fibl\u00f3 m Punxa que tenen alguns insectes i altres invertebrats per picar: *agull\u00f3. El fibl\u00f3 d’una abella.<\/p>\n

fibra f Element org\u00e0nic o artificial format per fils. Les fibres musculars. Una fusta amb molta fibra. Un jersei de fibra.<\/p>\n

ficar(-se) 1 v tr, pron i r\u00e8g Posar(-s)’hi a dins. Fica la carn a la nevera. Ja \u00e9s hora de ficar-se al llit. 2 [fig.] No us hi fiqueu, que ning\u00fa no us demana!<\/p>\n

ficci\u00f3 f Situaci\u00f3 imaginada, no real. Viu en un m\u00f3n de ficci\u00f3.<\/p>\n

ficus m Planta de fulles grans de color verd fosc i brillant.<\/p>\n

fidel 1 adj Constant, lleial, exacte. Un amic fidel. Una c\u00f2pia fidel de l’original. 2 m i f Seguidor d’una religi\u00f3. Els fidels seguien el serm\u00f3 amb atenci\u00f3.<\/p>\n

fidelitat f Qualitat de fidel. Confiava en la fidelitat dels seus seguidors i amics.<\/p>\n

fideu [gen. en pl.] m Pasta en forma de filament. Una sopa de fideus. Fideus a la cassola.<\/p>\n

figa f 1 Fruit comestible de la figuera. 2 figa de moro [var.: *figa de pala] Fruit comestible de la figuera de moro.<\/p>\n

figuera f 1 Arbre fruiter de fulles amples i caduques propi de pa\u00efsos c\u00e0lids. 2 figuera de moro [var.: *figuera de pala] Esp\u00e8cie de cactus que fa les figues de moro.<\/p>\n

figura f Representaci\u00f3, en dues o tres dimensions, d’una forma. Figures geom\u00e8triques.<\/p>\n

figurar 1 v tr Representar. Aquell decorat figurava l’interior d’un bar. 2 figurar-se [var.: afigurar-se] v pron i tr Imaginar-se. Jo ja em figurava que no era veritat.<\/p>\n

fil m 1 Cos prim i llarg format de filaments o fibres. Fil de cosir. Fil d’empalomar. 2 *fil d’aram Filferro.<\/p>\n

fila [var.: filera] f Seguit de coses o de persones fent renglera. Una fila de butaques. Posa’t a la fila.<\/p>\n

filament m Dit de tot all\u00f2 que t\u00e9 aspecte de fil. Els filaments d’una espiga, d’una bombeta el\u00e8ctrica.<\/p>\n

filar v intr Fer fil a partir d’una fibra. \u201cLa Balenguera fila, fila.\u201d<\/p>\n

filat m 1 Malla de filferro. Han posat un filat de separaci\u00f3 entre les dues finques. 2 Xarxa. Un filat per ca\u00e7ar ocells.<\/p>\n

filet m Tall de carn polit.<\/p>\n

filferro m Fil d’acer de molts usos: *fil d’aram. Una tanca de filferro.<\/p>\n

fill, filla m i f Persona o animal en relaci\u00f3 als pares.<\/p>\n

fillol, fillola m i f Persona en relaci\u00f3 als seus padrins.<\/p>\n

filmadora f C\u00e0mera de filmar.<\/p>\n

filmar v tr Fer una pel.l\u00edcula. Han filmat escenes de carrer.<\/p>\n

fil\u00f2sof, fil\u00f2sofa m i f Persona que es dedica a la filosofia.<\/p>\n

filosofia f Ci\u00e8ncia que estudia el pensament.<\/p>\n

filtrar v tr Fer passar per un filtre. Filtrava el licor de caf\u00e8 que havia preparat.<\/p>\n

filtre m Estri que permet de separar els s\u00f2lids dels l\u00edquids. El filtre de la cafetera.<\/p>\n

final 1 adj \u00daltim. La seq\u00fc\u00e8ncia final. 2 m Acabament, fi. No va poder arribar fins al final del recorregut. 3 f L’\u00faltim partit. La final de la Copa. 4 al final loc adv Al capdavall. Al final, li va cantar les quaranta.<\/p>\n

finalitat f Fi. Quina \u00e9s la finalitat del viatge?<\/p>\n

finalment adv Al final. Finalment, li va dir tota la veritat.<\/p>\n

financer, -a adj i m i f Referent a les finances. Operacions financeres. Una reuni\u00f3 de financers.<\/p>\n

finances f Recursos econ\u00f2mics, especialment de l’Estat. El ministre de Finances.<\/p>\n

finca f Casa o terreny de propietat.<\/p>\n

finestra f Obertura a la paret d’un edificaci\u00f3, que no arriba fins a terra.<\/p>\n

finestral m Finestra gran.<\/p>\n

finestreta f Finestra petita, especialment en un servei d’atenci\u00f3 al p\u00fablic. Demaneu els impresos a la finestreta d’aqu\u00ed al costat.<\/p>\n

finestr\u00f3 m Portic\u00f3.<\/p>\n

fingir v tr Fer veure. Va fingir que no el coneixia.<\/p>\n

fins 1 prep [loc prep \u2018fins a’ i loc conj \u2018fins que’] Indica terme, en l’espai o en el temps. Ad\u00e9u, fins dem\u00e0. Arriba’t fins a ca la tia. Fins ara no ha tornat la llum. No me n’anir\u00e9 fins que no arribeu. 2 adv [i loc adv \u2018fins i tot’] I tamb\u00e9. Fins l’alcalde va venir a la festa. Fins l’alcalde i tot. Fins i tot l’alcalde.<\/p>\n

fira f Conjunt d’atraccions; exposici\u00f3 de productes. Els cavallets de la fira. Una fira de mostres.<\/p>\n

fireta f Joguina consistent en parament de cuina i de taula en miniatura: *escuradeta.<\/p>\n

firma f 1 Forma gr\u00e0fica que representa el nom d’una persona. Va posar la seva firma al final del contracte. 2 Empresa comercial. Una firma de teixits molt acreditada.<\/p>\n

firmar v tr Fer una firma. Ha firmat el contracte.<\/p>\n

fiscal m i f Advocat que duu l’acusaci\u00f3 en un judici.<\/p>\n

f\u00edsic, -a 1 adj Referent a la natura o al cos. Fen\u00f2mens f\u00edsics. Els trets f\u00edsics d’una persona. 2 m i f Persona entesa en f\u00edsica.<\/p>\n

f\u00edsica f Ci\u00e8ncia que estudia les lleis de la natura.<\/p>\n

fitxa f 1 Pe\u00e7a de diverses formes i utilitats. Una fitxa de d\u00f2mino. 2 Full per escriure-hi dades. Cada pacient de l’ambulatori t\u00e9 la seva fitxa.<\/p>\n

fitxer m Moble per tenir-hi fitxes ordenades; bloc d’informaci\u00f3 dins d’un ordinador.<\/p>\n

fix, -a adj Permanent, fixat. Un treball fix. Un salari fix. Passa cada dia per davant l’hotel a una hora fixa. Tenia els ulls fixos en la porta.<\/p>\n

fixar 1 v tr Determinar. Hem de fixar un dia per a la cita. 2 Enganxar, collar. Aquesta pe\u00e7a s’ha de fixar amb l’altra. 3 fixar-se v pron i r\u00e8g Parar atenci\u00f3. T’hi has fixat, en el vestit que porta?<\/p>\n

flaix m Aparell que acompanya una c\u00e0mera per produir un esclat de llum artificial.<\/p>\n

flam m Dol\u00e7 de poca consist\u00e8ncia en forma de con truncat.<\/p>\n

flama f Llengua de foc. Les flames de la foguera il.luminaven el capvespre.<\/p>\n

flamarada f Flama gran. Es veien de lluny les grans flamarades de l’incendi.<\/p>\n

flassada f Manta de llit.<\/p>\n

flauta f Instrument musical de vent, de diferents formes. Flauta dol\u00e7a. Flauta travessera.<\/p>\n

flautista m i f Persona que toca la flauta.<\/p>\n

fleca f Forn de pa.<\/p>\n

flequer, flequera m i f Persona que treballa en una fleca.<\/p>\n

fletxa f 1 Arma que es llan\u00e7a amb arc. 2 Signe (\u279d) que indica direcci\u00f3. \u201cSeguiu la fletxa.\u201d<\/p>\n

flexible adj Que es corba f\u00e0cilment. Les vares s\u00f3n flexibles.<\/p>\n

flexi\u00f3 f Acci\u00f3 de doblegar, especialment una articulaci\u00f3, d’encorbar o arronsar una part del cos. Fa flexions de cames cada mat\u00ed.<\/p>\n

flexo m Llum de taula, de bra\u00e7 flexible.<\/p>\n

floc m 1 Volva de neu. 2 Tou de mat\u00e8ria formada per fils. Un floc de llana. Un floc de cot\u00f3 fluix.<\/p>\n

flonjo, -a adj Tou com una esponja. Uns coixins flonjos.<\/p>\n

flor f \u00d2rgan reproductor de moltes plantes.<\/p>\n

florida f El fet de florir. La florida dels ametllers \u00e9s pel gener.<\/p>\n

floridura f Verdet.<\/p>\n

florir 1 v intr Fer flor. Les margarides ja han florit. 2 florir-se v pron Fer floridura. Tenia la fruita en una bossa de pl\u00e0stic i s’ha florit.<\/p>\n

florista m i f Persona que despatxa en una floristeria.<\/p>\n

floristeria f Botiga de flors.<\/p>\n

flota f Conjunt d’embarcacions d’un pa\u00eds, d’un mateix propietari o que es dediquen a un mateix fet. T\u00e9 una flota pesquera. La flota de guerra.<\/p>\n

flotador m Objecte flotant per als qui no saben nedar. No us tireu pas a la piscina sense flotadors.<\/p>\n

flotar v intr Aguantar-se damunt l’aigua. El suro flota.<\/p>\n

fluid, -a 1 adj Que s’adapta al recipient. Els gasos i els l\u00edquids s\u00f3n subst\u00e0ncies fluides. 2 [fig.] Sense entrebancs. Un discurs fluid. 3 fluid m L’aigua \u00e9s un fluid.<\/p>\n

fluix, -a 1 adj Poc tibant, poc consistent, gens fort. El nus est\u00e0 fluix. Estic fluixa de cames. 2 fluix adv Parla m\u00e9s fluix.<\/p>\n

fluorescent m Llum en forma de tub. El fluorescent de la cuina s’ha fos.<\/p>\n

foc 1 m Calor i llum d’un cos en combusti\u00f3. Van haver de fer foc per escalfar-se. 2 focs artificials m pl Espectacle a base de coets i petards.<\/p>\n

