{"id":2832,"date":"2023-02-18T10:48:35","date_gmt":"2023-02-18T10:48:35","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=2832"},"modified":"2026-03-16T11:28:10","modified_gmt":"2026-03-16T11:28:10","slug":"vida-i-violencia-a-les-cases-del-mon","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vida-i-violencia-a-les-cases-del-mon\/","title":{"rendered":"Vida i viol\u00e8ncia a les cases del m\u00f3n"},"content":{"rendered":"

Hist\u00f2ria<\/a>\u00a0 | \u00a0 Les cases de la hist\u00f2ria<\/a><\/p>\n

\n

El recorregut per la hist\u00f2ria ens revela un seguit de guerres<\/a> i destrucci\u00f3, provocat per les limitacions i el mal<\/a> en nosaltres, una dial\u00e8ctica perversa amb el patiment inevitable<\/a>. L’home lluita per sobreviure i constantment assoleix noves tecnologies que haurien d’haver satisfet els seus problemes, per\u00f2 constantment queda insatisfet (insatisfacci\u00f3 expectatives frustrades<\/a>)\u00a0 i es baralla amb els altres per perseguir el que ansia. A nivell personal, lluitem per sobreviure i, un cop hem sobreviscut, ens deprimim. La insatisfacci\u00f3 i l’ambici\u00f3 causen les guerres<\/a>, i escampen\u00a0 malalties<\/a> i la fam<\/a> , amb crisis de refugiats<\/a>.<\/p>\n

Si pensem el m\u00f3n com 5 blocs de pisos<\/a> que han anat tenint diferents ocupants aleshores visualitzarem la hist\u00f2ria com un seguit d’episodis violents en qu\u00e8 un ve\u00ed assalta el pis d’un altre ve\u00ed del repl\u00e0, o el de sota, o potser creua el carrer i ataca un altre bloc de pisos. I es barallen els uns als altres destruint els mobles i provisions que tant han costat de preparar, es fereixen i maten deixant les parets tacades de sang. Llencen els cad\u00e0vers per la finestra. Enderroquen sostres i parets.
\nUn cop s’hi han instal\u00b7lat, durant un temps tornen a intentar a fer habitable el pis. Es repinten les parets per\u00f2 les taques de sang s’endevinen rere la capa de pintura, testimoni de l’escena del crim. Quan anem per un cam\u00ed o un carrer, nom\u00e9s una prima capa de reconstrucci\u00f3 em separa de restes de runes i cad\u00e0vers, amb sang que s’ha assecat. Endevinem la pols dels ossos de les v\u00edctimes a sota, com si tots fossin una fossa com\u00fa i gaireb\u00e9 sentim la pudor horrible dels cad\u00e0vers. Les pedres del cam\u00ed o les llambordes tenen sang assecada.<\/p>\n

<\/p>\n

Per\u00f2 es afanyem a reconstruir el que podem. La comunitat de ve\u00efns a vegades es posa d’acord per fer reformes, repinta l’escala, edifica un annex al terreny del costat, posa testos als balcons. S’escolta la gent sopar a fora, conversar, fer m\u00fasica i ballar. I com diu Scheler<\/a>, “Rars i breus s\u00f3n els per\u00edodes on la cultura floreix en la hist\u00f2ria de la humanitat. Rar i breu \u00e9s el bell en la seva delicadesa i vulnerabilitat.<\/p>\n

\n

\u201cIt was a cruel world, though. More than half of all children died before they could reach maturity, thanks to chronic epidemics and malnutrition. People dropped like flies from polio and tuberculosis and smallpox and measles. There probably weren\u2019t very many people who lived past forty. Women bore so many children, they became toothless old hags by the time they were in their thirties. People often had to resort to violence to survive. Tiny children were forced to do such heavy labor that their bones became deformed, and little girls were forced to become prostitutes on a daily basis. Little boys, too, I suspect. Most people led minimal lives in worlds that had nothing to do with richness of perception or spirit. City streets were full of cripples and beggars and criminals. Only a small fraction of the population could gaze at the moon with deep feeling or enjoy a Shakespeare play or listen to the beautiful music of Dowland.\u201d<\/p>\n