foca f Mam\u00edfer mar\u00ed de cos mass\u00eds i potes curtes.<\/p>\n

focus m Llum que es projecta en un punt. Els focus d’un escenari.<\/p>\n

fofo, -a adj Tou, sense consist\u00e8ncia. Est\u00e0 gras i fofo.<\/p>\n

fog\u00f3 [var.: *foguer] m Cada un dels dispositius d’una cuina per on surt el foc. Una cuina petita amb dos fogons.<\/p>\n

fogonet m Fog\u00f3 port\u00e0til. Un fogonet de but\u00e0.<\/p>\n

foguera f Foc fet amb una pila de llenya o altre material combustible: *fester. Les fogueres de Sant Joan.<\/p>\n

foie gras m Aliment past\u00f3s fet de fetge d’\u00e0nec o d’oca.<\/p>\n

foli m Full de paper de mida gran.<\/p>\n

folklore m Conjunt de les manifestacions de la cultura popular<\/p>\n

follet m Personatge fant\u00e0stic molt petit de la literatura popular: *donyet.<\/p>\n

folrar [var. fam.: forrar] v tr Cobrir amb folre. Folrar un llibre, un abric.<\/p>\n

folre [var. fam.: folro, forro] m Coberta protectora exterior d’un llibre, d’una llibreta, o b\u00e9 interior d’una pe\u00e7a de roba.<\/p>\n

fomentar v tr Ajudar a fer progressar. Volen fomentar la lectura d’obres liter\u00e0ries.<\/p>\n

fonament m Base on descansa una construcci\u00f3. L’hotel t\u00e9 uns fonaments molt fondos.<\/p>\n

fonamental adj B\u00e0sic, molt important. \u00c9s fonamental que entengueu aix\u00f2.<\/p>\n

fonda f Establiment amb servei de menjador i d’habitacions.<\/p>\n

fond\u00e0ria f Qualitat de fondo.<\/p>\n

fondo, -a adj D’una dimensi\u00f3 gran en direcci\u00f3 avall o endins, profund. Un pou molt fondo. Una cova fonda.<\/p>\n

fondre(`s) v tr i pron Convertir(-se) un s\u00f2lid en l\u00edquid. La calor fon el gel. El gel s’ha fos.<\/p>\n

fong m Nom gen\u00e8ric d’uns organismes d’aparen\u00e7a vegetal que, en molts casos, tenen com a part destinada a la reproducci\u00f3 all\u00f2 que coneixem com a bolets.<\/p>\n

fons m 1 Part de baix d’un recipient, d’un lloc fondo; part de m\u00e9s endins d’un espai. El fons del llac. El fons d’un escenari. 2 [fig.] Volen arribar al fons de la q\u00fcesti\u00f3. 3 Diners. L’empresa estava sense fons. 4 anar a fons loc verb Aprofundir. Volen anar a fons en la investigaci\u00f3.<\/p>\n

font f 1 Lloc on brolla l’aigua de dins la terra. Les fonts del Llobregat. 2 Construcci\u00f3 amb aixetes o brocs d’on brolla aigua. La font de Canaletes. 3 [fig.] Origen, proced\u00e8ncia. Les fonts d’informaci\u00f3.<\/p>\n

fora 1 adv [loc adv \u2018a fora’, \u2018per fora’… i loc prep \u2018fora de’…] Indica situaci\u00f3 en la part exterior, per oposici\u00f3 a l’interior, o dins. Va quedar-se fora. A fora estar\u00e0s m\u00e9s fresc. Busca’l per fora. Van trobar-lo fora del cam\u00ed. 2 fer fora loc verb Treure, despatxar. Els gossos van fer fora la presa del cau. L’han fet fora del pis per no pagar el lloguer. 3 fora de loc prep Llevat de. Hi eren tots fora del Miquel.<\/p>\n

foradar v tr Fer un forat o forats. Han foradat la paret.<\/p>\n

foraster, -a adj i m i f Procedent d’altres terres. T\u00e9 una parla forastera. Han arribat molts forasters al poble.<\/p>\n

forat m Obertura que travessa un cos. Una m\u00e0quina de fer forats.<\/p>\n

forca f 1 Eina agr\u00edcola amb unes punxes a l’extrem, per regirar palla, fems, etc. 2 Aparell per penjar un condemnat.<\/p>\n

for\u00e7a 1 f Pot\u00e8ncia o resist\u00e8ncia f\u00edsica. No t\u00e9 prou for\u00e7a per aixecar aquest sac. Aguantava amb for\u00e7a totes les empentes que li donaven. 2 [sovint en pl.] Ex\u00e8rcit, policia. La for\u00e7a a\u00e8ria. Les forces armades. Les forces d’ordre. 3 det [inv.; pl. fam. forces] Bastant. Encara queda for\u00e7a llet a la nevera. T\u00e9 for\u00e7a amics i amigues. 4 adv Bastant. La nova s\u00e8rie m’interessa for\u00e7a. 5 a la for\u00e7a, per for\u00e7a loc adv Necess\u00e0riament. Hi ha d’anar per for\u00e7a.<\/p>\n

for\u00e7ar v tr 1 Obligar. L’han for\u00e7at a dimitir. 2 Fer cedir per la for\u00e7a. Els lladres van for\u00e7ar el pany.<\/p>\n

for\u00e7\u00f3s, -osa adj Que \u00e9s obligat, que es fa per for\u00e7a. Hi ha un desviament for\u00e7\u00f3s a la dreta.<\/p>\n

for\u00e7ut, -uda adj Que t\u00e9 molta for\u00e7a. Un boxejador for\u00e7ut.<\/p>\n

forestal adj Referent al bosc. Massa forestal. Guarda forestal.<\/p>\n

forja f T\u00e8cnica de treballar el metall a cops de martell o de mall.<\/p>\n

forjar v tr Treballar el metall amb la t\u00e8cnica de la forja.<\/p>\n

forma f 1 Contorn que determina l’espai ocupat per un cos, una figura. Una escultura de formes arrodonides. 2 Manera. T\u00e9 una forma peculiar de caminar, de parlar.<\/p>\n

formaci\u00f3 f 1 Acci\u00f3 i efecte de formar(-se). Ha rebut una bona formaci\u00f3. Formaci\u00f3 professional. Formaci\u00f3 permanent. 2 Disposici\u00f3 ordenada d’una tropa. Una formaci\u00f3 militar.<\/p>\n

formal adj 1 Seri\u00f3s, que compleix. Te’n pots fiar, perqu\u00e8 \u00e9s una persona molt formal. 2 Referent a la forma. L’estructura formal d’un poema.<\/p>\n

formalment adv D’una manera formal. El van invitar formalment.<\/p>\n

formar v tr 1 Educar. En aquell centre, hi solen formar bons professionals. 2 Compondre. Els llibres que formaven la seva biblioteca. 3 Posar en formaci\u00f3. El capit\u00e0 va fer formar la companyia.<\/p>\n

formatge m Aliment obtingut de la llet.<\/p>\n

formatget m Tipus de formatge en porcions.<\/p>\n

forment m 1 Tipus de blat de molta qualitat. *2 [p. ext.] Blat.<\/p>\n

formidable adj Molt bo. Un espectacle formidable.<\/p>\n

formiga f Insecte que viu en galeries, generalment sota terra, en comunitats molt organitzades.<\/p>\n

formig\u00f3 m 1 Material per a la construcci\u00f3. 2 Sensaci\u00f3 com de pessigolles en alguna part del cos.<\/p>\n

formiguer m Niu de formigues.<\/p>\n

f\u00f3rmula f Expressi\u00f3 ritual o simb\u00f2lica d’una regla, d’un fet. F\u00f3rmula m\u00e0gica. F\u00f3rmula matem\u00e0tica.<\/p>\n

forn m 1 Lloc tancat on es produeix calor amb diverses finalitats. Forn de vidre. Alt forn. 2 Obrador i botiga de pa, fleca. El pa del forn de la pla\u00e7a \u00e9s m\u00e9s bo.<\/p>\n

forner, fornera m i f Persona que t\u00e9 un forn de pa.<\/p>\n

forquilla [var.: *forqueta] f Estri per menjar, format per un m\u00e0nec i unes punxes.<\/p>\n

forrellat m Barreta per tancar una porta o una finestra.<\/p>\n

fort, -a 1 adj 1 Que t\u00e9 for\u00e7a, pot\u00e8ncia. No \u00e9s prou fort per dur tot aquest pes. Una veu forta. 2 Que fa un gran efecte. Un licor fort. Una impressi\u00f3 forta. 3 fort adv Amb for\u00e7a. Li va pegar fort. 4 exp Indica aprovaci\u00f3 d’un mal pas d’alg\u00fa altre. Fort, aix\u00ed n’aprendr\u00e0!<\/p>\n

fortalesa f 1 Qualitat de fort. Ho resistir\u00e0 perqu\u00e8 t\u00e9 una gran fortalesa. 2 Construcci\u00f3 antiga apta per resistir atacs. Els soldats van atacar la fortalesa.<\/p>\n

fortuna f 1 Sort. Va tenir la fortuna d’encertar la travessa. 2 Riquesa. Ha fet una gran fortuna.<\/p>\n

fosc, -a 1 adj Amb poca llum o gens. \u201cPer l’agost, a les set ja \u00e9s fosc.\u201d 2 fer-se fosc loc verb Comen\u00e7ar el vespre. A l’hivern es fa fosc de seguida.<\/p>\n

foscor [var.: fosca] f Qualitat de fosc. Caminaven enmig de la foscor.<\/p>\n

fossa f1 Clot fet a terra amb diverses finalitats. Una fossa comuna. 2 Cavitat del cos hum\u00e0. Les fosses nasals.<\/p>\n

fossat m Excavaci\u00f3 al voltant d’una fortalesa.<\/p>\n

f\u00f2ssil m Organisme antic que ha conservat la seva forma.<\/p>\n

foto [var.: fotografia] f Imatge obtinguda damunt paper. Una m\u00e0quina de fer fotos.<\/p>\n

fotoc\u00f2pia f C\u00f2pia feta amb fotocopiadora.<\/p>\n

fotocopiadora f M\u00e0quina de copiar damunt de paper textos i dibuixos.<\/p>\n

fot\u00f2graf, fot\u00f2grafa m i f Persona que es dedica a la fotografia.<\/p>\n

fotografia f 1 Art de fotografiar. Ha muntat un estudi de fotografia. 2 Foto.<\/p>\n

fotografiar v tr Fer fotos.<\/p>\n

fotre(\u2018s) 1 v tr, intr, pron i r\u00e8g Fer, pegar, posar, tirar, riure’s… No foteu m\u00e9s el ximple. Qu\u00e8 hi has fotut, a l’entrep\u00e0? Es va fotre tot el plat. Es fot de tu. No foteu! 2 fot-li exp Indica aprovaci\u00f3 d’un escarment. Fot-li, aix\u00ed no hi tornar\u00e0!<\/p>\n

frac\u00e0s [pl. -assos] m Resultat negatiu. El frac\u00e0s escolar.<\/p>\n

fracassar v r\u00e8g Tenir un frac\u00e0s. Fracassa en tot all\u00f2 que empr\u00e8n.<\/p>\n

fracci\u00f3 f Part. Fracci\u00f3 decimal.<\/p>\n

fractura f Trencament, especialment d’un os. Una fractura de f\u00e8mur.<\/p>\n

fr\u00e0gil adj Que es trenca f\u00e0cilment. Una cristalleria molt fr\u00e0gil.<\/p>\n

fragment m Tros. Va recitar un fragment del poema.<\/p>\n

franc, -a adj 1 Obert. T\u00e9 un car\u00e0cter franc. 2 de franc loc adv Sense pagar.<\/p>\n

franc m Moneda de Fran\u00e7a i d’altres pa\u00efsos europeus.<\/p>\n

francament adv \u00c9s a dir. Francament, no m’ho crec.<\/p>\n

franc\u00e8s, -esa 1 adj i m i f De Fran\u00e7a. 2 franc\u00e8s m Llengua francesa.<\/p>\n

franel.la f Teixit lleuger de llana. Una camiseta de franel.la.<\/p>\n

franja f Banda. La zebra t\u00e9 franges a la pell.<\/p>\n

frankfurt m Salsitxa de carn de porc, fumada i escaldada.<\/p>\n

franquesa f Qualitat de franc. Pots parlar amb tota franquesa.<\/p>\n

frase f Unitat ling\u00fc\u00edstica amb significat, generalment formada per un conjunt de mots.<\/p>\n

fraternitat f Germanor.<\/p>\n

fraula<\/del>* f Fruit comestible de color vermell\u00f3s i molt arom\u00e0tic: maduixa.<\/p>\n

fre m Mecanisme per frenar. El fre de m\u00e0.<\/p>\n

fred 1 m Temperatura baixa. Al novembre ja comen\u00e7a a fer fred. Entra, que agafar\u00e0s fred. Enc\u00e9n la calefacci\u00f3, que tenim fred. 2 fred, -a adj Que t\u00e9 una temperatura baixa. La sopa \u00e9s freda.<\/p>\n

fredolic, -a adj Molt sensible al fred. He posat una altra manta per als fredolics.<\/p>\n

fredor f Qualitat de fred. Va enretirar la m\u00e0 en sentir aquella fredor.<\/p>\n

fregall m Pe\u00e7a per fregar, de formes diverses, generalment de material rasp\u00f3s.<\/p>\n

fregar v tr 1 Netejar amb fregall o baieta. Fregar el terra. 2 Passar(-hi) a prop quasi tocant o tocant lleument. La pilota hi va passar fregant-li el cap.<\/p>\n

fregidora f Recipient fondo amb escorredora per fregir aliments.<\/p>\n

fregir v tr Coure amb oli roent. Aquesta mena de patates s\u00f3n molt bones per fregir.<\/p>\n

fregit, -ida [var.: *frit] adj Que ha estat fregit. Patates fregides.<\/p>\n

frenar v intr Retenir l’impuls d’un vehicle mitjan\u00e7ant el fre. En els revolts, no conv\u00e9 frenar.<\/p>\n

freq\u00fc\u00e8ncia f Qualitat de freq\u00fcent. Solen venir amb freq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n

freq\u00fcent adj Que succeeix sovint. Pluges freq\u00fcents.<\/p>\n

freq\u00fcentar v tr Anar sovint a un lloc. Freq\u00fcentava les sales de joc.<\/p>\n

fresc, -a 1 adj Que t\u00e9 una temperatura m\u00e9s aviat baixa. Fa un aire fresc. 2 fresc m Pintura feta damunt de cal\u00e7.<\/p>\n

fresca f Oratge fresc. Estaven al portal prenent la fresca.<\/p>\n

frigor\u00edfic m Nevera.<\/p>\n

front m Part de davant del cap, situada entre les celles i el cabell. Quan pensa, arruga el front.<\/p>\n

frontera f 1 L\u00edmit de separaci\u00f3, especialment pol\u00edtic. La frontera d’Andorra. *2 Fa\u00e7ana. Volen emblanquinar tota la frontera de la casa.<\/p>\n

frontissa f Pe\u00e7a formada per dues plaques met\u00e0l.liques, que permet de fer girar una porta, una finestra.<\/p>\n

front\u00f3 m Lloc on es juga a pilota.<\/p>\n

fruir v r\u00e8g Gaudir. Fru\u00efa d’un descans merescut.<\/p>\n

fruit m Part d’una planta que cont\u00e9 les llavors. El fruit de la prunera \u00e9s la pruna.<\/p>\n

fruita f 1 Fruit comestible, especialment el que se sol menjar com a postres. 2 fruita seca Conjunt de fruits com ametlles, avellanes, figues seques, etc.<\/p>\n

fruitar v intr Fer fruit. Les pomeres ja han fruitat.<\/p>\n

fruiter m Arbre fruiter. Un camp de fruiters.<\/p>\n

fruitera f Recipient per a la fruita.<\/p>\n

fruiteria f Botiga de fruita.<\/p>\n

frustrar v tr Impedir una cosa esperada. El nou conflicte va frustrar les esperances de pau.<\/p>\n

fuel m Combustible pesant extret del petroli.<\/p>\n

fuga f El fet de fugir, especialment un fluid o un pres. Hi ha hagut una fuga a la pres\u00f3. Una fuga de gas.<\/p>\n

fugida f El fet de fugir. All\u00f2 va ser una fugida d’estudi.<\/p>\n

fugir v r\u00e8g Escapar(-se). Ha fugit de la pres\u00f3.<\/p>\n

fuita f Fuga, especialment d’un fluid. Una fuita de gas. El tub de fuita.<\/p>\n

full m Rectangle de paper. Em va escriure la seva adre\u00e7a en un full.<\/p>\n

fulla f 1 Part d’una planta que surt a les branques. Les fulles d’una alzina. 2 L\u00e0mina d’un instrument de tall. La fulla d’un ganivet. Una fulla d’afaitar.<\/p>\n

fullam m 1 [var.: fullatge] Conjunt de les fulles d’un arbre. Els ocells removien el fullam de l’olivera. 2 Estesa de fulles. Van escombrar tot aquell fullam dels carrers.<\/p>\n

fum m Conjunt de part\u00edcules de carb\u00f3 suspeses en els gasos d’una combusti\u00f3.<\/p>\n

fumador, -a adj i m i f Que fuma. Un fumador incorregible. Seients per a no fumadors.<\/p>\n

fumar 1 v tr Omplir de fum, ennegrir amb fum. El foc que han fet al pati ha fumat tota la casa. 2 v tr i intr Aspirar el fum del tabac. Nom\u00e9s fuma ros. Es passa el dia fumant.<\/p>\n

fumat, -ada adj Sotm\u00e8s a l’acci\u00f3 del fum. Salm\u00f3 fumat.<\/p>\n

fumeral<\/del>* m Xemeneia.<\/p>\n

fumigar v tr Escampar subst\u00e0ncies per eliminar plagues. Han fumigat tots els camps de presseguers amb una avioneta.<\/p>\n

funci\u00f3 f 1 Representaci\u00f3. Una funci\u00f3 de teatre. 2 Treball, acci\u00f3, finalitat propis (de). El fetge fa la funci\u00f3 de filtre.<\/p>\n

funcional adj Adequat al seu objectiu. Un moble funcional. Un horari funcional.<\/p>\n

funcionament m El fet de funcionar. La central el\u00e8ctrica es va posar en funcionament.<\/p>\n

funcionar v intr Anar un \u00f2rgan, un mecanisme. L’aspiradora no funciona.<\/p>\n

funcionari, funcion\u00e0ria m i f Treballador o treballadora de l’administraci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n

funda f Estoig, receptacle, coberta de diferents formes i usos. La funda de les ulleres. La funda d’una butaca.<\/p>\n

fundar v tr Crear una instituci\u00f3, una organitzaci\u00f3, etc. Ara fa cent anys es va fundar el Futbol Club Barcelona.<\/p>\n

f\u00fanebre adj Referent a la mort, a un mort. Un ambient f\u00fanebre.<\/p>\n

funeral m Ritual en honor d’un difunt.<\/p>\n

funicular m Ferrocarril apte per pujar pendents. El funicular de Montju\u00efc.<\/p>\n

furgar v tr i r\u00e8g Remenar amb un objecte, amb la m\u00e0, amb el morro, etc. Furgava el cau amb un pal per veure si sortia la rata. El porc furgava la terra.<\/p>\n

furg\u00f3 m Vehicle llarg de transport. El furg\u00f3 de les mudances.<\/p>\n

furgoneta f Vehicle de transport amb porta posterior o b\u00e9 lateral. Reparteixen la mercaderia en una furgoneta.<\/p>\n

f\u00faria f Viol\u00e8ncia. El va atacar amb f\u00faria. La f\u00faria de la tempestat.<\/p>\n

furi\u00f3s, -osa adj Enrabiat. Estava molt furi\u00f3s amb ells pel disbarat que havien fet.<\/p>\n

furt* m Robatori, especialment sense viol\u00e8ncia. Als supermercats han de vigilar molt els furts.<\/p>\n

furtar* v tr Fer un furt. M’han furtat la cartera de la butxaca.<\/p>\n

fusell m Arma de foc de can\u00f3 llarg, especialment usada a l’ex\u00e8rcit.<\/p>\n

fusible m Mecanisme que desconnecta un circuit el\u00e8ctric.<\/p>\n

fusta f Primera mat\u00e8ria extreta dels arbres.<\/p>\n

fuster, fustera m i f Persona que treballa la fusta.<\/p>\n

fusteria f Obrador de fuster.<\/p>\n

futbol m Esport de competici\u00f3 en qu\u00e8 juguen dos equips d’onze persones.<\/p>\n

futbol\u00ed m Joc que imita un camp de futbol en miniatura.<\/p>\n

futbolista m i f Esportista que juga a futbol.<\/p>\n

f\u00fating m Modalitat de cursa en qu\u00e8 es corre lentament i a ritme regular.<\/p>\n

futur m El temps que ha de venir. Tenen el futur una mica gris. Em sembla que has triat un ofici sense gaire futur.<\/p>\n