1Q84 (Haruki Murakami) p338<\/p>\n

Horaci. Quis non Latino sanguine<\/a>.<\/p>\n

La propagaci\u00f3 de la injust\u00edcia i el mal<\/strong>
\n2023. Els USA van bombardejar Cambodja, un pa\u00eds neutral, per atacar part de l’ex\u00e8rcit del Vietcong que s’hi havia refugiat. Les v\u00edctimes i destrucci\u00f3 que van causar van ser una de les causes del suport al Khmer Rouge m\u00e9s endavant. El comunisme era una amena\u00e7a, tal com demostra la hist\u00f2ria, per\u00f2 tamb\u00e9 una reacci\u00f3 esperable a l’explotaci\u00f3 humana dels serfs.\u00a0 Aix\u00ed, la injust\u00edcia als serfs russos causa un patiment i destrucci\u00f3 que es propaga en el temps i la geografia. El suport alemany a Hitler es va alimentar de la por al comunisme i del suport que tenia a causa de l’explotaci\u00f3 dels obrers alemanys. Les fams m\u00e9s grans del sXX han estat la dels r\u00e8gims comunistes.
\nA Espanya, els segles d’opressi\u00f3 de pagesos i obrers amb el suport de l’esgl\u00e9sia causa un anticlericalisme visceral que fa llen\u00e7ar monjos pel balc\u00f3, cremar esgl\u00e9sies i que els anarquistes assassinin empresaris decents. I aix\u00f2 causar\u00e0 la seg\u00fcent reacci\u00f3.
\nEls segles de persecuci\u00f3 dels jueus a Europa i R\u00fassia, per consolidar el monopoli dels cristians fa que ara els jueus hagin de defensar 20 km2\u00a0 de musulmans que els voldrien destruir. I el patiment que estan causant a aquests pobles continuar\u00e0 per generacions.<\/p>\n

\n

La pintura de Paul Klee “Angelus Novus<\/a>” va inspirar Walter Benjamin la figura de l’\u00e0ngel de la hist\u00f2ria:<\/p>\n

” Una pintura de Klee anomenada ”Angelus Novus” mostra un \u00e0ngel que sembla com si estigu\u00e9s a punt d’allunyar-se d’alguna cosa que contempla fixament. Els seus ulls estan mirant, la boca oberta, les ales obertes. Aix\u00ed \u00e9s com es representa l’\u00e0ngel de la hist\u00f2ria. El seu rostre mira cap al passat. All\u00e0 on percebem una cadena d’esdeveniments, ell veu una \u00fanica cat\u00e0strofe que no para de acumular restes sobre restes i les llan\u00e7a davant dels seus peus. A l’\u00e0ngel li agradaria quedar-se, despertar els morts i reparar el que s’ha destrossat. Per\u00f2 una tempesta bufa des del Parad\u00eds; el vent omple les seves ales amb tanta viol\u00e8ncia que l’\u00e0ngel ja no les pot ni tancar. La tempesta l’impulsa irresistiblement cap al futur al qual gira l’esquena, mentre la pila de runes que hi ha davant seu creix cap al cel. Aquesta tempesta \u00e9s el que anomenem progr\u00e9s.” [No hi ha una hist\u00f2ria que avan\u00e7a cap a la fi dels temps amb un seguit de criatures celestials que renoven el cant a D\u00e9u, ni hi ha una hist\u00f2ria que progressi gr\u00e0cies a la ra\u00f3 i l’humanisme].<\/p>\n

Benjamin la va adquirir el 1921 i la conservar fins 1940.<\/p>\n

<\/p>\n

2026<\/p>\n

USA ataca el r\u00e8gim dels aiatollahs a Iran.
\nEs recorda poc que el 1953 la CIA i el MI6 van muntar un cop d’estat per destituir Mossadeq que volia nacionalitzar el petroli posant el Sha al seu lloc. El 1979 vindria la revoluci\u00f3 isl\u00e0mica. Occident crea els seus monstres, com els Estats Units amb els taliban per lluitar contra la USSR, o Israel, que en el passat va donar suport t\u00e0cit a Hamas amb la intenci\u00f3 de debilitar l’Autoritat palestina i dificultar la creaci\u00f3 d’un estat palest\u00ed.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hist\u00f2ria\u00a0 | \u00a0 Les cases de la hist\u00f2ria El recorregut per la hist\u00f2ria ens revela un seguit de guerres i destrucci\u00f3, provocat per les limitacions i el mal en nosaltres, una dial\u00e8ctica perversa amb el patiment inevitable. L’home lluita per sobreviure i constantment assoleix noves tecnologies que haurien d’haver satisfet els seus problemes, per\u00f2 constantment … <\/p>\n

Continue reading “Vida i viol\u00e8ncia a les cases del m\u00f3n”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[80,132],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2832"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2832"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2832\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2832"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2832"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2832"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=2832"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=2832"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=2832"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=2832"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=2832"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}