5<\/p>\n

\n

G<\/h2>\n

g\u00e0bia f Caixa de diferents mides, amb barrots o filferros, per tancar-hi animals. Una g\u00e0bia d’ocells, de lleons.<\/p>\n

gai m Home homosexual.<\/p>\n

gaire Molt [en frases negatives, condicionals i interrogatives]. 1 det [pl. gaires o *inv.] No t\u00e9 gaire set. No tenia gaires ganes d’anar al cine. Mira si en tens gaires. Que tens gaires amics? 2 adv No m’ha agradat gaire.<\/p>\n

gaireb\u00e9 [var. fam.: quasib\u00e9] adv Quasi. Van tornar que eren gaireb\u00e9 les sis.<\/p>\n

gala 1 f Festa amb espectacle. La gran gala anual de la televisi\u00f3. 2 de gala loc adj Referent a la vestimenta luxosa que se sol dur en algunes celebracions. Un vestit de gala.<\/p>\n

gal\u00e0xia f Conjunt d’estrelles, d’aspecte nebul\u00f3s.<\/p>\n

galeria f 1 Sala d’exposici\u00f3 d’obres d’art. Una galeria d’art. 2 Balc\u00f3 posterior. Darrere la casa hi ha una antiga galeria amb safareig. 3 Via subterr\u00e0nia en una mina. Hi ha hagut un accident a la galeria sis. 4 Corredor d’una pres\u00f3 amb cel.les.<\/p>\n

galeta [var.: *galleta] f Pasta cuita consistent feta de farina. Galetes dolces. Galetes salades.<\/p>\n

gall m 1 Ocell de corral amb una cresta al cap. 2 gall dindi [var.: *indi\u00e0, indiot] Ocell de corral sense cresta i amb el cap i el coll sense plomes: *titot.<\/p>\n

gallec, -ega adj i m i f De Gal\u00edcia. 2 gallec m Llengua de Gal\u00edcia.<\/p>\n

galleda f Recipient amb una gran nansa a la part de dalt: *poal. Ompliu-me la galleda d’aigua per fregar.<\/p>\n

gallina f Femella del gall.<\/p>\n

galliner m Corral de gallines.<\/p>\n

galopar v intr C\u00f3rrer un cavall. El cavall galopava pel prat.<\/p>\n

galta f Cada un dels costats de la cara.<\/p>\n

galteres f pl Malaltia de les gl\u00e0ndules salivals que inflama les galtes.<\/p>\n

gamba f Crustaci mar\u00ed comestible, de color vermell\u00f3s. Gambes a la planxa.<\/p>\n

gamberro, gamberra m i f Persona amb mala intenci\u00f3. Uns gamberros han destrossat tots els bancs del passeig.<\/p>\n

gamma f Conjunt variat. El venedor li ensenyava tota la gamma dels seus productes.<\/p>\n

gana 1 f Desig o necessitat de menjar: *fam. \u00c9s l’hora de dinar, per\u00f2 no tenim gens de gana. 2 ganes f pl Desig. Tenia moltes ganes de veure’t. 3 de bona gana loc adv De gust. Ho far\u00e9 de bona gana. 4 de mala gana loc adv Per for\u00e7a. Treballa sempre de mala gana.<\/p>\n

gandul, -a adj i m i f Que no t\u00e9 gens d’inclinaci\u00f3 per treballar. L’han fet fora de l’empresa per gandul.<\/p>\n

ganga f Mercaderia que va a un preu molt baix. Tenen roba de marca que \u00e9s una ganga.<\/p>\n

ganivet m Instrument de tall, generalment d’\u00fas dom\u00e8stic. Un ganivet de cuina.<\/p>\n

ganivetada f Ferida feta amb ganivet. El va cosir a ganivetades.<\/p>\n

ganxo m Estri de forma corba de diversos usos.<\/p>\n

ganyit<\/del>* [var.: *ganyol] m Crit llarg i agut del gos i animals semblants: udol.<\/p>\n

ganyota [sovint en pl.] f Gest de contracci\u00f3 de la cara. Quan va veure que li servien aquell menjar, tot era fer ganyotes.<\/p>\n

garantia f All\u00f2 que garanteix. El frigor\u00edfic que hem comprat t\u00e9 un any de garantia.<\/p>\n

garantir v tr Asssegurar la bondat, la veracitat, etc. (de). Em van garantir que aquell teixit no necessitava planxa.<\/p>\n

garatge m Local on es guarden vehicles; taller mec\u00e0nic.<\/p>\n

gargamella f Gola.<\/p>\n

g\u00e0rgares f pl El fet de glopejar un medicament o similar per tractar o prevenir irritacions de la gola. Cada mat\u00ed faig g\u00e0rgares.<\/p>\n

gargot m Tra\u00e7 mal fet: *burot. A la menuda li agrada fer gargots.<\/p>\n

gargotejar v intr Fer gargots.<\/p>\n

garrafa f Recipient de cos ample i coll curt. Una garrafa d’oli.<\/p>\n

garrell, -a [var.: *garrut] adj i m i f Que t\u00e9 les cames fent arc: *corb. \u00c9s tan garrell, que sembla que va dalt de cavall.<\/p>\n

garr\u00ed, garrina [var.: *gorr\u00ed] m i f Petit del porc i de la truja.<\/p>\n

garr\u00f3 m Turmell. Duia les mitges al garr\u00f3.<\/p>\n

garrot m Pal gruixut. El va amena\u00e7ar amb un garrot.<\/p>\n

garsa f Ocell de la fam\u00edlia del corb amb plomes blanques al ventre i a la cua.<\/p>\n

gas m Estat de la mat\u00e8ria que omple sempre qualsevol recipient. Gas natural. Gas ciutat.<\/p>\n

gasa [var.: gassa] f Tela amb els fils molt separats. Li van posar una gasa damunt de la pomada.<\/p>\n

gasoil m Derivat del petroli usat com a combustible i com a carburant.<\/p>\n

gasolina f Derivat del petroli usat com a carburant.<\/p>\n

gasolinera f Establiment per proveir de carburant els vehicles.<\/p>\n

gas\u00f3s, -osa adj En estat de gas, que cont\u00e9 gas. Beguda gasosa.<\/p>\n

gasosa f Beguda amb gas ensucrada.<\/p>\n

gaspatxo m Plat fred fet amb molla de pa i diverses hortalisses, tot passat per la batedora.<\/p>\n

gastar 1 v tr i intr Donar diners per procurar-se alguna cosa. Gasten massa en menjar. 2 gastar(-se) v tr i pron Consumir(-se) per l’\u00fas. De seguida gasta les sabates dels talons. Les piles de la llanterna s’han gastat.<\/p>\n

gastat, -ada adj Fet malb\u00e9 per l’\u00fas. Duia un abric tot gastat de les vores.<\/p>\n

gat, gata m i f Mam\u00edfer fel\u00ed dom\u00e8stic: *moix.<\/p>\n

gaudir v r\u00e8g 1 Posseir un b\u00e9. Gaudia de bona salut. 2 Passar-s’ho b\u00e9. Van gaudir amb l’espectacle.<\/p>\n

gavardina f Pe\u00e7a d’abric de roba impermeable.<\/p>\n

gavina f Ocell de plomes blanques que habita a les vores del mar.<\/p>\n

gebre m Boira que es gla\u00e7a damunt les arestes dels objectes.<\/p>\n

gegant, -a 1 adj De proporcions grandioses. Un pi gegant. 2 m i f Personatge del folklore. Ja passen els gegants de l’ajuntament.<\/p>\n

gegant\u00ed, -ina adj De proporcions grandioses. Una muntanya gegantina.<\/p>\n

gel m 1 Aigua que s’ha gla\u00e7at. Un caf\u00e8 amb gel. 2 L\u00edquid esp\u00e8s usat com a sab\u00f3. Un gel de bany.<\/p>\n

gelada f Fet de gelar-se les aig\u00fces superficials; [esp.] rosada gla\u00e7ada. L’home del temps anuncia gla\u00e7ades.<\/p>\n

geladeria [var.: gelateria] f Botiga de gelats.<\/p>\n

gelar 1 v intr Fer una gelada. Aquesta matinada ha gelat. 2 gelar-se v pron Tornar-se gel. Ha baixat tant la temperatura, que la riera s’ha gelat.<\/p>\n

gelat 1 m Llaminadura feta amb crema gelada i altres ingredients. Gelat de maduixa. 2 gelat, -ada adj Gla\u00e7at. L’aigua de la bassa \u00e9s gelada.<\/p>\n

gelera f 1 Riu de gel que baixa muntanya avall. *2 Frigor\u00edfic, nevera.<\/p>\n

gel\u00f3s, -osa adj Que sent gelosia. Est\u00e0 gel\u00f3s dels \u00e8xits dels companys.<\/p>\n

gelosia [var. fam.: gelos] f Sentiment d’enveja. La gelosia no el deixa viure.<\/p>\n

gemec m So de queixa o de dolor. Se sentien uns gemecs com de persona malferida.<\/p>\n

gemegar [var.: *gemecar] v intr Fer gemecs. El ferit gemegava de mala manera.<\/p>\n

gen m Element que transmet les caracter\u00edstiques de l’esp\u00e8cie.<\/p>\n

gendre m Marit de la filla.<\/p>\n

gener m Primer mes de l’any.<\/p>\n

generaci\u00f3 f Conjunt de persones nascudes m\u00e9s o menys en un mateix per\u00edode de temps. La generaci\u00f3 de la guerra civil.<\/p>\n

generador m Nom gen\u00e8ric de tot all\u00f2 que produix electricitat, com una pila.<\/p>\n

general 1 adj Com\u00fa, corrent. Compartia l’opini\u00f3 general. 2 en general loc adv Generalment. En general, aix\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed.<\/p>\n

general, generala m i f Grau militar, el m\u00e9s elevat de tots.<\/p>\n

generalment adv Per regla general. Generalment, cada dia ve cap aquesta hora.<\/p>\n

generar v tr Donar vida a un \u00e9sser, produir, crear. Els \u00e9ssers vius en generen d’altres. Aquella promesa va generar moltes esperances.<\/p>\n

g\u00e8nere m 1 Mercaderia. Aparta aquest g\u00e8nere, que ja est\u00e0 venut. 2 Categoria gramatical que indica mascul\u00ed o femen\u00ed. \u2018Dia’ \u00e9s del g\u00e8nere mascul\u00ed. 2 g\u00e8nere de punt Peces de roba fetes de teixit de punt. Una botiga de g\u00e8nere de punt.<\/p>\n

gen\u00e8ric, -a adj No espec\u00edfic. \u2018Ov\u00edpar’ \u00e9s un tret gen\u00e8ric de totes les esp\u00e8cies d’ocells.<\/p>\n

gener\u00f3s, -osa adj Que \u00e9s despr\u00e8s; que no \u00e9s mesqu\u00ed. Tot ho comparteix, \u00e9s molt gener\u00f3s. Una propina generosa.<\/p>\n

generositat f Qualitat de gener\u00f3s. Perdonar-lo va ser una mostra de generositat.<\/p>\n

genet, geneta m i f Persona que va dalt de cavall.<\/p>\n

gen\u00e8tic, -a adj Referent a l’her\u00e8ncia biol\u00f2gica. El codi gen\u00e8tic.<\/p>\n

geni m 1 Fermesa de car\u00e0cter. Una persona de geni, de mal geni. 2 Persona creativa. Un geni de la m\u00fasica.<\/p>\n

genial adj Propi d’un geni. Una idea genial.<\/p>\n

genital 1 adj Referent a la reproducci\u00f3 biol\u00f2gica. \u00d2rgans genitals. 2 genitals m pl L’aparell reproductor.<\/p>\n

geniva f Vora carnosa on estan encastades les dents.<\/p>\n

genoll m Articulaci\u00f3 de la cama i la cuixa, especialment la part de davant.<\/p>\n

genollera f Pe\u00e7a protectora del genoll. Els pantalons necessiten unes genolleres.<\/p>\n

gens 1 adv [en frases negatives] Ni mica. No canta gens b\u00e9. No m’ha agradat gens. 2 gens (de) det [en frases negatives] Ni mica. No ens queda gens d’oli. No me’n queda gens. 3 [en frases condicionals i interrogatives] Una mica. Si tinguessis gens de vergonya… Que tens gens de pa?<\/p>\n

gent f 1 Conjunt de persones. [concorda en sing. o pl. amb el verb i amb el substitut corresponent] \u201cQu\u00e8 volen aquesta gent?\u201d Vaig con\u00e8ixer una gent que els agradava molt cantar. 2 la gent gran Les persones adultes, especialment de la tercera edat. 3 la gent jove El jovent. 4 la gent menuda La quitxalla.<\/p>\n

gentada f Multitud de persones. Hi havia una gentada comprant.<\/p>\n

genu\u00ed, -\u00efna adj Propi, aut\u00e8ntic. Deia que ell sabia la manera genu\u00efna de fer la salsa dels cal\u00e7ots.<\/p>\n

geografia f Ci\u00e8ncia que descriu i estudia la superf\u00edcie de la Terra, en el seu aspecte f\u00edsic i en relaci\u00f3 amb els humans.<\/p>\n

geogr\u00e0fic, -a adj Referent a la geografia. Conceptes geogr\u00e0fics.<\/p>\n

geometria f Part de la matem\u00e0tica que estudia les formes de les figures i dels cossos i la relaci\u00f3 d’aquests amb l’espai.<\/p>\n

geom\u00e8tric, -a adj Referent a la geometria. Cossos geom\u00e8trics.<\/p>\n

gepa [var.: gep m] f Bony gros, generalment de l’esquena. Sempre li anava amb la mateixa pregunta: \u201cQuantes gepes t\u00e9 el camell?\u201d<\/p>\n

geperut, -uda adj i m i f Que t\u00e9 gepa. Una dona geperuda. \u201cEl geperut de Nostra Senyora.\u201d<\/p>\n

gerani m Planta que fa flors de diferents colors, molt cultivada en testos.<\/p>\n

gerent m i f Persona que dirigeix els afers econ\u00f2mics d’una empresa o d’una entitat.<\/p>\n

germ\u00e0, germana m i f Persones nascudes d’uns mateixos pares en relaci\u00f3 a elles mateixes.<\/p>\n

germanor f Esperit d’entesa. Un sopar de germanor.<\/p>\n

gerra f Recipient gran per contenir-hi aliments. Una gerra de mel.<\/p>\n

gerro m 1 Recipient per a l\u00edquids: *pitxer. Un gerro d’aigua, de vi. 2 Vas d’adorn. Un gerro amb flors.<\/p>\n

gespa f 1 Herba de prat que se sembra atape\u00efda als jardins o en certs camps d’esports. 2 [p. ext.] Camp d’esports. Els dos equips van sortir a la gespa.<\/p>\n

gessam\u00ed [var.: *gesmil, *gesmiler, llessam\u00ed] m Planta enfiladissa que fa unes flors molt oloroses.<\/p>\n

gest m Moviment corporal, especialment amb valor de signe. Va fer un gest afirmatiu amb el cap. Gestos de dolor.<\/p>\n

gesti\u00f3 f 1 Direcci\u00f3 d’uns afers, d’una empresa. Li han encomanat la gesti\u00f3 de la f\u00e0brica. 2 [sovint en pl.] Acci\u00f3 per solucionar alguna cosa. Han fet gestions a l’ajuntament perqu\u00e8 els rebaixin la multa.<\/p>\n

gibrell [var.: *llibrell, *ribell] m Recipient ample per rentar.<\/p>\n

gimn\u00e0s m Local on es fa gimn\u00e0stica.<\/p>\n

gimnasta m i f Persona que practica la gimn\u00e0stica.<\/p>\n

gimn\u00e0stic, -a adj Referent a la gimn\u00e0stica. Exercicis gimn\u00e0stics.<\/p>\n

gimn\u00e0stica f Conjunt d’exercicis corporals d’acord amb unes t\u00e8cniques. Gimn\u00e0stica r\u00edtmica.<\/p>\n

ginebra f Beguda alcoh\u00f2lica molt forta.<\/p>\n

ginesta f Mata que fa unes flors grogues.<\/p>\n

gir m Moviment de rotaci\u00f3. Un gir de 90 graus.<\/p>\n

girafa f Mam\u00edfer afric\u00e0 de coll molt llarg.<\/p>\n

girar v intr 1 Fer un moviment de rotaci\u00f3. Els cavallets van comen\u00e7ar a girar. 2 v tr i r\u00e8g Canviar de direcci\u00f3, de posici\u00f3. Quan arribar\u00e0s a la segona cantonada, gira a l’esquerra. Gira la truita.<\/p>\n

gira-sol m Planta cultivada per aprofitar-ne les llavors o com a farratge.<\/p>\n

girat, -ada adj r\u00e8g Orientat (cap a). Tenia la cara girada cap a la dreta.<\/p>\n

giratori, -\u00f2ria adj Que gira. Portes girat\u00f2ries.<\/p>\n

gitano, gitana m i f Individu d’un poble que forma comunitats escampades arreu d’Europa.<\/p>\n

gitar(-se)* v tr i pron Ajeure(\u00b4s).<\/p>\n

gla\u00e7 m Gel.<\/p>\n

gla\u00e7ada f Gelada.<\/p>\n

gla\u00e7ar v intr Gelar.<\/p>\n

gl\u00e0ndula f 1 \u00d2rgan format per c\u00e8l.lules que produeixen un l\u00edquid. Les gl\u00e0ndules lacrimals. 2 [gen. en pl.] Am\u00edgdales. T\u00e9 les gl\u00e0ndules inflamades.<\/p>\n

global adj Que ho inclou tot en l\u00ednies generals. Va fer una descripci\u00f3 global dels fets.<\/p>\n

gl\u00f2bul m Corpuscle esf\u00e8ric, especialment els de la sang. Gl\u00f2buls vermells. Gl\u00f2buls blancs.<\/p>\n

globus m Joguina que consisteix en una bufeta de goma que s’infla: *bufa.<\/p>\n

glop m Quantitat d’un l\u00edquid que cap dins la boca. Un glop d’aigua.<\/p>\n

glopejar v intr Moure dins la boca un glop de l\u00edquid. Si et fas sang a la boca, va b\u00e9 glopejar amb aigua i vinagre.<\/p>\n

gl\u00f2ria f Fama molt gran. Una artista que ha arribat al cim de la gl\u00f2ria.<\/p>\n

glori\u00f3s, -osa adj De gran esplendor. Van ser uns dies gloriosos.<\/p>\n

gobelet m Recipient per tirar els daus.<\/p>\n

goig 1 m Satisfacci\u00f3. Quin goig, veure’ls tan sans! 2 fer goig loc verb Plaure. Aquestes plantes posades aqu\u00ed fan molt de goig.<\/p>\n

gol m Punt marcat en un joc de competici\u00f3 quan es fa entrar la pilota a la porteria.<\/p>\n

gola [var.: gorja] f Part de dins del coll. Tenia la gola irritada del fum del tabac.<\/p>\n

golafre adj i m i f Que menja amb desfici: *fartera.<\/p>\n

golejador, golejadora m i f Esportista que destaca pel fet de fer molts gols.<\/p>\n

1golf m Esport que es juga en camps de gespa.<\/p>\n

2golf m Entrada gran de mar. El golf de G\u00e8nova.<\/p>\n

golfes f pl Cambra a la part alta d’una casa on s’hi guarden els mals endre\u00e7os: *andana.<\/p>\n

goma f Estri per esborrar. Goma d’esborrar.<\/p>\n

goril.la m El m\u00e9s gran dels simis, de p\u00e8l fosc.<\/p>\n

gorra f Barret pla, generalment amb visera.<\/p>\n

gos, gossa m i f Mam\u00edfer dom\u00e8stic: *ca, *cussa.<\/p>\n

gosar v aux Atrevir-se. No gosava mirar cap avall.<\/p>\n

got m Recipient de diferents mides, generalment de forma cil\u00edndrica, per beure: *tass\u00f3. Anem a fer un got de vi.<\/p>\n

gota 1 f Part\u00edcula d’un l\u00edquid. Una gota d’aigua. 2 gotes f pl Medicament l\u00edquid que s’aplica amb comptagotes. Li han receptat unes gotes per als ulls. 3 gota det Gens. No em queda gota de pa. No me’n queda gens ni gota. 4 adv Gens. No m’ha agradat gota.<\/p>\n

gotera [var.: degotall, degoter, gotellera] f Filtraci\u00f3 d’aigua en una teulada, un terrat, etc.<\/p>\n

g\u00f2tic, -a adj D’un estil pertanyent a la baixa edat mitjana. Una catedral g\u00f2tica.<\/p>\n

gotim m Porci\u00f3 de ra\u00efm. Per berenar es va menjar un gotim de ra\u00efm.<\/p>\n

govern m Conjunt de persones que governen un pa\u00eds. Anuncien un nou govern. Govern civil. Govern militar.<\/p>\n

governador, governadora m i f Persona que est\u00e0 al cap d’un govern civil o militar.<\/p>\n

governant m Persona que pertany al col.lectiu que governa un pa\u00eds. Carregaven tota la culpa als governants.<\/p>\n

governar v tr i intr Dur la direcci\u00f3, generalment d’un pa\u00eds. Els socialistes han governat durant tres legislatures.<\/p>\n

gra m 1 Absc\u00e9s. Un gra de pus. 2 Fruit d’un cereal. Un gra d’ordi.<\/p>\n

gr\u00e0cia 1 f Capacitat d’atraure, de plaure, de divertir. Una escultura feta amb gr\u00e0cia. T\u00e9 molta gr\u00e0cia contant acudits. 2 gr\u00e0cies exp F\u00f3rmula de cortesia. \u2014Si \u00e9s servit…? \u2014Gr\u00e0cies! Moltes gr\u00e0cies. 3 donar les gr\u00e0cies loc verb Agrair. Els va donar les gr\u00e0cies per les atencions rebudes. 4 gr\u00e0cies a loc prep A causa de. Gr\u00e0cies a la vostra ajuda, ho hem pogut tenir a temps.<\/p>\n

graci\u00f3s, -osa adj Que t\u00e9 gr\u00e0cia. \u201cM\u00e9s val caure en gr\u00e0cia que ser graci\u00f3s.\u201d<\/p>\n

grada [var.: graderia] f Conjunt de seients que fan escala en un espai destinat a espectacle. El p\u00fablic de l’estadi ja comen\u00e7ava a omplir la grada.<\/p>\n

graduable adj Que es pot graduar.<\/p>\n

graduaci\u00f3 f 1 Categoria o grau dins de l’ex\u00e8rcit. 2 Grau alcoh\u00f2lic. Un vi de baixa graduaci\u00f3.<\/p>\n

gradual adj Que va per graus. Ha fet un aprenentatge gradual.<\/p>\n

graduar 1 v tr Trobar, marcar les mides necess\u00e0ries dins d’una escala de possibilitats. Aquesta roda \u00e9s per graduar la temperatura. 2 graduar-se v pron Acabar uns estudis que permeten obtenir un t\u00edtol de graduat.<\/p>\n

graduat, graduada m i f Persona que ha acabat determinats estudis superiors, com infermeria, educador social, etc.<\/p>\n

graelles [rarament en sing.] f pl Estri per coure a la brasa format per un sistema de barres paral.leles i perpendiculars.<\/p>\n

gr\u00e0fic, -a 1 adj Que est\u00e0 escrit o dibuixat. Un signe gr\u00e0fic. 2 gr\u00e0fic m Representaci\u00f3 (de diferents modalitats) de quantitats amb la finalitat de comparar-les. Han fet un gr\u00e0fic amb el resultat de les enquestes.<\/p>\n

gram m Unitat de pes que equival a la mil.l\u00e8sima part d’un quilo.<\/p>\n

gram\u00e0tica f Ci\u00e8ncia que estudia l’estructura de la llengua.<\/p>\n

gramatical adj Referent a la gram\u00e0tica. Forma gramatical.<\/p>\n

gran 1 adj De dimensions que destaquen, especialment per l’al\u00e7ada. Un arbre molt gran. 2 D’edat avan\u00e7ada, de m\u00e9s edat. Una persona gran. \u00c9s el germ\u00e0 gran. 3 Important. Un gran savi. 4 m\u00e9s gran loc adj Major. Prova d’acc\u00e9s a la universitat per a m\u00e9s grans de 25 anys.<\/p>\n

granat m Color vermell fosc.<\/p>\n

grand\u00e0ria f Mesura que determina com \u00e9s de gran una cosa. Vam veure ocells de diferents grand\u00e0ries.<\/p>\n

grandi\u00f3s, -osa adj De grans dimensions. Un estadi grandi\u00f3s.<\/p>\n

graner m Cobert on es guarda el gra. Enguany tenen el graner tan ple, que no els hi cap ni un sol gra m\u00e9s.<\/p>\n

granera<\/del>* f Estri d’agranar: escombra.<\/p>\n

gran\u00eds<\/del>* m Precipitaci\u00f3 de grans de gel: calamarsa.<\/p>\n

granja f 1 Establiment on se serveixen esmorzars i berenars. Cada tarda van a berenar a la granja del passeig. 2 Explotaci\u00f3 ramadera. Una granja d’aviram.<\/p>\n

granota f 1 [var.: *granot m] Amfibi de cos arrodonit. Les granotes de l’estany. 2 Roba de treball d’una sola pe\u00e7a, amb camals.<\/p>\n

grapa f 1 Pe\u00e7a met\u00e0l.lica per cosir papers. 2 M\u00e0 d’un animal dotada d’urpes: *sarpa. Va caure a les grapes del lle\u00f3.<\/p>\n

grapadora [var.: engrapadora] f M\u00e0quina de cosir amb grapes.<\/p>\n

grapar v tr [var.: engrapar] Cosir amb una grapadora.<\/p>\n

grapat m Quantitat que cap a la m\u00e0: *sarpat. Agafava els caramels a grapats.<\/p>\n

gras, grassa adj Que cont\u00e9 greix; que t\u00e9 un exc\u00e9s de greix. Carns grasses. Est\u00e0 tan grassa, que es mou amb dificultat.<\/p>\n

grat, -a 1 adj Agradable. Un grat record. 2 de grat loc adv De gust. Ho far\u00e9 de grat, de bon grat, de mal grat.<\/p>\n

gratacel m Edifici de gran al\u00e7ada. Els gratacels de Nova York.<\/p>\n

gratar(-se) v tr i ref Fregar(-se) amb les ungles. Es va gratar un bra\u00e7 que li picava.<\/p>\n

gratinar v tr Torrar per damunt. Un cop fets els macarrons, els has de gratinar al forn.<\/p>\n

gratis adv Sense pagar. Han entrat gratis a la fira.<\/p>\n

gratitud f Sentiment d’afecte per alg\u00fa de qui ens ha vingut un b\u00e9. Li va deixar part de l’her\u00e8ncia com a mostra de gratitud.<\/p>\n

gratu\u00eft, -a adj Que no costa diners. Entrada gratu\u00efta.<\/p>\n

grau m 1 Unitat de mesura de diversa aplicaci\u00f3. Estem a 30 graus de temperatura. Alcohol de 90 graus. Un angle recte t\u00e9 90 graus. 2 Categoria dins d’una empresa, dins de l’ex\u00e8rcit, etc.<\/p>\n

grava f Conjunt de pedra picada petita que s’utilitza en la construcci\u00f3.<\/p>\n

gravaci\u00f3 f El fet de gravar. La gravaci\u00f3 d’aquest compacte no \u00e9s gaire bona.<\/p>\n

gravadora f Aparell per gravar sons. Per fer l’entrevista, necessitarem una gravadora.<\/p>\n

gravar v tr Fixar sons o imatges per poder-los reproduir. Hem gravat l’entrevista sencera.<\/p>\n

gravat m Obra pl\u00e0stica feta sobre planxa.<\/p>\n

gravetat f 1 Qualitat de greu. La situaci\u00f3 era d’extrema gravetat. 2 For\u00e7a d’atracci\u00f3 dels cossos. La gravetat de la Terra.<\/p>\n

grec, grega 1 adj i m i f De Gr\u00e8cia. 2 grec m Llengua grega.<\/p>\n

greix m Subst\u00e0ncia del teixit de molts animals. T’has d’aprimar, has posat massa greix.<\/p>\n

greixar v tr Posar greix en un mecanisme. Han greixat el motor i els eixos del cotxe.<\/p>\n

greix\u00f3s, -osa adj Que cont\u00e9 greix.<\/p>\n

gresca f Xivarri produ\u00eft per gent que es diverteix. Quan es reuneixen els dissabtes al vespre, fan una gresca infernal.<\/p>\n

greu 1 adj Molt important, preocupant. Un malalt greu. Un conflicte greu. 2 saber greu loc verb Tenir un sentiment de disgust. Em sap greu que us ho prengueu aix\u00ed.<\/p>\n

grif\u00f3<\/del>* m Mecanisme per tancar i obrir el pas d’un fluid: aixeta.<\/p>\n

grill m Insecte que fa un so agut, anomenat \u2018cant’, fregant-se les ales.<\/p>\n

grinyol m So estrident. El grinyol d’una porta mal greixada.<\/p>\n

grip m o f Malaltia infecciosa.<\/p>\n

gripau m Amfibi semblant a la granota per\u00f2 m\u00e9s gros.<\/p>\n

gris, -a 1 adj D’un color entre el blanc i el negre. Una cabellera grisa. 2 gris m Color gris.<\/p>\n

groc, groga 1 adj Del color de la llimona. 2 groc m Color groc.<\/p>\n

groguenc, -a [var.: grog\u00f3s] adj Que tira a groc. Una pell groguenca.<\/p>\n

groller, -a adj Poc refinat. Un parlar groller.<\/p>\n

grolleria f Condici\u00f3 de groller. Sempre actua amb grolleria.<\/p>\n

gronxador [var.: *agrunsadora f, *engronsadora f] m Seient penjat amb cordes.<\/p>\n

gronxar(-se) [var.: *agrunsar, *engronsar] v tr i pron Moure(\u2018s) amb moviment de vaiv\u00e9. Gronxa el menut, a veure si s’adorm.<\/p>\n

gropa f Part del final de l’esquena d’un cavall, un ase o un mul.<\/p>\n

gros, grossa adj Volumin\u00f3s. Unes carabasses grosses. T\u00e9 els peus grossos.<\/p>\n

grotesc, -a adj D’aspecte rid\u00edcul. Va quedar en una postura grotesca.<\/p>\n

grua f 1 M\u00e0quina d’al\u00e7ar pesos grans. 2 [var.: cotxe grua] Cotxe amb grua per traslladar autom\u00f2bils.<\/p>\n

gruix m Mesura per saber la dimensi\u00f3 d’una cosa altra que la llargada i l’amplada. Una post de 3 cm de gruix.<\/p>\n

gruixut, -uda [var.: *gruixat] adj Que t\u00e9 un cert gruix. Un llibre gruixut.<\/p>\n

grup m Conjunt que t\u00e9 una certa unitat. Un grup de treball. Un grup de turistes.<\/p>\n

guaitar [pron. hab. \u2018goitar’] v intr i tr Mirar [usat majorit\u00e0riament en expressions]. Guaita que bonic! Guaiteu quins colors!<\/p>\n

guant m Cada una de les peces que cobreix les mans.<\/p>\n

guany m All\u00f2 que s’ha guanyat, especialment del punt de vista econ\u00f2mic. En temps de crisi, la banca augmenta els guanys.<\/p>\n

guanyador, -a adj i m i f Que ha guanyat. L’equip guanyador. El guanyador de la volta ciclista.<\/p>\n

guanyar v tr Aconseguir un guany, una vict\u00f2ria. Amb aquest negoci, hi ha guanyat molts duros. He guanyat el primer premi del concurs.<\/p>\n

guapo, -a adj De bona aparen\u00e7a. Un home guapo. Una actriu guapa. Uns pr\u00e9ssecs guapos.<\/p>\n

guarda 1 m i f Persona encarregada de vigilar. Un guarda forestal. *2 f Conjunt de bestiar que es duu a pasturar: *rabera, ramat<\/p>\n

guardapits* m Pe\u00e7a de vestir sense m\u00e0nigues i cordada per davant que cobreix el tronc: armilla, *jupet\u00ed.<\/p>\n

guardar 1 v tr Reservar, vigilar. Guarda\u00b4m lloc. Un gos per guardar la finca. 2 guardar(-se) v tr, pron i r\u00e8g Preservar(-se). Guarda tota la informaci\u00f3. Guarda’t del fred!<\/p>\n

guarda-roba m Depend\u00e8ncia d’un local on es guarda la roba. El guarda-roba d’un teatre.<\/p>\n

guarderia f 1 Establiment o depend\u00e8ncia on guarden infants durant un temps. La guarderia d’un gran espai comercial. 2 [p. ext.] Escola bressol.<\/p>\n

guardi\u00e0, guardiana m i f Persona encarregada de vigilar un lloc p\u00fablic. El guardi\u00e0 d’un museu.<\/p>\n

gu\u00e0rdia 1 m i f Membre d’un cos armat dedicat a la vigil\u00e0ncia. Un gu\u00e0rdia urb\u00e0. 2 f Vigil\u00e0ncia. No s’hi val a abaixar la gu\u00e0rdia. Els va posar en gu\u00e0rdia sobre els perills que corrien.<\/p>\n

guardiola f Recipient per guardar-hi diners: *lladriola, *vidriola.<\/p>\n

guarniment m Objecte per adornar. Va col.locar els guarniments a l’arbre de Nadal.<\/p>\n

guarnir v tr Adornar. Han guarnit els carrers per a la festa major.<\/p>\n

guatlla [var.: *guatla, *gu\u00e0tlera] f Ocell de color terr\u00f3s molt apreciat per menjar.<\/p>\n

guerra f Conflicte armat generalitzat. La guerra de B\u00f2snia.<\/p>\n

guerrer, -a adj i m i f Que fa la guerra. Un poble guerrer. Un guerrer sioux.<\/p>\n

guia 1 f Llibre amb informacions diverses. Guia comercial, telef\u00f2nica, de carrers. 2 m i f Persona que acompanya per orientar. Un guia tur\u00edstic.<\/p>\n

guiar v tr Fer de guia. Els va guiar pels carrerons del barri antic.<\/p>\n

guineu [var.: guilla] f Mam\u00edfer carnisser d’orelles punxegudes i cua peluda: *rabosa.<\/p>\n

gui\u00f3 m Escrit amb les idees principals d’una obra. El gui\u00f3 d’una s\u00e8rie televisiva.<\/p>\n

guionista m i f Persona que fa els guions d’una pel.l\u00edcula.<\/p>\n

guisar v tr Cuinar. Sabia guisar uns plats de primera.<\/p>\n

guisat m Menjar cuinat. Un guisat de carn amb patates.<\/p>\n

guitarra f Instrument musical de corda.<\/p>\n

guitarrista m i f Persona que toca la guitarra.<\/p>\n

guix m Material de construcci\u00f3 tret de la roca del mateix nom: *algeps.<\/p>\n

guixaire [var.: *guixer] m i f Persona que treballa el guix que es fa servir en la construcci\u00f3.<\/p>\n

gust 1 m Sentit corporal. 2 Sensaci\u00f3 del sabor de les coses. Aquesta sopa fa un gust estrany. 3 [fig.] T\u00e9 bon gust per vestir-se. 4 de gust, a gust loc adv De grat, de bona gana. Ho farem de gust. Ara no em ve de gust anar a passejar. Ho estem passant molt a gust. Que vagi de gust!<\/p>\n

gust\u00f3s, -osa adj Que t\u00e9 molt bon sabor. La carn feta a la brasa \u00e9s m\u00e9s gustosa.<\/p>\n

4<\/p>\n

\n

H<\/h2>\n

h\u00e0bil adj Que se’n sap sortir. \u00c9s molt h\u00e0bil amb el io-io.<\/p>\n

habilitat f Qualitat d’h\u00e0bil. Va mostrar l’habilitat que tenia jugant a cartes.<\/p>\n

h\u00e0bit m Costum. Ho fa per h\u00e0bit.<\/p>\n

habitaci\u00f3 f Pe\u00e7a d’una casa, especialment dormitori. L’habitaci\u00f3 dels pares.<\/p>\n

habitant m i f Persona que viu (en). Els habitants del planeta.<\/p>\n

habitar v r\u00e8g Viure (en). Les zebres habiten al tr\u00f2pic.<\/p>\n

h\u00e0bitat m Medi propi d’un \u00e9sser viu.<\/p>\n

habitatge m Construcci\u00f3 destinada a viure-hi. Al barri hi falten habitatges.<\/p>\n

habitual adj De sempre. Seguirem l’horari habitual.<\/p>\n

habitualment adv Generalment. Habitualment \u00e9s aix\u00ed.<\/p>\n

haixix m Droga obtinguda del c\u00e0nem, que se sol fumar.<\/p>\n

ham m Ganxo emprat en la pesca, que sol anar al capdavall de la llinya.<\/p>\n

hamaca f Xarxa ampla que es penja horitzontal i serveix de llit.<\/p>\n

hamburguesa f Bistec de carn picada.<\/p>\n

hampa f El m\u00f3n de la delinq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n

h\u00e0mster m Rosegador dom\u00e8stic de cos arrodonit.<\/p>\n

handbol m Esport de competici\u00f3 en qu\u00e8 juguen dos equips de set persones, consistent a llan\u00e7ar la pilota amb les mans contra la porteria contr\u00e0ria.<\/p>\n

harmonia f Combinaci\u00f3 adequada. Toquen amb bona harmonia. Harmonia de moviments.<\/p>\n

harm\u00f2nica f Instrument musical de vent.<\/p>\n

haver 1 v aux Auxiliar dels temps compostos. Han arribat. Ho hauria fet abans. 2 haver de v aux Indica necessitat, obligaci\u00f3. Hem de fer-ho com m\u00e9s aviat millor. 3 haver-se de v aux i pron Caldre. S’ha d’avisar de seguida del canvi d’horari. 4 haver-hi v pron \u00das impersonal. Hi ha vegades que t’escanyaria. Abans d’obrir la porta, demana qui hi ha.<\/p>\n

hect\u00e0rea f Mesura de superf\u00edcie equivalent a cent \u00e0rees.<\/p>\n

helic\u00f2pter m Vehicle aeri amb una o m\u00e9s h\u00e8lixs al capdamunt.<\/p>\n

h\u00e8lix [pl. -xs] [var.: h\u00e8lice] f Mecanisme giratori per fer anar certs vehicles. L’h\u00e8lix d’un helic\u00f2pter, d’un vaixell.<\/p>\n

hemorr\u00e0gia f El fet de rajar sang. Una hemorr\u00e0gia interna.<\/p>\n

herba f Planta de tija flexible. Herbes arom\u00e0tiques.<\/p>\n

herb\u00edvor, -a adj Que s’alimenta d’herba. Els remugants s\u00f3n herb\u00edvors.<\/p>\n

her\u00e8ncia f All\u00f2 que alg\u00fa rep en propietat d’alg\u00fa altre que li ho ha deixat en morir. L’\u00e0via ens ha deixat una bona her\u00e8ncia.<\/p>\n

heretar v tr Rebre en her\u00e8ncia. Han heretat totes les propietats de l’oncle.<\/p>\n

hereu, hereva m i f Persona que hereta.<\/p>\n

h\u00e8rnia f Sortida d’un \u00f2rgan per una obertura anormal, especialment sortida del budell.<\/p>\n

heroi, hero\u00efna m i f Persona que ha viscut fets dignes de ser recordats, protagonista d’una narraci\u00f3.<\/p>\n

heura [var.: *hedra] f Planta enfiladissa de fulles llises, pr\u00f2pia de llocs humits.<\/p>\n

hex\u00e0gon m Pol\u00edgon de sis costats.<\/p>\n

hi pron 1 Substitut d’adverbis i de sintagmes adverbials de manera amb qualsevol preposici\u00f3 o sense. Canta baix: hi canta. Va vestida de gala: hi va. Viatja en tren: hi viatja. 2 Substitut de qualsevol altre sintagma introdu\u00eft per qualsevol preposici\u00f3 llevat de la preposici\u00f3 de. Dem\u00e0 anirem al parc: hi anirem dem\u00e0. He pensat en vosaltres cada dia: hi he pensat cada dia. Al final s’ha casat amb la Gl\u00f2ria: s’hi ha casat. Despr\u00e9s passar\u00e9 per casa: hi passar\u00e9 despr\u00e9s. 3 Substitut d’objecte indirecte de persona en combinaci\u00f3 amb un altre substitut d’objecte directe. Porta\u00b4ls-hi [-li’ls] tots, els llibres que hi ha al prestatge. Ja les hi [li les] pots ben regalar, aquelles postals. Jo n’hi [li’n] donaria nom\u00e9s una. 4 Substitut o representant d’objecte indirecte de cosa, i d’altres tipus de datiu, especialment en concurr\u00e8ncia amb situacionals. Pensa que a l’estudi, hi ha dedicat els millors esfor\u00e7os. Semblava que l’avioneta toparia amb la torre, per\u00f2 hi va passar just per damunt. Una capsa per guardar-hi fotos. 5 Substitut de complements atributs introdu\u00efts per qualsevol verb llevat de ser o semblar. Est\u00e0 malalt: hi est\u00e0. S’ha tornat esquerp: s’hi ha tornat. Es va quedar parat: s’hi va quedar. Aix\u00f2 ho ha fet possible fins ara i encara l’hi fa. 6 Acompanyant alguns verbs pronominals, especialment haver i verbs de percepci\u00f3. No s\u00e9 si hi haur\u00e0 prou diners a la caixa. No hi veu gaire b\u00e9. No hi sent d’una orella. 7 Afegint un sentit figurat a certs verbs. Us deixem sols treballant, per\u00f2 no us hi adormiu.<\/p>\n

hidroavi\u00f3 [var. fam.: hidro] m Avi\u00f3 que es pot posar damunt de l’aigua.<\/p>\n

hidrogen m Element que entra en la composici\u00f3 de l’aigua.<\/p>\n

hiena f Mam\u00edfer carnisser afric\u00e0 d’h\u00e0bits nocturns.<\/p>\n

higiene f Conjunt de normes i pr\u00e0ctiques per conservar la salut.<\/p>\n

higi\u00e8nic, -a adj Que fa refer\u00e8ncia a la cura del cos i de la salut. Paper higi\u00e8nic. Mesures higi\u00e8niques.<\/p>\n

himne m Composici\u00f3 de car\u00e0cter m\u00e9s o menys solemne, per ser cantada. Un himne patri\u00f2tic. Un himne religi\u00f3s.<\/p>\n

hipermercat [var. fam.: h\u00edper] m Gran establiment comercial d’autoservei, amb p\u00e0rquing propi, generalment situat als afores d’una poblaci\u00f3.<\/p>\n

h\u00edpica f Conjunt d’activitats esportives practicades a cavall.<\/p>\n

hipocresia f Condici\u00f3 d’hip\u00f2crita. Sempre actua amb hipocresia.<\/p>\n

hip\u00f2crita adj i m i f Que fingeix uns sentiments que no t\u00e9. No el pot veure i al davant sempre li fa la rialleta, el molt hip\u00f2crita.<\/p>\n

hipop\u00f2tam m Mam\u00edfer afric\u00e0 molt volumin\u00f3s que viu en llocs pantanosos.<\/p>\n

hip\u00f2tesi f Suposici\u00f3 per treure’n una conseq\u00fc\u00e8ncia. El detectiu va fer diverses hip\u00f2tesis sobre els fets.<\/p>\n

hisenda f 1 Propietat agr\u00edcola. 2 Ministeri de finances.<\/p>\n

hist\u00e8ric, -a adj Que no pot controlar els nervis. Quan el contradiuen, es posa hist\u00e8ric.<\/p>\n

hist\u00f2ria f 1 Relaci\u00f3 ordenada d’uns fets. Va explicar-nos tota la hist\u00f2ria de la fam\u00edlia. 2 Ci\u00e8ncia que estudia els fets del passat. Hist\u00f2ria pol\u00edtica, econ\u00f2mica, social. 3 hist\u00f2ries f pl Embolics. Deixa’t estar d’hist\u00f2ries i anem per feina.<\/p>\n

hist\u00f2ric, -a adj Referent a la hist\u00f2ria. Recerques hist\u00f2riques.<\/p>\n

historieta f C\u00f2mic.<\/p>\n

hivern m Estaci\u00f3 freda de l’any.<\/p>\n

hivernacle m Cobert climatitzat per al cultiu de plantes. Clavells d’hivernacle.<\/p>\n

hivernenc, -a [var.: hivernal] adj Propi de l’hivern. Temps hivernenc.<\/p>\n

ho pron 1 Substitut de l’objecte directe neutre. Aix\u00f2, ho dius de deb\u00f2? 2 Substitut de complements atributius introdu\u00efts per ser, semblar i, sovint, estar. \u00c9s espavilat: ho \u00e9s. Sembla interessant: ho sembla. Est\u00e0 preocupat: ho est\u00e0. 3 Representant de tota una frase que fa d’objecte directe. Que vosaltres sigueu amics, no ho heu de tenir en compte.<\/p>\n

hola exp F\u00f3rmula de salutaci\u00f3. Hola, com est\u00e0s?<\/p>\n

home m Persona adulta de sexe mascul\u00ed. A la presid\u00e8ncia del congr\u00e9s, tot eren homes.<\/p>\n

homenatge m Acte en honor d’alg\u00fa. Van fer un homenatge al poeta en ocasi\u00f3 del seu aniversari.<\/p>\n

homicida m i f Persona que n’ha mort una altra.<\/p>\n

homicidi m Mort d’una persona provocada per una altra. El jutgen per homicidi.<\/p>\n

homosexual adj i m i f Dit d’una persona que sent atracci\u00f3 per altres persones del seu mateix sexe.<\/p>\n

honor m 1 Dignitat en la conducta. Complir\u00e0 els pactes perqu\u00e8 \u00e9s una persona d’honor. Paraula d’honor. 2 Demostraci\u00f3 d’una valoraci\u00f3. Ens ha fet l’honor de convidar-nos.<\/p>\n

honradesa f Qualitat d’honrat. Un pol\u00edtic conegut per la seva honradesa.<\/p>\n

honrar v tr Fer un honor. Ens honreu amb la vostra visita.<\/p>\n

honrat, -ada adj De conducta impecable. Un comerciant honrat.<\/p>\n

hoquei m Esport de competici\u00f3 que admet diverses possibilitats. Hoquei (sobre) herba. Hoquei (sobre) patins. Hoquei (sobre) gel.<\/p>\n

hora 1 f Mesura del temps de 60 minuts, que es correspon amb 1\/24 del dia. 2 Moment del dia corresponent a algun fet. Va arribar just a l’hora que ens fic\u00e0vem al llit. 3 a hores d’ara loc adv En aquests moments. A hores d’ara ja deuen ser a les Can\u00e0ries. 4 d’hora loc adv Abans de l’hora habitual: *dejorn, *enjorn. Li agrada anar a dormir d’hora i aixecar-se tamb\u00e9 d’hora.<\/p>\n

horabaixa* m Part del dia compresa entre el migdia i el vespre: tarda, *vesprada.<\/p>\n

horari m Relaci\u00f3 on s’indiquen les hores referents (a). L’horari de trens. Horari d’atenci\u00f3 al p\u00fablic.<\/p>\n

horitz\u00f3 m L\u00ednia corba que limita la part visible de la superf\u00edcie terrestre. El tren era encara un puntet a l’horitz\u00f3.<\/p>\n

horitzontal adj Que \u00e9s paral.lel a l’horitz\u00f3. L\u00ednia horitzontal.<\/p>\n

hor\u00f2scop m Predicci\u00f3 del dest\u00ed d’una persona a partir dels astres.<\/p>\n

horrible adj Horror\u00f3s.<\/p>\n

horror m Sentiment de rebuig gran davant un fet. Va sentir horror davant de la trag\u00e8dia.<\/p>\n

horror\u00f3s, -osa adj Que causa horror. Un espectacle de sang horror\u00f3s. \u00c9s horror\u00f3s, no es pot aguantar m\u00e9s tanta ximpleria.<\/p>\n

hort m Petita extensi\u00f3 de terra cultivada. L’hort dels tarongers.<\/p>\n

horta f Gran extensi\u00f3 de terra de regadiu. L’horta de Val\u00e8ncia.<\/p>\n

hortalissa f Producte d’horta, generalment llevat de la fruita. Alberg\u00ednies, pebrots, espinacs i tota altra hortalissa.<\/p>\n

hort\u00e8nsia f Arbust cultivat en jardineria per les seves flors en forma de poms.<\/p>\n

hortol\u00e0, hortolana m i f Persona que cultiva un hort.<\/p>\n

hospital m Establiment sanitari d’atenci\u00f3 completa als malalts. Hospital general.<\/p>\n

hospitalari, -\u00e0ria adj Referent a l’hospital. Assist\u00e8ncia hospital\u00e0ria.<\/p>\n

hospitalitat f Acolliment. Els van atendre amb una gran hospitalitat.<\/p>\n

hostal m Establiment amb servei de menjador i d’habitacions.<\/p>\n

hostaler, hostalera m i f Persona que t\u00e9 un hostal.<\/p>\n

hoste, hostessa m i f 1 Persona allotjada. \u201cHostes vindran que de casa et trauran.\u201d 2 Empleat o empleada de serveis en un mitj\u00e0 de transport, un congr\u00e9s, etc. Treballa d’hostessa en una companyia a\u00e8ria.<\/p>\n

h\u00f2stia [fam.] 1 f Patacada, bufetada. Li va pegar un parell d’h\u00f2sties. S’ha fotut una h\u00f2stia amb la moto. 2 Humor. Estic de mala h\u00f2stia. 3 f pl Hist\u00f2ries. No estic per h\u00f2sties. No em vinguis amb h\u00f2sties. 4 ser l’h\u00f2stia loc verb Ser un cas. Ets l’h\u00f2stia, nano! 5 a tota h\u00f2stia loc adv Embalat. Va passar a tota h\u00f2stia. 6 exp Indica sorpresa, empipament. H\u00f2stia, estigues quiet!<\/p>\n

hostil adj Amb l’actitud d’un enemic. Un p\u00fablic hostil.<\/p>\n

hotel m Establiment gran d’allotjament. Un hotel de cinc estrelles.<\/p>\n

hule m Tela impermeable que s’utilitza com a protectora. Posa un hule a la taula, sota les estovalles.<\/p>\n

hum\u00e0, -ana adj Referent a les persones. L’esp\u00e8cie humana.<\/p>\n

humanitat f El conjunt de les persones d’arreu del m\u00f3n. La hist\u00f2ria de la humanitat.<\/p>\n

humil adj Que no presumeix de res. Diuen que els savis de deb\u00f2 s\u00f3n humils.<\/p>\n

humiliaci\u00f3 f Acci\u00f3 i efecte d’humiliar. Escridassar-lo davant de tothom ha estat una gran humiliaci\u00f3.<\/p>\n

humiliar v tr Rebaixar, atemptar contra la dignitat d’alg\u00fa, especialment en p\u00fablic. El va humiliar retraient-li els seus defectes.<\/p>\n

humilitat f Condici\u00f3 d’humil. Plantejava sempre les q\u00fcestions amb gran humilitat.<\/p>\n

humit, -ida adj Que t\u00e9 humitat. Un clima humit.<\/p>\n

humitat f Vapor d’aigua de l’atmosfera. Cada vespre superaven el setanta per cent d’humitat.<\/p>\n

humor m Estat d’\u00e0nim. Estar de bon humor, de mal humor.<\/p>\n

humorista m i f Artista, escriptor, etc. que s’especialitza en obres d’humor.<\/p>\n

hurac\u00e0 m Vent violent, cicl\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

les meves paraules F f\u00e0brica f Instal.laci\u00f3 industrial. Una f\u00e0brica de pl\u00e0stics. fabricaci\u00f3 f El fet de fabricar. Una empresa dedicada a la fabricaci\u00f3 d’articles de consum. fabricant m i f Persona propiet\u00e0ria d’una f\u00e0brica. Els fabricants de teixits. fabricar v tr Obtenir un producte a trav\u00e9s d’un proc\u00e9s industrial, elaborar. Aquesta empresa fabrica mobles. … <\/p>\n

Continue reading “F, G, H”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[554],"tags":[567],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2826"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2826"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2826\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2826"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2826"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2826"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2826"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2826"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2826"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2826"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2826"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}